Jocs Florals 2022 by Escola Pit Roig

Jocs Florals

Escola Pit-Roig Sant Jordi 2022

FLOR DE FIBONACCI

Ramón Pereira PRÒLEG |

La originalitat és tornar a l'origen. ANTONI GAUDÍ

La música és l'aritmètica dels sons, com l'òptica és la geometria de la llum. La bellesa s'esvaeix a la vida, però és immortal a l'art.

CLAUDE DEBUSSY

LEONARDO DA VINCI

PRÒLEG |

MEMBRES DEL JURAT CICLE INICIAL DE PRIMÀRIA Mare de l’escola: Mestra de l’escola: Ex-alumnes (1r ESO): Ex-alumne (2n BATX):

Amaia Arzúa Mercè Estivill Júlia Flisek Joel Vilanova Sergio Sancho

CICLE MITJÀ DE PRIMÀRIA Mare de l’escola: Mestra de l’escola: Ex-alumnes (1r ESO): Ex-alumne (2n BATX):

Mireia González David de la Fuente Arturo Fernández Lucía Rodenas Carla López

CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA Mare de l’escola: Mestra de l’escola: Ex-alumnes (1r ESO): Ex-alumne (2n BATX):

Clara Llistosella Mónica Veciana Martina Borràs Liam Harper Laia Riquelme

MEMBRES DEL JURAT |

OBRES PREMIADES CICLE INICIAL DE PRIMÀRIA Premi de Cicle: "El guix blanc" Marina (Gala Albadalejo i Martínez)

Primer Curs d'Educació Primària: Primer Premi: "El Pau i el lleó" La casa dels contes (Azhar Luján i Ramón) Segon Premi: "Els dos robots" Camaleó invisible (Pol Espejo i Clemente) Tercer Premi: "Lolo i el cuiner" Leilei (Vera Hamelynck i Rodríguez) Segon Curs d'Educació Primària: Primer Premi: "El cavallet de taques verdes" Plàtan (Aritz Delgado i Fresco) Segon Premi: "L'alvocat blau" Blauet (Mariona Hermoso i Corbacho) Tercer Premi: "Un món de lava" Roc (Jahn Vigo i Poulastrou) OBRES PREMIADES |

CICLE MITJÀ DE PRIMÀRIA Premi de Cicle: "La lluna d'or" Lassanya (Gaiel Chussen i Camí)

Tercer Curs d'Educació Primària: Primer Premi: "La vampireta" Mal somnis (Abril Martín i Santamaría) Segon Premi: "El gran invent de la Laia" Gota (Aina Bullich i Llistosella) Tercer Premi: "Les formigues ataquen el món" Mortadel·la (Jana Tort i Llano)

Quart Curs d'Educació Primària: Primer Premi: "Les estacions" Gos (Aixa Giménez i Orge) Segon Premi: "Lluita pels teus somnis" Skate (Ivet Terol i Méndez) Tercer Premi: "El dentista heroi" Colorins (Xènia Giné i García) OBRES PREMIADES |

CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA Premi de Cicle: "Babcia" 7.18. 1. 18 (Maria Argenter i Polouzié)

Cinquè Curs d'Educació Primària: Primer Premi: "Àngela?????" La noia invisible (Jimena Cabrerizo i Almazan) Segon Premi: "Diari d'una persona en guerra" Margaritta Bruscolotti (Amèlia Vila i Padrós) Tercer Premi: "Des d'aquí comença la igualtat" Igualtat al món (Adrianna Garcia i Guinjoan) Sisè Curs d'Educació Primària: Primer Premi: "Dos cors diferents" Espurna (Cèlia Hervás i Oliva) Segon Premi: "Un conte abans d'anar a dormir..." Croqueta DAY (Martina Tubert i Pérez) Tercer Premi: "Darrere dels dinars" Hola (Miranda Marieges i Escoda) OBRES PREMIADES |

PREMI CICLE INICIAL |

PRIMER PREMI 1R |

SEGON PREMI 1R |

TERCER PREMI 1R |

PRIMER PREMI 2N |

SEGON PREMI 2N |

TERCER PREMI 2N |

LA LLUNA D’OR Hi havia una vegada, fa dos anys i tres setmanes, una nena que es deia Èrica i un nen que es deia Nil. Eren germans i no es portaven gaire bé, perquè tenien les seves diferències. Vivien amb la seva àvia perquè els seus pares sempre estaven treballant. Una nit estaven molt avorrits i no sabien què fer. L’Erica va tenir una idea: anar a veure les estrelles. Van anar a mirar les estrelles i van veure una lluna, però no una lluna normal, una lluna d’or. Es pensaven que estaven al·lucinant, però no. Van entrar a casa, van buscar informació a la biblioteca i no van trobar res de res. Els nens eren molt intel·ligents i van trobar una biblioteca secreta. Hi van entrar i van trobar molta informació sobre la contaminació, el canvi climàtic i també el llibre de la Lluna d’Or. Van descobrir que la Lluna d’Or només sortia una vegada cada mil·lenni i concedia desitjos! Només sortia una vegada perquè tothom li demanava diners i no treballarien més. Els nens ho van entendre tot, van córrer cap al jardí de casa seva, però no sabien què desitjar i van pensar: - Que s’acabi el canvi climàtic! PREMI CICLE MITJÀ |

La Lluna es va sentir molt contenta perquè per fi desitjaven alguna cosa realment necessària. Ho va complir i també va dir als nens que cuidessin el planeta. La Lluna d’Or abans era un planeta molt bonic, com el planeta Terra, però tothom l’estava contaminat fins que la Lluna es va cansar i va explotar. La Lluna va veure que nosaltres també estàvem maltractant i contaminant la Terra i es va posar una capa d’or màgica que concedia desitjos i una capa normal. Abans amb la capa d’or apareixia una vegada a la setmana, però com que tothom li demanava diners va decidir sortir una vegada al mil·lenni, amb l’esperança que algú desitgés que no hi hagués més contaminació a la Terra. Gràcies a la Lluna els nens van aprendre a cuidar el PLANETA. L’endemà els nens van explicar a tothom l’aventura que havien viscut a la nit i la Lluna va fer que els humans rectifiquessin i fessin les coses sense contaminar el PLANETA. LASSANYA (Gaiel Chussen Camí)

