Viu L'Hospitalet - juny 2017

Page 1

NÚM. 134

redaccio@viulhospitalet.com

· juny ‘17

www.elginjoledicions.com

SUMMER EXPERIENCE A L'HOSPITALET!

Una tarda a...

la Festa Major del barri Centre 'L'ERMITA DE BRUGUÉS' - CARMEN COLLANTES I AGUSTÍN FRUCTUOSO (SOLSTICI 2017) - ELS RITUALS CORPORALS I ELS TRACTAMENTS CAPIL·LARS D'OMG - LA FOGUERA DE SANT JOAN

EDITORIAL

UN DELICIĂ“S TREBALL EN EQUIP

T

othom es va apropar en algun moment de la nit per veure com l’Eduardo, un home trempat i molt de la broma, tallava el pernil com si toquĂŠs el violĂ­ en una festa de Valencia vegetarians. Els sopars al carrer conviden a compartir i petar la xerrada, i enriqueixen la convivència entre els veĂŻns del barri Centre. Cada famĂ­lia organitza el seu per Festa Major i per la revetlla de Sant Joan. “CadascĂş baixa les taules, les cadires i la tecaâ€?, explica Ricard MonrĂłs, president de La Talaia, l’AssociaciĂł per les festes del Centre de l’Hospitalet. És un deliciĂłs treball en equip que tambĂŠ inclou comunitats de veĂŻns, entitats... En alguns carrers hi ha bandes sonores. “Normalmentâ€?, continua Ricard MonrĂłs, “un veĂ­ baixa l’equip o ĂŠs d’una entitat. Abans sĂ­ que s’havien portat grups per tocar, però com que ara els preus s’han disparat tant...â€?. TambĂŠ n’hi ha que guarneixen el carrer, com el PrĂ­ncep de Bergara. El Centre Catòlic muntarĂ una taula a Roselles, Folcat Diabòlic ho farĂ davant del seu local... SĂłn sopars que funcionen com el mĂ­tic anunci nadalenc mĂ­lia es completa un altre cop. SĂłn un sĂ­mbol de tradiciĂł, “de les antigues festes majorsâ€?, en què la gent sortia al carrer a prendre la fresca o a compartir un vermut o el que fos. De llibertat, perquè durant la dictadura eren inviables. I tambĂŠ de records per sempre. D’escenes que anys desprĂŠs es recordaran amb un “te’n recordes de...â€?. I potser de noves parelles o amistats. És un tresor que en una gran ciutat encara es conservi l’essència dels pobles. Instants tan mĂ gics com el del pernil de l’Eduardo o les competicions interminables entre els mĂŠs hĂ bils amb el futbolĂ­ i els mĂŠs sapastres, a l’aldea Val do Mao, de Lugo, i es balla un dels himnes gallecs, A Rianxeria: “OndiĂąas veĂąen, ondiĂąas veĂąen, ondiĂąas veĂąen, ondiĂąas veĂąen e van, non te embarques rianxeira, que te vas a marearâ€?. Hi ha molt poques ciutats que promoguin el contacte entre els veĂŻns amb una taula com a excusa. SĂ­mbol de negociacions, confessions i... Festa. Bona Festa Major del barri Centre a tothom. Els de Viu L’Hospitalet brindarem per tots i totes vosaltres!

VIU L'HOSPITALET Revista gratuĂŻta de societat i cultura NĂšMERO 134, JUNY DE 2017 redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47

FOTO DE PORTADA: RICARD MONRĂ“S DIRECTOR DE CONTINGUTS: TONI DELGADO PUBLICITAT: MERCHE BLANCO 627 916 905 parentesi@elginjoledicions.com IMPRESSIĂ“: IMPRINTSA Dipòsit Legal. B-20065-2005 EDITA: EL GĂ?NJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034 La redacciĂł de Viu L'Hospitalet no coincideix necessĂ riament amb l'opiniĂł dels seus col¡laboradors.

ÍNDEX 5.Una tarda a... LA FESTA MAJOR DEL BARRI CENTRE

16.Cultura PARLEM AMB AGUSTÍN FRUCTUOSO I CARMEN COLLANTES AMB L'EXCUSA DEL SOLSTICI

Els pares i mares no sempre tenen clara la resposta i al seu rescat arribaran el 21 de juny als jardins de la Biblioteca Can Sumarro els deParranda amb el seu invent infal·lible, El Triacontes, una ruleta gegant amb vuit contes llargs, curts, amb poemes, apallassats, amb missatge, tendres, esbojarrats... És la proposta del Bibliojardí per a la Festa Major del barri Centre.

Carmen Collantes Sánchez és una fotògrafa a qui no li agrada que l’objectiu l’apunti. De la noia riallera i alegre passa a “una mica pressionada i tensa”. Hem parlat amb ella i amb Agustín Fructuoso amb l'excusa d'una nova edició del Solstici.

unautnaarda amb... tarda a...

Girant la ruleta de la imaginaciĂł a la Festa Major del barri Centre

Text TONI DELGADO Fotos DEPARRANDA / RICARD MONRĂ“S / T. DELGADO —Quin conte m’explicarĂ s avui? —pregunten, al llit, els nens i nenes amb l’últim alè de la jornada. Els pares i mares no sempre tenen clara la resposta i al seu rescat arribaran el 21 de juny als jardins de la Biblioteca Can Sumarro els deParranda amb el seu invent infal¡lible, El Triacontes, una ruleta gegant amb vuit contes llargs, curts, amb poemes, apallassats, amb missatge, tendres, esbojarrats... És la proposta del BibliojardĂ­ per a la Festa Major del barri Centre. “Els deParranda hem solucionat aquesta angoixa amb una ruleta que fa llums i treu fum i que, quan es fa rodar, ens aporta emociĂł a l’hora de decidir quin conte s’expli

explica Joel Grau. A El Triacontes explicaran, a la tarda, els vuit

de la companyia en l’ordre que determini l’atzar. Es van trans-

Foto: DEPARRANDA.

formant en els personatges sobre la marxa, conviden a pujar al pĂşblic... Una nena es troba un llibre gegant i quan l’obre hi apareixen molts personatges: un mag despistat, una bèstia ferotge, una mosca fosca i gegant... “HaurĂ de superar proves

arribar al castell, on es trobarĂ un prĂ­ncep blau peculiar. Però... Tot ha estat un somni: s’ha quedat adormida al costat del llibre gegant. Quan es desperta, un bibliotecari l’acompanya a la Biblioteca de Can Sumarro, on l’obra ha !

És el poder de la imaginaciĂł. TambĂŠ hi ha un conte en vers; un altre on se simula un concert de Gospel “amb el tĂ­pic predicador d’Illinois portant la "

#

" $ "

% & a llegenda de Sant Jordi...

