núm. 120· juny
viuelprat@elginjoledicions.com
‘18
www.elginjoledicions.com
VISCA SANT POLLÍN! FORA STOCKS
70%
FINS AL DE DESCOMPTE
PER RENOVACIÓ DE CATÀLEG
Només fins dissabte o esgotar existències
Una tarda amb... el grup de teatre de la Casa de Andalucía, que actua al Teatre Modern amb Bodas de sangre 'anhel restaurant' en l'apartat gastronòmic - entrevista a paco abril, els rols de gènere - el festival preview, cinema de projecció - el baró roig, al sabies que...
viu_cornell-sol-18060128.pdf
1
13/6/18
11:59
EDITORIAL
EMPASSAR-SE’N L’ORGULL
U
na “bomba d’aigua al cel” em va fer conèixer l’Esther. Literalment. Una “bomba d’aigua al cel”, un pilot que va decidir aterrar en una ciutat a mitja hora en autobús i una companyia que, un cop normalitzada la situació, no ens va plantejar cap solució més que cancel·lar el vol. L’imprevist em va regalar una nit sense dormir plena de converses interessants amb una colla de desconeguts i desconegudes. L’Esther i la Laura gaudien del seu viatge de noces i la propera parada era Miravet, un parèntesi que tenien contractat des de febrer. L’atzar va fer que la primera part del seu periple comencés a Itàlia i que aterressin a l’aeroporto di Bergamo Orio al Serio. Fa temps que hi ha empreses que venen bitllets amb una ciutat sorpresa. Saps on vas poques hores abans. Sembla que gairebé està tot inventat. No nego el punt de misteri, això sí. Les dues són súper fans d’Eurovisió, que viuen des de la distància, rodejades d’amistats, cantant, agitant les banderetes dels països participants i votant. Els encantaria anar-hi, almenys, un cop en la seva vida. El pressupost per a l’última edició, fa unes setmanes a Lisboa, es disparava. “A més, ens obligaven a assistir també a les dues semifinals”, insistia l’Esther. Són hàbils i àgils per a poder permetre’s viatjar força. “Hi ha qui ens diu que malgastem els diners anant d’un lloc a un altre”, es queixava l’Esther. Els ho comenten persones amb altres prioritats que en una nit de festa potser es gasten el preu d’un bitllet o es compren un mòbil intel·ligent amb ales. I, per descomptat, estan en el seu dret de fer-ho. No de ficar-se en la vida de la resta, un joc de detectius i analistes que la societat ens ensenya des de marrecs. Aquesta parella, però, respecta les vides alienes i defensa a ultrança la seva, els gustos i maneres de fer. Els cansa quedar amb gent amb qui no connecten, encara que sigui mig minut. De fet, no ho fan, i tenen diferents grups per a realitzar senderisme, viatges... Són autèntiques. Una actitud que desgasta. Potser el moment més complicat per a ser autèntic és l’adolescència. Al contrari que la seva colla d’amistats, l’Esther no entenia els caps de setmana com una estada (sense habitació) en un bar i amb la mateixa activitat física que un jubilat. Ella ho tenia clar i no va allotjar-s’hi. Però, no ens enganyem, el camí senzill era seguir la respiració de la resta. I empassar-se la cervesa, i potser l’orgull.
VIU EL PRAT Revista gratuïta de societat i cultura NÚMERO 120, JUNY DE 2018 redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47
FOTO DE PORTADA: TONI DELGADO
DIRECTOR DE CONTINGUTS: TONI DELGADO
PUBLICITAT: MERCHE BLANCO parentesi@elginjoledicions.com 627.916.905
IMPRESSIÓ: IMPRINTSA Dipòsit Legal. B-15425-2008
EDITA: EL GÍNJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034 La redacció de Viu El Prat no coincideix necessàriament amb l'opinió dels seus col·laboradors.
ÍNDEX 5.Una tarda amb...
EL GRUP DE TEATRE DE LA CASA DE ANDALUCÍA, QUE ACTUA AL TEATRE MODERN AMB BODAS DE SANGRE
20.Cultura EL FESTIVAL PREVIEW, CINEMA DE PROJECCIÓ
“El cercle es va tancant... Ens mirem als ulls... Ens respirem... Som nou, però som un... Tanquem els ulls... Ens respirem... Quan acabi la música, no perdrem aquesta connexió, estarem en silenci, obrirem els ulls i no perdrem la concentració”, indica Jose Segurado al grup de teatre de Casa de Andalucía. És la prèvia a un nou assaig de Bodas de sangre (Teatre Modern, 1 de juliol). El preu de l’entrada és un quilo de menjar que no es faci malbé i/o productes de primera necessitat que es donaran al Banc d’Aliments del Prat.
Cinc minuts abans de l’hora pactada per a l’entrevista amb Viu El Prat, Montse Enguita concreta per telèfon els darrers canvis de la 7a edició del Festival Internacional de Curtmetratges Preview 2018. Quedem a la terrassa del Cèntric Gastrobar, a uns metres de la plaça Porxada, on els dijous de juliol (5, 12, 19 i 26) se celebrarà un esdeveniment que ja forma part de la ciutat.
una tarda amb...
“Bodas de sangre era dins nostre” Text i fotos TONI DELGADO El cercle es va tancant... Ens mirem als ulls... Ens respirem... Som nou, però som un... Tanquem els ulls... Ens respirem... Quan acabi la música, no perdrem aquesta connexió, estarem en silenci, obrirem els ulls i no perdrem la concentració”, indica Jose Segurado al grup de teatre de Casa de Andalucía. És la prèvia a un nou assaig de Bodas de sangre (Teatre Modern, 1 de juliol). El preu de l’entrada és un quilo de menjar que no es faci malbé i/o productes de primera necessitat que es donaran al Banc d’Aliments del Prat.
“
—En una obra amb personatges tan apassionats aquesta prèvia sembla fonamental perquè tothom doni el millor de si mateix. JOSE SEGURADO: Moltes vegades el grup es dispersa i amb exercicis així trobem la connexió, vital en una obra tan coral. També hi podem arribar parlant, amb un cafè abans de l’assaig... I, és clar, amb molt de treball dels personatges. —Jose, per què has triat Bodas de sangre? JOSE SEGURADO: Soc molt intens i aquesta obra de Federico García Lorca tracta temes atemporals: l’amor, la fidelitat, la manca de diàleg interior... Bodas de sangre era dins nostre. La prèvia de l'assaig.
—Quin és el personatge al qual li estàs traient més partit o el que t’està costant més? ADELI: Tots són complicats! Em costa, sobretot, el d’home. El de la lluna m’agrada més perquè em permet jugar molt i prendre diverses personalitats.
Foto: TONI DELGADO.
—Si és més ambigu... Potser el director et dóna més llibertat per a interpretar-lo... ADELI: No, em marca força. Sempre sé que puc fer qualsevol cosa, però necessito que algú estiri de mi. A més, em fa cosa que em mirin...
