Llibret Sant Bult 2019

Festes al Sant Bult 2019

Festa d´Interés Turístic Local de la Comunitat Valenciana

EL NOSTRE AGRAÏMENT ALS

COL·LABORADORS DE LA NOSTRA FESTA

Delegación del Gobierno de la Comunitat Valenciana Vicente Boluda Fos Tomás Barona de Guzmán

Falla Plaça Sant Bult Federación de Folklore Comunidad Valenciana Carmen Pérez García Catedrática de Restauración de UPV

José Cañero Romero Mª José Bordera Micó Simeón Ribelles Durá Notario

Foto Sanchis Motor J. R. Valle-Seat María Dolores Moroder Gómez Vicente Galera Carrión Francisca Juan Soriano Enrique Cases Heredia Luis Ochotorena Pérez

Salutació del President de la Generalitat Valenciana per a les Festes de Sant Bult del barri de la Xerea

En qualsevol poble o ciutat de la Comunitat Valenciana la festa és una gran manifestació de capacitat d’iniciativa, d’innovació i d’estima a les tradicions. València té, a banda de festes molt conegudes internacionalment, que són punt de trobada per centenars de milers de persones, moltes altres celebracions igualment arrelades en el poble valencià i que uneixen a la gent d’una part de la ciutat, festes com les de Sant Bult, de caràcter netament popular que agermanen al veïnat i conviden a tots a viure plenament cada acte.

Durant unes jornades totes i tots podreu compartir instants de plena convivència que animen a treballar units i a mirar cap al futur amb confiança. La gent que vos acompanyarà en els diferents actes podrà apreciar l’atmosfera hospitalària d’unes celebracions per les quals podeu sentir, amb raó, un legítim orgull.

Moltes persones heu preparat amb il•lusió les festes de Sant Bult de 2019. Tots agraïm el vostre treball ben fet i valorem l’esforç que heu dut a terme per a organitzar-les. Vull enviar-vos des d’ací una cordial salutació i els meus millors desitjos per al futur.

Ximo Puig i Ferrer President de la Generalitat

3

JUNTA DE CLAVARIOS/AS 2019 Antonio Bellido Lapiedra Paula Bellido Suay Miguel García Navarro María José Lozano Jaén Marta Guillem Piquer Sergio Rodríguez Borrás Amelia López Moral Joaquín Tarín Soriano Ester Asensio Ferrando Amelia Bonell López

PRESIDENTE VICE-PRESIDENTA-1ª VICE-PRESIDENTE-2º SECRETARIA VICE-SECRETARIA TESORERO VICE-TESORERA BIBLIOTECARIO RELACIONES PUBLICAS

VOCALES Rogelio Bautista Benavent Antonio Borrás Piquer Francisco Vergara Conesa Francisco López Moral Rafael Gil Gómez José Barber Rebollo Antonio Pérez Olaya Miguel Corbatón Zorraquino Eduard Nave i Forés Vicente Alcañiz Climent Ignaci Bellido i Suay Vicent Blay i Miralles Saturnino Asensio Portilla Arturo Rubio Dobón Andrés Calero Córdoba Vicente Galera Carrión José Cañero Romero José Antonio Cañero Bordera Jordi Martínez i Giménez Amparo Blay Miralles Amparo Bernat Ibáñez Carlos Vergara Conesa Marcos Vergara Piquer Pilar Sanchis Carrascosa Amparo Isabel Mañés Benito Beatriz Baos Torregrosa Júlia Bellido i Baos Vicenta Sarrión Mediavilla Tomás Vergara Conesa Amaya Guillem Piquer Ana Muñoz Garcés Raquel Muñoz Garcés Mari Carmen Padilla Navarro Alberto López Borrás José Ignacio Barbero Moral Andrés Matos Montero Noelia Ibáñez Castro María Bellido i Baos Luis Navarro Vizcaíno Mª Carmen Montero Gamero Nicolás Martínez Aznar

Mª del Mar López-Guitian Badenes Mª Dolores Moróder Gómez Fernando Sancho Moróder Amparo Alcorisa Monleón Mª Luisa Bellido Lapiedra Vicent Ramón Blay i Burriel Ana Casanova Royo Pedro Rivelles Martín Francisco Chust Vargués Luis Asensio Portilla Nieves Tomás Sánchez Vera Mir Bellido Mercedes Miralles Gascó Vicenta Gil García Elvira Vives Gómez Aitana Garrido Bonell Mª Carmen Bonell López Samuel Jarauta Monteagudo Amparo Albi López Encarna Albi López Rosa Mª Arranz Riquelme Sandra Domínguez Padilla Isabel Barber Pérez Alicia Gómez Maciá Claudia Cruz Mañes Eduardo Melero Crespo Celsa Roces Soneira Amparo Chova González Francisco Alandete Montaner Lucía Oteo Salas Eva Oteo Salas Hugo Alonso Bellido Mari Carmen Espinosa Torres Vicente Chirivella Soria Mari Carmen Lapuente Pla Antonio Cazorla Ogallar Joan Ramón Biosca Francés Martín Garrido Bonell Alejandro Pallás Domínguez Carmen Sánchez Muñoz Marco Alonso Bellido

4

Salutació de l’Alcalde de la ciutat de València

Un any més, en arribar el primer cap de setmana de juny, València celebra una de les festivitats considerades de les més antigues de la nostra ciutat, les de Sant Bult. Vull aprofitar l’oportunitat per expressar a tots els veïns i veïnes del barri de la Xerea el meu desig perquè puguen disfrutar al màxim d’estes celebracions.

Les festes de Sant Bult suposen una oportunitat per a omplir carrers i places de sabor de barri, de convivència i esperit participatiu, per celebrar una tradició que es remunta a l’època foral de la ciutat de València, però que ha aconseguit sobreviure fins als nostres dies gràcies a l’obstinació d’una ciutadania fidel a les seues tradicions i creences.

Estes festes al voltant de la imatge de Sant Bult es remunten a uns temps en què València, segons apunten alguns historiadors, era un espai ritual on les festes marcaven el calendari i la imatge que els seus governants, els jurats, volien exportar d’una ciutat coneguda en tota Europa per la seua infinitat carrer, entre les quals una de les més destacades era la de Sant Bult.

Gràcies a totes les persones que s’esforcen per aconseguir cada any una celebració que combina allò lúdic i allò cívic amb una espiritualitat mediterrània que completa el gran atractiu d’una de les festes més emblemàtiques de la nostra ciutat, una València que, en la seua modernitat i el seu afany per millorar i ser cada vegada més la ciutat de tots i totes, se sent orgullosa de les seues tradicions i de totes les persones que contribuïxen a mantenir-les vives a través dels segles.

Molt bones festes a totes i tots!

Joan Ribó i Canut Alcalde de València

5

JUNTA DE CLAVARIESAS 2019

Pepa Benito Bort

PRESIDENTA

Mª Carmen Castro Ballester

VICE-PRESIDENTA SECRETARIA

Inés Carrió Montes

CAMARERA

Encarna Muñoz Pina

Asunción Borrás Piquer

Amparo Ibáñez Sáez

Juani Pérez Conejo

Dolores Martínez Orea

Dolores Fos Benedito

Mª Dolores Nave Forés

María Banaclocha Ibáñez

Mª Luisa Rodríguez Peso

Dominga Rodríguez Molina

Amparo Castillo Simón

Ángeles Más Gramontell

Montserrat Orea Plaza

Francisca Juan Soriano

Ana Casanova Royo

Ángeles García Urbina

Vicenta Gil García

Ramona Valero Lahoz

Amparo Moscardó Rodríguez

Vicenta Bayona Fuster

Pilar González del Águila

Mª José Bordera Micó

Nancy Tadia Rodríguez Marquesqui

Amparo Aznar Lerma

6

Salutació del Delegat del Govern a la Comunitat Valenciana

Les festes de Sant Bult són una de les més antigues que es conserven, en un dels barris més característics de València, La Xerea. Les festes populars mostren la identitat cultural del nostres pobles i la seua gent. Els actes de les festes obrin els espais de convivència i són un reflex de les nostres tradicions, que passen de pares a fills, fins arribar als nostres dies. Passat i present es donen la mà i caminen junts, fent de la celebració motiu de goig i alegria.

