núm. 145
redaccio@viulhospitalet.com
· juny ‘18
www.elginjoledicions.com
arriba la festa major del barri centre!
FORA STOCKS
70%
FINS AL DE DESCOMPTE
PER RENOVACIÓ DE CATÀLEG
Només fins dissabte
45x60-sol-17020098.pdf o esgotar existències
1
10/2/17
12:57
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
Una tarda amb...
el fisioterapeuta Toni Bové, pregoner de la Festa Major del barri Centre 'anhel restaurant' en l'apartat gastronòmic - entrevista a vicente da palma, director del tpk - cuina sense pares, al summer jove - el baró roig, al sabies que...
EDITORIAL
EMPASSAR-SE’N L’ORGULL
U
na “bomba d’aigua al cel” em va fer conèixer l’Esther. Literalment. Una “bomba d’aigua al cel”, un pilot que va decidir aterrar en una ciutat a mitja hora en autobús i una companyia que, un cop normalitzada la situació, no ens va plantejar cap solució més que cancel·lar el vol. L’imprevist em va regalar una nit sense dormir plena de converses interessants amb una colla de desconeguts i desconegudes. L’Esther i la Laura gaudien del seu viatge de noces i la propera parada era Miravet, un parèntesi que tenien contractat des de febrer. L’atzar va fer que la primera part del seu periple comencés a Itàlia i que aterressin a l’aeroporto di Bergamo Orio al Serio. Fa temps que hi ha empreses que venen bitllets amb una ciutat sorpresa. Saps on vas poques hores abans. Sembla que gairebé està tot inventat. No nego el punt de misteri, això sí. Les dues són súper fans d’Eurovisió, que viuen des de la distància, rodejades d’amistats, cantant, agitant les banderetes dels països participants i votant. Els encantaria anar-hi, almenys, un cop en la seva vida. El pressupost per a l’última edició, fa unes setmanes a Lisboa, es disparava. “A més, ens obligaven a assistir també a les dues semifinals”, insistia l’Esther. Són hàbils i àgils per a poder permetre’s viatjar força. “Hi ha qui ens diu que malgastem els diners anant d’un lloc a un altre”, es queixava l’Esther. Els ho comenten persones amb altres prioritats que en una nit de festa potser es gasten el preu d’un bitllet o es compren un mòbil intel·ligent amb ales. I, per descomptat, estan en el seu dret de fer-ho. No de ficar-se en la vida de la resta, un joc de detectius i analistes que la societat ens ensenya des de marrecs. Aquesta parella, però, respecta les vides alienes i defensa a ultrança la seva, els gustos i maneres de fer. Els cansa quedar amb gent amb qui no connecten, encara que sigui mig minut. De fet, no ho fan, i tenen diferents grups per a realitzar senderisme, viatges... Són autèntiques. Una actitud que desgasta. Potser el moment més complicat per a ser autèntic és l’adolescència. Al contrari que la seva colla d’amistats, l’Esther no entenia els caps de setmana com una estada (sense habitació) en un bar i amb la mateixa activitat física que un jubilat. Ella ho tenia clar i no va allotjar-s’hi. Però, no ens enganyem, el camí senzill era seguir la respiració de la resta. I empassar-se la cervesa, i potser l’orgull.
VIU L'HOSPITALET Revista gratuïta de societat i cultura NÚMERO 145, JUNY DE 2018 redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47
FOTO DE PORTADA: MONRÓS
DIRECTOR DE CONTINGUTS: TONI DELGADO
PUBLICITAT: MERCHE BLANCO 627 916 905 parentesi@elginjoledicions.com
IMPRESSIÓ: IMPRINTSA Dipòsit Legal. B-20065-2005
EDITA: EL GÍNJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034 La redacció de Viu L'Hospitalet no coincideix necessàriament amb l'opinió dels seus col·laboradors.
ÍNDEX 5.Una tarda amb... EL FISIOTERAPEUTA TONI BOVÉ, PREGONER DE LA FESTA MAJOR DEL BARRI CENTRE
16.Cultura
VICENTE DA PALMA, DIRECTOR DEL TPK ART I PENSAMENT CONTEMPORANI
Foto: LA VOZ LLOBREGAT. Comença la conversa amb Viu L’Hospitalet amb els braços plegats, a l’expectativa de les preguntes i el to, com si es protegís. Toni Bové (l’Hospitalet de Llobregat, 1952) no triga massa a alliberar les mans. Diuen que són les més ràpides fent embenatges d’Europa, on és un dels fisioterapeutes més reconeguts, en part pel seu pas pel primer equip del Barça de bàsquet. Els primers passos de Toni Bové van ser a l’Hospitalet, punt de partida també de la seva carrera com a basquetbolista. L’entrevistat és el pregoner de la Festa Major del barri Centre (15 de juny, 20.30 hores, plaça de l’Ajuntament).
Vicente Da Palma observa sovint el sostre del despatx com si fos la seva golfa d’idees i pensaments. “No em veig com a cap, ni de bon tros”, adverteix el nou director del TPK Art i Pensament Contemporani. “Aquest no és un projecte immòbil ni un espai de confort. L’esperit de treball col·lectiu i en equip continuarà”, assegura. El llegat d’Agustín Fructuoso i Xaro Castillo sembla en bones mans.
una tarda amb... Toni Bové: “La plaça Espanyola solia ser el punt de trobada de la nostra i gairebé totes les colles de la zona” Text i fotos TONI DELGADO omença la conversa amb Viu L’Hospitalet amb els braços plegats, a l’expectativa de les preguntes i el to, com si es protegís. Toni Bové (l’Hospitalet de Llobregat, 1952) no triga massa a alliberar les mans. Diuen que són les més ràpides fent embenatges d’Europa, on és un dels fisioterapeutes més reconeguts, en part pel seu pas pel primer equip del Barça de bàsquet. Els primers passos de Toni Bové van ser a l’Hospitalet, punt de partida també de la seva carrera com a basquetbolista. L’entrevistat és el pregoner de la Festa Major del barri Centre (15 de juny, 20.30 hores, plaça de l’Ajuntament).
C
—Era una vida més social i amb uns vincles molt més estrets entre el veïnat. La plaça Espanyola solia ser el punt de trobada de la nostra i gairebé totes les colles de la zona. Hi patinàvem, fèiem partidets... Encara podíem jugar al carrer. De fet, muntàvem les fogueres de Sant Joan a El Campo de la Luz, on hi ha ara els consultoris de la Seguretat Social. Amb la massificació tot això s’ha perdut. De gran, vaig entrar a treballar a una mútua de Rambla Just Oliveras. Hi venien a tractar-se els jugadors del
Toni Bové.
Bàsquet Centre Catòlic, el Bàsquet Club Tecla Sala i el CB L’Hospitalet. Els meus inicis professionals van ser a la meva ciutat.
Foto: TONI DELGADO.