5 VIU EL PRAT
—Adeli, has deixat definitivament la comèdia? ADELI MIRALLES: Faig el que em manen, però és cert que no he tornat a repetir l’experiència. També m’agrada molt el fet dramàtic i passional. JOSE: Fa de pare, que té un punt força còmic, i de lluna, molt intens.
ucna ultura tarda a... amb... —Dona, si fas teatre... ADELI: Ja... Sobretot em passa als assajos, perquè a l’escenari em buido i no veig el públic. —Tenies experiència al teatre? MONTSE ESPARZA: Bé... Havia fet alguna coseta. Dic xorrades, soc molt espontània i expressiva. Tenia ganes de tornar i em vaig apuntar a un curs d’interpretació fa pocs mesos i a aquest grup. Simplement m’agrada. Per a mi el teatre és una inquietud. —I quins són els personatges? MONTSE: [Riu]. La captaire, el complement de la lluna, i una mossa que fa de tossa. JOSE: No és una tossa... MONTSE: Perdó, no és amb menyspreu. No és un personatge primordial, però proporciona informació extra sobre què succeeix a la boda. —Abans comentava Montse que és molt expressiva. Diria que tu també ho ets [no ha parat de posar cares des del principi]. TONI SILVA: Jo? Res... [Riem]. M’encanta l’eslògan El Prat, el meu lloc al món. Fa 10 anys que visc a Sabadell, però el Prat és la meva ciutat. Hi tinc família i amistats. En aquest grup està la meva millor amiga, i l’Albert, un bon amic. A més, hi he conegut a Adeli o a Isabel, que ja és la meva mare postissa... Li he demanat el telèfon i el conservaré sempre. ISABEL GALÁN: [Riu]. Quin adulador! TONI SILVA: No és cert. És el que sento. No havia fet mai teatre i estic acovardit, perquè l’obra és molt gran, l’estrena s’apropa i segurament omplirem el Teatre Modern. Ho estic passant molt bé i malament, alhora.
Rosa Galán, Lídia Mir i Montse Esparza.
Foto: TONI DELGADO.
Adeli Miralles, Toni Silva i Montse Esparza.
Foto: TONI DELGADO.
—Seria estrany si no et costés, oi? TONI SILVA: Tens raó... A més, jo anava per a clown i m’he ficat en un gran drama, incompatible amb el meu caràcter. Soc el nuvi de Bodas de sangre i em roben a la xicota...
6
VIU EL PRAT
—Com es diu la millor amiga del Toni? Rosa Galán –respon ella. —L’estaves mirant amb una cara d’orgull increïble. ROSA GALÁN: Sí, però difereixo. La més inexperta soc jo perquè mai havia trepitjat un escenari. En Toni va fer ràdio i ara, gòspel. M’hi he descobert. Sí, m’apassiona el teatre! Tinc dos papers: la millor amiga de la mare [Isabel] i la criada, que és com si fos la mare de la núvia. És més salada. Saps? Estic morta de por. No tinc gens de vergonya. Suposo que això és un punt a favor. (passa a la pàgina 8)
NOMÉS FINS AL DISSABTE 16 DE JUNY O ESGOTAR EXISTÈNCIES
FORA STOCKS FINS AL 70% DE DTE PER RENOVACIÓ DE CATÀLEG
Abans: 1.875€
CHESLONG ROOM Composició cheslong de 290*160 cm, amb seients lliscants i capçals reclinables, entapissat en loneta, 2 colors a escollir.
ARA:
750€
Compra ara i no paguis fins a l’agost en còmodes quotes
€
PREUS Els preus fan referència als productes en stock.
PORTS GRATUÏTS Per articles de més de 500€.
AJUDA AMB EL FINANÇAMENT Finançament a partir de 200€. Quota mínima mensual de 30€.
ENTREGA EN 72H En menys de 3 dies ho tens a casa.
Cornellà - Carretera d’Esplugues, 120 Al costat del Bingo cornella@galeriasdeltresillo.com
Tel. 933 776 113 | 902 151 369 Foto: CEDIDA.
Laia Casino amb la seva amiga Evelyn Martín.
www.galeriasdeltresillo.com
647 833 942
ucna ultura tarda amb... (ve de la pàgina 6)
—Quin contrast. ROSA: Als assajos em sento lliure, però diria que a l’escenari em moriré de por. Faré tot el possible per a no quedar-me en blanc! [Riu]. —Tu també tens por escènica? LÍDIA MIR: Ui, sí. Des dels 20 anys no feia teatre, que sempre m’ha agradat, igual que cantar o ballar. Ella [Rosa] em va enredar per a l’obra i ell [Toni] també, perquè és la meva parella. TONI SILVA: No li havia dit res de la nostra relació! [Riem]. LÍDIA: Ens hem enredat tots. Tots saben com m’ha costat la primera escena de la mossa... Hi he d’ensenyar la cama... [Riu]. —Però sí només és una cama... LÍDIA: Sí, sí... Una cosa és a la platja i una altra... Quina vergonya! A l’escenari em deixaré anar segur. —Isabel, com la pots tranquil·litzar? ISABEL: Ho farà genial perquè és desimbolta. Soc la mare del nuvi, una dona amb molt de caràcter i una miqueta amargada, perquè ho ha passat malament. Protegeix com pot el seu fill.
Albert Ros i María Francisca Barriga [dona de Leonardo].
Foto: T. D.
—Com intentes connectar amb la seva amargura? ISABEL: Bé, potser el meu caràcter és també una mica així, fort. Soc una mica indisciplinada, però al director li agrada. JOSE: Tots són reptes. El grup m’ensenya més a mi del que li puc aportar jo. Quan dirigeixes, detectes aspectes que a tu també et costen com a actor i que ara et semblen obvis. Cada un té petits tresors.
8
VIU EL PRAT
—Quins petits tresors tens tu? ALBERT ROS: A Bodas de sangre soc Leonardo, un paper que m’ha ensenyat a veure les coses d’una altra manera i treure més els sentiments o la passió. Hi ha un gran imant entre la núvia i jo. —Creus que a la gent li cau millor Leonardo per ser qui ho canvia tot? ALBERT: Diria que és el cabró de la pel·lícula. JOSE: No ho crec. TONI SILVA: El nuvi és més simpàtic que Leonardo. ALBERT: Bé... JOSE: Crec que el públic es quedarà amb la idea que ni Leonardo ni la núvia han volgut que passés això, però no han pogut frenar la seva passió. —Mari Carmen, com has connectat amb l’amant i el nuvi despitós? (passa a la pàgina 10)
Albert Ros [Leonardo] i Mari Carmen Fernández [núvia]. Foto: T. DELGADO.
#viulestiualprat Consulta des del teu mòbil l’estat del mar, la disponibilitat d’aparcament a la platja i totes les activitats de l’estiu al Prat! elprat.cat/viulestiu
elprat.cat/viulestiu
viu l’est iu
ucna ultura tarda amb...
Un moment de l'assaig.