Gent de tot arreu es donarà cita estos dies en les festes de Sant Bult, i una volta més es posarà de relleu la seua capacitat per a mantindre el nostre llegat tradicional combinat de manera equilibrada amb l’aire nou i fresc que pretén sumar i sumar-se a la vida de la nostra ciutat.

Voldria des d’ací fer una crida a la participació de tots els veïns i veïnes, de tots els valencians, en esta festa magnífica, declarada l’any passat Festa d’Interés Turístic Local de la Comunitat Valenciana. A primers de juny el barri de la Xerea es converteix en cita obligada per a tot el veïnat, també per a totes aquelles persones vinculades per lligams familiars o d’amistat a estos carrers; tots plegats per celebrar la festivitat del Crist de Sant Bult. Cal anar a principis del segle XIV per trobar les arrels d’esta festa..., que ja des dels seus inicis barreja l’esperit religiós amb elements més lúdics i cívics.

No vull deixar passar l’ocasió per a felicitar el treball de la Llar-escola Sant Bult al llarg de tots estos anys com a referent cultural i educatiu del barri de la Xerea, desitjant que el seu projecte innovador continue ben actiu en benefici dels habitants del barri.

Vull acabar estes paraules agraint afectuosament a totes aquelles persones que fan possible any rere any, que es celebre esta festa; i desitjar-vos el millor per als anys futurs.

Rebeu una forta abraçada!

Juan Carlos Fulgencio Delegat del Govern a la Comunitat Valenciana

7

PÒRTIC Ciutat de València, maig de 2019 Un any més estic davant vosaltres per a fer una cridada a tots els veïns del barri de la Xerea, a tota la ciutadanía de la nostra querida València i per que no a tot aquell que encara no vixca açí, tinga la curiositat de vindre a veure´ns. No de debades, hem aconseguit el reconeiximent de la Generalitat Valenciana com a “Festes d´interés Turístic Local de la Comunitat Valenciana”.

Per a mi es un compromís encertar entre el passat i la visió de futur que tinc per a que les Festes més antigues del Cap i Casal de ciutat de València, oferisquen una varietat d´actes que qualsevol s´assenta atret per vindre a conéixe-nos.

Com a President és un orgull estar acompanyat de la Junta de Clavaris i Clavàries de la Llar-Escola Sant Bult i donar-vos la benvinguda a les Festes de Sant Bult de l’any 2019. Tornarem a engalanar els carres del barri i farem tots el honors que la nostra Imatge es mereix.

Com cada any aprofite este Pòrtic per a agrair la lleial i intensa col•laboració de la Falla de la Plaça de Sant Bult, especialment al seu President En Francisco López. Al Grup de Clavariesses de Sant Bult, i a la seua Presidenta, Na Pepa Benito, que tots els anys complixen la promesa d’acompanyar de ben prop al nostre Sant Bult.

Vull tindre un record molt especial cap a Na Encarna Muñoz, que ha segut sempre la Camarera de Sant Bult, que el va a cuidar amb tant de cura i esmero. Moltes gràcies Encarna per la teua dedicació, estem segurs que Sant Bult està amb tú.

Tot el meu carinyo per a Na Concha Fort, Clavariessa Major de les Festes de Sant Bult de l’any 2018, les circumstàncies de la vida van impedir que estiguera en els dies grans de les festes, però que vam tindre molt present en cada acte de les festes de l’any passat. Volem agrair-te que acceptares ser la nostra Clavariessa Major, sabem que estaves, de cor, amb tots nosaltres. Esperem que sempre portes a Sant Bult. Tots els que t´hem conegut estem bé orgullosos de la teua fortaleça i que formes part de les nostres vides, per això volem convidar-te a que pugues acompanyar-nos en les festes d’enguany.

I com no, cada any nou de festes suposa també que una nova persona agafa el testimoni de ser la nostra Clavariessa Major, Na Rosa Cercós Beferull. Enguany tenim l’honor de comptar amb una dona amant de les tradicions festives valencianes, molt vitalista i sempre disposta a ajudar e les demés. Rosa entrarà dins de la tradició popular festiva més antiga de la ciutat de València. Rosa, vé d´una il.lustre familia, que espera amb tota la il•lusió del món que arribe la vetlada del 3 de maig, quan serà proclamada Clavariessa Major de Sant Bult de l’any 2019. Enhorabona, felicitats i tots els millors desitjos!.

Junst ens tornarem a trobar a la Xerea la gent que viu al barri i la que sempre torna a ell en festes. Tots plegats per a compartir uns dies plens de germanor, records i alegria. Compartirem taula, processonarem al costat del nostre Sant Bult, disfrutàrem de la música, ballarem per la nit i gaudirem de la plaça de Sant Bult plena.

Amigues i amics, esteu tots convidats a la festa. Espere que en estos dies ens puguem saludar i compartir moments de fraternitat, unió, emoció i germandat.

Una forta abraçada.

Antonio Bellido Lapiedra President de la Junta de Clavaris i Clavàries de la Llar Escola Sant Bult

8

Saluda de ROSA CERCÓS BEFERULL, Clavariesa Major de les Festes del Sant Bult, any 2019

Me siento inmensamente feliz y agradecida a la Junta de Clavarios de las Fiestas de Sant Bult y a su Presidente, D. Antonio Bellido, por este nombramiento. Ser su Clavariesa Mayor del 2019 supone para mí, amante de las tradiciones, el cumplimiento inesperado de un sueño y, al mismo tiempo, la asunción de una gran responsabilidad: el sueño de representar este año a la festividad religiosa y popular más antigua de nuestra ciudad, y la responsabilidad de hacerlo como deseo. Por eso os prometo una entrega total en estos días, tan entrañables para el antiguo y noble Barrio de la Xerea de Valencia.

Felices Fiestas. ¡Vixca Sant Bult!. ¡¡¡VIXCA SANT BULT!!!

9

Pregó en honor del Crist de Sant Bult, 2018

CRIDA DE LA FESTA DEL SANT BULT DE JESÚS, EL DISSABTE 9 DE JUNY DE 2018, A L’ESGLÉSIA DE SANT TOMÀS I SANT FELIP NERI DE VALÈNCIA Reverend senyor rector de la parròquia de Sant Tomàs i Sant Felip Neri, senyora clavariessa major, il•lm. senyor secretari autonòmic de Territori, senyor president de la Junta de Clavaris de la Llar Escola Sant Bult, senyores i senyors, amics i amigues.

Vinc hui a pronunciar la crida de la festa del Sant Bult de Crist, convocat per la seua amistat, i en primer lloc he d’expressar-los el meu agraïment per esta honrosa comanda. Una festa religiosa molt antiga, la més vella de la ciutat de València entre les de caràcter popular, sorgida espontàniament fa segles per iniciativa dels habitants del barri i antic raval de la Xerea, i mantinguda sense desmai ni interrupció fins a l’actualitat, sense més suport que el dels mateixos veïns, té un mèrit molt notable.

