Jocs Florals Sant Jordi 2022

Page 1

I D R O J T SAN 2 2 0 2


P3A

LES PRINCESES VISTES AMB ELS ULLS DELS NENS I NENES SOFIA

LOLA

NICOLAS

CARLOTA

ZION

PAULA

BRUNO

LEO

GUILLEM INÈS

JARA

SOL

ABRIL UNAI

LEONIE

GABRIELLE

JACOBO

MIA

IRENE

LILY

DIEGO NOA

VINCENZO


P3A

SANT JORDI VIST AMB ELS ULLS DELS NENS I NENES

BRUNO

PAULA

LEONIE VINCENZO

NICOLÀS

ABRIL

ZION

MIA

JACOBO

DIEGO

LEO

LOLA

UNAI

NOA

CARLOTA

SOL

LILI

GABRIELE

SOFIA

INÈS

GUILLEM

IRENE

JARA


P3B

LES PRINCESES VISTES AMB ELS ULLS DELS NENS I NENES ERIC

JOSÉ DAVID JORDI

ARIEL

VALENTINA

MIGUEL

MARTÍ

AINARA MAR CLOE

ARLET IDOIA JAN

CARLA

TEO

MATEO

AYDAN

JOAN

ELIÁN

LUCIA

JOLIE

BLAU


P3B

SANT JORDI VIST AMB ELS ULLS DELS NENS I NENES MARTÍ

CLOE

JAN

ERIC

TEO

BLAU

JOLIE

ELIÁN

CARLA

ARIEL

LUCIA

IDOIA

JOSE DAVID

JOAN

AYDAN

JORDI MATEO

ARLET

AINARA VALENTINA

MAR

MIGUEL


P4A

LA LLEGENDA DE SANT JORDI IL·LUSTRADA PELS NENS I NENES

SO NI TIL LY

MI NI E

DE P4


P4A

BONA DIADA

S E L L RG A


P4B

LA LLEGENDA DE SANT JORDI IL·LUSTRADA PELS NENS I NENES

BO C

CL AR A

DE P4

NOA


P4B

BONA DIADA

S T E N I ACL R


CONTE INVENTAT PELS NENS I NENES DE P5

P5A


P5A


CONTE INVENTAT PELS NENS I NENES DE P5

P5B


P5B


1r

ENDEVINA ENDEVINALLA

Els nens i nenes de primer som la classe dels pianistes. Entre tots i totes hem pensat unes endevinalles relacionades amb la música. Us animem a resoldre-les, llegiu l'endevinalla i escolliu l'opció correcta!

JAN FELIPE AZAEL MIA TIAGO TONI

AMPARO MARC BERNAT NOEMÍ LIZET ÁXEL


1r AINA LAIA AMBER DACHI SOFIA SABA

NIL JUN GIANFRANCO LIAM ANFAL FRANCISCO


HISTÒRIA INVENTADA

2n A

Els nens i les nenes de 2nA hem creat entre tots i totes un conte ple d’emocions i situacions curioses, on hi surten instruments musicals. Esperem que us agradi.

EL MAX, LA MIA I LA TROMPETA MÀGICA


2n A


2n A


HISTÒRIA INVENTADA

2n B

Els nens i les nenes de 2n B hem creat entre totes i tots un conte de misteri. Esperem que us agradi molt.


2n B


2n B


JOCS FLORALS 2022


PROSA LLENGUA CATALANA

3rA

La nena que no sabia guanyar Hi havia una vegada una nena que anava a l’escola. Un dia, va guanyar un premi i es va posar a riure davant dels seus companys: - Ha ha! Jo he guanyat un premi i vosaltres no! Els nens li van dir que ja no serien els seus amics i amigues. - M’és igual, jo tinc un premi daurat! -va contestar la nena. A la nit, va agafar un conte que de títol es deia Com saber guanyar: - Quin “rotllo” aquest conte, me’n vaig a dormir… No, millor llegiré el conte… Ostres, no me n’he adonat i ho he fet molt, però que molt malament… L’endemà, la nena va tornar a l’escola: - Hola a tothom. Perdoneu companys. - Et perdonem. -Ho sento molt, no ho tornaré a fer més. Des d’aquell dia, aquella nena ja no va riure mai més de ningú i tots van ser feliços i van menjar anissos.