(ve de la pàgina 8)
MARI CARMEN FERNÁNDEZ: M’està costant moltíssim ferho amb Leonardo. És el paper més important i difícil que he fet, exigeix escenes que han de transmetre sexualitat i molta atracció. El director ens ajuda molt i inclús ens fa classes individuals als dos. Crec que sortirà bé. Les situacions amb el nuvi no són tan pujades de to. TONI SILVA: Però soc l’únic que li fa un petó! MARI CARMEN: A l’escenari no em faig enrere... Però amb aquestes escenes... Mare meva, què pensarà la gent? La meva mare vol venir i jo li dic que ja m’ha vist moltes vegades... I el meu marit, igual. I jo allà amb el nuvi i després amb Leonardo...
10
VIU EL PRAT
—Bé, el pack d’actriu és aquest, no? MARI CARMEN: Sí... Però em costa, i això que l’Albert és un encant. —A casa... MARI CARMEN: Els dic que m’esperin a la sortida. [Riem]. Que no se’n vagin! ALBERT: Jo sortiré per la porta de darrere del teatre.... MARI CARMEN: Això! —Mari, Hablar por hablar, l’anterior obra del grup de teatre de Casa de Andalucía, fou el teu debut als escenaris. MARÍA FRANCISCA BARRIGA: Ostres, em va costar tant... Crec que soc la més vergonyosa del grup... [Riu]. Gràcies al Jose vaig lluitar fins al final i en vaig sortir amb una gran dosi
Foto: TONI DELGADO.
d’adrenalina. A Bodas de sangre faig de la dona resignada de Leonardo: en aquella època s’havia d’adaptar amb el que hi havia. Al principi soc més submisa, però, a poc a poc, em planto. —L’altra vegada que vam parlar em vas dir que estaves descobrint moltes coses de tu. Quina és l’última troballa? MARI: Que soc capaç de fer moltes coses! Després d’interpretar una drogoaddicta a Hablar por hablar, ara defenso una dona submisa... Amb el caràcter que tinc! Està casada, però sap que la seva ment està en ella. Indaga... Se sent, i ho diu, despitosa. A vegades em falta una mica de confiança en mi mateixa, però després estic satisfeta. TONI SILVA: Em sento com un estudiant que s’ho juga tot a un examen, perquè no la farem més. ISABEL: Mai se sap... Potser ens surt un contracte i anem de gira [Riuen]. TONI SILVA: A mi el que em fa més por és no tenir un bon dia l’1 de juliol. Espero que tot vagi bé, ningú es posi malalt ni perdi un autobús... És una Selectivitat. —Jose, sis plau, acabem l’entrevista amb optimisme... JOSE: Optimisme total! La Mari sempre em deia l’any passat que no podria fer el paper de drogoaddicta, i jo li comentava: “Si sabessis com et veig jo...”. Visualitzo a cadascú amb el personatge final. No tinc cap dubte que ho clavaran al Teatre Modern. Si hem d’assajar 20 dies abans de la funció, ho farem. A mi no m’importa. §
gastronomia de proximitat
ANHEL RESTAURANT: CUINA D’ARRELS I AMB PERSONALITAT Text MARIANO MARTÍNEZ
JOAN CAMPANYÀ DAVID DÁVILA I CARMEN DURÁN xef d'Anhel Restaurant Los Arcos Bar LAB
12
VIU EL PRAT
Rambla Salvador Lluch, 19 Av. del Parc, 55 GAVÀ 933750750 934637750 www.losarcosbar.com info@anhelrestaurant.cat reservas@losarcosbar.com www.anhelrestaurant.cat De dimarts a diumenge de 18h a Dimarts 23:30h. a Divendres 13:00 a 15:30h Dissabte, Diumenge Nits de-divendres, dissabtes i ivigilies Festiusobert 13:30fins a 15:30 h - Nits les 2:00h. grups per encàrrec .com/losarcosgastrobar .com/Anhel-Restaurant/ @losarcosbar @anhelrestaurant
Mentre parlo amb el Joan Campanyà, xef de l’Anhel Restaurant (Gavà), sembla que estic parlant amb tota la seva família, amb un arbre d’arrels fortes i profundes que encara té molta vida al davant. “A l'hora del servei els nadons dormíem sota la taula de la cuina de l’Hostal que regentava la meva família”, comenta en Joan. L’Hostal és, des de fa dos anys i mig, l’Anhel: nou nom, mateix esperit: “Som la segona i tercera generació d’una família dedicada a la restauració a la nostra ciutat des de l’any 1958. La meva esposa Conxi va entrar a treballar a la cuina de l'Hostal amb 18 anys”. Amb la base dels Campanyà, no podem esperar més que autenticitat en cada plat que surt de la seva cuina, una gastronomia plena de pausa i amor. Allò que els que sempre hem anomenat “cuina de la iaia”, i que des de l’Anhel no volen perdre, perquè forma part important del seu llegat. Si entreu al restaurant d’en Joan, encara té l’encant de les cases amarades d’aromes que impregnaven tots els sentits i feien salivar sense remei: “Hem volgut mantenir alguns clàssics familiars, com els canelons, que els fem exactament com feia la meva àvia. Hem mantingut ingredients, coccions”. També des d’una
necessitat implícita perquè les noves generacions que s’han incorporat a la cuina de l’Anhel, el seu fill Abel i la seva jove Abi, no perdin molt de la saviesa que mares i àvies tenien de la cuina, una transmissió oral de coneixements i receptes que es feia dintre de la família. Per a Joan i na Conxi, el sentit d’aquesta aventura recent amb el restaurant és precisament la familiar, la necessitat de pare, fill, dona i jove, de continuar una història de més de seixanta anys: “Volem créixer, però mantenint l’esperit i seguir la història de restauradors com el Manel Armengol, del Major 36, o els Cartoixà de l'Ermita de Brugués”. Un clàssic amb esperit jove, que els ha empès a participar de diferents iniciatives gastronòmiques, com les Jornades Gastronòmiques del Pota Blava i la Carxofa Prat, o GastroGavà, organitzades per l’AGT (Associació de Gastronomia i Turisme): “Aquestes activitats ens permeten donar a conèixer la nostra feina a un públic més ampli, més enllà de la ciutat de Gavà i, de manera pararel·la, també promocionem els productes de la nostra horta. Amb accions com les Jornades Gastronòmiques hem aconseguit fer clients nous i fidelitzar-los a la nostra cuina”. Com altres restauradors que han
14
VIU EL PRAT
gcastronomia astronomia ultura de proximitat
anat passant per aquesta secció, la família va estar durant un temps desvinculada de la restauració, però sembla que la genètica estira ben fort i han tornat a agafar amb empenta la història familiar i s’ha posat rere els fogons: “Hem intentat mantenir una part important de la cuina que la nostra família feia, però actualitzant algunes tècniques i centrar-nos en els productes de proximitat. Ens agrada cuinar amb menys greixos, molt al vapor perquè els aliments mantinguin totes les seves propietats. D’alguna manera, hem deixat una mica apartats els grans estofats i apostem per una cuina tradicional on el producte té tot el protagonisme”. Rere les paraules d’en Joan hi ha reivindicació de la cuina local que també és parlar d’economia, salut. Ara que tothom sembla parlar d’Slow Food, de pagesia, d’una cuina més sana, equilibrada i basada dels productes de proximitat, famílies com la dels Campanyà, que ja fa dècades que treballen: “M’agrada l’aposta que fem pels productes de proximitat perquè sé d’on bé el producte que entra a casa meva. En cinc minuts, estic al camp del meu pagès, puc parlar amb ell cara a cara, em recomana, i m’ofereix un producte de màxima qualitat, cosa que em facilita molt el procés: mínima manipulació del producte que arriba al comensal respectant totes les seves propietats”. Quan intento arrencar quin és el producte que més li agrada treballar, li costa decidir-se: “A la ciutat tenim l’Espàrrec de Gavà, però també gaudeixo molt en temporada de Carxofa Prat, o ara amb els