PREMI CICLE MITJÀ |

LA VAMPIRETA Hi havia una vegada una vampireta que es deia Negra i vivia en el món dels humans, tenia 14 anys i no tenia amics. La seva família era molt estranya tenia una mascota que es deia Ullalets. La Negra s’amagava a un racó perquè no la veiessin. Una nena que es deia Lila li va preguntar què li passava i la Negra li va dir que era una vampira i que no tenia amics. La Lila la va entendre i li va preguntar si volia ser la seva amiga i van anar juntes a casa de la Negra. Però la Lila es va estranyar d’una cosa: no hi havia quasi finestres i tot estava a les fosques i li va preguntar: -Què no hi ha llum? La Negra li va dir que no i li va explicar que la seva família eren vampirs. -I si fem una festa amb tota l’escola? -Sí,sí,sí. La Negra li va dir a la Lila que avisaria els pares i la Lila avisaria els seus amics de l’escola per a que preparessin menjar. Els hi va dir que era igual si eres un humà, un vampir o qualsevol cosa. Seràs únic i especial. Van viure feliços per sempre. MAL SOMNIS (Abril Martín i Santamaría) PRIMER PREMI 3R |

EL GRAN INVENT DE LA LAIA Hi havia una vegada una nena que volia ser inventora i pensava en el que faria quan fos gran. Tenia els ulls verds, el cabell molt llarg, tenia 7 anys i portava arracades d’anella. Es deia Laia i tenia una germana gran que es deia Alba i tenia 18 anys. La Laia explicava les seves grans idees però tothom se’n reia. Un dia va decidir provar les seves idees: les carreteres del cel, poder fer vida als altres mons, els robots que et fan el que tu vols, ... Ah! M’he oblidat dir-vos que demà és el seu aniversari!!!! Xxxxt!!! li regalarem un mòbil i el seu propi estudi per els invents. Al dia següent: -Felicitats Laia!- va dir l’Alba. Li va donar el mòbil i li va donar l’estudi per fer els invents. Va començar a fer les carreteres del cel. Va tardar un any però ho va aconseguir!!! Es va posar molt contenta i va provar tots els invents. Quan es va fer gran va ser la millor inventora del món i ningú es va riure d’ella. GOTA (Aina Bullich i Llistosella)

SEGON PREMI 3R |

LES FORMIGUES ATAQUEN EL MÓN Hi havia una vegada una nena que es deia Àlex. Tenia un company a qui li agradaven les formigues i, un dia a Medi, va fer una exposició sobre el tema de les formigues. Va explicar que les formigues anaven en grup i tenien un cau que es deia formiguer, però l’Àlex no s’ho va creure del tot. Un dia, estava tranquil·lament al jardí prenent una Cocacola i li va caure el seu anell preferit. De sobte, va començar a plorar perquè aquell anell era molt important per a ella. Aleshores, un grup de formigues que construïen un formiguer, li van donar el seu anell perquè l’havien trobat. L’Àlex no s’ho podia creure! Va descobrir que el que explicava el company era veritat i, per tant, les formigues sempre anaven en grup i s’ajudaven entre elles. MORTADELA (Jana Tort i Llano)

TERCER PREMI 3R |

LES ESTACIONS Les flors i les fulles. Ai! Que en són de cuques!! La primavera ha arribat, per això hi ha un sol daurat. Les papallones venen volant i els ocells cantant. Així és la primavera tothom canta, balla i xerra. A l'hivern s'està molt bé, amb el fred tothom s'ho passa bé: la neu, els ninots de neu i els anoracs. Ai! Com anem d’abrigats!

GOS (Aixa Giménez i Orge)

PRIMER PREMI 4RT |

LLUITA PELS SOMNIS Diu la llegenda que una nena nascuda en una família de 4 germans sense gaire diners es va convertir en la campiona del món de boxa. La Míriam, era la petita de la família amb només 11 anys. Cada dia, en sortir de l’escola, passava per davant d’un gimnàs de boxa i es quedava una estona a observar com entrenaven. Un dia li va dir al seu pare: - Vull anar a classes de boxa! - Mare meva! no diguis ximpleries! Va, ves a fregar els plats! La Míriam, molt ofesa, se’n va anar a la seva habitació i se li va ocórrer una idea: es faria passar per noi per aconseguir el seu somni. Va agafar les tisores que més a prop tenia i va començar a tallarse els cabells tros per tros. Va agafar roba dels seus germans i des d’aquell dia va començar a anar al gimnàs. Quan va tornar del gimnàs, el seu pare va posar cara d’horror: - Però què has fet, Míriam, amb els teus cabells? - És que aquest matí la professora m’ha trobat polls - li va dir al seu pare. El pare va pensar doncs quina idea més radical, però ho va acceptar. Un dia que se li va fer tard i, quan va arribar a casa, el seu pare li va cridar: - Per què arribes tan tard? Es va quedar una estona en silenci pensant una bona excusa. - És que m’he apuntat a classes gratuïtes de cuina després de l’escola. - Ah, doncs que bé! Per fi faràs alguna cosa de profit a la teva SEGON PREMI 4RT | 33 vida.

