Curs 2020 - 21
EDUCACIÓ INFANTIL
P3A
P4B
P3B
P4A
P5
LA NOSTRA llegenda de sant jordi il·lustrada pels nens i nenes d'educació infantil
Hi havia una vegada en el poble de montblanc, un drac ferotge que tenia a la gent del poble atemorida. Aquest tenia molta gana i es menjava tots els animals que trobava
quin poble més bonic
El castell de montblanc
tinc molta gana...
El drac es va menjar tots els animals i quan es van acabar...
els noms de la gent del poble en un sac van posar i a la princesa li va tocar
Aquella és la cova on viu el drac?
i ara què menJARé?
De camí a la cova es va trobar un noi que anava pel mateix camí soc el cavaller jordi. et puc ajudar?
Qui ets?
i si el fem vegetariÀ?
Quina bona pinta!
Doncs sí, estic buscant una solució perquè el drac no es mengi els animals i habitants del poble
El drac va quedar encantat amb la idea i va començar a provar totes les verdures de l'hort.
Moltes gràcies
el drac per agraïr la idea que havien tingut, els va regalar una rosa del seu roser.
I conte contat
la llegenda s'ha acabat
CICLE INICIAL Els nens i les nens de 1r A estem aprenent a escriure cal·ligrames i entre tots n'hem escrit alguns molt divertits sobre els fenòmens atmosfèrics. Esperem que us agradin.
ENDEVINA, ENDEVINETA Els nens i nenes de 1r B han escrit endevinalles. Us animem a resoldre-les. Penseu bé i trieu la resposta correcta de les quatre possibles.
LA GOTA VIATJERA Els nens i les nenes de 2n A hem treballat el cicle de l'aigua. Ens ha agradat molt aprendre el procés i els canvis que es produeixen a l'aigua. Per això, hem preparat un conte sobre aquest tema per Sant Jordi. Ho hem fet entre tots, esperem que us agradi molt.
l'aigua del drac Els nens i les nenes de 2n b hem creat entre tots aquesta història alternativa del drac de Sant Jordi, que estava trist perquè el riu estava molt brut. esperem que us agradi molt.
Textos guanyadors dels Jocs Florals 2020-21
CICLE mitjà
La papallona que mai calla, veu a la seva veïna, i juntes juguen amb la nina. Quan la seva mare fa el menjar, la papallona i el seu pare volen parlar, després de menjar la papallona vol caminar. Després de caminar, la papallona vol descansar, però la seva mare diu que és l’hora de berenar. . Maia Alart 3r
Poesia en català
Era una noche fría, cuando mi perro gruñía. Me tumbé en el suelo, donde había un pelo. Era de mi perro, que no paraba quieto. Por eso me fui a dormir, y mi perro no paraba de venir. Valeria Ferré 3r Poesía en castellano
Hi havia una vegada un nen de deu anys, baixet i ros que es deia Miquel i li agradava molt veure la televisió. Un dia va veure a les notícies que hi havia una bruixa dolenta que odiava l’aigua i feia servir els seus poders per contaminar l’aigua dels rius. En Miquel en veure allò, va pensar que si seguien així es quedarien sense aigua, però com que la bruixa tenia poders el Miquel no podia aturar-la. Llavors, el Miquel va pensar que com la bruixa odiava l’aigua potser li podria llençar un cubell d’aigua i així la bruixa perdria els seus poders. El Miquel va anar a l’aixeta, va omplir una galleda, va anar a un riu, i quan va veure la bruixa va llençar-li l’aigua i la bruixa es va quedar sense poders. Llavors, en Miquel va preguntar a la bruixa: -Per què estàs contaminant el riu? I la bruixa va respondre: -Perquè els humans sempre llencen l’aigua. I en Miquel va decidir fer un tracte. Si ningú més llençava l’aigua, la bruixa no contaminaria més el riu. Pep Castell 3r Prosa en català
Un día fui a un castillo encantado y escuché un ruido muy extraño, pero no había nadie ni nada, entonces empecé a buscar y a buscar. ¡AAAAAAH! Un fantasma apareció y no veas como me asustó. Salí corriendo, pero me pidió que no huyera, que no tenía amigos y me di cuenta de que no tenía que huir. Me acerqué poco a poco y me dijo que quería ser mi amigo, pero no confiaba mucho en el fantasma y él me dijo que por favor fuera su amigo. Le di la mano y fuimos a pasear. Tenía miedo de que tuviera algún plan, como por ejemplo envenenarme o alguna trampa, pero de repente me invitó a un helado y me confié. Así es como me hice amiga de un fantasma y ahora viene conmigo al cole y hacemos muchísimas travesuras. Blanca León 3r Prosa en castellano