Em permetran que, per correspondre a la seua confiança, comente alguns aspectes entorn d’aquesta celebració, de caràcter fonamentalment històric, en el benentés que tal és la raó per què he estat cridat davant de vostés esta vesprada, en la vigília del dia major, en la confiança que els puguen resultar d’interés.

El barri i antic raval de la Xerea El culte del Sant Bult de Crist va sorgir fa segles al barri de la Xerea de València, en una data i unes circumstàncies on les fonts històriques i la llegenda s’entremesclen, no sempre concordants, com anem a observar.

Això convida a dedicar la nostra atenció de primer antuvi a la realitat de l’antic raval de la Xerea en la topografia urbana de València. El tema ha estat molt ben estudiat pel canonge Josep Sanchis Sivera i pel també historiador Josep Rodrigo Pertegàs; més modernament, per l’arabista Ambrosio Huici i pel sacerdot historiador Juan Luis Corbín.

10

El raval pren el nom aràbic de Sharïa, o Musal•la, un lloc dedicat a les oracions rituals en àrab. Era en temps medievals una esplanada al•luvial, entre l’actual plaça de la Congregació, el Temple i el pont de la Mar, situada a llevant extramurs, fora de la muralla islàmica del segle XI, on s’obria la porta anomenada per això de la Xerea; per ella s’entrava a la ciutat per l’immediat carrer de Xepolella, que responia al primer tram del carrer del Trinquet de Cavallers, des de la plaça de la Congregació fins a Sant Joan de l’Hospital. La porta de la Xerea va ser molt atacada el 1238 per les forces catalano-aragoneses, que volien impedir la comunicació dels habitants de la ciutat amb la mar, i per ací entraren els homes de Barcelona quan es va retre el monarca sarraí Zayyan a Jaume I. Els cristians, al segle XIII, obriren una segona porta, el portal de N’Avinyó, just al carrer d’Aparisi i Guijarro, per a facilitar la comunicació amb el raval.

El pla de la Xerea tenia forma de triangle regular, entre el llenç oriental de la murada a l’oest, el riu Túria, llavors dit Guadalaviar o Godalaviar, al nord, i el braç secundari del mateix riu, que en l’Antiguitat envoltava la ciutat i li donava caràcter d’illa fluvial, pel sud. Aquest terreny obert va ser donat pel rei Jaume I a l’orde dels dominics per a alçar el seu monestir, i d’ahí li pervingué el nom de Pla de Predicadors. En els segles baix-medievals, després de la conquesta cristiana, el vell braç secundari del riu, ja separat del curs principal i ocupat poc a poc pel creixement urbà, esdevingut un riu sec, la rambla de Predicadors, travessava el pla i confluïa en el braç major del riu, que és el curs actual.

El raval de la Xerea deixà de ser-ho després de l’any 1356, quan es va integrar dins de la ciutat gràcies a la construcció d’un nou recinte murat, en ocasió de la guerra de Castella. El pla urbà del barri mostra un caràcter relativament regular, que cal interpretar com a fruit d’una re-urbanització arran de la conquesta cristiana, a partir de la línia mestra de la muralla aràbiga, coincident amb el tortuós carrer del Governador Vell. Abundaven en la zona els horts domèstics, a banda dos cementeris, el parroquial de Sant Tomàs i el de Benimaclet; això perquè el dit poblat suburbà era part de la demarcació de la parròquia de Sant Esteve, com quasi tot el barri.

El districte conserva el seu viari antic, amb una bona porció de noms històrics en els seus carrers. Algunes vies han desaparegut, com ara el carrer dels Santets, enfront d’aquesta mateixa església, demolit al segle XVIII per a obrir la plaça de la Congregació; devia el seu nom a un altaret dels Sants Reis, o de l’Epifania, esculpit en relleu en el frontis d’una casa i posat amb la intenció de recordar l’assassinat en el seu àmbit de Ramon Boïl, governador del Regne, el governador vell (és a dir, l’anterior governador), la nit de Reis de l’any 1407.

Altres noms de carrers han patit canvis poc justificats, per diferents interessos, o, cosa habitual en l’època de la Restauració, pel criteri de posar noms prestigiosos de la història i la cultura castellana, d’acord amb ordinacions dels Governs orientades a la implantació d’una uniformitat cultural. Entre els noms canviats al segle XX, hi ha, el cas més deplorable, la pèrdua del carrer de la Xerea, partit en dos segments per la plaça del Sant Bult; el tram occidental porta ara el nom del pianista José Iturbi Báguena (1895-1980), que era fill del barri, i l’oriental el del Poeta Liern, per Rafael Maria Liern i Cerach (1832-1897), autor de teatre popular. També ha canviat el carrer de la Palmereta, rebatejat el 1877 amb el nom de Jovellanos. El diari El Mercantil va protestar d’aquestes actuacions, demanant l’adopció de noms valencians.

De major entitat és el cas del Pla de Sant Domingo, el nom històric de la plaça que era en temps forals la més àmplia de la ciutat; al segle XIX, les guerres del Marroc donaren motiu per a anomenar-la de Tetuán, la futura capital del protectorat espanyol; el 1873 ja s’havia fet la substitució de noms (Carboneres). Quant al carrer d’Espada –millor que de l’Espasa–, no hem pogut identificat l’origen del nom; és cert que abans del canvi, ja efectuat el 1873, es deia de la Mare de Déu dels Àngels, i també dels Àsens. I encara hi ha un carrer retolat amb un nom polític en substitució del seu històric, el d’Aparisi i Guijarro; l’any 1898 ja havia canviat el seu nom del Forn del Vidre, o d’En Carròs, pel del periodista tradicionalista valencià (1815-1872).

Els casos més sensibles resulten ser el de la plaça de Tetuan, i sobretot el del carrer de la Xerea, que desplaça un nom mil•lenari. Des d’ací anime els amics de la Xerea a sol•licitar de l’Excm. Ajuntament la reversió d’uns noms de gran valor dins del patrimoni cultural.

La plaça de la Congregació, que recorda la Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri, fundada a València en el segle XVII, va canviar molt modernament per plaça de Sant Vicent Ferrer. Podia haver-se honrat el nostre gran sant sense perjudici d’una institució benemèrita que elevà el noble edifici d’aquesta església, esdevinguda la moderna parròquia de Sant Tomàs Apòstol des de l’any 1837, quan es produí el trasllat de l’església vella ruïnosa

11

del carrer de les Avellanes.

Així mateix, és de senyalar la plaça de Sant Bult, que deixà el seu nom medieval de placeta de Perpinyà a mitjan segle XVII. És molt probable que fera al•lusió a un veí de tal cognom, freqüent a la València del s. XIV, quan es data per primera vegada el nom de la plaça: un Perpinyà era taverner a la parròquia de Sant Pere de la Seu l’any 1355.

En canvi, i per sort, han perviscut noms de carrers molt antics, record de la vella història de la zona: el d’En Gordó és del segle XIV, el més vell; els d’En Blanch i d’En Neus o de les Neus, del segle XVI; el del Santíssim és del segle XVIII, i es diu així per una custòdia eucarística pintada en la porta del taller de l’organer, navarrés, Martín Usarralde.

