Hàbits o rutines? La força de l’empoderament lingüístic
Introducció
Quan es tracta d’adquirir nous hàbits, ja sigui en l’àmbit de la salut o, com en el cas de la llengua, del comportament lingüístic, sovint ens trobem amb dificultats que ens poden fer abandonar a mitges. Els hàbits saludables, com fer més exercici, menjar millor o fins i tot mirar menys el mòbil, són difícils d’adoptar a causa de la falta de gratificació immediata i la necessitat d’un canvi gradual. Aquesta dinàmica també s’aplica a la llengua: mantenir un hàbit de parlar una llengua minoritzada, com el català, en un context majoritzat on el castellà és predominant, pot resultar complicat.
No obstant això, les mateixes eines que utilitzem per establir hàbits saludables poden ser útils també per enfortir el nostre compromís amb la llengua i els drets lingüístics. Així com ens animem a començar a fer esport de manera progressiva, amb petits passos i celebrant els èxits, també podem aplicar aquesta estratègia a l’empoderament lingüístic. Aquesta metodologia és treballada en els tallers d’empoderament lingüístic que ofereix el col·lectiu L'Escambell, on es fomenta la pràctica gradual del català en un ambient de suport i motivació compartida. Tant si ens referim a iniciatives com els “21 dies de mantenir-se en català” com a l’acció de defensar els nostres drets lingüístics enfront de les injustícies, el principi és el mateix: no es tracta de canviar-ho tot d’un cop, sinó de fer petites passes, de generar un context que faciliti el canvi i de reforçar-nos amb cada petit avanç. Valorem i encoratgem aquestes iniciatives i considerem que el que aporten són accions i recomanacions que poden viatjar en paral·lel amb això esmentat.
Aquest text explora com podem adoptar hàbits de manera efectiva, l’àmbit de la salut de la llengua, que per què no dir-ho : també és salut. Ho fem a través de consells pràctics basats en la psicologia de la salut i l’empoderament personal. A continuació, descobrirem com aplicar aquests principis per aconseguir canvis sostenibles i duradors, tant en els nostres hàbits diaris com en la manera en què ens relacionem amb la nostra llengua i la nostra identitat lingüística.
Igual que a l’esport ens diuen; es tracta de començar a fer exercici de manera progressiva, augmentant-lo a poc a poc, gaudir-ne i reconèixer els petits èxits a mesura que es van assolint, per tal que aquest hàbit saludable, com augmentar l'activitat física diària, s'integri de manera natural en la rutina diària.
Amb l’empoderament lingüístic el circuit psicològic treballa de forma molt similar.
1. Berga Molina, D. (2024). Etnografies d’empoderament lingüístic a Catalunya. Living Languages, 3(1), 79–94. https://doi.org/10.7275/livinglanguages.1998
2. Armayones Ruiz, M. (2016). El efecto smartphone: Conectarse con sentido . Editorial UOC. ISBN: 9788491162865
Convergència lingüística inversa i els hàbits
La teoria de la convergència lingüística inversa (1) pot ajudar a entendre com el manteniment d'un hàbit en una llengua minoritzada (o una acció minoritzada) pot influir en una llengua o acció majoritzada, si és que aquest hàbit es manté consistentment en determinats contextos. En el cas de la llengua, si es manté el català com a hàbit diari, això pot provocar una influència sobre el castellà (per exemple), generant una dinàmica en què, a poc a poc, elements de la llengua catalana comencen a ser més visibles o s’introdueixen en la llengua majoritzada, tot i que el procés és lent i gradual. Aquest canvi es podria produir de manera semblant al procés de canvi d’hàbits en altres àrees de la vida, com descrivim en el cas de l’esport, o costums alimentaris, on els hàbits es mantenen o es modifiquen a poc a poc.
Aquesta dinàmica també és treballada als tallers d’empoderament lingüístic que realitza el col·lectiu L'Escambell. En aquests tallers, es fomenta que les persones participants incorporin el català de manera progressiva en el seu dia a dia, afavorint un ambient de suport mutu i creant petits hàbits lingüístics que contribueixen al reforç de la llengua i la seva visibilitat, tal com es fa amb altres hàbits saludables.