L'ós polar sap nedar. És blanc com la neu, i camina per tot arreu. Té un nas bastant petit, negre i arrodonit. Unes potes molt grosses per agafar les seves coses. I encara que no té mans, té unes urpes impressionants. És un gran caçador, i es camufla amb la seva blancor. Viu al Pol Nord on el vent és molt fort. Txell Solé 4t Poesia en català
El ajolote es gracioso aunque la gente lo ve horroroso. Tiene unas branquias muy extrañas que parecen patas de arañas. Aunque es mexicano parece un marciano. Vive en lagos y come peces durante el día varias veces. Diferentes especies que no pueden controlar que al llegar a su hogar empezaron a destrozar, están provocando su desaparición y por eso está en peligro de extinción. Laia Escrig 4t Poesía en castellano
En Lluís, el Carles i el Pep estaven al bosc. En Lluís va llençar una llauna al terra. Un pi li va dir: - Si tothom llencés llaunes, això seria un abocador. En Lluís la va recollir i va sortir corrents. Més tard caminaven vora el riu i el Carles va llençar una bossa. Un peix li va donar un cop d’aleta, i li va dir: - Si tothom llencés brutícia això seria un riu de porqueries. El Carles va agafar la bossa i va sortir corrents. Després de tres hores van menjar i en Pep va llençar els embolcalls, una serp va sortir de la motxilla i li va dir: - No siguis porc, recull això!!! Els tres nens van tornar a casa i van aprendre a cuidar de la natura. Néstor Merino 4t Prosa en català
Había una vez un pez que se llamaba Maik, que vivía con su madre, su padre y su hermano pequeño. Un día salieron su hermano y él a dar una vuelta para conocer otros animales y hacer amigos. Sin darse cuenta se alejaron demasiado de su casa. No encontraban a nadie, excepto tiburones que se los querían comer. Fueron huyendo, hasta que no sabían dónde estaban. El hermano de Maik estaba muerto de miedo, Maik estaba intentando calmarle, pero no podía y se preguntó "¿Por qué tiene miedo? " Miró a su alrededor y no había nada. Se giró y vio un mar lleno de plásticos. Se acercaron porque oían ruidos extraños y querían saber qué o quién era. Entonces descubrieron que estos plásticos hacían daño a los animales. Encontraron a un delfín, una tortuga, un pez espada y un calamar. El delfín estaba atrapado en un hilo de plástico de un metro, la tortuga estaba atrapada en un plástico para juntar refrescos en lata, el pez espada tenía una bolsa en la cabeza y el calamar tenía un trozo de red de pescador en la pata derecha. Maik y su hermano ayudaron a los animales que estaban atrapados y luego los animales que eran el delfín, la tortuga, el pez espada y el calamar les dieron las gracias y se hicieron amigos. Ayudaron a unos cuantos animales más y al final hicieron una pandilla llamada "Rescatadores en el mar". Ayudaron a Maik y a su hermano a volver a su casa porque estaban algo desorientados. A partir de entonces la pandilla "Rescatadores en el mar" quedaban a menudo para nadar, jugar y ayudar a quien lo necesitara. Noa Camacho 4º
Prosa en castellano
CICLE superior
A la platja, caminant, em vaig quedar mirant un arc de Sant Martí, un bon dia al matí. Era com un gira-sol contemplant el sol, recordar aquella claror em va arribar al cor. Aquella meravella era com una revetlla, un fenomen meteorològic tan bonic i tan lògic. Era veure'l al mar i em va fer estimar allò tan meravellós que em va semblar preciós Laia Martínez 5è
. Poesia en català
Cuidemos el planeta es nuestra meta, así nos ahorramos talar, y dejamos de contaminar. La sostenibilidad nos ayuda a cuidar, tener positividad y aprender a amar. Sufren muchos animales por los plásticos fatales y otros destrozos grandes y horrorosos. La sostenibilidad ayuda a la ciudad, la sostenibilidad ayuda a la humanidad. Aitana Ferré – 5è
Poesía en castellano