Júlia Parés, 3rA


PROSA LENGUA CASTELLANA

3rA

Un día en la selva Érase una vez, hace mucho tiempo, un niño llamado Maic. Cuando llegaron las vacaciones, su familia decidió hacer un viaje en un safari porque le encantaban los animales. Durante la primera noche del safari, decidieron hacer una acampada en mitad de la selva. Por la noche, Maic salió de la tienda de acampada y encontró un camino de piedras. Lo siguió y encontró un tigre escuchando música. El tigre le dijo: - ¡Sube encima de mí! Y Maic dijo: -¡Vale! Subió y lo llevó hasta una cueva. La cueva tenía luz y había muchos animales bebiendo un líquido amarillo con vasos superpequeños, el tigre también bebió. Siguieron andando por la cueva y se escuchó un sonido muy fuerte. Cuando llegaron al final, vieron que había ¡un concierto de animales de Rock! Todos estaban bailando y el guitarrista le dijo: -Sube al escenario que te daré una guitarra para tocar. Le enseñó a tocar y cuando Maic empezó a tocar la guitarra, el guitarrista le dijo: -Tocas muy bien. -¡Gracias! Y de repente, empezaron a salir gotas brillantes de agua y a Maic le dio el superpoder de la música. Con el tigre, hicieron una vuelta por la selva con su superpoder y se pasaron horas y horas. A la mañana siguiente, Maic se despertó en su tienda de acampada y, en el cielo, vio una nube en forma de tigre...

Isaac Gol, 3rA


3rA

POESIA LLENGUA CATALANA

Els ocells Els ocells canten al bosc, no és gens fosc. Tots els animals canten, mentre juguen, ballen i salten. Es banyen en una cascada i fan una caminada.

Mario Escudero, 3rA


POESIA LENGUA CASTELLANA

La bonita batería Qué bonita batería que siempre me alegra el día. Cada vez que la toco, me emociono. Y toco tanto, que los palos se cansan y los pájaros cantan.

Daniela Maya, 3rA

3rA


PROSA LLENGUA CATALANA

3rB

No et burlis mai de ningú Hi havia una vegada uns nens que es deien Joan, Pepita i Nico. A l’escola sempre es burlaven d’una nena de la classe que es deia Laura perquè portava ulleres. Tot el temps li deien coses molt lletges i moltes vegades li feien plorar. La pobra noia estava sempre molt trista. Ella era molt bona estudiant i necessitava les ulleres per veure la pissarra.

Van passar els anys i la Laura va fer-se gran. Va aprendre a tocar el piano i, com era molt bona estudiant, va fer-se mestra de música.

Aquells nens també van créixer, però de tant mirar la “tablet” cada cop tenien més problemes de visió. Van anar a l’oculista i els va dir que, si volien tornar a veure bé, necessitarien portar ulleres. Al principi ells no volien, però l’oculista els va dir que era molt important i que, si no ho feien, cada cop veurien pitjor. Així que no van tenir cap altre remei que posar-se ulleres.

Un dia van fer una reunió d’alumnes de l’escola. Allà van veure que tots portaven ulleres. El Joan, la Pepita i el Nico van demanar perdó a la Laura i mai més es van burlar de ningú.

I vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.

Mel Berlanga, 3r B


PROSA LENGUA CASTELLANA

3rB

La casa encantada La historia que os contaré pasó hace muchísimos años, en Barcelona. Eran cuatro amigos a los que les gustaba mucho la música, pero no tenían un sitio donde ensayar. Se llamaban Ana, Melisa, Sergi y Dani. Un día, paseando por la calle, vieron una casa misteriosa, que parecía abandonada. Nadie se atrevía a entrar, pero como eran muy valientes decidieron quedar el viernes por la noche, después de salir del colegio. A las nueve, los cuatro amigos, cargados con sus instrumentos, abrieron la puerta y entraron. En el interior se escuchaban sonidos terroríficamente agudos. De repente, la puerta se cerró de golpe y decidieron seguir caminando. Al final del pasillo se encontraron una habitación con tres puertas. Eligieron entrar por la segunda. Todo estaba oscuro y no se veía nada. Melisa encontró un interruptor en la pared y encendió la luz. Era un teatro, con un gran escenario. Como les gustaba mucho la música, decidieron limpiar la casa. A la semana siguiente invitaron a toda la gente que conocían y organizaron un concierto. Fue todo un éxito. Y cuento contado, este cuento se ha acabado.

Samantha Fantozzi, 3r B


3rB

POESIA LLENGUA CATALANA

El picnic He vist un cargol que s’ha menjat una col. He vist un colom que mirava a tothom. He vist un riu que sonava piu, piu. Mentre els ocells cantaven nosaltres menjàvem.