5 VIU L'HOSPITALET

Anna Bertran i Joel Grau, de deParranda, durant l'obra.

ucultura na tarda a... FOMENTEN LA PARTICIPACIĂ“ “SerĂ la nostra 2001a o 2002a ac explica Joel Grau, de deParranda, fundada l’any 2000 i amb espectacles que fomenten la participaciĂł de petits i grans: “Ja sigui en les propostes d’animaciĂł com en les de sala i contes, volem que piquin de mans, El projecte ha anat evolucionant: “El nostre humor i ironies sĂłn ( potser ĂŠrem mĂŠs gamberros. Abans buscĂ vem divertir Ăşnicament i ara tambĂŠ oferim petites pĂ­ndoles didĂ cti ) Els ajuda, i molt, que dos membres de la companyia siguin mestres.

Una escena d'El Triacontes.

6 VIU L'HOSPITALET

HUMOR PEDAGĂ’GIC DeParranda fa humor pedagògic a travĂŠs d’espectacles escrits i pensats per la companyia —“no hem realitzat mai versions ni hem agafat contes populars. Sempre ens hem guiat per

* Una direcciĂł que els proporciona mĂŠs llibertat i credibilitat: “Disposem d’un full en blanc que no ens fa por perquè, afortunadament, encara tenim moltes idees per escriure i anar executant-les en #

A mĂŠs, actuen sempre amb la picardia de no incidir massa en cap concepte: “Si muntes un espectacle d’una hora seguida parlant del reci " + La mĂ gia de la imaginaciĂł. captar l’atenciĂł del pĂşblic els seus shows han de ser “molt explosius i —Joel, heu canviat el paper de la dona en els contes? —Mai l’hem diferenciat de l’home. La normalitat ĂŠs la igualtat. Ara potser estic sent massa explĂ­cit, però el prĂ­ncep blau d’un dels contes ĂŠs un barrufet. —Tenir la capacitat de canviar l’estat d’à nim d’algĂş deu ser fantĂ stic. —És el nostre objectiu des que vam començar i, afortunadament, l’assolim gairebĂŠ sempre. La gent ens aplaudeix. És una feina molt agraĂŻda. Hi va haver un cas que ens va fer especial il¡lusiĂł. —Quin? (passa a la pĂ gina 8)

La plaça de l'Ajuntament.

Foto: DEPARRANDA.

Foto: DEPARRANDA.

Foto: RICARD MONRĂ“S.

ucultura na tarda a... —Una mare va comentar-nos desprÊs de

mid, havia vingut de morros, empipat per algun motiu, i que des del primer moment s’havia posat a riure. Ostres, el vam posar de bon humor! Una escena així ens arriba mÊs que un gran elogi.

(ve de la pĂ gina 6)

ELS ESPAIS OBERTS Quan actuen en espais oberts han de ser mĂŠs explosius i expressius: “Tens molts mĂŠs condicionants en contra, però els sorolls externs tambĂŠ sĂłn al¡licients per cridar mĂŠs l’atenciĂł #

El que sĂ­ els molesta molt sĂłn els mòbils encesos dels en una sala tancada: “Representen

ESCENARI JA CONEGUT Als jardins de Can Sumarro han actuat dos cops amb les propostes d’animaciĂł Guirigall i Queviures: â€œĂ‰s un lloc idĂ­l¡lic on

( La Festa Major tambĂŠ ĂŠs un context “amb tots els factors de cara, perquè tothom vol passar-ho bĂŠ i gaudir. AixĂ­ que si, des del principi, demostrem el pĂşblic 3 LA PROGRAMACIĂ“ És eI moment de parlar amb Ricard MonrĂłs, president de La Talaia (AssociaciĂł per les Festes del Centre de l’Hospitalet), l’entitat que programa l’agenda d’una Festa Major del barri Centre (del 15 al 24 de juny) que tĂŠ com a " " els “sopars al carrer. Hi ha poques ciutats on els veĂŻns surtin amb les seves taules i cadires. Quan hi vaig, ĂŠs com si no haguĂŠs passat el temps. Em sento igual que quan, fa 40 anys, sortia

Ricard MonrĂłs amb el cartell de la Festa Major.

Foto: T. DELGADO.

L'AGENDA DE LA FESTA MAJOR DEL BARRI CENTRE 15 DE JUNY.L’ou com balla, organitzat per Gent de Pau, Ês la primera activitat d’una Festa Major que s’encetarà oficialment amb el pregó i seguirà amb una degustació i tast de vins.

8 VIU L'HOSPITALET

16 DE JUNY. SerĂ el torn del recital de poesia Fuertes; del correfoc i la tabalada ‘Foc de Solstici’; i del concert jove dels grups La Barraca i Sixtus.

17 DE JUNY. Al matĂ­, la 10a trobada d’intercanvi de plaques de cava; la jornada ‘Solidaris pel Senegal’, de l’AssociaciĂł de CooperaciĂł Fallou ONGD; una exhibiciĂł de tai-xi; Jazz Manouche; els tallers de gegants i capgrossos, rugbi, maquillatge... O de la proposta de Pessics de Ciència La ciència va de festa! A la tarda, el XVIIè Torneig de futbol 3x3 i futbol base (Penya Barcelonista de l’Hospitalet) o el concert de Festa Major dels alumnes de Flotats Espai Musical.

A la nit, els sopars al carrer i un concurs de DJ “lliure de sexismes�, l’Akelarre Hortera, de l’Aquelarre Jove de l’Hospitalet.

18 DE JUNY. El Club CL’HĂ ssics organitza una trobada oficial de cotxes i motos clĂ ssics de l’Hospitalet l’endemĂ , dia de la passejada amb bicicleta pels carrers (amb botifarrada final); la cercavila; la xocolatada i els jocs infantils al carrer del Xipreret; l’actuaciĂł del grup infantil PlĂ stics; el correfoc i la tabalada infantil; o “el gran espectacle de Festa Majorâ€?, amb un recorregut “per les cançons mĂŠs conegudes del cinema musical, la sarsuela, l’òpera i la cançó catalanaâ€?. 19 DE JUNY. L’última setmana de la Festa Major del barri Centre començarĂ , dilluns 19 de juny, amb la representaciĂł d’El diari d’Anna Frank (Quadre Escènic del Centre Catòlic) i el concert-concurs L’Hospitalet tĂŠ talent, convocat per l’AssociaciĂł d’Estudiants de L’Hospitalet.

CÈNTRIC gastrobar Dinars i sopars tots els dies (NO tanquem per vacances) Plaça de Catalunya 39-41 El Prat_Bcn centricgastrobar.com

.com/centricgastrobar

L9_CèNTRIC | centricgastrobar.com @centricgastro

#centricgastrobar #viulestiualprat #elpratmola

@centricgastrobar

ucultura na tarda a... ELS PRIMERS MOVIMENTS Entre gener i febrer comencen els primers moviments i preparatius, com els de demanar pressupostos d’orquestres, grups d’animaciĂł, d’havaneres... A La Talaia, immersa en el seu 13è aniversari, convoquen una reuniĂł amb les entitats participants i pacten les seves activitats, que sĂłn “participa EL PRESSUPOST El pressupost ĂŠs la suma de la subvenciĂł de l’Ajuntament i l’aportaciĂł dels patrocinadors i sponsors. EL PREGONER El criteri per a triar el pregoner ĂŠs que sigui una persona que visqui al barri o hi tingui una direcciĂł directa: “En els Ăşltims anys ho han estat mestres de l’escola Patufet 5 6 En aquesta ocasiĂł (15 de juny a les 20.30 hores, a la plaça de l’Ajuntament) serĂ Joan Ferrer, jubilat que va ser comptable de professiĂł, i va col¡laborar en l’organitzaciĂł de l’Hospitalet Ciutat Pubilla, i ha estat membre de la junta del Centre Catòlic i de l’Ateneu de Cultura Popular, entitat de la qual fou president.

