Viu L'Hospitalet - abril 2018

núm. 143

redaccio@viulhospitalet.com

· abril ‘18

www.elginjoledicions.com

gAUDEIX DE LA CIUTAT, HA ARRIBAT EL SOLET!

PLA RENOVE Subvencionem el teu nou sofà o matalàs arribant fins al...

60% dte.

Només fins dissabte 21

Ofer ta vàlida mentre quedi 45x60-sol-17020098.pdf subvenció o esgotar existències

1

10/2/17

12:57

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

Una tarda amb...

Mikel Erentxun, cap de cartell de les Festes de Primavera

K

entrevista a josep maria pou, que arriba al teatre joventut amb moby dick - articles dels polítics

- les llegendes (alternatives) de sant jordi, al sabies que...

CONCERTS i COPES

Els millors combinats amb Llimona, Vermut, Taronja i Ginger Ale

CONCERTS DE MAIG Divendres 4 FRAN MONTASELL Dissabte 5 MARÍA PELÁE Dijous 10 ISMA ROMERO & LUCAS COLMAN Divendres 18 LUCÍA GALINDO Dissabte 19 RAFA PONS Divendres 25 TXETXU ALTUBE Dissabte 26 DAVID PRADO Oberts: de 19.00h a 3.00h

EDITORIAL

LES ESPELMES —Petitó, no te’n deixis cap, eh!

VIU L'HOSPITALET

Quan algú li deia, arrufava el nas. S’ho prenia com una pressió afegida perquè pensava que, si apagava les espelmes d’un sol intent, el desig es compliria abans. I no ho aconseguia mai... Cada any el seu somni era més intens i tan públic que la tutora de 8è d’EGB es va acomiadar així d’ell: “Espero veure’t signant a la diada de Sant Jordi ben aviat”.

El 23 d’abril se sentia amb més reflexos i notava com li creixien els ulls i les orelles mentre passejava per la rambla de Just Oliveras.

Somreia sol mentre s’imaginava més alt i envoltat dels llibres que encara no havia escrit. El petit volia viure l’experiència d’aquell escriptor amb barba i barret que xerrava amb una dona a qui li havien encantat les seves tres novel·les anteriors i que n'estava escrivint una. O de l’escriptora amb ulleres que tant sortia a la tele i explicava unes històries fascinants de princeses que eren heroïnes i no simples dependents de l’heroi de torn. Aspirava a atrapar noves històries i nous personatges que potser podria aprofitar per a la propera redacció del col·le. O millor encara, per a la seva primera novel·la.

Quan Agustín Gómez, fundador de Wallapop, obri les Festes de Primavera des del balcó de l’Ajuntament, començarà el simbòlic compte enrere per als autors i autores que la diada de Sant Jordi, d’11 a 20 hores, es reuniran a l’estand de les Biblioteques de l’Hospitalet, a la rambla de Just Oliveras, per compartir els seus relats poètics, històrics, reivindicatius, feministes, de superació...

Entre ells, el nen que volia apagar les espelmes a la primera, qui escriu aquestes línies, Toni Delgado García. Us espero de 18 a 19 hores, amb la meva criatura literària, Marta Fernández, volando con los pies en el suelo. El relat de superació de l’exjugadora de basquetbol internacional que ens ajuda a entendre millor els sacrificis dels esportistes d’elit i us motivarà per aconseguir, o repetir, els vostres somnis.

Revista gratuïta de societat i cultura NÚMERO 143, ABRIL DE 2018 redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47

FOTO DE PORTADA: CEDIDA

DIRECTOR DE CONTINGUTS: TONI DELGADO

PUBLICITAT: MERCHE BLANCO 627 916 905 parentesi@elginjoledicions.com

IMPRESSIÓ: IMPRINTSA Dipòsit Legal.

B-20065-2005

EDITA: EL GÍNJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034 La redacció de Viu L'Hospitalet no coincideix necessàriament amb l'opinió dels seus col·laboradors.

ÍNDEX 5.Una tarda amb...

MIKEL ERENTXUN, CAP DE CARTELL DE LES FESTES DE PRIMAVERA

Costa establir la comunicació amb Mikel Erentxun (Caracas, Veneçuela, 1965): “Estem anant cap a Còrdova i hem passat per trams amb poca cobertura”. Després, no hi ha cap interrupció en la conversa amb l’antic líder de Duncan Dhu, que fa molts anys que vola en solitari. El 21 d’abril Mikel Erentxun compartirà escenari amb Jarabe de Palo a les Festes de Primavera, a La Farga.

12.Cultura

JOSEP MARIA POU, QUE ACTUA AL TEATRE JOVENTUT AMB MOBY DICK

“Cansat, però bé”, respon Josep Maria Pou (Mollet del Vallès, 1944). Normal. Moby Dick (Teatre Joventut, 4 de maig) és una enèrgica i boja defensa del seu i de la resta d’oficis. Manté que l’actor s’ha de deixar “la vida, la sang, la suor i les llàgrimes” a l’escenari i que personatges “portats a l’extrem” com el capità Ahab només es poden interpretar “amb tota la teva capacitat de respiració dels pulmons i acabant la funció com si t’hagués passat un camió per sobre”.

una tarda a...

Mikel Erentxun: “La tristesa em convida més a escriure que l’alegria” Text TONI DELGADO Fotos CEDIDES osta establir la comunicació amb Mikel Erentxun (Caracas, Veneçuela, 1965): “Estem anant cap a Còrdova i hem passat per trams amb poca cobertura”. Després, no hi ha cap interrupció en la conversa amb l’antic líder de Duncan Dhu, que fa molts anys que vola en solitari.

S’agraeix la seva autenticitat i que no tingui pèls a la llengua. El 21 d’abril Mikel Erentxun compartirà escenari amb Jarabe de Palo a les Festes de Primavera, a La Farga.

C

—Què et sembla la moda dels vinils?

Curiosa. Sempre n’he estat molt defensor i m’omple que la gent els compri i les companyies reeditin discos que en el seu moment no van publicar-se en aquest format.

—Amb l’aposta pel vinil es respecta més la música i la seva història?

No, crec que és una qüestió de gustos.

Sento que el so analògic és la vestimenta adequada per al rock & rol perquè és més pur.

—La música actual ha perdut el caràcter d’obrador?

Sí. M’agraden les cançons amb melodia, inexistent o poc definida en moltes ocasions.

—L’any 1993 comentaves en un monogràfic de Canal + que el nivell creatiu de la música espanyola era “molt, molt baix”. La situació és semblant?

Mikel Erentxun.

Hauria de rumiar quins grups sonaven en aquell moment. Ara sí que hi ha propostes que m’agraden a Espanya: Ángel Stanich, Vetusta Morla, Iván Ferreiro, Bunbury, Elefantes...

—En aquell reportatge sorties sense samarreta, amb la guitarra penjant i sense tatuatges. Quan i per què te’ls vas fer?

Per aquella època, quan vaig publicar Naufragios (1992), el meu primer treball en solitari. Ara ja m’he calmat una mica [ric]. Tinc el cos força marcat.

Foto: CEDIDA.

—Has comentat en alguna entrevista que és molt difícil mantenir una relació durant molt de temps, “sobretot si tens un treball tan nòmada”. Un tatuatge pot ser per a tota la vida.

