L’empoderament lingüístic i l’adolescència
Article amb el suport de
Introducció
Cada vegada són més els centres educatius i projectes socials que demostren que el català pot ser molt més que una assignatura o una llengua d’ús formal: pot esdevenir una eina de convivència, de creativitat i de participació. En lloc de centrar-se només en el que “no funciona”, aquests espais aposten per generar vincles reals amb la llengua. I els resultats comencen a parlar per si sols.
Diversos estudis, com els recollits a l’InformeCAT 2024, apunten que el català manté un gran potencial entre les persones joves, especialment quan s’utilitza en entorns que tenen sentit per a elles: música, xarxes, relacions, projectes compartits. Això mostra que la llengua no s’ha desconnectat de la joventut, sinó que cal activar-la des de llocs on sigui significativa, desitjable i triada amb llibertat.
En aquest article posem el focus en allò que ja està funcionant: experiències educatives, culturals i comunitàries on el català esdevé una vivència, no una obligació. Des d’aquest punt de vista, parlar català no és només una habilitat: és una manera de fer-se present, de participar i de construir futur. I això passa quan la llengua es viu com una oportunitat.
Quan el català connecta, s’activa
En lloc de buscar solucions màgiques o fórmules importades, potser només cal observar amb atenció el que ja funciona. A moltes escoles i instituts, el català ja batega més enllà de l’aula: esdevé espai de relació, d’identitat, d’expressió. Quan es viu com una experiència compartida i no com una imposició externa, s’activa. La clau no és repetir que “el català toca”. La clau és fer-lo sentir significatiu. Fer-lo desitjable. Fer-lo viure.
Aquest procés es viu, per exemple, quan els adolescents senten que parlar en català els permet formar part d’un grup, crear històries, participar en projectes que els interessen i expressar les seves emocions. No es tracta de reforçar la norma, sinó de generar contextos on la llengua tingui sentit per a ells.
Aquest enfocament empodera, perquè es passa d’una mirada basada en la obligació i la restricció a una que aposta per la llibertat, el desig i la creativitat. Així, el català esdevé una experiència viva i activa, i no només un recurs formal i estanc.
● Plataforma per la Llengua. (2024). InformeCAT 2024: Dades i eines per entendre la situació de la llengua catalana Barcelona: Plataforma per la Llengua. Recuperat de https://www.plataforma-llengua.cat/que-fem/informecat
● Deci, E. L., & Ryan, R. M. (2017). Self -determination theory: Basic psychological needs in motivation, development, and wellness. Guilford Press.
● Bandura, A. (1977). Self-efficacy: Toward a unifying theory of behavioral change. Psychological Review, 84 (2), 191–215. https://doi.org/10.1037/0033-295X.84.2.191
● Vygotsky, L. S. (1987). The development of scientific concepts in childhood (N. Minick, Trad.). En R. W. Rieber & A. S. Carton (Eds.), The collected works of L. S. Vygotsky, Vol. 1: Problems of general psychology (pp. 194–214). Plenum. (Original work published 1934)
El repte de parlar una llengua que encara no sents teva
Per què una persona jove hauria de parlar una llengua que no sent com a pròpia? Per què implicar-se en una proposta que no desperta cap vincle real amb la seva experiència?
Segons la teoria de l’autodeterminació (Deci i Ryan, 2017), només hi ha motivació interna quan ens sentim autònomes, capaces i connectades. I això implica més que bones intencions: cal context, cal confiança, cal una mirada pedagògica sensible.
En una escola, una alumna que no dominava el català va participar en un taller de ràdio. Allà va començar a expressar-se, primer amb frases curtes, després amb històries pròpies. Quan el català no és l’objectiu, sinó el mitjà, tot canvia.
També Bandura (1977) ens recorda que, i no et veus capaç, no t’hi posaràs, mentre que Vygotsky (1934/1987) ensenya que el llenguatge s’aprèn amb altres i per als altres, en un procés social i col·laboratiu.
i no et veus capaç, no t’hi posaràs, mentre que Vygotsky (1934/1987) ensenya que el llenguatge s’aprèn amb altres i per als altres, en un procés social i col·laboratiu.
Parlar català no és una obligació: és un dret que empodera
Empoderar lingüísticament també vol dir garantir que tothom pugui accedir al català amb llibertat, suport i confiança. No vol dir imposar-lo ni culpabilitzar ningú. Vol dir crear les condicions perquè la tria sigui real i significativa.