—De petit veies Àngel Mur pare, exfisioterapeuta del Barça, i no entenies per què al bàsquet no existia aquest paper. Ostres, recordo veure’l saltant a la ges-
5 VIU L'HOSPITALET
Criat al barri de la Torrassa, Toni Bové va viure al carrer Llobregat i va estudiar en un col·legi de monges de la plaça Espanyola. “Quan el pare em portava a fer el vermut al Bar Bou, a la carretera de Collblanc, em semblava gairebé una excursió. Encara recordo que a la Riera Blanca hi havia barraques i, fins i tot, esvorancs”, rememora al seu despatx de la Clínica de Fisioteràpia Toni Bové, al carrer Consell de Cent, de Barcelona.
ucna ultura tarda amb... pa amb la tovallola al coll i una ampolla d’aigua. Quan em vaig retirar com a jugador, tenia clar que volia ser fisioterapeuta. Una figura que aquí no existia. En el bàsquet només hi havia un parell de curanderos a Espanya, que feien tractaments amb herbes. Francesc Codina, el regidor d’esports, em va proposar que m’encarregués de la recuperació i les revisions mèdiques de l’escola esportiva de l’Hospitalet, la segona que es va crear a Espanya i que estava al carrer Església. Codina em va suggerir que anés al bàsquet, i vaig començar a treballar com a fisioterapeuta al CB L’Hospitalet, on també vaig acabar de delegat. D’allà vaig passar al Granollers i, més tard, al Barça. —He parlat amb força fisioterapeutes i tots i totes asseguren que allò que es comenta amb el i la fisio, mai surt fora. Secret de sumari. Sí, però no. L’any 1986, la primera vegada que vaig estar en un equip d’NBA, l’entrenador em va dir: “Sr. Bové, vostè és el pont entre l’entrenador i el vestuari”. Al tècnic li has de filtrar coses, aspectes com si avui un jugador està tocat o no, si ha tingut problemes... En definitiva, detalls importants per a l’equip. Si no ho fas, pot trobar-se, per exemple, amb un jugador que no rendeixi a la pista perquè li fa mal l’esquena. Això sí, els aspectes de la vida personal de l’esportista són sagrats. Mai n’he explicat cap a l’entrenador.
6
VIU L'HOSPITALET
—Algun secret que li havies d’haver dit, però no poguessis? Trobar-me un jugador dormint a la llitera, al vestuari, a les nou del matí. [Ric]. —Fa molt d’això? Uns quants anys. —L’esportista es cuida cap cop més. Perquè sap que allargarà la seva vida esportiva. Abans un esportista es retirava com a màxim als 30 i escaig. Ara n’hi ha com Pau Gasol i Joan Carles Navarro, que continuen jugant amb 37 [el capità del Barça complirà 38 el proper 14 de juny].
L'entrevistat.
—Sempre has estat molt observador, oi? Des de petit. A més, aquesta feina t’ho exigeix. Si entens i veus com s’ha lesionat un jugador, és molt més fàcil planificar la seva recuperació.
Foto: TONI DELGADO.
—Als Jocs Olímpics de Los Ángeles de 1984 gairebé només portaves unes estisores i un esparadrap. La situació ha canviat moltíssim. Aquell estiu va marcar la meva vida professional. Van ser els (passa a la pàgina 8)
NOMÉS FINS AL DISSABTE 16 DE JUNY O ESGOTAR EXISTÈNCIES
FORA STOCKS FINS AL 70% DE DTE PER RENOVACIÓ DE CATÀLEG
Abans: 1.875€
CHESLONG ROOM Composició cheslong de 290*160 cm, amb seients lliscants i capçals reclinables, entapissat en loneta, 2 colors a escollir.
ARA:
750€
Compra ara i no paguis fins a l’agost en còmodes quotes
€
PREUS Els preus fan referència als productes en stock.
PORTS GRATUÏTS Per articles de més de 500€.
AJUDA AMB EL FINANÇAMENT Finançament a partir de 200€. Quota mínima mensual de 30€.
ENTREGA EN 72H En menys de 3 dies ho tens a casa.
L’Hospitalet - Santa Eulàlia
L’Hospitalet - Collblanc
Avinguda Santa Eulàlia, 32
Carretera de Collblanc, 75 Bis,cantonada Creu Roja
Tel: 934 22 94 17 |
Tel: 93 008 37 42 |
647 833 942
647 833 942
hospitalet@galeriasdeltresillo.com
collblanc@galeriasdeltresillo.com
galeriasdeltresillo.com
galeriasdeltresillo.com
ucna ultura tarda amb... (ve de la pàgina 6) meus primers Jocs Olímpics. Em van obrir els ulls sobre la meva professió, molt més avançada als Estats Units i que a Espanya tot just començava. Des de llavors cada any torno als Estats Units. Ben aviat aniré a un congrés, a un hospital, també veuré algun equip d’NBA que encara estigui entrenant-se o lliga d’estiu... Vull observar què fan ells que no fem nosaltres.
—Quan vas començar la teva etapa com a fisioterapeuta del Barça, l’any 1982, hi havia una cultura de la prevenció de lesions? No. Et diria que es va iniciar l’any 1988 perquè els jugadors americans venien aquí i començaven a demanar aquestes coses. Jo quan era jugador mai havia fet estiraments ni preparació física. Ni peses, per dir-ho d’alguna forma. I, en canvi, ara no es concep un esportista sense que s’estiri ni faci peses. —Abans l’entrenament era córrer i fer llançaments? Era córrer, quatre exercicis bàsics i prou. En l’època del CB L’Hospitalet vaig començar a fer preparació física. A l’entrenador, Josep García Guevara li encantava. —Te’n recordes del primer entrenament en què vas fer preparació física de debò i la reacció dels jugadors? L’endemà estaven trencats. Els feia mal tot perquè no hi estaven acostumats.
8
VIU L'HOSPITALET
—Et va costar convèncer-los que era el mètode adequat? No, perquè arribaven moltes revistes americanes que explicaven el treball que s’estava fent als Estats Units. —Després de moltes temptatives, el Barça va guanyar la seva primera Eurolliga al Palau Sant Jordi, l’any 2003. És un record fantàstic. Etern. La primera final que vaig veure fou al Patinoire des Vernets, a Ginebra, contra el Banco di Roma: el base Larry White i el pivot Clerence Kea ens van fer molt de mal. Vam perdre. Crec que si haguéssim guanyat aquell partit, hauríem aconseguit més
L'entrevistat.