L'essència: els sopars al carrer.

Foto: RICARD MONRĂ“S.

L'ĂšLTIMA PREGUNTA —L’última pregunta, Ricard. Per tu el millor moment de la Festa Major del barri Centre, ĂŠs quan comença o tota en general? —Tota la festa i, sobretot, tenir la satisfacciĂł l’últim dia que ha estat un esdeveniment tranquil i sense incidents. Per una part penses que ĂŠs una llĂ stima que s’hagi acabat, però per l’altra... Ostres, ĂŠs que ĂŠs esgotador! §

L'AGENDA DE LA FESTA MAJOR DEL BARRI CENTRE

10 VIU L'HOSPITALET

20 DE JUNY. L’endemĂ dues propostes contraposades: el recital de poesia del Col¡lectiu Verba, del Centre Catòlic, amb la lectura de l’obra d’Isabel-Clara SimĂł als jardins de la Regidoria del Districte I, i un mĂ ster de zumba a la plaça de l’Ajuntament.

21 DE JUNY. A mĂŠs de la proposta dels deParranda, hi haurĂ una festa infantil amb Tager Animacions, una sessiĂł de cardio box i una exhibiciĂł de dansa del ventre a la plaça de l’Ajuntament o la inauguraciĂł de l’exposiciĂł i el lliurament de premis del 61è Concurs de Fotografia ArtĂ­stica i de Muntanya. 22 DE JUNY. Triple proposta: exhibiciĂł de dansa del ventre; trobada de poetes; i claussura esportiva i lliurament de tro-

feus als entrenadors i jugadors dels equips de la Penya Barcelonista de l'Hospitalet.

23 DE JUNY. No cal dir que durant la revetlla de Sant Joan no faltarà la foguera, la cercavila de la Flama del Canigó i la lectura del seu manifest, els sopars al carrer, la coca de Sant Joan al carrer del Xipreret... L’Orquestra Swing Latino farà ballar tothom.

24 DE JUNY. Serà el moment de gaudir del bacallà a la recollonÊ i l’amanida del temps dels Amics de l’esmorzar, el Show Bergara, el vermut de germanor al carrer del Príncep de Bergara o la cantada d’havaneres amb el grup Xarxa i, Ês clar, el castell de focs artificials.

Opinió

I tot això com es farà? Respostes a certes preguntes sobre el dia D que Catalunya deixarà de ser una autonomia i passarà a ser un Estat

H

Un exemple: el codi penal. Un codi penal no es pot fer d’un dia per l’altre. Solució: el nou Estat català agafa el text del codi penal espanyol i en farà una mena de “copiar i enganxar”, de manera que quedaran garantides dues coses a la vegada: la seguretat jurídica i la plena autonomia del nou Estat català que tindrà l’última paraula amb tot. I a mesura que el nou Parlament vagi legislant ja farà el codi penal que cregui oportú. Des de principis de l’any 2016, els tretze consellers del govern tenen l’encàrrec de pensar en com s’actuarà en els seus àmbits competencials en tres fases: com seran les primeres hores d’independència, com serà el primer mes d’independència i com serà el primer any d’independència. S’ha pensat al detall qualsevol contingència pròpia de la creació, tranquil·la però irreversible, de la nova administració. Per posar un exemple: ja se sap on cal anar a buscar les peces de recanvi de les centrals nuclears per si hi ha una avaria. El mateix es pot dir del complex entramat informàtic que garanteix des dels semàfors al cobrament efectiu dels sous dels funcionaris. Hi ha empreses multinacionals del ram establertes al territori que han comunicat la seva intenció no només de quedar-se sinó de col·laborar amb les noves autoritats.

La majoria de consultes dels països que, a desenes, van passant pel Palau de la Generalitat s’encaminen més a preguntar si hi haurà mesures econòmiques abruptes (com la nacionalització d’empreses) que no pas sobre la preocupació d’inestabilitat política i social. A aquestes veus internacionals se’ls està explicant que la seguretat jurídica és l’obsessió del govern sigui quina sigui la reacció de l’estat espanyol. És per això que es donarà validesa immediata als documents d’identitat espanyol i passaports per no deixar els ciutadans catalans en cap llimb legal. Com és de preveure, aquestes actuacions afecten ports, aeroports i duanes. I com es pagarà tot això? És la pregunta que, amb lògica, es fan moltes

persones a les quals la idea de la independència els pot arribar a seduir però a qui inquieta si cobraran la pensió, el sou si són funcionaris, o les factures si són proveïdors de l’administració: doncs bé, " nançament per ‘passar’ els primers dies i setmanes. S’ha calculat des de l’escenari més amable al més dur. És a dir, des d’una independència pactada amb Espanya a una situació de bloqueig absolut en què Madrid tanca l’aixeta per complet. En aquest cas, estan plantejades diferents fonts externes i internes per no dependre d’una de sola i a més complementàries entre sí: des de crèdits internacionals concertats a la creació de bons patriòtics o la possibilitat d’avançament de pagament d’impostos. Jofre Llombart, periodista.

11 VIU L'HOSPITALET

i haurà un dia, si així ho vol la majoria del Parlament, en què Catalunya deixarà de ser una comunitat autònoma i passarà a ser un Estat. El govern vol que en el pas d’un estadi a l’altre no hi hagi sensació de trencament i que estigui marcat per la normalitat. És a dir, que el ciutadà no noti de manera brusca que dilluns vivia a l’estat espanyol i dimarts a l’estat català.

gastronomia de proximitat

L’ERMITA DE BRUGUÉS, UN CLÀSSIC EN PLENA EVOLUCIÓ Text MARIANO MARTÍNEZ

DAVID CARTOIXÀ Cap de cuina de l'Ermita de Brugués

12

VIU L'HOSPITALET

Ctra. Gavà-Begues, km. 4,600 08850 Gavà Atenció i reserves: 93 662 26 82 info@restaurantermitadebrugues.cat Dimecres i dijous: Esmorzars de 10 a 12h. Menjars de 13 a 16.30h. Divendres: Esmorzars de 10 a 12 h. Menjars de 13 a 16.30h. Sopars de 20.30 a 23 h. Dissabte: Esmorzars de 9 a 12 h. Menjars de 13 a 16.30 h. Sopars de 20.30 a 23 h. Diumenge: Esmorzars de 9 a 12 h. Menjars de 13 a 16.30 h. .com/Restaurant-Ermita-de-Brugués