Jo no me’ls esborro, eh. Encara que perdin el seu sentit, continuen formant part de la teva història.

—Per què dius que El hombre sin sombra, el teu darrer treball, és el més íntim?

Perquè gira al volant de l’amor i hi parlo de la meva experiència.

5 VIU L'HOSPITALET

—Javier González, redactor del web El giradiscos, et defineix com a “obrador de melodies”.

[Somriu]. La melodia és l’eix principal sobre el qual explota una cançó i crec que és el meu fort. M’agrada el retrat que ha fet de mi el periodista.

ucna ultura tarda amb...

L'entrevistat.

—Com et va convèncer Paco Loco que tens una veu amb moltes possibilitats?

El seu poder de persuasió és important, i ja va començar a ferho a Corazones, el disc anterior.

—Tens més autoestima, seguretat i humilitat?

No sé si em sento més humil, però, sens dubte, sí més segur.

A l’hora de cantar he adquirit una seguretat que potser havia perdut pel camí.

—Has guanyat autenticitat?

Um... Probablement, perquè com menys impostes, més ets tu. He après a respectar-me i valorar-me. Al final, és el que em deia en Paco: fa més de 30 anys que canto i tinc el meu segell.

No cal que miri fora. Ho puc fer dins meu.

6

VIU L'HOSPITALET

—T’agrada començar des de zero cada projecte. És difícil fer-ho, i més després de tants anys, però crec que ho he aconseguit. Mai he fet dos discos iguals.

—“Hi ha gent que identifica els sentiments profunds amb llàstima i tristesa. Crec que soc una cantant amb una gran guspira d’esperança. No soc una cantant trista”, reflexionava, fa uns dies, Luz Casal a La Ventana, de la Cadena SER. T’hi sents reflectit?

Malgrat que no em consideri un cantant trist, la tristesa em convida més a escriure que l’alegria. El meu repertori és més gris que blau.

—Potser perquè la melangia és més reflexiva i la felicitat, més una explosió, una bomba?

O pel meu caràcter. Tinc ganes de crear una cançó quan estic malament.

Foto: CEDIDA.

—L’operació de cor et va canviar la mirada?

I tant. La meva vida és més equilibrada i ordenada. Em va venir bé passar pel quiròfan.

—La teva música té ara més matisos?

Sens dubte. Els dos discos que he fet després de la meva incidència cardíaca han estat nominats als Grammys i són els millors que he escrit.

—Com et prens els premis?

Bé. Tot i que els que valoro més són els comentaris a peu de pista o les cares en un concert dels seguidors.

—Arribes al cor de persones a les quals no coneixeràs mai.

M’encanta sentir, saber o pensar que la gent s’identifica amb les meves cançons. Es tracta de transmetre.

—També de compartir. És clar. Els concerts són un intercanvi d’energies. No puc repetir el mateix espectacle ni abstreure’m del públic, a qui noto, sobretot, en sales i teatres. En un estadi no ho fas. He après a gaudir molt les actuacions amb aforaments petits i també ho faig quan em toca actuar en un festival amb molta gent. Això sí, em defenso millor en espais més concentrats.

—Amb Duncan Dhu encara conserveu el rècord d’espectadors en un concert de pop a Espanya: 120.000!

Fou a l’Expo de Sevilla. Érem molt joves i ho vam viure com un somni. La policia ens va haver de treure d’allà. Era un disbarat la gent que hi havia.

—Vas passar por?

No. Llavors no érem conscients que una (passa a la pàgina 8)

Dijous 19 d’abril

PREGÓ AMB

AGUSTÍN GÓMEZ & LOS SHUPITOS TOC D’INICI Plaça de l’Ajuntament

Divendres 20 i dissabte 21 d’abril

PRIMAVERA ARTS DE CARRER Plaça del Repartidor

Divendres 20 i dissabte 21 d’abril

MONÒLEGS

D’HUMOR Diferents espais

Dissabte 21 d’abril

PORTES OBERTES

Ajuntament i Palauet de Can Buxeres

Dissabte 21 d’abril

PRIMAVERA ALS BARRIS Districtes

Dissabte 21 d’abril

FABULARI

Plaça de l’Ajuntament

Dissabte 21 d’abril

CORREFOC INFANTIL Plaça de l’Ajuntament

Dissabte 14 d’abril

CURSA NOCTURNA Plaça d’Europa

Diumenge 15 d’abril

ENRODA’T Plaça d’Europa

Del 19 al 23 d’abril

FIRA D’ARTESANS CASALS D’AVIS Rambla de Just Oliveras Rambla de la Marina

Del 19 al 23 d’abril

PRIMAVERA DE TAPES Diversos establimetns

Del 20 al 23 d’abril

FIRA DE SANT JORDI LLIBRES I FLORS Rambla de Just Oliveras

Dissabte 21 i diumenge 22

ESPAI DE SEGURETAT I CIVISME

Parc de Bellvitge

Diumenge 22 d’abril

TROBADA DE PUNTAIRES Rambla de Just Oliveras

Diumenge 22 d’abril

XXVIII TROBADA DE GEGANTS JORNADA CASTELLERA Diferents espais

Diumenge 22 d’abril

NIT DE FOC Plaça de l’Ajuntament

Divendres 20 d’abril

CALA VENTO DINERO VIVA SUECIA Parc de la Remunta

Divendres 20 d’abril

DeMARCO FLAMENCO La Farga

Dissabte 20 d’abril

XICS’N ROLL BAND Parc de la Remunta

Dissabte 21 d’abril

MEEEC!

FESTIVAL DE MÚSICA DE CARRER Plaça de la Llibertat

Dissabte 21 d’abril

JARABE DE PALO

& MIKEL ERENTXUN La Farga

Dissabte 21 d’abril

FESTA DE LES AIGÜES Dissabte 21 i diumenge 22 d’abril

Diumenge 22 d’abril

Dissabte 21

Rambla de la Marina

DIFERENTS ACTIVITATS ESPORTIVES

Plaça de Lluís Companys

Diumenge 22 d’abril

CONCURS DE COCTELERIA Hotel Porta Fira

MÉS INFORMACIÓ DE LES FESTES • Cultura L’H App

Jardins de Can Sumarro

TIMÓN REPUBLIK SRA. TOMASA ISEO & DODOSOUND

Rambla de la Marina

Diumenge 22 d’abril

EL PARC DE LES MERAVELLES

Del 20 al 22 d’abril

PRIMAVERA IN BLACK

• www.l-h.cat/festesdeprimavera • www.lhdigital.cat • Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC): 010 900 100 277 (fora de L’Hospitalet i mòbils)

Parc de la Remunta

DÀMARIS GELABERT La Farga

Diumenge 22 d’abril

SWEET CALIFORNIA La Farga

Diumenge 22 d’abril

ADOSSATS Teatre Joventut

PARTICIPA-HI

#PrimaveraLH #PrimaveraLH

ucna ultura tarda amb... (ve de la pàgina 6) allau podia ser perillosa i la consideràvem una escena autèntica de rock & roll. Ara sí que em faria més respecte.

—Mai he anat a cap concert teu. En els vídeos que he vist parles poc amb el públic.

No ho faig gaire. Quan surto, saludo, i després em puc acomiadar amb un “bona nit, gràcies i fins després”.

—Ho fas perquè no vols entorpir la música?