Un dia, mentre estava entrenant, el seu entrenador li va dir: - Per què tens sang als pantalons? La Míriam se’n va anar corrents a casa seva, molt avergonyida. I des d’aquell moment es va adonar que ja no era una nena, era una dona! Va faltar uns dies a boxa. Fins que un dia va sonar el timbre de casa! La Míriam va anar a obrir la porta. - Quina sorpresa! Era el seu entrenador. La Míriam es va sentir obligada a explicar-li tota la veritat. Un cop l’entrenador va entendre la situació, li va proposar de participar en la lliga femenina. La nena va acceptar-ho, però a canvi que no digués res als seus pares. La Míriam va entrenar molt dur i va anar guanyant els campionats fins que només quedava l’últim campionat, on es jugava el títol de la seva ciutat. Després d’un intens combat, la Míriam finalment va guanyar. Els seus pares, van veure a les notícies que la seva filla havia guanyat el títol de la seva ciutat. Els seus pares estaven molt orgullosos i a la vegada molt avergonyits per no haver donat suport a la seva filla. Ara la Míriam era feliç, tenia el suport dels seus pares i del seu entrenador. Amb el temps es va tornar molt forta i va poder arribar a quedar-se amb el títol mundial. I així és com la Míriam es va convertir en un exemple, per a que totes les noies del món lluitessin pels seus somnis. Conte contat, ja s’ha acabat! SKATE SEGON PREMI 4RT |

(Ivet Terol i Méndez)

EL DENTISTA HEROI Hi havia una mare i un pare que tenien un fill que es deia David. El David era juganer, divertit i li agradava ajudar a la gent. El seu pare era metge i la seva mare farmacèutica. Van passar uns quants anys i el David ja tenia vint anys. - David, de què treballaràs? - va preguntar la mare. - De … - va murmurar el David. - No ho sé - va respondre. - D’astronauta? - va dir la mare. - De pastisser? - va dir el pare. - No m’agrada cap ofici! - va dir el David. - De metge? - va dir la mare. - De dentista? - va dir el pare. Vull ser dentista!- va dir el David. Llavors va començar a estudiar. Van passar uns quants anys i el David era més gran. Un dia el David va tenir una clienta nena i el seu pare a la clínica. La nena tenia una càries i li feia molt i molt de mal. Allà hi havia el David. - Hola, com et dius? - va preguntar el David - Em dic Aina, i tu? - va murmurar la nena. - Em dic David- va contestar - Què et passa?- va preguntar el David - Em fa mal una dent, tinc una càries - va murmurar l’Aina. - Doncs a curar-t’ho! – va dir el David - Tinc por! Em faràs mal?- va preguntar l’Aina. - No tinguis por, no farà mal.- va respondre el David. - D’acord! - va dir la nena.

TERCER PREMI 4RT |

I va seure a la cadira tancant els ulls. Van passar uns minuts i el David va dir: - Ja està! Curat! - Adéu David - va dir l’Aina. L’Aina va anar cap al seu pare: - Papa m’ha agradat molt anar al dentista- va dir l’Aina. - Doncs hi anirem una altra vegada. - D’acord!- va dir l’Aina. - I pots recomanar aquest dentista als amics? - És clar! - va dir el pare. - Doncs el recomano ara!- va dir l’Aina. - Ara ho faig, primer anem a ca l’àvia - va dir el pare. Van arribar a ca l’àvia i es va posar a trucar els seus amics per recomanar el dentista. Al cap de dos dies, hi va anar molta gent i el David estava molt content. I des d’aquest dia es van convertir en el dentista heroi. COLORINS (Xènia Giné i García)

TERCER PREMI 4RT |

BABCIA "La vida mai és fàcil Lilka, però és preciosa. Sigues valenta i no renunciïs als teus somnis." Aquesta frase la va dir el meu pare, hores abans de morir. Va ser l'última vegada que el vaig veure i la veritat, el trobo a faltar. Em presento, soc Lilka Skuba tinc dotze anys i soc descendent del llegendari sabater Skuba, que va salvar el poble del malvat drac Wawel, posant pólvora a una ovella i fent que explotés a dins de la panxa del drac. I encara avui, el 1938 la meva mare i jo, les seves descendents, vivim a Cracòvia, a Polònia i ens dediquem a fer sabates. Cada dia, en sortir de l'escola vaig a casa de la meva babcia, la meva estimada àvia. Com que la meva mare està molt enfeinada amb la sabateria, jo em quedo a casa de la meva babcia i juntes ens fem companyia o fem packzecs, un dolç típic de Polònia semblant als dònuts que està boníssim. Bé això és el que feia, fins que va arribar l'1 de setembre de 1939. La meva babcia i jo estàvem comprant el material escolar per quan comences l'escola, Havíem entrat a una papereria i mentre la meva babcia pagava jo em vaig entretenir fullejant els diaris. El que vaig veure era esfereïdor! Els nazis declaraven la guerra a Polònia! Volien envair Cracòvia! Odiaven els jueus! Això no podia ser, la meva babcia era jueva! Estava en perill? Morta de por vaig demanar-li a la meva babcia que marxéssim d'allà. Ella em va tranquil·litzar, però tot i això, vam tornar a casa perquè estava molt neguitosa. Aquella nit no vaig poder dormir, sentint el bombardeig. PREMI CICLE SUPERIOR |

L'endemà vaig córrer cap a casa de la meva babcia i me la vaig trobar a la cuina, fent la massa dels packzecs. "Sort" vaig pensar, i vaig anar a ajudar-la a posar el sucre. I així vaig continuar durant un parell de mesos. Jo cada dia estava més espantada i cada dia anava corrents a casa de la meva babcia. També cada dia m'adormia sentint les tropes. Allò era un infern. L'única cosa que em reconfortava eren les llargues passejades que feia sovint amb la meva babcia. Anàvem juntes al turó de Wawel i fèiem un pícnic al costat de l'estàtua del drac mentre ella m'explicava històries. Però un dia, quan vaig arribar a casa de la meva babcia em vaig trobar la porta oberta. Mal senyal, ella mai deixava la porta oberta! Va venir la seva veïna, la senyora Olesia i tan afectuosament com va poder em va explicar que s'havien endut la meva babcia, la meva estimada babcia al camp de concentració Auschwitz, un dels pitjors camps de concentració del món. No! No! Mentida! - Vaig cridar. Me'n vaig anar corrents deixant enrere un rastre de llàgrimes. Era una broma, HAVIA DE SER UNA BROMA! Vaig anar corrents fins a l'estàtua del drac, desitjant trobar-la allà. Però no hi havia res a fer. Lentament, em vaig enfilar al llom de l'estàtua. El meu avantpassat havia sigut capaç de vèncer el drac, però jo no era capaç de vèncer la meva pèrdua. Sentia un buit enorme. Vaig notar que em queien gotes salades per la cara i queien sobre el ferro de l'estàtua. Llavors va passar el gran miracle. La fredor del ferro va desaparèixer de cop i va tornar-se rugosa. Quan vaig girar el cap, em vaig quedar literalment al·lucinada. El drac havia reviscut amb les meves llàgrimes. PREMI CICLE SUPERIOR |