Ada Hernández, 3r B


POESIA LENGUA CASTELLANA

La batería Paseando un día mientras comía una sandía me encontré una batería. Tocar la batería no es una tontería porque me da mucha alegría.

Amanda de la Rosa, 3r B

3rB


PROSA LLENGUA CATALANA

4t

Salvem el pop Fa molts anys, en un poble molt petit, hi havia un nen de deu anys que es deia Jan. Al Jan li encantava la música pop. Un dia va veure a les notícies que un senyor que es deia Malí estava robant la veu dels cantants de pop amb un monstre. Corrent, el Jan va anar a veure la seva millor amiga la Marta. Quan li va explicar aquesta notícia, la Marta li va proposar anar a un concert de pop per veure si podien atrapar en Malí. Un cop van arribar al concert, es van posar darrere la cortina de l’escenari i van buscar en Malí fins que el van trobar. Es van apropar a ell, de sobte va aparèixer el monstre i els va agafar, però abans que se'ls mengés el Jan va cantar pop i el monstre es va adormir. Llavors, el Jan i la Marta es van apropar al Malí i li van preguntar: - Per què robes la veu dels altres? - Perquè jo sempre he volgut ser cantant, però tinc la veu massa greu. -Va dir en Malí molt trist. En Jan li va dir que si volia li podia ensenyar a fer una veu més aguda. El Malí va acceptar i quan ho va aprendre es va fer cantant. I vet aquí un gat i vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.

Pep Castell Guerra , 4t


4t

PROSA LENGUA CASTELLANA

La banda Había una vez una banda de rock. Mateo tocaba la batería, Claudia tocaba la guitarra eléctrica, Hugo también tocaba la guitarra eléctrica y Olivia cantaba.

Un día estaban pensando en añadir a otro integrante en la banda y buscaban y buscaban… Hasta que encontraron a Miguel que también cantaba, fue a hacer la prueba a ver si le aceptaban y dijeron:

- No, no nos gusta como cantas. -Dijo Mateo. - Pues a mí sí. -Dijo Claudia. - ¿Entonces me aceptáis? -preguntó Miguel. - Mmm… vale, pero no estoy de acuerdo. Encima el viernes tenemos concierto, así que no nos puedes fallar. -Dijo Mateo.

Y así es como el viernes ganaron el concierto y al final Mateo y Miguel se hicieron muy buenos amigos.

Nicole Rodríguez Plaza, 4t


4t

POESIA LLENGUA CATALANA

La guitarra Sento l’aire, sento el mar, toco la guitarra i no vull parar, de tocar i de ballar. Sento que aquest dia és el millor i no vull que passi ni un segon.

Quan sento l’aire o el mar, la guitarra vull tocar, i no vull parar de somiar i entrar en un somni en el que jo toco sense parar.

Sofia Gagliardi, 4t


POESIA LENGUA CASTELLANA

Caracolas del mar Caracolas por aquí, caracolas por allá, que con esa melodía, te acompañan al cantar. Las sirenas con ballenas, se ponen a bailar, usan la melodía del mar, para que las caracolas salgan a jugar. Con esta melodía, nunca debes olvidar, a tus fieles compañeras, las caracolas del mar.

Anaïs López García, 4t

4t


PROSA LLENGUA CATALANA

EL PITJOR NADAL DE L'EMMA Fa molts anys una noia que es deia Emma anava a cantar al festival d'hivern que cada any es celebrava a Nova York. Era un festival molt famós i aquell any cantava l'Emma que era una cantant molt coneguda a la ciutat. Quedaven dues setmanes pel festival i ella assajava dia i nit. A la seva veïna li molestava molt perquè feia molt de soroll, el que ningú sabia era que era un bruixa i anava a classes d’encanteri.

Cada setmana feien un encanteri nou i aquesta setmana tocava ”Veus” que servia per a que les persones que no tenien veu en tinguessin i al revés. Com la veïna, que es deia Maite, era la millor a les classes i ja ho sabia fer, li va preparar un pastís amb l’encanteri perquè estava fins a dalt d’escoltar a l’Emma.

Llavors, va anar a casa de l’Emma i li va donar el pastís. L’Emma va dir: -Gràcies, Maite. Però passa a menjar una mica de pastís. I la Maite li va contestar: -No, gràcies, jo ja he dinat. Bé, me'n vaig. -D’acord, moltes gràcies pel pastís! -va respondre innocentment l’Emma.