Copes d’Europa, actual Eurolliga. Al Palau Sant Jordi vam trencar una dinàmica negativa i començar-ne una de positiva. La prova és que al cap de poc temps va caure la segona a París, l’any 2010. —Vas entendre en el seu moment que el club et comuniqués que no seguiries com a fisioterapeuta? Tenia 64 anys i sabia que havia de donar pas als joves. No és normal que en un club de les dimensions del Barça algú
Foto: TONI DELGADO.
s’hi estigui 34 anys, com va ser el meu cas, o 32, com l’Àngel Mur. No t’enganyaré: em trobava bé i tenia ganes de seguir. Hi continuo vinculat com a assessor, però m’agradaria estar més a la banqueta. És llei de vida. —Com t’has pres que t’hagin triat com a pregoner de la Festa Major del barri Centre? Amb molta il·lusió! Soc fill de l’Hospitalet. M’hi he criat (passa a la pàgina 10)
Y
viu_hospit-sol-18060128.pdf
1
13/6/18
11:59
ucna ultura tarda amb... (ve de la pàgina 8) i hi vaig començar la meva carrera. Encara hi viuen la meva mare i el meu germà. És un reconeixement molt maco i pot ser una motivació per als joves i els companys i companyes d’ofici. Si treballes de valent, tard o d’hora, obtindràs la recompensa.
—Tens ja més o menys pensat el text del pregó? Sí, una petita idea. Si tot va bé, aquesta setmana l’enllestiré. Serà un pregó molt senzill en què explicaré què significa per a mi l’Hospitalet i què he fet per la ciutat. —A veure si aquesta foto t’inspira... Què recordes de la teva etapa com a jugador del CB L’Hospitalet? Hi vas aterrar el curs 1973-1974, després del teu pas per l’Espanyol. Al club vaig conèixer un esportista brutal, el pivot Bob Gords, per a mi el millor americà de la Lliga aquella temporada (1974-1975, havia jugat ja els últims mesos del curs anterior). A més, gairebé tots els jugadors, nou en concret, érem hospitalencs. N’hi havia dos de fora i l’americà.
10
VIU L'HOSPITALET
—El vincle traspassava el bàsquet. Era una relació personal. Pere Pérez Melero i Joan Ortega, per exemple, venien del Santiago Apóstol, on em vaig formar. Després vaig passar a l’Institut de l’Hospitalet, a Santa Eulàlia, i quan vaig voler tornar al Santiago Apóstol, es va desfer. Així que vaig acabar al JAC Sants, i després vaig marxar al Club Esportiu Laietà, a l’Espanyol... —Amb l’Espanyol vas debutar a Primera. Exacte, amb 16 anys. Hi vaig estar un any de júnior. Els temps han canviat moltíssim: quan vaig fitxar com a fisioterapeuta del Barça viatjàvem 16 persones: 12 jugadors, l’entrenador i el segon entrenador, el delegat i servidor. Ara un equip normal en reuneix una mitjana de 20. El Barça, entre encarregats de comunicació i altres càrrecs, 24.
Toni Bové, exfisioterapeuta del Barça.
—El dispositiu d’abans era insuficient i el d’ara excessiu? Bé.... [posa cara]. Ara un equip té quatre entrenadors i abans eren dos. He estat 18 anys al Barça viatjant per Espanya i Europa, per la meva qualitat de fisioterapeuta i infermer. Ara el primer equip té dos fisioterapeutes, un massatgista i un metge. Imagina’t com ha canviat el
Foto: TONI DELGADO.
panorama. De l’equip de futbol ni te’n parlo. —Al final, l’ofici es respecta molt més, però encara no el suficient. Sí, encara no hem arribat al límit, que seria la còpia de l’NBA. Estem gairebé al 80% de com funciona aquesta competició. §
gastronomia de proximitat
ANHEL RESTAURANT: CUINA D’ARRELS I AMB PERSONALITAT Text MARIANO MARTÍNEZ
JOAN CAMPANYÀ DAVID DÁVILA I CARMEN DURÁN xef d'Anhel Restaurant Los Arcos Bar LAB
12
VIU L'HOSPITALET
Rambla Salvador Lluch, 19 Av. del Parc, 55 GAVÀ 933750750 934637750 www.losarcosbar.com info@anhelrestaurant.cat reservas@losarcosbar.com www.anhelrestaurant.cat De dimarts a diumenge de 18h a Dimarts 23:30h. a Divendres 13:00 a 15:30h Dissabte, Diumenge Nits de-divendres, dissabtes i ivigilies Festiusobert 13:30fins a 15:30 h - Nits les 2:00h. grups per encàrrec .com/losarcosgastrobar .com/Anhel-Restaurant/ @losarcosbar @anhelrestaurant
Mentre parlo amb el Joan Campanyà, xef de l’Anhel Restaurant (Gavà), sembla que estic parlant amb tota la seva família, amb un arbre d’arrels fortes i profundes que encara té molta vida al davant. “A l'hora del servei els nadons dormíem sota la taula de la cuina de l’Hostal que regentava la meva família”, comenta en Joan. L’Hostal és, des de fa dos anys i mig, l’Anhel: nou nom, mateix esperit: “Som la segona i tercera generació d’una família dedicada a la restauració a la nostra ciutat des de l’any 1958. La meva esposa Conxi va entrar a treballar a la cuina de l'Hostal amb 18 anys”. Amb la base dels Campanyà, no podem esperar més que autenticitat en cada plat que surt de la seva cuina, una gastronomia plena de pausa i amor. Allò que els que sempre hem anomenat “cuina de la iaia”, i que des de l’Anhel no volen perdre, perquè forma part important del seu llegat. Si entreu al restaurant d’en Joan, encara té l’encant de les cases amarades d’aromes que impregnaven tots els sentits i feien salivar sense remei: “Hem volgut mantenir alguns clàssics familiars, com els canelons, que els fem exactament com feia la meva àvia. Hem mantingut ingredients, coccions”. També des d’una
necessitat implícita perquè les noves generacions que s’han incorporat a la cuina de l’Anhel, el seu fill Abel i la seva jove Abi, no perdin molt de la saviesa que mares i àvies tenien de la cuina, una transmissió oral de coneixements i receptes que es feia dintre de la família. Per a Joan i na Conxi, el sentit d’aquesta aventura recent amb el restaurant és precisament la familiar, la necessitat de pare, fill, dona i jove, de continuar una història de més de seixanta anys: “Volem créixer, però mantenint l’esperit i seguir la història de restauradors com el Manel Armengol, del Major 36, o els Cartoixà de l'Ermita de Brugués”. Un clàssic amb esperit jove, que els ha empès a participar de diferents iniciatives gastronòmiques, com les Jornades Gastronòmiques del Pota Blava i la Carxofa Prat, o GastroGavà, organitzades per l’AGT (Associació de Gastronomia i Turisme): “Aquestes activitats ens permeten donar a conèixer la nostra feina a un públic més ampli, més enllà de la ciutat de Gavà i, de manera pararel·la, també promocionem els productes de la nostra horta. Amb accions com les Jornades Gastronòmiques hem aconseguit fer clients nous i fidelitzar-los a la nostra cuina”. Com altres restauradors que han
14
VIU L'HOSPITALET
gcastronomia astronomia ultura de proximitat