En resum, els carrers tradicionals solien prendre el nom de veïns distingits: En Blanch, En Gordó, En Neus, En Perpinyà, En Carròs, o bé obeïen a motius piadosos, com ara el de la Xerea, el Sant Bult o el Santíssim, i encara a circumstàncies extravagants: tal és el carrer de les Impertinències, nom posat en el segle XVIII a un carreró sense eixida o atzucac.

Iconografia de Crist en la creu La talla del Sant Bult és, com saben, una versió de menor grandària, popular, del Santo Volto de Lucca –hi devem observar que en valencià acadèmic la forma pròpia és vult, ‘rostre’–. Aquesta imatge de Crist de la ciutat toscana, coneguda a l’Edat Mitjana per les seues manufactures de seda, és una refinada escultura romànica, alta de més de dos metres, tallada en fusta de nouer i venerada en la seua catedral. L’escultura es data en els segles XI-XII i presenta Jesús en la creu, però no mort sinó ressuscitat, amb els ulls oberts i aspecte solemne, vestit amb túnica que era en origen de color roig, la porpra dels reis. Una antiga tradició la diu llaurada a Jerusalem per Nicodemus, el pròcer que va ser deixeble secret de Jesús, i arribada a Lucca per mar de forma miraculosa.

Es tracta d’una iconografia especial, que requereix una prèvia reflexió. La creu és el principal emblema cristià.

Ja escrigué sant Climent d’Alexandria, en el segle III, que la creu és el símbol del Senyor per excel•lència, i com a tal objecte de culte. Però, és anterior al mateix cristianisme: era ja tinguda en l’Antiguitat com a símbol còsmic, i en tal sentit va ser utilitzada pel filòsof Plató.

La creu va tardar a generalitzar-se com a símbol de Crist. En els primers segles del cristianisme no s’utilitzaren representacions figurades de finalitat religiosa. Únicament, d’ençà del segle III, apareixen relleus esculpits en els sarcòfags i pintures en les catacumbes. És comprensible que els primers cristians, que eren igualment renuents a la representació humana, per temor a caure en idolatria, experimentaren un sentiment de repulsió davant la figuració de Crist mort en la creu. Era la forma d’execució de pena capital entre els romans, i resultava un record amarg, ignominiós. Per tal motiu, als inicis es representava la creu sola, sense additaments.

Al segle IV, en canvi, la creu comença la seua expansió com a ensenya definitiva del cristianisme, i això per dues raons. En primer lloc, va perdre el trist record d’instrument d’execució de la pena capital, en decretar-se’n la supressió per part de les autoritats romanes. A més d’això, en aquell temps l’emperadriu Helena, mare de Constantí, va manar efectuar intenses excavacions a Jerusalem, que culminaren amb la localització de la Vera Creu i d’altres relíquies de la Passió.

A l’època carolíngia es llauren ja escultures de la Mare de Déu i dels sants, de cos sencer. Però, coetàniament, la Cristiandat grega visqué un període virulent, les lluites iconoclastes dels segles VIII i IX, entre els partidaris i els enemics de la veneració de les imatges; l’art bizantí, d’ara en avant, prescindeix de les figures corpòries i limitarà les representacions sagrades a la pintura. Crist és figurat amb aire de majestat, vist de front, a la manera d’un emperador romà; és el Pantocràtor, sobirà del mon.

A l’Occident europeu, la creu s’usà molt sovint sense el Crucificat fins al segle X. Després, els cristians començaren a mostrar-la com a marc de la figura de Crist. En l’art romànic, Jesús és vist no en el suplici de la crucifixió, sinó després de la seua triomfant resurrecció: porta els ulls oberts, estén els braços horitzontalment sobre el pal menor de la creu, i va vestit de túnica roja, com a rei, i coronat de diadema reial. Prima el Christus triumphans, el Crist rei, en majestat, portador d’un rostre de formes plenes, el cabell llarg i una barba poblada, que mira amb ulls serens els seus fidels des d’una creu que no és gens un senyal infamant, ans el tron del monarca celestial.

12

Però, en els temps que segueixen comença un canvi radical en la sensibilitat de la litúrgia cristiana, que arriba fins a hui. Va imposant-se la representació del Jesús mort, el Christus patiens, que mostra els ulls tancats, mort en la creu. Es divulga alhora l’exercici del Via crucis, en rememoració del Divendres Sant, mentre que la nova espiritualitat dels franciscans es complau en la contemplació de la Passió, del Crist dolorós. L’art gòtic busca representar amb realisme el patiment de Crist en la creu, contemplant-lo com un lenitiu consolador per al sofriment de la Humanitat.

El culte del Sant Bult de Crist a la ciutat de València: la història i la tradició El culte del Sant Bult, difós des d’Itàlia, va arrelar intensament a la nostra ciutat, segons prova el fet que li dedicassen capelles la Catedral i diverses esglésies i monestirs, com les parroquials del Salvador i de la Santa Creu o, també es diu, l’església de Sant Joan de l’Hospital.

A la Seu, hi hagué dues capelles dedicades al Sant Bult, com se sap. Una en el trànsit a l’aula capitular o capella del Sant Calze. L’altra, un altaret situat a l’entrada per la porta dels Ferros, a mà dreta. Ambdues foren construïdes l’any 1494. Però, segons l’historiador Sanchis Sivera, ja existia una capella d’esta advocació a la Catedral trenta anys abans. La renovació neoclàssica de l’antic temple gòtic, iniciada l’any 1775, va determinar que la capella del Sant Bult de Jesús del trànsit es traslladara a la girola, a la primera capella de la part de l’Epístola, contigua a la sagristia: el retaule tenia un llenç notable d’Espinosa, perdut en la guerra civil, i la capella té ara un altre titular.

Dels llocs de culte del Sant Bult a València, hui només subsisteix el de la Xerea, entronitzat primitivament en un altaret en la frontera d’una casa de la plaça de Perpinyà. Dels seus orígens, no se’n conserven proves escrites, però és molt versemblant que la devoció al Crist, al qual el poble atribuïa nombrosos miracles, provinguera de la Catedral, o bé del proper monestir de Predicadors, en els anys finals del segle XV o poc després.

1) Examinem els testimonis històrics. La restauració recent de la imatge ha permés constatar la seua simplicitat i hieratisme, en qualitat de Crist Rei, triomfant, derivada directament del seu model lucà, i en concomitància també amb certs Crists romànics de l’Alta Catalunya, coneguts com a Majestats. Porta túnica fins als peus, de color fosc, descendent en plecs rectilinis de certa tosquedat, que sols deixa veure les mans, la cintura cenyida amb un cíngol i la testa coronada de tiara papal, motiu que la separa del de Lucca, que la té imperial, com a sobirà del món. La mateixa restauració ha permés detectar la policromia original de l’escultura, datada entre els segles XV i XVI. El primer testimoni fidedigne de la festa que el barri tributava al Sant Bult apareix ben entrat el segle XVII, degut al dietarista mossèn Pere Joan Porcar. El dietari comprén els anys 1589 a 1629, i en data 13 de setembre de 1627 anota la notícia: “Dilluns a 13 de dit, en la placeta de Perpinyà, al carrer de la Xerea, feren festa del Sant Bult de Jesús de Luca”. No torna a fer-ne menció en els anys següents, fet que podria entendre’s, eventualment, en el sentit que el 1627 fóra el primer any que els veïns celebraren festa pública, amb independència de la data anterior de l’erecció de l’altar, i això hauria mogut el dietarista a replegar la novetat.

A la fi del segle XVIII, el doctor Marc Antoni d’Orellana, erudit coneixedor de la ciutat, és el primer autor que tracta de forma detinguda de la imatge i la festa del Sant Bult. La plaça del Sant Bult diu que deu el seu nom, ja documentat l’any 1659, a l’existència d’un altar, posat en un cantó a l’eixida del carrer d’En Blanch.