I l'Emma va començar a menjar un tros, no va voler menjar més perquè l'endemà era el festival i si no li faria mal la panxa. Com era tard va anar a dormir. Al dia següent ja no podia parlar bé, només superbaix. Al principi pensava que estava afònica i va voler cuidar la seva veu.


Quan ja era l'hora del festival, es va adonar que no tenia veu. Ja era tard, no podia fer res. L’Emma va haver d'instal·lar una aplicació al mòbil per poder parlar perquè havia d’anar al festival i explicar el que li estava passant. Quan l'Emma va arribar, va obrir l'aplicació i els va dir: -No sé per què no tinc veu i no puc cantar! -va dir l’Emma. -No, no potser!!!! -va dir un dels organitzadors del festival. -Tranquil, tinc la cançó gravada, puc fer playback! -va dir l’Emma en veu baixa. -Entesos! - li va respondre l’organitzador.

I així va haver de fer playback però ningú no ho va notar. Mentrestant, la Maite es va adonar que l'Emma era la seva cantant preferida i va repetir l'encanteri, però no li va sortir bé. Se sentia molt malament i li va explicar tot a l’Emma, però ella no es va enfadar. Com que la Maite se sentia culpable, la va ajudar a aprendre la llengua de signes, i així és com l'Emma es va convertir en una cantant famosa amb la llengua de signes.

Candela Casás 5è


PROSA LENGUA CASTELLANA

Los niños y el blues Esta es la historia de tres chicos y dos chicas que se conocieron en el colegio y que gracias a la música se hicieron amigos para siempre.

Era una pandilla de amigos a los que les gustaba la música. Todos vivían en el mismo pueblo y decidieron montar una banda pero necesitaban un sitio donde reunirse a ensayar. Decidieron salir a la calle a tocar su música para conseguir dinero y poder alquilar un local para practicar sus canciones. Se les ocurrió que podían ir al ayuntamiento para hablar con el alcalde y preguntarle si podían actuar en las fiestas del pueblo. El alcalde les preguntó qué música tocaban y ellos contestaron que tocaban música blues. El alcalde dijo que podrían tocar en las fiestas del pueblo y que también les dejaría una sala del ayuntamiento para poder praticar. Ellos se pusieron muy felices y quedaron para ensayar los lunes, miércoles y viernes. Llevaron todos sus instrumentos a la sala del ayuntamiento y ensayaron muy duramente. Cuando llegaron las fiestas actuaron y fue un gran éxito. Un productor les escuchó y se hicieron famosos. Ellos estaban muy agradecidos a su pueblo y al alcalde por darles la oportunidad de actuar en sus fiestas. Todos los de la pandilla siguieron siendo muy amigos y decidieron hacer una canción que hablase de su pueblo y contase cómo ellos se habían hecho famosos.

La canción se convirtió en un éxito total.

Aytor Lamas ,5è


POESIA LLENGUA CATALANA

SOROLLS Els sorolls que em fan sentir alegria són aquells que són moguts, sense ells no sé que faria, escoltaria ritmes molt aguts. Els sorolls que em fan sentir tristesa són aquells que són tranquils, perquè de vegades neguitegen la meva ment subtil. Els sorolls que em fan sentir fúria són aquells que són estranys, és com sentir molta penúria em fan caure en un parany. Els sorolls que em fan sentir por són aquells que són molt fluixos, no és res acollidor m’agraden més els peluixos. Els sorolls que em fan sentir fàstic són com menjar bròcoli, això no és res fantàstic millor viatjar a la metròpoli.

Kai Moreno 5è


POESIA LENGUA CASTELLANA

Las hojas del árbol En este árbol hay hojas, marrones, naranjas y rojas, puede haber de muchos colores, pero no de tantos olores. Cuando las escucho siento tranquilidad, a la par que felicidad, contenta también cuando las escucho, pero enfadada cuando viene un aguilucho. El sonido de las hojas se parece a un pájaro cuando vuela y desaparece, o cuando tu un papel arrugas, pero se las comen las orugas. La vida de las hojas es corta, duran de una estación a otra. En primavera florecen, y en otoño fallecen.