Parlar amb el David Cartoixà és fer-ho amb la història viva de l’Ermita de Brugués, un dels restaurants de referència de la cuina clàssica catalana del Baix Llobregat. Rere els seus trenta vuit anys s’amaga la genètica d’una família que va arrencar el negoci l’any 1960. A les portes del Parc Natural del Garraf, al costat de l’Ermita de Brugués i al peu del Castell d’Eramprunyà, esdevé una experiència completa a escala gastronòmica i visual. Un oasi metropolità que esdevé un espai pel gaudi dels cinc sentits, no només del gust i de la vista. “Des que era petit formo part de la vida del restaurant. Amb poc més de 13-14 anys, ja ajudava a la família”, comenta en David, que fa un parell d’anys que s’ocupa al 200% de la cuina. “Encara que vaig començar en el servei de sala, i m’agrada, sempre m’ha tirat la cuina i per això vaig fer l’aposta definitiva per dedicar-m’hi en cos i ànima”. La seva evolució és curiosa: va estudiar Biologia i Bioquímica, va treballar en investigació, també com a docent, però la sang crida ben fort i, definitivament, els fogons sembla que seran el destí de la seva inquietud vital. “Per això, vaig decidir formarme a l’Escola Hofmann en cursos de cuina, pastisseria, màrqueting...

Per intentar aportar el meu granet de sorra al projecte de l’Ermita de Brugués”. ADN Ermita de Brugués L’herència que rep en David Cartoixà no és petita: “He après molt de l’anterior cap de cuina, en Miquel Rodríguez, que feia molts anys que treballava amb nosaltres. També dels meus professors de l'escola Hofmann, especialment del xef Lluis Rovira. Però les persones en què més m’he fixat han estat l’àvia i la mare, que també van passar per la cuina de l’Ermita. Les recordo cuinant des de ben petit, i, de fet, moltes de les seves receptes encara són una referència de la nostra cuina: de l’àvia, l’allioli i la crema catalana formen part de la nostra carta des de sempre; de la mare em quedo amb la seva espectacular salsa marinera i la sopa de peix”. Paraules majors d’una cuina catalana tradicional, amb arrels, a la qual en David ha volgut afegir més tècnica i perfeccionament: “M’agrada molt treballar la cuina al buit a baixa temperatura. Nosaltres som coneguts per les carns a la brasa, i aplicant les noves tècniques aconsegueixes un resultat espectacular”. Noves tècniques de cocció que encara enalteixen més els sabors de sempre:

SERVEI D’ASSEGURANCES AUTO L’Hospitalet de Llobregat Av. Carrilet, 321 93 261 07 74

EL TEU COTXE, ESPAI PROTEGIT Amb l’assegurança d’auto del RACC, deixaràs enrere els imprevistos a la carretera.

La teva assegurança gratis tot l’estiu si la contractes ara.

El contingut d’aquest anunci no té valor contractual. Subjecte a les condicions de la campanya disponibles a www.racc.cat. RACC MEDIAGENT, S.A.U., Agència d’Assegurances Exclusiva d’AMGEN SEGUROS GENERALES, COMPAÑÍA DE SEGUROS Y REASEGUROS, S.A., i autoritzada per a operar en el ram de les assegurances de vida amb AGRUPACIÓN AMCI DE SEGUROS Y REASEGUROS, S.A. A més, comercialitza assegurances de decessos, mascotes i comerç d’AMSYR AGRUPACIÓ SEGUROS Y REASEGUROS, S.A., segons l’acord de col·laboració subscrit entre les dues entitats asseguradores, en virtut de l’article 4.1 de la Llei 26/2006, de 17 de juliol, de mediació d’assegurances i reassegurances privades. Registre en la D.G.S.F.P. amb el número: C0708A58201740.

Hi som per ajudar

J gcDVWURQRPLD astronomia ultura de proximitat

“També he volgut optimitzar els processos del dia a dia –comenta en David–, treballar d’una manera més neta i professional i no fer-ho a cop de ronyó, com als inicis del restaurant”.

LA RECEPTA

CANELÓ TRASPARENT FARCIT DE SALMÓ, GAMBES I ESPÀRREC DE GAVÀ

14

VIU L'HOSPITALET

La importància del producte Una cuina de sempre també acompanyada dels sabors de sempre. A l’Ermita de Brugués sempre han apostat pel producte de proximitat i de temporada del Baix Llobregat: pels seus plats han passat, i passen, el Calçot de Gavà, la Carxofa Prat, l’Espàrrec de Gavà. “Treballar amb aquests productes, i que siguin frescos, és una garantia de qualitat –comenta en David–. A més, també contribueixes a l’economia local, amb un treball braç a braç amb el pagès: un plat d’un producte que s’acaba de recollir del camp no es pot comparar amb un altre de productes que vénen de fora. Ho has de fer molt malament perquè el resultat final a la cuina no sigui bo”. Un Parc Agrari al plat que també passa pel sedàs de les noves tècniques i combinacions: “Treballar amb aquests productes de km0 dóna molt de joc: últimament ho hem fet amb la Carxofa Prat, que hem combinat amb el foie; les croquetes de Calçot de Gavà farcides de romesco també han tingut molt èxit durant la temporada”. Cada cop més el cuiner sembla més sensible a treballar amb els productes que tenim més a prop, i “com més difusió fem, més sensibilitzarem

INGREDIENTS: Oblea d’arròs, salmó fresc, gambes bullides, Espàrrecs de Gavà bullits, cibulet, sal, pebre, oli, wasabi, maionesa, ous de salmó, mirin, salsa de soja, pètals de flor de pensament. DESCRIPCIÓ C .)7&9*2 1@4'1*& ) &77K8 &2' :3& '&rreja d’aigua i el mirin.

el consumidor. I projectes com GastroGavà faciliten molt aquesta tasca. Nosaltres hem notat més afluència de públic i que els comensals tenen més coneixements sobre els productes de temporada, i això ens obliga, afortunadament, a continuar millorant. Penso que el nostre futur passa per continuar apostant per la gastronomia de proximitat i la formació contínua”.

C *7 +*7 *1 +&7(.9 )*1 (&3*1J 9&11*2 & daus el salmó, les gambes bullides, i ho passem lleugerament per la paella. Deixem refredar. C 88&43&7 &2' 1& 84/& 1& 8&1 1 41. *1 pebre i el cibulet tallat molt petit. C *2 *1 (&3*1J *3,&3=&39 *18 5H9&18 )* 5*38&2*39 & 1@4'1*& -.)7&9&)& . &+*,.39 el farciment. C *(47*2 &2' *18 4:8 )* 8&12J . 1& maionesa barrejada amb el wasabi.

una tarda amb...

cultura

Carmen Collantes: “Necessito explicar el meu passat a travĂŠs del paisatge i l’horitzĂłâ€? Text i fotos TONI DELGADO o li convenç gaire la proposta del periodista. “Ostres, ĂŠs que no sĂŠ si vull veure’m aixĂ­... Abraçada a una bola de bates!â€?, resol, divertida, Carmen Collantes SĂĄnchez (l’Hospitalet de Llobregat, 1987). TĂŠ un punt misteriĂłs: ĂŠs generosa i expressiva en la conversa, però els focus la fan sentir petita: “I si la toco nomĂŠs? És que una tĂŠ una reputaciĂł!â€?. És una fotògrafa a qui no li agrada que l’objectiu l’apunti. De la noia riallera i alegre, passa a “una mica pressionada i tensaâ€?. La metamorfosi ( > @ que sĂłc seriosa! Estic patint molt! Tria’n unes en què surti bĂŠ, eh!â€?.

