Issuu on Google+


Editorial BENVINGUDA Aquesta publicació, d’actualitat allargada. en el temps, amb vocació d’inventari local, gairebé, bianual, és un petit miracle que insistim en repetir. La producció artesanal va des del primer ingredient imaginat, fins a l’últim resultat materialitzat al que teniu a les vostres mans, en aquest precís instant, d’immediatesa intercanviable. Us presentem el número 3 de la revista Els Nostres Barris. Que la gaudiu, tant com nosaltres... ELS NOSTRES BARRIS nº3 revistaelsnostresbarris.blogspot.com

Rda. de la Torrassa, 105 planta 3 08903 L’Hospitalet Telf 934219310 elsnostresbarris@gmail.com jisharrels@xarxa-omnia.org Web: revistaelsnostresbarris.blogspot.com

COORDINACIÓ: Punt Omnia JIS/Arrels de la Torrassa (L’Hospitalet). Mila Serrano.

REDACCIÓ nº3: Regina Granel, Antònia Torrens, Veli Silvestre, Ramon Aguilera, Montse Castillo, Maria Aracil, Grup Memòria de Barri de La Torrassa; Assemblea de Barris; BlogL’Hosfera, CNLH, Albert Abad, Luz Maldonado, Antonio Marchena, Núria Larroya, Dani Torralba, Albert Martínez, Joan-Andreu Mestres, Juan Rodriguez, Vicenç Serra, Jaume Gubert, Montse Rodriguez, Olga i Rosa Grangel, Tània Miró, Mila Serrano. FOTOGRAFIES: Arxiu Fotogràfic Punt Omnia JIS.Arrels de La Torrassa (L’H). IL.LUSTRACIONS: Francina Aymerich EDICIÓ: PUNT OMNIA JISARRELS LA TORRASSA http://puntomniajisarrels.wordpress.com JIS http://www.joves.org

...GRÀCIES: A totes les persones alumnes i amigues del Punt Omnia. Als grups Memòria de Barri, Blocaires i Pintores al Barri. A l’Assemblea de Barris de Collblanc-Torrassa i Sta Eulàlia i a la XIC. A la BlogL’Hosfera. A tots els company@s. Per una xarxa de treball social comunitari lligada al lleure!

DEDICAT: A tot@s els veïns i veïnes de Collblanc La Torrassa: Als que ja no hi són i van lluitar per millorar les seves vides i les de la resta per una societat més justa; als que hi són i ho continuen fent; als que encara no ho saben; a tot@s els que continuen arribant de lluny enriquint la nostra terra. Que la memòria dels primers ens acompanyi als últims i tot@s ens sentim orgullos@s dels nostres barris.

Salut i Barri!

EDITORIAL Mai com en aquest número memòria i actualitat del barri s’han apropat tant al llarg del 2010, un número ben rodó. Amb els actes de commemoració del centenari de la CNT, amb el record de la Torrassa com a bressol de l’anarquisme a l’Hospitalet i Catalunya de la mà de la historiadora Dolors Marín, i la posada en marxa de les rutes anti-franquistes a L’Hospitalet, per part del seu Arxiu Històric. La primera d’aquestes rutes s’ha estrenat a La Torrassa, revisitant les antigues escoles racionalistes i els cinemes com a seu de mítings històrics, i seguint les petjades del que va esdevenir revolució comunista-llibertària als nostres carrers durant el 36. En aquest número, també, veïns i veïnes de Memòria de Barri de La Torrassa, l’Antònia, la Maria, la Veli i el Ramon han seleccionat una sèrie d’escrits amb vivències de la seva quotidianitat i fan un homenatge a l’amistat, recordat per la Montse. Com a reportatge central, li ha tocat el torn als Punts Òmnia del barri i la celebració amb escreix dels seus més de 10 anys a La Torrassa. Parlem de treball comunitari, de treball al carrer i de recuperació de l’espai públic i urbà amb ajut de les TIC: amb la presentació de la BlogL’Hosfera i el seu projecte de rutes i trobades fotogràfiques pels barris de L’Hospitalet. Als nostres barris, s’han succeït les commemoracions, amb la continuïtat d’obres urbanístiques i inauguracions de plaçes, allà on hi havia fàbriques de vidre, en un passat no tant llunyà. I si a les seccions anteriors prenem el pols a la salut col·lectiva d’un barri, continuem amb la salut com a eix bàsic a les següents pàgines, on veïns i veïnes com l’Antonio, la Núria o l’Albert comparteixen reflexions sobre la importància de l’ajuda mútua entre els afectats de qualsevol malaltia, retrobant-nos amb la solidaritat indispensable que no pot renunciar a defensar el nostre sistema públic sense fer passes enrrera com ens recorda la Regina. Pel que fa a l’actualitat, els nostres són temps de crisi econòmica que posen en evidència la immoralitat i inconsistència d’un capitalisme financer especulador basat en l’endeutament ciutadà, que després ha de recórrer a les arques públiques pel seu rescat. Al mateix temps, moments de solidaritat adormida, que es desperta quan ens esquitxen notícies tràgiques com la recent al barri veí de El Gornal, que posa en evidència les contradiccions del dret a l’habitatge i deixa al descobert la quantitat d’habitatges buits a la nostra ciutat i el drama dels desnonaments sense pietat emparats per la llei. Aquests, són moments de crisi, de vagues generals i de canvis electorals, amb una preocupant reeixida als nostres barris d’un recolzament a partits que defensen tesis xenòfobes. Alerta! El millor revulsiu és la memòria i la solidaritat: els immigrants d’ahir som els catalans i catalanes d’avui: no ho oblidem. Aquest és el motiu que vol reflectir la portada d’aquest tercer número de Els Nostres Barris: les persones som el més preuat i aquí no sobra ningú. Però el més important és que també són moments de reorganització i retrobada veïnal, amb la recuperació i recreació de xarxes locals solidàries, com la iniciativa de la Xic (Xarxa d’Intercanvi i Coneixements) i la de l’Assemblea de Barris de Collblanc-Torrassa i Santa Eulàlia; amb la celebració de l’economia solidària a través de Mercats d’Intercanvi i qualsevol iniciativa que ens apropi. En el ressorgiment d’iniciatives d’aquest tipus ens retrobem amb el millor de nosaltres: l’organització veïnal segons afinitats i les ganes de recuperar l’espai públic, de sortir al carrer, són símptomes saludables que cal aprofundir. Les velles idees, vàlides i sense data de caducitat es barregen amb les aparentment noves: l’establiment i reforçament de xarxes basades en nusos d’afectes, responsabilitat col·lectiva, solidaritat i visió de futur. Ara ens toca a nosaltres!


MEMÒRIA DE BARRI DE LA TORRASSA Bloc: http://memoriadebarrilatorrassa.blogspot.com

Grup Memòria de Barri de La Torrassa__________________________ Des de la Revista Els Nostres Barris us presentem al Grup de Treball Memòria de Barri de la Torrassa, que es reuneix tots els dilluns a les 11hores al Punt Òmnia JisArrels. Aquest grup passa a coordinar la secció de la revista <<Recordant el Barri>>. A continuació us deixem amb 4 articles publicats al seu bloc al llarg del 2010. Visitant el seu Bloc podeu gaudir, a banda dels articles, de les exposicions fotogràfiques permanents i dels petits vídeos que han filmat durant els seus especials itineraris pel barri: tot un treball de recerca fotogràfica comparativa, mostrant <<l’Abans i l’Ara>>. En definitiva: un excel.lent Bloc col.lectiu amb fotografia, vídeo i text, obert a la participació i col.laboració de qualsevol veí i veïna dels barris de la Torrassa i Collbanc. En aquesta ocasió us deixem amb els articles de la Veli Silvestre, recordant el seu barri; del Ramon Aguilera, recordant la història d’un antic estudi fotogràfic al barri; de l’Antònia Torrens, fent un recorregut a través de la memòria dels antics oficis ja desapareguts; i finalment, amb la Montse Castillo i el seu homentage a l’amistat, entre les noies de la Torrassa. Tot un plaer comptar amb vosaltres, grup Memòria de Barri!

RECORDS DE MA INFANTESA. Avel.lina Silvestre (Grup Memòria de Barri)________________________________________________ Aquests són els records de ma infantesa: Jo soc nascuda l’ any 1930 a la barriada de La Torrassa-

un cop travessada la riera et trobaves amb un campament de gitanos de Hongria; gent molt sociable i polits, vivint en carpes

Collblanc al carrer de la Rambla Catalana nº 36 en una botiga de comerç de carns, coneguda com “Casa Avel.lina” . En aquet

molt grans i al terra, unes catifes gruixudes i coixins de molts colors de sedes brillants,vestien robes lluentes i mocadors

lloc, el tems passava assossegat, quiet . Tant sols el jugar de la quitxalla al carrer, trencava el benestar social dels veïns –

lligats al cap; els homes amb pantalons estil pirata i una faixa prima. Ells arreglaven tota classe d’estris de cuina , soldant

rectifico-, també el pas d’algun carro i el ritme de les ferradures del cavall, trepitjant les llambordes del carrer.

culs de planxa a pots de bullir la llet , a més, també les llimes velles les banyaven amb àcids sulfúrics i les deixaven noves.

Les veïnes a mitja tarda treien la cadireta per xerrar de les seves coses . Altres persones assegudes al balcó aprofitaven

Les dones , amés de cuidar la “casa” i ventilar-la, també anaven de compres, i després es dedicaven a fabricar

l’ombra de la persiana baixada i per sobre dels ferros distreien

collarets, arracades , anells i coses de a més a més; jo que

la mirada i a prop dels seus peus, el cantiró de l’aigua fresca. En aquesta rambla tirant amunt, quasi totes les famílies

els portava les comandes de la meva botiga tenia tems de fixar-me en tot.

gaudien del seu hortet; els meus pares també en tenien un de molt ben cuidat –cosa que la terra agraïda els compensava

L’ any 1936 la vida va fer un gir per tothom: una conspiració

de tant esforç amb collites sorprenents-.

de militars revoltats s’ enfrontaren al govern d’Espanya, i així va començar: la guerra!.

Seguin baixant, es veien casetes d’una sola planta fins arribar a la divisòria Hospitalet-Riera Blanca- Sants, que per creuar-

Els trets, i les ràfegues de metralladores se sentien per tot arreu. Poc a poc, la gent anava fent la seva vida, per tothom,

la hi posaven un tauló ample subjectat al terra amb una cadena, ja que quasi sempre portava força crescuda. Per cert,

grans i petits. Homes armats i també les dones, sufocaren la rebel·lió a Barcelona, però, tot s’anava complicant molt.


moment de fer-la . Així que, acompanyada d’una altre nena que també vestia de dol, varem fer-la juntes i darrera de tothom, - per evitar comentaris: mai he pogut oblidar les paraules i comentaris de la gent: ...Pobretes... Quina pena! El temps tot ho cura; i també transforma les coses: el comerç del sector Collblanc-Torrassa va créixer... i molt! Però sobre tot, el mercat, que tenia unes comunicacions molt bones, era visitat per compradores de Sants, i també d’Hostafrancs; així també milloraren els carres Progrés, la plaça Espanyola, Martí Julià, i la Rambla Catalana., d’entre altres, amb una gran diversitat d’establiments. Era el resultat de la expansió endavant, d’aquet districte tan dinàmic, ... Torrassa-Collblanc!! Tan sols voldria afegir-hi que jo als 13 anys vaig agafar l a responsabilitat del taulell ja que la meva mare va tenir el meu germà i ella no hi podia estar-hi això, va Soldats marxant cap a altres llocs de combat; les escoles funcionaven i mentre queien les bombes tenien que deixar ho tot per anar cap el refugi. Es va implantar el racionament del menjar i de tot. Els desastres no paraven. El meu pare com a persona gran, cuidava de l‘ordre al refugi, intentant tranquil·litzar als més porucs, fent servir paraules disteses, i donant ànims. Més tard, quan tornaven a sonar les sirenes marcant el fora de perill, cadascú iniciava la vida de sempre. Un d’aquests dies, mentre passaven els avions,

durar fins que em vaig retirar als 65 anys. Voldria afegir una cosa, tal com deia el compositor de sardanes Ventura Tort -autor de la Sardana les Noies de la Torrassa-: “Jo soc de L’Hospitalet”.

En el meu cas jo dic, “Jo soc de La Torrassa”, és la terra a on vaig néixer, el barri que m’ha vist créixer i és aquí a on jo vull morir.

va caure una bomba!, just al forat d’una cloaca , davant d’on jo vivia. L’efecte va ser molt impressionant, encara avui n’és present; les trapes saltaren amunt com empeses per una força gegantina, com fetes de cartró. Així varen passar tres anys: tots varem perdre les nostres llibertats. Els meus ulls només havien vist tragèdies; em deixava de dir que els diners ja no tenien valor. No destorbava res per menjar, tan sols s’ acceptava el bescavi, o “si vols això, tu, dóna’m allò altra”, canvi per canvi. La “tasca” diària del meu pare, entre d’altres feines, era procurar jocs per a nens i nenes a fi de distreure’ls de la realitat que els envoltava. El meu germà mentre tant era mort . Tenia 16 anys, molt estudiós, formal, era exemple de bon fill i orgull dels meus pares. Al seu enterro acudiren gent de tot el barri, així com també els companys de l’escola Pompeia i altres de l’escola Montessori de Sants. L’immens acompanyament semblava no tenir fi, fou mol trist; el rector mossèn Jaume, parlant de l’enterro amb els meus pares, els va preguntar: Quants capellans voleu? El meu pare digué: Cap! Vos ja sabeu que no tenim diners. El mossèn més tard, es presentava junt amb dos capellans més. Aquest gest va confortar a tothom, pel que vam donar-li el nostre agraïment. A mi em tocava fer la comunió per aquells dies, per tot això , la mare va la parlar amb el rector de la església de Sant Ramon, dient-li que, tan sols feia 20 dies de la mort del seu fill, i germà meu. El capellà va aclarir-li que, prendre la comunió era un acte normal, i per l’ edat que jo tenia era el

Família Silvestre Andreu . Any 1935. Rambla Catalana, La Torrassa.


MEMÒRIA DE BARRI DE LA TORRASSA Bloc: http://memoriadebarrilatorrassa.blogspot.com

HISTÒRIA DEL FOTO STUDIO AGUILERA Ramon Aguilera (Grup Memòria de Barri)_______________________________________________ Voldria col·laborar una mica en aquesta publicació d’Els nostres Barris, i participar amb una vivència meva . Jo vaig transformar un magatzem molt rústic, situat al carrer Onésimo Redondo en un preciós estudi fotogràfic que tothom coneixia com Foto Aguilera . Al llarg dels anys he realitzat una activitat plena i gratificant que va portar-me a la plena confiança de tot el gran veïnat. Amb el dia a dia vaig entendre el que tothom necessitava: que tan sols era agradar i millorar el seu aspecte, i aconseguir el millor de la seva imatge. He tractat a dues generacions consecutives: fills, pares i nets. N’explicaré dues anècdotes: Una joveneta volia regalar una foto al seu promès, i em va dir: -Tot depèn de vostè, que jo tingui èxit!. No va passar gaire temps que entrava a l’estudi vestida de casament amb el seu marit del braç. La mateixa parella després de cert temps, tornaven amb el seu fill nounat al braç per fer-se la foto de família. Durant aquest temps, moltes persones amb diferents problemes: laborals, socials i de fotogènia, etc., procuraven aconseguir èxits i seguretat en diferents aspectes de la seva vida; d’altres, intentant seguretat en tots els afers que es presentaven. Tinc anècdotes de tota mena, només n’explicaré alguna. Una joveneta es presenta a mi demanant-me que faci una fotocòpia del seu carnet d’identitat. Jo observo que aquest document és fals i suggereixo que el deixi pel dia següent; al quedar-me sol truco a comissaria i explico el cas. Resposta ràpida: -Demà ja estarem aquí a la hora del client. Al dia següent tot va ser aclarit. A l’hora justa estaven amb la noia i es va comprovar que tan sols havia enganxat una foto d’ella a sobre de la d’una altre persona més gran, per aconseguir entrar a una sala de ball; doncs era menor d’ edat.

Per tant, no era punible, cas tancat! Hi ha un cas mol singular, que no voldria quedés sense explicar: Es presenta una senyora al meu estudi fotogràfic i m’explica una història sobre ella i el seu company, demanantme que posés la foto d’ella i el seu marit, en una altra de casament, com si jo, els hagués retratat de boda, doncs per manca de mitjans, mai van aconseguir retratar-se de casament, i pels seus fills seria cosa mol gran tenir-los de nuvis. Tècnicament es tractava de treure els caps d’una foto de nuvis feta a casa meva, i afegir- hi els d’altres persones a la mateixa proporció. El cas d’un jove alt i prim, d’uns 26 a 28 anys, vestit amb una gavardina més llarga que ell, vella i atrotinada; portava a la mà un ràdio transistor i no parava en la seva obsessió de pujar amunt la mànega perquè es veiés el rellotge que duia al canell, em deia: -”Sobre todo que se vea bien”. Ell volia donar la millor impressió als seus pares i germans de que tot l’anava be i que la ciutat l’acollia com ell esperava. Això va fer que jo sentís un gran respecte per aquell home que es gastava més del que calia en fotos, per donar la impressió de viure bé i de no mancar-li res . El treball cada dia era més intens, fins a veure’m obligat després de sopar a tornar a la feina tot sol, per preparar el treball de l’endemà als meus ajudants. Jo connectava el ràdio buscant els millors programes de nit, que per cert, eren molt selectes; un cop la tasca preparada per l’altre dia, recollia l’americana i tot satisfet, tornava al pis a dormir. Així un dia i un altre, fins arribar la meva jubilació; ja que el meu fill amb tota la seva preparació aconseguida, havia agafat la nova direcció, introduint-hi noves idees i modernitzant tots els aparadors. Ramon Aguilera, fotògraf jubilat.


OFICIS I ACTIVITATS DESAPAREGUDES A LA TORRASSA Antònia Torrens (Grup Memòria de Barri)________________________________ El matalasser, el carro d’alfals, el pellaire, el carro del gel, el vigilant i el sereno, d’altres que ja anirem recordant.

EL PELLAIRE En relació amb el que he explicat abans, recordo que un cop

EL MATALASSER

per setmana, (crec que era el diumenge), passava pels carrers del barri un senyor cridant “HI HA CAP PELL DE CONILL!!! EL

Fa més de 60 anys, els matalassos que teníem a la majoria de les cases eren de llana. De tant en tant s’havien de “refer”,

PELLAIRE”, aquest home comprava les pells dels conills que la gent criava i consumia a casa seva. Eren temps en els que

és a dir, tornar-los a l’estat primitiu, ja que de l’ús, la llana quedava una mica aixafada i arreglar-la era la feina del

tot s’aprofitava. Les pells aquell senyor les portava a adobar i ell feia d’intermediari entre els veïns i l’Empresa a la qual

matalasser. Aquest senyor venia a casa, portava el matalàs al

portava les pells.

terrat, abocava la llana a terra i començava a picar-la amb uns pals especials perquè s’espongés.

EL CARRO DEL GEL

Estava una bona estona i després la tornava a ficar dins la seva funda, la

Hi ha activitats que ara no tindrien cap sentit, però anys

cosia per tot el voltant amb unes agulles bastant llargues i ja tenia fet el

enrere varen fer molt bon servei al nostre barri. Un

matalàs. A aquesta manera de fer-lo, s’anomenava “A la Inglesa” i quedava

d’ells va ser,”El carro del Gel”. Passava pels carrers un

molt bé. Actualment, hi ha poca gent que tingui

carro carregat de barres de gel i els veïns en compraven un

matalassos de llana, però si algú en

troç per posar-lo dins de les

té, ja no troba a ningú que vingui a casa. Només té l’opció de portar-los a

neveres, que abans no eren elèctriques com són ara, eren

algunes matalasseries que ho fan amb màquines.

de gel. Els aliments es conservaven mentrestant hi

EL CARRO D’ALFALS

havia gel, quan es fonia ja no es refredaven, per això

El nostre barri, ara, com podeu veure hi ha molts blocs de pisos, però 70

interessava que el tros de gel fos gros i així durava fins

anys enrere la majoria de cases eren plantes baixes, és per això que com

l’endemà que tornava a passar el carro del gel.

que els veïns disposaven d’un pati a

Ara,

l’interior o d’un terrat, eren molts els que criaven conills o gallines. És per

elèctriques, ja no tenim cap problema respecte a la

aquest motiu, que 2 o 3 cops per setmana passava pels carrers un carro

conservació dels aliments. Això ens ha de dur a valorar

amb

les

neveres

carregat de manats d’alfals –aquesta herba agrada molt als conills- i la gent la comprava per

els avenços que s’han produït en uns anys, encara que siguin en les petites coses.

alimentar-los, a banda de les fulles de col i d’altres que compraven a les venedores de verdura de la plaça. Ara no

Fotografia del carro del gel carregat i a punt per fer el

tindria cap sentit que algú fes aquesta activitat, però els que

repartiment. Aquest document gràfic ha estat cedit pel Sr. Josep

l’hem viscuda ens agrada explicar-la perquè la conegui tothom.

Mulet.


EL VIGILANT I EL SERENO A La Torrassa uns anys enrere hi havia un vigilant i un sereno. A les 10 el vigilant tancava tots els portals de les cases. A

LA AMISTAD Montse Castillo (Grup Memòria de Barri)___________________

partir d’aquella hora, el veïnat anava de retir. Els dos feien una bona tasca, és a dir, vigilar de nit el barri, ajudar als veïns

Quisiera contar algo sobre la amistad a la que doy mucha importancia, valoro y considero necesaria en el desarrollo y quehacer de nuestra vida diaria.

a buscar un metge o a una comadrona en cas de necessitat, ja que abans els

Independientemente de las amistades que todavía conservo de cuando iba al colegio, de niña, en el barrio donde nací: Hostafrancs, y las que sigo teniendo en el pueblo donde paso mis vacaciones, mantenidas desde los dieciséis años, me ceñiré a las que tengo en la Torrassa, barrio en el que vine a vivir cuando me casé.

nens naixien a casa, obrir els portals de les cases, si es que el propietari no portava la seva pròpia clau, etc, etc. Picant de mans es requeria la seva presència i aquests responien amb uns cops de bastó a terra. El vigilant anava amb uns manyocs de claus dels panys de la majoria de veïns i les duia totes enfilades en una corretja que portava suspesa a l’espatlla. Cal tenir em compte, que les claus de ferro feien el seu pes i volum gens còmode. La gorra de plat era el seu uniforme, junt amb la jaqueta a l’estiu i el tabard a l’hivern. El més característic de l’equip, era un fanal de mà i un garrot d’uns quatre pams. Cada un d’ells, tenia assignat un punt de parada en un lloc estratègic a fi de dominar el sector i allà penjaven el fanal. Cada diumenge al matí, passaven pels pisos i recollien una discreta aportació econòmica que els veïns els els donaven. Per les festes de Nadal, portaven les seves felicitacions casa per casa, per recollir unes propines que alegraren una mica el migrat sou que percebien per part de l’Ajuntament.

En este barrio donde llevo viviendo desde el año 1959, la primera amistad que hice fue con la vecina de mi rellano cuyo apego se fue haciendo más íntimo a medida que transcurría el tiempo. Dicha amistad significó mucho para mi, al ser yo más joven (21 años) y al llevar ella dos años de casada, y ser trabajadora en una clínica como enfermera. Sus consejos me fueron de gran ayuda, sobretodo en el momento del parto, cuando me acompañó. También antes de que fallecieran mis padres, durante un intervalo de tres meses, estuvo presente en todo momento conmigo, y en particular durante la enfermedad de mi madre. En momentos tan difíciles es un gran alivio y consuelo. Hoy seguimos viéndonos muy a menudo. Con estas líneas, quiero dejar patente el cariño que por ella siento. Hace 40 años nos fuimos a vivir a otro piso, al actual, pero seguimos en el mismo barrio de la Torrassa. En la calle -donde vivo desde 1967-, conocí a Carmeta y familia, ya que tenían una perfumería donde iba a comprar lo que necesitaba y así nació una buena amistad. Por citar un hecho del que siempre estaré agradecida, en el año 1992 tuve una rotura del pie izquierdo teniéndome que operar de urgencias en la Cruz Roja. Tras ocho días de estancia en la clínica regresé a casa y Carmeta y su madre, a quien no dejaré de reconocer lo bien que se portaron conmigo, una y otra no dejaron un solo día de venir a visitarme dándome toda clase de ánimos y esto sucedió durante bastante tiempo, ya que la recuperación fue bastante larga. Destacar también que aparte de Carmeta y su madre, Sra. Milagros E.P.D., otras muchas amistades vinieron a visitarme, siendo todo ello muy de agradecer. Las amistades hay que saber elegirlas. En el pueblo donde voy a pasar los veranos que al principio he citado, tengo también amigos, leales y muy buenos, siempre nos invitan a todas las bodas de sus hijos y a varios acontecimientos como si de familia se tratase y repito, nos conocemos desde los dieciséis años. Son personas muy amables y con las que puedes contar. También destacar otra gran amiga que si bien no reside en el pueblo -vive en Arbeca-, si llega a leer estas líneas, ya sabrá de quién hablo. Como no, resaltar que es una gran persona, trabajadora y muy amiga de sus amigos. En el Punt Òmnia Jis /Arrels vamos unas cuantas amigas a las que se nos ocurrió ir para aprender ordenador, y ponernos un poco al día. Y así estar al corriente de los avances con Internet, donde tengo y además he conocido buenas amigas: nos lo pasamos muy bien y nos divertimos mucho. Bueno. Doy por terminada lo que considero la verdadera amistad: para mi, tener amigos hoy es ser muy afortunado y así es como yo me siento.