LA RECEPTA
Mar i terra de Pota Blava amb llagostins de Vilanova INGREDIENTS: 1 Pota Blava tallat a 1/8, 16 llagostins de Vilanova, 5 tomàquets ratllats, 1 ceba de Figueres trinxada, un gotet brandi, 1 copa de vi blanc, oli d'oliva verge extra, pebre negre i sal PER LA PICADA: 4 quadradets de xocolata negra, 3 llesques de pa fregit, 3 grans d'all laminats, un grapat d'avellanes torrades, un grapat d'ametlles torrades, un grapat de pinyons i julivert Començarem daurant el Pota Blava per les dues bandes. No l'hem de fregir, només donar-li color. El reservarem. Rentar els tomàquets i ratllar, trinxar la ceba, salar els llagostins i en el mateix oli de daurar el Pota Blava, saltar els llagostins, reservar amb el Pota Blava. En el mateix oli, daurar la ceba, quan sigui daurada, afegir el
tomàquet i deixar coure uns 3 o 4 minuts, a foc mitjà.Incorporar el Pota Blava, afegir el brandi, deixar evaporar l’alcohol i afegirhi el vi blanc, deixar-ho coure tapat durant uns 10 minuts, desprès salpebrar i afegir-hi aigua, tapar i deixar coure a foc lent. La picada: En una paella amb un bon raig d'oli, fregir els alls, retirar, en aquest oli fregir el pa, En el bol de triturar, posar-hi les avellanes, les ametlles, els pinyons, els alls daurats, el pa fregit i la xocolata, afegir-hi una mica del suc de la cocció i triturar tot ben picat. Deixar coure el Pota Blava durant uns 35-40 minuts a foc baix. Fins que estigui tou, quan faltin uns 5 minuts per acabar la cocció, incorporar la picada i barrejar bé. Apagar el foc, incorporar els llagostins i deixar reposar tapat fins el moment de servir.
tomàquets. Tenim molta varietat a l’horta d’estiu, i podem oferir un munt de plats, com la coca de
recapte que fem amb una base de pasta de full i verdures del Parc Agrari, o els fesols de Santa Pau”. •
100 litres més bonificats per persona addicional i dia. Totes les llars de Barcelona i les ciutats de l’àrea metropolitana gaudeixen de 300 litres d'aigua al dia a un preu bonificat. Però, a més, si a casa sou més de 3, per cada persona addicional podeu sol·licitar 100 litres més al dia amb la mateixa bonificació. Informa-te'n al 900 710 710, a les nostres oficines i a aiguesdebarcelona.cat
cultura Paco Abril: “Quan et sensibilitzes, ets més lliure” Text i fotos TONI DELGADO es del primer moment, gairebé des de la salutació, es nota que Paco Abril es guanya la vida com a comunicador. És sociòleg, professor de la UdG i membre de l’associació Homes Igualitaris de Catalunya. Viu El Prat el cita a Cases d’en Puig. Serveis de Ciutadania, on el proper 28 de juny impartirà una xerrada, Els rols de gènere, en el marc de l’11a edició de Formant Espais de Dones.
D
—“Comprensió i respecte, això és l’important per a conviure amb la resta, i sobretot... Saps què? No creure’t millor que ningú”, li diu Miguelito a Mafalda en aquesta vinyeta. Si l’analitzem en perspectiva de gènere, apreciem una societat que ens educa en la imatge que els homes són millors i tenen més oportunitats que les dones. La reflexió de l’amic de Mafalda és una gran lliçó: no pots creure’t millor que ningú. La convivència es basa en la compressió i el respecte. Hem d’educar els nens i nenes perquè vegin on estan els límits, què vol dir fer o no mal. La primera etapa d’educació infantil és vital.
16 VIU EL PRAT
—Fa 20 anys les floretes pel carrer estaven normalitzades per a massa gent. Segons qui les veia enginyoses i gracioses. Abans les dones no tenien més remei que aguantar-se quan algun desconegut els comentava alguna cosa. Ara n’hi ha més empoderades que els diuen que no tenen cap dret a fer al·lusions sobre el seu cul o bellesa. Fa uns dies vaig veure un tipus cridant-li a una jove: “Guapa!”. Ella va reaccionar amb por. Va marxar. Era de dia. Imagina’t si li passa de nit... Darrere d’aquests comentaris hi ha una certa agressió. Fa 30 o 40 anys la família d’una dona maltractada li insistia que havia d’aguantar la situació, i continuar vivint amb un espòs violent i borratxo que li pegava, perquè era el que li tocava. Això, afortunadament, ja no passa. Encara queda molt per avançar, malgrat que cada cop hi hagi més opcions per denunciar i tenir protecció davant d’una situació de maltractament. Si encara continua succeint, és perquè alguna cosa no estem fent bé. —Hi ha qui encara creu que si una dona va vestida d’una “manera provocativa”, ha d’assumir-ne les conseqüències. És un discurs patriarcal. Què vol dir provocar? Crec que la gent comença a adonar-se que la societat és molt desigual. Per què a una dona li ha de costar més promocionar-se a la feina, té treballs més precaris o va més insegura pel carrer? Si t’eduquen des de jove en el respecte, aquest model, tard o d’hora, no es reproduirà.
Paco Abril, durant l'entrevista.
Foto: TONI DELGADO.
—A l’associació Homes Igualitaris de Catalunya organitzeu força cursos i tallers. El RESET, per exemple, està dirigit a joves d’almenys 18 o 19 anys perquè es formin sobre unes masculinitats alternatives. Al Prat fem molts tallers a instituts per a sensibilitzar els i les estudiants sobre els rols de gènere. Des que naixem ens comencen a educar així: els nois, l’acció, el futbol...; les noies, aspectes de bellesa i la cura, més tímides... Només cal veure la imatge que s’ofereix de la dona en els mitjans de comunicació: cosificada, un objecte sexual per a vendre. (passa a la pàgina 18)
ccultura ultura (ve de la pàgina 16)
—Abans parlaves de “masculinitats alternatives”. Hi ha un model hegemònic de masculinitat, amb l’home com a proveïdor econòmic de la família, sinònim d’acció, fortalesa, i que no pot plorar ni mostrar les seves emocions. El model té molts costos: violència, suïcidis, conductes temeràries davant del volant... És un cost dur per a tota la societat. A Homes Igualitaris de Catalunya proposem una masculinitat diferent. —Quina? Bona per a tothom, amb un home que renuncia a la violència i l’homofòbia, i és corresponsable en la paternitat i les tasques de la llar. És un home respectuós, igualitari respecte les dones, capaç de gestionar les emocions i parlar de les seves vulnerabilitats. Quan hi hagi una massa crítica d’homes que apostin per una altra forma de posicionar-se al món des de la igualtat i no des del poder, la societat potser canviarà.