Orellana descriu en paraules exactes què és el Sant Bult de Crist: “...por esta advocación entendemos en Valencia el Bulto, figura y representación de Christo nuestro bien crucificado, pero... como Sumo Sacerdote, Summus Sacerdos, según dice David en el Psalmo... es una representación, copia y transumpto de aquella milagrosa imagen que se venera en la ciudad de Luca, en Hetruria, y es de escultura de mano de Nicodemus... clavado el Señor con quatro clavos, bajo del pie un cáliz, con corona imperial en la cabeza, y vestido con túnica... único señor del mundo”.

La capella de la Catedral de València consagrada al Sant Bult posseïa una gran escultura de talla, i Orellana n’extrau la sensata conclusió que aquesta imatge “tal vez sin duda huvo de ser la que dio margen a construirse el altar de su misma advocación en la plaza”.

Fins ací els testimonis històrics considerats solvents, que suggereixen que la talla del nostre Sant Bult, representació del Santo Volto de Lucca, correspon amb probabilitat a la fi de l’Edat Mitjana o al primer Renaixement.

2) El segon grup de testimonis, més tardà que els ara comentats, entra dins del camp de les llegendes i tradicions piadoses, que no necessiten verificació perquè no pretenen ser història. Cal tenir present que l’hagiografia,

13

la part de la literatura que narra les vides i fets dels sants, no és una font històrica, sinó un gènere literari: el seu propòsit no és relatar el passat amb exactitud, ans bé edificar, presentar les vides dels sants com a models de virtut a imitar pel poble cristià, i per això poden adoptar totes les llicències narratives que semblen convenients.

En el s. XIX, el Marqués de Cruïlles (1876), a diferència d’Orellana, que no en parla, recull la llegenda de la troballa meravellosa de la imatge, a partir d’un Romance del hallazgo del Santo Bulto de Jesús, del qual no dóna referència. Afirma el text que de les diverses imatges de Jesús llaurades per Nicodemus, “Santiago o alguno de sus discípulos” n’haurien duta una a València per a servir al culte dels primers cristians, la que seria amagada en ocasió de la invasió musulmana. Quan arriba la conquesta del rei Jaume I, tornà a veure la llum la talla de forma miraculosa. En un lloc situat a la vora del riu, a la dreta de la porta de la Xerea de la muralla, una vegada guanyada València, es provocà un foc; un dels obrers de vila que hi anaren, de nom Manuel Navarro, en tornar-se’n dins la ciutat, va topar amb una pedra que cobria una gran fossa. Baixà amb una corda i “halló en el fondo la imagen intacta del Santo Bulto de Jesús...”

L’erudit marqués no es pronuncia sobre la veracitat històrica del romanç, però hi pren distància. Diu haver replegat la notícia com a compilador, “respetando el objeto, sea cual fuere su origen...”

El relat de la troballa del Crist havia aparegut poc abans, per primera vegada, en els “Gozos al Santo Bulto de Jesús, venerado en el barrio de la Gedrea”, impresos entorn de 1830 per la impremta de Monfort, i reeditats el 1865: “...

En el huerto, que llamado / de la Punta fue algún día, / os encontró un alma pía, / bajo una losa enterrado...”

El descobriment meravellós de la imatge no es troba en els textos anteriors al segle XIX, i denota la intenció de desvincular la devoció del Santo Volto de Lucca i fer-la autòctona, com ha observat recentment Luis Arciniega (2017). Per una altra banda, el nom del protagonista de la llegenda, Manuel, és insòlit al segle XIII, i més apropiat per al 1800. Una precisió més: el model de tiara pontifícia que porta el nostre Sant Bult, carregada de tres corones, no correspon al temps de la troballa llegendària: va aparèixer més tard, en el segle XIV, quan el papa Joan XXII (1316-1334) afegí una tercera corona a les dues preexistents, sobreposades a la tiara original –que era un bonet cònic de teixit blanc– per Gregori VII i Bonifaci VIII, respectivament, volent significar la superioritat de Roma sobre el poder temporal. * * * La festa del Sant Bult s’ha mantingut sense interrupció gràcies a la voluntat perseverant dels habitants de la Xerea. En donen fe diverses publicacions contemporànies. L’escriptor i poeta de la Renaixença valenciana Josep Bodria i Roig la recull al seu bell llibret Festes de carrer, publicat el 1906, on repassa els cultes populars carrer per carrer; i justament no la descriu per estimar-ho innecessari, entenent que formava part del grup “De les festes que encara duren i tots coneixem”. Semblantment la festa apareix ressaltada, amb fotografia de la venerada imatge i un text ben complit, en la portada del Diario de Valencia, del diumenge 23 de maig de 1915: “El Santo Bulto de Jesús (Sant Bult).- Esta antiquísima y venerada Imagen, que representa a Jesucristo Sumo Sacerdote... el Santo Bulto, (fue) objeto de gran veneración en nuestra ciudad en pasados tiempos...”

A nosaltres ens correspon replegar juntament la història certa i ininterrompuda de mig mil•lenni, adornada amb la poesia de la tradició, i donar continuïtat a la pietat popular dels antics habitants de la Xerea; ells dirigien amb raó les seues pregàries al mateix Jesucrist, el mediador veritable davant de Déu Pare, al qual estan dedicades totes les esglésies del món, encara que ostenten una advocació particular del santoral cristià. Celebrem, per tot això, amb fe renovada la festa anual d’enguany, un component espiritual arrelat vivament en la nostra identitat col•lectiva.

Visca el Sant Bult de Jesús! Visca la Xerea!

Mateu Rodrigo Lizondo Historiador Medievalista, Doctor en Història.

Professor titular de la Facultat de Geografia i Història

14

Saluda del Párroco de Santo Tomás Apóstol y San Felipe Neri 2019 El tiempo: fiel aliado de Dios.

Dios, hecho Hombre, ha aceptado las reglas de juego de la naturaleza humana.

Introducido en el “tiempo”, en el “espacio”, en las “leyes” y “costumbres” de un grupo humano concreto, en un momento de la historia concreto; se ha rodeado de todas las consecuencias del pecado de los hombres y de las virtudes y aciertos de estos.

A nuestro glorioso Sant Bult, lo ha educado una mujer que se llama María, hija de Joaquín y Ana, y es la esposa de José. TODO MUY NORMAL.

Nos narra la Escritura, que Nabucodonosor decidió hacer una estatua suya, de oro, y exigir que todos los ciudadanos la adorasen, reconociéndole como dios. Me parece muy interesante la estrategia de Nabucodonosor, pues creo sinceramente, que se repite en todas las generaciones.

Una vez erigida la estatua, todos, antes o después, han de pasar por delante de ella, y por tanto se tienen que definir.

Unos irán a toda prisa a adorar la imagen, además, se emocionarán, llorarán de alegría, le echarán mucho incienso y vítores y alabanzas; y maldecirán a quien no adore la estatua.

Cantarán, con lágrimas en los ojos, que quien no adore la imagen merece morir.

Un segundo grupo filosofará, reflexionará sobre este tema. Organizará mesas de diálogo para discutir el tema. Opinará con dureza sobre la inoportunidad de esta medida… Pero cuando esté delante de la imagen, se arrodillará.

Nabucodonosor, o el gobernante de turno, va conociendo quiénes son sus ciudadanos y el nivel de fidelidad o de peligrosidad de cada uno de ellos.