Vaig tocar el dos i vaig tornar a casa. Però les males notícies no havien acabat. La mare havia agafat dos bitllets per anar a França. Pensava abandonar la seva pròpia sogra? Les coses podien empitjorar? Jo no volia abandonar la meva babcia no pensava ferho. I aleshores em vaig decidir, m'aliaria amb el drac! Tenia vida gràcies a mi, no podia ser casualitat. Vaig sortir corrents un altre cop i quan vaig arribar al turó em van agafar totes les pors. I si el drac era perillós? Llavors vaig sentir una veu: - Lilka, ets tu? Estava somiant o era la veu del pare? Però el pare era mort. Aleshores va aparèixer el drac i es va posar a parlar. Resulta que com que jo havia reviscut el Wawel ell tenia la veu del meu pare i ho sabia tot de mi. I no era el drac ferotge del conte, no, era molt amable i estava disposat a ajudar-me. Decidida, vaig pujar al llom del drac i junts vam volar cap a Auschwitz. Quan vam arribar al camp ja era negra nit. Wawel em va deixar a terra i es va enlairar. Vaig entrar dins d'un edifici i em vaig trobar els presoners dormint. Em va fer molta pena veure aquelles cares pàl·lides mortes de fam, però ningú no es podia adonar del que feia i salvar-los a tots no era precisament "sigil·lós". Quan vaig trobar la meva babcia la vaig despertar i vam córrer cap al drac. Era molt agradable tornar a sentir l'escalfor de la seva mà. Vam pujar juntes al drac i vam fer tot el camí en silenci, però quan ja veiem la casa, Wawel va parlar: - Lilka, jo marxo. Ja he complert el meu somni. Tu necessitaves ajuda i jo t'he ajudat, així que ja soc feliç. Pseudònim: 7.18.1.18 (Maria Argenter Palouzié) PREMI CICLE SUPERIOR |

ÀNGELA????? 24 de maig de 2019 El día de la mort Avui l' Àngela Cizalle Etuarde s'ha aixecat molt emocionada, perquè avui feia 18 anys i ho volia celebrar amb tothom, amb el seu nòvio Pol, les seves millors amigues l'Aina i l'Ona, en resum, tota la gent que estima. Un cop ja ha esmorzat, ha anat a la dutxa, s'ha fet una cua alta molt repentinada, s'ha maquillat i s'ha posat un vestit molt xulo. Seguidament, ha baixat cap al rebedor per anar a l'institut i... 2 hores després en Josep, un veí molt agradable d'uns 40 anys, es troba a l'Àngela morta al rebedor de l'edifici. Després truca els pares i a l'ambulància, pocs minuts després, la mare baixa per les escales cridant que no podia ser, que no era veritat, estava molt nerviosa. Comença a plorar i a cridar, demanant que torni amb ella. 10 min després arriba el pare junt amb l'ambulància. La mare agenollada a terra, abraçant a la seva filla, plorant sense deixar que se l'emportin. Quan els de l'ambulància intenten emportar-sela, els pares els ho impedeixen. El Josep ajuda perquè se l'emportin. En acabar l'institut, el Pol, l'Aina i l'Ona passen per casa de l'Àngela. En trucar el timbre, es troben la seva mare plorant i li pregunten per què plora i ella els respon que ha mort. -Com que ha mort? No pot ser morta! No pot ser!

PRIMER PREMI 5È |

2 dies després, una veïna molt amiga de l'Àngela anomenada Júlia Sedera Garcia, a qui li encanta investigar, ballar, menjar, llegir, escriure, dormir, la tecnologia, passar temps amb la família i amb els amics i amigues... se li va acudir una molt bona idea: fer un grup on quedar per investigar què ha passat, qui l'ha matat i per què. Va trucar a l'Aina, a l'Ona i al Pol i, és clar, van dir que sí, que volien trobar al culpable. Arriba un missatge a un grup anomenat Àngela???? Pol: Ja, però on quedem? Ona: Tinc un soterrani on ningú hi baixa i té una entrada des de la meva habitació. Ho he arreglat, però ningú sap que existeix. Aina: Aquell és el lloc indicat, anem allà!! Júlia i Pol: Anem allà. Júlia: De fet, ara hauríem de parlar. Està lliure? Ona: Sí, està lliure. Us va bé quedar d'aquí a mitja hora? Pol: Perfecte Aina: Allà ens veiem. Júlia: Perfecte, però m'envies l'adreça, que mai no hi he anat? Ona: D'acord, carrer de l'anxova número 12. 30 min després sona el timbre de la casa. Qui obre la porta és la seva mare, la que crida a la seva filla dient-li que han vingut els seus amics. Mentre l'Ona baixa, els hi va dir que ho sentia per tot el que li havia passat a la seva amiga. Un segon després baixa l'Ona, fa un somriure fals i se'ls emporta cap a la seva habitació. Un cop hi arriben, passen per un petit passadís estret. De cop veuen un lloc ple de llums de colors, uns pufs, una taula de fusta gegant, una nevera plena de refrescos i menjar per ficar al microones, i és clar, un microones.