Per timidesa, perquè m’agrada cantar i no xerrar... Els artistes que admiro no enraonen a l’escenari. De fet, una vegada Bob Dylan ni va saludar, i no em va importar. Em fa una peresa terrible que el cantant parli més que canti.

—Si et passés això, marxaries del concert?

Ho he fet més d’una vegada.

—Fa molt o poc?

Fa poc. Quan algú s’enrotlla massa a l’escenari, es refreda tot, per molt bé que enraoni. Crec que no és el lloc per a fer-ho. Per això jo no hi parlo gaire.

—Podria haver sortit molt malament la col·laboració de Maika Makovski a El hombre sin sombra, però ha estat un èxit.

Era una aposta arriscada que ha acabat sent molt encertada.

—Per què dius que aquest disc seria “indefensable” sense una veu femenina?

Perquè Maika ha fet que el timbre femení flueixi al llarg de moltes cançons. En directe comptem amb Marina Iniesta, una guitarrista fantàstica que canta molt bé.

—Quan Luz Casal acaba un treball, ja pensa en el següent.

A mi em passa el mateix.

—És droga? Passió?

Passió, sobretot, el motor que ha fet que els dos tinguem una trajectòria tan àmplia i exitosa.

8

VIU L'HOSPITALET

—Per què creus que has tornat a les ràdios convencionals?

Bé, em sap greu estar-ne massa apartat. Crec que ara puc sonar a Cadena 100 i Radio 3. És un punt interessant.

L'entrevistat.

Foto: CEDIDA.

lemadrid. El document és de 1992 i l’altre convidat, Patxi Ferreira. El temps et va donar la raó: John Benjamin Toshack va fer molt bon treball a la Reial Societat, sobretot en la seva primera etapa.

Sí, segueixo pensant que ha estat un dels entrenadors més importants que ha tingut l’equip en els últims anys.

—Un home molt directe i, sobretot, molt sincer.

Això m’encantava d’ell. Té un parell o tres de frases memorables. També en la seva etapa en el Madrid [com aquesta: “És més fàcil veure un porc volant sobre el Bernabéu que jo rectifiqui”].

—Creus que durant un temps se’t va perdre el respecte?

O no se’m va tenir gaire durant una llarga època.

—Què va significar per a tu escriure i cantar l’himne del Centenari de la Reial Societat?

Un orgull immens. Pensa que durant aquella temporada el posaven sempre al final dels partits a Anoeta. Fou meravellós.

[Després del cessament d’Eusebio Sacristán i l’arribada d’Imanol Alguacil] vivim un moment de transició total en una temporada decebedora. Cal que redrecem la nau i, sobretot, que puguem ser més regulars perquè el club estigui sempre on li correspon: amunt.

—He trobat a Youtube una intervenció teva a El Friqui, un programa sobre futbol presentat per Juanma Iturriaga a Te-

—El futbol i la música han portat camins una mica paral·lels. És molt difícil que un equip conservi (passa a la pàgina 10)

—Per què et passa això?

No ho sé. És una pregunta per als responsables d’aquests mitjans, però crec que algú amb tants anys de carrera adquireix un respecte i ara el genero.

COMPROMESOS AMB EL PRESENT IL·LUSIONATS EN EL FUTUR DE L’EDUCACIÓ DE QUALITAT I PER A TOTHOM

TRIA ESCOLA CRISTIANA www.triaescolacristiana.cat 93 302 70 13

ucna ultura tarda amb... (ve de la pàgina 8) els jugadors durant molt de temps i la majoria de les cançons ja són de consum ràpid.

La música ha perdut transcendència.

Ara pots comprar una cançó... Per telèfon...

—Quines lletres de El hombre sin sombra creus que es poden convertir en himnes?

El primer senzill, Cicatrices: és força positiu i té tots els ingredients per a aconseguir-ho.

—Em sembla la cançó més optimista del disc amb diferència.

T’anima a tirar endavant. Desnuar-me tant en aquest disc m’ha ajudat a alliberar-me. Crec que m’he estalviat el psiquiatre o psicòleg.

—Potser a partir d’ara parlaràs més als concerts...

No. El concepte de cantautor de “t’explicaré de què va aquesta lletra i les altres 17” no m’agrada gens. Tampoc això altre de “quina ciutat més bonica teniu i com es menja de bé. [Ric]”. Aquest rotllo és súper fals.

10

VIU L'HOSPITALET

—Potser en algun cas és sincer, no?

Totes les ciutats del món no poden ser les més boniques ni tenir una gastronomia extraordinària. Una vegada vaig (ve de la pàgina 8) anar a un concert d’un artista espanyol que canta molt bé i em va agradar molt el seu discurs. Quan el va repetir dies després en una altra ciutat... Va perdre tota la màgia...

—A les Festes de Primavera de l’Hospitalet actuaràs amb Jarabe de Palo.

Em fa una il·lusió terrible perquè en Pau [Donés] és molt, molt bon col·lega, som molt amics, però mai hem coincidit en un escenari. Em fa moltíssima il·lusió.

—Entenc que, si us estimeu tant, gairebé t’hauràs imaginat el moment.

Eh... Menteixo... Hem tocat a casa seva i en un bar d’una amistat en comú a la Vall d’Aran, on resideix. Era una cosa per a unes 20 persones. No computa.

Mikel Erentxun.

—Home, era l’entrenament.

Exactament. Penso que serà una gran jornada a l’Hospitalet. Pau [Donés] viu un moment molt bo i repassarà els seus clàssics, i jo, i aquí pecaré de falsa modèstia, em trobo en la meva millor etapa i amb la millor banda que he tingut mai. Si algú no m’ha vist, és ara el moment. I a qui ja ho hagi fet, segur que li agradaré més.

—“Les seves cançons són plujoses, boniques, melancòliques, parlen de quelcom que ocorre en una habitació decadent amb les gotes colpejant en la finestra”, escriu sobre tu Luis Meyer a El País. És una imatge que m’encanta i que s’ha repetit molt quan algú es refereix al meu repertori, especialment en l’època de Duncan Dhu.

Foto: CEDIDA.

—Se’t relaciona molt amb la pluja i la melangia.

Sant Sebastià crec que és la ciutat on més plou d’Espanya i és normal que la pluja sigui molt present en les meves cançons. La melangia defineix el caràcter basc.

—El Monte Igeldo és el millor escenari que has tingut mai en un videoclip?

Un dels millors. De fet, fora d’Espanya em preguntaven si era un croma. No! És la badia de Sant Sebastià, la meva ciutat. És tan bonica que sembla que sigui irreal.

—Has sortit a molts programes de televisió fent de guia de la teva ciutat.

Estic enamorat de Sant Sebastià i sempre que puc la defenso. Em sento molt, molt donostiarra. §

cultura

Josep Maria Pou: “Començo a adonar-me que vull dedicar-me més temps que als altres” Tex TONI DELGADO Fotos DAVID RUANO Cansat, però bé”, respon Josep Maria Pou (Mollet del Vallès, 1944). Normal. Moby Dick (Teatre Joventut, 4 de maig) és una enèrgica i boja defensa del seu i de la resta d’oficis. Manté que l’actor s’ha de deixar “la vida, la sang, la suor i les llàgrimes” a l’escenari i que personatges “portats a l’extrem” com el capità Ahab només es poden interpretar “amb tota la teva capacitat de respiració dels pulmons i acabant la funció com si t’hagués passat un camió per sobre.

