mel402_mis298 18/12/13 11:31 Página 14
mel i sucre el germà Mateu era l’arrendatari de ses algorfes. Joan Camps i Margalida lladó tengueren set fills, aquesta és la seva descendència: 1. MATEU CAMPS LLADÓ (1816-1885) DE SON BRONDO Fill de Joan i de Margalida. Natural d’esporles. Honor, fou l’arrendatari de la possessió de son Brondo, el període 1863-1875. Com a regidor de l’ajuntament santjoaner el trobam documentat el 1863-1868. era casat amb Miquela oliver Bauçà (1815-1864) des Calderers, filla de Francesc i d’antònia, amos de la possessió des Calderers, la qual morí a son Brondo el 1864 de “calentura nerviosa” segons consta en el llibre de defuncions de l’arxiu Parroquial de sant Joan. Mateu i Miquela tengueren 8 fills: 1.1. Margalida Camps Oliver (1842-1910). Filla de Mateu i de Miquela. Natural de sant Joan. el 1860, els seus pares Mateu Camps i Miquela oliver, feien donació de 300 lliures a compte de la llegítima que li correspon per herència, per contemplació de matrimoni amb Miquel Gili, fill de Miquel i de Maria real, de llorito.2 el 1909 era viuda i estava domiciliada a la zona de son Munar (sant Joan), juntament amb els fills, tots ells naturals de llorito: Mateu Gili Camps (n. c. 1867), Joan Gili Camps (n. c. 1867) i Josep Gili Camps (n. c. 1877). 1.2. Joan Camps Oliver (18441905). Fill de Mateu i de Miquela. Natural de sant Joan. Fadrí, de 41 anys, residia a son Brondo el 1886. Fou sepultat a llorito. 1.3. Antònia Camps Oliver (n. c. 1847). Filla de Mateu i de Miquela. Natural de sant Joan. No tenim més dades sobre ella. 1. 4. Miquela Camps Oliver (n. c. 1849). Filla de Mateu i de Miquela. Natural de sant Joan. la trobam registrada com a mestra d’escola, fadrina, de 27 anys, al padró de
14
població de l’any 1875 i residia a son Brondo. Matrimonià amb lluc Vanrell Gili (1821-1891), cirurgià, de llorito. Miquela i lluc tengueren dos fills: 1.4.1. Bartomeu Vanrell Camps (1870-1935). Natural de llorito. Metge. es llicencià (1839) en medicina i cirurgia a la universitat de Barcelona, on estudià amb santiago ramon i Cajal. el 1901, es traslladà a Mallorca. el 1920, va ocupar la presidència del Col·legi de Metges de Balears. el 1922, ja era membre de la reial acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma, de la qual fou vicepresident (1927-28). investigà l’ús de la insulina en la diabetis; el tractament de les anèmies amb fetge de porc cruu i la profilaxi de la tuberculosi infantil a Mallorca. el 1915, juntament amb Miquel sureda Blanes, féu un estudi tanatològic sobre les restes del beat ramon llull. l’ajuntament de lloret de Vistalegre li dedicà un carrer (GeM, apèndix a-e, 41). era casat amb una cosina seva, Miquela Camps ribas (n. c. 1877), de sant Joan, filla de Francesc Camps de Son Brondo i d’antonina aina ribas Martorell, de Montuïri. 1.4.2. Mateu Vanrell Camps (n. c. 1873). Natural de llorito. Mestre d’escola. era casat amb Maria Fiol Galmés (n. c. 1887) Perauba, de sant Joan. el 1940 estaven domiciliats a sant Joan al carrer dels Molins núm. 22, casa que posteriorment fou adquirida per en Miquel Dominer. 1. 5. Francesc Camps Oliver (1850-1906) de Son Brondo. Fill de Mateu i de Miquela. Natural de sant Joan. Fou l’arrendatari de la possessió de son Brondo el 1886. era casat amb antonina aina ribas Martorell (n. c. 1857) de Son Boi vàs? (Montuïri). Francesc i antonina tengueren tres fills: 1.5.1. Miquela Camps ribas (n. c. 1877). Natural de sant Joan. Casada amb el seu cosí Bartomeu Vanrell Camps (1870-1935) de llorito, metge. 1.5.2. Mateu Camps ribas (1879-1903). Natural de sant Joan.
Morí fadrí, als 25 anys, de tuberculosi pulmonar. 1.5.3. antoni Camps ribas (1881-1956) l’amo Antoni de Sa Bastida. Natural de sant Joan. Va estar d’amo a les possessions de son Brondo (fins el 1933) i de la Bastida. el 1918 comprà les cases de la Bastida i unes cent setanta quarterades de terra. Destacà pel seu esperit inquiet i innovador en el camp de l’agricultura. Formà part diverses vegades de l’ajuntament santjoaner, fou tinent de batle entre el febrer de 1930 i l’abril de 1931. ocupà el càrrec de regidor independent des del 1931 al 1933. Tornà a ser regidor el 1942-1949 i el 19491952. Fou membre fundador (1932), tresorer (1933) i president local (1932) d’acció republicana i tresorer (1931) de l’associació d’arrendataris i Parcers de Finques rústiques de sant Joan. Va morir el 10 de febrer de 1956 a la possessió de la Bastida (Company, 2000: 77). era casat amb Maria Verger Ferriol (n. c. 1892-1981), de sant Joan. antoni i Maria tengueren dos fills: 1.5.3.1. Francesc Camps Verger (n. c. 1917-2007) de sa Bastida. Perit agrícola. era casat amb apol·lònia Burguera (n. ?) de sa Barrala, de Campos. 1. 5. 3. 2. Joan Camps Verger (n. c. 1919) de sa Bastida. Fadrí. Militar i advocat. 1.6. Maria Camps Oliver (n. c. 1853). Filla de Mateu i de Miquela. Natural de sant Joan. era casada amb Joan llabrés, de llorito?. Tengueren una filla: 1. 6. 1. Catalina llabrés Camps (m. 1919). era casada amb Gaspar ribas Balaguer (n. c. 1889) de Son Boivàs, de Montuïri i estaven domiciliats el 1919 al carrer de san Fernando, núm. 25. Catalina llabrés, va morir el dia 19 de gener de 1919, a l’edat de 29 anys a conseqüència del part i el fill, antoni, va morir el dia 20 de gener, a les dotze hores de néixer. 1. 7. Mateu Camps Oliver (18551920). Fill de Mateu i de Miquela.