Empoderament lingüístic i la VIOLÈNCIA ESTRUCTURAL contra
el català: una reflexió necessària
La llengua catalana és un patrimoni cultural viu que representa la nostra identitat i història. Tanmateix, el català és una llengua minoritzada que pateix diferents formes de violència no només directa sinó també estructural i cultural que dificulten la seva plena normalització i ús habitual.
Per entendre aquesta realitat, cal conèixer els diversos tipus de violència que afecten no només les persones, sinó també les llengües i les cultures.
Tipus de violència
Violència directa
És la violència visible, els actes violents concrets i evidents. Es manifesta en agressions físiques o verbals explícites que causen danys immediats. En el cas de la llengua catalana, aquesta violència es tradueix en discriminació o prohibicions explícites de parlar-la.
Violència estructural
La violència estructural és invisible però profunda. Es refereix a la negació sistemàtica de les necessitats bàsiques a través de les estructures socials. En la nostra llengua, això es tradueix en la manca de suport institucional, l’oferta educativa insuficient en català, la desigualtat d’accés als mitjans de comunicació i l’absència de polítiques lingüístiques fortes que garanteixin l’ús i la normalització del català.
Cal subratllar que aquesta violència no és casual, sinó que és una característica inherent a les estructures que perpetuen la dominació i la desigualtat, com passa amb la violència contra les dones en societats patriarcals.
En el cas del català, aquesta violència estructural es manifesta en la depreciació social i en la manca d’una presència equitativa en mitjans, educació i administració pública, fet que limita la normalització efectiva de la llengua³. Aquesta situació està vinculada al concepte de “violència extensa”, que inclou totes aquelles amenaces evitables que dificulten la satisfacció de necessitats bàsiques, com preservar la identitat i la cultura pròpia⁴
Violència cultural
La violència cultural legitima les altres formes de violència a través d’un suport cultural que reforça idees i valors que justifiquen la discriminació i l’exclusió. En l’àmbit lingüístic, es tradueix en la desvalorització social del català, la percepció que és una llengua “menor” o menys útil, i la promoció de la superioritat cultural d’altres llengües com el castellà o l’anglès. Així, es perpetua la invisibilització i l’oblit de la cultura catalana.
(1) Johan Galtung, Violence, Peace, and Peace Research , Journal of Peace Research, 6(3), 1969, p. 170.
(2) Johan Galtung, op. cit., p. 172.
(3) Joan Costa, Sociolingüística del català contemporani, Editorial UOC, 2012, p. 122.
(4) Johan Galtung, op. cit., p. 174.
(5) Joan Pujolar, “L'empoderament lingüístic: una perspectiva sociolingüística”, Treballs de Sociolingüística Catalana, 2007, p. 10.
(6) Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística de Catalunya, Article 1.
(7) Kathryn A. Woolard, Singular and Plural: Ideologies of Linguistic Authority in 21st Century Catalonia , Oxford University Press, 2016, p. 85.
Conceptes clau sobre la violència
Segons Johan Galtung, “la violència està present quan els éssers humans es veuen limitats per realitzar el seu potencial, quan el potencial és més gran que l’efectiu i això es podria evitar”¹. En aquest marc, distingim:
● Violència directa: visible i física;
● Violència estructural: negació sistemàtica de necessitats bàsiques;
● Violència cultural: legitima la violència estructural mitjançant la reproducció de valors desiguals²
Violència extensa i violència restringida
Violència extensa
Entenem per violència extensa “tot allò que impedeix que les persones satisfacin les seves necessitats fonamentals alimentació, habitatge, vestit i dignitat , una amenaça evitable que redueix la satisfacció real per sota del que seria possible.” En l’àmbit lingüístic, això es tradueix en la impossibilitat que el català es desenvolupi lliurement en tots els àmbits socials, afectant drets bàsics com l’educació, la cultura i la comunicació en la nostra llengua pròpia.
Violència restringida És l’ús intencionat de la força física contra una altra persona amb finalitats de fer mal, humiliar o dominar. Aquesta és la violència més visible i coneguda, i en l’àmbit lingüístic equivaldria a actes explícits de repressió o prohibició del català i atacs a les xarxes socials. Tot i això, és una forma limitada que no explica tota la problemàtica que viu la llengua.
La llengua catalana i la violència estructural: una realitat que cal revertir
La violència estructural contra el català és present en molts nivells: la manca de normalització a les escoles, la baixa presència als mitjans i la preferència social pel castellà són només algunes manifestacions. Sabem que el 93% de la població al Principat entén el català, però 8 de cada 10 canvien al castellà per pressió social o per inèrcia.
Aquest fenomen no és nou i exemplifica la violència estructural que cal combatre perquè el català sigui una llengua normalitzada, visible, útil i estimada.