anat passant per aquesta secció, la família va estar durant un temps desvinculada de la restauració, però sembla que la genètica estira ben fort i han tornat a agafar amb empenta la història familiar i s’ha posat rere els fogons: “Hem intentat mantenir una part important de la cuina que la nostra família feia, però actualitzant algunes tècniques i centrar-nos en els productes de proximitat. Ens agrada cuinar amb menys greixos, molt al vapor perquè els aliments mantinguin totes les seves propietats. D’alguna manera, hem deixat una mica apartats els grans estofats i apostem per una cuina tradicional on el producte té tot el protagonisme”. Rere les paraules d’en Joan hi ha reivindicació de la cuina local que també és parlar d’economia, salut. Ara que tothom sembla parlar d’Slow Food, de pagesia, d’una cuina més sana, equilibrada i basada dels productes de proximitat, famílies com la dels Campanyà, que ja fa dècades que treballen: “M’agrada l’aposta que fem pels productes de proximitat perquè sé d’on bé el producte que entra a casa meva. En cinc minuts, estic al camp del meu pagès, puc parlar amb ell cara a cara, em recomana, i m’ofereix un producte de màxima qualitat, cosa que em facilita molt el procés: mínima manipulació del producte que arriba al comensal respectant totes les seves propietats”. Quan intento arrencar quin és el producte que més li agrada treballar, li costa decidir-se: “A la ciutat tenim l’Espàrrec de Gavà, però també gaudeixo molt en temporada de Carxofa Prat, o ara amb els
LA RECEPTA
Mar i terra de Pota Blava amb llagostins de Vilanova INGREDIENTS: 1 Pota Blava tallat a 1/8, 16 llagostins de Vilanova, 5 tomàquets ratllats, 1 ceba de Figueres trinxada, un gotet brandi, 1 copa de vi blanc, oli d'oliva verge extra, pebre negre i sal PER LA PICADA: 4 quadradets de xocolata negra, 3 llesques de pa fregit, 3 grans d'all laminats, un grapat d'avellanes torrades, un grapat d'ametlles torrades, un grapat de pinyons i julivert Començarem daurant el Pota Blava per les dues bandes. No l'hem de fregir, només donar-li color. El reservarem. Rentar els tomàquets i ratllar, trinxar la ceba, salar els llagostins i en el mateix oli de daurar el Pota Blava, saltar els llagostins, reservar amb el Pota Blava. En el mateix oli, daurar la ceba, quan sigui daurada, afegir el
tomàquet i deixar coure uns 3 o 4 minuts, a foc mitjà.Incorporar el Pota Blava, afegir el brandi, deixar evaporar l’alcohol i afegirhi el vi blanc, deixar-ho coure tapat durant uns 10 minuts, desprès salpebrar i afegir-hi aigua, tapar i deixar coure a foc lent. La picada: En una paella amb un bon raig d'oli, fregir els alls, retirar, en aquest oli fregir el pa, En el bol de triturar, posar-hi les avellanes, les ametlles, els pinyons, els alls daurats, el pa fregit i la xocolata, afegir-hi una mica del suc de la cocció i triturar tot ben picat. Deixar coure el Pota Blava durant uns 35-40 minuts a foc baix. Fins que estigui tou, quan faltin uns 5 minuts per acabar la cocció, incorporar la picada i barrejar bé. Apagar el foc, incorporar els llagostins i deixar reposar tapat fins el moment de servir.
tomàquets. Tenim molta varietat a l’horta d’estiu, i podem oferir un munt de plats, com la coca de
recapte que fem amb una base de pasta de full i verdures del Parc Agrari, o els fesols de Santa Pau”. •
100 litres més bonificats per persona addicional i dia. Totes les llars de Barcelona i les ciutats de l’àrea metropolitana gaudeixen de 300 litres d'aigua al dia a un preu bonificat. Però, a més, si a casa sou més de 3, per cada persona addicional podeu sol·licitar 100 litres més al dia amb la mateixa bonificació. Informa-te'n al 900 710 710, a les nostres oficines i a aiguesdebarcelona.cat
cultura
Vicente Da Palma: “Ser artista està obert a tothom. No és una etiqueta tancada” Text TONI DELGADO Fotos T. DELGADO icente Da Palma observa sovint el sostre del despatx com si fos la seva golfa d’idees i pensaments. “No em veig com a cap, ni de bon tros”, adverteix el nou director del TPK Art i Pensament Contemporani. “Aquest no és un projecte immòbil ni un espai de confort. L’esperit de treball col·lectiu i en equip continuarà”, assegura. El llegat d’Agustín Fructuoso i Xaro Castillo sembla en bones mans.
V
16 VIU L'HOSPITALET
Del 21 de juny al 15 de juliol arriba al Centre Cultural Tecla Sala una nova edició del Solstici, amb un punt “de festa que no té la resta d’esdeveniments del TPK”. El fil conductor és el cos des d’una perspectiva que transcendeix a les visions habituals. “Si ets una mica clàssic, pensaràs en el nu o el dibuix i la pintura de model. Si ets més contemporani, potser en la identitat. Volíem anar més enllà”, desenvolupa Vicente Da Palma. ELS MÈRITS DELS ALTRES No és d’ometre els mèrits del seu equip, i destaca la capacitat dels “principals” comissaris del Solstici (Carmen Collantes, Diego Tampanelli i Montse Montero) de “barrejar” les propostes i interessos amb una premissa indiscutible: la qualitat. —A mi el que m’interessa és el missatge de l’obra, no qui l’ha fet ni si és d’algú que acaba de començar o que ja ha exposat molt. El virtuosisme artístic m’és indiferent. Si el teu llenguatge passa per un domini perfecte del dibuix o del color, però no expliques res... Tenim mediocritat.
Vicente Da Palma.
Agafa una de les tres ampolles d’aigua que té a la prestatgeria perfectament alineades i beu: “Al TPK li dec la meva
.
Foto: TONI DELGADO.
part artística”. Hi ha crescut, primer com a alumne —“si m’hi hagués trobat una acadèmia d’art, (passa a la pàgina 18)
ccultura ultura (ve de la pàgina 16) hauria durat molt poc”— i després
com a artista resident. “Aquí tothom treballa en un espai obert i ens relacionem. Ens mirem. Parlem. Sembla una tonteria, però no ho és, perquè t’ajuda a contrastar-te, a començar a consolidar la seguretat en allò que fas...”, desenvolupa. DURANT EL TRASPÀS DEL CÀRREC Sap de què parla Vicente Da Palma: amb Agustín i Eva Fructuoso, i Xaro Castillo ha reflexionat moltes hores sobre aquest projecte col·lectiu d’iniciativa privada que també rep finançament públic. Fa uns mesos, durant el traspàs del càrrec, Agustín el va introduir en l’univers de la gestió. Vicente Da Palma canvia la mirada. Vol ser prou contundent: “Hem de rendir un servei a la ciutadania i continuar fent propostes interessants sense que ningú noti si disposem de més o menys pressupost. El Solstici o el festival de performance s’han anat fent cada any. Això té molt de mèrit. L’artista ja està prou maltractat. L’hem de cuidar”. EL TERRITORI Defensa que l’arrelament al territori defineix el TPK, un projecte “d’esperit i pensament” que desenvolupa una tasca a la ciutat “que no està fent ningú. Volem contribuir que el Districte Cultural vagi bé”.