N

16 VIU L'HOSPITALET

La bola de bates representa una abraçada mĂşltiple i ĂŠs un dels projectes que Carmen Collantes ha proposat als tpkutxos, el grup de 6 a 12 anys del taller del TPK Art i Pensament Contemporani, per treballar quatre emocions (l’alegria, la pena, el dolor i l’afecte): K suggeria l’afecte i van triar el cercle, i desprĂŠs, entre tots, vam escollir les bates com a element. Als nens i nenes els costa representar conceptes abstractes perquè sĂłn molt prĂ cticsâ€?. El TPK complirĂ 40 anys al setembre i entre el 21 de juny i el 16 de juliol celebrarĂ una nova ediciĂł del Solstici al Cen

pintura com a llenguatge que “encaraâ€? serveix per a explicar el mĂłn. LA REVISIĂ“ “La pintura ha estat un llenguatge hegemònic durant L'entrevistada. WW Y WZW " % tenir la competència d’altres que expliquen les mateixes coses. La pintura, però, va analitzar les seves qualitats. Una retratava paisatges perquè volia transmetre bellesa i ara “ho 6 [ " re-

" #$ % &*+ “Els primers que estava fentâ€?. " ) " " com mĂŠs que una imatge de la realitat. Ara, el digital fa- SER SINCERA AMB ELLA MATEIXA Ara Carmen Collantes desxifra i rellegeix el paisatge amb cilita les imatges imponents, i costa molt mĂŠs trobar una investigaciĂł que vagi mĂŠs enllĂ del llenguatge, del que es altres materials i formats i tracta de narrar la seva experiència: “Necessito explicar el meu passat a travĂŠs del paisatge i veuâ€?. K ( \ ( l’horitzĂł. M’ha costat uns anyets ser sincera amb mi mateide producciĂł artĂ­stica i, per tant, hi has de mostrar el mi- xa i veure que, per molt que em forci a fer una altra cosa, llor de tuâ€?, #$ % â€œĂ‰s un gran projecte això ĂŠs el que vull explicarâ€?. Beu i juga sovint amb l’ampolla d’aigua. Un comportament que t’obliga a investigar conceptes assolits i donar-los forma. T’exigeix moltâ€?, replica Carmen Collantes, que fa temps que, ni molt menys la distreu, perquè (passa a la pĂ gina 18)

SUMmER

expERience

MÚSICA, TEATRE, DANSA, CIRC, ESPORT I ALTRES MOGUDES A TOTS ELS DISTRICTES ENS VEIEM AQUEST JUNY I JULIOL A L’H! #LHexperience #CulturaLH

ccultura ultura (ve de la pĂ gina 16) sembla que amb els

ulls Carmen Collantes capturi el discurs de qui li parla. Es nota que admira Agus %

no et surt una paraula o necessites la cita precisa. El director del TPK en tria una de Beckett: “‘L’artista ĂŠs aquesta persona que intenta saber qui era quan va nĂŠixer’. Per mi l’època mĂŠs gloriosa de la pintura ĂŠs quan comença la crĂ­tica ferotge cap a ella perquè altres llenguatges es posen de moda. El llenguatge criticat tĂŠ una llibertat total per preguntar-se qui ĂŠs i no. AixĂ­ que cada cop que la pintura es posa de moda, tremoloâ€?.

18 VIU L'HOSPITALET

—Recordo que la Carmen sempre venia molt de pressa i feia la seva —intervÊ #$ %

—Des de petita, sempre m’he sentit molt còmoda als tallers del TPK. No em costava entendre els conceptes... És cert! Pintava les meves històries. No parlava molt amb ningĂş. Jo, apa, apa... Anava per feina. D’adolescent potser els professors em recomanaven alguna cosa i... —explica Carmen Collantes. —Eres una mica anĂ rquica? —li pregunto. / 7 vien de ser els meus dibuixos i pintures. Anava molt al meu rotllo. Ara sĂłc menys anĂ rquica. Ensenyar l’ha fet tenir la mirada 9 < 9 "

adaptar el discurs als alumnes i desaprendre. Durant l’hora i mitja de classe intenta, en el cas dels nens, que estiguin “en tensiĂł, motivats, actius i en movimentâ€?. = 7

tota l’estona: “Si no ho fas aixĂ­, desconnectarien al cap de mitja horaâ€?. Carmen Collantes ha d’estar molt aten > “aquesta connexiĂłâ€?. EXPERIĂˆNCIA DINĂ€MICA S’hi deixa la pell per a convertir el taller en una experiència dinĂ mica que, a travĂŠs del dibuix, l’escultura i la pintura, ajudi als tpkutxos a assumir els conceptes, generar-los inquietuds i aprendre

Carmen Collantes desprĂŠs de la conversa.

lliçons vitals. Els proposa un joc on ella “fa una mica un paper. Em transformo a vegades. Hi estic immersa en tot moment en un procĂŠs creatiu que em carrega les pilesâ€?. Amb els adults ĂŠs una altra història: “Els has de tenir enganxats a un projecte que els motivi. Hi has d’anar negociantâ€?. El dia de la inauguraciĂł del Solstici passarĂ de pressa i de puntetes per davant de la seva obra per no veure la

reacciĂł dels altres. De nou, la vergonya. De nou, s’escaparĂ dels focus: “Mai pregunto a ningĂş què li semblen els meus treballs. Em fa pudor, però reconec que potser el sentit d’una obra ĂŠs generar preguntesâ€?. La segona foto de l’entrevista la proposa ella. S’hi sent còmoda al racĂł on els alumnes pengen les bates, “un espai molt tendre i bonic. Toni, has de ser molt rĂ pid perquè si no se me’n va el somriure!â€?. §

una tarda amb...

esports

Xavier Primo: “L’escalada s’ha de fer amb les cames. Hi tenim mĂŠs força que als braçosâ€? Text TONI DELGADO Fotos T. DELGADO / XAVIER PRIMO —El teu primer record ĂŠs a la muntanya? Xavier Primo obre els ulls, em mira, desvia la vista i agafa aire. —No m’ho he parat a pensar mai. A la muntanya hi he estat sempre. Amb un any els pares em van portar a l’Aiguille

@ @ @

puja amb telefèric. SĂłn gairebĂŠ 4.000 metres d’altura.