Existe otro grupo, en quien resonó un día la palabra: “escucha, el Señor Jesucristo es el único Señor, no hay otro”. La única Imagen que se puede adorar es la Eucaristía, presencia real de Jesús, la Palabra, que también es Jesús mismo, y que están simbolizadas en las hermosas imágenes que nos recuerdan esta presencia de Jesús.

Y, me atrevo a decir, que la imagen más bella, más significativa de Jesucristo Vivo es la Imagen de San Bult.

Cruz, Cristo Vivo, Sacerdocio, Rey, Humildad, Eucaristía... es verdaderamente una Imagen Parlante.

¿Qué hará este tercer grupo ante la imagen de Nabucodonosor? Ante el gobernante que exige una “pensamiento único”, pensamiento único que se presenta como la IMAGEN de la que nadie puede negar su deidad.

Ese “pensamiento único” es una imagen que hay que adorar, nadie puede negarse a reconocerla como “LA VERDAD”, quien la niegue merece la prisión.

Sólo cabe seguir las huellas de SANT BULT, ser llevados a la cruz y allí, con profunda serenidad, entregar la vida por la “ÚNICA VERDAD”: “EL SEÑOR JESUCRISTO ES EL ÚNICO SEÑOR, NO HAY OTRO”

Bendito sea el Sant Bult de Ntro. Sr. Jesucristo. A él la gloria por los siglos de los siglos.

Aprender a mirar la Imagen de Sant Bult nos preparará el corazón para creer.

¡Que todos nuestros vecinos miren bien esta hermosa Imagen, durante la Procesión, en la Santa Misa y siempre que tengan ocasión!

Esta Imagen, mirada con esperanza, puede despertar la fe en quienes la contemplan y esta fe nos permitirá reconocerle a Él en tantos hermanos nuestros que llevan en su historia las huellas de la cruz.

Os animo a participar con ilusión en nuestras fiestas. Por mi parte confío en que el Señor va a proteger la fiesta, que en honor a su Imagen de Sant Bult, celebramos.

Os doy mi bendición.

Ramón Crespo López Párroco de Santo Tomás Apóstol y San Felipe Neri

15

Ofrena de la Falla de Sant Bult al nostre Patró

Un any més hem rebut en la Llar - Escola de Sant Bult a la comissió de la Falla Plaça de Sant Bult, per a realitzar l’Ofrena Floral al patró de la Xerea, Sant Bult.

La Fallera Major Infantil Martina Ample Quiles, President Infantil Vicente Blay Burriel, Fallera Major Paula Rubio Campoy i President Francisco López Moral, junt amb una part de la comissió que va voler oferir les seues flors al Patró de la Xerea; el Crist de Sant Bult.

Enguany volíem felicitar a tota la comissió, que ha retratat a Sant Bult en una de les seues escenes, com a pilar fonamental del barri. Estem molt contents per este retrat que els Artistes Fallers “Art en Foc” han il·lustrat en la seua falla.

Desitgem que la història de la Falla vaig continuar, fent història i omplint les parets del seu casal amb bons premis.

Vixca la Falla Plaza de Sant Bult.

Molts ànims i a repetir èxits l’any vinent!

València, març 2019

16

Records del passat

Altar al Sant Bult any 1956

17

PROGRAMA DE FESTES 2019 VIERNES 3 DE MAYO ⚫⚫ A las 21’30 horas en el Restaurante del Hotel Silken Puerta Valencia, Avinguda del Cardenal Benlloch, 28, 46021 València.

Exaltación de Nuestra Clavariesa Mayor de Sant Bult 2019 D.ª ROSA CERCÓS BEFERULL MARTES 28 DE MAYO ⚫⚫ A las 20’00 horas, Vigilia de Oración en torno a Sant Bult. Iglesia Santo Tomás Apóstol.

JUEVES 30 DE MAYO ⚫⚫ A las 20’00 horas, XVII MOSTRA DE MÚSICA i ALBAES POPULARS AMB DOLÇAINA i TABAL a càrrec dels cantadors MARISÉ, XAVI de BÉTERA i BORO, acompanyats per l’Associació Cultural Dos Quinzets Tró De Bac - Brauli, amb DANÇÀ DEDICADA AL SANT BULT DE LA XEREA. Autor: EL DOLÇAINER BRAULI ORTEGA; des de, En Blanch a Plaça de Sant Bult.

SÁBADO 1 DE JUNIO ⚫⚫ A las 18’00 horas, CHOCOLATÁ ofrecida por la JUNTA DE CLAVARIESAS en la PLAÇA de SANT BULT. ⚫⚫ A las 19’30 horas, PASACALLE GENERAL por la Banda Ateneo Musical Cortes de Pallás. Seguidamente, TRASLADO DE LA IMAGEN DE SANT BULT DE JESÚS, desde su Casa Social a la Iglesia Parroquial de Santo Tomás Apóstol y San Felipe Neri con el siguiente recorrido: En Blanch, Poeta Liern, Conde de Montornés a la Parroquia de Santo Tomás, que finalizará con la lectura del PREGÓN DE FIESTAS DE SANT BULT, A CARGO DE D. BLAS MUÑOZ PIZARRO Licenciado en Filología Profesor de Latín.

Finalizará el acto con la imposición de las insignias a los nuevos Clavarios y Clavarias del año 2019.

A las 23’00 horas, en la Plaza de Sant Bult: ANIMACIÓN MUSICAL 18

PROGRAMA DE FESTES 2019 DOMINGO 2 DE JUNIO ⚫⚫ A las 10’30 horas, se procederá por dicha Comisión y la citada Banda a recoger a las señoritas Clavariesas y Falleras, organizándose la comitiva que se dirigirá a la Iglesia Parroquial para hacer la OFRENDA DE FLORES al SANT BULT DE JESÚS. ⚫⚫ A las 12’00 horas, y en la mencionada Parroquia, MISA SOLEMNE cantada por la Coral Vicentina de Santo Tomàs Apòstol y San Felipe Neri. Director, Juan González Noguera; Soprano, Teresa Bellido; Organista, David Asensi. Terminado el acto religioso, la Comisión de Festejos Clavariesas, Clavarios y Asociados acompañados por la Banda Ateneo Musical de Cortes de Pallás, regresarán a la Casa Social. ⚫⚫ A las 19’00 horas, se celebrará LUCIDA PROCESIÓN, que recorrerá las calles siguientes: Salida de la Iglesia de Santo Tomás, Trinquete de Caballeros, Iglesia San Juan del Hospital, Aparisi y Guijarro, Gobernador Viejo izquierda, Pl. del Temple, Músico José Iturbi, Poeta Liern, Nieves (sólo imagen) Conde Montornés, Gobernador Viejo, Nieves (sólo imagen), Santísimo (sólo imagen, Gobernador Viejo, En Blanch, En Gordo (sólo imagen), En Blanch y entrada a Plaza de Sant Bult. ⚫⚫ A continuación se procederá a colocar la imagen en su artístico Altar. ⚫⚫ Ofreciéndose Dansá a nuestro Patrón ofrecida por la Federación Folklorica de la Comunitat Valenciana, en las calles En Blanch y Plaza de Sant Bult. ⚫⚫ Tocs de Processó a càrrec dels Mestres Campaners.