Empoderament lingüístic: la clau per revertir la violència estructural
Malgrat els reptes que pateix el català com a llengua minoritzada, l’empoderament lingüístic és una eina eficaç i ja dóna fruits en diversos àmbits. Des del Col·lectiu L’Escambell, promovem tallers pràctics que fomenten la consciència de la nostra influència positiva i la capacitat individual de fer créixer el català en la vida quotidiana. Aquestes accions concretes i col lectives són claus per superar la violència estructural, perquè no només denuncien les desigualtats, sinó que impulsen l’ús real i constant del català, la seva visibilitat i la seva normalització.
(1) Johan Galtung, Violence, Peace, and Peace Research , Journal of Peace Research, 6(3), 1969, p. 170.
(2) Johan Galtung, op. cit., p. 172.
(3) Joan Costa, Sociolingüística del català contemporani, Editorial UOC, 2012, p. 122.
(4) Johan Galtung, op. cit., p. 174.
(5) Joan Pujolar, “L'empoderament lingüístic: una perspectiva sociolingüística”, Treballs de Sociolingüística Catalana, 2007, p. 10.
(6) Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística de Catalunya, Article 1.
(7) Kathryn A. Woolard, Singular and Plural: Ideologies of Linguistic Authority in 21st Century Catalonia , Oxford University Press, 2016, p. 85.
Acció des del Col·lectiu L’Escambell: tallers per transformar
Els tallers que organitzem són espais de formació i pràctica on aprenem a identificar els mecanismes que provoquen la depreciació del català i a aplicar estratègies positives per revertir-los. Aquesta feina no només contribueix a mantenir viva la llengua, sinó que també promou un sentiment de pertinença i orgull.
Amb la consciència i les eines que oferim, cada participant esdevé un agent actiu de canvi lingüístic, ajudant a fer que el català deixi de ser una llengua minoritzada per convertirse en una llengua normalitzada, visible i present en tots els àmbits: des de la feina, l’educació i la cultura fins a la vida social i digital.
Com assenyala Joan Pujolar, “l’empoderament suposa prendre consciència del valor de la mateixa llengua i utilitzar-la activament com a forma de resistència i afirmació cultural”⁵. Des del Col·lectiu L’Escambell treballem precisament per potenciar aquesta influència positiva i perquè les persones prenguin protagonisme i facin visible l’ús del català en tots els àmbits.
A Instagram hem abordat aquestes qüestions en una sèrie de publicacions i debats oberts entre el 3 d’abril i el 19 de juny, on tothom interessat pot consultar el contingut i participar amb comentaris. És fonamental que aquestes converses es mantinguin vives perquè el català deixi de ser una llengua minoritzada i es normalitzi el seu ús social, educatiu i institucional.
Importància de les polítiques lingüístiques
Cal recordar també la importància de les polítiques lingüístiques, com la Llei de Política Lingüística de Catalunya, que han de garantir que el català tingui un ús efectiu i no només simbòlic en l’administració, l’educació i els mitjans⁶. Només així podrem assegurar un futur on la llengua catalana sigui un element viu, present i respectat en una societat cada cop més globalitzada⁷ .
Conclusions
En definitiva, l’empoderament lingüístic i la lluita contra la violència estructural són imprescindibles perquè el català sigui una llengua no només entesa, sinó parlada i viscuda per les futures generacions. Empoderar la llengua catalana és empoderar una cultura, una identitat i un poble. Ens condiciona el que deixem que ho faci: parlem, usem i fem créixer el català!
(1) Johan Galtung, Violence, Peace, and Peace Research , Journal of Peace Research, 6(3), 1969, p. 170.
(2) Johan Galtung, op. cit., p. 172.
(3) Joan Costa, Sociolingüística del català contemporani, Editorial UOC, 2012, p. 122.
(4) Johan Galtung, op. cit., p. 174.
(5) Joan Pujolar, “L'empoderament lingüístic: una perspectiva sociolingüística”, Treballs de Sociolingüística Catalana, 2007, p. 10.
(6) Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística de Catalunya, Article 1.
(7) Kathryn A. Woolard, Singular and Plural: Ideologies of Linguistic Authority in 21st Century Catalonia , Oxford University Press, 2016, p. 85.
(1) Johan Galtung, Violence, Peace, and Peace Research , Journal of Peace Research, 6(3), 1969, p. 170.
(2) Johan Galtung, op. cit., p. 172.
(3) Joan Costa, Sociolingüística del català contemporani, Editorial UOC, 2012, p. 122.
(4) Johan Galtung, op. cit., p. 174.
(5) Joan Pujolar, “L'empoderament lingüístic: una perspectiva sociolingüística”, Treballs de Sociolingüística Catalana, 2007, p. 10.
(6) Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística de Catalunya, Article 1.
(7) Kathryn A. Woolard, Singular and Plural: Ideologies of Linguistic Authority in 21st Century Catalonia , Oxford University Press, 2016, p. 85.
(1) Johan Galtung, Violence, Peace, and Peace Research , Journal of Peace Research, 6(3), 1969, p. 170.