Em costa desenganxar-me de la bogeria del paper”. Comanda el buc Pequod amb l’únic objectiu de venjar-se de Moby Dick, la balena que el va deixar mutilat d’una cama.

“

12 VIU L'HOSPITALET

Dos dies abans, el públic del Teatre Goya li dedica dos minuts d’ovació ininterrompuda. Josep Maria Pou el correspon movent el cap amb dificultats.

Quan li dic, riu. “Encara he de recuperar l’alè, perquè l’esprint final, el combat amb la balena, em deixa esgotat. He d’imposar la veu als efectes musicals.

Em sap greu donar-li al públic aquesta sensació de patiment, però no ho puc evitar”. Es pren els aplaudiments com “una cullerada de medicina. Els espectadors es converteixen gairebé en fisioterapeutes”. En un moment ja està molt millor.

EL DOLOR COM A HISTÒRIA Quan el capità Ahab crida de dolor perquè li fa mal el munyó, és inevitable tocar-se la cama. “El dolor és una història”, em comenta després de l’entrevista la fisioterapeuta Anna Bagué, a qui em trobo pel carrer. “No et diré que en aquell instant em faci mal la cama de debò, però sí al capità Ahab. En aquell

El capità Ahab [Josep Maria Pou] i Pip [Oscar Kapoya].

moment de la funció ja no distingeixo qui soc”, confessa Josep Maria Pou, que el 4 de maig tornarà al Teatre Joventut: “M’hi sento com a casa. Des que hi vaig anar l’any 2003 amb Celobert no he parat de tornar-hi. És un espai especial per a mi”.

Foto: DAVID RUANO.

Josep Maria Pou té una modèstia impròpia d’algú amb la seva trajectòria.

Quan parla del capità Ahab, ho fa d’un paper que “t’arrossega. És impossible no defensar-lo si ets actor i tens ofici. És tan poderós i diu unes coses tan meravelloses... És (passa a la pàgina 14)

ccultura ultura (ve de la pàgina 12) cert, està boig, vol

venjar-se de la balena i no li importa que la tripulació mori amb ell per a aconseguir el seu objectiu. Al mateix temps, però, desperta empatia i compassió en el públic perquè dedica la seva vida a perseguir un objectiu”. Va més enllà: “Està tant ben construït que no costa gaire fer-ho bé. És més un esforç físic, intel·lectual, mental... De tècnica d’actor, però no és difícil entendre’l. És com si et llencessis per un tobogan i el mateix personatge t’anés conduint”.

14

VIU L'HOSPITALET

LES OBSESSIONS Tots i totes perdem el nord per coses o persones i convivim amb les obsessions. Som una mica capità Ahab, un personatge que ha fet més vulnerable i poderós a Josep Maria Pou: “És un paper que et trastoca i t’ensenya que qualsevol repte es pot vèncer si en tens ganes”. “Crec que és una bona manera de celebrar els meus 50 anys d’ofici. És el més difícil que he fet mai i requeria també una energia que no sabia si tindria. I abans de cada funció dubto si podré o no acabar-la. Quan ho faig... Sento que he superat un repte”, descriu l’entrevistat, encantat amb el regal que li han lliurat el director, Andrés Lima; Juan Cavestany, l’adaptador; i l’autor, Herman Melville, que la va publicar l’any 1851.

—No sé si el punt en comú que teniu el capità Ahab i tu és aquesta recerca obsessiva per la perfecció.

—Encertes en el diagnòstic. M’obsessiona la perfecció i la defensa d’obres que suposin un gran repte, com El Rei Lear, de William Shakespeare i que vaig fer amb Calixto Bieito, o La cabra, una història delirant d’un home que s’enamorava d’una cabra que vaig dirigir i produir.

Vull que el públic gaudeixi de textos interessants perquè no perdi el temps i surti enriquit com a persona.

“Sense imaginació no podràs seguir-me per aquestes sales”, adverteix el seu capità Ahab. La frase, brillant, podria definir el teatre, l’art, la cultura...

Josep Maria Pou, Oscar Kapoya i Jacob Torres.

Tot. L’advertència, però, no està dirigida als mariners, sinó al públic: “L’autor de la novel·la també parla amb el lector i al principi de Moby Dick li explica que s’està submergint en un llibre que no podrà llegir sense que hi participi i imagini. És un ‘atenció, anem a jugar tots

Foto: DAVID RUANO.

junts’. Una funció es fa des de l’escenari i les butaques”.

LES DESCRIPCIONS El cap de la balena és un peix. Aquest Moby Dick és com llegir veient escenes i t’obliga a imagi- (passa a la pàgina 16)

viu_hospit-sol-18040041.pdf

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

1

5/4/18

13:47

ccultura ultura

Una escena de Moby Dick.

16

VIU L'HOSPITALET

(ve de la pàgina 14) nar-te les descripcions que fan els personatges interpretats per Jacob Torres [Starbuck, Ismael...], Oscar Kapoya [Pip i altres i el mateix capità Ahab: “Has de tenir imaginació per a veure la primera caça de la balena i, sobretot, l’instant poètic del final, quan la tela es converteix en les veles del vaixell, les onades del mar i el cap de la balena, que se’m menja”. En certs moments, però, potser se li exigeix imaginar massa al públic, que es pot perdre entre tants detalls que no pot observar amb els ulls.

UNA GRAN MAQUINÀRIA L’engranatge és meticulós. Hi intervenen tants elements (vídeo, música, llums i text) que Josep Maria Pou comença cada funció “espaordit davant d’una maquinària d’aquest tipus que també requereix una gran capacitat física i pulmonar i de potència de veu”.

Ell porta gran part de la seva vida entrenant-se per assolir un repte d’aquestes dimensions. De fet, va arribar a treballar a la vegada en cinema, televisió, ràdio i teatre. “T’hi trobes i ho fas perquè t’agrada. Em considero un privilegiat i seria un imbècil si em queixés. M’he guanyat molt bé la vida, el públic sempre m’ha respost...”, explica Josep Maria Pou, que ha passat èpoques dormint tres hores diàries perquè no

Foto: DAVID RUANO.

volia renunciar a “papers i treballs magnífics. Ara, no es pot aguantar sempre aquest ritme”.

—Fa unes setmanes li vas explicar a Eloi Vila, en el seu programa Al cotxe, que estàs entrenant-te per dir no? Com van els assajos?

—[Riem]. És veritat. Soc un iaio que fa nou anys que podria estar jubilat i va pel món amb l’energia i l’entusiasme propis dels 18. Ni tan sols m’ha passat pel cap retirar-me, però no pots anar en contra de l’evolució del cos. He treballat sense parar i he sacrificat part de la meva vida personal perquè era molt feliç treballant. Ara, de cop i volta, començo a adonar-me que vull dedicar-me més temps que als altres, i que em mereixo unes llargues vacances. I li vaig fer la broma a l’Eloi perquè sempre que em proposo que l’any següent serà l’últim que treballi tant arriba un director o un productor que m’ofereix un producte que em sedueix. Els dic que no amb una força insuficient. M’estic entrenant perquè aquest no sigui radical. Definitiu. Ho dic molt sincerament: a partir de Moby Dick, he de treballar molt menys, sense retirar-me del tot. Fer coses més petites i puntuals. I descansar! El que li correspon a un senyor de 74 anys que ha estat 50 pencant sense parar. (passa a la pàgina 18)

scocietat ultura

El poder de la imaginació.