La TORRASSA: BRESSOL de L’ANARCOSINDICALISME a l’HOSPITALET. El dijous dia 6 de maig va tenir lloc una xerrada de la historiadora Dolors Marín al Centre Cultural Collblanc-La Torrassa, al carrer Mare de Déu dels Desemparats, amb el títol de <<La Torrassa-Collblanc: Bressol de l’anarcosindicalisme a L’Hospitalet>>, convidada per l’Arxiu Històric de la ciutat. Aquest tipus d’actes contribueix a reivindicar la memòria dels vençuts i a recordar la magnitud que va tenir la Idea als nostres barris. Homes i dones van somiar-se més lliures i van creure que un altre món era possible, que podien subvertir l’ordre de les coses i passar a autogestionar plenament les seves vides, formant part i construint tots plegats un món més just i lliure. Van ser els nostres veïns!... La seva auto-organització va ser vanguàrdia cultural i social al món. Els nostres carrers van viure aquests ideals, durant un temps massa curt temporalment però intens a la pràctica i a la memòria. Vagi per davant, un homenatge a aquests homes i dones valentes, veïns i veïnes dels nostres barris, protagonistes de l’utopia: i un crit contra un oblit impossible. Que les institucions recuperin aquesta part de la nostra història és una bona notícia digna de celebrar i un signe de normalitat.

http://revistaelsnostresbarris.blogspot.com_________________________

Xavier Menéndez, de Patrimoni Cultural i Arxiu Històric de L’Hospitalet, va introduir a la historiadora, recordant tot plegat l’aniversari d’en Quico Pi i Sabaté i els actes realitzats a la ciutat per aquest motiu. <<La Torassa dels anys 20 era un barri que es caracteritzava per la migració i la indústria (amb les bòbiles). La premsa burgesa i de la lliga atribuïa als anarquistes una molt mala fama, que perduraria amb la proclamació del comunisme llibertari al 33. Però la mala premsa que havia perseguit als anarquistes amb el franquisme va quedar oblidada, i els que van quedar van viure en l’anonimat i en la por. La tradició va quedar oblidada, fins al punt de que la lluita antifranquista dels 60 no va ser liderada per anarquistes. Ens agradaria reivindicar i recuperar aquesta tradició i memòria, ja que als anys 30 l’anarquisme va desenvolupar no només un seguit d’accions directes sinó un seguit d’iniciatives educatives i socials que van quedar desconegudes. Volem recordar aquesta tradició, explicarla en positiu i que els veïns d’ara la pugueu conèixer>>.

A continuació va presentar a la Dolors Marín, antropòloga i historiadora, amb múltiples publicacions sobre la història de l’anarquisme a Espanya, Catalunya i L’Hospitalet, i redactora de la Ruta del Quico Pi i Sabaté, d’iniciativa recent a la ciutat. La historiadora, va fer una conferència il·lustrada a través de diapositives. <<Al 1989 se li va fer un homenatge al Josep Peirats, en aquesta mateixa sala. És la primera vegada que vam trobar al barri persones que sortien de l’anarcosindicalisme i que vivien al barri, i perdien la por. Molts van morir a l’exili. Com Severino Campos i la família Ocaña, difícilment van poder tornar al barri, exiliats a Mèxic. La cadena de transmissió entre els vells anarquistes i els joves historiadors estava trencada. Però des de fa 5-6 anys han anat apareixent molts testimonis del que havia estat el barri anarquista. Els nets demandaven: Què va passar? Fa mig any que s’han editat les seves memòries i fa dos mesos han aparegut les de la família Ocaña, impulsades per la neta. La seva escola racionalista va ser de les més


importants a Espanya. Floreal Ocaña va ser un dels mestres més importants en la renovació pedagògica, i aleshores ja propugnaven moltes de les coses que actualment s’estan fent a les escoles. En Josep Peirats va publicar memòries de Raul Carvallida i d’Amadeu Francisco, i també va escriure petites biografies. L’emigració a La Torrassa. Joves emigrats provinents de Catalunya, València i Andalusia arriben a partir dels anys 20. Molts són murcians i almeriencs, que han vingut a treballar per les obres del metro. Gent molt jove, com el Peirats, el Canela, etc. Treballadors de forns de vidre i rajolers. Són colles d’homes que treballen a preu fet, i que a partir dels anys 20 ingressaran a la CNT. Un barri per urbanitzar. L’habitatge. Eren barraques. Els passadissos van ser posteriors. Sense electricitat fins els anys 20. La Torrassa era una zona desconnectada del Centre, que concentrava els serveis, amb molts barrancs i vorejada pel Torrent Gornal, sense infraestructures (ni clavegueram ni res). Terrenys barats. Un barri tòxic. Un barri plegat d’indústries tòxiques i amb una manca de serveis, on l’ajuntament del centre faria molt poc cas a la gent de Collblanc i de La Torrassa. El Fum d’Estampa era una antiga fàbrica on el seu material tòxic anava a parar al subsol. La Riera Blanca és la frontera amb Barcelona i s’havien de pagar els consums (burots). Els grups d’afinitat. Durant els anys de Primo de Rivera, la CNT està a la clandestinitat. Es formen grups per oficis; per veïnat; etc., i al seu costat, el grup ample. Grups anarquistes, anomenats grups d’afinitat. A La Torrassa destaquen el Grup Verdad i el Grup Afinidad, tots dos de rajolers i vidriers. Al 1919-1920, la patronal iniciarà atacs contra anarquistes, i es crearan grups d’auto defensa. Són els anys de l’anomenat pistolerisme. L’eix entre l’anarquisme de Sants i el de Collblanc-La Torrassa era molt actiu. Les indústries. Bòbiles cooperatives com La Redentora i la dels Ocellets formen part de la indústria del barri. La Redentora actuarà com a sindicat de resistència. Els deixarà treballar d’amagat. Estan assajant des del principi treballar sense patró: és un assaig del col·lectivisme i de la creació d’una contra-societat. Diuen que no es pot fer una revolució sense educació. I estan trastocant la seva sexualitat, pensant propostes laiques de vida quotidiana. Lliure pensadors que assagen la contra-societat. Cal mencionar com a indústries de l’època les rajoleries Els Ocellets; la citada cooperativa La Redentora, els antics Forns de Vidre i la proximitat del Tèxtil, amb petits tallers. Una menció dedicada a en Josep Peirats, que tira endavant

diaris i organitza Ateneus racionalistes. Va emigrar a Santo Domingo, i sempre deia que s’assemblava a La Torrassa per inhòspit. Manca de serveis. Un barri sense escoles: les instal·laran els anarquistes. La gent del Sindicat de la Fusta comença a construir el mobiliari de les escoles. Als Ateneus comencen a convidar a gent que sap més, per il·lustrar als que saben menys. Acudeixen l’Alberola de Sants i gent de Barcelona com el Mateo Santos, que col·lectivitzarà càmeres. No existirien imatges d’aquella època sense aquestes persones. Cal mencionar als que seran futurs maquis antifranquistes educats a escoles anarquistes, com el Raul Carballeira, l’Amador Franco i el Liberto Sarrau, i al Quico Sabaté. Els anarquistes s’organitzen. Els anys 20 i 30 en marxa: Es coordinen a L’Hospitalet els grups del Centre i de La Torrassa, junt amb els de Sants i Hostafrancs a Barcelona. La carretera de Sants és l’eix d’unió. Es reuniran a l’Univers, que és un bar regentat per radicals. Aquests són anticapitalistes i cediran els seus locals als anarquistes. Es confon la figura de Lerroux i les bases del radicalisme: el primer ve de Madrid i té la missió d’aturar l’anarquisme, però cal no confondre’l amb les bases del radicalisme. A l’agost de 1931 es produeix un brot de peste bubònica, que causarà tres morts i produirà una gran alarma a Barcelona. La Diputació de Barcelona desratitzarà el barri: es trobarà un barri empobrit ple d’indústries tòxiques i amb porcs al carrer. A partir d’aquest moment començarà un procés de demonització de La Torrassa, amb la creació del mite dels murcians i de la FAI. La premsa catalanista començarà a atacar la població del barri: es tractarà d’un càstig a la pobresa. Un periodista del diari La Vanguardia, el Carles Sentís, popularitza aleshores el terme de la “Murcia Chica” per parlar de la Torrassa, i també del Expreso de Andalucia, per parlar del bus que connectava La Torrassa amb Barcelona. És la recreació de La Torrassa com a barri marginal. Apareixen articles del citat Carles Sentís a Mirador: “Viatge amb Transmiserià”, amb fotografies falses del Somorostro atribuïdes a La Torrassa. Dibuixos del Tísner al Bé Negre, caricaturitzant els anarquistes del barri com analfabets (Biba la FAI!). I articles del Josep Maria Planes a La Publicitat: “Els gàngsters de Barcelona”. La campanya difamatòria contra l’anarquisme és forta. Mentrestant, a L’Hospitalet es proclama el comunisme llibertari. En Garcia Oliver parla de la “gimnàstica revolucionària”. A L’Hospitalet ho posen a la pràctica.


La creació d’Escoles Racionalistes i d’Ateneus Obrers. En Josep Roigé, el Severino Campos, la família Ocaña són molts dels que van participar en aquesta tasca. A l’Ateneu del carrer Llançà hi van ser el Vicente Nebot, el Ginés Alonso, els germans Alba i un llarg etcètera. Van crear-se també grups de Teatre Social, i moltes d’aquestes obres van estrenar-se a l’Univers, sempre destacant el paper dels mestres obrers, aquesta doble condició. A l’Univers recapten diners pels presos socials, i no acostumen a fer diferències entre la resta de presos per manca d’oportunitats. Al juliol de 1936, els grups de La Torrassa acudeixen al Quartell de Pedralbes junt amb els de Les Corts, i el guanyen per la República. Hi ha una sortida de Columnes Populars cap al Front d’Aragó: els ‘Aguiluchos’ de la FAI i de la Roja i Negra. Molts d’aquests esdevindran formadors de col·lectivitzacions tant industrials com rurals. Després de la setmana de la proclamació del comunisme llibertari hi haurà molta repressió. Les llums de Montjuïc il·luminaran el barri en un tasca de control i atemoriment veïnal sistemàtic. Al 1939, la Resistència. Alguns anarquistes no marxen del barri. Encara està per fer el cens d’habitants del barri que mai més van tornar; també el dels represaliats, o morts sense jutjar, només per testimonis orals, al·ludint a les temibles ‘saques’. A partir d’aquest moment es porta a terme una política de zona ocupada a partir de l’exèrcit i l’església. Al comissari de Policia de L’Hospitalet el maten a la Plaça Espanyola el primer de maig. Hi haurà una repressió brutal pels qui s’han quedat al barri: dones afaitades i una creixent por per explicar, s’anirà apoderant de la gent. L’exèrcit ocupa el barri i envien un capellà castrense: Mossèn Busquets. Aquest demanarà contribucions als veïns i si no paguen, els denunciaran: d’aquesta manera aixequen l’església de la Mare de Déu dels Desemparats. Els primers resistents, 1946-1955. La lluita anti-franquista continua pel barri i es fa propaganda, distribuïda amb morters llança-octavetes i es realitzen cops per la lluita. Al començament de la dècada dels 60 maten a Quico Pí i Sabaté i a Ramon Capdevila de Berga, entre d’altres. Aquest últim estava lligat al maquis rural i formava part d’un club de boxa a la Plaça Espanyola. Abans, el Quico Pi i Sabaté testimoniava la seva presència fent-se moltes fotos que enviava a l’Arxiu i a la Policia. Durant un temps en Sabaté i en Facerías, cambrer de la Rotonda, van assaltar joieries. També cal mencionar a l’Antoni Miracle, que vivia al gratacels de Collblanc i treballava a un banc. Aquest va ser un dels últims anarquistes al barri a la dècada dels 50. Els van aplicar la llei de fugues.>> L’anarcosindicalisme espanyol té uns trets excepcionals, i el barri de La Torrassa n’és un exponent, amb la formació i organització d’un exèrcit popular espontani i d’escoles populars racionalistes i ateneus llibertaris. La gent va sortir

al carrer al 36 per defensar els seus espais: es va fer la revolució amb la guerra declarada. És important investigar i reivindicar-ho, emfatitza la Dolors Marin. ...I un altre dia parlarem de la dona. És necessari reflexionar sobre el tipus de demonització de tot un barri, per uns altres que es consideraven millor perquè portaven més anys, diu al·ludint a la qüestió de la immigració. Cal destacar la introducció d’una cultura moderna i pionera: Són els anarquistes els que modernitzen el país, introduint les corrents noves que vénen d’Europa (naturismedarwinisme-esperantisme) i com a botó de mostra, dir que són els primers a vendre preservatius!...Es té en compte un ús de la cultura, del que actualment anomenem <<lleure>>, lligat a la idea de gaudir. Pel que fa al cinema, cal destacar com a exemple el passi a un dels cinemes del barri, de la pel·lícula del Flaherty, Nanouk l’esquimal. ...Amb tota la misèria diària d’aquell temps, els anarquistes projecten el que serà, tal com l’entenem ara, la idea de cultura, en un context tan difícil de misèria diària!... DEBAT: Intervenció del públic 1: “A L’Hospitalet no hi havien franquistes, i menys a La Torrassa. Evidentment hi haurà molta repressió, però no arriba a tothom. Hi ha més solidaritat que denúncies, i molts anarquistes continuaran visquen aquí. La tradició de l’anarco-sindicalisme queda en el barri. Cal combatre la idea dels anarquistes com incendiaris i menjacures: el que va prevaldre va ser l’organització en grups d’afinitat, la creació d’escoles i l’activitat cultural...Cal conèixerho! Dolors Marín: “Les denuncies eren constants: Competència deslleial amb la misèria. Evidentment la ciutat presentava un punt d’anonimat. Per exemple, el Vicenç Nebot va morir al barri, com molts d’ells. I alguns altres, van retornar al barri. ...Déu n’hi do la cultura que tenien tots aquells que van haver de començar a treballar als 6 o 7 anys!”

Intervenció del públic 2: “Els immigrants andalusos i murcians, ja venien anarquistes o es van ‘anarquitzar’ aquí? D. Marín: Una mica de tot, i tot a la vegada. Cal destacar que les pràctiques laborals, estaven lligades a les pràctiques de l’oci. I els llibertaris, al tenir en compte i incloure el lleure, s’obrien a les dones. A la policia li va costar entrar en aquests grups gràcies al vincle ‘familiar’. Les Escoles Racionalistes agafaven els nens i nenes de tot arreu per educar-los. Les finques eren ocupades i incautades.

Intervenció del públic 3 -amb ironia i amargor-: “Respecte al mossèn, val a dir que després de tot aquell adoctrinament repressiu, després nosaltres (els veïns), com a premi, li vam dedicar un carrer!”...Efectivament, actualment hi ha un carrer al barri de La Torrassa que porta el seu nom.


Ruta de L’Hospitalet antifranquista per La Torrassa i Collblanc. Els Nostres Barris ________________________________________________ El dijous 18 de novembre, a les 7 de la tarda, va tenir lloc la presentació i visita guiada al Centre Cultural Collblanc-La Torrassa, al carrer Mare de Déu dels Desemparats, 87 A càrrec de Teresa Moreno i F.Xavier Menéndez, la ruta per Collblanc -La Torrassa inaugura aquesta iniciativa de l’Arxiu Històric de L’Hospitalet, <<dos nous itineraris a peu guiats, destinats a recórrer els principals escenaris de la lluita antifranquista de la ciutat>>.

Toc d’Inici L’equip de l’Arxiu Històric va donar la benvinguda a un nodrit grup de 40 persones reunides al CCCollblanc-Torrassa per assistir a l’estrena d’una de les rutes antifranquistes programades per la ciutat de l’Hospitalet, als nostres barris. De fet, la idea d’una ruta a Collblanc-Torrassa va sortir a partir de la conferència que la historiadora Dolors Marín va realitzar al mes de maig, sobre el passat històric del barri de la Torrassa. Xavier Conejo i Rosa Moreno van aprofitar per anunciar la inauguració d’un nou espai a la ciutat: <<Can Riera, Espai de memòria>>: Una antiga masia del S.XVII que acollirà el Centre de Documentació de Lluita Anti-Franquista a l’Hospitalet, i obrirà les seves portes a partir del gener del 2011. Part de les activitats d’aquest espai seran les rutes que van començar amb l’associació del Pont de la Llibertat. De moment, a l’Hospitalet se n’ha fet una: la ruta del Quico Sabaté pels barris del Centre i Sant Josep. Els organitzadors van aclarir que l’itinerari previst a la Ruta de Collblanc-la Torrassa, “és una selecció d’escenaris que ens portaran a recordar diferents fets sense ordre cronològic estricte. Reviurem fets dels anys 20 i 30 i una mica més endavant. Emfatitzant anècdotes, protagonitzades per persones. Es tracta d’una ruta pilot que a partir d’avui es podrà anar fent i es col·locarà a la Guia Intro de la ciutat.

Qualsevol entitat la podrà demanar i està prevista per una capacitat de 20 persones. La ruta també es programarà 3 o 4 cops a l’any”. Fetes les presentacions, la Teresa Moreno va reiterar que “es tracta d’una ruta oberta a afegir més fets”, en interacció amb els comentaris i records dels veïns i veïnes participants. I tot seguit, el nodrit grup de participants, va ser convidat a sortir als carrers del barri per començar la Ruta, que va durar unes dos hores i mitja.

Algunes etapes de la Ruta: -La primera de les parades va ser a la plaça Espanyola, davant de l’església dels Desemparats per recordar els dies de la Setmana Tràgica a la Torrassa: “Cal contextualitzar que l’anarquisme al barri va ser una solució als greus problemes que aleshores existien en aquests barris”. El 19 de juliol del 36 van cremar l’església i poc després van portar al barri un mossèn castrense, en Jaume Busquets, amb l’encàrrec de “cristianitzar una població profundament anticlerical al barri”. Anys després, aquest mossèn va organitzar al barri la Processó dels Passos, que va obtenir durant l’època franquista certa popularitat dins i fora de l’Hospitalet. Aquest mossèn és recordat al barri, entre d’altres coses, pel seu afany recaptador de diners a canvi de dispensar els


Després de la guerra, els cinemes van passar a ser un lloc calent i d’evasió. Amb el Nodo a dins i tota la parafernàlia de la dictadura: els tentàculs invasors del franquisme a través de la propaganda i el control social més repressor. A la Torrassa, durant aquell temps, van arribar encara molts lluitadors que es trobaven amb uns mecanismes actius d’ajuda mútua en el barri i la pràctica de la solidaritat. “Era fàcil passar desapercebut a la Torrassa, perquè hi havia molta població”. En aquest punt, una de les persones assistents afegí: “...també falangistes delators, i tant a prop!”.

seus serveis religiosos i per exercir un estret control social i vigilància dels seus feligresos. -A la plaça Espanyola, on actualment hi ha la seu d’una entitat bancària antigament hi havia el famós Club Pimpinela, abans l’Univers, on al costat obria el Bar Llorens, espai de reunió i dinamització sòcio-cultural sota el Règim. Mereix una menció, entre d’altres, el nom d’en Joan Rimbau, que durant la dècada dels 60 climatitzarà tot per poder desenvolupar activitats ‘anti-franquistes’, i on no van deixar d’impartir-se cursos de català.

-Seguint la ruta una mica més al sud, ens trobem els Cinemes Romero. Construïts al 1931 per Puig i Gairalt, amb una capacitat d’unes mil localitats. El cinema tenia una sortida secundària, encara recordada i evocada per alguns dels assistents a la ruta i eren famosos perquè aleshores els cinemes eren utilitzats per fer mítings. El dia 6 de gener de 1936 va ser famós el míting amb Durruti, Ascaso i companyia, on es va demanar que es derrotés a les dretes, que al 33 ja havien guanyat. D’aquelles eleccions, sortiria guanyador el Front Popular. També l’any 1934 és recordat el míting del Lluís Peirats amb la Frederica Montseny, on es parlà del paper del catalanisme i l’anarquisme. Cal recordar també l’important fet de les col·lectivitzacions dels cinemes durant la Guerra Civil, que tindrien la seva seu al Cinema Alhambra.

-Tornant a pujar cap a la plaça Espanyola, arribem a l’edifici que acollia l’antiga seu de la CNT. Es tracta d’un edifici que encara es conserva igual, entre el carrer Progrés i la plaça Espanyola. Cal recordar la creació de menjadors socials i diferents serveis per al poble, en l’època que precedí la guerra. La data del primer de maig del 39 és recordada perquè es va matar al cap de la policia a la plaça Espanyola.

-Poc després, l’itinerari baixa cap al carrer Santiago Apòstol, per recordar un dels molts refugis que aleshores hi havia al barri. Va merèixer un record en Lorenzo Escudero, al que anomenaven “el apòstol de los murcianos”. -Tornant a pujar fins a l’actual Casa dels Cargols, es recorden els bombardejos que durant els dies 24 de juny i 25 de novembre del 1937 es van produir sobre el barri,


amb 18 persones mortes i 40 ferides. Algú recorda que durant aquell període, els anarquistes no eren partidaris de construir refugis. Just al davant de la Casa dels Cargols, al carrer Llobregat es va obrir una de les primeres cooperatives més importants del sector del vidre, que des del 1921 fins als anys 80 va restar oberta. Molt a prop, també va existir la popular Bòbila La Redentora, amb el Domingo Canela. “Cooperativisme i anarquisme van anar molt lligats fins a la guerra civil”. -Seguint pel carrer Llobregat, concretament fins al número 142, s’arriba a les antigues casernes de la Guàrdia Civil que encara conserven les escales de cargol que baixaven cap el que van ser els calabossos, macabres escenaris de tanta repressió i exili. En aquest punt de la ruta es mostra una fotografia , on es pot veure una imatge de les antigues casernes i s’aprofita per citar la font de la fotografia, recollida al bloc del grup Memòria de Barri de la Torrassa, que disposa de més d’un centenar de fotos antigues del barri, recollides entre els seus veïns i publicades després a Internet. (http:// memoriadebarrilatorrassa.blogspot.com) “Es comptabilitzen al barri 499 persones desaparegudes i 186 persones que van marxar cap a l’exili”. “Es compta de forma documentada amb 23 persones assassinades, 17 de les quals foren de la CNT”. “Durant aquell temps posterior a la guerra, va haver una ‘depuració de les elits’: de 74 professors/es, només quedaren 11 a l’any 1939". Existia un sistema d’avals que va crear el Règim: un sistema d’espionatge. Certificats de bona conducta necessaris per exercir activitats públiques, en poder dels mossèns. “Tot i això, la repressió a l’Hospitalet no va ser tan forta com als pobles”. A la Torrassa encara es quedaren molts antics anarquistes i opositors. -Continuant l’itinerari fins al carrer Progrés, arribem a un edifici que es conserva de forma molt semblant al començament de segle. “Al 1933 l’edifici de la Cambra de la Propietat va ser assaltat”. Va ser una acció directa de la gimnàsia revolucionària. Havien guanyat les dretes al 33 -va ser l’època de la revolució d’Astúries-, i la Torrassa és un dels punts importants on triomfa la revolució. El 8 de desembre del 33 tallen l’electricitat al barri i la Torrassa es queda a les fosques: en total 4 dies sense llum. Va ser un temps de revolució social, amb el tancament d’esglésies i bars. “El dia 9 hi ha barricades; el dia 12 les llums de Montjuic il·luminen el barri i finalment, el dia 14 entra l’exèrcit al

barri. A partir d’aquell moment, amb la premsa de Barcelona, el barri comença la seva llegenda negra. -Al carrer Mas, a l’alçada de Claret, va tenir la seva seu la Escola dels Ocaña. Qüestions com el que avui dia es coneixen com la coeducació, el respecte i la estima per la natura i l’ensenyament del català, es van desenvolupar de forma pionera en aquest tipus d’escoles, de les més avençades i progressistes en pedagogia del món. -A la carretera de Collblanc vivia en Josep Peirats. Va ser molt important l’organització de veïns i treballadors en grups d’afinitat i a l’entorn dels ateneus llibertaris. A la carretera va fer-se una barricada al 36 per aturar l’aixecament que avençava des de la caserna del Bruc. -Sant Ramon Nonat va ser una parròquia molt important als anys 60, res a veure amb l’església de la plaça Espanyola. En aquesta banda de Collblanc també van ser molt importants les indústries de la Foneria Samper i les Fresqueries Pedret. Arribats a aquest punt, una de les persones assistents a la Ruta, en Jaume Valls, va explicar que a l’any 47 va haver una vaga i una forta repressió a les Fresqueries Pedret. Finalment, l’any 70 van tancar aquesta indústria. Però abans del seu tancament, va haver un tancament de treballador/es a la fàbrica . “Van portar matalassos i van estar més d’un mes tancats fins que no van poder aguantar més. Aquestes anècdotes porten a reflexionar i fer un paral·lelisme amb la realitat actual davant del tema de les deslocalitzacions, i la diferència respecte a la reacció d’abans i d’ara”. Respecte a la Foneria Samper, en Jaume Valls ens torna a comentar una anècdota que coneixia de primera mà, donat que ell va ser un dels treballadors aleshores. L’empresa va fer un anunci, oferint 15.000 pts al treballador que volgués marxar. En Valls i un altre company, en Carrasco, van ser cridats: -Quan vols? Si em doneu 50.000 pts m’ho penso ( a tenir en compte que el sou d’aleshores era de 2000 pts al mes). -Et dono 87.000. En Valls li diu al seu company: Demana 120.000pts!... I quan van fer fora a tots els treballadors, per diferents vies, després l’empresa va tornar a penjar un cartell, dient: -Se admite personal... En Valls i en Carrasco van anar a parar a Bellvitge i van continuar treballant (amb un canvi de sector, de la metal.lúrgia a l’obra), però ja adscrits a les llistes negres del Sindicat Vertical.