(2) Johan Galtung, op. cit., p. 172.
(3) Joan Costa, Sociolingüística del català contemporani, Editorial UOC, 2012, p. 122.
(4) Johan Galtung, op. cit., p. 174.
(5) Joan Pujolar, “L'empoderament lingüístic: una perspectiva sociolingüística”, Treballs de Sociolingüística Catalana, 2007, p. 10.
(6) Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística de Catalunya, Article 1.
(7) Kathryn A. Woolard, Singular and Plural: Ideologies of Linguistic Authority in 21st Century Catalonia , Oxford University Press, 2016, p. 85.
(1) Johan Galtung, Violence, Peace, and Peace Research , Journal of Peace Research, 6(3), 1969, p. 170.
(2) Johan Galtung, op. cit., p. 172.
(3) Joan Costa, Sociolingüística del català contemporani, Editorial UOC, 2012, p. 122.
(4) Johan Galtung, op. cit., p. 174.
(5) Joan Pujolar, “L'empoderament lingüístic: una perspectiva sociolingüística”, Treballs de Sociolingüística Catalana, 2007, p. 10.
(6) Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística de Catalunya, Article 1.
(7) Kathryn A. Woolard, Singular and Plural: Ideologies of Linguistic Authority in 21st Century Catalonia , Oxford University Press, 2016, p. 85.
(1) Johan Galtung, Violence, Peace, and Peace Research , Journal of Peace Research, 6(3), 1969, p. 170.
(2) Johan Galtung, op. cit., p. 172.
(3) Joan Costa, Sociolingüística del català contemporani, Editorial UOC, 2012, p. 122.
(4) Johan Galtung, op. cit., p. 174.
(5) Joan Pujolar, “L'empoderament lingüístic: una perspectiva sociolingüística”, Treballs de Sociolingüística Catalana, 2007, p. 10.
(6) Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística de Catalunya, Article 1.
(7) Kathryn A. Woolard, Singular and Plural: Ideologies of Linguistic Authority in 21st Century Catalonia , Oxford University Press, 2016, p. 85.
(1) Johan Galtung, Violence, Peace, and Peace Research , Journal of Peace Research, 6(3), 1969, p. 170.
(2) Johan Galtung, op. cit., p. 172.
(3) Joan Costa, Sociolingüística del català contemporani, Editorial UOC, 2012, p. 122.
(4) Johan Galtung, op. cit., p. 174.
(5) Joan Pujolar, “L'empoderament lingüístic: una perspectiva sociolingüística”, Treballs de Sociolingüística Catalana, 2007, p. 10.
(6) Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística de Catalunya, Article 1.
(7) Kathryn A. Woolard, Singular and Plural: Ideologies of Linguistic Authority in 21st Century Catalonia , Oxford University Press, 2016, p. 85.
(1) Johan Galtung, Violence, Peace, and Peace Research , Journal of Peace Research, 6(3), 1969, p. 170.
(2) Johan Galtung, op. cit., p. 172.
(3) Joan Costa, Sociolingüística del català contemporani, Editorial UOC, 2012, p. 122.
(4) Johan Galtung, op. cit., p. 174.
(5) Joan Pujolar, “L'empoderament lingüístic: una perspectiva sociolingüística”, Treballs de Sociolingüística Catalana, 2007, p. 10.
(6) Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística de Catalunya, Article 1.
(7) Kathryn A. Woolard, Singular and Plural: Ideologies of Linguistic Authority in 21st Century Catalonia , Oxford University Press, 2016, p. 85.
(1) Johan Galtung, Violence, Peace, and Peace Research , Journal of Peace Research, 6(3), 1969, p. 170.
(2) Johan Galtung, op. cit., p. 172.
(3) Joan Costa, Sociolingüística del català contemporani, Editorial UOC, 2012, p. 122.
(4) Johan Galtung, op. cit., p. 174.
(5) Joan Pujolar, “L'empoderament lingüístic: una perspectiva sociolingüística”, Treballs de Sociolingüística Catalana, 2007, p. 10.
(6) Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística de Catalunya, Article 1.
(7) Kathryn A. Woolard, Singular and Plural: Ideologies of Linguistic Authority in 21st Century Catalonia , Oxford University Press, 2016, p. 85.
(1) Johan Galtung, Violence, Peace, and Peace Research , Journal of Peace Research, 6(3), 1969, p. 170.
(2) Johan Galtung, op. cit., p. 172.
(3) Joan Costa, Sociolingüística del català contemporani, Editorial UOC, 2012, p. 122.
(4) Johan Galtung, op. cit., p. 174.
(5) Joan Pujolar, “L'empoderament lingüístic: una perspectiva sociolingüística”, Treballs de Sociolingüística Catalana, 2007, p. 10.
(6) Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística de Catalunya, Article 1.
(7) Kathryn A. Woolard, Singular and Plural: Ideologies of Linguistic Authority in 21st Century Catalonia , Oxford University Press, 2016, p. 85.