Vicente Da Palma, amb “la primera pedra”.
Foto: TONI DELGADO.
L'entrevistat, amb un dels seus quadres.
Foto: TONI DELGADO.
SALAMANCA És curiós com ha acabat al TPK aquest hospitalenc de Bellvitge que amb 18 anys va fer les maletes cap a Salamanca. Necessitava ser independent i estudiar Filologia Clàssica. També tenia clar que volia guanyar els seus diners en un sector que no fos l’hostaleria, i va començar d’aprenent de pintor de cases. Ofici que va compaginar a Barcelona mentre cursava Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Fins i tot va arribar a tenir una empresa de pintura.
18
VIU L'HOSPITALET
EL DOMINI L’ofici de pintor li va proporcionar un domini de molts aspectes tècnics sobre els materials. —En aquell moment ja pintaves quadres? —No. Murals i tot això, els que vulguis. Estava acostumat a fer un pis sencer, acabats decoratius... ESCRIPTURA Li hauria agradat també ser escriptor, publicar algun llibre de ficció o narració. Mai ho ha intentat “de debò”, potser perquè la pintura, “les arts plàstiques i visuals en general”, li atorguen la capacitat de “síntesi i experimentar amb mil coses”. Una llibertat, assegura, impossible amb l’escriptura. (passa a la pàgina 20)
porque hoy más que nunca, las pymes se merecen una pausa. Te ofrecemos por:
O€
Cesión de máquina + Mantenimiento + Servicio de sustitución inmediata por avería + Transporte y entrega de producto consumido
SÓLO PAGAS LO QUE CONSUMES A partir de 20 empleados Brio 3 Blue + Mini Snakky
info@ivsiberica.com www.ivsiberica.com
BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA Tel. +34 93 377 30 17
MADRID Tel. +34 91 676 24 14
ZARAGOZA Tel. +34 97 657 01 42
ccultura ultura (ve de la pàgina 18)
TRES CONCEPTES Amateur, hobby i professional són tres conceptes que no entén. “Sisplau, que no em diguin que algú que vol guanyar-se la vida amb l’art és més artista que qui treballa vuit hores i en dedica dues, per exemple, a pintar quadres. I què me’n dius de hobby? Remet a una manera perversa de gestionar el meu oci. O sigui que per al meu temps lliure m’he de buscar activitats paral·leles?”, reflexiona. DESENVOLUPAR LES LÍNIES VITALS Potser a Vicente Da Palma sí que li agraden paraules com inquietud o llibertat, que poden funcionar com a sinònimes. Un dels seus propòsits amb els i les alumnes de La Mina que no han aprovat l’ESO és “que sentin que són lliures de desenvolupar les línies vitals que vulguin”. SENSE ETIQUETES “Ser artista està obert a tothom. No és una etiqueta tancada i, per tant, no cal, per exemple, estudiar Belles Arts. Només tenir alguna cosa per explicar”, descriu Vicente Da Palma.
20
VIU L'HOSPITALET
AMB INTERÈS Defensa que al TPK s’hi ha d’anar amb un interès “per a començar a trastejar, experimentar... Si el que vols fer és el quadre per a regalar, perfecte. Intentarem ajudar-te perquè vagis buscant què pots aportar o a partir de quin punt pots treballar”. EL FUTUR Quan parla del futur, Vicente Da Palma mira als ulls del periodista. “Soc humil i sé que encara no tinc suficientment per la mà ser el director del TPK”, confessa. Quan ja s’hi senti més còmode, vol fer ciutat, programar projectes amb escoles i centres educatius de primària i secundària. Les iniciatives d’un perfil similar sempre els han deixat “molt bon sabor de boca”. És conscient que el futur passa pels menuts: “Potser al principi no vindran i s’interessaran
Vicente Da Palma, al seu taller.
quan acabin la seva formació o la universitat. O quan comencin a treballar”. LES FOTOS “Assegut? Jo no soc massa d’asseure’m... No faig les classes així. Escrivint a l’ordinador és una imatge més meva!”, apunta. Pugem al seu ta-
Foto: TONI DELGADO.
ller i el retrato mirant una petita bola del món que té penjada. És d’una exposició col·lectiva en què havien d’agafar elements d’un quadre del Bosco. “Toni, no és gens representativa de la meva obra”, adverteix. Sí que ho és del seu gest de mirar cap amunt en recerca d’idees i pensaments. §
Tenemos la solución a tu medida Porque no todas las necesidades son iguales, nuestras soluciones, tampoco. Descúbralas.
20-50
50-100
info@ivsiberica.com www.ivsiberica.com
BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA Tel. +34 93 377 30 17
+100
MADRID Tel. +34 91 676 24 14
ZARAGOZA Tel. +34 97 657 01 42
societat Cuina sense pares o com descobrir les nostres delicioses capacitats Text TONI DELGADO Com és un llenguatge, molts cops no ho entenem. Menjar i respirar és l’únic que fem des que naixem”, defensa Ferran Adrià. “Que el menjar sigui el teu aliment, i l’aliment la teva medicina”, descrivia Hipòcrates, pare de la medicina. Emmarcat en el Summer Jove, arriba Cuina sense pares, un taller gratuït per a joves de 12 a 18 anys (Espai Jove Ca n’Arús, 19 de juliol). Clara Díaz, tècnica de Salut Pública de la Diputació de Barcelona, ens parla d’una activitat vital.
“
22 VIU L'HOSPITALET
—Quina és l’estructura del taller? Té una duració de dues hores. En la primera mitja hora es treballen conceptes molt bàsics sobre alimentació saludable: com comprar, guardar i manipular els aliments, qüestions de seguretat alimentària... Després realitzen tres receptes: un primer plat, un segon i postres.
Una amanida.
—L’objectiu, treure’ls la por a la cuina. Volem que s’animin i comprovin que són capaços i capaces de fer plats diferents i bons que se surten dels típics o dels precuinats.
—Quants anys té el taller Cuina sense pares? Va començar com a prova pilot l’any 2010. Volíem saber si era realment una activitat que engresqués els joves. Molts ja no tenien menjador a l’institut i havien de dinar a casa. Llavors, o menjaven la carmanyola que els havien deixat els pares i mares, o s’havien de fer qualsevol cosa. L’acollida va ser molt bona i es va obrir a la resta de municipis de Barcelona. En aquest temps no ha canviat gaire: el realitza una dietista.