EXPOSICIÓ: 40 ANYS DE MOVIMENT VEÏNAL A L’HOSPITALET DE LLOBREGAT CEL’H Centre d’Estudis de l’Hospitalet http://www.celh.cat/

Des del primer de desembre fins al 16 de gener s’ha pogut visitar l’exposició <<40 anys de moviment veïnal a l’Hospitalet>>, al Museu de l’Hospitalet. Aquesta exposició, organitzada pel CEL’H, “vol retre homenatge a les persones que han treballat en favor dels seus conciutadans i conciutadanes des del moviment veïnal, en l’any del 40è aniversari de l’aparició de les primeres associacions veïnals l’Hospitalet”, recuperant la seva història i mostrant el seu important paper reivindicatiu i de lluita en els primers anys de la democràcia. L’exposició repassa la trajectòria de les associacions veïnals dels diferents barris de la ciutat, des de la dècada dels 70 fins arribar als nostres dies, mitjançant uns plafons explicatius. També es poden consultar antigues publicacions veïnals i veure material audiovisual inèdit. La idea és que aquesta exposició continuï el seu viatge visitant cada barri i apropant la seva història. Llarg i bon camí!

Fotografia de l’Assemblea de l’AV de Collblanc-La Torrassa, cap al 1977, al carrer Mas, als antics Olis Gassull. Font_ CEL’H


ACTE EN COMMEMORACIÓ DEL CENTENARI DE LA CNT A L’HOSPITALET El dissabte 30 d’octubre va tenir lloc a l’espai de l’Harmonia, un acte en commemoració del Centenari de la CNT (Confederació Nacional del Treball), sota el títol: <<100 anys de la CNT, el seu model sindical en l’actualitat>>, organitzat per la Federació Local de Sindicats de L’Hospitalet de Llobregat CNT. Més informació a la seva web i el seu bloc: www.cnt.es/hospitalet

http://cnt-hospi.blogspot.com/ Els Nostres Barris___________________________________________________

L’evolució històrica de la CNT. Sonia Turón (Historiadora. Federació Local CNT de L’Hospitalet). <<Al 1930 la ciutat de l’Hospitalet gaudia d’Ateneus Racionalistes als barris de La Torrassa i Santa Eulàlia, on es desenvolupava la pedagogia llibertària de Ferrer i Guàrdia. Al 1933 es proclama el comunisme llibertari . Seguidament triomfa la CEDA (guanyen les dretes) i un cop més, tornen a il·legalitzar la CNT. Amb el posterior triomf del Front Popular tornaran a legalitzar-la. El que cal destacar, un cop declarat el cop d’estat i en plena guerra civil, és que una organització popular és capaç de contrarestar una insurrecció militar: és un fet inèdit al món. Per primer cop el poble va ser capaç d’organitzar-se durant el temps de guerra i veure’l com una oportunitat per proclamar la revolució i organitzar les col·lectivitzacions. Inclús dins la producció cinematogràfica: cal destacar a Joan Mariné, càmera de l’època. La guerra es va perdre però l’organització es va donar: és el significat de les col·lectivitzacions, una altra forma d’organització va ser possible, i cal destacar la il·lusió de tot plegat. L’Institut d’Història Social d’Àmsterdam va ser el que va salvar gran part de la documentació anarquista i de la CNT, i en un estudi posterior d’aquest arxiu fotogràfic s’ha descobert al seu fundador de visita a les col·lectivitzacions. Cal destacar també la visita de l’Emma Goldman a les col·lectivitzacions. El 19 de juliol de 1936 van prendre a La Torrassa les casernes, anomenant-les Bakunin. Es van organitzar els fronts de Sant Ramon i la fàbrica de la Rajoleta. Amb la formació dels comités revolucionaris van frenar-se els desmans de les cremes. L’Ajuntament estava en mans d’ERC però va haver una etapa on va estar la CNT present al consistori, amb Josep Xena com a alcalde llibertari.

Entre el període de temps marcat per la pèrdua de la Guerra Civil i l’inici de la Segona Guerra Mundial, la CNT és capaç d’organitzar-se novament i col·laborar amb el govern francès com a part de la resistència. La paradoxa és que al nord de França hi estaven els nazis i al sud els franquistes. A l’exili, es produeix una escissió del moviment llibertari. És impossible saber encara el número d’afusellats i morts als camps de treball, creats per matar a la gent, obligant-la a construir pistes d’aterratge que no servien per a res. A hores d’ara encara anem sumant morts, cossos i noms. Fins al 1947 la CNT va tenir presència i donà recolzament als maquis. Però aquest any se la va tornar a donar per morta. Al 1961 es va crear a l’exili un grup , amb l’objectiu de matar a en Franco. Es van col·locar bombes al Valle de los Caídos, i durant aquell temps França va col·laborar amb la policia espanyola. Al 1975 mor Franco i és l’inici de la Transició. Un parell d’anys després, al 1977, la CNT és la darrera organització sindical en ser legalitzada. A l’Hospitalet, al desembre de 1976 la CNT ubicada al carrer sant Roc compta amb 3000 persones afiliades. Com a autocrítica, cal no deixar de dir que, com a tota organització, hi ha llums i ombres, però cal destacar que la tasca de la CNT durant aquest segle ha estat immensa. Bon Aniversari: un món més lliure i just és possible!>>


El model sindical de la CNT dins el context actual. Miguel Perera (Secretari de l’Acción Sindical y Jurídica del Comité Nacional de la CNT). <<La mitad de los partidos de extrema izquierda han desaparecido en la actualidad en el Estado español, a pesar de todo, la CNT se ha mantenido y se mantiene. Un punto clave: la lucha de clases que se da en el seno de la empresa. El único sindicato que mantiene una posición diferente es la CNT, no solo a nivel ideológico sino práctico. Y no me refiero solo al modelo de producción fabril taylorista y a la individualización, sino al propio modelo sindical>>. Atribueixen aquest descens en l’afiliació, al model sindical predominant a l’estat espanyol i a la seva degradació. <<En comparación con otros países europeos, Francia por ejemplo, el sindicalismo español está desprestigiado: se rompió la ligazón entre sindicato y empresa. Y esa ruptura se produjo por medio de las elecciones sindicales. En un marco de represión son los trabajadores los que eligen al representante sindical y no son los sindicatos los que controlan. Qué supone el modelo sindical de la CNT? Es el sindicato el que controla. Y eso ya supone una confrontación. De ahí, las escisiones internas. El resultado de este modelo es un 8% de trabajadores/as sindicados y afiliados a nivel español. La CNT, en cambio, controla la representación sindical. Y no es la persona sindicada la que va a entrar más tarde al trabajo ni salir antes. ...No hemos sabido utilizar ni sacarle el partido a la libertad sindical, jurídicamente hablando. Queremos ser un referente y que valga la pena, para nosotr@s mismos en primer lugar y para tod@s. Y actualmente, somos un referente, pequeño, pero referente.>> Destacable la il·lusió i la responsabilitat de ser un referent ètic, per lluitar contra la deslegitimació sindical, malauradament guanyada a pols per part del sindicalisme i malauradament, aprofitada per moltíssima altra gent interessada en la desmobilització general dels treballador/es i en la difuminació i oblit de les seves conciències de classe.

DEBAT La idea principal al debat va ser la del sindicalisme com a via d’integració que considera a tothom igual, com a treballadors i treballadores, sense fer distincions d’origen ni de gènere: homes, dones, veïns antics i nouvinguts: tots treballadors i treballadores, amb els mateixos drets i deures, i defugint de paternalismes insans que atempten contra la dignitat humana més elemental.Una idea molt important i gràfica va ser la dels <<Necesitamos reconocernos delante miralls col.lectius: del espejo como clase social>>.

Elogi del cartell: Al debat va sorgir el tema de la comunicació: com arribar a la gent? Uns companys de la taula van explicar que a L’Hospitalet havien distribuït 700 cartells. Entre el públic assistent es va reconèixer l’efectivitat d’aquests cartells, artesanalment penjats pels barris de la ciutat. I que evidentment, l’aprofitament dels nous mitjans tecnològics no desmereix, sinó que ve a reforçar, el tradicional i tant necessari com el primer dia, mètode del cartell: i tant necessaris els cartells com els braços que els han de continuar penjant pels nostres carrers, pels nostres barris...

JORNADES: ANARCOSINDICALISME AHIR I AVUI *CNT http://www.cnt.es/hospitalet

En aquest 2010 la CNT arriba als seus cent anys de vida. Un segle de lluites, replet de companys i companyes que han anat construint amb les seves vides i el seu esforç, l’ideal llibertari. Un segle d’encerts i també d’errors, però sempre ple del convenciment que la classe treballadora pot crear una societat diferent des de l’acció directa, la solidaritat i l’autogestió. Una societat per a les persones i no per als diners. Aquesta va ser la raó de ser del naixement de la CNT fa cent anys i aquesta continua sent avui. Perquè, malgrat el temps transcorregut, continuen mantenint-se vigents les premisses de l’anarcosindicalisme i la seva anàlisi de la societat i el treball i encara que no faltin veus interessades per dir que no existim, continuem treballant dia a dia per portar els nostres principis a la pràctica. L’acció sindical que duem a terme demostra, malgrat les traves que se’ns imposen, que és possible un sindicalisme més enllà de la trampa de les eleccions sindicals, sense alliberats, sense subvencions, basat en el suport mutu i la solidaritat i no en la inerta “representativitat”.


La VAGA del 29 DE SETEMBRE AL BARRI de LA TORRASSA El nostre company Jesus, ens passa la crònica que el sindicat CNT ha realitzat sobre el seguiment de la vaga del passat dia 29 de setembre als barris de Collblanc-la Torrassa i en general, a la ciutat de L’Hospitalet. Més informació al seu bloc: http://cnt-hospi.blogspot.com/2010/09/desde-la-federacion-local-de-sindicatos.html

CNT de l’Hospitalet ___________________________________________ Desde la Federación Local de Sindicatos de la CNT de l´Hospitalet de Llobregat estimamos en más del 80 % el seguimiento de la jornada de huelga convocada el 29 de septiembre. Diversos piquetes informativos de la CNT recorrieron la ciudad constatando la total normalidad en el desarrollo de esta jornada de lucha. Destacamos el importante despliegue policial intentando controlar la labor informativa de los piquetes obreros. Fue lamentable la labor de amedrentamiento, por parte de muchos empresarios a sus trabajadores, para que no siguieran la huelga sobre todo en la cadena de supermercados Mercadona; así como la actitud de algunos comerciantes que abrieron sus puertas en una jornada de lucha como la de ayer, olvidándose que sus clientes son trabajadores y que si el gobierno y la patronal nos condenan a la miseria poco podremos comprar en el futuro en sus comercios.

A las 13:00 horas la central anarcosindicalista efectuó un mitin en la Plaça Francesc Macià de l´Hospitalet donde se explicaron las razones de la CNT para realizar esta jornada de huelga desmarcándose totalmente de los sindicatos mayoritarios complices de la situación en que como trabajadores nos encontramos y explicando punto por punto esta regresiva reforma laboral impuesta desde el gobierno. Por último se hizo un llamamiento a todos los trabajadores de l´Hospitalet a organizarse y continuar la lucha después del 29 de septiembre.


...NOTÍCIES DE LA BLOGL’HOSFERA!!!

ÈXIT de PARTICIPACIÓ a la II TROBADA FOTOGRÀFICA de la BLOGL’HOSFERA, al BARRI de LA TORRASSA http://revistaelsnostresbarris.blogspot.com/2010/11/exit-de-participacio-la-ii-trobada_22.html

http://bloglhosfera.wordpress.com________________________________ Al voltant d’unes 50 persones ens vam trobat el dimecres 17 de novembre, a la sortida del metro de Santa Eulàlia pel Pont de la Torrassa. El motiu de reunió era la II Trobada Fotogràfica pels barris de L’Hospitalet, organitzada per la BlogL’Hosfera, projecte en comú dels Telecentres (Punts TIC Omnia) de L’Hospitalet que pretén contribuir a la construcció d’una comunitat digital de L’Hospitalet, de baix a dalt, entre els veïns i veïnes de la ciutat. En aquesta ocasió ens vam reunir els habituals equips formats pels alumnes del Punt Omnia de Gornal i el seu dinamitzador Enric Mangas , del Punt Omnia Jis/Arrels i els dinamitzadors Roberto De Petri i Mila Serrano, i veïns del Punt Omnia de Bellvitge que no es van voler perdre la trobada. En aquesta ocasió es va comptar amb la presència de les dinamitzadores del Punt Òmnia d’Akwaba, Rosa Grangel enregistrant els arxius de so- i de Pubilla Cases, Anna Pujol. Si algú es va sorprendre aquell dia, entre 4 i 6 hores de la tarda, del nodrit i heterogeni grup de persones que amb les seves càmeres fotogràfiques en mà, anaven enfilant els carrers del barri de La Torrassa, i fent fotografies a tort i a dret, que sàpiga que es va topar amb els fotògrafs i fotògrafes convocades des de la BlogL’Hosfera i els Punts Omnia de La Torrassa i de Gornal.Un comentari trobat al carrer aquell dia va ser: “Mai havíem vist abans tants turistes al barri!”. L’itinerari previst va consistir en 9 etapes pel barri, marcades estratègicament en el planell que prèviament va repartir-se entre les persones assistents, a més d’uns petits i pràctics consells per realitzar les fotografies. Veïns i veïnes del barri van introduït històricament cada etapa de l’itinerari, com la Regina, la Maria, la Francina. Molt especialment volem destacar la valuosa presència del bellvitgenc Jaume Valls, que tot i no ser veí del barri de La Torrassa, es coneixia la seva història millor que molts del que sí que ho som en l’actualitat. Com no podia ser d’una altra manera, es va

recordar el passat anarquista del barri i la posterior repressió franquista. A més a més, es va aprofitar l’ocasió per visitar recursos del barri: com els dos Punts Omnia de La Torrassa, el del Jis i el d’Akwaba, i també la XIC, la primera Xarxa d’Intercanvi i de Coneixements creada a la ciutat. Gràcies als seus equips per permetre la nostra provisional ocupació. A tots i totes les participants de La Torrassa,

de Bellvitge i del Gornal i de més enllà, us volem donar les gràcies per haver compartit i creat entre tot@s aquesta festa fotogràfica. Molts ja heu participat a la I Trobada del Gornal i Bellvitge, i d’altres us vau incorporar, en aquesta segona ocasió, per primera vegada. A tots vosaltres, veïns i veïnes protagonistes, moltíssimes gràcies! Totes les fotografies realitzades dins la Jornada Fotogràfica es publicaran a Internet, concretament al Mural col·lectiu de “L’Hospitalet i els seus Barris” a Flickr. Esperem amb il·lusió els vostres comentaris. Us anunciem que la propera i tercera Trobada Fotogràfica es realitzarà a la primavera, i molt probablement, a Pubilla Cases-Can Vidalet. Salut i Barri!


ITINERARI DE LA II TROBADA FOTO-BLOGL’HOSFERA, per LA TORRASSA. Trobada Fotogràfica organitzada per la BlogL’Hosfera el

17 de novembre de 2010. El

següent itinerari, elaborat per veïns i veïnes de La Torrassa, es va repartir entre les assistents a l’inici de la trobada. El que segueix són les explicacions dels veïns i veïnes realitzades durant les diferents etapes de l’itinerari d’aquell dia. ...I molt especialment, la transcripció dels comentaris d’en Jaume Valls, tot un luxe de companyia. Podeu seguir les vídeo-cròniques als enllaços indicats.

Els Nostres Barris

________________________________________________________

Vídeo-Cròniques disponibles a: http://blip.tv/file/4467892/ http://blip.tv/file/4469838/

1 En aquesta primera video-crònica, visitem els dos primers punts de l’itinerari previst pel barri de La Torrassa, i definit pels seus veïn@s: la Plaça del Vidre i el Casal d’Entitats del Barri, que acull el nostre Punt Omnia Jis/Arrels i la nostra associació Jis. Tenim la sort de que el Jaume Valls ens explica l’origen del parc (l’antiga fàbrica del vidre) i també ens introdueix a la història de la Torrassa: vanguàrdia de les lluites obreres i revolució social anarquista a Catalunya. Després, continuem pujant per la Ronda de la Torrassa i en Jaume torna a fer un toc d’atenció assenyalant la gran quantitat de plaques franquistes de l’antic Ministerio de la Vivienda que encara queden als nostres barris de L’Hospitalet.

2 En aquesta segona part de la video crònica, continuem amb l’itinerari per La Torrassa: la següent parada és davant de l’antic i recentment descobert, Castell de Bellvís, que es troba a la Casa de la Torrassa, que és d’on rep el nom aquest barri. En Jaume Valls ens explica alguna anècdota de l’antic senyor de Bellvís. A continuació, ens aturem davant les casetes baixes i passadissos del carrer Albareda amb Progrés, on la Regina ens explica la història d’aquests habitatges dissenyats per l’arquitecte Puig i Gairalt, projecte inicial que va degenerar, esdevenint barraquisme horitzontal al barri. A continuació, fotografiem l’antic ambulatori, actualment enderrocat i en espera d’unes obres d’ampliació de la Plaça Espanyola. En Jaume aprofita per recordar que el dret a l’atenció sanitària (la nostra Seguretat Social) va ser una

18

conquesta de la democràcia. I finalment, en aquesta videocrònica, fem una parada per fotografiar la modernista Casa dels Cargols, davant de la qual hi ha una placa que recorda un dels punts on es van produir bombardejos feixistes al barri i a la ciutat de L’Hospitalet. El punt final de la ruta és al carrer Llobregat, seu de l’actual Punt Omnia d’Akwaba i antiga seu de les casernes de la Guàrdia Civil que allotjaven els calabossos on es va a torturar a gent represaliada pel règim franquista fins a l’any 1943. Com no ens va donar temps a arribar-nos fins al punt 9 de l’itinerari previst, el Parc de la Torrassa, ja que se’ns va fer fosc, vam apropar-nos a conèixer uns pocs metres més enllà a la XIC (Xarxa d’Intercanvi de Coneixements), ubicada al CCCollblanc-Torrassa, al C/Mare de Deu dels Desemparats, de la mà de la Carla que ens va presentar el recurs i ens va convidar a quedar-nos a una de les seves activitats programades del dia. MOSTRA FOTOGRÀFICA: L’HOSPITALET I ELS SEUS BARRIS Galeria Fotogràfica a FLICKR de la BlogL’Hosfera http://www.flickr.com/groups/lhospitalet/pool/ BlogL’Hosfera (Balanç d’Activitats a L’Hospitalet): -I Jornada d’Internet al Carrer de L’H (junt amb Guifi Net) 2009 -Trobada Fotogràfica a Montjuïc 2009 -I Trobada Fotogràfica pels Barris de L’H (Bellvitge i Gornal) 2010 -II Trobada Fotogràfic pels Barris de L’H (La Torrassa) 2010


ITINERARI: 1-Pont de La Torrassa (Vies del tren). Inaugurat al 1935. L’arquitecte fou Ramon Puig i Gairalt i l’enginyer, Rosend Moncunill. L’impulsor de la seva construcció va ser el regidor i veí del barri Josep Jordà, nom amb que també és conegut el Pont. 2-Plaça del Vidre (Antiga Vidrieria). La plaça va ser inaugurada al 1992, sent un projecte reivindicat per l’Associació de Veïns del barri. Del 1914 al 1980 va ser l’emplaçament de les Vidrieries Rovira. El Jaume pren la paraula: <<Aquesta fàbrica produïa ampolles de vidre per tot el país, però un bon dia van traslladar la fàbrica a la Zona Franca. Això era molt tòxic. ...La Torrassa era un barri de “mal viure”. Una barri molt marginal i el barri que més va aportar en la lluita per la democràcia, en la lluita contra l’aixecament militar. Després va tenir molt mala fama per si van matar, van deixar de matar..., però és que clar!, estava molt castigada la gent d’aquí! Els hi deien els xarnegos, i La Torrassa era una barriada. A l’any 28-29 va haver una vaga general de la construcció , quan feien precisament la Fira de Mostres i construïen el Metro; va haver una vaga general i la patronal va portar de Múrcia en trens a gent per treballar cap aquí. Aquesta pobra gent van venir, com fan els immigrants ara, perquè allà es morien de gana. I la gent de Catalunya d’aleshores no els veia bé perquè eren teòricament els esquirols sense voler. Explico aquesta anècdota perquè és el més important de tot. Aquesta gent que va venir, segons els catalans d’aquí, d’esquirols, al cap de 6 anys, al 36, van ser la punta de llança de la gent més revolucionària i més vanguardista del país. Que van ser els anarquistes de Catalunya, que encara a alguns els hi fa por de parlar-hi. Ara passarem per un carrer on viu un avi de 90 i pico d’anys que va estar als camps de concentració: als 18 anys es va escapar cap al Frente, cap a Madrid, i explico el que ell sempre va dir de La Torrassa: allà on hi ha l’escola (Ceip Ramon i Cajal), el Casal de Jubilats i l’Ambulatori, hi havia un barranc. Fins a l’any 43-44 la Guardia Civil tenia carta blanca per agafar a la gent que quedaven per aquí a La Torrassa que no van poder o no van voler exiliar-se, i els empaitaven, els portaven al cuartelillo, i d’allà els afusellaven a la nit... És una cosa rara, no m’ho pregunteu perquè no sé per què això no s’ha explicat mai. I aquest home ho deia: Que jo ho veia! El que passa que ja no queden, d’aquella gent>>. -Alguna cosa més d’aquesta plaça? Jaume: <<Si parlem ja de l’any 64, a aquesta plaça el PSUC tenia l’estafeta de la propaganda i de l’activitat que es feia clandestina. Per tant aquí hi havia una cèl·lula de 4 o 5 militants en actiu. Les vidrieres a L’Hospitalet eren l’economia bàsica, a part del tèxtil, l’economia bàsica a Catalunya. I la indústria tòxica la portaven cap on vivien els xarnegos d’aquí>>.

3-Ronda de la Torrassa, 105 (Casal d’Entitats i Punt Òmnia del JIS). Casal d’Entitats del Barri: a la seva tercera planta està l’Associació JIS i el Punt Òmnia Jis/Arrels, que porta dotze anys obert al barri. L’edifici antigament era una fàbrica de mobles, segons ens han explicat els veïns. Al llarg de la Ronda de la Torrassa, el Jaume assenyala i critica les plaques que encara queden a la ciutat de l’antic Ministerio de la Vivienda franquista, que ja va sent hora de treure-les de la ciutat. 4- Casa de la Torrassa (Castell de Bellvís). Fa un parell d’anys es van descobrir les restes de l’antic i medieval Castell de Bellvís. Curiosament el Jaume comenta que ell és original del poble de Bellvís a Lleida: “-Allà no s’ha enterat ningú d’aquesta descoberta al barri, quan jo ho explico no s’ho creuen! El castell era una fortalesa defensiva al mig del turó, perquè als moros els tenien aquí al costat, que eren a El Prat...” Posteriorment es va construir una casa i és la que diuen que li dóna el nom al barri. De fet, abans de la recent descoberta del castell, aquesta casa sempre ha estat coneguda com a Casa de La Torrassa (torre gran). La Regina assenyala la part de paret que queda visible al carrer. Diu que, “per dins és molt maco, però que encara no ho pot visitar el gran públic”. De moment resta tancat, per


‘obres indefinides’, comenten. En Jaume torna a comentar que el senyor de Bellvís era una bona peça, com tots aquests grans senyors de la Història en majúscules.

5- Carrers Albareda amb Progrés (Passadissos). Les casetes de planta baixa d’aquests carrers van ser dissenyades per l’arquitecte Ramon Puig i Gairalt i eren habitatges de 29m2, projecte que va esdevenir barraquisme horitzontal al barri. En total, un conjunt de 24 cases de planta baixa i tipus passadís que al 1923 va manar construir l’actor català Jaume Borràs, nom amb el que també són conegudes aquestes casetes al barri: les casetes d’en Borràs. Regina: <<Aquestes cases són les més antigues de la Torrassa. I els habitatges els feien així de petits, amb zones comunals. Era una manera econòmica de fer cases: El típic d’aquesta zona>>. 6- Plaça Espanyola (Font i Solar de l’antic ambulatori). El solar pertanyia al que durant molts anys va ser l’ambulatori del barri, actualment enderrocat . L’espai buit ara forma part d’un projecte d’ampliació de la Plaça Espanyola. Durant part dels anys en que l’ambulatori va restar tancat, l’edifici va ser un Centre Social Ocupat, conegut com la Lokería, que va acollir a les persones desallotjades a finals dels 90 de la Vakería, al barri del Centre de L’Hospitalet. Jaume: <<Aquest ambulatori era l’únic que havia als anys 50. Després es van anar construint la resta. Mentre va viure Franco i fins després, fins a l’any 84 i 85 qui no treballava o estava a l’atur, no tenia dret a la seguretat social. I si eres a la presó, tampoc tenies dret. A la presó, com jo he estat, i no per delinqüent. La meva dona havia de pagar quan les filles estaven malaltes. Per tant, la Seguretat Social gratuïta no ens va arribar fins a l’any 85-86. Es una victòria de la democràcia>>. 7- Casa dels Cargols (Casa modernista). Casa modernista del 1911, -el seu arquitecte fou Marià Tomàs i Barba-. Recuperada des de fa dos anys i rehabilitada per l’Ajuntament -projecte finançat per la Llei de Barris-, actualment acull un equipament municipal d’atenció a la joventut, anomenat Espai Molí. Al davant hi ha un placa: que recorda les víctimes dels bombardejos de l’aviació feixista al barri, el 25 de juliol de 1937.