PRIMER PREMI 5È |

S'asseuen als pufs i a escriure en una llibreta tot el que tenen: que se l'han trobat morta al rebedor i que la mort ha sigut abans de les 15:30h. I se'ls ha acudit fer-li una entrevista a en Josep, ja que va ser qui se la va trobar morta i creuen que no és bona idea preguntar-li als pares de la morta. Van camí cap a l'edifici, quan van a trucar la porta d'en Josep, arriba un noi de la seva edat que els pregunta: -Com us dieu? Jo em dic Èric i tinc 18 anys. -Jo em dic Júlia, ella es diu Aina, ella Ona i ell Pol i tenim 17 anys. diu la Júlia molt nerviosa. -He vingut al poble perquè el meu pare és policia i treballa en el cas i, ja que hem vingut pel cas, volia que fos algun lloc a prop d'on va passar tot. I mirant i mirant vam veure que hi havia un pis a l'edifici, o sigui que l'hem comprat i m'estic mudant - diu l'Èric emocionat. - Voldries saber qui l'ha matat abans que ho descobreixi el teu pare? -Si, és clar m'encantaria! - Doncs vine amb nosaltres. 10min després ja han arribat a la casa de l'Ona. L'Ona diu: Seu a un puf. Un cop tothom ja s'ha assegut, treuen la llibreta. L'Eric diu: - Però què fem aquí ben bé? -Doncs intentar saber qui l'ha matat. -Apunta a la llibreta que ha sigut un veí/na ja que era divendres i els divendres no treballa cap netejadora i al mateix temps, era horari de feina i escola. A part, de nens i nenes fins avui només estàvem jo i l'Àngela. - Va dir la Júlia. PRIMER PREMI 5È |

- Doncs ha hagut de ser un veí o veïna que treballen a casa i només n'hi ha dos: en Josep i la Raquel. – diu l'Aina. -Èric, tu podries fer una foto de l'Àngela morta. Ho necessitem per veure com està col·locada i si hi ha alguna prova per saber qui ha sigut del dos - diu el Pol. -Si, és clar. Demà ho porto - diu l'Èric. Al dia següent hi ha un missatge al grup de Wathsapp. Ona: Han cancel·lat les classes tota la setmana. Quedem a les 10:00h Júlia ha afegit Èric al grup Tots: Allà estarem. A les 10:00h ja han arribat tots. -Tinc les fotos, teniu. -Eiiiiiiiiiii! És el rellotge d'en Josep, l'ha matat ell. 30 minuts després a la comissaria tots criden que ha sigut en Josep, els donen les proves i la policia diu que, efectivament, ha sigut en Josep. Van cap a l'edifici i l'arresten. - Bona feina nois, us felicito!! La noia invisible (Jimena Cabrerizo Almazan)

PRIMER PREMI 5È |

DIARI D'UNA PERSONA EN GUERRA "Aquesta és la meva història. Necessito escriure, escriure i escriure tot el que visc a partir dels 15 anys" 1a setmana: Estimat diari, tu i jo serem grans amics en aquests temps tan difícils per tothom, així que començaré explicant-te qui sóc. Sóc en Dustin Steward i tinc 15 anys. Vaig néixer a Londres el 4 de juny del 1924. Acaba de començar la Segona Guerra Mundial i he vingut amb els meus pares a un camp de concentració d'Alemanya. Jo estic aquí d'amagat, ningú sap que estic aquí a part dels meus pares. Quin nen amb seny aniria a un camp de concentració, que a més a més està a Alemanya? Doncs benvingut diari, jo! 2a setmana: Ja porto dues setmanes aquí, i ningú m'ha descobert. La gent amb qui estic a l'habitació (que no saben que jo existeixo) cada cop està més prima. Molt més prima. No ens donen gaire menjar, i a sobre m'ho he de partir tot amb el meu pare, pobre. Em passo tot el dia entre mantes perquè no em descobreixin, és molt angoixant. Tot i així em fa la sensació què algú m'ha descobert, espero que no sigui així. 3a setmana: Trobo a faltar la meva mare, no l'he vist des que vaig arribar al camp de concentració d'Alemanya, perquè les noies estan en habitacions separades dels nois. Els nazis cada cop ataquen més, molt més. Bé, adeu que sento crits i m'he de tornar a posar entre mantes. 4a setmana: Confirmat, un o dos soldats m'han vist, però no han disparat. Per molt que siguin soldats, segueixen sent persones, en el fons. SEGON PREMI 5È |

5a setmana: Em començo a preocupar, el pare des del matí que no torna... El pare ha mort! Ho he sentit a dir a un soldat nazi (ja començo a entendre l'alemany): -Jack Steward ist tot (En Jack Steward ha mort) La meva vida ha fet un gir inesperat. Mai tornaré a ser el mateix, el pare ho era tot per a mi. Deixo d'escriure, que es mullaran les pàgines del diari. 6a setmana: Ja està, decidit. La mare ja s'ha assabentat de la mort del pare (que al cel sigui!) i hem decidit marxar de polissons en un vaixell fins a Sud Amèrica. Allà, que sapiguem, no estan en guerra. I ara, diari adeu! Has sigut el meu millor i únic amic durant aquests temps difícils per tothom, et trobaré a faltar. Margaritta Bruscolotti. (Amèlia Vila Padrós)