18

VIU L'HOSPITALET

(ve de la pàgina 16) “Mai he tingut la sensació de tenir-ho tot fet. Sempre dic que tinc la maleta preparada”. Va residir 35 anys a Madrid fins que un dia en va dir prou: “En una setmana ja tornava a estar instal·lat a Barcelona. Vull viure contínuament improvisant”. En canvi, és molt fidel a alguns detalls, com la cançó Send in the clowns. La mencionava ja, a finals dels 90, en una entrevista a Les mil i una, presentat per Jordi González, i que l’any passat li va cantar Àngels Gonyalons quan va rebre el Premi Gaudí d’Honor: “Em va emocionar molt el moment, la interpretació i la cançó.

Fa 30 anys i escaig que la vaig descobrir i encara ara se’m posa la pell de gallina i se’m fa un nus al coll com el primer dia. Em fa plorar”.

LA COLÒNIA A Gent de paraula, un espai d’entrevistes de Cristina Puig, Josep Maria Pou va confessar que feia 25 anys que utilitzava la mateixa colònia. Riem. Encara n’és fidel: “És dels anys 40 i mig desconeguda perquè no inverteix en publicitat. Aquestes petites coses són les úniques a les quals m’arrelo. Formen part de la meva intimitat més personal”.

Sempre ha estat molt gelós amb la seva vida privada perquè vol que el públic el conegui per la feina. “Bé, mai he tingut inconvenient de dir que no soc pare”. Jugo la carta de la lectura, una de les seves grans passions. S’hi deixa anar. No entén

Foto: DAVID RUANO.

el món sense les lectures i té tants llibres que es va canviar de casa per manca d’espai: “Fins i tot un dels lavabos n’estava ple. Potser podria prescindir del 40%, perquè molta de la informació que contenen la tindria amb un clic a l’ordinador, però formen part de la meva biografia”.

UNA VERSIÓ REDUÏDA Per descomptat, conserva l’exemplar de Moby Dick que els pares li van regalar amb 12 o 13 anys. Una versió reduïda de la novel·la i dirigida als joves que poc té a veure amb l’original, d’entre 800 i 1.000 pàgines en funció de la maquetació: “Quan fas l’esforç de llegir-te-la, gaudeixes com un bèstia.

Hi he trobat molts matisos”. Quan va acceptar el paper, que feia anys que li oferien, va anar recopilant altres edicions, òperes, simfonies... “Ara puc dir que tinc una petita col·lecció, petita, tampoc massa grossa”.

Assumeix que el capità Ahab és i serà “un punt de referència” en la seva carrera, però el seu personatge favorit al teatre continua sent el Rei Lear, l’únic de William Shakespeare que ha interpretat. Li han ofert Otel·lo, Juli César o Macbeth, i li dol no haver-los pogut acceptar perquè ja tenia altres compromisos. “Shakespeare em té obsessionat”, confessa poc abans d’acomiadar-se. També s’hi ha deixat la pell en la conversa, que havia de durar mitja hora i arriba als 52 minuts. Actor i periodista han perdut la noció del temps. Com el capità Ahab buscant venjança. §

espai cedit gastronomia

Núria Marín i Martínez Alcaldessa de la ciutat

David Quirós Brito Secretario de Cultura del PSC de l’Hospitalet

“Per primavera, L’Hospitalet es vesteix de festa”

“Cultura para todos y todas en igualdad de oportunidades: la apuesta del gobierno socialista”

20

VIU L'HOSPITALET

L’Hospitalet està preparada per viure l’època més alegre i optimista de l’any. Del 19 al 23 d’abril, les Festes de Primavera omplen els carrers, els parcs i els equipaments de la ciutat de sons, llums i colors.

Un esdeveniment que converteix la ciutat sencera en un escenari on, durant uns dies, tot és possible.

Un munt de propostes de tota mena —activitats de la cultura popular i tradicional, música, teatre, exposicions, activitats esportives, cinema, activitats infantils, humor...— i per a totes les edats farceixen un menú degustació on no pot faltar el circuit gastronòmic Primavera de Tapes. Tasta i assaboreix tots i cadascun dels ingredients!

El cartell d’enguany és obra d’una jove estudiant de l’Escola d’Art i Superior de Disseny Serra i Abella de L’Hospitalet, Carolina Muro, que ha sabut captar l’esperit desenfadat i, alhora, tradicional de la celebració amb una lluminosa i primaverenca dragona, que ens convida a gaudir de la festa. Talent jove sorgit d’una escola de la ciutat que és referent en la formació de professionals del món visual i gràfic.

Vull animar els lectors i les lectores de Viu L’Hospitalet a sortir al carrer i a gaudir de la festa. A ballar fins que el cos aguanti, a riure amb els espectacles de carrer, a fer esport i tapes amb els amics, a admirar el nostre bestiari, a córrer sota les espurnes del Correfoc, a animar els castellers, a gaudir de les propostes musicals de grups locals emergents, a descobrir nous racons de la ciutat i a passejar per les rambles de Just Oliveras i de la Marina que, en aquestes dates, llueixen més maques que mai.

L’Hospitalet és avui una ciutat moderna, cívica, participativa, multicultural i solidària que viu amb intensitat la seva festa gran.

Molt bones Festes de Primavera a tothom!

Cada rincón de L’Hospitalet debe ser un escenario, un lienzo, un teatro, un lugar donde la cultura aparece y se mezcla con la ciudad.

Repensar la ciudad y situar la cultura en el centro del debate político es todo un reto. Conseguirlo es gracias, sin duda, al gobierno socialista de L’Hospitalet y al impulso decidido que nuestra alcaldesa Núria Marín ha dado a las políticas públicas en estos años de dificultad.

Creer en la ciudad y en sus ciudadanos, es apostar por un nuevo modelo de crecimiento, poniendo la creatividad y el conocimiento en la prioridad del gobierno socialista.

Más cultura, es más ciudad, es más progreso y, en definitiva, es más igualdad. Para ello se han de crear las condiciones que estimulen la curiosidad, la creación, la innovación y provocar que la cultura aparezca en cualquier rincón de nuestra ciudad, provocando la proximidad y la cercanía de la gente con las diferentes expresiones artísticas.

Cuando la dificultad llega a un barrio, allí llegamos con la cultura para que nadie quede al margen, mezclando a profesionales de reconocido prestigio con jóvenes valores; fusionando artistas internacionales con entidades de cultura popular y tradicional; aprovechando cualquier expresión, como el arte urbano para dignificar y recuperar espacios urbanos; favoreciendo la regeneración social y económica de los territorios; creando lazos con el barrio para reforzar su identidad y dotando así a nuestra ciudad de una singularidad y una fuerza que nos colocan como referentes metropolitanos de la acción cultural.