20

Jaume: <<El primer bombardeig de les forces nacionals de Franco alemanyes. Van bombardejar La Torrassa per destruir-la>>. 8- Carrer LLobregat (Antigues casernes i Punt Òmnia d’Akwaba). Les antigues casernes de la Guàrdia Civil, que actualment és la seu del Punt Òmnia d’Akwaba i d’aquesta entitat. A dins, encara hi ha unes escales de cargol que porten a un soterrani,on estaven els antics calabossos on es torturava a la gent abans de portar-la a afusellar en molts dels casos. Aquesta macabra activitat va durar fins el 1943, segons ens comenta en Jaume.


RECUPERAMOS LA CASA DELS CARGOLS Regina Granel ______________________________________ El día que se inauguró la remodelación del singular edificio modernista de principios del siglo XX, un 3 de Octubre del 2009, durante todo el día se celebró una jornada de puertas abiertas. El edificio está situado en el cruce de las calles Llobregat y Montseny. En 1911 fue proyectado por Mariano Tomás i Barba, es de estilo modernista y es una de las pocas obras de este estilo que hay en nuestra ciudad. Este edificio forma parte del Plan de Protección del Patrimonio Arquitectónico de L’Hospitalet. A pesar de que hace casi un siglo que se construyó, ha sido muy desconocido para los vecinos, ya que en 1921 construyeron a su alrededor una serie de casas de poca altura pero que tapaban el edificio y tan solo se podía entrever la parte superior. Hace unos años se derrocaron las casitas y posteriormente han rehabilitado la fachada. Tiene unos trabajos de forja de hierro y cerámica vidriada y la parte superior recuerda un castillo. El edificio recibe el nombre de La Casa dels Cargols porque en la parte superior de la fachada y también en las ventanas, aparecen estos animales. También se han remodelado las dos plantas interiores donde han instalado la Oficina Jove d’Emancipació de L’Hospitalet. En el espacio del jardín han instalado tres macetas donde han plantado tres cipreses como símbolo de hospitalidad. En frente del edificio han instalado una placa en recuerdo de las víctimas del bombardeo que sufrió el Barrio de La Torrassa en el año 1937.


MERCATS D’INTERCANVI AL BARRI DE LA TORRASSA: PARTICIPACIÓ EN MAJÚSCULES http://revistaelsnostresbarris.blogspot.com/2010/03/iv-mercat-dintercanvi-al-barri-de-la.html Al 2010 s’han celebrat dos mercats d’Intercanvi a La Torrassa, un al març i un altre al desembre. Us deixem amb la crònica. Els Nostres Barris_____________________________________________________________ Crònica del IV Mercat d’Intercanvi de La Torrassa El 21 de març vam poder gaudir del IV Mercat d’Intercanvi dels barris Collblanc-La Torrassa a la Pl. Espanyola. Organitzat per la XIC (Xarxa d’Intercanvi de Coneixements) del barri, aquesta quarta edició ha presentat una novetat important: la col.laboració de l’Assemblea de Barris de Collblanc-Torrassa i Santa Eulàlia, i d’entitats del barri com el JIS i el seu Punt Òmnia Jis/Arrels. Sumar esforços és teixir amb la filatura social d’un territori compartit i estimat. El Mercat va comptar amb la participació també de l’Assemblea de Treballador/es a l’Atur de Barcelona i L ’ H o s p i t a l e t . Ta n t aquest col·lectiu, com l’Assemblea de Barris i com la XIC, van oferir informació durant tot el matí de Mercat. Es van realitzar activitats durant tot el matí: dibuix i preparació del te per part dels grups de la XIC, i per part de l’Assemblea de Barris es van recollir i intercanviar desitjos pel barri, que van quedar recollits en una de les seves pancartes participatives, marca habitual de la casa. Del barri, també el CSO La Astilla va estar present i muntà paradeta. D’igual manera va tenir presència el programa d’intercanvi de parelles lingüístiques del CNL de L’Hospitalet. Al llarg del matí es van anar florint les taules distribuïdes al llarg i ample de la Plaça Espanyola, amb diversitat d’objectes i propostes: roba, llibres, música, objectes decoratius, valoris, jocs de taula, mostra de ball i acudits...Es van intercanviar: pantalons curts per mapes de carril-bici; llibres per polseres i arracades; samarretes per mapes del món; diccionaris per

22

gots de te; botons per coixins; col·leccionables per trossos de formatge; gramàtiques franceses per petons... Fins i tot, vam veure com una veïna que no sabia què bescanviar, va baixar de casa seva iogurts per intercanviar un quadre. Gent hospitalenca d’altres barris, com La Florida i Bellvitge també van viure el Mercat. També van passar-se company/es de la XIC del veí barri de Sants. Un Mercat d’Intercanvi són moltes coses: espai públic habitat i conquerit humanament; espai compartit de (re)trobada entre veïns/es; espai festiu i de celebració del barri; espai reivindicatiu contra el consumisme salvatge i a favor de la recuperació de la mesura humana; espai ecològic on practicar la recuperació i reciclatge; espai de reflexió sobre les necessitats i el valor de les coses; espai de participació horitzontal; espai de dignitat sense diners! ... Llarga vida!

Crònica del Vè Mercat d’Intercanvi de La Torrassa El 12 de desembre: Més del mateix i millor! Amb un petit programa d’actes celebrats durant la jornada, intercanviant amb el barri explicació de contes i rondalles infantils; recitals poètics i fins i tot, un concert de saxòfon ... És la nostra foto de la portada.


MÉS de 10 ANYS de PUNTS OMNIA a La TORRASSA. Transformació Social a través de les TIC Els Telecentres com a servei públic.

Òmnia

és una paraula que en llatí significa tots i totes... En un principi el

Ja són 11 anys de Punts Omnia a la ciutat de L’Hospitalet, d’ençà que al 1999 els primers telecentres d’aquesta xarxa van obrir les seves portes a Catalunya. A L’Hospitalet van obrir-se 6 dels 43 punts pioners d’aquesta xarxa, que l’any 1999 va celebrar el seu 10è Aniversari. Des d’aleshores, la xarxa Òmnia ha crescut fins arribar a un total de 121 punts TIC Omnia distribuïts per tota Catalunya. Als barris de Collblanc-La Torrassa, n’hi ha dos dels Telecentres que al 2010 han fet 11 anys: el Punts Omnia Jis/ Arrels de Ronda de la Torrassa, 105 i el Punt Omnia d’Akwaba del carrer Llobregat, 142. Hem volgut repassar quin ha estat el paper dels Telecentres i el seu impacte als nostres barris al llarg d’aquesta dècada: Què ha significat la seva arribada fins al dia d’avui?... I la millor manera és apropar-nos a aquests telecentres del barri i parlar-ne amb els seus equips! En aquest reportatge conversem amb els seus equips tècnics dinamitzadors: actualment la Rosa Grangel i l’Olga Uribe a Akwaba; el Roberto De Petri i la Mila Serrano al Jis. També han opinat persones usuàries del barri, i membres de les seves entitats. I hem extret una conclusió: els barris de Collblanc-la Torrassa avui serien molt més desconeguts i tristos sense els seus Punts Omnia. N’estem convençuts i convençudes!

projecte Òmnia anava acompanyat de la frase: Noves Tecnologies contra

Fitxes tècniques:

d’accés públic i gratuït a Internet, i tallers de formació TIC bàsica i avençada. Hi ha

Equips tècnics dinamitzador@s dels Punts Omnia de La Torrassa: Olga Uribe Rosa Grangel Roberto De Petri Mila Serrano

dos tipus d’espais diferenciats: els

Punt Omnia de la Fundació Akwaba C/Llobregat, 145, baixos 08904 L’Hospitalet T. 93 4407696 http://fundacionakwaba.cat

Punt Omnia Jis/Arrels Rda. De la Torrassa, 105 pis 3 08903 L’Hospitalet T. 93 4219310 puntomniajisarrels.wordpress.com

l’exclusió social; en un moment posterior, Noves Tecnologies pel desenvolupament comunitari...Al llarg de tota aquesta dècada, les noves tecnologies ja no són tant noves i s’ha passat a parlat de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació). Coneixement... Virtualitat... Revolució d’Internet....Però aquesta, bé que haurà d’arribar a tots els indrets i a totes les persones, no? Els Punts Omnia contribueixen justament a això, a compensar la desigualtat existent, ja que aquesta és la raó de que els Punts Omnia es trobin en territoris específics i barris com els nostres. Xarxa Òmnia, xarxa de Punts TIC, xarxa de Telecentres... És la reivindicació de la Internet Social, en definitiva. Els Punts Omnia de La Torrassa, com la resta de 121 punts Òmnia distribuïts per tota Catalunya, ofereixen un servei

espais Formatius (Tallers i Grups de Treball) i els espais d’Accés Lliure (consultes, proveïment de programari lliure, actualitzacions i petites reparacions, etc.). ...Per molts anys, Punts Omnia de barri! Estem dispossats a lluitar perquè siguin molts més.


MÉS de 10 ANYS de PUNTS OMNIA a La TORRASSA. Telecentres: servei públic per a la transformació social_____________________________________________________

1 Què creieu que han suposat més de 10 anys de Punts Omnia al barri de La Torrassa? Com valorem el seu impacte? El Punt Omnia com a recurs formatiu, recurs social i socialitzador... Partim de la idea de que la vida social d’aquest barri seria més pobre sense els seus Punts Òmnia. Olga Uribe: Òmnia és un punt de trobada de gent del barri que ve, alguns des de fa molts anys -des de que érem al Carrer Orient, en el nostre cas-. Vénen a usar l’ordinador o a rebre classe. Busquen feina per Internet o esbrinen l’estat de la tramitació dels seus papers, ja que la majoria són estrangers. Molts vénen a l’entitat Akwaba, a més, a classes de castellà. I en aquests 11 anys s’ha multiplicat la població immigrant. Òmnia és un lloc d’acollida i un punt de referència, aquí reben informació sobre els recursos i serveis del barri i de l’Hospitalet. El coneixement de les Tic s’ha tornat imprescindible. La diferència amb els ordinadors que hi ha per exemple a la biblioteca, rau en que a la biblioteca no parles amb ningú, només fan servir els ordinadors i això ja està molt bé. Però en el Punt Òmnia s’estableix una relació molt personalitzada amb els usuaris. A més hi ha altres projectes en l’entitat gestora del Punt, en el nostre cas la Fundació Akwaba, en els quals cada un pot triar i participar d’una manera activa. Mila Serrano:Com diu la companya, el Punt Òmnia és un punt de trobada veïnal al barri: és un recurs comunitari i socialitzador, que s’ha guanyat al llarg de tot aquest temps el grau d’esdevenir un punt referencial de trobada i interrelació veïnal, amb l’excusa de l’aprenentatge de les Tic. Evidentment, els Punts Omnia en qualitat de telecentres són espais d’aprenentatge que ofereixen accés públic i gratuït a Internet i formació TIC de diferents nivells, des de la més bàsica adreçada a persones que mai tocaren un ordinador l’anomenada alfabetització informàtica- , fins a formacions més avençades que exploren les relacions entre l’ordinador i la resta d’aparells i gàdgets tecnològics amb Internet. La diferència d’un telecentre amb un locutori és el servei públic sense afany de lucre. I com diu l’Olga la diferència entre un Punt Òmnia i altres aules dotades d’ordinadors, rau en l’acompanyament humà i tècnic, que des de tot moment se li oferirà a la persona que entri al Punt. Aquest és el diferencial principal dels Punts Omnia i la clau de la seva qualitat: els seus equips humans i professionals, de tècnics dinamitzadors que han d’estimular tot aquest procés de descoberta, aprenentatge i incorporació de les TIC a les seves vides. Les formacions TIC es fan a la mida de les persones que hi venen, adaptant-se a la seva quotidianitat, i no al revés. I aquest aprenentatge en TIC, sense faltar al rigor imprescindible pel que fa als seus continguts, tracta de ser un procés d’aprenentatge divertit i plaent: mirem de passar-nos-ho bé i de crear plegats quelcom que contribueixi a enriquir les nostres vides i la del nostre barri: el compromís amb el retorn imprescindible del que s’aprèn, cap a la resta de comunitat

24

del barri. La dimensió col·lectiva als Punts Òmnia és un dels seus trets definitoris: estimulant una conciència creativa de riquesa, que si és compartida es multiplica. Per això es treballa de forma transversal i de forma continuada, tractant de posar en contacte a la gent, insistint en el paper facilitador de les TIC en tot aquest procés, i organitzant activitats amb el conjunt de les entitats on es troben ubicats els Punts Omnia i amb la resta de teixit associatiu dels territoris, generant una dinàmica de retroalimentació constant. Als Punts Omnia tractem de cosir, de pal·liar la desafiliació a petita escala: ens sabem tots els noms i cognoms de la gent que ens trobem a aquests espais:estimulem la nostra autoestima, ens encomanem la il·lusió, compartim l’esforç, construïm llaços de pertinença. Tal com hem dit, el territori on es troben situats els Punts Omnia és un punt clau i definitori: en formem part i amb l’apropiació de les TIC a la nostra mida, contribuïm de forma creativa a l’enriquiment dels nostres barris i a la seva transformació. En definitiva, Internet és nou, el que fem amb Internet, no: el treball social és el de sempre. Sí, totalment convençudes: La vida social d’aquest barri seria més pobre sense els seus Punts Òmnia. L’impacte ha estat summament positiu, amb els mitjans que hem tingut.

2 Com hem evolucionat els Punts Òmnia al llarg d’aquesta dècada? Quins són els canvis principals que podem destacar, en relació a la nostra feina i contacte amb el barri? Quins són els punts d’inflexió que marcaríem al llarg d’aquests 10 anys? Olga: S’ha multiplicat la població immigrant. I la crisi, el nivell d’atur : aquí hi han avalantxes de gent per fer un CV i trobar pistes de com buscar feina. La sala Òmnia és un espai fonamental per la recerca de feina, encara que els tallers d’Inserció laboral tinguin altres espais com l’aula de recerca de feina on es treballa amb ofertes que apareixen als diaris o rebudes de la OTG, o com les classes de català i de castellà per a estrangers, o els cursos monogràfics sectorials, amb informació sobre hostaleria o l’atenció a les persones. Però l’aprenentatge bàsic de l’ordinador, el maneig del correu electrònic i la recerca de feina per Internet són molt imprescindibles en aquest moment. I aquí tenim una intercomunicació entre tots els formadors. Roberto De Petri i Mila: Nosaltres al presentar-nos com a Punt Omnia sempre destaquem que, som una comunitat d’aprenentatge i que som educador@s que acompanyem en el viatge, que més enllà dels tallers d’Iniciació, funcionem amb Grups de Treball on el paper d’”educador@” és intercanviable, i que la metodologia de treball del PO és sempre la cooperació i l’ajuda mútua. I parlem sempre de veïn@s que són alumnes i que poden ser protagonistes dels seus propis projectes encetats des de l’Aula. Tractem de ser creatius i de no avorrir-nos. I un altre tret característic que tenim en compte des del començament: la memòria, pel que fa a la recuperació de la petita història del territori on estem: recuperació i (re)creació.


Mila: Crec que un tret definitori dels nostres Punts Òmnia a La Torrassa, característic i continuat al llarg d’aquesta dècada, és precisament aquest: el compromís amb el barri, amb la participació del seu veïnat. El nostre eix fonamental de treball és la participació comunitària i l’empoderament col·lectiu. Crec que els Punts Omnia de La Torrassa sempre han tingut aquest eix present de forma prioritària, i que els punts d’inflexió reals han vingut donats pels de la pròpia i mateixa evolució d’Internet al llarg d’aquesta dècada; per exemple l’impacte de l’anomenada Web 2.0 i les possibilitats d’autopublicació cada vegada més fàcils i accessibles per a tothom: la febre dels Blocs, del famós Núvol amb tot d’espais publicats a Internet i administrats amb una sola adreça de correu electrònic i l’impacte de les xarxes socials....

facilita la feina transversal amb tota la comunitat veïnal dels nostres barris, independentment de l’edat i de la seva procedència, i també que possibilitat el contacte i relació amb la resta de món, clar! Aquests ja són principis definitoris de l’ideari Òmnia des del començament: La Internet Social és això.

3 Com s’ha viscut i s’està visquen la revolució Web 2.0 entre les comunitats usuàries dels nostres Punts Òmnia? Quins canvis principals detectem? Quines tendències de futur? Olga: El nivell formatiu és molt elemental. Jo destaco més la necessitat i principal demanda que és la laboral. El nivell d’analfabetisme és molt elevat. Mila: Mana la gent i les seves necessitats i demandes, és clar... Al nostre punt continua arribant molta gent que parteix completament de 0 a nivell formatiu: de fet sempre diem que l’aprenentatge des de 0 és l’especialitat de la casa -de qualsevol punt Omnia-. Però evidentment, cal tenir en compte els reptes formatius i creatius de les persones que ja tenen assolit el nivell d’alfabetització bàsica i que són més autònomes. En el nostre cas tenim un tipus d’activitat molt lligada a l’oci i amb un perfil de gent gran. Els espais de creació de Blocs han esdevingut un estímul molt important per continuar aquest tipus de formació i continuar aprenent: els blocs col·lectius són una eina summament potent per treballar en grup al voltant de projectes comuns, com la revista. Paral·lelament al que assenyala l’Olga, que no és per llençar coets, òbviament, pel que fa als canvis detectats també s’ha produït un augment en la penetració dels aparells tecnològics a les llars del barri: cada vegada més persones disposen d’ordinador i d’Internet a casa. L’accés tecnològic en aquest sentit ha avençat per a una part de població. És el que comentàvem en anteriors foros: l’escletxa digital ja no és tant per una qüestió d’accés, sinó una qüestió d’ús tecnològic. I els Punts Omnia continuen tenint tant o més sentit com el primer dia, pel que fa a aquest tema. Olga: Amb el Josian també. Fa anys hi havia un club de fans del Josian que eren jubilades, i es feien activitats relacionades amb el temps lliure i amb perfil d’edat de gent gran. Aquí hi ha hagut projectes relacionats amb el lleure, amb la implicació de tota la comunitat i els recursos multimèdia: projectes com Canals (amb exposicions de fotografia) i grups de gent molt variats: gent gran, grups de dones, de nens, etc. Actualment, de fet, tots els nens obren i mantenen els seus blocs col·lectius, quan venen amb els grups d’Itaca i els grups de Xarxa fins ara al novembre i Ponts, que continua. Mila: ...Projectes que van sortir de la Llei de Barris a Collblancla Torrassa! Olga: Només Xarxa! Mila: Exactament, podríem parlar d’una revolució Web 2.0 que

Rosa Grangel: El 1.0 Internet i un periòdic eren prou similars, però érem lectors que cercàvem la interactivitat, però amb la web 2.0 ja entra la interactivitat més important des de blocs i comentaris. Ja no solament ets un espectador si no que també produeixes continguts i crees interactivitat amb altres. Amb el 3.0 es va a tenir els programes des d’Internet i les gran xarxes socials. Ja no hi haurà els programes a l’ordinador. En definitiva la gent ha apres a ser més interactiva....Els alumnes tenen possibilitat d’interacció. No és la tele... Pots llegir i generar continguts: Es produeix una horitzontalització de la comunicació.

4 Quin impacte valoreu que han tingut els Punt Òmnia en les nostres organitzacions gestores (associacions)? Creieu que el Punt Òmnia ha canviat la nostra associació? De quina manera? Olga: Enriqueix molt. És un servei transversal que l’utilitza tothom. Aquí al Punt funciona el Ubuntu. I la gent d’Akwaba ve a usar-lo però a vegades es desesperen perquè només està en Ubuntu. Va ser des de la Generalitat que ens van dir que teníem que posar-ho tot en programari lliure, no? Però no tot és compatible, continua havent incompatibilitats....Actualment tota l’entitat té SO Linux, gairebé tota, gràcies a l’impuls del seu Omnia, encara que molts prefereixen fer servir Windows. El Punt Omnia és molt bo per a les seves entitats. És un servei molt complert i amb moltes possibilitats. Aquests dies per exemple ha vingut l’equip a fer els seus Cd’s... Això és com la panacea: es pot fer de tot. Imprimir en colors, fer cartells grans, utilitzar la càmera digital...Per això a mi m’agradaria tenir més definit el que passarà: no ens garanteixen res! Perquè aquí ve gent de totes les edats i nens de diferents grups, etc. Mila: Pel que fa a la influència del Punt a l’Entitat, evidentment per les entitats gestores, els Punts Omnia han sigut una benedicció! I ha contribuït a la seva transformació, més que contribuir, jo diria que han estat els Punts Omnia el motor de la seva transformació pel que fa a la incorporació de les TIC i al canvi cultural en les organitzacions: des del funcionament dels equips a l’impacte en la visibilitat i comunicació tant interna com externa. Els punts Omnia han estimulat aquests canvis i són una contínua font d’energia i de noves idees. Concretament en la nostra associació, el Punt Òmnia ha

25


MÉS de 10 ANYS de PUNTS OMNIA a La TORRASSA. Telecentres: servei públic per a la transformació social_____________________________________________________

arribat a tenir un pes i protagonisme progressiudins l’entitat , que a la vegada l’ha transformat, visibilitzant-se en l’obertura i lideratge d’una nova àrea de treball a l’entitat anomenada específicament Participació Comunitària i TIC, que abans no existia. Roberto: Del Punt Òmnia han sorgit per a l’entitat JIS serveis ‘especialitzats’ com el seu Racó de l’Ocupació, que es pot considerar un dels seus “fills”.

5 Si ha

fem balanç d’aquests 10 anys: canviat? Què resta igual?...

Què

Olga: Estan les limitacions que ens imposa la crisi. Les subvencions es retallen: no pots fer molts plans perquè no saps fins a on pots arribar, no et pots comprometre. Per exemple els ordinadors que tenen 6 anys i mig no parlen de canviar-los. Ens han regalat una càmera de fotos recentment. Se’ns va fer mal bé una impressora i ens la van arreglar. Ara estem com molt avisats de que no podem demanar res. Als Punts Omnia antics ens han rebaixat 1000 euros de subvenció aquest any. I nosaltres ens hem hagut de reciclar molt. Hem fet tots els cursos que ens han recomanat i tot el que hem pogut. Aquella sensació com d’abundància que hi havia abans ja no existeix i nosaltres estem afectats per la crisi, per a les subvencions, com el projecte de Xarxa de Joves que s’ha acabat i és molt trist i greu. Mila: Com la Olga evidencia, malgrat haver canviat moltes coses: la revolució d’Internet va ràpida, hi ha altres coses que continuen igual. Una d’elles és la precarietat sostinguda i cronificada de lo social. Les entitats sense ànim de lucre com són les nostres- continuen patint cada final d’any per les dependències de la subvenció de torn, que no està garantida. Aquest fet marca uns ritmes de treball summament perjudicials, que no només es poden suplir amb voluntarisme i entusiasme dels equips tècnics. L’actual crisi econòmica encara perjudica més la nostra -ja d’entrada- precària situació. Esperem que als actuals equips de govern no els hi doni per retallar més encara les partides pressupostàries destinades al tercer sector. Respecte a la resta de Punts Omnia catalans vull destacar el fet de que la resta de Punts que no depenen -com els nostresd’entitats sense ànim de lucre, sinó que depenen d’institucions públiques -directament de les administracions locals-, tampoc tenen una situació millor que la nostra, sinó que és francament pitjor en molts dels casos. Comento això per evidenciar que la precarietat és compartida, i afecta a la qualitat d’un servei social públic com el nostre, independentment de la seva ubicació i de qui el gestioni.