SEGON PREMI 5È |

DES D'AQUÍ COMENÇA LA IGUALTAT Hi havia una vegada, una nena que es deia Olivia tenia 12 anys, vivia a Londres amb la seva mare i el seu pare. L'Olivia tenia un diari i us preguntareu què hi escrivia al diari: secrets i aquestes coses... Doncs, no! Allà hi escrivia coses sobre la igualtat o coses que no li semblaven bé sobre la vida. O sigui que no era un diari qualsevol. Era un diari molt especial, l'Olivia li deia el diari just. L'Olívia s'enduia aquell diari a totes parts: a l'escola, de viatge d'excursió, etc. A l'escola li deien que era absurd portar un diari on hi apuntava coses sobre la igualtat. L'Olívia pensava que el que deien era veritat, però no els hi feia cas. A l'Olivia li agradava molt el futbol, el bàsquet, córrer... En general li agradaven molt els esports. Un dia l'Olivia va decidir apuntar-se a l'equip de futbol de l'escola. Quan els hi va dir als nens que s'havia apuntat a futbol va rebre aquests comentaris: "Què fas aquí? Si les nenes no poden jugar a futbol!" L'Olivia se'n va anar i ràpidament va apuntar-ho al seu diari. L'Olivia s'equivocava, havia d'enfrontar-ho. L'Olívia n'estava farta! Quan va acabar l'escola l'Olivia estava passejant per PICCADILLY CIRCUS (plaça de Londres) i va veure una família en què la dona havia de portar les bosses de la compra mentre l'home estava llegint el diari. L'Olívia ràpidament va apuntar aquell motiu d'injustícia al seu diari. Al dia següent, l'Olívia va anar a l'escola i va fer una amiga que es deia Julieta. La Julieta la va convidar a casa seva i, quan van entrar a la casa, la mare estava fregant els plats mentre el seu pare estava estirat al sofà. L'Olívia va apuntar això que havia vist al seu diari. A casa de l'Olivia això no passava. TERCER PREMI 5È |

Hi havia igualtat entre el seu pare i la seva mare. A l'Olívia no li semblava bé que el seu pare cobrés més que la seva mare, tot i que feien la mateixa feina, però els seus pares no ho podien triar. L'Olívia tenia el diari gairebé ple Al dia següent, va anar a l'escola, però l'Olívia no s'ho podia aguantar més i, quan va arribar l'hora de dinar, l'Olivia es va posar de peu a sobre la taula i va dir: - Ja n'estic farta que no hi hagi igualtat entre els homes i les dones!! I va començar a cridar: - Igualtat!! Igualtat!! Tothom cridava "igualtat", tothom volia igualtat així que l'Olívia va decidir fer una manifestació. Demà farem una manifestació al HYDE PARK! –va cridar. Al dia següent, tothom estava a la manifestació: gent de l'escola i gent del carrer. Tothom volia igualtat. L'Olivia ho havia aconseguit! Així que si voleu alguna cosa, no us rendiu. I G U A L T A T!!! Igualtat al món (Adrianna Garcia Guinjoan)

TERCER PREMI 5È |

DOS CORS DIFERENTS Hola em dic Max. Tinc els ulls blaus i els cabells negres i despentinats. Aquesta és la història d'amor entre en Fèlix i jo. Comencem! Érem als anys setanta, al febrer del 1971 i jo anava a 3r d'ESO. El meu millor amic en Pau es va sorprendre quan li vaig dir que m'agradava l'Àlex un nen de 3r A. A la tarda, en arribar de l'insti, em vaig posar a escriure al meu diari, el meu pare em va dir que deixés el diari que era cosa de nenes. Jo estava escrivint l'última paraula "gai" quan el meu pare em va treure el diari de les mans, va donar un cop d'ull i va anar a parlar amb la mare. Una estona més tard vaig sentir uns passos de gegant i trencadisses. Quan aquest soroll va arribar a la meva habitació vaig veure dos monstres gegants i peluts. Eren...e...e...eren els meus pares! Em van dir que ja no formava part de la família i que no em volien tornar a veure més. Jo espantat i trist vaig agafar el diari i vaig fugir de casa. Al cap d'una estona de córrer, entre llàgrimes pels carrers grisos i molls de Londres, vaig parar a descansar al carrer Abbey Road quan vaig veure un noi amb els ulls verd maragda i els cabells negres com jo, però pentinats. Estava amb el meu diari moll a la mà, creuant el pas de vianants que surt en el disc que van treure fa dos anys els Beatles. Quan va arribar on estava jo, es va parar en sec i em va dir esbufegant, t'ha caigut això i em va donar el diari, que va caure a terra obert per l'última pàgina escrita. PRIMER PREMI 6È |

Vaig llegir-hi "gai" aquella paraula m'havia deixat sense casa i sense pares, però, tot i això, m'agradava perquè definia la meva manera d'estimar. Ell va dir trencant el silenci, jo... també soc gai. I sense que li digués res em va convidar a casa seva. Jo vaig assentir, al cap i a la fi, no tenia un altre lloc on anar. Un cop a la seva habitació em va dir que es deia Fèlix i jo li vaig dir que em deia Max. Li vaig explicar tot el que m'havia passat entre llàgrimes, també li vaig dir que m'agradava l'Àlex i que era un noi de l'institut. L'endemà em va acompanyar a l'institut i ell se'n va anar al seu. És molt simpàtic! Vaig pensar. Llavors em vaig adonar que estava enamorat d'ell. A la tarda en sortir de l'insti el vaig veure esperant-me amb dos skates sota el braç. En veure'm va somriure i em va dir, vinga que t'ensenyo. La veritat és que vaig caure moltes vegades, però no se'm donava malament. Més tard ens vam parar a menjar un gelat i de tornada a casa ens vam fer un petó. Ja sé que us ha pogut semblar un rotllo o massa romàntic, però us ho he explicat perquè veieu que no passa res per tenir un cor diferent. Aquest conte se'l dedico al meu marit i company Fèlix i als meus dos fills: la Paula i l'Àlex. Avui en dia en Fèlix, en Max, altres LGTBI i en Pau lluiten perquè els acceptin i en Max ha escrit un llibre anomenat Dos cors Diferents. Espurna (Cèlia Hervás Oliva) PRIMER PREMI 6È |