Y una vez más lo hace un gobierno socialista, porque el centro de nuestra política son siempre las personas.

espai cedit gastronomia

Miguel García Portaveu de C’s a l’Ajuntament de L'Hospitalet

Ana González Montes Portaveu del grup municipal de CanviemLH {ICV-EUiA-PIRATES}

“Alcaldía agotada”

“Urbanisme, habitatge i serveis per canviar LH”

22

VIU L'HOSPITALET

Estas Fiestas de Primavera coinciden con el décimo aniversario de Núria Marín al frente del Ayuntamiento de l’Hospitalet. En una década un proyecto político tendría que estar consolidado, pero ha vivido de las rentas acumuladas por su predecesor y hace tiempo que se le han agotado. Núria Marín, en su afán por dejar su legado como alcaldesa, anunció solemnemente en 2013 – hace ya 5 años – “la tercera transformación de l’Hospitalet: de la transformación urbanística a la económica”. Este planteamiento ha dejado un reguero de anuncios grandilocuentes de la alcaldesa que se han quedado en nada y, lo que es peor, ha significado un despilfarro de recursos que no atiende las necesidades de los hospitalenses. Sin embargo, Núria Marín sigue instalada en esta política de grandes anuncios porque, aunque se queden en nada, sigue dándole atención de los medios y la alcaldesa parece haber confiado su proyecto político a su mera promoción personal.

En Cs tenemos claro cuáles han de ser las prioridades de la alcaldía: hacer de l’Hospitalet una ciudad para las personas, más amable y confortable. Se tiene que invertir en los barrios, para que no se queden atrás, rehabilitarlos, renovarlos, generar zonas verdes y espacios de convivencia. Hay que darle un nuevo impulso a las políticas sociales para garantizar la integración y la igualdad de oportunidades. Para estos objetivos hace falta un proyecto renovador que tenga la energía para impulsarlo, cosa que no vemos en la actual alcaldesa Núria Marín.

A CanviemLH treballem per un nou model de ciutat que comença replantejant globalment el Pla General Metropolità de 1976, desfasat a data d’avui.

Hem d’establir un sostre racional i sostenible a la densitat demogràfica i posar el focus de la gestió i l’impuls des del sector públic, per exemple, destinant partides a comprar sòl urbà per poder gestionar l’urbanisme en funció de l’interès general, ja sigui per esponjar barris, per crear noves zones verdes o per ampliar l’espai públic de qualitat. Hem de deixar en el passat les polítiques que permeten privatitzar el sòl públic construint habitatge exclusivament de venda, que, tot i tenir algun tipus de protecció inicial, passen al mercat privat en pocs anys.

Actualment es construeixen nous habitatges sense preveure ampliació de serveis públics que ja estan saturats com la sanitat, l’educació o el transports oblidant les necessitats dels nous veïns i veïnes.

En la nova ciutat que proposem és imprescindible preveure i avantposar la creació de serveis bàsics suficients pels nous habitatges de lloguer públic que han de substituir gradualment edificis precaris de la ciutat sense augmentar la densitat de població. El problema de manca d’habitatges públics de lloguer assequible influeix en les desigualtats i en la manca d’oportunitats i aboca a l’exclusió social a molts veïns i veïnes de la ciutat. Necessitem intervenir per canviar l’Hospitalet a una ciutat verda, justa, social i sostenible. En comú, entre tots i totes, podem canviar l’Hospitalet.

CARXOFA PRAT 20, 2 1 I 22 D’ABRIL DE 2018

PL AÇA BL ANE S · EL PR AT

Tapes Carxofa Prat • Live painting • Música en viu rutes en bici • Tallers infantils • cultura popular firatapa.cat • quintotapa.cat • elprat.cat/festescarxofa ORGANITZA:

PATROCINA: Associació de Gastronomia i Turisme

AMB EL SUPORT:

.com/agtbaix @AGTbaix @agt_baix

#CarxofaPrat #ElPratMola #ElPratDegustal

espai cedit gastronomia

Pedro Alonso Navarro Concejal portavoz-adjunto PPC l’Hospitalet

Antoni Garcia i Acero Portaveu del grup polític ERC

“Ya están aquí las Fiestas de Primavera”

“Fem de l'Hospitalet una ciutat republicana”

24

VIU L'HOSPITALET

Un año más, l’Hospitalet celebra las Fiestas de Primavera, en este caso la edición número 38, estamos ante unas fiestas de las más esperadas por parte de los hospitalenses, ya que son, sin lugar a duda, una de las más arraigadas de nuestra ciudad y que, además, dan la bienvenida a la primavera y al buen tiempo que normalmente le acompaña.

A nadie se le escapa, que estas fiestas no solo aportan alegría, además se convierten en motivo de encuentro entre familias y amigos dentro de un entorno festivo y de entretenimiento dirigido para toda la familia.

En esta 38ª edición de las Fiestas de Primavera el pregón correrá a cargo del fundador y CEO de WALLAPOP, el próximo día 19. Por primera vez en la historia de la ciudad, el pregonero de estas fiestas no será una persona reconocida en el mundo cultural, deportivo, educativo o político. En este caso, se trata del creador de una página de compra-venta por internet, Agustín Gómez.

Desde el Grupo municipal del Partido Popular en l’Hospitalet y a pesar de haberlo reclamado año tras año, lamentamos que no todas las actividades y conciertos que se realizan sean gratuitos. Nos hacemos cargo que el coste económico de esta festividad es muy importante para nuestra ciudad y, por lo tanto, nos conformaríamos con que hubiese precios populares en el peor de los casos.

Por último, desde el Grupo municipal del PPC de l’Hospitalet aprovechamos este espacio para desear a todos los hospitalenses y personas que vienen de fuera de nuestra ciudad que disfruten de estas fiestas y de l’Hospitalet con respeto y civismo.

Ara fa tres anys que vam recuperar la representació a l'Ajuntament, i aquest temps hem fet una oposició constructiva, treballant per millorar la ciutat, davant d'un model socialista esgotat.

Des d'ERC defensem un model de ciutat que prioritzi el benestar per sobre del ciment, i no deixi ningú enrere. Avui moltes famílies a l'Hospitalet no poden fer front als serveis bàsics o es queden sense llar.

Per això creiem que és imprescindible un pla de xoc social per lluitar contra les desigualtats, i posar en marxa un parc municipal de lloguer social.

Treballem per un model econòmic diversificat i sostenible, que creï ocupació de qualitat. Cal reindustrialitzar i potenciar la carretera del Mig, i apostar per un Pacte de Ciutat per donar suport al comerç de proximitat, que dóna vida als barris i també feina a molta gent.

Des de l'Ajuntament cal més transparència,garantir els drets i la participació de la ciutadania. Ho hem fet impulsant iniciatives com la creació de la Síndica de Greuges, però queda encara molt per aconseguir un ajuntament amb parets de vidre.

I no podem donar l'esquena al nostre patrimoni històric, posant en perill el poc que ens queda, com passa ara amb el carrer Xipreret o Cal Trabal. No ens ho podem permetre.

Des d’ Esquerra treballem a peu de carrer, barri a barri, per fer possible que l’Hospitalet sigui una ciutat republicana. Som la veu de les persones que volen millorar la ciutat, per fer-la socialment més justa, més transparent, més democràtica, i digna de ser la segona ciutat de la República catalana!

100 litres més bonificats per persona addicional i dia.

Totes les llars de Barcelona i les ciutats de l’àrea metropolitana gaudeixen de 300 litres d'aigua al dia a un preu bonificat. Però, a més, si a casa sou més de 3, per cada persona addicional podeu sol·licitar 100 litres més al dia amb la mateixa bonificació.