Hi havia una vegada un nen que es deia Daniel de qui ara us parlaré i de com va salvar la ciutat de Barcelona d’un perillós tsunami. En Daniel sempre havia volgut ser meteoròleg, però els seus pares no volien que ho fos perquè tots els de la seva família, durant segles, havien estat metges. Per tant volien que en Daniel ho fos també. No obstant, en Daniel es va esforçar per arribar a ser un gran meteoròleg. En primer lloc, en Daniel agafava llibres de la biblioteca i cada nit els llegia, en segon lloc, veia tots els documentals que trobava per internet i finalment, es comprava les revistes de meteorologia que trobava als quioscs. Tot això sense que els seus pares ho sabessin. Van passar els anys i els pares es van adonar que en Daniel no es rendiria en el seu propòsit de ser meteoròleg, finalment ho van acceptar i van deixar que estudiés meteorologia. I així va ser com en Daniel es va convertir en un gran meteoròleg. De sobte, un dia mentre en Daniel estudiava el temps marí, es va adonar d’una cosa increïble, i és que comparant les aigües d’un mes enrere amb les de la setmana actual hi havia una cosa molt estranya.
Hi havia un moviment de terra molt gran a la costa de Barcelona i això indicava que podia ser a causa d’un tsunami. Es va assegurar molt bé que les seves dades fossin correctes perquè a Barcelona mai s’havia produït un tsunami, ja que el seu mar no tenia les condicions perquè es produís cap. Ho va dir a tots els seus companys de feina però ningú no el va creure. Molt espantat, en Daniel ho va explicar als seus pares que eren metges i se’l van creure perquè sabien que en Daniel era molt bon meteoròleg. Els pares ho van explicar als seus companys metges que també s’ho van creure i van fer que la notícia es fes popular i va arribar als periodistes, que ho van publicar. L’alcaldessa de Barcelona va creure també a en Daniel i de seguida van començar a evacuar la costa de Barcelona. Dos dies després de l’evacuació es va produir el tsunami, que gràcies a en Daniel no va produir cap mort. I així va ser com, gràcies al fet que en Daniel va poder estudiar el que a ell tant li agradava, va poder salvar tota la seva ciutat. I conte contat, conte acabat. Jordi Castell 5è
Prosa en català
Había una vez una ciudad llamada L’Manburg donde a nadie le importaba la salud del mundo ni de las personas que vivían en él. Pero en esa ciudad había una familia que pensaba lo contrario, la familia Ophelia. Ellos pensaban que todos teníamos que cuidar el planeta para sobrevivir. Intentaban ayudar a todo el mundo a reciclar y cuidar el medioambiente, pero la gente siempre los rechazaba. Un día, un miembro de la familia cansado de esos rechazos decidió hacer una reunión. Ese día todos los habitantes de la ciudad asistieron. La familia sorprendida decidió empezar a hablar: -Hola, somos la familia Ophelia y hoy venimos a hablar de un tema muy importante.-Después de una larga pausa siguieron - Resulta que el planeta, si no lo cuidamos, se puede morir y nosotros con él. Si empezamos a colaborar, podremos salvarlo y mejorarlo. Pero después de mucho tiempo la gente se empezó a reír, y hasta se podían escuchar abucheos. Entonces, la familia decidió poner un vídeo que ellos mismos habían hecho. Cuando todo el mundo lo acabó de ver, se quedaron paralizados. El vídeo hablaba sobre el cambio climático, la contaminación, la extinción de los animales y más. Entonces, todo el mundo decidió empezar una vida más saludable. Y así, todo el mundo acabó feliz y ayudándose entre ellos. Alexia Rabassa - 5º
Prosa en castellano
L’arc de Sant Martí és un món de colors que quan plou i fa sol, alegra els cors més purs. L’arc de Sant Martí és un raig d’esperança, als dies més foscos, la pluja i el sol fan una aliança. L’arc de Sant Martí, està ple de colors, des del vermell fins al lila, tots set posats en fila. Al final de l’arc de Sant Martí diuen que hi ha un tresor, però jo crec que veure’l en directe, és més valuós que les gemmes i l’or. Natacha Fernàndez 6è
. Poesia en català
Si enciendo la electricidad tendré una luz de gran intensidad , pero si abro el ventanal tendré luz natural. El agua más natural es la que sale del manantial, por eso el entorno hay que cuidar para los manantiales no estropear. Para el planeta poder cuidar es muy importante reciclar, por eso en las ciudades grandes encontrarás containers cuando andes.