18
VIU EL RPAT
—Et refereixes a un home que renuncia a la violència. És violent per naturalesa? No. Molts homes, quan senten que perden terreny o poder, actuen amb violència, que és quelcom cultural i no biològic. La violència està a l’ordre del dia: als mitjans, videojocs... De fet, el 90% i escaig de la pornografia té una càrrega negativa respecte a les dones, i molts nois poden entendre que és normal que elles estiguin en posició de subordinació. —A Morder la manzana Leticia Dolera parla de la importància de reconstruir els relats. Als Fruittis, una sèrie protagonitzada per fruites, hi havia una humana, la Kumba, que només els donava problemes. Igual que la princesa Romy, a qui sempre havien de rescatar a La volta al voltant de Willy Fog. Ara hi ha una sèrie d’una súper heroïna, Les aventures de Ladybug i Gat Noir. Abans era gairebé impossible trobar un relat així. El discurs predominant encara és masclista, desigual i basat en un home salvador i una dona víctima. Comença a haver-hi princeses guerreres o altres models en dibuixos, però els exemples són insuficients perquè el relat es canviï de manera massiva. Cal revisar les històries dels mitjans o dibuixos animats per a construir-ne d’igualitàries o no tan determinades pel sexe. I què me’n dius de les cançons que escolten els adolescents? Descriuen un home que porta la relació i una dona que es deixa seduir... El mateix passa amb l’amor romàntic en moltes pel·lícules de Hollywood. —Hi ha gent que veu el feminisme com a un moviment extrem i no que defensa la igualtat. Arran de fets com la manifestació del 8 de març o casos com el de La Manada, hi ha més sensibilitat per entendre el feminisme. Abans, moltes vegades, el discurs no arribava bé o ho feia distorsionat.
L'entrevistat, a l'entrada de Cases d'en Puig .
Foto: TONI DELGADO.
—De manera interessada? Probablement, i també per desconeixement. Elles comencen a sortir al carrer i mobilitzen moltes més companyes i també alguns homes. Soc optimista. Ara bé, el camí és llarg. —Casos com els de La Manada o Diana Quer demostren que la justícia no té una visió global. El problema en aquests casos és que els jutges no disposen d’una perspectiva de gènere i molts conserven una visió patriarcal. No fa tant un jutge no va condemnar per violació un home perquè la dona portava faldilla curta... Els jutges s’han de formar. —I les lleis? S’han d’adaptar a la societat més igualitària que volem. —Com tens pensada la teva xerrada, Els rols de gènere? Serà interactiva i dinàmica. Hi podrem escoltar totes les veus i hi veurem una visió del gènere diferent que ens ajudarà en la nostra vida quotidiana perquè les nostres relacions siguin més igualitàries. —Entenc que hi parlareu de llibertat. Quan et sensibilitzes, ets més lliure. §
ccultura ultura El Festival Preview, cinema de projecció Text TONI DELGADO Fotos T. DELGADO / AJ. DEL PRAT (VANESSA MARTÍNEZ) inc minuts abans de l’hora pactada per a l’entrevista amb Viu El Prat, Montse Enguita concreta per telèfon els darrers canvis de la 7a edició del Festival Internacional de Curtmetratges Preview 2018. Quedem a la terrassa del Cèntric Gastrobar, a uns metres de la plaça Porxada, on els dijous de juliol (5, 12, 19 i 26) se celebrarà un esdeveniment que ja forma part de la ciutat.
C
Montse Enguita es demana un te verd amb gel i confessa que no li agraden les entrevistes. “Em fan vergonya... Soc molt tímida”. I riu. Riu molt sovint: “Tu no fas coses que no t’agraden i les fas igualment? Doncs ja està... La vida”. Es nota que a ella li encanta encarregar-se d’un esdeveniment com el Festival Preview. Cada un dels dies es projecten quatre curtmetratges de 15 minuts, quatre d’entre 1 i 3 minuts, i un local. Aquest últim, fora de concurs, serà presentat per membres de l’equip. Entre els requisits dels curts (el termini d’inscripció va finalitzar el passat 10 de juny) figura que estiguin subtitulats en castellà o català si són en un altre idioma, i que hagin estat produïts o estrenats en els últims dos anys.
20
VIU EL PRAT
JOVES CREATIUS I FUTURS PROFESSIONALS Organitzat per l’ASCAP (Associació de Suport a la Creació i la Producció Audiovisual al Prat de Llobregat), l’Ajuntament i el Cèntric Gastrobar, el Festival Preview és sinònim de cinema a la fresca: “Estiu, una plaça i pantalla grans, un menú especial del Cèntric Gastrobar...”. Un dels propòsits de la mostra “és posar en contacte els nous professionals del sector audiovisual i diferents professionals consolidats establint un vincle amb els centres formatius, expositors i professionals del sector audiovisual perquè tinguin un espai on descobrir tendències, joves creatius i futurs professionals audiovisuals”. I, és clar, ser un espai per als amants de l’audiovisual i les històries. ELS PREMIS L’últim dia, la nit del 26 de juliol, no hi haurà votacions. Serà una jornada “més tranquil·la, de cloenda”: es lliuraran els premis del jurat i del públic al millor curtmetratge de categoria general, d’entre 1 i 15 minuts, i al millor curtmetratge d’entre 1 i 3 minuts. També es farà un homenatge al desaparegut Joaquim Linuesa i es projectarà un curt realitzat per alumnes de Batxillerat Escènic de l’INS Baldiri Guilera i
Montse Enguita, durant l'entrevista.
Foto: TONI DELGADO.
tutelat per l’ASCAP: “L’any passat no vam ser a temps de gravar-ne un, però sí que vam fer classes a l’institut. Forma part d’Educació, Comunitat i Cultura, un pla estratègic de l’Ajuntament”. —De què va el curt de l’INS Baldiri Guilera, Montse? —Sorpresa...! No ho sé. No s’ha rodat encara. David Tejedor és el tutor del projecte. La nostra meta és introduir les arts audiovisuals a les escoles perquè és el llenguatge del futur. És present a tot arreu. L’Escola d’Arts ens ha demanat una col·laboració en un projecte d’audiovisual amb nens i nenes. En cas d’empat, “el vot de qualitat” el té l’actor Lolo Herrero, president de l’ASCAP i membre d’un jurat format per Oriol Sala-Patau, productor executiu de ficció i (passa a la pàgina 22)
Tenemos la solución a tu medida Porque no todas las necesidades son iguales, nuestras soluciones, tampoco. Descúbralas.