6 Parlem sobre el paper de les comunitats usuàries en l’organització dels nostres Punts? El nostre objectiu és l’empoderament de la gent: amb quines

26

dificultats ens trobem i identifiquem? Experiències al llarg de la dècada. Olga: Jo em trobo amb una gran dificultat: l’analfabetisme de la gent. Perfils molt bàsics. La demanda principal és: Vull buscar feina. Tinc correu electrònic però no sé per a què serveix. I el procés d’introduir el CV en un InfoJobs no és tant fàcil si no saps què és un correu electrònic. Han d’estar molt tutelades aquestes persones...i han de ser autònomes! Per arribar a aconseguir aquesta autonomia necessiten moltes hores de formació. Hi ha gent que no sap ni on estan les tecles. És molta feina. No sé si a tu et ve gent d’un altre nivell. Aquí quan algú arriba i entén les coses, moltes vegades és com per posar-se a aplaudir... Mila: Nosaltres tenim tots els nivells...Iniciació i més avançat (grups de treball). Però continuem dient, de fet, que l’especialitat de la casa és la formació des de 0 i continua arribant gent que no sap moure el ratolí, en contrast amb un altre tipus de demanda creixent: que és ampliar i aprofundir els coneixements bàsics... Olga: Ens trobem amb un problema: la continuïtat de la gent. Hi ha gent que desapareix i , fins i tot, que no ve. La gent quan canvia de país té molts trastorns. Però també hi ha molta mobilitat (gent que canvia de barri). Ens trobem sobretot amb una població molt fluctuant. Entre la gent gran, tenim jubilats que escriuen les seves memòries. Alguns ja no venen perquè tenen equip a casa. Mila: Gent que s’implica amb l’entitat? Olga: No. Jo per exemple quan veig a l’Olivia del Prat o el cas d’Àgora a La Verneda, on treballen amb alumnes reciclats en professors, nosaltres això no ho tenim. Mila: De fet nosaltres estem treballant en questa línia: creant i estimulant Grups d’Iguals entre la gent amb un cert nivell assolit i amb cert grau d’implicació amb el projecte. No els hi diem voluntaris/es, per això: partim de que el Punt Omnia és seu. Estimulem aquesta pertinença. És un procés llarg i costós...i preciós. Però necessita de diferents estabilitats, òbviament: de personal treballador (dinamitzadors); complicitat de l’entitat; i lògicament, necessita d’una estabilitat econòmica de l’entitat i projecte per continuar fent el que volem fer. L’empoderament, l’aprofundiment democràtic de les nostres organitzacions (amb la incorporació de la gent usuària), és tot un repte: de fet, un dels nostres reptes actuals. I Omnia dona molt de joc: l’ajuda mútua, la creació de grups d’afinitat, no són idees noves, i funcionen. En aquest país i barri!, hi ha una llarga tradició d’ateneus que bevien d’aquests principis. Però cal evitar la demagògia: actualment, impulsar i recolzar tots aquests processos necessita d’un equip professional al darrera, que s’ho cregui, òbviament, però també remunerat dignament. Mila: Sobre experiències al llarg de la dècada hi han moltíssimes, i seria una bona manera, de fet, de repassar la nostra història com a Punts Omnia: a través dels nostres projectes encetats. Qualsevol dels nostres Punts té els seus espais de publicació on poder fer el seu seguiment. En el nostre cas, tots dos Punts Omnia han tingut una línia de treball similar i compartida: el que dèiem abans del treball col·lectiu, amb la implicació de tota la comunitat, independentment de l’edat i la procedència. I la importància que per nosaltres té i


ha tingut el retorn al barri: incidir en el territori, a través d’activitats creatives al carrer. Últimament, caldria destacar especialment el treball en xarxa impulsat per alguns dels nostres Telecentres a la ciutat de L’Hospitalet, amb el projecte de la BlogL’Hosfera. L’organització de Jornades d’Internet al carrer amb altres col·lectius com el de Guifi.Net; l’organització de les Trobades Fotogràfiques als barris de L’H i les exposicions col.lectives...Tot són motius de treball i resultats que ens encoratgen a tirar endavant i pensar que estem en la línia encertada!

I Jornada d’Internet a l’Hospitalet, 2009. Organitzada per la BlogL’Hosfera amb Guifi.Net. D’esquerra a dreta: Olga, Mila, Roberto, Cristina, Enric i Rosa, dels Punts Òmnia de La Torrassa, Bellvitge i Gornal.

7 Parlem sobre la dificultat de treballar en xarxa: quins són els principals problemes que ho dificulten? Olga: Crec que ‘contra viento y marea’ es van creant xarxes. Perquè la gent ens acabem coneixent. Vas coneixent a famílies senceres. Aquí al barri hi ha una quantitat de problemes impressionants. Dels nostres nois (foto), aquest està a la presó; les nenes embarassades, les pandilles...Aquí roben, les coses desapareixen...Crec que hi ha com massa problemes de tota mena. I amb l’actual crisi estem amenaçats perquè s’acabin una sèrie d’actuacions que estaven pal·liant els problemes. Mila: M’agrada el comentari de l’Olga del ‘contra viento y marea’. Entusiasme no ens falta. El que ens falta són unes altres coses com una major estabilitat econòmica per poder treballar amb més comoditat i qualitat. La resistència dels nostres equips humans i tècnics a vegades és heroica. Però les coses no han de funcionar d’aquesta manera si volem parlar de projectes sòlids i estables: alerta! Estem parlant dels telecentres com a servei públic, insistim.

Olga: Pel que fa al treball en xarxa amb els altres Punts Òmnia a Catalunya, de vegades no ens assoleix el temps, malgrat la quantitat de mitjans de comunicació que tenim. Mila: Per això ens organitzem entre nosaltres per afinitat territorial, com a primer criteri: a L’H els Punts Omnia ens hem organitzat i ho continuem fent al voltant d’un projecte comú: la BlogL’Hosfera: telecentres de L’H: cap a una comunitat digital a L’H. Vam començar entre tres TC: Cij Bellvitge amb la Cristina, Gornal amb l’Enric i el nostre Jis/Arrels amb el Roberto i la Mila. Amb l’organització de la Iª Setmana d’Internet al carrer el vostre PO amb l’Olga i la Rosa va estar present. I a les darreres sortides fotogràfiques també hi vau ser. També vam comptar amb la companyia de l’Anna del PO de Pubilla Cases i s’ha iniciat el contacte amb el Carles del PO Bellvitge. Això promet! Rosa: Dificultat de treballar en xarxa: Als Punts Òmnia treballem amb dues xarxes principalment. Per una banda a la xarxa de tots els Punts Òmnia que és molt ampla i ofereix moltes oportunitats per compartir experiències i aprendre. La seva principal dificultat és que requereix molt de temps per generar continguts i llegir-los. Per altra banda, tenim la xarxa del barri, on és la nostra Fundació i els nostres alumnes. En aquesta és on gastem més energia i temps. És en ella on s’evidencia clarament la individualització de la nostra societat amb la conseqüent pèrdua de la capacitat de col·laborar en grup, de treballar en cadena. Aquesta és la major dificultat que trobem, però també la nostra gran victòria perquè es creen entre els usuaris nous fils de relació que reforcen la xarxa del barri.

8 Sobre el barri: pensem que el projecte Òmnia està consolidat? Ens coneixen? Arribem a tothom? Quin és el nostre diferencial (amb els altres telecentres i serveis Tic)? Olga: No ho sé. Diuen que ens coneixen més que la resta de projectes. Diuen que el projecte Omnia és el més conegut. A nivell d’aquest barri, jo crec que sí, que som punts de referència -d’acollida-, de relació. Per exemple, amb els immigrants, el Punt és un recolzament. I a la nostra entitat entren i surten perquè hi ha més serveis: són espais on la gent es sent acollida. Se’ls informa, se’ls cuida. Punts TIC hi ha molts. A les biblioteques no parles amb ningú. Però aquí la gent acaba explicant-te la seva vida, amb molts problemes i escoltar-los ja és molt bo. Mila: Són espais de trobada, espais socials i socialitzadors. Totalment d’acord amb l’Olga: jo crec que al barri se’ns

27


MÉS de 10 ANYS de PUNTS OMNIA a La TORRASSA. Telecentres: servei públic per a la transformació social_____________________________________________________

coneix. A nivell de ciutat molt menys, de fet, aquest va ser un dels motius que va impulsar el projecte de la BlogLHosfera: organitzem-nos, que ningú ho farà per nosaltres!

9 Quines línies d’accions col·laboratives podríem encetar/posar en marxa? Amb qui? Mila: Pot ser ens hauríem de preguntar: Si tinguéssim més temps i més mitjans, més estabilitat i garanties de continuïtat, quins passos ens agradaria fer per créixer a lo ample? ...Segur que tenim unes quantes idees, segur. Així que podem deixar la resposta d’aquesta pregunta per quan comencem a rebre aquestes estupendes bones notícies ;) Mentrestant, continuarem fent la nostra feina, continuant amb les línies col.laboratives i de treball ja encetades, com la de la BlogL’Hosfera a nivell de ciutat de l’Hospitalet, i organitzantnos amb la xarxa de recursos del barri, de la qual formem part. I sortint al exterior, evidentment, visibilitzant la nostra feina a través de les diverses xarxes de les que també formem part i ajudem a construïr.

10

Mila: És clar! …Citant la BlogL’Hosfera: I tot per tornar a recordar que, Internet, som les persones: organitzant-nos a través de la xarxa; apropiant-nos de la xarxa; participant amb la xarxa….Internet per reforçar el que sempre ha existit, i a la vegada, per transformar-lo….en el que nosaltres vulguem… Desitjar i creure en una xarxa digital i sobretot humana des de L’Hospitalet. Rosa: Sortir al carrer suposa molta feina...i restar hores a la resta de les nostres activitats, però estem oberts a col·laborar amb altres entitats ...Nosaltres tractem de fer xarxa de barri a través de la informàtica. Mila: Els funcionament dels ordinadors s’aprèn, però són un mitjà. No som acadèmies d’informàtica. I l’aprenentatge es garanteix!, però la formació, sense rebaixar-la, està lligada a una funció social... Per transformar!! La formació TIC vinculada a projectes de transformació de la seva quotidianitat i del seu entorn. Es tracta de crear, reforçar uns vincles amb la comunitat. I com ja hem dit, les actuals TIC poden afavorir i reforçar aquests processos transformadors. Es tracta de destacar aquesta potencialitat. Hi ha una d imensió revolucionària a Internet! La 2.0 o la 3.0, com diu la Rosa...És el sentit de tot plegat!

11

Com podríem sortir més dels nostres espais físics? Arribar a més barri…Telecentritzem el barri! Mila: De fet ja hem sortit al carrer i sortim al carrer de forma conjunta, tenim experiències fora i són positives. Els Punts Omnia de La Torrassa, juntament amb altres equips Omnia com el de Gornal, entre d’altres, vam compartir la I Setmana d’Internet al Carrer a L’Hospitalet en col·laboració amb Guifi Net de la ciutat. I només és un exemple. Olga: Nosaltres vam portar els PC a la Plaça Espanyola (Jornades d’Akwaba al novembre del 2009). Va ser molta feina, i es va fer de nit de seguida.... Quan aquí érem molts, vam portar els micròfons al carrer i preguntàvem la opinió. I la gent parlava: i et trobes amb coses molt bèsties (molt fatxes), que tallàvem. Després continuàvem: el micròfon obert. A l’entrada del mercat, la gent explicava receptes de cuina. El projecte es deia Crea TV. Hi havia activitats a la Plaça Espanyola de ball, que la gent ens veiés i que s’aprofitessin els espais del carrer. Mila: Podem contribuir els Punts Omnia a recuperar l’espai urbà i a fer-lo social? Si! Amb els tradicionals Pica-Pica (celebracions gastronòmiques on compartim el menjar); organització de jornades amb passi de vídeos i intercanvi de coneixements; promovent els mercats d’intercanvi i els grups de la XIC; etc. Qualsevol excusa és bona per muntar un acte de trobada entre la gent: després s’agraeix moltíssim i és una font d’energia i de bones idees! De fet, els projectes es retroalimenten: activitats diferents entre els Punts Omnia es poden intercanviar …. Olga: ….Teatre i ping pong, etc! El Punt omnia és transversal i social. Els nens fan fotos i fan postals per enviar , etc....

28

Parlem sobre el dinamitzador/a al llarg de la dècada: com ha evolucionat el nostre rol professional? On creieu que ens trobem actualment? Olga: Al llarg d’aquests 11 anys els dinamitzadors ens hem anat formant i reciclant. A més de treballar amb persones del barri treballem també amb les entitats. Això ens fa estar en contacte amb els diferents col·lectius, alguns de vulnerables i estar en contacte amb una realitat molt àmplia del territori. Rosa: Som necessaris? Els Telecentres continuem sent necessaris? Si! Una cosa es ser autònom i una altra saber ser xarx a social. La bretxa social als nostres barris i a L’Hospitalet: les persones immigrants als seus països si que tenen xarxa social però aquí no hi ha xarxa : l’immigrant està en els seus cercles....Els Punts Omnia continuen sent més


necessaris en els nostres barris. Mila: Som més necessaris que mai. Sense equip dinamitzador els Punts Omnia deixen de ser-ho: insistim: No hi ha Punt Omnia, no hi ha Punt TIC social, sense dinamitzador/a. Els dinamitzadors són més que simples formadors digitals, atenció: són els coordinadors territorials de tot plegat. Roberto i Mila: Fa un any i escaig que l’equip de la Coordinadora ODC ens va fer una petita entrevista per la seva circular i ens va preguntar: Què significa per tu que Òmnia arribi als 10 anys? Nosaltres vam respondre, literalment, que arribar als 10 anys significava la solidesa d’un projecte que assumeix com a cost fungible la seva figura més important: el dinamitzador/a. La pedra angular del projecte òmnia han estat els equips tècnics dinamitzadors: la peça més important que ha definit el projecte Òmnia, dia rere dia. És hora de prendre’ns seriosament aquest valor, perquè ens juguem el nostre futur i la nostra posició de vanguàrdia: cal un reconeixement professional digne. Que Òmnia hagi arribat als 10 anys suposa una alegria immensa, i no està exempta d’una crítica necessària. Cal esperar i desitjar que progressivament continuï millorant en el temps, perquè s’ho mereix; perquè la idea d’Omnia continua sent tant bona i necessària com des del primer dia (i més). Òmnia compta amb una metodologia excepcional que mereix més reconeixement i confiança, en un moment -superació d’una dècada- que se suposa que hauria de ser de maduresa i consolidació, assumint un debat de contínua millora sense por a les crítiques.

Antònia (usuària blocaire del Punt Òmnia Jis/Arrels) Jo estic molt contenta i vull arribar on fins pugui. Vaig començar fa dos anys perquè m’atreia això dels ordinadors, però jo no sabia res, només obrir i tancar l’ordinador. Però m’hi he abocat molt i em fa molta il·lusió, aprofito totes les estones que puc. I estem fent un treball molt maco, m’agrada recuperar les coses de quan era petita. Nosaltres les posem al Bloc, perquè per nosaltres sí que en tenen, d’importància. I comento aquestes coses amb més persones i em donen unes altres idees! Regina (usuària blocaire del Punt Òmnia Jis/Arrels) Em vaig quedar jubilada i tenia interès i temps per aprendre noves tecnologies. Nosaltres anem poquet a poquet. I anem fent poquet a poquet cosetes més importants, com Blocs. Sempre que hi ha alguna cosa important al barri jo intento reflectir-la a la revista. Algun tema d’interès que considero que pot interessar al veïnat escric l’article i el passem a la revista. Es fa una anual i anem recollint tots els reportatges que finalment surten publicats. Oriol (usuari blocaire del Punt Òmnia Jis/Arrels) Fa 4 anys que vaig venir a viure a aquest barri i jo necessitava Internet perquè soc el meu propi empresari i promotor, i és una eina molt pràctica per arribar a la clientela i aconseguir feina sense passar per intermediaris ni gent que va cobrant més del que tu guanyes a la feina. Abarateixes costos i elimines escales intermitjes. Amb el bloc jo no li tinc que explicar a la gent el que faig perquè és molt visual: entren directament i és la millor manera de presentar el que fas. Jo en un primer moment vaig mirar de crear-ne una web però era més complicat. Amb el bloc tens l’avantatge que te’ls pots fer tu mateix, és de franc i el

vas actualitzant. Així la gent si em volen veure ja saben on anar. Cándida (usuària del Punt Òmnia d’Akwaba) Para mi ha sido muy positivo poder aprender a manejar el ordenador, ya que hoy día la tecnología avanza muy de prisa y poco a poco nos iremos poniendo al día para poder ir con los tiempos que vienen. Para mi ha sido de mucha ayuda, pues yo cobro unos recibos que son muy antiguos, ya no se venden en la imprenta, así que tuve que aprender a hacerlos y también me va bien tener toda la información archivada, por eso me ha servido de mucho. Ramona (usuària del Punt Òmnia d’Akwaba) El Punt Òmnia es un lugar donde tengo personas conocidas. Me aporta la posibilidad de comunicarme con mi familia que está en Uruguay. He obtenido la información que he necesitado para un curso que estoy llevando de Auxiliar de enfermería, la comunicación con los familiares que están lejos y que se hace cada vez más necesaria. La ayuda es buena porque tengo motivos cada vez que puedo venir al Punt Òmnia y ver el correo. Aquí he conocido personas de diferentes países y he podido comunicarme con ellas verbalmente y por Internet. Pilar (usuària del Punt Òmnia d’Akwaba) El punto Òmnia ha sido una ayuda para mi porque he aprendido muchas cosas que yo no sabia. Por ejemplo cómo escribir con el ordenador, entrar en los programas y escribir cartas. Muchas gracias a las TIC porque ya tengo la experiencia de cómo puedo abrir el correo electrónico y comunicarme con los de mi país, hablar con mis hijos y con toda la familia. También contactar con muchos más conocidos por correos y muchas gracias más a Olga por su paciencia de enseñarnos y mucha compasión. Esto ha sido muy beneficioso para mi.

La Veu de les entitats: Laia Pajuelo (Presidenta de l’Associació JIS) 1 -Què creieu que han suposat més de 10 anys de Punts Omnia per al barri de La Torrassa? Més de 10 anys de Punt Òmnia a La Torrassa han suposat l’accés lliure i gratuït a l’alfabetització digital i a una aposta social de pertànyer a un col·lectiu de persones amb ganes de donar i rebre. Això combat l’exclusió social i fomenta la cohesió de la població a petita i gran escala. Perdre la por i agafar-li el gust a les tecnologies és un element clau d’enfortiment de l’autoestima personal i del grup, i per tant, podem parlar d’avançar en el camí del desenvolupament de la societat de la informació i de la relació. Una dècada d’esforç i energia i fe en un projecte d’arrels transformadores i didàctiques,


MÉS de 10 ANYS de PUNTS OMNIA a La TORRASSA. Telecentres: servei públic per a la transformació social_____________________________________________________

un projecte fort i generador de reptes que ha de seguir creixent pel bé de tothom. Això és el que ha suposat, perquè un Punt Òmnia és una eina de col·laboració i creació de xarxes, una estratègica presencial i virtual de canvi. El barri de La Torrassa ha canviat molt, i el PO l’ha acompanyat i n’ha estat un apassionat testimoni. 2 -Quin impacte valoreu que han tingut els Punt Òmnia en les nostres organitzacions gestores (associacions)? Creieu que els telecentres (els Punt Òmnia en aquest cas) han contribuït ha canviar les nostres entitats? De quina manera? Tenir un Punt Òmnia a Joves per la Igualtat i la Solidaritat reforça el propi ideari de l’associació. Dóna contingut a la missió i als principis. L’impacte ha estat positiu en quant a que ha aportat una font de coneixements, vàlues personals, i energia que difícilment hauríem pogut compartir sense l’existència del Punt Òmnia. Han canviat la nostra entitat perquè la fractura digital es fa més petita i imperceptible, perquè els usuaris passen a ser persones amb un bagatge a compartir, a visibililtzar, perquè les finestres de l’ordinador passen a ser un altre tipus de finestra, unes des de les que es pot accedir al món interior i millorar la qualitat de vida. La realitat dels Punts Òmnia a les entitats reflecteixen la socialització del coneixement, la gestió de la barreja de les esferes privades i públiques, perquè la persona és la protagonista del seu aprenentatge, pren consciència, decideix i actua. El PO és l’espai sociotècnic que ho procura. Ho procura amb un equip humà i professional que lluita cada dia perquè la tekne: “art, tècnica, ofici” i logos: “conjunt de sabers” sigui aquest impacte ,real i necessari per al propi PO i per l’entitat.

Bibiana Marín (Presidenta de Fundació Akwaba) 2 -Quin impacte valoreu que han tingut els Punt Òmnia en les nostres organitzacions gestores (associacions)? Creieu que els telecentres (els Punt Òmnia en aquest cas) han contribuït ha canviar les nostres entitats? De quina manera? El punt Òmnia és per a nosaltres clau en l’arrelament al barri. Ser un dels punts de referència per als veïns i les veïnes ens aporta poder oferir un servei necessari i estar en contacte amb tots els grups d’edat del territori. És el projecte que ens permet tenir les portes de l’entitat obertes a la realitat més àmplia. Amb el punt Òmnia aconseguim estar presents territorialment, fer-ne ús pels col·lectius que acompanyem i amb els que treballem i treballar transversalment, a través de

30

les noves tecnologies la sensibilització i els valors que mouen la nostra entitat.

Rosa Mari Martín (Coordinadora de Fundació Akwaba) El punt Òmnia permet l’apropament a les noves tecnologies de totes aquelles persones que per motius diferents no han tingut la possibilitat d’aprendre ni la oportunitat de tenir al seu abast un ordinador o una persona que els pugui ajudar en aquest camí vers les tècniques de la informació i les comunicacions.El punt Òmnia ha suposat per a la nostra entitat l’oportunitat de transmetre a la gent els coneixements bàsics per a que puguin desenvolupar-se dins d’aquest mon de la informàtica, ja imprescindible avui dia. L’alfabetització digital ha suposat per a moltes persones una avanç tant a nivell personal com a nivell laboral. Amb els nostres cursos pretenem minimitzar la escletxa informàtica que es dona entre diferents col·lectius del nostre barri possibilitant l’accés a tots les persones que es troben en situació de desigualtat social. Pensem que les noves tecnologies són també una eina d’inclusió social així com també una eina d’inserció al món laboral que hem d’ensenyar i posar a l’abast de tothom .


LA FAMILIA de los MIÉRCOLES María (Una educadora del camp de la Salut Mental de L’Hospitalet)_________________________

Carta oberta a un Punt Omnia A continuació us presentem una carta que vam rebre al PO Jis/Arrels de La Torrassa: es tracta d’una carta oberta a un Punt Omnia... I per extensió i de retruc, a tots els telecentres: Companys, companyes que coneixeu el dia a dia a un telecentre, es digui aquest com es digui, i des d’on no heu deixat mai de fer treball social, en el sentit més ample i comunitari de la paraula: feu-vos-la vostra aquesta carta, perquè ho és! Tras muchos miércoles visitando vuestra entidad me gustaría comunicaros mi opinión sobre esta pequeña sala de ordenadores del Punto Omnia de Ronda de la Torrassa de L’Hospitalet. Soy enfermera, y trabajo en un programa de salud mental cuyo objetivo principal es lograr la rehabilitación psicosocial de la persona con enfermedad mental dentro de la comunidad. Para ello, entre otras cosas, le acompaño a los recursos que tiene en su propio barrio. De esta manera fue como tropecé con este Punto Omnia. Ya formáis parte de la cartera de servicios con la que trabajo, porque es el espacio más adecuado para la persona que no sabe utilizar un ordenador y tiene dificultades para seguir el ritmo de un curso. En el aula libre podemos ir enseñándole como funciona Internet, procesador de textos y el correo electrónico, sin prisa, de forma gratuita y adaptada. También hay un chico con el que intenté que se integrara en recursos específicos de la red de salud mental y no lo conseguimos, en cambio lleva años acudiendo semanalmente a vuestro entidad, siendo para él un espacio muy valioso en su vida, porque es de los escasos momentos que permanece en un contexto ajeno al familiar. Sois su familia de los miércoles. Y mientras en esa hora de los miércoles, yo voy explicando a la persona que acompaño como se guarda un archivo o se abre una cuenta de correo, aprecio el buen ambiente creado en el grupo de personas que se han conocido mientras aprendían el manejo del ordenador y siguen utilizando el aula libre para descargar su correo, mostrar sus fotos... Y también observo aquella persona que entra porque necesita apoyo para realizar su Currículum, y observo que entran unos muchachos que no disponen de ordenador en casa y aprovechan este espacio para consultar correo, la Web, o jugar un rato.