En un centre de secundària, una alumna va explicar que no entenia per què havia de parlar català si ningú del seu entorn ho feia. Però després de participar en un taller de contacontes on podia explicar històries del seu país d’origen, va començar a incorporar paraules noves al seu relat. Se sentia escoltada i valorada. I això va ser clau per habitar la llengua
Aquestes experiències evidencien que l’aprenentatge i l’ús del català no són només qüestions de normes, sinó de construir identitat i autoestima. Parlar català és expressarse, créixer i habitar el món des d’un lloc pròxim i autèntic. És una oportunitat per fer-se sentir i reconèixer-se dins la comunitat.
L’empoderament passa per reconèixer aquesta complexitat i per oferir suports que acompanyin els processos de descobriment i integració lingüística amb respecte i sensibilitat.
Quan la diversió i el repte obren portes
El joc és una porta d’entrada poderosa. Aprenem millor quan ho fem jugant, creant, experimentant.
En una escola, van posar en marxa un "Repte del pati": cada grup classe havia de pensar activitats lúdiques per al pati on s’usés el català de manera espontània. Van sorgir jocs de rol, concursos, karaoke i fins i tot una mini-escape room lingüística. Cap obligació formal, però molta implicació. El català es va convertir en espai de complicitat.
● Plataforma per la Llengua. (2024). InformeCAT 2024: Dades i eines per entendre la situació de la llengua catalana Barcelona: Plataforma per la Llengua. Recuperat de https://www.plataforma-llengua.cat/que-fem/informecat
● Deci, E. L., & Ryan, R. M. (2017). Self -determination theory: Basic psychological needs in motivation, development, and wellness. Guilford Press.
● Bandura, A. (1977). Self-efficacy: Toward a unifying theory of behavioral change. Psychological Review, 84 (2), 191–215. https://doi.org/10.1037/0033-295X.84.2.191
● Vygotsky, L. S. (1987). The development of scientific concepts in childhood (N. Minick, Trad.). En R. W. Rieber & A. S. Carton (Eds.), The collected works of L. S. Vygotsky, Vol. 1: Problems of general psychology (pp. 194–214). Plenum. (Original work published 1934)
Aquestes pràctiques connecten amb les teories de Piaget i Bruner, que situen el joc com a element essencial de l’aprenentatge. Quan no hi ha por a l’error, quan les activitats són divertides i col laboratives, la llengua es fa accessible i viva. L’aprenentatge a través del joc genera un ambient segur i estimulant que afavoreix la participació i la confiança. I quan algú s’encalla, s’ofereix suport, no correcció automàtica. Es dona temps. Es manté l’espai obert. La clau no és corregir, sinó acompanyar i animar.
Aquest enfocament ajuda a trencar la rigidesa i les pors que sovint lliguen la llengua amb la frustració i el fracàs, obrint la porta a una vivència més positiva i motivadora.
Quan el futur parla català
La idea que el català “no serveix” encara persisteix en certes mentalitats. Cal fer visible que parlar-lo obre portes professionals, sobretot en àmbits on la relació amb les persones és central: educació, sanitat, comunicació, comerç, atenció al públic.
En un institut, van convidar exalumnes que treballaven d’infermeres, educadores i tècnique municipals. Van explicar com, en molts moments, parlar català ha estat una eina clau per crear confiança amb les persones ateses.
Quan aquest missatge el transmet una persona que s’assembla a tú, que ha passat pel teu mateix centre, i que parla com tu, l’impacte és molt més gran. El català ja no és només "la llengua de l’escola", sinó una eina d’accés i de possibilitats reals.
Mostrar aquests exemples reals ajuda a trencar estereotips i a oferir models propers que inspiren i motiven la tria del català com a llengua útil i amb futur.
Quan la llengua es vincula amb valors
La justícia lingüística pot ser una causa compartida. Parlar català és també un acte de defensa d’una llengua minoritzada, com ho és parlar amazic, flamenc o sami. Quan es mostra com una eina de resistència cultural i social, la llengua connecta amb valors que molts adolescents ja tenen integrats.
En un taller audiovisual, un grup de joves va fer un vídeo en què comparaven la situació del català amb altres llengües minoritzades del món. El missatge no era victimista, sinó empoderador: parlar català és també un gest polític, de dignitat, d’arrelament. Projectes com els de Zetak, Fades, The Tyets o el rap amazic de Tifawt, connecten emocions, música i llengua. I ajuden a desfer la idea que el català és antic, rígid o institucional.
Aquest enfocament crea un sentit de pertinença i orgull, i facilita que els joves s’impliquin no només lingüísticament sinó també social i culturalment.
Quan les iguals fan de pont i no de filtre
Una de les claus més potents és el paper de les pròpies alumnes i alumnes com a referents. Hi ha joves que dominen el català i poden ser ponts de comunicació, no pas jutges lingüístics. Mantenir la conversa en català amb qui encara no s’hi sent còmode és fer lloc, no marcar distàncies.