20-50
50-100
info@ivsiberica.com www.ivsiberica.com
BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA Tel. +34 93 377 30 17
+100
MADRID Tel. +34 91 676 24 14
ZARAGOZA Tel. +34 97 657 01 42
ccultura ultura (ve de la pàgina 20) animació de Televisió de Catalunya; Jaume Martí, muntador i postproductor de cinema; Elena Torrent, coordinadora de El Prat Film Office; i Èrika Sánchez, directora de cinema.
—Montse, com ha crescut l’ASCAP? —Déu n’hi do! Què hem estat fent? El Prat ha tornat a ser subseu del Festival Internacional d’Autor, el D’A Film Festival de Barcelona. Aquest any des de l’ASCAP hem assumit l’organització i al Cine Capri s’han projectat A ciambra, de Jonas Carpignano; El león duerme esta noche, de Nobuhiro Suwa; i Braguino, de Clément Cogitor. Tenim el Preview i col· laborem amb l’Ajuntament al cinema a la platja, al juliol.
22
VIU EL PRAT
ELS NOUS PROJECTES Quan li pregunto pels nous projectes que l’ASCAP té entre les mans, somriu. L’associació, que assumeix la producció del Festival Preview per segon any, té una trajectòria breu, però intensa, i una clara vocació d’assessorament. “Tot és molt car i dificultós i més quan treballes de manera voluntària i gent que ho fa també de manera altruista. A vegades, i és normal, no vas al ritme que t’agradaria. Només et puc dir que hi ha la voluntat de fer grans coses i coses grans. Què, per exemple? Un festival de cinema al Prat... Pas a pas”, reflexiona Montse Enguita. El Festival Preview està tan arrelat al Prat que hi ha qui està disposat a fer malabarismes per ser-hi present, com Jaume Martí. —Havia de venir l’any passat de jurat i em va comentar, dolgut, que li sabia molt greu, perquè potser li sorgia “una altra cosa” i havia de marxar a Londres. Em va demanar més temps per poder-me confirmar la seva presència. —A què es referia en Jaume amb “una altra cosa”? —Al muntatge de Jurassic World: el regne perdut, de J.A. Bayona! M’ho deia des de la normalitat, la que ens agrada. A molta gent li fa molta il·lusió posar el seu gra de sorra en aquest esdeveniment que no para de créixer. §
L'ambient del Festival Preview.
Foto: AJUNTAMENT DEL PRAT / VANESSA MARTÍNEZ.
Una imatge d'una edició passada.
Foto: AJUNTAMENT DEL PRAT / VANESSA MARTÍNEZ.
Històries i més històries.
Foto: AJUNTAMENT DEL PRAT / VANESSA MARTÍNEZ.
porque hoy más que nunca, las pymes se merecen una pausa. Te ofrecemos por:
O€
Cesión de máquina + Mantenimiento + Servicio de sustitución inmediata por avería + Transporte y entrega de producto consumido
SÓLO PAGAS LO QUE CONSUMES A partir de 20 empleados Brio 3 Blue + Mini Snakky
info@ivsiberica.com www.ivsiberica.com
BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA Tel. +34 93 377 30 17
MADRID Tel. +34 91 676 24 14
ZARAGOZA Tel. +34 97 657 01 42
una tarda amb...
cultura
Martí Gironell: “Jean Leon representa valors com la constància, la tenacitat o el sacrifici” Text CLACK Fotos POL ALFAGEME / CLACK ràcies a una bona dosi de tenacitat, sacrifici i esforç, Ceferino Carrión, un jove fugitiu de l’Espanya franquista, va acabar convertint-se uns anys més tard en Jean Leon, un dels empresaris més admirats de Hollywood. Una vida que el periodista i escriptor Martí Gironell (Besalú, 1971) ha novel·lat sota el títol La força d’un destí (Columna Edicions), obra guanyadora del Premi Ramon Llull 2018.
G
24 VIU EL PRAT
—Com li arriba a les mans la història de Jean Leon? Vaig conèixer la història d’en Jean Leon en un dinar del diari El Mundo a Catalunya, en el qual estàvem convidats cinc escriptors. Abans de començar ens van posar una ampolla de vi Jean Leon sobre la taula i ens van explicar qui hi havia darrera d’aquell nom. La vida d’un home, Ceferino Carrión, que havia fugit de Santander i havia arribat a Los Angeles, on havia conegut Frank Sinatra, James Dean, Marilyn Monroe, J.F. Kennedy, Ronald Reagan, etc. Vaig preguntar si algú altre estava interessat amb aquell personatge i davant la negativa, l’endemà mateix, vaig començar a capbussar-me en la seva vida. —Com ha estat el procés de documentació? A part de consultar documentals, documentació de l’època, hemeroteques de diversos mitjans, i biografies de totes aquestes estrelles; van ser molt importants les converses amb l’Ana, una de les seves germanes que encara viu a Barcelona; el seu fill, Jean Leon Jr, que actualment viu a Tailàndia però ve bastant sovint aquí; i en Jaume Rovira, aleshores un enòleg de les caves Nadal amb
Martí Gironell.
qui Jean Leon va aconseguir el somni de fer un vi al Penedès. Aquestes persones m’han explicat les tres cares del personatge: el germà, el pare i l’empresari. —I un cop tens tota la informació, què t’enamora d’ell? Jean Leon és un lluitador, un somiador, un aventurer i una persona que creu en si mateix. I representa valors com
la constància, la tenacitat o el sacrifici. La força d’un destí explica la voluntat d’un home que creu en ell mateix i que les seves idees, projectes i somnis poden fer-se realitat, malgrat és conscient que serà un perible llarg, amb moltes complicacions i giragonses. Jo em vaig encomanar de la seva força. I, sobretot, em va fascinar la seva energia, perquè, malgrat venir (passa a la pàgina 26)
una tarda amb...
cultura d’una família de perdedors, sempre té l’empenta suficient per tirar endavant i sortir-se’n.
(ve de la pàgina 24)
—L’èxit també demana sacrificis. Quina és la part fosca de Jean Leon? La Katie, la seva dona, és la gran damnificada d’aquesta història. Sempre ens fixem en el triomfador quan arriba al final del seu trajecte, però poques vegades mirem enrere per veure aquell peatge que hem pagat. I, tot això, de forma explícita també hi és a la novel·la. Es veu com Jean Leon crema etapes a costa de què i de qui. I aquesta part de la seva vida no s’amaga perquè ell volgudament va fer una aposta pel seu somni, la seva feina i la seva empresa sabent que hi hauria danys col·laterals com és la família.