UN CONTE ABANS D'ANAR A DORMIR -S'ha adormit? -Sí, em sembla que sí! -Ho hem aconseguit! Tot va començar a Glasgow en un piset del carrer Buchanan. Era el dia 22/2/2022, un dia molt especial per a la Miriam, era el seu aniversari! A la Míriam li agradava molt la por i en lloc de decoracions típiques de festa (alegres) era de cases encantades, Frankensteins i Dràcules. Ja era l'hora de la festa, però cap dels seus "amics" s'hi presentava. Els seus "amics" la criticaven a les espatlles dient-li que era rara, no era com els altres i que mai arribaria a ser "normal". Plorosa, la Miriam esperava que sonés el timbre però no sonava. La casa estava silenciosa, no se sentia res, ni rialles, ni crits: RES. Estava trista. Va començar a arrencar les decoracions de Dràcules i va tancar la porta de la seva habitació darrere seu. Plorant va començar a arrencar les pàgines dels llibres de por que ella havia escrit. Fins que BUM! La paret esquerra de la seva habitació va quedar destruïda. De la paret, de sobte, va sortir una noia. Era rossa amb ulls blau marí, tenia uns llavis vermells com la sang i anava vestida amb un vestit ajustat negre com el carbó. -Hola- li va dir la noia. -RESPON!- li va tornar a dir enfadada. Però la Miriam no va reaccionar. De sobte tot el seu voltant es va tornar borrós. -Això és el que passa si no em respons! Nena inútil!- va dir la noia. La Miriam semblava que no tornaria a despertar de l'ensurt fins que... -Eoooo! Estàs bé?-va dir una veueta. -Ai! Quin mal!- va dir la Miriam. SEGON PREMI 6È |

-Calla que ens sentirà! Seria l'últim que voldria...- va tornar a dir la veueta amb to de preocupació. La Miriam per fi va obrir els ulls i els va veure: eren un noi i una noia! És un somni? Va pensar. La noia es deia Elena i el noi Noah. Li van explicar que els havia portat aquí una BRUIXA que es dedicava a raptar nens i nenes que sentissin tristesa de veritat. -I que us va passar a vosaltres?- va preguntar la Miriam, però no van respondre. Seguidament, l'Elena es va posar a plorar i el Noah la intentà consolar. La Miriam va abaixar el cap i quan va pronunciar la paraula perdó, el pany de la porta vella i mig trencada d'aquella casa terrorífica, es va obrir. -Que bé que ja estiguis desperta, has trigat! Bé, ja pots començar! Ah! i ràpid que ja quasi és l'hora de sopar.- Va dir aquella bruixa de qui li havien parlat l'Elena i en Noah. -Començar a què?- va dir la Miriam terroritzada. -Doncs a escriure, BURRA! O si no...Va dir la bruixa. Però ni la Miriam, ni l'Elena, ni el Noah gosaren tornar a parlar perquè ja s'imaginaven el que volia dir aquella bruixa. Després que la bruixa marxés es va fer silenci, un silenci incòmode. L'endemà el gall va despertar la Miriam, es vestir i de seguida va voler sortir d'aquella habitació freda. No sabia on estava, ni on aniria, però el que sabia segur és que havia de sortir d'aquella casa. Va baixar a la planta de baix i l'Elena va mirar a la Miriam, es notava que feia un somriure FALS, però almenys ho intentava, va pensar la Miriam. -Bon dia...- li va dir l'Elena amb un somriure FALS el rostre. -Bon dia...-li va dir la Miriam, però no va arribar a acabar les paraules quan el seu rostre es va empal·lidir i caigué a terra, estava la BRUIXA! SEGON PREMI 6È |

-Ha ha ha! Po-Bri-So-Na- Va dir la bruixa amb to burleta. -Brooklyn para, per favor! Si us plau, deixa-la...-va dir l'Elena plorant. -Si no li expliqueu el que ha de fer a la nova, sinó...-va dir la bruixa. Resulta que es deia Brooklyn i no li agradaven ni els nens, ni les nenes, però els volia per fer les seves feines: netejar, cuinar, cuidar el jardí, etc., però n'hi havia una, una especial: un conte cada nit. -Miriam, Miriam, desperta!-va dir el Noah, i la Miriam per fi va obrir els ulls. -Què m'està passant? Digueu-me la veritat! Si us plau!-va dir la Miriam just quan ja havia recuperat la memòria. -D'acord. T'ho explicarem tot.-Va dir l'Elena, va mirar el Noah i ell va fer que sí amb el cap. -Miriam, jo quan vaig arribar aquí també estava confusa, saps? El meu dolor es va convertir en tristesa, la meva tristesa en ira, la meva ira en odi i després em vaig oblidar com somriure. Mira'm Miriam, no pots evitar que els ocells de la tristesa volin pel teu cap, saps? Però pots evitar que et facin un niu en ell. En algun moment estaràs sola, saps? És igual el que digui la gent, en algun moment ho estaràs, però que estiguis sola no vol dir que no puguis tirar endavant, si has arribat fins aquí és que ets forta, ho saps? Només has de llegir-li un conte cada nit a aquella bruixa. Evita que els ocells et facin un niu al teu cap. A la Miriam li caigueren les llàgrimes, però abraçà a l'Elena i li digué: -Ets la millor amiga que mai he tingut, no em deixis. Des d'aquella nit la Miriam escrivia un conte de por per la Brooklyn cada nit i després li llegia. -I la noia va besar el noi i amb el petó el va matar! I FI, aquest és el conte d'aquesta nitSEGON PREMI 6È | 52