—Posa’ns un exemple dels primers i segons plats i postres que elaboreu al taller. Per a l’Hospitalet han triat l’opció de microones: prepararan una amanida de cigrons, lluç amb verdures i patates i de postres, i piruleta de fruita i xocolata.
—Es parla molt de cuina saludable. Què és? Som un país mediterrani i tenim al nostre abast molts productes que hem d’aprendre a combinar per a tenir una alimentació rica i el més saludable possible. A més, hem d’intentar evitar els greixos o combinar-los perquè no afectin la salut.
—Mai se sap: potser del taller Cuina sense pares en surten futurs cuiners i cuineres. No ho descartis! Com estan molt acostumats a rebre tot tipus de teoria a l’institut o al centre d’estudis, allò que els agrada realment és la part pràctica, cuinar i manipular els aliments. Adonar-se, en definitiva, que són capaços de preparar receptes que mai s’havien imaginat.
—Jo aniria directament a les postres! Els altres plats també estan molt bons, eh! L’important és que perdin la por, agafin la confiança i vagin provant coses. Que experimentin a la cuina.
—I aprendre a comprar, que no tothom ho fa bé. Exacte. És una assignatura pendent que tenim molts, i no només els joves, sinó també els adults.
—Teniu un altre taller relacionat amb la cuina? No, però sí sobre els esmorzars saludables. S’organitza als instituts, a petició dels municipis. §
—Tu també? A veure... Jo crec que a vegades tots i totes no comprem de la manera més raonable. Segur que optem per articles que no toquen o que guardem i després oblidem que els tenim. L’experiència t’ensenya a comprar. —L’última part del taller és el tast? És clar! El menú es fa en grup i el tasten entre tots.
societat La Mostra de Vins i Caves de El Celler d’en Pep, una tradició actual Text i foto TONI DELGADO I si només li fas la foto al cartell?”, proposa Enric Cardona, discret. No li agraden els focus. “Soc molt parc explicant les coses”, afegeix. No té raó. Parlem del creixement de la Mostra de Vins i Caves de El Celler d’en Pep, un negoci de familiar de tres generacions fundat per l’avi, Pep Cardona.
“
“Mantenim l’essència de sempre”, assegura l’entrevistat. Els temps, però, han canviat. —Abans amb quatre referències ja n’hi havia prou. Es tractava, sobretot, de vendre vermuts i vins a dojo. Ara has de disposar de molts vins embotellats i referències per a ser competitiu i sobreviure –exposa Enric Cardona. Es dediquen al comerç de vins, caves i licors.
24 VIU L'HOSPITALET
La Mostra de Vins i Caves de El Celler d’en Pep recupera la tradició dels vermuts del cap de setmana. La primera edició va comptar amb quatre o cinc marques i la dotzena i última, amb 30. “Per un preu simbòlic la gent pot tastar sis vins i/o caves diferents dels que tenim a la venda. Estem molt agraïts de la resposta popular”, explica Enric Cardona. La proposta ha crescut tant que l’espai se’ls ha quedat petit. Unes 1.300 persones s’hi van aplegar en tres hores en l’última edició, celebrada el 12 de maig. De nou en el marc de la Festa Major del barri de Sant Josep. LA UBICACIÓ “Mai hem volgut canviar la ubicació de la mostra”, precisa. Sempre se celebra al costat de la botiga: “En aquell moment la mostra i el celler són dues entitats diferents”. Així, a la botiga no se serveixen vins ni caves. Tampoc es venen tiquets: “Necessitem que estigui oberta perquè seguim sent una botiga de barri que es nodreix i sobreviu de les petites vendes diàries”. “I ho sentim molt per la gent, perquè està molt apilada. Estem buscant solucions i ajudes extres per a seguir desenvolupant la mostra amb harmonia i guanyar en agilitat. És un projecte que exigeix un extraordinari esforç d’organització i previsió, i arribem fins a on podem. No seria possible sense el suport de les marques i dels i les participants”, afegeix Enric Cardona. “Per a ser competitiu has de comptar amb moltes referències, tipus i marques de vins, de caves...”, defensa. És l’únic camí per a lluitar amb els supermercats, amb una “altra manera de treballar i que poden comprar grans quantitats.
Enric Cardona.
Foto: TONI DELGADO.
Nosaltres hem de tenir una miqueta de tot”. ASSESSORAMENT PERSONALITZAT Els diferencia l’assessorament personalitzat: “Tractem d’indicar-los el millor possible perquè el vi sigui del seu gust. A més, tenim més referències. El petit comerç és qui realment pensa en el poble i en oferir la millor qualitat. Ens coneixem. Necessitem el veïnat per a poder subsistir”. “Hi ha gent que ve de fora expressament per la mostra, perquè corre la veu. Persones que potser no hem vist mai”, descriu. “Se’n parla durant l’any i molta gent ens pregunta. ‘I què, quan la munteu?’. El nostre benefici és la vida i il·lusió que ens aporta realitzar-la a les festes del barri”, tanca Enric Cardona. §
a ng ra a Tx Enci e
rro n lli Po nt Sa
Pobre de mí
Rut ad
ta de l’Escum Fes a
txo Pin el errillo No Enci ctu rn
s de pia im
Ol
Txupinazos
ntPol Sa
es er lin
Del 5 al 8 de JULIOL de 2018 · EL PRAT 3a. RUTA DEL PINTXO del 5 al 8 de JULIOL
DIJOUS 5 de JULIOL
19h TXUPINAZO i PREGÓ de Cèlia Segura (Fundació Rubricatus) pl. Joan Salvat Papasseit (El Cortijo)
DIVENDRES 6 de JULIOL
18.30h PUNT DE TROBADA i INICI DE LA CERCAVILA al Patí de l’Artesà 22h OFRENA “PAÑUELICOS” c. Madoz, 4 (Balcó Flors Company) 22.10h PREGÓ de JUDIT MARTÍN, comedianta al Versió Rac1 i Polònia 22.15h INICI ENCIERRILLO 23h Dj Oli Comediscos (Salamandra) al Pati de l’Artesà
santpollin.cat
#santpollin #elpratmola
DISSABTE 7 de JULIOL
11h CERCAVILA Inici c. Frederic Soler amb av. Verge de Montserrat 11.45h TXUPINAZO, REZO AL SANTO, PREGÓ de GATS i inici ENCIERRO c. Madoz, 4 (Balcó Flors Company). Finalitza al Fondo d’en Peixo amb Festa de l’Escuma, activitats infantils, dinar, mercat d’artesans, música, sopar... 17h OLIMPÍADES SANTPOLLINERES (parc Fondo d'en Peixo) 22h LA COVA DEL FOC a càrrec dels Diables del Prat 23h CONCERT de Mala vida
DIUMENGE 8 de JULIOL
20.30 h POBRE DE MÍ pl. Porxada del Cèntric Espai Cultural
Xarangarin
museu agbar
Un ou com balla “participatiu i sostenible” Text TONI DELGADO ’ou com balla i el ciclisme són compatibles. Al Museu Agbar de les Aigües aposten per un ou com balla “participatiu i sostenible”, perquè els i les visitants poden pedalejar i fer-lo anar, de deu a dues al matí i de quatre a sis de la tarda. A la resta d’horaris l’ou brolla sol. Ens ho explica Agnès Fort, responsable d’activitats socioculturals del Museu Agbar de les Aigües.