Exemple de la convergència lingüística inversa en l’adquisició de nous hàbits: Si un parlant manté el seu hàbit de parlar una llengua minoritzada (com el català en un context social majoritàriament castellanoparlant), aquest acte, tot i ser petit, pot influir en l’entorn. De la mateixa manera que un petit canvi com començar a practicar esport de manera regular (en petites dosis) acaba amb el temps consolidant-se com un hàbit més fort, l'ús continuat de la llengua minoritzada pot acabar generant una influència en l’entorn majoritari. Això s’assembla a la manera com el canvi gradual dels hàbits com fer exercici en petites quantitats fins que es fa habitual pot canviar la manera de viure de les persones i l’impacte d’un comportament a gran escala. L’actitud és la clau! No creem bons propòsits de canvi d’any que després abandonarem, fem millor petites passes i cerquem activament les nostres gratificacions.
Hem de saber la diferència entre rutina i hàbit.
En aquest cas, els hàbits es poden veure com "accions que fem de manera automàtica, gairebé sense pensar-hi". El procés d'un hàbit consisteix en tres parts: una situació que ens fa actuar, l'acció que fem i la recompensa que obtenim. Per contra, la rutina no ens dona una recompensa immediata, que és una de les principals diferències. També hi ha una altra distinció en el grau d’automatització: “Un hàbit es fa sense pensar; una rutina, no tant. Per exemple, una rutina seria rentar-se les mans abans de menjar. En canvi, un hàbit podria ser fer-ho sense ni pensar-ho, ja que forma part de la nostra rutina diària". Un altre exemple seria preparar el cafè cada matí: no és un hàbit automàtic fins que no ho fem sense adonar-nos- hi, mentre que sortir a caminar cada dia és un hàbit, car que el moviment es fa automàticament i la recompensa és sentir-se millor.
1. Berga Molina, D. (2024). Etnografies d’empoderament lingüístic a Catalunya. Living Languages, 3(1), 79–94. https://doi.org/10.7275/livinglanguages.1998
2. Armayones Ruiz, M. (2016). El efecto smartphone: Conectarse con sentido . Editorial UOC. ISBN: 9788491162865
Barreres per adquirir un nou hàbit
Dins de la nostra actitud hem de tenir en compte que com a tot procés, existeixen les barreres que s’han de superar per adquirir un nou hàbit. “Sempre és més fàcil establir un hàbit negatiu que et doni gratificació que un de positiu Aquestes barreres són importants, ja que cal considerar què fa que un hàbit es mantingui i el que frena el seu èxit. Un dels factors decisius és la gratificació immediata. Quan estem envoltats d’un context majoritari (social, cultural, o lingüístic), l’adopció de comportaments que impliquen la llengua minoritzada pot ser un procés llarg i difícil, ja que la gratificació immediata (com la facilitat de comunicar-se en una llengua més utilitzada) sovint fa que les persones es desincentivin a mantenir la llengua minoritzada com a hàbit regular.
Relació amb el canvi de context: Canviar de context pot ser una manera de facilitar aquest canvi d’hàbit. Per exemple, si viatgem o ens movem a un lloc on la llengua minoritzada és la que predomina, o bé on l'entorn social o cultural ens facilita mantenir aquests hàbits (positius o lingüístics), això pot facilitar que el nostre comportament canviï. En el text s’explica que en determinades èpoques de l’any, com Nadal, el canvi d’hàbits alimentaris és més difícil per la pressió social. Així, en el cas d’adquirir o mantenir una llengua minoritzada com a hàbit, es donaria el mateix. L’entorn on la llengua no és dominant pot dificultar l'ús continuat d’aquesta llengua. Si ens trobem aquestes dificultats, aquí tenim una possible eina d’ajuda, tria el context pel qual vols començar per agafar forces de les gratificacions que segur que rebràs.
Temps per adquirir un hàbit i la gratificació associada
Quant al temps necessari per adoptar un hàbit, la conclusió no és clara: " Algun/es afirmen que es necessita 21 dies, altres apunten a 66, i hi ha qui considera que potser calen fins a tres mesos”.