20 VIU L'HOSPITALET

L’entrevistat va topar-se amb la que seria la seva gran passiĂł. Xavier Primo ĂŠs el vicepresident del Club Muntanyenc l’Hospitalet. Hi anava ja amb quatre anys amb el pare, Carles Primo, president durant dos mandats. Ell ho ha estat un. L’entitat, que el proper 21 de juny complirĂ 65 anys, sobreviu “picant molta pedraâ€? i malgrat que li costi “moltâ€? atreure els joves: “He estat quatre anys fora del paĂ­s i hi he tornat fa dos. En els Ăşltims anys hi ha hagut una baixada sensible de l’associacionismeâ€?. Per això el Club Muntanyenc l’Hospitalet torna a participar en l’Estiu Jove oferint, l’11 de juliol, un petit tast de l’escalada al rocòdrom del Poliesportiu Municipal del Centre, on conversem durant mĂŠs de mitja hora. LLEGIR I INTERPRETAR @ trenar-se. AquĂ­ veus molt clar que has de posar el peu a la presa groga i desprĂŠs a l’altra d’allĂ . A la roca has de llegir i interpretar-ho tot molt mĂŠsâ€?, exposa Xavier Primo. El rocòdrom fa 15 metres d’alt i els participants de l’activitat de l’Estiu Jove solen pujar-ne la meitat. L’any passat hi va haver un parell que es van animar a V 9 7

perquè es triga molt a avançar. Mentre un puja, l’altre estĂ a terra amb el gri-

Z & V &

@

% + TONI DELGADO.

gri, un assegurador amb fre assistit, “amb un sistema similar al cinturĂł de cotxeâ€?. És una jornada per a gaudir sense preocupacions amb nous companys i familiaritzar-se amb cintes, mosquetons o cordes: “Nosaltres [els instructors i experts escaladors de l’entitat] ho supervisem tot. Com ja hem passat per dalt la corda, el risc de caiguda queda anul¡lat. Si caus, et que-

darĂ s penjat de la corda i baixĂ s un pamâ€?. UN ESPORT EXIGENT L’escalada ĂŠs un esport “molt desagraĂŻtâ€? —“quan estĂ s uns dies sense venir, justegesâ€?— que et demana molts esforços per a fer passos subtils, des $ W Y W 9

petites, tenir els dits mÊs forts o saber col¡locar millor el (passa a la pà gina 22)

ecsports ultura (ve de la pà gina 20) cos... La tècnica Ês mÊs important que

22 VIU L'HOSPITALET

la força. El rocòdrom del Poliesportiu Municipal del Centre tĂŠ set vies: “Tres sĂłn relativament fĂ cils; la blava, amb forma de ‘s’, se supera prou bĂŠ; la de preses vermelles ja ĂŠs complicada; i la del mig, on totes sĂłn blanques, ĂŠs potser la mĂŠs difĂ­cilâ€?. Xavier Primo trenca de seguida amb un dels mites mĂŠs estesos: “L’escalada s’ha de fer amb les cames. Hi tenim mĂŠs força que als braços. Si tires de braços, acabarĂ s fulminat de seguidaâ€?. CURSOS I ACTIVITATS “No som una empresa d’aventuraâ€? podria ser un dels eslògans del Club Muntanyenc l’Hospitalet, i ĂŠs tambĂŠ una de les frases que mĂŠs repeteix Xavier Primo: “Volem que la gent als seus projectes i perquè els desenvolupinâ€?. Ofereixen cursos d’alpinisme, escalada, excursionisme, GPS i espeleologia. “Ens estan obligant a tenir unes titulacions extremes per realitzar una formaciĂł en què no cal arribar a aquests lĂ­mits. Exigint-nos titulats ens obliguen a funcionar com a empresa, i l’essència, ser un grup d’amics que va a la muntanya, es perdâ€?, lamenta. Organitzen, entre d’altres, activitats d’al $ [ W

excursionisme. La muntanya ĂŠs cada vegada mĂŠs a prop grĂ cies a fenòmens com el “granâ€? Kilian Jornet, capaços d’impulsar la gent perquè hi corri. El problema ĂŠs que molta gent no ĂŠs conscient dels riscos i sorpreses que amaga la natura: “No has de tenir por a la muntanya, però sĂ­ respecteâ€?. Els llibres han deixat de ser Ăşnicament manuals tècnics o relats d’expediL'entrevistat escalant a la Roca dels Arcs, a Vilanova de MeiĂ . CEDIDA. 9 $

experiències personals com CĂłrrer o morir i La frontera invi- uns vincles d’amistat i uns lligams bastant forts. TambĂŠ n’hi sible, de Kilian Jornet; Catorce veces ocho mil, d’Edurne Pa- ha, que han tornat enemistats. Tot s’accentuaâ€?. saban; Ni tan alt. Ni tan difĂ­cil, d’Araceli Segarra; o CĂłrrer per ser lliure, de NĂşria Picas. Obres que poden arribar a qualsevol —Si estĂ s sempre a la muntanya, de tant en tant et passen coses. Jo tambĂŠ vaig ser inexpert —explica Xavier Primo. tipus de lector. —Entenc que et va passar una cosa molt grossa que et va fer " W Y 9

ELS INICIS Els primers 25 anys de l’entitat van ser com a delegació de /`9 9 W 9 # {| W

" 9 la UniĂł Excursionista de Catalunya a l’Hospitalet, nascuda per ança. AnĂ vem fent vies d’escalada i un cap de setmana supel’impuls de membres del Grup Excursionista Saltadiç i de l’Ate- rĂ vem una, el segĂźent, una altra... Cada cop pujĂ vem el nivell neu de Cultura Popular. “Aquesta era, en aquella època, l’úni- }

ca forma de legalitzar una nova entitat, i mÊs de carà cter —Li va passar res a algú? excursionista�, s’explica al seu web [www.cmhospitalet.org]. /`9 < $ ~ " Y7 9 7 $

# " ^ _ 7 $ $ dues aventures a l’HimĂ laia, on he après que a les altes mundiferents interessos: “S’hi feien cursos de catalĂ clandestins, tanyes no tens el control absolut de tot i el perill d’accident ĂŠs " [ ` k { - ben a prop. prĂŠs gairebĂŠ tots aquests van desvincular-se i el club es va —La muntanya i les experiències extremes t’han ajudat a tenir mĂŠs el control de la situaciĂł? centrar mĂŠs en l’esportâ€?. Si vas a la muntanya a escalar o fer un cim, competeixes / > = 9 [

amb el medi, que “et pot fer tornar enrere. El dia que assolei- ho has de fer per nassos, malgrat que no tinguis un bon dia. xes el teu objectiu ets sents el rei del mamboâ€?. Es recomana Vols aconseguir arribar dalt com sigui, i a vegades la retirada no fer muntanya sol: “En una cordada d’escalada estĂ s dei- acaba venint, però mĂŠs tard, i acabes de començar a rapelar xant, entre cometes, la teva vida en mans de l’altre. Es creen W 7 W

Â

una tarda amb...

societat

Els rituals corporals i els tractaments capil¡lars d’OMG Text i fotos TONI DELGADO EstĂ s a punt de creure en la mĂ giaâ€?, adverteix el RacĂł de la Calma d’OMG. Estètica, Cosmètica i Perruqueria (plaça Mare de DĂŠu de Montserrat, 3, l’Hospitalet). “Els olis essencials difosos en l’ambient et conviden a tranquil¡litzar-te. Quan t’hi estires i la Maite et toca, et relaxes del totâ€?, explica Judith MontĂłn, responsable del salĂł. L’excusa de la conversa amb ella, Maite Vidal i Carol RendĂłn sĂłn els rituals corporals i els tractaments capil¡lars.