Seus dels Punts TIC Omnia del barri de la Torrassa: 1. PO Jis/Arrels, al Casal d’Entitats, a la Ronda de la Torrassa, 105 2. PO d’Akwaba al carrer Lobregat, 142

Podría nombrar más ejemplos para explicar cómo las personas que estáis ahí, gestionando este recurso, no sólo enseñáis informática sino que ésta es una herramienta que a la vez usáis para la integración social, rehabilitación, ocio, encuentro, motivación ..., de los vecinos de esta zona de La Torrassa y de otros barrios. Esta es mi experiencia que surge sólo de una hora de aula libre que yo acudo a la semana: ¡Cuántas experiencias y situaciones viviréis aquí cada día!. Os he escrito esto para que sigáis igual de motivados y creyendo en vuestro proyecto, un proyecto que lleváis a cabo diariamente, que es austero en costes económicos pero rico en entusiasmo, en esfuerzo y en personas beneficiadas. Espero seguir trabajando con vosotros mucho tiempo. Enhorabuena a todos. http://puntomniajisarrels.wordpress.com/xarxa/

31


CONVERSEM EN CATALÀ! CNL de L’Hospitalet (Consorci per a la Normalització Lingüística)_________ http://cpnl.cat/xarxa/cnllhospitalet/ Un grup d’alumnes del punt Òmnia de Collblanc–la Torrassa de l’associació JIS ha format un grup de conversa en català. Alguns membres del grup, que no tenen el català com a primera llengua, volien practicar el català oral i buscaven una alternativa als cursos de gramàtica i llengua escrita. Durant una visita d’un tècnic del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de l’Hospitalet a l’entitat, aquests alumnes del Punt Òmnia van plantejar el tema i, conjuntament amb el tècnic del CNL, es van estudiar diverses possibilitats. Finalment, aprofitant la presència d’alumnes catalanoparlants que es van oferir a fer de dinamitzadors/moderadors, es va decidir crear un fòrum de debat. Així va néixer el grup de conversa. El CNL de l’Hospitalet va col·laborar en l’assessorament pedagògic al grup i lliurament de material i recursos. El grup es troba setmanalment i conversa durant una hora en català a la seu dels JIS, abans de començar la sessió d’informàtica del Punt Òmnia. El grup va començar el 25 de novembre i actualment el formen sis persones. La dinàmica d’aquest grup de conversa ha fet que persones que no parlen el català habitualment i no tenen fluïdesa en aquesta llengua vagin perdent la por a parlar en català i guanyin confiança. Això es veu afavorit per un ambient distès i relaxat a les sessions. De fet, a banda de l’objectiu de practicar el català, la creació del grup de conversa també busca la cohesió social entre els ciutadans i la participació d’aquests en activitats realitzades al barri. A més, aquesta pot ser una experiència d’enriquiment personal per als participants en el grup. A continuació entrevistem alguns membres del grup de conversa perquè ens expliquin com estan vivint aquesta experiència: De quins temes parleu al grup de conversa? CARLES: De temes actuals, segons el diari de notícies. Què has après? CARLES:Tenir molt bons companys i companyes, i també el català, per descomptat. Què suposa per a tu la participació en aquest grup? PEPITA:Un bon contacte amb la gent. JOAN ANDREU:El voluntariat, ajudar a la gent que parlen en castellà. CARLES:Personalment em sento molt satisfet d’ensenyar a

32

aprendre a parlar el català. MERCEDES:L’ocasió de practicar el català, ja que per norma no el parlo. I estic encantada del grup, ja que estem molt ben avinguts. T’agradaria que el grup tingués continuïtat? TOTHOM: SÍ rotund Creus que el grup de conversa pot ajudar altres persones? ANGELS:Sí que ajuda, a parlar i a comunicar-se, a explicar els problemes, és com una teràpia de grup. CARLES:Teràpia en català. L’ important és estar ben avinguts. TRINI: Al principi una mica de vergonya i ara ja m’he llançat més. PEPITA: I no es castiga a ningú, no ens sentim malament. TRINI:L’important és voler fer-ho, et costi més o menys. ....On s’ha quedat la vergonya? ANGELS i CARLES: Se n’ha anat... S’ha perdut la vergonya perquè ningú es riu de l’altre i som molt bons companys. CNL de l’Hospitalet C. de la Mare de Déu de la Mercè, 20, 3r 08901 L´Hospitalet de Llobregat Tel. 934406570 Fax 934404869 lhospitalet@cpnl.cat


L’ASSEMBLEA DE BARRIS de COLLBLANC-LA TORRASSA i STA. EULÀLIA: Obrint espais de participació. Assemblea de Barris ABD_________________ http://abdhospitalet.blogspot.com L’Assemblea de Barris de Collblanc-La Torrassa i Santa Eulàlia, sorgida del que va ser l’Assemblea per l’habitatge digne a l’Hospitalet-Tot Preu, continua plena de vida i d’energia. La gent que hi forma part així ho ha volgut i proposa la participació en la vida pública com a eina d’incidència i transformació social. En aquest sentit, la preocupació pels nostres barris és una constant per la gent que integrem l’assemblea. Aquesta ens serveix de rerefons per debatre, per recolzar-nos i sentir el suport mutu. Respecte el debat, totes les persones tenim la necessitat d’expressar-nos i sentir-nos escoltats. Moltes vegades, però, no trobem l’espai on es puguin canalitzar i compartir aquestes preocupacions o desitjos pel nostre entorn més proper, els barris. Nosaltres trobem aquest espai a l’assemblea. Respecte el suport mutu, encara que la societat que ens envolta tendeix a allunyar-nos els uns dels altres cada vegada més, creiem en la participació i la solidaritat de les persones, en els valors que més fan per unir tota la gent. Per això, l’assemblea permet desenvolupar iniciatives a partir de la col·laboració de la gent que hi participa. Aquest darrer any, a més de les preocupacions més globals per la crisi econòmica i per les solucions des de dalt (amb l’entrega de diners públics als bancs i les retallades socials que apropen la vida de milions de persones a la pobresa) que ens han fet participar a la Vaga general del 29 de setembre en un recorregut pels barris amb els companys de la CNT, dues prioritats han marcat la nostra activitat: els mercats d’intercanvi i la participació en el moviment per la convivència icontra el racisme. Mercats d’Intercanvi. Els mercats d’intercanvi ens porten a reflexionar sobre el consumisme, el malbaratament de recursos i els efectes mediambientals, però, sobretot, ens donen l’oportunitat de comprovar com ens podem organitzar col·lectivament d’una forma distinta. En aquest cas, als mercats es comparteix amb la resta de veïns i veïnes aquells materials que ja no utilitzem però que, de ben segur, una altra persona pot fer servir. De la mateixa manera, aquesta pràctica ens pot obrir els ulls i veure que es poden generalitzar intercanvis no lucratius entre el veïnat que ens facin a tots la vida més agradable gràcies a la col·laboració i cooperació. Us imagineu que algun veí necessiti un fuster (jo soc fuster) i jo, que necessito un lampista per uns arreglillos, intercanviem

serveis? No estaria malament per a les persones que ens costa arribar a fi de mes... En aquesta línia, la gent de la XIC (Xarxa d’Intercanvis i Coneixements) fa temps que venia organitzant mercats d’intercanvi al barri i aquest any, des de l’assemblea, hem tractat de recolzar-hi en els dos que s’han fet, un a l’abril i un altre al desembre: Recolzar i aportar un lligam amb la resta d’entitats del barri, fent difusió i animant la seva implicació: fent créixer la xarxa col·laborativa ‘de proximitat’, als nostres barris. Participació en el moviment per la convivència i contra el racisme. Per una altra banda, la preocupació pels creixents discursos racistes d’alguns partits polítics ens ha permès trobar-nos amb d’altres grups i persones de la ciutat, amb la mateixa inquietud. Considerem que representen un perill per la convivència i que s’ha de destapar la malícia de les seves propostes. Per això, amb tota aquesta gent s’està impulsant la trobada de col·lectius i individus que treballen per la convivència pacífica a la ciutat, per a compartir recursos i articular un discurs alternatiu que faci front als tòpics i mentides que aquests partits estan promovent. Salut i Barri! Publicarem més informació al nostre Bloc: http://abd.hospitalet.blogspot.com E-Mail: abd.hospitalet@gmail.com


GRUP SENDERISTA XIC DE LA TORRASSA http://grupsenderistaxicdelatorrassa.blogspot.com/ __________________

PRIMER ANIVERSARI - DESEMBRE 2010 SORTIDES QUE S’HAN REALITZAT: Dia Dia Dia Dia Dia Dia Dia Dia Dia

27/11/10 16/10/10 20/06/10 30/05/10 24/04/10 27/03/10 14/02/10 31/01/10 08/12/09

Collserola, La Ruta dels Ibers El Castell de Montesquiu Parc de Collserola, per Sant Cugat a Vallvidrera La Vall D’Olzinelles a l’entornt de Sant Celoni Sant Miquel del Fai Castell de Centelles Camí del Fondal i Pantà de Vallvidrera Poblat Iberic de Puig Castellar Font de la Budellera

...Enhorabona, Grup Excursionista de la XIC! Per molts més aniversaris!!!


ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ ALS BARRIS Rosa i Olga. Punt Omnia Akwaba ___________________________________ http://www.fundacioakwaba.cat/web/

El dissabte 28 de novembre del 1999 vam celebrar les Jornades de la Fundació Akwaba “Connectant camins per la pau” i vam sortir al carrer per a donar-nos a conèixer. Aquest any les hem dedicat als mitjans de comunicció als barris. Masala, que fa premsa escrita a Ciutat Vella des de fa 9 anys i que utilitzen l’àrab i el urdú a més del català i el castellà. Giss.tv, que fa televisió per Internet i Generatech, que promouen l’ús de les tecnologies lliures i intenten trencar la bretxa per a la dona en els mitjans de comunicació, amb la tecnocultura audiovisual. També va participar una alumna de la classe de fotografia digital ja que ells van crear un bloc i aquest dia exposaven les seves fotografies allí mateix. El resultat va ser altament interessant i de molta participació, es van crear bons vincles entre els grups. Al migdia vam fer un dinar comunitari amb menjar de reciclatge del mercat, en Akwaba, amb els participants de la taula, que va resultar tot un èxit. A la tarda vam fer tallers per als nens amb la Unitat Mòbil per a compartir recursos, materials i experiències pedagògiques i els nois i noies de la Xarxa de joves vah van exposar una Guia del Barri, confeccionada per ells mateixos. També vam treure els ordinadors a la Plaça Espanyola i vam connectar-nos a Internet per a que la gent participés en un bloc sobre les inquietuds del barri. Tot ho hem fet amb programari lliure (Ubuntu). Els de Giss.tv, i els de ràdio Contrabanda van fer un taller de ràdio i televisió amb taula de so. Aquesta última experiència va ser una mica difícil perquè feia fred i vent i es va fer de nit de seguida. Per a pròximes ocasions hauríem de fer-lo al matí mentre llueix el sol quan tot és més fàcil i més bonic.

Masala: http://www.patothom.org/masala.pdf Giss.TV: http://giss.tv/ Generatech: http://www.generatech.org/ Ràdio Contrabanda: http://www.contrabanda.org/contrabanda

35


POESIA I ART EN MOVIMENT A LA TORRASSA http://revistaelsnostresbarris.blogspot.com/2010/06/poesia-i-pintura-en-moviment-la.html

Els Nostres Barris __________________________________________________________________ El 18 de juny d’enguany es va inaugurar al CC Collblanc-La Torrassa la darrera Exposició de l’Associació de Pintura Josep Janés de La Torrassa. Com l’any passat, la inauguració es va fer conjuntament amb un recital poètic del poeta torrassenc Dani Torralba: tot un combinat de poesia i pintura. Aquesta vegada el tema era el moviment. Tractar de pintar-lo i de poemar-lo té el seu què...Tot un exercici creatiu d’aproximació, sense arribar a capturar-lo mai! Les blocaires del divendres i el Javi dels dimecres al Punt Òmnia formen part d’aquest col·lectiu de pintura i ens van convidar a assistir a aquesta exposició-recital. El Punt Omnia Jis/Arrels i la revista Els Nostres Barris va ser allà i com l’any passat, podem afirmar que hem estat unes privilegiades per poder presenciar en la seva companyia un recital en majúscules al cor del barri de La Torrassa. Podeu seguir el recital a través de l’enllaç de dalt, del Bloc i Canal de Vídeo de la nostra revista. De moment, us deixem amb un dels poemes del Dani Torralba. ...Gràcies, artistes!

Els paranys de l’eternitat Després d’una vida de sacrifici pocs guanys, però bons oficis, la mort el va anar a cercar i la seva ànima cap al cel a la fi a reposar se’n va anar. Pensant-se a la fi que en pau descansaria i que al cel a la glòria hi seria, una vegada en àngel convertit li calia, doncs, aprendre a volar. Dani Torralba (2010) El moviment de tot fugaç moment..

36


INVENTEM una joventut positiva Tània Miró (Tècnica de Salut Associació JIS) ___________________________________ http://jislh.blogspot.com Des del desembre, un nou mural pot veure’s a la Ronda de la Torrassa, al costat de la casa que li dona nom al barri i a la vegada retrobat Castell de Bellvís. Els artistes: la colla de joves del projecte Ball de Bastons Saludables del JIS, que al mateix temps que es formen com a agents de salut, aprenen a picar ben fort creant el primer grup de Ball de Bastons de Collblanc-la Torrassa.

El mural pintat el dissabte 18 de desembre passat vol desestigmatitzar la imatge del jovent. Les i els joves alumnes de la formació <<Ball de bastons saludables>> han realitzat un mural a la Ronda de la Torrassa reivindicant una joventut positiva per trencar amb la imatge negativa que donen els mitjans de comunicació sobre el jovent. El mural posa punt i final a una formació començada a principis d’octubre d’aquest any en que s’han treballat de forma dinàmica temes com els trastorns de la conducta alimentària, la violència de gènere, el control social, els aliments transgènics, les drogues… Però a més de les temàtiques de salut, les sessions han introduït a les i els participants al ball més antic de Catalunya, el ball de bastons. Així, han estat unes setmanes fornides de debats, teatre i dinàmiques per una banda i sotacames, coordinació i picar ben fort per l’altra. Una peculiaritat ha estat que la majoria de les i dels participants en els tallers eren nouvingudes i s’han interessat per les expressions culturals tradicionals del país d’acollida. El resultat, un intercanvi intercultural que ens ha enriquit a totes i tots. Des del JIS felicitem a totes i tots els participants pel seu esforç, l’empenta, la il·lusió i les ganes d’aprendre. Perquè hi ha tantes joventuts com joves hi ha al món, trenquem amb els estereotips per entendre la realitat de forma més completa i saludable!

37


Harraga:

CREMANT FRONTERES

Una entitat del barri de Santa Eulàlia de L’Hospitalet, l’Associació La Muga, ha estat seleccionada per desenvolupar la seva proposta artística i social, <Harraga>, al Metro de Barcelona: concretament a l’andana de Drassanes de la línia 3. Des de la revista Els Nostres Barris ens fem ressò i els hi donem l’enhorabona: Tant de bo sorgeixin més propostes d’aquest tipus des dels nostres barris, perquè tenim molt a dir, molt per compartir i molt per transformar! La proposta de La Muga amb Harraga provoca una reflexió sobre les migracions, contraposant els nostres trajectes d’anada i tornada suburbans, amb els viatges d’anada cap a un futur incert, sense cap altra garantia que la mateixa sortida.

“Associació Sòciocultural La Muga” associaciolamuga@gmail.com ___________________________________________________ <<Harraga: £þ®þ•þ×þ@), és la persona que s’encén, l’incendiari. I, en un sentit metafòric, és aquell que es crema o arrisca la pròpia vida, fins a la mort si cal, amb la finalitat d’emigrar a Europa per aconseguir millorar les seves condicions de vida.>> Definició Mot provinent de l’àrab algerià: harraga, harrag; “que es cremen”. Immigrants il·legals que van prendre la mar des del nord d’Àfrica, Mauritània, Senegal amb pasteres (embarcacions precàries) per arribar a la costa d’Andalusia, Gibraltar, Sicília, les Illes Canàries, Ceuta i Melilla, l’Illa de Lampedusa o de Malta. El terme també és present en el vocabulari del periodisme al nord d’Àfrica. La traducció més utilitzada popularment seria “el que crema les fronteres”. El projecte El projecte reflexiona entorn als trajectes migratoris, mitjançant un procés de treball amb els protagonistes dels viatges que conclou amb una proposta fotogràfica. La intervenció artística pretén emprar el metro , en tant que espai i medi de transport , per a contraposar la història de 2 subjectes vinculades al viatge. El viatge entès com a trajecte vers a un objectiu definit, en aquest cas, el treball. (...) Per una banda, el trajecte amb Metro, com a quelcom quotidià i rutinari; per altra, els diferents trajectes cap a

Europa, que presenten el desplaçament com a qüestió de vida o mort. Nord-Sud, contraposició de personatges, contraposició d’històries de vida. El personatge del sud, personificat en la figura del harraga, presentant el viatge com a qüestió de vida o mort, estudiat, sotmès a l’atzar del temps, sense una temporalitat quantificable (no cronometrat), sense un inici i un final gens clar, encara que amb un objecte definit: l’obtenció d’un lloc de treball. El personatge del nord, personificat en el ‘nosaltres’ presenta el trajecte (en metro) com a qualsevol quotidià, mecànic, rutinari, calculat i fins i tot avorrit i molest, amb un objectiu final: arribar al lloc de treball. La Muga és una entitat sociocultural sense ànim de lucre, constituïda per un col·lectiu heterogeni, provinents de diversos camps, com el de les humanitats, el social, l’audiovisual o el disseny. L’objectiu de la Muga resideix en realitzar activitats i propostes encaminades a promoure


l’autonomia de l’individu/grup - per a què aquest esdevingui agent actiu -, així com apostar per la descentralització de les actuacions socioculturals, tan pròpies com alienes. Per què La Muga? La Muga és un riu fronterer, a Girona. Forma part d’una de les rutes d’entrada a Catalunya, de l’anarquista de L’Hospitalet de Llobregat: Francesc -QuicoSabaté i Llopart. Tot plegat sorgeix d’funa excursió a peu, d’alguns dels membres de l’entitat, resseguint la principal ruta de muntanya d’en Quico i la seva darrera incursió a territori català (l’any 1960). A l’hora de decidir quin seria un bon nom pel col·lectiu, clar i senzill, apostem per aquest mot curiós de la toponímia gironina.

Metro/Harraga: Desenvolupament del projecte, dins del marc del concurs <Mònica al Carrer>, promogut per l’Agència Catalana de Joventut, l’Espai d’Art Santa Mònica i TMB.

39


DFSL’H (DISTRICTE FOTOGRÀFIC DE SANTA EULÀLIA) Santa Eulàlia de Provençana: història, actualitat i futur. http://www.staeulalia.org Us passem una notícia des del Bloc Memòria de Barri de la Torrassa: van trobar-se al veí barri de Santa Eulàlia amb els company@s de DFSEL’H, una nova associació molt vinculada a la fotografia i a la realitat del seu barri. Santa Eulàlia i tot L’Hospitalet estem d’enhorabona amb iniciatives d’aquest tipus. Des de la revista Els Nostres Barris, us desitgem molta salut, des de l’altra banda de les vies;)

Memòria de Barri _________________________________________ El passat dilluns 15 de novembre vam tenir la sort de conèixer una nova associació, DFSEL’H (Districte Fotogràfic Santa Eulàlia), un grup de persones aficionades i apassionades de la fotografia que van coincidir com a alumnes al Centre Cultural de Santa Eulàlia. El grup va quallar, i de les classes van passar a plantejar-se el repte de fer quelcom més a nivell col·lectiu, i enfocat a la divulgació del seu barri. I és així com neix el seu projecte, al voltant d’una completa pàgina web que pinta molt re bé, i que des del nostre bloc us animem a visitar: http://www.staeulalia.org/index.php?option=com_content&view=article&id=52&Itemid=74 Amb els company@s de DFSEL’H, vam tenir l’ocasió d’intercanviar i posar en comú els nostres projectes, compartir el mateix entusiasme per iniciatives que sorgeixen des del cor i des de baix: amb l’estima pels nostres barris i la recuperació històrica més local, i com no, vam tenir ocasió d’intercanviar somnis de futur. Des de La Torrassa us desitgem molta força i salut en la vostra aventura, i dir-vos que passem a caminar a partir d’ara menys sol@s, i que ens anirem seguint les passes: o a través d’un sol click o traspassant el Pont de’n Jordà! Salut i barri! Memòria de Barri La Torrassa http://memoriadebarrilatorrassa.blogspot.com http://revistaelsnostresbarris.blogspot.com/2010/11/visita-al-dfselh-districte-fotografic.html


ENTREVISTA A L’ASSOCIACIÓ ADAI: Intercanvi de coneixements a Santa Eulàlia. http://www.youtube.com/user/revistalatorrassa#p/a/u/2/OEAS4jpv2UA

Els Nostres Barris__________________________________ Estem a l’Aula de Cultura de Santa Eulàlia per parlar amb les dones d’ADAI: Associació Dinàmica Artesanal i Intel·lectual. Mari Luz Sánchez: Estamos constituidas como una asociación de labor social y empezamos hace poco las actividades. Y hemos empezado con bastantes señoras y gente que se apuntan. - ADAI és una associació de recent creació? Presenteu-la i presenteu-vos, per favor. Presentamos los estatutos el 26 de octubre de 2009. Somos Mari Luz Sanchez (presidenta), Encarna (vocal), Mila (vicepresidenta), Isabel (amiga desde su fundación), Mari Carmen, Maria Jesus, Gloria (socias). - Quantes sou? Somos 15, pero en la Junta Directiva estamos 6. Y tenemos socios, porque no somos asociación solo de mujeres, está abierta a tod@s. Aunque las fundadoras somos mujeres que hemos tomado esta iniciativa. -Sou totes de Sta. Eulàlia? Sí. Pero también de Sants y de La Torrassa, sin excluir a nadie. -Expliqueu una mica la vostra història: Per què us heu associat? Porquè podíeu haber continuat com estàveu, sense constituir-vos com a associació... Porque queríamos hacerlo legal. Y estamos haciendo ahora socios por obligación, no porque nos interese. Què voleu fer? Nuestra idea es la comunicación y el intercambio de conocimientos: enseñar e intercambiar lo que sabemos, sin exigirnos una profesionalidad que no tenemos, pero sí intercambiar nuestros saberes. Y transmitir cosas que sabíamos de nuestros antepasados y hacer que no se pierdan, como es el caso de los talleres de jabón. -Quin tipus d’activitats feu? Estamos haciendo bailes populares, yoga, talleres puntuales de elaboración de jabón. Nos reunimos a comentar textos y visionar películas. -Porteu poquet temps... Sí, y empezamos con problemas porque no teníamos salas disponibles, pero ahora parece que se nos estan abriendo más las puertas. Nos encontramos con la mayoría de las salas ocupadas, pero ahora ya tenemos un espacio. Nos Mc Mr Guti , Ursulapor y DjlaGely componentes reunimos los martes tarde. de Sondkalle.

-A més a més de necessitar un espai per desenvolupar les vostres activitats, també necessiteu el vostre espai propi de reunió i de treball intern... Sí, el martes es el día de reunión interna y el viernes el día de las actividades. -La vostra programació d’activitats, heu pensat ja en editarla i anunciar-la a algun lloc? Para el próximo año, incluido el Bloc. -Al vostre entorn como han rebut la proposta de la vostra associació? Què us han dit? En el entorno familiar, siempre te ponen trabas. Y respecto a otras entidades ya existentes a veces la reacción es de desconfianza. Nosotras venimos a colaborar. -Alguna de vosaltres comptava amb una tradició associativa anterior? La verdad es que la idea nos ha venido a raíz de nuestra participacion en la Xic (Xarxa d’Intercanvi de Coneixmeents de Collblanc – La Torrassa). Es una red que funciona bastante bien con un voluntariado, y es lo que nos ha inspirado para montar nuestra asociacion pero legalmente, porque tiene que ser así. De hecho seguimos colaborando con la XIC. Pero queríamos dar la posibilidad a la gente de Santa Eulalia de hacer lo mismo. Seguimos aquí con la tradición de los intercambios gratuitos. Ahora nos faltan intercambios de prácticas de catalán, de repostería y de reiki. Encarna: Y nos falta más espacio! Mari Luz: Llevamos un año y seguimos con la misma ilusion. Y para el año que viene tendremos bastantes más actividades. -Què li diríeu a la gent si us pregunta: Per què associar-se? No estaríeu cada una de vosaltres més còmodes a les vostres cases? Lo primero: la casa deprime, segundo, el intercambio es interesante: Simplemente hablar de los problemas familiares, de las enfermedades, sirve de terapia, porque cada una aporta su grano de arena para que la persona que tiene problemas resurja. Nos relaja... Y además es divertido! -Doncs llarga vida a la vostra associació i aventura!

41


LA SANIDAD NO ES UN NEGOCIO, ES UNA OBLIGACIÓN Regina Granel ___________________________________________________

Me pregunto: ¿Qué pasa con la Sanidad en nuestra ciudad ?. El problema de la sanidad en nuestra ciudad hace años que se va empeorando. En su día y sin hacer caso a las muchas quejas y manifestaciones que se llevaron a cabo, tanto por los usuarios como por el personal sanitario, los ambulatorios pasaron de ser gestionados por el Instituto Nacional de Sanidad a ser gestionados por un consorcio que pertenece a la Cruz Roja. Ahora y siguiendo el mismo sistema de “hechos consumados” han cerrado servicios de urgencias de algunos ambulatorios, han suprimido algunos especialistas como el de pediatría. Todo ello ha sido la causa de que el día 27 de Enero del 2009 se organizara una multitudinaria manifestación en la plaza de La Vila donde más de 500 personas se congregaron en las puertas del Ayuntamiento para solicitar a los mandatarios de nuestra ciudad el derecho a tener una Sanidad Pública de Calidad. Seguidamente hubo un pleno en el Ayuntamiento, donde hacía mucho tiempo que no se había registrado una asistencia tan grande de público, allí participaron entre otros, las asociaciones de vecinos de la ciudad y donde se dejó bien claro “Que la salud es un derecho y no debe ser un negocio”, se pidió el compromiso del Ayuntamiento para conseguir una mejora de la Sanidad. La alcaldesa Sra. Nuria Marín se comprometió a trasladar las inquietudes de los vecinos a la Consellera de Sanitat de la Generalitat Sra. Marina Geli. Se han cerrado algunos servicios de urgencias de los ambulatorios y los han concentrado todos

en uno nuevo en la calle Cobalto, junto a la Rambla Marina, quedando este servicio muy lejano de los barrios de Collblanc-La Torrassa y de La Florida. En el barrio de La Florida un pasado día 20 de Marzo hubo una manifestación, en la plaza de Los Pajaritos para quejarse por el cierre del servicio de urgencias y de algunos especialistas. En el Hospital General (la antigua Cruz Roja) que depende del Consorcio Sanitario Integral, entidad pública que preside la alcaldesa Sra. Marín, se han producido tres incendios en tan solo siete meses, con la lógica alarma de los pacientes. Este Hospital está muy envejecido y da la sensación de inseguridad, tanto para los trabajadores como para los pacientes. Han pasado los meses y la sanidad en nuestra ciudad sigue empeorando, las listas de espera para los especialistas han crecido. En la Ronda de La Torrassa para conseguir una visita rutinaria de un oftalmólogo se ha de esperar casi un año, se pidió la visita el 5-11-09 y la conceden en principio para el 10-8-10 pero el colmo es que con fecha 4-3del 2010 me envían una carta comunicándome que por motivos organizativos me aplazan la visita dos meses mas, para el 25-10 del 2010. Con tanto retraso en las listas de espera, parece que lo que se pretende es que los pacientes nos veamos obligados a asistir a la Sanidad Privada., creando una sanidad de primera, contratando los servicios de Mutuas Privadas y otra para los más pobres, con una atención deficiente. Las autoridades sanitarias siguen sin tener en cuenta que la Sanidad no ha de ser un negocio sino que es una obligación que tenemos todos los trabajadore/as.