Informa-te'n al 900 710 710, a les nostres oficines i a aiguesdebarcelona.cat

espai cedit gastronomia

Jordi Monrós i Ibáñez Portaveu PDeCAT a l’Hospitalet

Khristian Giménez Portaveu CUP–Poble Actiu de l'Hospitalet de Llobregat

“Tenim una cosa en comú”

“Per un l’Hospitalet feminista ”

26

VIU L'HOSPITALET

Tu i jo tenim una cosa en comú. Potser no ens agraden les mateixes coses i potser tenim ideologies diferents però estic segur que tots dos coincidim en la importància que té fer ciutat.

Perquè tu, igual que jo, vius a l’Hospitalet, trepitges el seus carrers i pagues els seus impostos. I tu, com jo, vols que el lloc on vius sigui un bon lloc on viure. Ho vols per tu però, sobretot, per tot el que t’envolta: per la teva família, pels teus amics i, fins i tot, pel veí que passa l’aspirador el diumenge a les 9 del matí.

Però també tens raó en una cosa: hi ha vegades (més de les que voldríem) que fer ciutat és una mica difícil. Amb els temps bojos que vivim, amb les jornades laborals, amb els estudis o amb la família és veritablement difícil trobar unes horetes lliures per formar part d’una entitat o associació o per anar a trobades de veïns. Però deixa que et digui que fer ciutat va molt més enllà d’això.

Fer ciutat és deixar la bossa d’escombreries dins del contenidor en comptes de deixar-la a un costat, és recollir la femta del teu gos quan el treus a passejar. Fer ciutat és comprar el pa al forn del barri, saludar al veí de l’edifici del davant i passar una estona de jocs al parc del costat de casa.

Fer ciutat és, també, queixar-te de les coses que no funcionen i comunicar aquelles petites (però grans) idees que ronden pel teu cap i que creus que podrien ser molt profitoses per millorar certs aspectes de la ciutat.

Avui vull aprofitar aquestes ratlles per estendre’t la meva mà i dir-te que sóc aquí per treballar per aquest objectiu comú que tenim tu i jo. Així que agafa’t fort que marxem a fer un volt per l’Hospitalet!

Com ja vam fer l’any passat, el grup municipal CUP-Poble Actiu vol aprofitar aquestes línies per a reivindicar unes Festes de Primavera lliures de masclisme i plenament inclusives. Unes Festes de Primavera per a tot el veïnat de l’Hospitalet. Demanem uns moments festius i de convivència inclusius, respectuosos amb la diversitat i en les qual no tingui cabuda cap actitud masclista o LGTBI-fòbica. I és que, malauradament, vivim en una realitat patriarcal, plagada de violència directa o indirecta envers les dones i envers el col·lectiu LGTBI on cal posar fre a qualsevol actitud masclista, tot i que sigui molt incipient o difusa.

I les Festes de Primavera són un bon altaveu perquè l’Ajuntament, les entitats i les comissions de festes i en definitiva totes les que vivim a l’Hospitalet, deixin clar als possibles assetjadors o masclistes que no existirà cap tipus de tolerància i que la ciutat respondrà amb força i contundència davant d’aquests assetjaments o agressions. I aquest 2018, després de l’èxit de la vaga general feminista del 8 de març, aquests missatges han de ser al centre de l’opinió pública.

Part del nostre jovent ja ha marcat la diferència amb el desplegament de protocols davant agressions masclistes en ambients de celebració alternatius; i ara és el moment de fer extensiva aquesta eina o circuit d’atenció contra el masclisme a l’organització de les Festes Majors. Volem que l’Hospitalet destaqui pel seu compromís amb el feminisme i amb la llibertat sexual. Per això, també hem donat suport a la demanda de l’Observatori contra l’Homofòbia per a refermar el compromís de l’Hospitalet de Llobregat amb la llibertat i el respecte, dedicant el nom d’un carrer o espai de la ciutat al ’28 de juny’, com a símbol de la lluita per la llibertat.

una tarda amb...

societat

La Renault Passion Experience, familía, consciència i valors en l'Esperit de Montjuïc Èxit de la Renault Passion Experience, celebrada entre el 6 al 8 d'abril al circuit de Barcelona Catalunya. És un esdeveniment familiar organitzat per Renault en l'Esperit de Montjuïc i va tenir amb moltes novetats.

A més de les activitats de Renault Sport Experience amb l'esportiva gamma Renault Sport i de Renault Drive Experience.

Els més petits van disposar d'un parc de seguretat viària infantil, possible gràcies a RCI Bank & Services, on van aprendre, d'una manera divertida i lúdica, les normes bàsiques com a passatgers i vianants.

La Responsabilitat Social Corporativa va disposar d'un ampli espai gràcies a la Fundació Renault per a la Mobilitat Sostenible i al seu pla d'acció MOBILIZE, que permet experimentar quins són els efectes de les drogues, l'alcohol i la fatiga a través de simula-

dors. A més, un simulador de bolcada serveix a MOBILIZE per recordar la importància de posar-nos bé el cinturó de seguretat. També es va celebrar la 50a edició de la mítica Clio Cup, carrera de promoció degana a l'Estat.

La Renault Passion Experience va estar emmarcada en la setena edició de l'Esperit

de Montjuïc, una cita imprescindible per a tots els públics on participen els cotxes clàssics i les mítiques carreres dels anys 60 i 70 en el circuit de la muntanya màgica de Montjuïc. El paddock va acollir moltes propostes per als nostàlgics que van voler viatjar al passat.

sscabies ocietat abies ultura que... que...

Vet aquí unes llegendes de Sant Jordi tan diferents…

Text TONI DELGADO Il·lustració ELIBET ROVIRA El cavaller valent salva la princesa dèbil i mata el drac malvat i de la seva sang en sorgeixen roses.

La Fundació IReS ha desmuntat la llegenda de Sant Jordi. Així, el drac ja no és dolent ni perillós. Sí una mica trapella: “Em passava tot el dia enfadat, espantant la gent, cremant alguna casa de tant en tant, res d’important...

Qui no ha fet alguna malifeta alguna vegada a la vida?”.

Se sentia tan perdut i rabiós que va raptar la princesa, a qui van intentar rescatar uns quants “milhomes” que “acabaven fugint amb el cul ben escaldat...”.

Fins que va aparèixer Sant Jordi. El drac mai havia vist algú tan segur com el cavaller, que no va desembeinar l’espasa ni quan l’animal va treure foc per la boca.

—Drac, per què sempre estàs tan enfadat?

La pregunta el va deixar sense paraules: mai s’havia plantejat els motius de la seva mala bava. De sobte, Sant Jordi va treure l’espasa. El drac es va veure mort. El cavaller, però, va tallar una rosa d’un roser i se la va oferir.

28

VIU L'HOSPITALET

—Crec que estàs sempre enfadat perquè ningú no t’ha estimat en aquesta vida. Doncs jo seré el primer!

La princesa s’hi va afegir.

“Des d’aquell dia, cada any per Sant Jordi es regalen roses com un gest d’amor, roses que també poden canviar el món. Perquè hi ha una cosa que tinc molt clara, és que en aquesta vida tothom pot ser un dia Sant Jordi, la princesa i, fins i tot, el drac!”, tanca el drac.