“

—Entenc que heu de fer una bona tasca pedagògica. Hi ha qui creu que els rituals sĂłn meditacions? JUDITH MONTĂ“N: Al contrari, es pensen que ĂŠs quelcom Ăşnicament estètic. MAITE VIDAL: I no necessĂ riament ĂŠs aixĂ­. JUDITH: És molt mĂŠs. MAITE: Tots haurĂ­em de realitzar a casa un ritual diari, perquè et puja l’autoestima. Un ritual de bellesa ĂŠs desmaquillar-se a la nit, cuidar-se, consentir-se... En principi, els rituals estan mĂŠs orientats a la relaxaciĂł de la persona i problemes com l’estrès, que deriva en molèsties musculars, contractures... Hi treballem punts molt concrets i no fem mal. El massatge tibetĂ , per exemple, elimina l’estrès,

limfĂ tic... —Per com la veus avui, quin ritual necessita la Judith? MAITE: [Riem]. La Judith? El nou ritual, el Salt Massage, que treballa amb pedres de sal rosa de l’HimĂ laia com a terĂ pia natural, i combat l’estrès.

24 VIU L'HOSPITALET

Judith i Maite.

—I quin li recomanaries a algĂş sense energia o que la tingui oculta? MAITE: Anem capcots perquè la nostra vida no ens satisfĂ al 100%, i això provoca que ens podem notar sense forces. Qual $ W 9 [ < $

et proporcionarĂ vitalitat... —Hi ha algun ritual que t’ajudi a seduir mĂŠs? MAITE: I tant! El de la sensualitat femenina, que tambĂŠ augmenta la fertilitat, ĂŠs un regulador hormonal espectacular i incrementa el plaer sexual. És clar, com et sents mĂŠs segura... JUDITH: Hi ha un ritual per a l’home. MAITE: El ritual del Cèsar. Incrementa la seguretat en un mateix, a travĂŠs dels olis.

JUDITH: Surts amb una pell espectacular perquè estem actuant en l’aspecte cosmètic. La part emocional o les contractures diferencien el ritual d’altres tractaments. —Amb els rituals ajudeu a la gent a conèixer-se millor? MAITE: Al fet que treguin la força, el seu interior. Els rituals solen ser d’una hora i mitja i els clients i clientes no volen sortir. I, ostres, els concedim el seu temps perquè surtin. JUDITH: La majoria tenen una part facial i una altra corporal. MAITE: # $ 7 7 xos, i treballar-los ĂŠs molt interessant. “Em fa mal aquĂ­. Hi tinc una contracturaâ€?, em comentava avui una noia. La contractura et ve d’allĂ , malgrat que no et (passa a la pĂ gina 26)

scocietat ultura (ve de la pĂ gina 24) faci mal perquè t’hi

has acostumat. La musculatura del cos et diu molt sobre la persona. JUDITH: Els clients em pregunten si la Maite ĂŠs bruixa... [Riem]. Perquè esbrina què passa. És terapeuta! MAITE: Quan ho fas, en funciĂł de com tinguis les contractures, puc entendre l’origen dels problemes. —Li has de trobar un forat a Judith! MAITE: És veritat! Ha de provar el Salt Massage. Si un viu les coses, les expressa amb les seves paraules. És el millor discurs. —A OMG us dediqueu a regalar moments. JUDITH: SĂ­. És una inversiĂł en una mateixa: manicura, depilaciĂł, neteja de cutis... A mĂŠs, hem traslladat el benestar de l’estètica a la perruqueria amb productes 100% naturals que tambĂŠ s’encarreguen de l’aspecte emocional. CAROL RENDĂ“N: No nomĂŠs volem posar guapa a la persona pentinant-la o traient-li les canes. TambĂŠ fer-la sentir bĂŠ i tractar el cuir cabellut i el cabell amb productes de qualitat. Depèn de cada cas, optarem per un tractament o un altre.

26 VIU L'HOSPITALET

—L’estrès provoca caiguda del cabell. CAROL: Igual que l’alimentaciĂł desequilibrada o els sucres dels aliments, que sĂłn un dels pitjors enemics del cabell. El tractament mĂŠs adient ĂŠs el Renewing, d’antienvelliment: quan una persona es fa gran, produeix menys colĂ gen, melanina... El Renewing pot ajudar a alentir l’aspecte genètic. —La gent ĂŠs conscient de com ĂŠs d’important tenir cura dels cabells? JUDITH: ƒ 7

CAROL: Amb un anticaiguda, efectivament, o un anticaspa, necessites força temps per aconseguir resultats. —I quins tractaments sĂłn mĂŠs immediats? CAROL: L’antienvelliment t’ajuda a evitar la caiguda del cabell sense que facis

Â… Well-being

Carol i Judith.

9 7 Â… Nourishing, molt nutritiu, revitalitzant i reconstituent indicat per a "

productes quĂ­mics, la manca de cura o la sobreexposiciĂł al sol poden fer malbĂŠ els cabells. L’efecte dels tractaments capil¡lars pot durar entre una setmana i un mes, en funciĂł de la salut dels cabells.

—Quin tractament necessitaria la Judith? CAROL: Just el que t’anava a explicar ara, el Replumping, que hidrata i proporciona elasticitat i cos a tot tipus de cabells. JUDITH: Hi ha un parell de frases que " 9

d’OMG: “No hi ha millor tractament de bellesa que la felicitatâ€? i “la bellesa ĂŠs la nostra responsabilitatâ€?. §

sscabies ocietat abies ultura que... que...

L’esperit de les fogueres de Sant Joan Text TONI DELGADO Il¡lustraciĂł ELIBET ROVIRA Ja les podeu fer ben altes / les fogueres aquest any / cal que brillin lluny i es vegin / els focs d’aquest Sant Joan. / Cal que es vegin de València, / de Ponent i de Llevant‌ / i en fareu tambĂŠ en la Serra / perquè els vegin mĂŠs enllà ‌ / i el crit d’una sola llengua / s’alci dels llocs mĂŠs distants / omplint els aires encesos / d’un clamor de Llibertat!â€?. Descrivia el poeta Joan Maragall molt abans que Sant Joan fos nomenada Diada Nacional dels PaĂŻsos Catalans, als anys setanta.