● Plataforma per la Llengua. (2024). InformeCAT 2024: Dades i eines per entendre la situació de la llengua catalana Barcelona: Plataforma per la Llengua. Recuperat de https://www.plataforma-llengua.cat/que-fem/informecat
● Deci, E. L., & Ryan, R. M. (2017). Self -determination theory: Basic psychological needs in motivation, development, and wellness. Guilford Press.
● Bandura, A. (1977). Self-efficacy: Toward a unifying theory of behavioral change. Psychological Review, 84 (2), 191–215. https://doi.org/10.1037/0033-295X.84.2.191
● Vygotsky, L. S. (1987). The development of scientific concepts in childhood (N. Minick, Trad.). En R. W. Rieber & A. S. Carton (Eds.), The collected works of L. S. Vygotsky, Vol. 1: Problems of general psychology (pp. 194–214). Plenum. (Original work published 1934)
En una escola de secundària, es va crear un grup de “companyes lingüístiques”, on l’objectiu no era corregir, sinó fer costat en situacions reals: al menjador, al pati, a les activitats extraescolars. Sense forçar, només acollint. És exactament el que Vygotsky (1934/1987) anomena la zona de desenvolupament proper: aprenem quan algú del nostre entorn ens acompanya, ens comprèn i ens dona temps per créixer.
Aquest model fomenta la inclusió, la col laboració i el respecte, i ajuda a construir comunitats lingüístiques més cohesionades i respectuoses amb la diversitat.
Quan triar vol dir poder triar
Dir "jo trio parlar castellà" és legítim. Però la tria només és real si tens totes les eines per fer-la. Si no domines una llengua, realment la pots triar?
Acompanyar educativament vol dir garantir que tothom tingui les mateixes oportunitats lingüístiques per decidir. Que tothom pugui accedir al català sense por, amb suport, amb espais on sentir-se capaç.
És aquí on el rol educatiu és clau: no per imposar, sinó per donar recursos, vincles i sentit. La llibertat de triar també és lingüística.
Aquest plantejament respecta la diversitat i la pluralitat, però posa el focus en l’equitat, per tal que totes les persones puguin triar amb coneixement i seguretat.
Quan el català es viu, no cal obligar-lo
El que realment funciona és quan el català esdevé part natural de la vida escolar: quan es parla a l’aula, però també al pati, al menjador, a les excursions, als projectes artístics.
Quan la llengua connecta amb el que et mou, ja no cal imposar-la. S’hi arriba des del desig, no des de l’obligació.
Aquest canvi d’enfocament és essencial per construir vincles positius i duradors amb la llengua. És apostar per una educació inclusiva, que reconeix i respecta la realitat de les persones joves i les acompanya en el seu procés.
I si deixem de començar de zero?
Docents, equips directius, lleure, famílies, exalumnes... La comunitat educativa ja sap fer moltes coses molt bé. El repte no és inventar-ho tot de nou. És reconèixer, compartir i estendre les pràctiques que ja connecten. I per què no dir-ho, felicitar-les efusivament.
● Plataforma per la Llengua. (2024). InformeCAT 2024: Dades i eines per entendre la situació de la llengua catalana Barcelona: Plataforma per la Llengua. Recuperat de https://www.plataforma-llengua.cat/que-fem/informecat
● Deci, E. L., & Ryan, R. M. (2017). Self -determination theory: Basic psychological needs in motivation, development, and wellness. Guilford Press.
● Bandura, A. (1977). Self-efficacy: Toward a unifying theory of behavioral change. Psychological Review, 84 (2), 191–215. https://doi.org/10.1037/0033-295X.84.2.191
● Vygotsky, L. S. (1987). The development of scientific concepts in childhood (N. Minick, Trad.). En R. W. Rieber & A. S. Carton (Eds.), The collected works of L. S. Vygotsky, Vol. 1: Problems of general psychology (pp. 194–214). Plenum. (Original work published 1934)
● Plataforma per la Llengua. (2024). InformeCAT 2024: Dades i eines per entendre la situació de la llengua catalana Barcelona: Plataforma per la Llengua. Recuperat de https://www.plataforma-llengua.cat/que-fem/informecat
● Deci, E. L., & Ryan, R. M. (2017). Self -determination theory: Basic psychological needs in motivation, development, and wellness. Guilford Press.
● Bandura, A. (1977). Self-efficacy: Toward a unifying theory of behavioral change. Psychological Review, 84 (2), 191–215. https://doi.org/10.1037/0033-295X.84.2.191
● Vygotsky, L. S. (1987). The development of scientific concepts in childhood (N. Minick, Trad.). En R. W. Rieber & A. S. Carton (Eds.), The collected works of L. S. Vygotsky, Vol. 1: Problems of general psychology (pp. 194–214). Plenum. (Original work published 1934)