L
—Suposo que la gent li agrada més moure l’ou. Molt més! Esperem que tingui el mateix èxit, o encara més, que l’any passat. El tindrem fins al proper 10 de juny. Li donem un aire alternatiu, molt diferent i participatiu. L’ou com balla acostuma a ser quelcom més distant, cerimoniós... Més d’observar. —Els grans es poden sentir molt petits amb aquest ou com balla. I tant! Pots passejar pel jardí, veus la decoració floral, que és súper bonica... Tenim portes obertes, també fins al 10 de juny, i les visites comentades al Museu dels diumenges 3 i 10 són gratuïtes. No hi faltarà, és clar, la posada en marxa de la màquina de vapor.
26 VIU L'HOSPITALET
—La visita és molt diferent. Molt. El Museu és un espai amb molta informació, molt gran. Bé, més que amb molta informació, amb molts punts de vista. Hi ha una part tecnològica, una altra de patrimoni, una mediambiental... Si vas acompanyat d’un educador que coneix l’espai i el discurs, pot resoldre’t els dubtes, si els tens... Entens què fa Aigües de Barcelona en el territori i la seva implicació des de fa molts anys. Per a la gent de Cornellà que està de festa major és una bona oportunitat. —Quin és el perfil d’aquest educador? Com ensenya les coses i com incentiva els petits i grans perquè li preguntin més coses? Els perfils, a grans trets, són dos: un de més tècnic i científic, i l’altre un més d’historiador, una persona més experta en patrimoni. No et diria que el seu to sigui enigmàtic, però sí que llença preguntes que respondrà després. Fa que et fixis en detalls del Patrimoni i del propi Museu, per a anarte desvetllant, a poc a poc, la història que hi ha darrere del recinte...
—Sembla que estigui entre el professor enrotllat que aconsegueix que tota la classe s’impliqui i el narrador de documentals. Tal qual, perquè, sobretot, desperta inquietuds i curiositats, i fa possible que la visita sigui molt inclusiva, per a tots els públics. —Les preguntes que deixen a mitges poden generar petits comentaris entre la família. Exacte! Discussió, debat... Les famílies poden compartir dubtes i inquietuds, que resoldran amb l’educador o per ells mateixos. Ens agrada formar part de la programació del Corpus. Encara hi ha molta gent que no ens coneix i convidem als conciutadans i la gent del voltant a apropar-se al Museu i descobrir l’ou com balla, i veure el nostre patrimoni, que forma part de la història de la ciutat. Ah, important, ja hem engegat la ludoteca d’aigües per a famílies en horari d’obertura del Museu, excepte el 9 de juny. Es poden informar al nostre web, però t’avanço que hi haurà bombolles, construccions, laberints, sons, coets... Tot amb aigua, és clar. §
societat Egoitaliano inaugura la seva primera botiga a Barcelona Text REDACCIÓ Fotos CEDIDES goitaliano és una de les marques de decoració i disseny de mobles més puixants d’Itàlia. El passat 16 de maig va inaugurar la seva primera botiga a Espanya, al carrer Muntaner número 270, de Barcelona. Egoitaliano és una marca moderna i actual que defensa el concepte de “la cultura de la relaxació”. Sinònim del “luxe assequible”, presta especial atenció a l’aspecte estètic del producte sense oblidar la comoditat i amb un disseny diferencial. En definitiva, un segell propi i característic que ha consolidat a Egoitaliano com una de les marques amb més projecció internacional del mercat.
E
COMODITAT, DISSENY I MOVIMENT Ara a Egoitaliano Barcelona, i per primera vegada a Espanya com a punt de venda físic i exclusiu, es poden trobar productes “increïblement” còmodes que combinen disseny i moviment, dues característiques essencials d’Egoitaliano. §
Imatge del local.
Egoitaliano Barcelona.
27 VIU L'HOSPITALET
LA NOVA COL·LECCIÓ D-MOVE El leitmotiv d’Egoitaliano és dissenyar, fabricar i comercialitzar mobles entapissats en cuir i tela perquè siguin distribuïts en el mercat nacional i internacional en els concessionaris més qualificats del sector. Entre ells destaca la nova col·lecció D-MOVE, mobles que ofereixen mecanismes nous, patentats, innovadors i exclusius.
Egoitaliano Barcelona.
ecntreteniments g astronomia ultura HORITZONTALS: 1. Per naturalesa són contraris a la vida, però els fem servir per sobreviure / 2. Tanca fèrriament el finestró. Guarnit per desfilar al pas / 3. Zero a l’esquerra. Remenant paners he trobat la fruita. Norma jurídica amb consciència interna / 4. Quin embolic, quan comença a picar! Teixit de seda per a nits molt calorosos / 5. Mala mar. A l’hora de doblar és el tipus de consonant més important. Poca broma / 6. Vareta de mestre, avui esdevinguda líder. La patriota de l’amanida / 7. Espero el pitjor. Taca fosca, potser en forma de gra d’all / 8. A tu. Estranya imatge, la del remei antic. Article en zel / 9. Maxil·lar inferior, sempre a punt de protesta. Enginyosa quan cal ocultar la gatera / 10. Mor a palau. Empastif usat per rematar l’acupuntura. Sadolla abans que arribi la cassola / 11. Està a les fosques. Moda que ha tornat gràcies al visor / 12. Leucoma sense puntuar. Germà modernet de la flassada. Cap de rata / 13. Del comportament asocial causat per la religió. Lletra de màquina de cosir. VERTICALS: 1. Còmplice de la dama en la infidelitat. Mèxic en un gotet / 2. Fronteres del Nepal. Empenta causada per un impuls propi. Consonants del gest / 3. Te’l trobes enmig de la carn amb son nom enganyós. L’únic en qui el califa pot confiar de debò / 4. L’avantpassat de la ribera. Paper del salari amb nom i nacionalitat. A la tercera va la segona / 5. Més típica de Castellfollit que els carquinyolis. Destil·lació d’un vell cop de pistola / 6. Perfil de paret. Satisfactori per a en Tirant. Vall de formació africana a Guadix / 7. Bon motiu per enfilar-se. Combatre fins a alterrar el garber. Perdudes dins l’arca / 8. Gran agitació i moviment per culpa de mal girat. Jo, en canvi, ho faré bé / 9. Símbol irradiador. Preparat perquè el missatger el dugui al castell. Enemics de Donar Ànims / 10. Mal de cap típic de gent amb estudis. Al cel, d’orenetes, i a la mar de naus / 11. Caus en mala posició per culpa de l’arbust. Vèncer la resistència. Fa feredat / 12. Si és una noia, ho té millor per casar-se; si és una classe, per cascar-se.