Poesía en castellano
El papel no hay que malgastar para más árboles no matar, los árboles no hay que talar porque si no, nos quedaremos sin respirar. Èrik Prat, 6è
Fa molt de temps, en un lloc molt llunyà, hi vivien dos tipus de vent, el Floi i el Ford. El Floi feia un aire agradable i després un vent tranquil, en resum era el vent suau. En canvi del Ford, primer feia tornados i a continuació un aire molt fred que podia provocar neu i a més a més atreure els núvols i la pluja. Als dos vents els agradava el que feien i els seus càrrecs, el Floi era el “bo” i el Ford era el “dolent”, així que el Floi sempre era el preferit dels humans i dels éssers vius. A tots els agradava el Floi, sempre que feia alguna cosa tots estaven contents, en canvi quan feia alguna cosa el Ford, tots estaven desanimats, els nens i les nenes tristos perquè no podien jugar a causa del vent o la pluja, els adults preocupats per no refredar-se, alguns amb por ja que a vegades hi havia tornados… D’altra banda no ho feia a propòsit, doncs així era el seu càrrec, però a ningú li agradava. -Què passa Ford? -Hola! -va respondre el Ford molt desanimat. -Et veig trist, què passa? -va preguntar el Floi. -És que a ningú li agrada el meu vent, tots et prefereixen a tu! -va exclamar el Ford-. Així que des d’avui faré el mateix que tu. -Segur que vols deixar el teu càrrec i ser com jo? -Sí, el meu càrrec no el necessiten.
Els primers quatre anys van anar bé però de sobte, en totes les poblacions i països es van començar a assecar els rius i oceans, van anar desapareixent, la gent no tenia aigua i el productes es van reduir molt. El Floi, que es va adonar del que estava passant, un dia va cridar: -Ford! Ford! Ford! On estàs? El Ford no apareixia, tres hores després el Floi va trobar al Ford i va dir: -Ford, et necessitem!. Va, vine! El meu vent no és tan fort com el teu, ajuda’m! El Ford va veure que realment el necessitaven, el Ford amb totes les seves forces va formar tants núvols que va començar a ploure i ho va arreglar tot en pocs minuts. Finalment el Ford va tornar al seu càrrec i tots van viure molt feliços. Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat. Dmytro Malukha 6è Prosa en català
Un día un niño llamado Carlos hizo algo que sorprendió a sus padres un montón. Cuando Carlos iba hacia la escuela le preguntó a su madre: -Oye mamá, ¿por qué hay gente que tira papeles al suelo? -Bueno hijo, eso pasa porque… -Pero sigue hablando que lo quiero saber. -Vale tranquilo, es porque la gente no quiere ayudar a mantener el mundo limpio. Y así estuvo Carlos camino a la escuela. Cuando Carlos estaba en el colegio le hacía preguntas cada 2 minutos a la maestra, hasta que preguntó esto: -Profesora Lidia, ¿es verdad que la gente que tira papeles y cosas al suelo es porque no quieren ayudar a mantener el mundo limpio y sano? -Bueno Carlos, eso también pasa porque el tiempo se lo impide a las personas. Carlos siguió haciéndole preguntas a su profesora todo el día, hasta que llegó a su casa y vio algo que quiso hacer: vio a un señor recoger mucha basura del suelo que no parecía ser de él.
Entonces Carlos bajó, habló con ese señor y le dijo: -Hola señor, ¿qué haces aquí recogiendo tanta basura? -Hola niño, lo que estoy haciendo es recoger la basura de personas que la tiran al suelo. -¿Y por qué lo recoges tú y no los basureros o las personas que lo tiran? - Primero, porque así ayudo al planeta y a los basureros a limpiar y segundo, la gente que tira cosas al suelo no comprenden que lo están haciendo mal. Desde ese momento Carlos pensó que quería ser como ese señor para cuidar y mantener limpio el planeta. Yanira Valenciano 6º
Prosa en castellano