26 VIU EL PRAT
—A La força d’un destí hi ha més ficció que realitat? Estic enamorat d’una frase d’Umberto Eco que diu: “la ficció és una gran eina per comprendre la realitat”. I aquesta és la premissa que sempre he aplicat a les meves novel·les. Tu parteixes d’un personatge que pots situar històricament en un context i a partir d’aquest t’emportes el lector de bracet a viure la història. En aquesta novel·la no destaco què és històric i què no perquè ens movem en el terreny del cinema, de les il·lusions i dels mites. Ara bé, confesso que un percentatge molt alt d’escenes i de diàlegs són reals i extrets d’una biografia descatalogada i escrita per Sebastian Moreno que es diu El rey de Hollywood. —...i amb aquest llibre arriba el Premi Ramon Llull. Rebre el Premi Ramon Llull és un reconeixement que em fa molt de respecte i il·lusió per a la projecció impagable que suposa per a la novel·la. Des del 2017, amb El pont dels jueus, he reconegut el país compartint amb la gent aquelles històries que a mi m’han encuriosit i emocionat. I, ara, encara tinc més visibilitat, més possibilitats d’anar arreu, més audiències i més lectors. Ser guanyador del Premi de les Lletres Catalanes també vol dir representar a
L'entrevistat.
l’estranger una cultura i un país. I, finalment, suposa un reconeixement a la feina d’aquests deu anys picant pedra. —Ara ja et sents més escriptor que periodista? Sóc les dues coses. El periodisme m’ha donat un domini del llenguatge que ara no tindria. Ser escriptor és un ofici, vas aprenent al llarg dels anys. El periodisme també m’ha ajudat a connectar més amb la gent. Per mi el llibre és un mitjà de comunicació més a través del qual explicar i compartir sensacions, històries i coneixement. He optat per deixar el periodisme en actiu, però no em tanco a fer col·laboracions a mitjans. —Aquest llibre serà traduït a diversos idiomes. Et preocupa l’afectació que
la situació política a Catalunya pot tenir a la cultura catalana i concretament al sector del llibre? No hem de deixar que la situació política actual afecti a la cultura ni a la seva projecció. Però no podem obviar que vivim unes circumstàncies que no són normals i que molts projectes culturals han quedat estroncats pel 155. Per tant, hem d’empènyer perquè puguem normalitzar la situació com més aviat millor i intentar que no se’n ressenti la cultura. Cal tornar a la normalitat, sense oblidar que hi ha gent a la presó tancada injustament i persones exiliades. I espero que aquesta tornada a la normalitat no sigui passant altre cop per les urnes perquè és un cansament que no crec que la ciutadania pugui suportar i que no ens mereixem. §
ecntreteniments g astronomia ultura HORITZONTALS: 1. Per naturalesa són contraris a la vida, però els fem servir per sobreviure / 2. Tanca fèrriament el finestró. Guarnit per desfilar al pas / 3. Zero a l’esquerra. Remenant paners he trobat la fruita. Norma jurídica amb consciència interna / 4. Quin embolic, quan comença a picar! Teixit de seda per a nits molt calorosos / 5. Mala mar. A l’hora de doblar és el tipus de consonant més important. Poca broma / 6. Vareta de mestre, avui esdevinguda líder. La patriota de l’amanida / 7. Espero el pitjor. Taca fosca, potser en forma de gra d’all / 8. A tu. Estranya imatge, la del remei antic. Article en zel / 9. Maxil·lar inferior, sempre a punt de protesta. Enginyosa quan cal ocultar la gatera / 10. Mor a palau. Empastif usat per rematar l’acupuntura. Sadolla abans que arribi la cassola / 11. Està a les fosques. Moda que ha tornat gràcies al visor / 12. Leucoma sense puntuar. Germà modernet de la flassada. Cap de rata / 13. Del comportament asocial causat per la religió. Lletra de màquina de cosir. VERTICALS: 1. Còmplice de la dama en la infidelitat. Mèxic en un gotet / 2. Fronteres del Nepal. Empenta causada per un impuls propi. Consonants del gest / 3. Te’l trobes enmig de la carn amb son nom enganyós. L’únic en qui el califa pot confiar de debò / 4. L’avantpassat de la ribera. Paper del salari amb nom i nacionalitat. A la tercera va la segona / 5. Més típica de Castellfollit que els carquinyolis. Destil·lació d’un vell cop de pistola / 6. Perfil de paret. Satisfactori per a en Tirant. Vall de formació africana a Guadix / 7. Bon motiu per enfilar-se. Combatre fins a alterrar el garber. Perdudes dins l’arca / 8. Gran agitació i moviment per culpa de mal girat. Jo, en canvi, ho faré bé / 9. Símbol irradiador. Preparat perquè el missatger el dugui al castell. Enemics de Donar Ànims / 10. Mal de cap típic de gent amb estudis. Al cel, d’orenetes, i a la mar de naus / 11. Caus en mala posició per culpa de l’arbust. Vèncer la resistència. Fa feredat / 12. Si és una noia, ho té millor per casar-se; si és una classe, per cascar-se.
Peu AMIC
MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13
2
3
4
5
6
7 8
9
10
11
12
sscabies ocietat abies ultura que... que...
El Baró Roig: per cada avió abatut, una copa de plata
Text TONI DELGADO Il·lustració ELIBET ROVIRA —Soc un caçador per naturalesa. Quan he abatut un anglès, la meva passió per la caça es calma, almenys durant un quart d’hora –es retrata Manfred Albrecht Freiherr von Richthofen (Breslau, actualment Polònia, 1892-Vaux-sur-Somme, França, 1918) a la seva autografia. La va escriure durant un descans obligat: l’Exèrcit alemany tenia clar que havia de protegir el Baró Roig, el seu millor pilot i publicista durant la Primera Guerra Mundial.
28
VIU EL PRAT
—Els caçadors necessiten trofeus –segueix el Baró Roig. Els números d’identificació, les metralladores o les pales d’hèlix dels avions que abatia decoraven una de les seves habitacions. És més: un joier li confeccionava copes de plata per cada enemic abatut. Si es va fer pintar l’avió de vermell, va ser perquè volia que quedés clar que havia estat ell i, només ell, el pilot victoriós. Amb 80 triomfs confirmats, el moment més intens del Baró Roig fou, amb 21, l’abril de 1917, batejat pels anglesos com a Bloody April (Abril Sagnant). Von Richthofen va celebrar que preparessin una esquadrilla per atrapar-lo després d’haver advertit que “havíem pintat de vermell tots els aparells. [...]. És preferible que els amics vinguin a mi que anar jo a buscar-los”. Al Baró Roig li agradava més combatre contra els “valents” anglesos, més acròbates, perquè tendien a volar cap avall, fent equilibris... En tot cas, “mai” tenia pietat dels seus enemics. J. Eduardo Caamaño, autor de Manfred von Richthofen, el Barón Rojo, destacava en un article de Gina Tosas, per a la
LaVanguardia.com, que el pilot alemany “volava amb prudència, vigilava la zona... I si veia que no tenia condicions de combat, tornava a la base”. El 21 d’abril de 1918 el Baró Roig no va complir aquesta lògica premissa. És curiós que un pilot novell, Wilfrid “Wop” May, el fes més vulnerable. May havia desobeït les ordres del seu capità, Arthur Roy Brown, i del seu grup de la Reial Força Aèria Britànica (RAF) d’allunyar-se del combat i mantenir-se fora de perill, a una alçada de 4.000 peus. Quan May va veure el cosí de Von Richthofen, Wolfram, es va animar a atacar-lo i perseguir-lo sense sort. Wolfram, un altre principiant, va fugir i May es va veure rodejat d’alemanys i els va disparar... Fins que li van fallar les metralladores. Quan May va tractar de retirar-se del combat, el Baró Roig el va començar a perseguir. El novell va esquivar com va poder el veterà, arrossegant-lo, sense ser-ne conscient, cap al vall de Somme. Conduint-lo cap a l’artilleria antiaèria australiana. Brown, el capità de May, el va disparar i el Fokker del Baró Roig va descendir. Era mort? Brown va pensar que sí, però al pilot alemany encara li quedava energia per seguir perseguint May. La seva perdició. Una bala d’artilleria va matar el Baró Roig. Els biògrafs i historiadors solen assenyalar el sergent Cedric Popkin, Robert Buie o “Snowy” Evans com l’autor del tret. L’endemà, l’Exèrcit aliat el va enterrar amb aquest epitafi: “Aquí jau un valent, un noble adversari i un veritable home d’honor”. Feia temps que el Baró Roig havia escrit un article que no es va publicar fins a l’any 1933. Hi confessava que volia continuar la seva autobiografia i que, quan tornava del combat, la vida li semblava gris. La guerra, insistia, és un assumpte “molt seriós i pesarós”. §
societat Egoitaliano inaugura la seva primera botiga a Barcelona Text REDACCIÓ Fotos CEDIDES goitaliano és una de les marques de decoració i disseny de mobles més puixants d’Itàlia. El passat 16 de maig va inaugurar la seva primera botiga a Espanya, al carrer Muntaner número 270, de Barcelona. Egoitaliano és una marca moderna i actual que defensa el concepte de “la cultura de la relaxació”. Sinònim del “luxe assequible”, presta especial atenció a l’aspecte estètic del producte sense oblidar la comoditat i amb un disseny diferencial. En definitiva, un segell propi i característic que ha consolidat a Egoitaliano com una de les marques amb més projecció internacional del mercat.