Laia Escrig ,5è


PROSA LLENGUA CATALANA

EL CAMÍ D’UNES ESTRELLES… L'Emma i en Sam eren dos bons amics que es coneixen des de molt petits. Des de sempre els havia agradat la música. En Sam era violinista i l`Emma cantant, tots dos tenien 11 anys. Un dia els dos anaven caminant junts de camí cap a les seves cases i l'Emma va veure un cartell on posava “Competició de cant i música a l'escola San Paolo, el diumenge a les 15:45” -Ho farem els dos! -Va dir l`Emma tota convençuda i mirant a en Sam amb ulls plens d'il·lusió. -No sé… És que fa temps que no toco el violí, sincerament crec que ho faré malament, em fa por -. Va dir en Sam espantat. -No diguis ximpleries, homeee! Segur que ho fas genial, només caldria una mica de pràctica. -D’acord, està bé… Però això no em treu la por. -Doncs, bé! Decidit, anirem a l'escola de música San Paolo a fer la competició. -Va finalitzar la conversa. Cadascú va anar a casa seva amb molta il·lusió. Quan va arribar el dia esperat, tots dos havien quedat a la plaça dels Gira-sols, que era al costat de l'escola de música. -Hola, Sam! Has arribat just a temps, els pròxims som nosaltres. Estic emocionada, però a la vegada tinc por, és estrany. No ho creus? -No, a mi també em passa, però tinc l’esperança que ho farem bé. I per cert, he repassat una mica la partitura!- Va contestar en Sam ensenyant-li el paper. Quan van entrar per competir amb els altres músics i cantants, van veure totes les persones que hi havia que també es proposaven guanyar aquest premi, però no es pensaven rendir de cap manera.


La directora deixava que tothom, abans de sortir a l’escenari, assagés a una aula a part. Els dos amics van començar a tocar, i una noia i els seus dos companys que passaven per davant de l'aula els van escoltar. La noia, que es deia Anna, es va adonar que ho feien molt millor que ella i el seu grup, i com la seva mare sempre la pressionava per ser la millor en tot, no tenia més elecció que fer trampes. -Nois, hem d’evitar que aquests dos ens guanyin. No ho puc permetre de cap manera! La meva família porta guanyant aquest concurs des de fa anys, i jo no puc ser la número dos!Va dir l`Anna molt empipada. -Ja els has sentit, són massa bons, però no dic que nosaltres siguem dolents!- Va dir en Miquel, que era un dels dos amics, balbucejant i jugant amb els dits. -Tinc un pla- Va dir l’Anna amb un somriure malvat. Un professor de l'escola va cridar l'Emma i en Sam perquè pugessin a l'escenari. Era el seu torn. Els dos ho van fer encantats. Però de cop, quan ja estaven tocant, se’n va anar l'electricitat i van haver de deixar de tocar. Llavors el conserge, que era al costat d'un dels interruptors, va tornar a encendre els llums, i es va veure perfectament quines persones havien fet aquesta entremaliadura, ja que estaven al costat de l’interruptor i l’Anna tenia la mà esquerra a dalt d´ell. -Això és inacceptable, tot el grup de l’Anna quedeu descalificats!- Va cridar la directora. L’Anna va començar a plorar, i el seu grup es va posar molt trist. Llavors l’Emma va suplicar: -Senyora directora! Si us plau, doneu-li una segona oportunitat, tots hem sentit com de bé toca aquest grup i malgrat que el que ha fet no és gens correcte, no em sembla just que quedin descalificats! La directora va acceptar-ho. En acabar es van anunciar els guanyadors, i endevineu quin grup va guanyar! El de l'Emma i en Sam. Però l’Anna va acceptar que ser segona tampoc estava tan malament i que hem de saber perdre. I aquesta va ser la història de les estrelles, i conte contat conte acabat.

Aitana Ferré 6è


PROSA LENGUA CASTELLANA

La unión de dos familias Había una vez en un lugar muy lejano y apartado de la ruidosa ciudad, un pequeño poblado habitado por maravillosas personas que amaban la música, entre ellas, una hermosa niña llamada Lía. Lía tenía 12 años. Sus ojos eran claros de color esmeralda, tenía una capa de densas pestañas color negro carbón, su bella tez tan blanca como la nieve y repleta de pequeñas pecas, sus labios finos de color melocotón, y su larga y brillante caballera con tonalidades doradas. Era una niña muy inteligente, amable y encantadora, que, junto a toda su familia, se pasaba los días cantando. Ella amaba la música y cada tarde al salir de la escuela se dirigía al campo donde se dedicaba a cantar y a leer. Su bella y armónica voz era celestial, tanto que ni los mismos ruiseñores podrían llegar a igualar su melodía. Su poblado era precioso, incluso parecía encantado, hasta que un día llegó la familia Brown, una familia que provenía de la ruidosa ciudad de Londres. La hija pequeña de la familia Brown era casi tan arisca como sus padres. Todos ellos odiaban la música, les parecía ruido y una forma no productiva de perder el tiempo. Pero la hija mediana, Kira, en el fondo soñaba con convertirse en la cantante más brillante de todos los tiempos, aunque su familia no se lo permitía. Un día en la escuela Kira estaba sola, así que Lia se acercó para ver qué le ocurría. - ¿Qué te ocurre Kira? -dijo Lia tan encantadora como siempre-. ¿Necesitas ayuda? - No gracias, simplemente… -¡Vamos chicas, a clase! ¡Se ha acabado el recreo! -Dijo la profesora impidiendo que Kira pudiese acabar la frase. Y al unísono se levantaron y se dirigieron al aula. Al día siguiente, a la hora del recreo, volvieron a juntarse y empezaron a hablar sobre sus familias. -¿Cómo es que tú eres tan amable y graciosa? -dijo Lía con una voz muy suave y delicada mientras se sentaba en un asiento-. Es que tus padres no parecen muy agradables-. Añadió sin ánimo de ofender.