AUTOGESTIÓN DE LA SALUD (III) Núria Larroya _______________________________________________ <<Recorre a menudo la senda que te lleva al huerto de tu amigo, no sea que crezca tanto la hierba y te impida ver el camino>>. (Proverbio chino) Hola amig@s, ¿Cómo estais? Soy Nuria Larroya (enfermera-fisioterapeuta y sobre todo personita de este planeta). Por aquí de nuevo, participando en la tercera revista que se va a editar sobre las curiosidades de la Torrasa. Comencé escribiendo en la primera revista sobre la Autogestión de la Salud. En la segunda lo hice sobre la Autoestima, y en esta tercera hablaré un poquito sobre Salud Saludable Estaría bien que le diéseis una mirada a las otras dos revistas (podéis hacerlo desde su Bloc http:// revistaelsnostresbarris.blogspot.com), para seguir un poco el “hilo”, ya que lo que pretendo es informar sobre: intentar hacer SALUD PREVENTIVA. Puedo decir que continúo destacando la importancia que tiene nuestra calidad de vida para gozar de una SALUD SALUDABLE. Hoy trataré un tema algo de moda, pero cierto realmente, y comprobado científicamente. Se trata de los antioxidantes: ¿Cómo podemos ayudarnos desde casa?. Y teniendo en cuenta nuestra alimentación, hablaré un poco de ello. No sin olvidar la parte espiritual que tod@s y cada uno de nosotr@s llevamos pegada a nuestra propia existencia. Desde que nacemos y hasta la edad adulta (20 años aproximadamente), nuestro organismo está en crecimiento contínuo. Después de esta edad, todo se reajusta y ya no necesitamos una alimentación tan calórica. Nuestros huesos, músculos, órganos, etc., ya están en forma. Razón por la que hemos de pensar bien en cómo nos alimentamos. Depende de qué tipo de vida llevemos, con más o menos gasto energético, así será la necesidad de nuestra alimentación. Pasaré a recomendar cosas que generalmente hoy día ya se saben, pero por si acaso vale la pena repetirlas. Sería importante hacer una dieta conocida con el nombre de meditarránea, que consiste en ingerir variedad y abundantes alimentos, vegetales y marinos. Vaya, lo que nos ofrece la Naturaleza. Deberíamos bajar nuestro ingesta en carnes, tienen muchas toxinas y grasas saturadas; los embutidos; los fritos y los azúcares añadidos. Las proteínas pueden ser de origen vegetal (frutos secos, legumbres). Es mejor comer, aunque sea proteína animal, también pescado, lácteos y huevos. Así no será tan duro para los que no sean vegetarianos. Pasaré un poco a hablar de los antioxidantes,

que es de lo que hoy quería hablar con más detalle. Nuestras células envejecen y mueren porque se oxidan; está comprobado científicamente. Hace ya tiempo que se están realizando estudios importantes sobre ello. Esto ha hecho que se den a conocer los alimentos que más los contienen. Hablaremos sobre todo de frutas y hortalizas, que es donde se encuentran. Todas los vegetales de color naranja, amarillo, rojo, granate y toda esa gama de colores, contiene un producto que se llama “RESVERATROL”, que se encuentra especialmente en la piel de la uva, en el tomate, en el pimiento rojo, en la calabaza, zanahorias, boniato anaranjado, pomelo, etc. Este producto proviene de la mitocondria, son orgánulos que contienen el ADN en la célula, y que generan la energía de las mismas. Así que no es ninguna broma. Si no lo tenemos muy en cuenta en la dieta, también me consta que se venden en farmacias y dietéticas (comprimidos antioxidantes). Por supuesto que es mejor la ingesta en nuestra alimentación y de paso, vamos cambiando los hábitos alimenticios. Sería interesante que nos pusiéramos a hacer un día a la semana, una depuración y comer solo fruta y caldos vegetales. Comenzamos con una cena ligera y al día siguente continuamos también con una alimentación ligera, como hemos señalado ya, a base de frutas y ensalada. De esta manera, eliminaremos toxinas y nuestras articulaciones y órganos nos lo agradecerán. Por supuesto que el ejercicio físico (aunque sea el que está al alcance de nuestras posibilidades: andar, bailar, correr, etc.) es fundamental (y no competitivo: competir no es sano). Respirar conscientemente: es muy importante estar bien oxigenad@s y sobre todo reir. Podemos cambiar de dirección cuando tengamos mal rato. En nuestra mente mandamos nosotros, intentarlo, es posible. Aumentamos la SEROTONINA , es un neurotransmisor que nos baja cuando estamos tristes o depres. También es importante la relación con l@s buenos amigos y estar en contacto con otras comunidades. Lo mejor que podéis hacer es creer en vosotros mism@s: Coraje, gratitud y compasión universal. Un abrazo de NURIA.


EL DIFICIL CAMINO DE UNA PERSONA, EN ESTE CASO HOMBRE, AFECTADO DE FIBROMIALGIA Y FATIGA CRÓNICA. Antonio Marchena _____________________________________________________ Bloc: http://vivirconlafibromialgiayfatigacronica.blogspot.com/ Us deixem amb el testimoni en primera persona de l’Antonio, que comparteix amb nosaltres, amb dignitat i valentia, la seva pròpia experiència per visibilitzar el patiment i llarga travessia que les persones afectades de fibromialgia han hagut de recórrer -i ho continuen fent- pel reconeixement de la seva malaltia, i la necessitat d’associar-se. Com sempre, juntes podem! Mi proceso empieza en el año 1999 con un dolor bastante acusado en el codo derecho, cuando ya no podía siquiera llevarme el brazo a la cabeza. Voy al médico y me diagnostican una ‘epicondilitis bilateral’. Empiezan tratándome con infiltraciones (llegaron a ponerme 10) y rehabilitación, pero va pasando el tiempo y no percibo ninguna mejoría. Después de diferentes bajas y altas y varias tandas de rehabilitación sin resultado positivo, deciden operarme de la epicondilitis. Como tampoco da resultado me operan de túnel carpiano, lo cual tampoco elimina el problema, por lo cual deciden una nueva intervención en el codo, que me lo abrieron prácticamente todo y sin resultado positivo. Durante este proceso que se alargó un año, empecé a sentir los mismos síntomas en el codo izquierdo, situación que terminó con el mismo diagnóstico. Como el trabajo que yo realizaba requería utilizar a veces toda la fuerza de que era capaz, deciden en una sección clínica mandarme al tribunal médico, el cual me concede una invalidez total permanente. Esto aconteció a primeros del año 2000 y a partir de este momento es cuando realmente empieza, podríamos decir, mi calvario, ya que esto supuso un cambio en mi vida que a fecha de hoy no he sido capaz de superar. Y en ello estoy yo, a pesar de que por entonces tenía 52 años y estaba muy ilusionado porque me habían propuesto pasar a ocupar el puesto de control de calidad en mi empresa, lo que para mi era todo un reto a nivel profesional. La frustración fue tal que anímicamente me hundí. A todo esto, pasaba el tiempo y el dolor se fue

generalizando por todo el cuerpo. Además empecé a sentir un agotamiento extremo. Iba al médico una y otra vez sin que ninguno me dijera qué es lo que tenía pero un día, le cuento a una persona que estaba haciendo una sustitución lo que me pasa y se interesa por mi caso. Me hace un reconocimiento bastante exhaustivo y me dice que tengo FIBROMIALGIA. Esta palabra a la que ahora estoy tan unido era desconocida para mi. Por aquel entonces iba yo todas las semanas al S. I. L. (Servei d’Integració Laboral) de L’Hospitalet. Y pasé a comentarle la novedad a una tutora que ayudaba a buscar trabajo a personas con minusvalía, cada una de ellas con su problemática. Era una chica que se volcaba en cuerpo y alma en su trabajo, que en definitiva era el de ayudar a los demás. El caso es que al decírselo observé que le dio mucha importancia y me dijo que ojalá el médico se hubiera equivocado en el diagnóstico. A continuación hizo unas gestiones y me consiguió una entrevista con el presidente de la Liga Reumatológica. Hablé con este señor y me explica toda la problemática que acompaña a dicha enfermedad, me consegue una consulta con un reumatólogo del la Vall d’Hebron y éste finalmente, confirmó el diagnóstico. Me puso un tratamiento al mismo tiempo que me mandó al

psiquiatra porque me dijo que tenía un nivel de ansiedad y estrés muy elevado, cosa que confirmaron los Tests que me hicieron y a partir de entonces, pastillas y más pastillas, pruebas con medicina alternativa y todo cuanto me decían es que podía ir bien, pero todo seguía igual: días regulares y días realmente malos. Actualmente sigo en tratamiento en La Vall d´Hebron por la fibromialgia y también me hacen un


tratamiento para una artrosis muy considerable; tan considerable que tengo puestas 24 infiltraciones. También sigo tratamiento psiquiátrico y psicológico en un centro de salud mental y así transcurre mi vida, con dolores casi constantes y muy baja autoestima, ya que parece que no le encuentro sentido a nada de lo que hago y tenga que justificarme a mi mismo. Todo es consecuencia de que siempre he sido una persona muy exigente conmigo mismo. Mi última experiencia y que da una prueba de lo desagradecida que es esta enfermedad y de la falta de compresión por parte de muchos profesionales, la he vivido hace un mes aproximado. Como no mejoro nada, más bien al contrario, comenté con el médico la posibilidad de pedir una revisión de grado y al hacerlo me citaron al ICAM para una revisión médica. Cuando me pasan a la consulta, lo que se le ocurre decir al médico que me tocó en suerte fue “Vaya, lo que faltaba, ya hasta los hombres tienen fibromialgia!.” Me sentí tan mal que no supe qué contestarle y a continuación solo me dijo que pasado un mes aproximadamente recibiría una carta con la resolución. ¿Qué puedo yo esperar de cuál será la respuesta? Lo que resulta indignante es que un profesional de la medicina tenga tan poca delicadeza para tratar así a las personas. Yo creo que personas así no son dignas de ejercer una profesión para la cual lo que debe primar es la dignidad y la humanidad. Yo me pregunto en qué contribuyen estos profesionales a que la medicina avance, cuando ni siquiera creen en lo que la Organización Mundial de La Salud hace mucho tiempo tiene reconocido, aunque para desgracia nuestra, objetivamente no sea demostrable. La Fibromialgia y la Fatiga Crónica tienen hoy un nivel asociativo bastante considerable. Yo pertenezco a la ACAF( Associació Catalana d’Afectats de Fibromialgia) y veo que sus asociados van en aumento pues cada vez la enfermedad tiene más incidencia en la sociedad. A pesar de cuantos obstáculos vamos encontrando, nuestra lucha no cesa. Quizá no sea una lucha que transcienda más allá de los afectados y su entorno, pero respaldada por ese movimiento asociativo se consiguió que si para poder presentar una Iniciativa Legislativa Popular se necesitaban 50.000 firmas, en una respuesta social sin precedentes, se consiguieran más de 140.000, superando con creces el objetivo marcado y así en un Pleno del Parlament con fecha 21-05-2008 se aprobó dicha resolución por unanimidad, por la cual se insta al Govern a implantar una serie de Unidades Multidisciplinares más unos Protocolos de Actuación que dieran a estas enfermedades el reconocimiento o sentaran las bases -al menos- para que el personal médico nos reconociera como lo que somos (enfermos y enfermas).

Esto, con perdón hacia los médicos que ponen todo su saber y sus inquietudes en que nuestra calidad de vida mejore, es lo quiero hacer extensivo al resto del personal sanitario. Todo esto nos dio mucha alegría, al pensar que por fin se nos iban a reconocer unos derechos que creemos justos. Yo recuerdo que estábamos frente al Parlament una cantidad importante de personas y cuando salieron los representantes de las diferentes asociaciones explicando los compromisos a los que el pleno había llegado era indescriptible la alegría y júbilo que allí se produjo. Pero desgraciadamente va pasando el tiempo y no solo no se hace nada, sino que lo poco que se había hecho se está deshaciendo y esto créanme, para los enfermos es desolador. En mi caso me llevan a la Vall D’Hebron, un reumatólogo del que estoy muy contento. Como tengo una ansiedad muy elevada y estoy muy bajo de autoestima también me llevan a un centro de salud mental (aprovecho para dar mi gratitud al Dr.Roig y a Raquel) por su inestimable ayuda. Pero claro, si todo esto estuviera centralizado en un mismo lugar donde existiera esa UNIDAD MULTIDISCIPLINAR y un historial médico por los que en el intervengan, sería más efectivo. Al menos estarían unificados los diferentes tratamientos y mejor controlada la medicación, -en mi caso tomo 6 pastillas de uno, 10 de otro ,por ejemploy también que te guiaran en lo que a técnicas de rehabilitación se refieren, ya que según los profesionales lo que va bien para una persona, puede no ir bien para otra. Para finalizar mi vivencia, quiero destacar que las personas afectadas de fibromialgia, somos personas sometidas a un alto grado de sufrimiento y que como tal no encontramos el apoyo que humanamente sería deseable. Si algo bueno nos aporta la enfermedad, es que nos hace quizá más humanos y nos ayuda a comprender al que padece, y piensas mucho más en que tendríamos que luchar todos por un mundo mejor: es como si en nuestras vidas hubiera un antes y un después.

Més informació a: ACAF (Associació Catalana d’Afectats de Fibromiàlgia) http://www.fibromialgia.cat E.Mail: acaf@fibromialgia-cat.org ACAF L’HOSPITALET Centre Cultural Sant Josep Av. Isabel la Catòlica, 32-34 08901 L’Hospitalet Tel. 696 924046


¿QUÉ ES: LA LUNA AZUL? Albert Abad ______________________________________________________ Biblioteca pública Josep Janés de Collblanc-la Torrassa, dins del seu programa cultural al llarg de l’any, acull interessants xerrades protagonitzades per veïns i veïnes del barri. Aquest va ser el cas del nostre veí Albert Abad, que va compartir amb la resta de públic una conferència sobre la lluna blava: un fenòmen que es produeix en comptades ocassions, quan dos llunes plenes coincideixen el mateix mes.

Biblioteca Pública Josep Janés: c/Doctor Martí i Julià, 33 http://www.l-h.cat/biblioteques/josepjanes.aspx es el tiempo que transcurre entre una luna nueva y la siguiente, es decir, entre una conjunción sol-luna y la siguiente conjunción, y lo mismo ocurre en el caso de la luna llena. Y el tiempo empleado es de 29 días, 12 horas y 44 minutos. Los meses tienen 30 o 31 días excepto febrero que puede tener 28 o 29 días.

Datos sobre nuestra Luna: -Su tamaño es de 3476 Kms. De diámetro (poco más de la cuarta parte terrestre). -Gira alrededor de la tierra a una distancia media de 384.000 kms. (mostrándonos siempre la misma cara, por lo que siempre hay un lado que no vemos, el conocido como cara oculta de la luna). -La luna carece de luz propia y solo refelja una pequeña parte de la que recibe del sol (el 7%). Por eso nosotros vemos una mayor o menor zona iluminada de la luna en función del triángulo sol-tierra-luna. Y esto es lo que nos hace apreciar las 4 fases lunares: Luna nueva; Cuarto creciente; Luna llena y Cuarto menguante. -El sol se levanta y se pone dentro de un margen horario relativamente estrecho. La luna (que es femenina) tiene un horario mucho más variado y caprichoso en sus salidas, puestas y apariciones, puesto que cada día sale por el horizonte unos 50 minutos más trade que el día anterior. -La luna es muy romántica, ya que a sus llanuras lunares (conocidas como mares) se les ha bautizado con maravillosos nombres: Mar de la Tranquilidad, Mar de los Sueños, Mar del Nectar, Mar de las Lluvias, Mar de la Fecundidad, etc. -La luna ejerce enormes mareas oceánicas, terrestres y atmosféricas. Se dice que: “sus fases y movimientos determinan el estado emocional de la Tierra”.

Existen dos refranes o dichos populares antiquísimos (uno es irlandés y el otro es griego), que muy poca gente conocen. El primero dice: <<Eres más raro que una luna azul>>, y que significa: un fenómeno extraño y que no guarda una regla o un orden. El segundo dice: <<Una vez cada luna azul>>, y que significa: no muy a menudo y sin ninguna pauta. Esto es lo que pasa exactamente con la denominada Luna Azul que ocurre en determinadas y raras ocasiones. El mes sinódico o de lunación

Por estas razones apuntadas es rarísimo que un mismo mes tenga dos lunas llenas (merece la pena examinar las hojas del calendario de este año y de las anteriores, para comprobarlo). Cuando en un mismo mes se producen dos lunas llenas, a la segunda de ambas se la denomina Luna Azul o Luna de los Deseos. Y en el año 2009 se volvió a repetir ese fenómeno o acontecimiento, una segunda luna llena en el mismo mes. En la noche de San Silvestre el día 31 de diciembre, apareció en el cielo esa segunda luna llena: la luna azul. Sí, efectivamente: fue la última noche del año. Anoto a continuación para los lectores, un resumen de los pasos a seguir en el proceso de formular los deseos en fin de año. Después de que toquen las 12 campanadas, que anuncian el final de un año y el principio de otro: Encender una vela azul y coger con la mano izquierda una piedra o gema de color azul (hay infinidad de estas como: aguamarina, aventurina, azurita, rutilo, fluorita, lapislázuli, topacio, turmalina, turquesa, turquenita, etc.), y mirando fijamente hacia la luna pedir tres deseos para nosotros o para otras personas. Y si cuando termines de hacer las peticiones, ves una aureola azulada alrededor de la luna, es una señal inequívoca de que una de las tres solicitudes se cumplirá al poco tiempo. Y sinceramente creo maravilloso, que en una noche de luna llena y en un año de crisis, todos creamos en algo y pongamos ilusión en ello.


ACELERADO RITMO!!! http://vidaemocional-almarluz.blogspot.com

Albert Martinez________________________ Continuamente, se van planteando situaciones que te prueban, que miden tus capacidades, tus limitaciones, tus posibilidades. Nada hay llano, nada es balsa de aceite, todo tiene su proceso, su recorrido y no el línea recta, precisamente. El ritmo actual, tan cambiante, flexible y relativo, exige muchas capacidades, habilidades, actitudes, aptitudes... Más que saber conocimientos, reclama saber ser, saber estar, saber actuar, saber escuchar, saber acoplarse, adaptarse a las situaciones. Hoy, es exigencia, el observar actuando, y es de reclamo preciso el tener y disponer de tiempo para digerir y asimilar las situaciones. Todo sucede muy deprisa, y de ahí, a una percepción de que el tiempo “se va volando”. Hay que frenar más a menudo para saborear los momentos, las situaciones que la maravilla de la vida nos va brindando día a día. Cada día es diferente del otro, tiene matices distintos. En esencia, todo se corresponde y se relaciona en torno a “una estructura lógica” (discutible) que te vertebra tu vivir. Hay quien lo llama la teoría del caos, pero hasta esto tiene su lógica y razón de ser. Todo se corresponde a todo, y está inequívocamente interrelacionado. No acumular, sino soltar lastre ayudaría mucho a la civilización moderna, el vivir en las justas posibilidades, sin riquezas fruto de explotaciones y opresiones de alguna clase y nivel. “Esto” son 2 días y debiéramos sacarle se máximo jugo, su expresión emocional del disfrute del momento presente, en el ya y el ahora. ¡Es lo que hay!

EL LADO AGRIDULCE DE LA VIDA Luz Maldonado _________________________ Deseo aportar algo sobre mi experiencia como madre, ahora que mi hija está a puertas de cumplir dos años y medio. Han pasado tres años y tres meses desde que quedé embarazada y comencé a dar vida a ese pequeño ser que llegaría a nuestras vidas un 9 de Noviembre del 2006. Como dice el escritor del primer Resurgimiento literario italiano, Hipólito Nievo:”Las mujeres son superiores a nosotros en la constancia, en el sacrificio, en la fé, en la resignación; mueren mejor que nosotros; son , en suma, superiores a nosotros en las cosas más importantes, en la ciencia práctica de la vida, que , como sabéis, es una carrera hacia la muerte” Antes de ser mamá, yo comía mi comida caliente, iba mejor arreglada todo el día. Me dormía tan tarde como quería y jamás me preocupaba las desveladas. Mi casa estaba recojida y en orden. No tenía que limpiar restos de comida y migas del suelo, ni limpiar las huellas de pequeñas manos de los cristales y las pintas en las paredes. No me entristecían los gritos de los niños en la consulta médica y nunca sentí un nudo en la garganta al mirar a través de unos ojos llorosos y una carita sucia. No conocía la felicidad total con solo recibir una mirada. No pasaba horas mirando la inocencia, dormir en una cuna. Nunca sentí que mi corazón se rompía en mil pedazos al no poder calmar el dolor y el llanto de un niño. Nunca supe que algo tan pequeño podía afectar tanto a mi mundo. Nunca supe que podía amar a alguien de ese modo y que amaría como una madre .No sabía que algo tan pequeñito podría hacerme sentir tan importante. No imaginaba tanta calidez, tanta dulzura y tanto amor. Hace no mucho más de dos años y medio nació nuestra pequeña, la esperamos con los brazos abiertos. Hoy no imagino mi vida sin esa sonrisa pícara y traviesa, sin esa huella de pintadas en la pared, sin escuchar de unos pequeños labios esa palabra tan corta y larga a la vez:………”MAMA”!. Mi hija ha sido y será el tesoro que más me ha enriquecido. Ella es mi esperanza, mi luz y mi alegría.

47


DEIXAR DE FUMAR: ...Sí! ES POT Ramon Aguilera ___________________________________________________________________________________________ EL TRIOMF DE LA VOLUNTAT Estava entrant als 16 anys quan vaig començar a provar el tabac, fumant més d’una cigarreta i sempre d’amagat: El meu pare, que treballava a casa, fent servir la sala gran com a taller, s’ajudava d’un germà meu i jo. Un dia, per sorpresa nostra ens va dir: -Se que esteu agafant tabac mentre jo no hi soc, així doncs, poso una condició: només fumareu davant meu, i fareu servir el que tinc sobre la taula. Aquest advertiment va moderar-ne l’ús incontrolat per part nostra, doncs ens “feia cosa” d’embolicar una cigarreta amb picadura, davant d’ell. Un parell d’anys després i ja mort el pare, vaig provar un cigar de la Havana, amb el resultat d’un fort mareig que em va desdir de torna-hi. Mentre tant, jo anava creixent i la meva gran fal·lera era anar a ballar i per fardar una mica, cosa normal per estar en ambient, hi portava tabac en pitillera. Després, fent la milícia a Girona i per manca de pocs soldats en aquella quinta, per fugir de tantes guàrdies repetides, vaig fumar de manera obsessiva, omplint els pulmons empassant-me tot el fum que podia fins que arribés a congestionar-me, per tal de caure malalt i així no fer serveis (no volia saber res de les conseqüències). Tots aquests passos en varen portar a ser un habitual de la Nicotina. Un cop ja casat, vaig crear un negoci que per tirar-lo endavant i superar entrebancs, fumava molt, acompanyat de carajillos per cobrir moltes hores de vigília nocturna. El meu cos va rebre molt, i se’m va formar una bronquitis crònica. Un dia arribant a casa, ja m’esperaven amb la porta oberta, al preguntar molt sorprès el per què de trobarho tot obert, em van dir que em coneixien per la tos Aquestes paraules em van fer pensar molt i vaig gravarme al cervell que, no volia ser conegut mai més, d’aquesta manera!! Per qüestions familiars vàrem visitar València, i estant en

48

una de las seves platges, van fer un dinar en un merendero tots entaulats, fent gresca davant d’una paella valenciana i com no podia faltar, varen sortir els cigarrets. Allà hi fumava tothom, menys jo. –Va, noi! em deien. Tu també has de fumar!! Les meves paraules no les volien, així que aixecantme del seient vaig córrer cap el mar i fent una planxa, l’ aigua em va engolir i jo amb la boca oberta per empassar, i distreure el meu cervell de les provocadores paraules que, en volien fer rendir. Quinze dies desprès estava ja tranquil, havia superat la prova, al saber-ho el metge familiar en digué : Parlo molt en serio... Vostè ha guanyat 10 anys més de vida. Aneu pensant en el que pot fer la voluntat.


MOTS I PARAULES Us presentem a continuació el poema guanyador del Concurs Òmnia Sant Jordi 2010, <<El conductor>> d’en Joan Andreu Mestres Bernet i el relat de la Maria Aracil titulat <<L’Oriol>>.