Peu AMIC
MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13
2
3
4
5
6
7 8
9
10
11
12
sscabies ocietat abies ultura que... que...
El Baró Roig: per cada avió abatut, una copa de plata
Text TONI DELGADO Il·lustració ELIBET ROVIRA —Soc un caçador per naturalesa. Quan he abatut un anglès, la meva passió per la caça es calma, almenys durant un quart d’hora –es retrata Manfred Albrecht Freiherr von Richthofen (Breslau, actualment Polònia, 1892-Vaux-sur-Somme, França, 1918) a la seva autografia. La va escriure durant un descans obligat: l’Exèrcit alemany tenia clar que havia de protegir el Baró Roig, el seu millor pilot i publicista durant la Primera Guerra Mundial.
28
VIU L'HOSPITALET
—Els caçadors necessiten trofeus –segueix el Baró Roig. Els números d’identificació, les metralladores o les pales d’hèlix dels avions que abatia decoraven una de les seves habitacions. És més: un joier li confeccionava copes de plata per cada enemic abatut. Si es va fer pintar l’avió de vermell, va ser perquè volia que quedés clar que havia estat ell i, només ell, el pilot victoriós. Amb 80 triomfs confirmats, el moment més intens del Baró Roig fou, amb 21, l’abril de 1917, batejat pels anglesos com a Bloody April (Abril Sagnant). Von Richthofen va celebrar que preparessin una esquadrilla per atrapar-lo després d’haver advertit que “havíem pintat de vermell tots els aparells. [...]. És preferible que els amics vinguin a mi que anar jo a buscar-los”. Al Baró Roig li agradava més combatre contra els “valents” anglesos, més acròbates, perquè tendien a volar cap avall, fent equilibris... En tot cas, “mai” tenia pietat dels seus enemics. J. Eduardo Caamaño, autor de Manfred von Richthofen, el Barón Rojo, destacava en un article de Gina Tosas, per a la
LaVanguardia.com, que el pilot alemany “volava amb prudència, vigilava la zona... I si veia que no tenia condicions de combat, tornava a la base”. El 21 d’abril de 1918 el Baró Roig no va complir aquesta lògica premissa. És curiós que un pilot novell, Wilfrid “Wop” May, el fes més vulnerable. May havia desobeït les ordres del seu capità, Arthur Roy Brown, i del seu grup de la Reial Força Aèria Britànica (RAF) d’allunyar-se del combat i mantenir-se fora de perill, a una alçada de 4.000 peus. Quan May va veure el cosí de Von Richthofen, Wolfram, es va animar a atacar-lo i perseguir-lo sense sort. Wolfram, un altre principiant, va fugir i May es va veure rodejat d’alemanys i els va disparar... Fins que li van fallar les metralladores. Quan May va tractar de retirar-se del combat, el Baró Roig el va començar a perseguir. El novell va esquivar com va poder el veterà, arrossegant-lo, sense ser-ne conscient, cap al vall de Somme. Conduint-lo cap a l’artilleria antiaèria australiana. Brown, el capità de May, el va disparar i el Fokker del Baró Roig va descendir. Era mort? Brown va pensar que sí, però al pilot alemany encara li quedava energia per seguir perseguint May. La seva perdició. Una bala d’artilleria va matar el Baró Roig. Els biògrafs i historiadors solen assenyalar el sergent Cedric Popkin, Robert Buie o “Snowy” Evans com l’autor del tret. L’endemà, l’Exèrcit aliat el va enterrar amb aquest epitafi: “Aquí jau un valent, un noble adversari i un veritable home d’honor”. Feia temps que el Baró Roig havia escrit un article que no es va publicar fins a l’any 1933. Hi confessava que volia continuar la seva autobiografia i que, quan tornava del combat, la vida li semblava gris. La guerra, insistia, és un assumpte “molt seriós i pesarós”. §
cnl
QRiS
C
30 VIU L'HOSPITALET
om dius? No, no és un nou codi QR augmentat, és la proposta d’aquest mes. Sí, rient rient hem arribat a les lletres q, r i s. La q la passarem d’una revolada; només us volem recordar que heu de pronunciar clarament el diftong qua en paraules com quaranta, qualificació o qualitat i evitar les pronúncies *curanta, *calificació, *calitat. Adoneu-vos també que la pronúncia de cu-a (sense diftong) o de qua-dre (diftong) és del tot diferent! I de l’acció de riure..., *risa, potser? És clar que no, quina broma! En català “riem riures”, o bé ens enriolem, fem un somriure, fem riallades (carcajadas), rialletes o mitges rialles (amb un matís irònic, sorneguer o sarcàstic!) i, si cal, esclafim a riure. També podem riure del mort i de qui el vetlla, riure per les butxaques, riure a cor què vols, riure per sota el nas, riure com un boig, aguantar-nos el riure, petar-nos de riure, o riure’ns de nosaltres mateixos. Així doncs, amb els amics ni *fem unes rises ni res ens *dona risa, sinó que quan alguna cosa ens fa molta gràcia ens posem a riure. Fet i fet, riure és imprescindible. Quant a l’acrònim anglès LOL, que significa laughing out loud, laugh out loud, és a dir, riure ben fort, partir-se/pi-
xar-se/morir-se de riure o fer-se un fart/un tip de riure, com en podríem dir en català? FDR, TDR, QEP o l’internacional XD? Per descomptat, riure a *rabiar no és català; aquí riem d’allò més, i només quan estem enfurismats o traiem foc pels queixals, ens enrabiem o estem rabiosos. I si us plau per força ─allò que ara se’n diu *sí o sí, quan sempre n’havíem dit tant sí com no─, i aprofitant el bocí de full que ens queda atrevim-nos amb la s. Tot i la pressa per enllestir, res d’anar *a sac; en tot cas, a tota pastilla, a tota merda o a tota castanya. Una altra interferència que diem tothora ─és a dir, sempre─ és la locució *sempre i quan, per expressar una condició. Així, doncs, tindrem un gatet sempre que te n’ocupis tu/si te n’ocupes tu (i no pas *sempre i quan te n’ocupis tu). I per acabar, davant qualsevol imprevist recordeu que riu bé qui riu darrer! §
CNL de l’Hospitalet Mare de Déu de la Mercè, 20, 3r 08901 L’Hospitalet de Llobregat Tel. 93 440 65 70 http://www.cpnl.cat/lh
Entrevistarem un dels músics que actuaran a la ciutat i visitarem un dels participants de les activitats de l'AGT (Asssociació de Gastronomia i Turisme).
A més, parlarem amb diferents testimonis d'una de les entitats amb més trajectòria de l'Hospitalet. No hi faltarà una història singular al Sabies que...