28

VIU L'HOSPITALET

“

La revetlla de Sant Joan ĂŠs tambĂŠ la Nit de les Bruixes o la Nit del Foc, el moment de l’any en què el sol estĂ ubicat en el seu punt mĂŠs alt i es pot veure durant mĂŠs temps. La nit mĂŠs curta de l’any i la festa del solstici d’estiu. Però... Quin ĂŠs l’origen de la foguera de Sant Joan? La celebraciĂł de la revetlla de Sant Joan provĂŠ de la tradiciĂł pagana de retre homenatge al sol. “En els seus inicis llunyans, la celebraciĂł de la nit de Sant Joan va ser un ritu d’acciĂł de grĂ cies dirigit a la terra que proporcionava a l’home una nova collita cada anyâ€?, s’explica en un reportatge de la FundaciĂł Pere TarrĂŠs. Fins als Ăşltims compassos del segle XIX era costum encendre fogueres considerables davant dels santuaris o ermites ubicats en llocs alts. TambĂŠ ĂŠs una jornada important per al cristianisme. El sacerdot Zacaries havia perdut la veu perquè no creia que la seva dona, Isabel, estiguĂŠs embarassada. Zacaries va predir que la recuperaria 9

‡ `

així va ser. Eufòric, Zacaries va anunciar als quatre vents la bona nova amb fogueres. Al Berguedà creuen que Sant Joan fa la volta al món recorrent les teulades mentre toquen les dotze batallades.

“L’origen de les fogueres es troba en el desig d’imitar i regenerar el foc del sol i de conjurar les sequeres per assegurar aixĂ­ una bona grĂ cia per part dels genis dels elements: l’aigua, la terra, el vent i el focâ€?. La tradiciĂł ĂŠs muntar-les amb estris i mobles vells, cartrons, fustes... I, malgrat que alguns ho facin, no ĂŠs bo posar-hi els apunts del curs ni papers, perquè el vent se’ls pot endur i ĂŠs perillĂłs. Ni teixits. Ni bidons, ni esprais, perquè podrien explotar. S’han de fer amb el permĂ­s de l’Ajuntament, a mĂŠs de 15 metres de cotxes i façanes i sense pneumĂ tics ni plĂ stics, que contaminen molt. }

i gairebĂŠ fan de Cupido, perquè afavoreixen que es formin noves parelles, i casa les que el superin donant-se les mans. La revetlla de Sant Joan es viu amb intensitat amb l’entorn mĂŠs proper, sobretot a l’aire lliure, gaudint de la mĂşsica i la coca. O del ball. Les danses, segons marca la tradiciĂł, servien per a atreure els bons genis i foragitar els dolents. La llegenda assegura que les cen-

dres curen les malalties de la pell i que cal saltar la foguera almenys tres cops per tenir un bon any. És una nit en què els tresors brillen i, per tant, poden ser trobats amb mĂŠs facilitat. Qui recull berbena aquella nit preveu i queda curat de qualsevol mal. Inspirat en el poema CanigĂł de mossèn Cinto Verdaguer, Francesc Pujades va pensar, l’any 1955, que seria una bona idea encendre els Focs de Sant Joan en la pica de la muntanya i anar re ^

va estendre de pressa. Al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà , Ês custodiada ‰‰ [

es pren la Flama i es porta al CanigĂł, des d’on, a partir de les dotze de la nit, es distribueix entre els presents i es reparteix a poblacions d’arreu de Catalunya. La Flama arriba a les poblacions en quinquĂŠs o torxes i abans d’encendre es diposita en gresols. Toni Ayala, un defensor històric de la Flama, ha estat en aquesta ocasiĂł l’encarregat de redactar el manifest. §

Juga amb nosaltres! De la mà d'Aigües de Barcelona podràs divertir-te amb jocs d'aigua per a tota la família. Adreçats a infants d'entre 3 i 12 anys.

T’hi esperem! Cornellà de Llobregat Dia 18 de juny de 2017 d’11 a 13.30 hores. C/ Menéndez Pelayo amb c/ Rubió i Ors, al costat del Mercat Municipal Centre. www.lafestadaigues.cat

cnl

Remuntant la calor!

S

egurament ja heu fet el canvi de roba perquè de calor ja fa dies que en fa, i molta! Un cop oberts els armaris i feta l’escampadissa de samarretes, pantalons i vestits, de vegades cal renovar o retocar la roba perquè ja no ens cau bĂŠ; la podem allargar, escurçar, eixamplar, estrènyer i... mirant mirant hem vist que el diccionari tambĂŠ recull la paraula remuntar, que vol dir, “adobar renovant-ne una part un calçat, un vestit, etc.â€? I ĂŠs que de remuntes n’hi ha moltes!

30 VIU L'HOSPITALET

Així, remuntar, al costat d’apariar, refer, arreglar o reformar alguna cosa $ 9 7

sentit de superar una situació adversa Š

$ ‹Š $

i cria dels cavalls o muls destinats a formar la cavalleria d’un exèrcit i tambĂŠ la tropa que se n’encarrega. I ja veieu on anem a petar perquè aquĂ­, a l’Hospitalet, tenim l’antiga caserna de la Remunta, que inicialment fou una masia o casa senyorial (es conserva la data de 1691 a la llinda de la porta del darrere), $ Z Z

ministeri de la guerra per proveir-se de nous cavalls. A banda, qui no ha vist un ocell remuntar el vol o una corrua d’excursionistes remuntar una carena o no s’ha

remuntat al temps dels ibers per saber com vivien? Però no fugim d’estudi i tornem als armaris. Parlant bĂŠ, d’*arreglos pocs, però de retocs, arranjaments, adobs, recosits, pegats i pedaços tants com en vulgueu. En la lĂ­nia del “millor renovat que nouâ€?, si no volem , perquè no anem forts d’armilla o, sim-

CNL de l’Hospitalet Mare de DĂŠu de la Mercè, 20, 3r 08901 L’Hospitalet de Llobregat Tel. 93 440 65 70 Fax 93 440 48 69 http://www.cpnl.cat/lh

plement, perquè no ens agrada que ens amb l’excusa d’anar a la moda, ens cal

i remuntar-nos la roba. I cas que no ens en sortim, perquè hi ha coses que *no tenen arreglo, Ês a dir, que no hi ha res a fer, que no tenen adob o que no tenen cura, sempre podem anar a $ sense remordiments. §

dels restauradors que participen en les activitats de l’AGT (Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat) i donarem un cop d’ull a les propostes fresques i divertides del Museu Agbar de les Aigües. Hi haurà una entrevista sorpresa i una nova història curiosa d’un personatge singular en el Sabies que...

3 VIU L'HO 31 L'HOSPITALET OSPITALE ET

Abans d’avançar-vos alguns dels continguts del Viu L’Hospitalet de juliol, us recordem que a l’agost també hi haurà Viu, Viu L’Estiu. Ara sí, juliol: parlarem d’una de les activitats amb més recorregut (i ritme) de l’Estiu Jove i amb una entitat que lluita molt pels interessos i drets dels qui més ho necessiten. Visitarem un

Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.