LUNES 3 DE JUNIO ⚫⚫ A las 17’30 horas, FESTIVAL INFANTIL, animación infantil, merienda y juegos en la Plaza de Sant Bult. ⚫⚫ A las 23’00 horas, en la Plaza de Sant Bult: CONCIERTO por la Banda Ateneo Musical de Cortes de Pallás. Director D. Santiago Miguel Alarcon. Al finalizar dicho acto, SOLEMNE BAJADA Y TRASLADO DE LA SANTA IMAGEN a su Casa Social, recorriendo las siguientes calles: José Iturbi, Temple, Gobernador Viejo y En Blanch.

MARTES 4 DE JUNIO ⚫⚫ A las 20’00 horas, en la Iglesia Parroquial, MISA EN SUFRAGIO de los Asociados fallecidos.

Valencia, Junio 2019

Fotografía portada: María Díaz-Benito Montero Diseño llibret Sant Bult 2019: EMILIOPENYA

19

BALTASAR BEFERULL CARDONA (1610-1699) el venerable Beferull El venerable Baltasar Beferull Cardona va nàixer a Alginet el 15 d’agost de l’any 1610, set anys abans que l’arquebisbe Josep J. S. Sanchis Espert. Es creu que el seu naixement va tendre lloc en una de les poques cases que aleshores hi hauria al carrer que, segles més tard, a primeries del XX, li dedicà l’Ajuntament, i que encara du el seu nom.

Els seus pares eren llauradors, d’aquells que amb tenacitat i sacrifici van contribuir a transformar l’erm que llavors serien les terres del nostre terme. Com que llauradors eren els pares, llaurador hauria de ser, igualment, el fill. Per tant hem de suposar que la seua instrucció seria prou elemental, rudimentària, donats els pocs recursos amb què es comptava en el món rural d’aquella època. Però altres eren les qualitats de Baltasar: bondat, dolçor, caràcter plàcid, intel·igència espavilada, fermesa de resolució i una ànima il·luminada i imbuïda de religiositat.

Era, per impuls natural, assidu concurrent als actes de l’església i en la missa trobava consol, pau interior, força purificadora, la qual cosa era el seu únic tresor.

Iniciada la joventut, quan ja comptava 18 anys, s’impressionà durant la celebració d’una Quaresma per la rígida observança del dejuni i l’abstenció completa de carns i begudes en el dijous i divendres sants, segons l’antic costum. Aleshores, impulsat per la seua fe, zel religiós i fermesa de voluntat, va resoldre, sense més espera, abandonar el món en què havia viscut i els seus béns materials.

Altrament, l’època era propícia a creences fanàtiques, llegendes i històries fabuloses, tot barrejat amb malèfiques supersticions. Una de les creences que per aquells dies tenia gran arrelament al regne de València que ho era aleshores i va perdurar fins al regnat de Felipe Vé, era la dels poders miraculosos de la Cova Santa, santuari ubicat a la Vall del Palància, província de Castelló, als dominis del senyoriu de Sogorb i Altura, que s’havia convertit en un lloc de pelegrinatge molt popular per tot arreu del regne. Allí arribaven els pelegrins dels més apartats racons per veure la imatge trobada l’any 1503: la de la Mare de Déu del Lledó o del Lledoner.

Dita Cova Santa era un avenc obert al cim d’una de les muntanyes de la serralada de la Calderona, prolongació de l’aragonesa de Javalanbre, a la qual s’hi descendia per una ampla escala fins a una profunditat de cent metres.

On més tard, el 1695, s’hi va erigir un altar de línies barroques, en qué es venerava la singular imatge de la Mare de Déu, que no era sinó un medalló de guix, amb l’efígie en baix relleu, tancada en ric reliquiari.

A més a més, era fama que les aigües que traspuaven constantment les roques de la caverna eren un remei miraculós per a la cura de malalties.

La notícia de la fama de la Cova Santa, i dels seus miracles, van arribar a oïdes de Baltasar Beferull en el moment crucial del lliurament del seu esperit a la íntegra participació en els exercicis i misteris d’aquella Quaresma, per a ell decisiva, ja que, com hem dit adés, va resoldre deixar el món i les seues riqueses. De tal manera que -sense que l’amor dels seus pares i la família fóra obstacle, ni comunicar-los la seua decisió- abandonà el poble d’Alginet i va dirigir-se com a pelegrí a l’afamada Cova Santa, on s’assabentà de l’existència i història del no menys famós Reial Cenobi de la Cartoixa de la Vall de Christ, ubicat al terme d’Altura. Allí va dirigir-se el nostre il·luminat com un raig atret per l’imant.

A la Cartoixa de la Vall de Christ, Baltasar va ser ben rebut i admesa l’aportació de tot allò que duia amb ell. Fet que ens indueix a suposar que alguna cosa superior veurien en ell el priori els monjos.

20

D’aquesta recepció van ser notificats els pares que, consternats de moment i sorpresos, van presentar-se al cenobi amb la intenció de fer desistir el fill dels seus propòsits i endur-se’l amb ells a casa. Però quina seria la impressió que tingueren en veure’l tan transformat, i amb un parlar penetrant, estrany, que ells mateixos es deien: “Si pareix del Cel, no és el nostre.

De tal manera que, persuadits per aquesta apreciació íntima, i sentint un gaudi interior que no sabien el que els passava, però pesarosos i trasbalsats pel seu afecte paternal, van tornar a la seua llar d’Alginet convençuts que havien perdut per al món a aquest fill elegit.

Diguem ara alguna cosa sobre la Cartoixa de la Vall de Christ, per a complementar i donar millor enteniment de l’escenari dels fets de la nostra història.

L’infant Martí d’Aragó, fill del rei Pere IV, primer comte de Jérica i senyor de Sogorb, pel seu matrimoni amb la senyora Maria de Lluna qui després seria conegut en la història com a rei de la Corona d’Aragó, amb el nom de Martí l’Humà, va voler tindre als seus dominis una cartoixa, a imitació de la primera que va haver a Tarragona amb el nom de Scala Dei. Amb aquesta finalitat va buscar el seu emplaçament a la vall dita del Palància, que li recordava la de Josafat. Com així ho refereix tradició.

El 1385 va començar a construir-se el Cenobi que havia de portar el nom de Vall de Christ, donant-lo de rendes i alçant-lo amb munificència règia i de a el és pur gótic de l’època. L’església es consagrà el 1401, sent Martí ja rei de la Corona d’Aragó, i l’acabaren de bastir el 1549. Església que per la seua grandesa i dignitat esdevingué una de les més belles del regne de València, amb quadres de Vergara, de Camerón, de Donoso, de Joan de Joanes, de Ribalta, escultures de Nicolás Bust i molts altres quadres i talles: un vertader museu.

Els monjos, emparats pel poder reial i amb moltes prerrogatives de senyoriu, a més de dedicar-se a la vida contemplativa cultivaven les terres dels seus dominis, produint bons vins i oli, fabricant paper als seus molins. Tot aquest poder va esfondrar-se amb les lleis desamortitzadores del segle XIX, per les quals els monjos hagueren de dispersarse, abandonant el Cenobi i l’església que, amb el pas del temps, va esdevindre un muntó de ruïnes i les obres d’art, van ser dispersades: a Altura, el retaule major de la Cartoixa, amb la seua imatge gòtica de la Mare de Déu de Gràcia; a Segorbe la part del seu claustre, que es conserva en la glorieta de la plaça anomenada `del Agua Viva’ i la resta per altres llocs.

Tornant al venerable Beferull, hem de dir que va viure i morir en aquell Cenobi, sense eixir d’allí des dels dívuit anys, edat en què va deixar els pares, fins a l’edat de 86 anys, en què va morir. No tornà mai a Alginet, en tot aqueix llarg període de 68 anys que va viure com a cartoixà.