va dir la Miriam i va agafar i va marxar a l'habitació amb el Noah i l'Elena. -Què, com ha anat?-va preguntar l'Elena. -Bé, això espero. Però hem de marxar d'aquí. Ja sé que ens hem de fer forts i tal, però si hem estat ja dos anys aquí, és que ja ho som no? Molta gent no hauria aguantat, però nosaltres si, però no tenim per què aguantar-ho més. Hem de trobar un pla, però no m'imagino anar-me'n sense vosaltres, sou els meus millors amics, els únics. Jo en tinc un de pla, us l'explico!I la Miriam els hi va començar a explicar el pla. L'endemà al matí es llevaren i es van posar als seus llocs. -Hola, Brooklyn! L'Elena ja ha fet l'esmorzar, hauries d'anar.-Va dir en Noah. -Aniré quan vulgui! Però ara vaig-I se'n va anar a la sala d'estar. -Aquí tens Brooklyn, són gofres amb nata.-Va dir l'Elena. -Que sí, que sí! Marxa home!-Va dir la Brooklyn. Al cap de cinc minuts els tres van tornar a la sala d'estar. -S'ha adormit?-Sí, em sembla que sí!-Ho hem aconseguit!El xarop de l'Elena havia funcionat! Tots tres corregueren cap a la porta de sortida i... VAN SORTIR! Havien sortit d'allà! No sabien on estaven, feia dos anys que estaven tancats en aquella casa, però estaven tots tres junts. Es van construir una casa de fusta i fang al bosc de més a prop. No van tornar a veure ni els seus pares, ni els seus amics, ni la Brooklyn, però estaven tots tres junts, era el que comptava. Però el que sí que sabien és que la Brooklyn no s'havia tornat a despertar. Potser el xarop de l'Elena era massa fort, o potser el gofre se li va posar malament... Bé, mai ho sabrem. Croqueta DAY (Martina Tubert Pérez) SEGON PREMI 6È |

DARRERE DELS DINERS Hi havia una vegada, a l'altra punta del món, un poble molt petit en el que la gent era molt pobre i humil. El poble no era gaire gran, no hi havia gaire gent, les cases eren petites, la gent no tenia menjar i tothom havia de treballar molt per passar els dies. Tota la gent del poble havia desitjat tenir diners, volien que els hi toqués la loteria. Cada dissabte passava un senyor i posava una paradeta i venia loteria. Tothom sortia de les seves cases i anaven a comprar una butlleta, amb l'esperança que els toqués, però mai no tocava. La gent estava molt trista perquè pensaven que s'haurien de traslladar i deixar aquell poble. Però un diumenge a les 7:00h del matí, tothom va sentir un soroll, era un cotxe. La gent va saber que era l'alcalde, perquè com era molt més ric que els altres, era l'únic que tenia cotxe. El cotxe portava un altaveu al damunt que cridava: Escolteu, escolteu a tots ens ha tocat la loteria! La gent va sortir als balcons i van veure l'alcalde cridant que els hi havia tocat la loteria. A dins del cotxe hi anaven la família Torres, que és la família de l'alcalde, la Rosa la seva dona, i els seus 2 fills, en Juli i en Joan uns nens malcriats. La gent en escoltar que els hi havia tocat la loteria va sortir de les seves cases il·lusionats i van començar a cantar i ballar d'il·lusió. La gent es va començar a comprar els cotxes més cars, les cases més grans, van començar a fer viatges luxosos, i també es compraven la roba més cara i luxosa. TERCER PREMI 6È |

Tots els nens jugaven amb les joguines més divertides i les que estaven més de moda, i tothom vivia una vida de ric. El poble en un mes s'havia tornat molt ric i a la gent ja no els hi faltava de res. Aquí és quan va començar el problema, perquè com que la gent ja tenia de tot tothom es va començar a avorrir, ja havien viatjat a tot arreu, ja havien jugat amb totes les joguines, així que la gent ja no tenien res amb el que divertir-se. Però un dia va arribar una altra persona, ningú sabia qui era perquè anava encaputxat i vestia amb una gavardina negra que li arribava fins als peus. Tothom tenia por d'aquell home perquè pensaven que havia anat al poble per robar les seves riqueses. L'alcalde es va assabentar que havia vingut un home estrany el poble. Va anar a parlar amb ell i li va preguntar: Qui ets?! I què vens a fer aquí? L'home va contestar: Hola em dic Warren Black, i només he vingut per muntar un parc de diversió, tothom en sentir que aquell home anava a posar un parc de diversió es van il·lusionar. Al cap d'una setmana hi havia uns rètols penjats per tot el poble, la gent va anar a mirar-los i en el rètol posava: Parc de Warren Black si pagues més, més diversió, s'inaugura avui dissabte a les 15:00, al nou edifici. A les 15:00h. Tot el poble estava allà. L'edifici no era gaire gran, però sí que era nou, tenia una porta molt gran i finestres petites, era de color blanc, i per fora es veia bastant net. De sobte, la gran porta es va obrir i va sortir en Warren Black dient: Hola a tots, benvinguts al nou parc de diversió! En Warren va dir a tota la gent que passessin a dins de l'edifici. TERCER PREMI 6È |

La família Martínez se'n va anar a la cuina, la família Sabater se'n va anar al jardí, la família Molina se'n va anar al garatge, la família Pérez se'n va anar a una habitació, i la família Ortega se'n va anar a un hort. En Warren s'anava passejant per tots els espais dient el que havien de fer. Quan van acabar les activitats, tothom va sortir de l'edifici dient: Jo he pagat molts diners, però m'ho he passat molt bé cuinant, o pintant una paret. Tothom havia fet una activitat diferent i des d'aquell dia cada tarda a les 15:00h tothom anava a l'edifici a fer activitats. Tothom s'estava gastant molts diners en aquell parc, i en Warren s'estava fent ric. Ningú s'estava adonant que en lloc de pagar-los per treballar, ells estaven pagant per treballar. Conte contat aquest conte s'ha acabat. Hola (Miranda Marieges Escoda)

TERCER PREMI 6È |

Jocs Florals Escola Pit-Roig Sant Jordi 2022

Portada Nens i nenes de segon de primària Classe de les Galàxies

El gran llibre, sempre obert i que hem de fer un esforç per llegir és el de la naturalesa. ANTONI GAUDÍ