Un drac que, en la versió de Carla Amado Framis, TNL del CNL de Barcelona (delegació de Sant Andreu), era un golafre que “amb uns queixals ben afilats que feia servir per menjar-se tot el que trobava: arbres, animals...

O persones!”. A Montblanc el drac va trobar un poble ple d’aliments i es va instal·lar en una cova a prop del riu.

El drac, però, cada cop s’apropava a la ciutat en busca de més tiberi. El rei, “que era molt bon rei”, va cridar el poble perquè reunís tots els animals i aliments que pogués i tots i totes es van refugiar a les muralles. El drac s’apropava cada cop més a la muralla i van decidir que li deixarien menjar a la porta perquè no hi entrés: primer, vaques, més tard, ovelles, conills, gallines, verdures...

El rei no sabia què fer, fins que el cavaller Sant Jordi ho va veure clar: “Ja ho tinc! Cada dia farem un sorteig amb els noms de tots els ciutadans. A qui li toqui, haurà

d’anar a veure el drac perquè se’l mengi!”. Sant Jordi va preparar una gran olla amb el nom de tot el poble, excepte... El seu. La princesa ho va descobrir i es va oferir com a voluntària, malgrat la negativa de tothom.

Quan la princesa va trobar-se amb el drac, va parlar amb ell. Resulta que l’animal era un lletraferit que estava empipat amb les persones perquè havien fet una mina a la seva cova. L’heroïna va acordar amb el drac que no es mengés mai ningú i, a canvi, el deixarien viure “a aquella cova tan bonica a prop del riu”. El visitarien de tant en tant i els explicaria relats. El drac va decidir fer-se vegetarià.

Tothom va al·lucinar quan va veure la princesa sana i salva. “Tots la van aclamar i Sant Jordi li va oferir un ram de roses vermelles perquè es volia casar amb aquella noia tan valenta... La princesa se’l va mirar amb menyspreu i li va dir: ‘Sant Jordi, les roses són molt boniques, però tenen espines... Com alguns cavallers. Jo prefereixo els llibres, perquè no et traeixen mai’”. §

ecntreteniments g astronomia ultura HORITZONTALS: 1. Egoista llicenciat en Psicologia / 2. Superar els principis segons qui els manté. Estranya manera de desprendre / 3. Mor en estranyes circumstàncies. Fa la seva feina de contenció ben apretada. Per obrir boca / 4. Cabdills, guies.

En certa manera és una fita, almenys pel ramader / 5. Patí per si no té prou mèrit. Instrument que imita el vent / 6. Cada un en versió femenina, plural i sintètica. Al fons del fons / 7. Amics d’Anar a Classe. Engego un tret traïdor per l’esquena / 8. Una icona en un pati com aquest el faria trencador.

Aplec animal sense ànim festiu / 9.

Completen la colla. Delato la presència de la incògnita. Bonir sense vocalitzar / 10. Es presenta a tall de drecera. El que més aprecia del formatge és l’aspecte / 11. Les mil i prou. Un dels nou arconts del govern d’Atenes, àlies ‘Marc el polèmic’. La una i prou / 12. Bèstia marina disfressada de planta. Cap i ales d’ocell i cos de lleó, tot ell capgirat / 13. Duu per corona una ermita. Endureix el camí, si fa falta.

VERTICALS: 1. Comprovi si el pastís puja bé i bo. Reivindicat per la multitud / 2. Abracen en Nèstor. Rebaixat progressivament d’intensitat.

Llenç amb interès dermatològic / 3.

No saps com embruta, reina, aquesta resina! Eina d’utilitat agrícola / 4.

No són herbes remeieres però sí força rioleres. El rei de les explotacions / 5. Mori de mala manera per culpa d’aquesta altra herba. Pack d’animació pel tafaner de l’Any Nou / 6. Dòlar excarcerat. Es refereix a una part del pulmó gens singular. A en Pau Riba aquesta lletra li va ocupar 300 pàgines / 7. Posaren de qualsevol manera l’ésser humà. Divises literàries / 8.

Temes sense cap ni peus. Malalta per desprendiments. Asta i bandera / 9.

Madrilenya de raça, i això que té alguna cosa de mestissa. El pispa que altera la Tura / 10. Retardant el cobrament per un preu ascendent. Més sonor que idiota, més contundent que estúpid / 11. Quan decau el dia. Xocolata que es desfà però no a la boca.

Anima de màrtir / 12. Com que són de ciutat duen el barnús rebregat.

Que la porti el veí, l’anella del jou.

Peu AMIC

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

2

3

4

5

6

7 8

9

10

11

12

cnl

Olor de primavera

A

30 VIU L'HOSPITALET

rribem a la lletra O presentant algunes interjeccions que comencen amb aquesta lletra; és a dir, paraules invariables que equivalen a tota una oració perquè tenen un sentit complet; expressen l'actitud del parlant o evoquen un soroll o un moviment. La més coneguda és Oh! I aquí ja som al cap del carrer perquè amb un oh podem manifestar sorpresa, admiració, pena, alegria o desaprovació, segons el to i la manera de dir. Òndia, doncs!

Aquesta interjecció, que és un eufemisme per evitar hòstia ─és a dir, un mot utilitzat en lloc d’un altre perquè és més suau i menys inconvenient─, manifesta admiració, sorpresa o contrarietat.

De fet, hòstia guanya de carrer perquè forma locucions com a tota hòstia (que ens permet prescindir de *l’a sac tan gastat), ésser l'hòstia, per ésser allò que no hi ha o estar de mala hòstia, que no cal que expliquem, oi? Amb l’oi demanem la confirmació del que diem, l'assentiment a una demanda (el ¿verdad?, ¿cierto?, en castellà, o la tag question en anglès).

Però no sempre fa la farina blana la lletra o. Un petit maldecap arran d’una visita a una església o monestir és el de la confusió ordre (mot masculí i femení) i orde (mot masculí), per referir-nos al conjunt de persones unides per una regla comuna o per una distinció honorària, com ara, els ordes de cavalleria o les religioses de l’orde de sant Benet.

Per a alleugeriment nostre, si consultem el DIEC veurem que ordre també remet a aquest significat històric en registre col·loquial. Una feina menys, doncs!

A tots ens porta records la lletra o: als nostàlgics dels diacrítics, l’accent gràfic de la paraula ós ─ara ja idèntica a os, tot

i l’obertura (que no *abertura) diferenciada─, als alternatius la força dels ocupes i les ocupacions, que no cal escriure amb k perquè siguin més transgressors, i als romàntics de Sant Jordi, l’olor que

fan les roses a l’abril, ara que ja hi som.

I parlant d’olors, no ens podem estar de recordar-vos que nosaltres olorem (perquè tenim el sentit de l’olfacte) i les roses fan olor, en cap cas *oloren! §

CNL de l’Hospitalet Mare de Déu de la Mercè, 20, 3r 08901 L’Hospitalet de Llobregat Tel. 93 440 65 70 http://www.cpnl.cat/lh

Entrevistarem un grup amb una vinculació important amb la ciutat i un dels artistes hospitalencs més reconeguts. També parlarem amb un escriptor i visitarem un dels

participants de les activitats de l'Associació de Gastronomia i Turisme (AGT). No hi faltarà una història singular al Sabies que...

www.l-h.cat #PrimaveraLH