- Pues mira, yo me parezco a mi hermana mayor, ella era una magnífica cantante y guitarrista, pero a mis padres no les parecía bien que se quisiese dedicar a la música, así que se fue de casa a los 18 años para trabajar en un club de blues como cantante. Desde entonces mis padres odian la música ya que les robó a su hija Catherin. Antes la amaban, pero mis padres preferían que Catherine se dedicase a una carrera más sólida. Bueno…¿ y qué me dices de tu familia? -preguntó intrigada. -Pues mi familia es alegre y muy numerosa, pero hace un par de años desapareció mi padre, que era un famosísimo cantante! Y desde entonces, como forma de escape, nos refugiamos en la música-. Respondió un tanto triste. Y como de costumbre salió la profesora a avisar que se acababa el recreo. A lo largo de la semana los habitantes del pueblo fueron exponiendo sus quejas sobre la familia Brown, y un día Kira y Lía pensaron en qué podían hacer para devolver la felicidad al poblado, y decidieron organizar un espectáculo en la plaza mayor. Primero se reunieron con el alcalde, después repartieron panfletos informando que todo aquel que amase la música, podría asistir el día 23 de abril al espectáculo. También contactaron con la señora Emily, la florista, por si les podía regalar unas rosas para entregar como obsequio a los participantes. Por último, contactaron con músicos de todas las comunidades de Inglaterra. Por fin llegó el día más esperado del año y empezó el espectáculo. Pasaron miles y miles de participantes hasta que llegaron unos muy especiales. Lía había contactado con Catherin para que participara en el evento. Kira tenía razón, su voz era celestial, pero no acabó así porque Kira había contactado con Steve, el padre de Lía, y cantaron a dúo. Fue magnífico, todos volvían a estar unidos y felices en armonía. Y desde entonces Kira y Lía son inseparables, y el pueblo recuperó todo su encanto. ¿Creéis que ya se ha acabado? Pues no os equivoqueis, porque Kira y Lía cumplieron sus sueños y lograron actuar en The Royal Theatre, y no solo en ese, si no en muchos más. Y tanto el poblado como estas dos maravillosas familias siguieron creciendo y amando la música por y para siempre.

Ana Cacheiro 6è


POESIA

LLENGUA CATALANA

LA MÚSICA Quan sona música bona, de segur la gent s’apropa. Té melodia, té ritme i té so, pot ser salsa, vals o rock. Quan estic farta d'estudiar, em poso música i a ballar. La música porta alegria a la gent qualsevol dia. La música et fa viatjar sense aixecar-te del sofà. Tindràs la teva preferida, l’escoltaràs fins quedar avorrida. Els instruments fan sons i poden crear una cançó. La inspiració arriba de cop sempre que surti del cor. Cançons i més cançons, milers per escollir. I si no t’agrada la música un llibre podràs llegir.

Yessica Vasquez 6è


POESIA LENGUA CASTELLANA

MI PERRO NUS Yo tengo un perro llamado Nus, que es cariñoso y juguetón, no causa repelús y lo quiero un montón.

Me encantan sus ladridos y proezas, son como un canto musical está cubierto de sorpresas y de un pelaje invernal.

Su pelo es blanco y marrón, parece que lleve calcetines, tiene nudos a mogollón aunque son muy chiquitines.

Es un perro de agua excepcional, salta, corre, nada, besa… Y todo lo hace genial. Siempre lo querré, es una promesa.

Jordi Castell 6è


I D R O J T N SA 2022


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.