El factor clau aquí és la gratificació immediata associada a l’hàbit, la qual ja hem anomenat. Això és rellevant també per a la llengua minoritzada, ja que, si no es percep una gratificació immediata de parlar-la (per exemple, si l’entorn social no la reforça), pot ser difícil mantenir l’hàbit. Així com l'exercici físic requereix petites dosis i una gratificació gradual per establir-se com un hàbit, el manteniment de la llengua minoritzada també ha de ser un procés gradual, on la recompensa pot no ser immediata, però sí a llarg termini.
1. Berga Molina, D. (2024). Etnografies d’empoderament lingüístic a Catalunya. Living Languages, 3(1), 79–94. https://doi.org/10.7275/livinglanguages.1998
2. Armayones Ruiz, M. (2016). El efecto smartphone: Conectarse con sentido . Editorial UOC. ISBN: 9788491162865
La paciència en el manteniment de bons hàbits: Si una persona intenta canviar un hàbit de manera abrupta (per exemple, volent començar a parlar cada dia català amb tothom des de l'inici), és probable que segons el context, el canvi no sigui sostenible per l’esforç psicològic que comportat (recordem que hi ha multitud de contextos al nostre territori i diversitat de vivències personals). Es pot començar en petits passos i reforçar-se per cada moment en què es parla el català en entorns complexos. A l’hora d’adoptar un nou hàbit, és important entendre que el canvi no és immediat i requereix temps. Aquest procés és gradual i implica reconèixer les diverses etapes en què ens trobem. Així com s’aplica a la salut o a l’aprenentatge de la llengua, la gestió del canvi es pot abordar en diverses passes. Al col·lectiu L'Escambell, es treballa precisament aquesta gestió del canvi, ajudant a identificar en quina fase ens trobem i a seguir els passos adequats per aconseguir una incorporació progressiva del català en la vida quotidiana. Des de la fase de conscienciació fins a la integració activa de la llengua, els tallers proporcionen l’entorn necessari per avançar de manera gradual i efectiva.
Manuel Armayones (2) un expert en psicologia de la salut i un referent en temes de motivació, comportament i canvi d’hàbits; comenta que: Els hàbits saludables com menjar millor, fer exercici o reduir el temps davant del mòbil no aporten recompenses immediates, sinó més aviat a mitjà o llarg termini. I ofereix cinc suggeriments per aconseguir-ho que els podem aplicar al nostre empoderament lingüístic:
1. Crear un entorn favorable: És important preparar l’espai per començar a adoptar l’hàbit saludable. “Si vull començar a fer-ho, primer haig de tenir clares les motivacions i les expectatives, i fins i tot si ho crec convenient les frases per a quan em decideixi a fer-ho”.
2. Aconseguir petits objectius abans de buscar grans canvis: Armayones destaca que és essencial anar pas a pas.
3. Fer només allò que realment volem fer: Cal tenir seguretat que realment volem modificar un hàbit abans de començar. Sense aquesta convicció prèvia, els esforços no seran efectius.
4. Practicar la paciència: És crucial no perdre l’esperança si no obtenim resultats immediats o si no assolim els objectius ràpidament. Tot suma.
5. Celebrar els petits èxits: Cal reconèixer i felicitar-se per cada pas, per petit que sigui, perquè és un avenç important per al nostre benestar i en certs moments abandonar la crítica i la conversa sobre moments no agradables.
I TU COM HO TREBALLES?
"Per a avançar, hem de començar per fer el que sembla impossible." Joan Maragall
1. Berga Molina, D. (2024). Etnografies d’empoderament lingüístic a Catalunya. Living Languages, 3(1), 79–94. https://doi.org/10.7275/livinglanguages.1998
2. Armayones Ruiz, M. (2016). El efecto smartphone: Conectarse con sentido . Editorial UOC. ISBN: 9788491162865
1. Berga Molina, D. (2024). Etnografies d’empoderament lingüístic a Catalunya. Living Languages, 3(1), 79–94. https://doi.org/10.7275/livinglanguages.1998
2. Armayones Ruiz, M. (2016). El efecto smartphone: Conectarse con sentido . Editorial UOC. ISBN: 9788491162865
1. Berga Molina, D. (2024). Etnografies d’empoderament lingüístic a Catalunya. Living Languages, 3(1), 79–94. https://doi.org/10.7275/livinglanguages.1998
2. Armayones Ruiz, M. (2016). El efecto smartphone: Conectarse con sentido . Editorial UOC. ISBN: 9788491162865