A l’eixir d’Alginet, Baltasar Beferull Cardona només tenia una instrucció rudimentària, per haver-s’hi dedicat des de la infància als treballs de la terra, i amb aquest mínim bagatge cultural, com seguint una predestinació indefugible, ingressà a la Cartoixa.

Però ben prompte van descobrir els seus superiors que estava dotat d’una intelligència gens comuna, i van decidir que es dedicara a estudi. Tal va ser la seua aplicació, i tan ràpida la preparació a què estava destinat, que

21

passats poc més de tres anys pogué vestir els hàbits de monjo, el 1631, ordenant-se segons la Regla i hi celebrà la primera missa. Tal va ser el fervor posat en el sacrifici, amb mostres de tan gran i intens amor a Déu, que els assistents als sagrats misteris deien que pareixia un àngel que els inflamava amb ei seu foc interior.

Els monjos de la Cartoixa eren els encarregats, a més de la seua dedicació a la caritat i l’oració, a cultivar les terres dels seus dominis, tenien assignada, cada un, la seua parcel·la. La que estava a cura del nostre Baltasar més que un jardí era un vertader paradís, com entés que era en agricultura, pels seus orígens, ja esmentats. Encara que ell deia que no era mèrit seu, sinó de Déu.

També hi observaven els seus superiors, així ho constataren, que en certs moments, com ungit d’una altra vida, plena la seua ànima d’una pau inefable, pareixia mantindre diàlegs amb la divinitat, i el seu mateix cos prenia una aura espiritual que cridava l’atenció a quants el miraven de prop.

El 1674, assabentat frare Josep J. S. Sanchis Espert - el nostre arquebisbe Sanchis Espert- aleshores bisbe de Sogorbe, que al Cenobi de la Vall de Christ habitava un fill d’Alginet, el venerable Beferull, i informat de les seues singulars qualitats, anà a visitar-lo. Peró quan arribà a la seua cel·la va trobar-se’l en un dels seus soliloquis místics, per la qual cosa, sense reparar en la seua dignitat episcopal, va entrar-hi a genollons a confortar-lo.

Després de donar-se a conéixer, es van abraçar ambdós per amor de paisans i l’entrevista va ser tan efusiva, de tan alta comunió espiritual, que es va prolongar en excés i el prior que la presenciava va haver de fer-los notar el temps transcorregut. En finalitzar-la, el bisbe de Sogorb va dir que acabava de conéixer un sant.

Altres més vegades es va repetir la visita. En una d’elles, el bisbe li comunicà la notícia de la donació de la imatge gòtica de sant Josep a l’església d’Alginet, al ser erigida en parròquia el 1684, imatge procedent de la suprimida església d’Espioca, i li referí tots els actes piadosos celebrats per aqueix motiu, com també el fervor popular sentit per la població. Notícies que el venerable Beferull va acollir amb tant de goig que van brollar-li les llàgrimes.

En pràctiques, quasi exclusives, de vida contemplativa i ascètica, va anar transcorrent la vida d’aquest monjo singular, irradiant pau, dolçor clars indicis de ser ungit per la gràcia purificadora. Hom diu que els sants es donen a Déu sense reserves ni restricció, i que el seu sacrifici és total per a la seua glòria la salvació de les ànimes. Aquest semblava ser, en la terra, el destí del nostre Venerable.

Quan havia complit els 84 anys d’edat, encara que robust, va quedar impossibilitat per a activitats físiques, situació que acceptà, resignadament, com senyal d’un cel anticipat pregà se sacrificà per tots.

En la nostàlgia de la senectut va rememorar i recordar el seu poble d’Alginet, que no havia tornat a veure des del dia que havia partit, als 18 anys.

Altrament, tots els remeis curatius que se li aplicaven, per a corregir-li la paràlisi, no produeïen cap resultat. Més encara, els qui l’atenien veien que, a poc a poc, anava consumint-se amb dolcesa, pau interior i modèstia, que algú crens va comentar: “Poca vida li queda, però té una cosa en si, que no és ja d’aquest món.” Aleshores se li administraren els sagraments diverses vegades. En l’última, armat amb el seu cilici i el crucifix de la seua devoció que mai abandonà, va quedar-se un moment contemplatiu, amb el cap alçat i amb veu clara se’l sentí parlar amb la Mare de Déu, que el va dirigir al Cenobi i ara anava a endur-se’l al cel. Llavors despertà d’ aquella visió, i acostant-se el crucifix als llavis, amb celestial semblant va expirar, lliurant el seu plàcid esperit en mans de Déu.

Açò ocorria a finals del segle XVII, el 1699, quan comptava amb 86 anys d’edat i 68 de religió, viscuts en olor de santedat.

De l’article “El Venerable Beferull” (1977) Alberto Lozano Espert

22

Actes de nostra festa 2018

Exaltació Clavariesa Major 2018

Dançà i Albaes al Sant Bult de La Xerea

23

Actes de nostra festa 2018

Acte del Pregó de la Festa

Missa Major

Fallera Major de València i Cort d’Honor

24

Actes de nostra festa 2018 Visita de Sant Bult a Sant Joan de l’Hospital

Solemne ProcessĂł

25

Actes de nostra festa 2018

Concert per la Banda Ateneo Musical Cortes de Pallรกs

Tornada del nostre Sant Bult a Sa Casa Social

26

AVIS DE LA JUNTA DIRECTIVA

Desde el Hogar-Escola Sant Bult queremos pedir a todos los Vecinos, amigos, familiares del Barrio de Sant Bult que si guardan fotografías, recuerdos, imágenes, notas de prensa de todo lo que esté relacionado con Sant Bult que por favor nos hagan llegar una copia para su Archivo y conservación Os pedimos con mucha ilusión que los días de la Fiesta se engalanen los balcones con colgaduras, banderolas, luces, que se note que nuestra Imagen más querida, el Cristo de Sant Bult sale a recorrer sus calles del Barrio de la Xerea.

27

EL BAREZITO EXCELENTES DESAYUNOS, ALMUERZOS, COMIDAS Y CENAS

LES DESEA UNAS FELICES FIESTAS AL PATRÓN DE LA XEREA 2019 Teléfono : 963 15 65 25 Carrer del Músic José Iturbi 3, 46003 València

SUCURSAL

VALENCIA-COLÓN

Lo que más te importa, en manos de profesionales de confianza Juan Ferrando Andrés Director

Pizarro 1-4º 46004 VALENCIA Teléfono 963 520 840 – 609 807 548 juan.ferrando@coinbroker.es

Avda. Gran Vía Marqués del Turia nº 35, 4º piso, pta. 9 - 46005 Valencia Tel: 963 921 060 Fax: 963 920 903 Email: direccion@legalreports.org

Himno de Sant Bult

En Xerea nos dice la historia que cuan flor de Valencia ideal, germinó esplendente de Gloria el SANT BULT de Jesús Divinal.

Desde entonces celebran su culto este barrio con fervor y piedad y le pide con fe al Santo Bulto líbranos del pecado y maldad.

De Valencia es, esta fiesta popular un ejemplo pues, de tipismo secular.

Que con devoción, hónrala tradicional con la propia inspiración de su espíritu genial. (bis) VIXCA SANT BULT VIXCA SANT BULT Y LA XEREA. En Xerea nos dice la historia que cuan flor de Valencia ideal, germinó esplendente de Gloria el SANT BULT de Jesús Divinal.

VIXCA SANT BULT VIXCA SANT BULT Y LA XEREA.

42

43

44