EL CONDUCTOR Joan Andreu Mestres Bernet _____________________________________________________ El conductor de l’autobús mentre condueix Em veu i em saluda. Jo vaig per un carrer. Hi ha obrers que treballen A les clavegueres. S’han aturat un moment i encenen un foc I couen peix I el posen dins un pa obert. Mengen, mirant el cel, Amb els seus tratges blaumarí I taronja. Beuen una cervesa , directament de la botella. Després al bar prenen cafè. Un crida a l’altre: “Manel, quina hora és?” L’altre li contesta;”Tres quarts D’onze”. Però la història dels pobles Sol oblidar aquestes coses.

L’ORIOL Maria Aracil ________________________________________________________________ Veig aquelles torrenteres gelades i agrestes tant impressionants i tant formoses, i veig als rebecs antílops saltant pels cims de les muntanyes; són famosos pels seus salts i, Saps, Oriol, a qui em recorden? Doncs a tu. Veig aquells animalots, preciosos i t’hi veig a tu com una cabreta corrent amb aquest neguit que et caracteritza i aquest somriure que tens tant bonic. Saps que diuen que un dia sense un somriure és un dia perdut? Jo voldria viure uns quants anys més per veure’t créixer i veure que res ni cap tirania trenqui la teva vivacitat. Tant de bo, tot et surti com jo et desitjo i els petits problemes que tindràs, -doncs, tothom els hem tingut!-, siguin lleus i tots hi siguem a prop teu per recolzar-te. T’estimo. La Iaia Maria. Més escrits a: http://concursantjordiomniatorrassa.blogspot.com/

49


L’ESPARDENYERIA CADENES: L’ESTABLIMENT MÉS ANTIC DE LA PLAÇA ESPANYOLA Antònia Torrens (Grup Memòria de Barri )_____________________________________________________________ http://memoriadebarrilatorrassa.blogspot.com

La Plaça Espanyola, anys enrere era el nucli principal de la Torrassa. Després, el barri s’ha anat expandint i ara encara que continua tenint una certa importància, ja no és com era abans,”l’única plaça del barri “. Ara, s’ha omplert de Bancs, Caixes i establiments diversos, però n’hi ha un al nº 7, que es manté any rere any amb el mateix negoci i és l’espardenyeria de la família Cadenes. Aquest establiment és el més antic de la Plaça i són molts els que al llarg del anys hem anat a comprar espardenyes en aquesta botiga i encara, -segons m’ha explicat la mestressa- venen de fora moltes persones que abans vivien al barri a comprar-les. Anys enrere, en un barri obrer com el nostre, no tothom podia comprar-se unes sabates i el que les tenia, només les portava els diumenges quan es mudava, perquè durant la setmana s’anava amb espardenyes. En aquesta 1ª fotografia podem veure a la Sra. Teresa Lafuente i a la seva nora, a l’interior de l’establiment, ensenyant-nos la placa que l’Ajuntament de l’Hospitalet va lliurar a la Sra. en commemoració del 75 anys de dedicació a l’espardenyeria. Les altres fotografies són de la façana i de la família Cadenes. Amb aquest escrit i les fotografies que molt amablement ens han permès que els hi féssim, volem retre un homenatge a aquesta família que durant tants anys ha fet i fa, un bon servei al barri. En aquesta plaça, només hi han quatre establiments que durant molt anys s’han mantingut amb el mateix negoci. Un és el forn, l’altre és l’adrogueria, el quiosc de diaris i l’espardenyeria, però el més antic és aquest últim.

50


Con Palestina en el corazón Montse Rodriguez Varó ________________________________________________

Viajé las primeras dos semanas de agosto a Palestina, con la ONG de Sodepau. Visitamos diferentes asociaciones y comités que trabajan en diferentes problemáticas de la realidad palestina, tanto a nivel de ciudad como a nivel rural. Entre las innumerables situaciones que nos impactaron, una especialmente dura es la de los campos de refugiados. Las personas que han tenido que inmigrar de su tierra pueden saber qué se siente cuando dejas tu casa, tu familia, tus amigos, tus raíces atrás, en busca de una vida mejor. Supongo que todos conocemos algún caso o lo ha padecido directamente o tiene algún familiar o conocido que lo ha experimentado. Quería poner este ejemplo para empezar porque, aunque es diferente, podemos partir de la base de que aquellas personas que han tenido que inmigrar de su tierra y aquellas que viven en campos de refugiados en algún momento de sus vidas tuvieron que abandonar lo que más querían: sus raíces. Las personas que viven en campos de refugiados en Palestina y de otros muchos lugares, además, tuvieron que marcharse a la fuerza, “a toque de pistola”, bajo amenaza de muerte (la suya y la de sus familiares). Dentro de todas las barbaridades que hemos podido comprobar que se están cometiendo diariamente contra el pueblo palestino por parte del gobierno israelí, una olvidada, muy patente y de gran complejidad, es la de los campos de refugiados. Según el diccionario de la lengua española (RAE), campo de refugiados es un lugar acondicionado para la instalación temporal de personas que se han visto obligadas a abandonar el lugar en el que viven. En realidad las personas que viven en campos de refugiados son gente con muy pocos recursos, que sufren discriminación y la violación permanente de los derechos humanos, donde esa instalación temporal de la que habla el diccionario, se ha convertido en permanente porque nadie de los que deberían hacerlo mueve un dedo para defender sus derechos.

Kamal y Hia Esta pareja que sale en la foto es un matrimonio que vive en un campo de refugiados de Balata, en la ciudad de Nablus. Los campos de refugiados en Palestina empezaron a existir a partir de un suceso que cambió para siempre a Palestina. Ellos lo llaman “Al Nakba”, que traducido al castellano sería “el desastre”. A través de estudiantes universitarios de Nablus, visitamos la ciudad y el campo de refugiados. Allí tuvimos la suerte de conocer a Kamal y Hia y compartir un momento muy especial del viaje ya que pudimos escuchar su historia. Nos explicaron su triste historia, rodeados de niños y de nuestro grupo, sentados a su alrededor. Son una pareja entrañable, no pude evitar sentir cierta punzadita en el corazón al despedirnos de ellos. Su historia es como la de otros miles de refugiados palestinos. Hay una frase que he oído en algún momento aunque no recuerdo exactamente dónde, que dice que no hay campos de refugiados, sino que en realidad todos los palestinos de una manera u otra lo son. Os invito a que cerréis los ojos un minuto y que imaginéis una situación. Imaginaros que de un día para otro os entra el ejército británico a vuestra casa y os desaloja de ella por la fuerza. Imaginaros que esa casa pertenece a vuestra familia desde muchas generaciones atrás. Imaginaros que

51


os obligan a salir de vuestra ciudad, el lugar donde nacisteis, y donde habéis vivido toda vuestra vida bajo amenaza de muerte. Ya no entro en el análisis político que seguro otras personas pueden hacer mil veces mejor que yo, sólo entro en lo que creéis que podríais llegar a sentir en esa circunstancia. La familia del señor Kamal fue desalojada a la fuerza por el ejército británico en el año 1948. Esta acción fue consecuencia de la resolución de las Naciones Unidas del 29 de noviembre de 1947: la partición de Palestina en dos Estados: uno judío y otro árabe. Kamal, que ha cumplido 100 años, se dedicaba a la agricultura en su ciudad natal, Jaffa. Él y su familia tuvieron que dejar su casa, una casa donde habían vivido varias generaciones. Anduvieron durante días y días hasta llegar a otra ciudad llamada Nablus, donde tenía a algún familiar. Allí fueron alojados en el recién estrenado campo de refugiados de Balata.

Andaré este largo camino, este camino tan largo, hasta el final, hasta el final del corazón, andaré este camino largo, largo, largo... (Mahmud Darwish)

Allí dejó de andar. Y desgraciadamente no pudo volver a dedicarse a lo que toda la vida se había dedicado. Ya no encontró trabajo y desde entonces, vive de la ayuda humanitaria. Kamal nos recitó una poesía y después nos cantó una canción de hace 40 años. Hia, de 78 años, de una manera muy parecida, junto con su familia, también

tuvo que dejar su casa y antes de marcharse, enterraron un pequeño cofre con todas las joyas y cosas de valor que tenían, pensando que algún día podrían volver. Pero hasta el momento no han podido. Cuando nos despedimos de ellos, Hia, emocionada nos dijo que teníamos que volver a Palestina. Aunque nos lo dijo en árabe, sólo con mirarle a los ojos ya podíamos saber que nos decía algo muy emocionada, la emoción de sentirse escuchada y querida por gente extraña. Creo que el hecho de escucharles fue como un pequeño regalo para ellos, y un grandísimo regalo para nosotros, que pudimos compartirlo.

Durante los primeros años los campos de refugiados consistieron en tiendas de campaña que asistía la Cruz Roja, pensando en que sería una situación temporal. En 1952 hubo un invierno muy duro y mucha gente murió. Se cambiaron las tiendas de campaña por habitaciones de ladrillo. En una habitación de unos 9 metros cuadrados vivía una familia de una media de 6 o 7 personas. Para cada 25 unidades familiares había un lavabo. Actualmente, aunque las condiciones hayan mejorado, en un kilómetro cuadrado viven 20 mil personas.

Como Kamal y Hia, en sus miradas, en sus palabras, podemos comprobar la lucha y resistencia de todos aquellas personas que viven en campos de refugiados, a no marcharse de allí. Algunos no tienen dónde ir y otros porque son conscientes de que si se van, jamás ni ellos ni sus descendientes podrán reclamar lo que un día fue suyo, sus propiedades, sus casas, sus tierras. Una situación que parecía temporal, lleva más de 62 años en espera de una solución. No han vuelto a sus raíces y el mundo les gira la cara. Nadie se acuerda de ellos, nadie les protege. Solo reciben ayudas para que callen y no luchen por el derecho al retorno. Ellos, todos ellos tienen derecho a volver a sus hogares.

52


Donde antes vivían los palestinos y palestinas ahora viven familias judías. Son ciudades que han cambiado de nombre, y de calles y de gente. Son ciudades que han borrado que ayer allí vivía el pueblo palestino. Y lo han borrado de todas partes, de los libros, de las escuelas, de la misma gente. Han tenido la capacidad de casi convencer a la mayoría del mundo que allí no vivía nadie antes. Que esa tierra era una tierra sin pueblo. “Una tierra sin pueblo para un pueblo sin tierra”. Ciudades que ahora pertenecen “por ley” a Israel, muchas pobladas ya mayoritariamente por judíos, por ejemplo Jaffa. Pero lo cierto es que esas tierras pertenecían al pueblo palestino. Pertenecían y pertenecen, por siempre, aunque lo borren de todas partes, no lo borraran nunca de un lugar. No lo borraran ni del corazón del pueblo palestino ni de todas aquellas personas que tenemos corazón.

Podéis encontrar más información sobre los campos de refugiados y la situación de Palestina en muchas páginas web, entre ellas, he consultado:

http://www.sodepau.org http://www.nodo50.org/observatorio/ refugiados_palestinos.htm , http:// http://www.mundoarabe.org/ claves_para_entender_refugiados_palestinos.htm

Otros compañeros del viaje han escrito sus experiencias, que os invito también a leer y reflexionar.

REFLEXIÓN EN TORNO AL MURO DE BERLIN Regina Granel_________________________

Hace 20 años que cayó el muro de Berlín, el día 9 de Noviembre de 1989 fue la fecha en que se ordenó destruir el muro que separaba a los ciudadanos de la ciudad de Berlín. Para celebrar este acontecimiento, en Berlín el día 9 de Noviembre del 2009 se han celebrado diversos festejos que han sido retransmitido por televisión para todo el mundo. Pero no hemos de olvidar que a estas alturas del siglo XXI aún quedan en todo el mundo 24.220 Km. de muros repartidos entre 20 muros en diferentes zonas de nuestro planeta, por ejemplo: 3.141 Km. Que separan Estados Unidos y México 680 Km. Que han construido para separar los habitantes de Palestina de Israel 90 Km. Entre Ceuta y Melilla que han construido para intentar que los pobres emigrantes que huyen de la hambruna de sus tierras africanas no consigan alcanzar la Europa tan anhelada para algunos. Hay muchos más muros por todo el mundo, especialmente en África, intentando separar a los seres humanos. Hemos de recordar que las berreras no retienen a la gente, simplemente las retardan. Mientras no caigan todos los muros del mundo seguirán las injusticias y la violación de los derechos humanos.

http://www.gara.net/paperezkoa/20100920/ 221556/es/Del/sionismo/heredado/a/la/ defensa/de/la/tierra/palestina/ http://www.eltriangle.eu/cat/notices/2010/09/ el_nen_que_no_ha_pogut_creixer_16948.php http://fabigeografiesquotidianes.blogspot.com

53


HOMENATGE A VICENÇ FERRER Regina Granel ___________________________________________________ www.fundaciovicenteferrer.org Durant un viatge per la zona sud de l’Índia, vaig poder conviure uns dies a la Fundació de Vicenç Ferrer i comprovar la gran tasca que ha fet Vicenç Ferrer a la zona central de l’Índia, a Anantapur. Quan ell va arribar, fa més de 50 anys, era terra seca i àrida. Primer va construir pous i més tard embassaments, aconseguint que avui dia sigui una zona fèrtil i capaç de produir dues collites a l’any. Vicenç Ferrer sempre ha treballat per als dalis que són els paries de les castes més baixes. El projecte de la Fundació és molt ampli: educació, sanitat, ecologia, habitatges i un programa especial per a les dones i les persones discapacitades. A l’Índia, la dona intocable o paria neix doblement discriminada, és per això que han ideat un sistema de cooperatives amb el programa “de Dona a Dona”. També tenen un centre ortopèdic on confeccionen les pròtesis per a infants tolits per la polio; aquests nens estan considerats una maledicció per a les famílies, allí els acullen i aconsegueixen anar a escola i convertir-se en infants feliços. Em va commoure especialment la gran quantitat de nens i nenes que tenen acollits amb discapacitat visual, auditiva i psíquica que són abandonats pels seus pares. Els ensenyen a comunicar-se amb el sistema Braille aconseguint que no quedin marginats. Més de 139.000 col·laboradors de la Fundació tenen apadrinats a nens i nenes; amb aquests ingressos porten a terme tota aquesta enorme tasca. Per a tot el territori, que és més gran que Extremadura, té una plantilla de més de mil empleats: tots són hindús formats a la Fundació. Hi ha 480 voluntaris que col·laboren a la Fundació i més de dos milions i mig d’hindús reben la seva ajuda. S’han construït cinc hospitals amb 88 metges: tots són hindús formats a la mateixa Fundació. Vaig tenir oportunitat de visitar un hospital de cirurgia amb uns quiròfans moderns i un de pediatria on hi havia grans cues de nens amb els seus familiars que venien de molt lluny. També és molt important la construcció de petites cases que lliuren als més necessitats. Amb una gran festa vaig assistir a la inauguració d’un petit poblat de 22 cases.

54

Vicenç Ferrer va néixer a Barcelona l’any 1920 i va morir la matinada del dia 19 de juny de 2009 als 98 anys. Al 1970 es va casar amb la periodista Anne Perry Va ser proposat per al premi Nobel de La Pau. El 1998 li van concedir el Premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia. A l’Índia l’adoren com un Sant. El dia del seu enterrament van acudir des dels pobles més remots milers i milers de persones formant grans cues per a retreli el seu últim homenatge. A Barcelona es van celebrar els funerals el dia 1 de juliol de 2009 amb l’assistència de la seva vídua Anne, autoritats i una multitud d’amics que omplien l’església de Santa María del Mar, l’església del poble on ell va voler que celebressin el seu funeral. La Fundació de Vicenç Ferrer continua amb el compromís d’erradicar la pobresa amb un gran equip de professionals i al seu davant, la seva vídua Anne i el seu fill Moncho. La llum segueix viva.

Vicenç Ferrer sempre deia: <<CAP ACCIÓ BONA NO ÉS PERD EN AQUEST MÓN, EN ALGUN LLOC QUEDARÀ PER SEMPRE>>.


EXPERIENCIAS DEL CAMINO DE SANTIAGO (Del 12 al 25 de julio de 1993). Vicenç Serra __________________________________________________________________

Hacía años que venia pensando en realizar el Camino, no obstante, siempre vencían los imponderables, la falta de tiempo para hacerlo con tranquilidad. Total que los años fueron pasando. Llegó mi jubilación y pensé que aquel era el momento, ya que la edad no me dejaría esperar mucho más. La salud era buena y las ganas iban creciendo al paso de los días. Ahora solo faltaba ponerlo en práctica, había ido recogiendo información, calidad de los refugios que encontraría, distancias entre refugios, días que tardaría en hacer el recorrido, tenía casi todo previsto y le dije a mi esposa “palante”. Comienza la aventura Ahí empezó la segunda parte que fue la de convencerla, cuando le hablaba del Camino, nunca me había dicho, ni sí, ni no, pero ahora en el momento de la verdad decía que no. Tenía sus razones, pues para ganar la compostelana, hay que hacer el camino andando, en bicicleta o a caballo. A pie no era muy recomendable para ella, ya que sus pies no le permitían hacer largos recorridos, no sabía (ni sabe) ir en bicicleta y no teníamos caballo, ni práctica, pero mi optimismo es grande y después de mucho machacar acordamos que haríamos el viaje en bici. Su duda era que no llegaríamos hacer ni 10 km., mi respuesta era que nos volveríamos a los10 km. de empezar si fuera preciso y que total era una prueba y que no teníamos que demostrar nada a nadie, ni batir récord alguno. Tras muchos pros y contras, fijamos una fecha y empezamos a practicar con tandem alquilado una vez por semana, hasta que llegó el momento de embarcar armas y bagajes hasta Roncesvalles en Navarra, hasta León 470 km., aproximadamente de recorrido. El viaje bajo nuestro punto de vista fue muy positivo y un completo éxito, fue todo un cúmulo de nuevas experiencias, empezando por la

salida nocturna en tren, con bocadillo de tortilla. Seguidamente llegada a la ciudad y ver por primera vez un encierro, es algo que difícilmente se olvida. A media tarde coger el coche de línea hasta Roncesvalles, donde recogimos las credenciales que nos permitían pernoctar en los albergues, con gran ambiente peregrino con gente de variada edad, aunque con mayoría de jóvenes, deseosos de iniciar al día siguiente la aventura. Por nuestra parte aún tuvimos que esperar un día más para que nos llegara por SEUR, nuestros 2,50 mts. de bicicleta o sea nuestro tandem. Aprovechamos ese día para visitar el vecino y precioso pueblo de San Jean pied Port Francia. Y la bici nos llegó... Cuando nos llegó la bici, a las 5 de la tarde, nos pusimos en camino, fue emocionante, dado que empezaba el momento de la verdad, hasta allí todo había salido según lo planificado, ahora venía la dura realidad y las posibles dificultades, empezando por los dos primeros e inmediatos puertos Erro y Mezqueriz y nosotros con nuestro pequeño tanque, que si en llano en nuestros cortos entrenamientos, sin alforjas ni peso alguno íbamos haciendo, ahora cargados a tope y cuesta arriba empezamos a valorar en el lío que nos habíamos metido. Hay que decir aunque sea una perogrullada, que después de la subidas vienen las bajadas y ello resultaba gratificante, la diferencia era que mientras en una subida de 4 km. pasabas un buen rato pedaleando y cansándote, esa misma distancia de bajada no dura nada y vuelta a subir. Tuvimos la suerte de dormir en el albergue de Larrasoaña la primera noche y eso nos dio muy buen ánimo para seguir, aparte de descansar el hospitalero y alcalde del pueblo Santiago Zubiri nos orientó

55


sobre las inmediatas etapas. A nuestro paso por la plaza del Ayuntamiento de Pamplona abarrotada de gente entonando el “pobre de mí” que señala el final de los sanfermines, tuvimos un recibimiento muy cariñoso de un público que les sorprendió nuestro medio de transporte y nuestro “maillot” amarillo, que vestíamos. Empezaron a aplaudirnos y cantarnos: Campeones, campeones, Indurain, Indurain!. Su ídolo. Visitamos pueblos, algunos con fuentes de abundante agua fresca, toda una gozada, para el viajero sediento. La mayoría con iglesias, palacios, monasterios o simplemente ruinas, donde se ha forjado parte de la historia. Estas visitas las hacíamos de una forma muy cómoda como es desplazarse en bici, así conocimos Pamplona, Puente la reina, Viana y otros pueblos importantes e históricos de la provincia. Otro tanto de Logroño y su provincia como Navarrete, Nájera, Santo Domingo de la Calzada. Paseamos por las sombreadas avenidas de la señorial ciudad de Burgos a nuestro aire, el centro histórico, Cartuja de Miraflores, Monasterio de las Huelgas con una tranquilidad gratificante. Ya en la provincia de Palencia visitamos Fromista, Villanueva de la Sirga (monumental) Carrión de los Condes, donde dormimos en un convento de clausura. En León, Sahagun de Campos (también muy monumental), Bercianos del Real Camino, El Burgo Ranero, Mansilla de las Mulas pueblos construidos con adobes y que parecen sacados de una novela de Pio Baroja y la bonita capital leonesa, su catedral, murallas, plaza Mayor de gran mérito, la plaza del Grano, el Hostal San Marcos y de ahí vuelta a casa. Once días de camino, mas 2 de viajes. Todo este recorrido explicado a grandes rasgos, fue salpicado de anécdotas, desde las muestras de ánimo que recibíamos durante todo nuestro trayecto, por el poco visto medio de transporte, a un reportaje que nos hizo un periodista que seguía la etapa de los hijos de los reyes, la ayuda recibida de Pilar Perez una vecina de Olmillos de Sesamon (Burgos) , la relación duradera con Joan y Paco de Santa Barbara (Tarragona) de edad pareja a la nuestra, también peregrinos, el agradecimiento infinito de una pareja caminantes, sedienta en medio de un largo páramo en plena solanera, que nos detuvieron para pedirnos agua, ofreciéndoles una botella de la que

56

bebieron muy prudentes y al decirles que era para ellos casi lloran y nos abrazan al valorar muy positivamente la oferta por lo apurados que estaban, y ,un sin fin de situaciones dispares, resueltas de modo positivo.

En conclusión, esto es el Camino, donde se pinchan las ruedas, te salen ampollas, se pasa sed, frío, calor, cansancio, al final todo se olvida con el contacto con otras personas que no conoces, que vas en compañía y con el mismo fin de hacer el Camino, al día siguiente ya te has olvidado y estas de nuevo preparado para la marcha. Vas viviendo el día a día con el pensamiento puesto en el Camino donde te rebotan y dejan descansar por unos días los pequeños problemas, sin base, que generalmente nos asaltan, dándonos tiempo a pensar en lo positivo, con la sensación que nada es preocupante y que al día siguiente volverá a lucir el sol. Con la mejora apreciable, que durante esos días comíamos lo que nos pedía el cuerpo y volvíamos con unos kilos de menos y en mejor condición física, con otras miras mas positivas y ganas de volverlo a repetir. Así hemos visto el Camino y así lo explicamos por si a algún indeciso le puede servir de estimulo. Aunque ya anticipo que el Camino es diferente en cada ocasión y lo único fijo son los kilómetros.


El món de la sardana i les associacions: S’HA CONSTITUÏT A LA NOSTRA CIUTAT, <<L’ASSOCIACIÓ SARDANISTA COLLBLANC – LA TORRASSA>> Amb la denominació Associació Sardanista CollblancTorrassa, es constitueix a l’Hospitalet de Llobregat l’associació, que a l’empara de l’article 22 de la Constitució, regularà les seves activitats d’acord amb la llei 1/2002, del 22 de març i la llei 4/2008, de 24 d’abril, del llibre tercer del Codi Civil de Catalunya, i els seus estatuts. 1. Associació Sardanista Collblanc-Torrassa realitza la seva tasca en el terreny cultural, educatiu, social i de temps lliure de la Comunitat. 2. Associació Sardanista amb les seves propostes vol potenciar i difondre la cultura i les tradicions catalanes.

l 3. Associació Sardanista Collblanc - Torrassa amb les seves propostes s’adreça a la participació més amplia possible de la societat. En queda exclòs qualsevol ànim de lucre. Un dels objectius és el de<<Mantenir viu i potenciar, sobretot entre el més joves l’interès pel folklore català>>. Per qualsevol informació, adreceu-vos al Casal Progrés carrer D. Martí i Julià 37 -39, cada dijous de 17 a 19 hores, on també es fan cursos per aprendre a ballar sardanes. Telèfons - (provisionals): 679987165 — 629765350. Ja anunciarem la presentació oficial de l’Associació que estem preparant.

_____________________________________________________________________________________________________________________

FOTO-CÒMIC de Juan Rodriguez : <<Ciudad de la Justicia: ¿Constucciones Pepe Gotera y Otilio?>> Bloc: http:// mirandoporlaciudad.blogspot.com A pesar de que la viñeta 1 y 2 hoy ya están arregladas, el resto no lo se. Quiero compartir con vosotros lo que hago, mirando por la ciudad, intentando que nuestros gobernantes se den cuenta de que velamos por lo que hacen y que no crean que los ciudadanos pasamos de todo. Como podéis ver, con una pequeña cámara y deseos de mejorar la ciudad podemos controlar algo a los que hemos elegido para que nos gobiernen. Os invito a que lo intentéis, porque cuantos más seamos menos fraudes habrá. Podéis ver una muestra de mi trabajo entrando en mi Bloc. Estos son algunos de los fallos encontrados en la nueva construcción de la ciudad de la justicia, además de encontrar algo de abandono en lo hecho anteriormente. A los señores responsables del seguimiento, de la construcción y su mantenimiento, que velen más por los trabajos finalizados.

57



Revista Els Nostres Barris num.3