E
VIU EL PRAT
COMODITAT, DISSENY I MOVIMENT Ara a Egoitaliano Barcelona, i per primera vegada a Espanya com a punt de venda físic i exclusiu, es poden trobar productes “increïblement” còmodes que combinen disseny i moviment, dues característiques essencials d’Egoitaliano. §
Imatge del local.
Egoitaliano Barcelona.
29
LA NOVA COL·LECCIÓ D-MOVE El leitmotiv d’Egoitaliano és dissenyar, fabricar i comercialitzar mobles entapissats en cuir i tela perquè siguin distribuïts en el mercat nacional i internacional en els concessionaris més qualificats del sector. Entre ells destaca la nova col·lecció D-MOVE, mobles que ofereixen mecanismes nous, patentats, innovadors i exclusius.
Egoitaliano Barcelona.
cnl
Saps quines són les 10 paraules més boniques del català?
M
és de 10.000 persones van participar en la votació per es-
collir-les.
30 VIU EL PRAT
En el marc de l'Any Fabra, la Direcció General de Política Lingüística ha organitzat una votació popular a través de les xarxes socials per trobar les deu paraules més boniques del català. Les votacions es van fer en dues fases: a la primera, que es va fer a Twitter entre el 26 d'abril i el 3 de maig, es van recollir 25 propostes de paraules candidates. Les 25 finalistes van ser: aixopluc, xiuxiuejar, corprendre, pipiripip, andròmina, moixaina, atzavara, tendresa, enraonar, xaragall, atzucac, paraula, fressa, amanyagar, regalimar, ginesta, aixafaguitarres, llibertat, xubec, ombrívol, caliu, dempeus, lluny, xerric i fetillera. A la segona fase, mitjançant un formulari que s'havia de contestar a les xarxes socials entre el 4 i el 7 de maig, es van triar les 10 paraules més boniques, a partir de les que hi havia en la llista de 25 de la fase anterior. Les 10 paraules escollides han estat : xiuxiuejar, aixopluc, caliu, tendresa, llibertat, moixaina, amanyagar, enraonar, ginesta, atzavara. Aquestes són, doncs, les 10 paraules més boniques segons el parer de les 10.469 persones que van participar en les votacions. La majoria tenen connotacions lligades a l'amor i a situacions de pau i tranquil·litat. Aquestes 10 paraules tenen una altra finalitat, a banda de commemorar l'Any Fabra: ara aniran al Pavelló de les Llen-
gües (Talepaviljoen). Aquest espai és l’eix central del projecte Terra de Llengües (Lân fan Taal), en el marc de la Capital Europea de la Cultura 2018, que se celebra a la ciutat neerlandesa de Ljouwert. A l'interior d'aquest edifici hi ha una representació de la llengua i la cultura de les petites comunitats lingüístiques europees. A l’exterior, el Jardí de les Llengües és l'espai on s’exposaran les 10 paraules més boniques d’idiomes diversos. Aquesta instal·lació es podrà visitar a Ljouwert, capital de Frísia, fins al 28
CNL El Prat de Llobregat. C. de Ramon Llull, 12, 2a planta El Prat de Llobregat. Telèfon 93 379 00 50 - extensió 5560
d’octubre. Sabies que... L'Any Fabra commemora els 150 anys del naixement de Pompeu Fabra i els 100 anys de la publicació de la Gramàtica catalana. Durant l'any s'organitzen arreu de Catalunya diverses activitats en memòria i reconeixement d'aquest científic brillant, que va codificar i modernitzar la nostra llengua i la va fer apta per als diversos estils i funcions. §
Parlarem amb una entitat que acaba d'assolir una fita històrica, publicarem un reportatge sorpresa... Visitarem un dels participants de les
activitats de l'Associació de Gastronomia i Turisme (AGT). No hi faltarà una nova història singular al Sabies que...
a ng ra a Tx Enci e
rro n lli Po nt Sa
Pobre de mí
Rut ad
ta de l’Escum Fes a
txo Pin el errillo No Enci ctu rn
s de pia im
Ol
Txupinazos
ntPol Sa
es er lin
Del 5 al 8 de JULIOL de 2018 · EL PRAT 3a. RUTA DEL PINTXO del 5 al 8 de JULIOL
DIJOUS 5 de JULIOL
19h TXUPINAZO i PREGÓ de Cèlia Segura (Fundació Rubricatus) pl. Joan Salvat Papasseit (El Cortijo)
DIVENDRES 6 de JULIOL
18.30h PUNT DE TROBADA i INICI DE LA CERCAVILA al Patí de l’Artesà 22h OFRENA “PAÑUELICOS” c. Madoz, 4 (Balcó Flors Company) 22.10h PREGÓ de JUDIT MARTÍN, comedianta al Versió Rac1 i Polònia 22.15h INICI ENCIERRILLO 23h Dj Oli Comediscos (Salamandra) al Pati de l’Artesà
santpollin.cat
#santpollin #elpratmola
DISSABTE 7 de JULIOL
11h CERCAVILA Inici c. Frederic Soler amb av. Verge de Montserrat 11.45h TXUPINAZO, REZO AL SANTO, PREGÓ de GATS i inici ENCIERRO c. Madoz, 4 (Balcó Flors Company). Finalitza al Fondo d’en Peixo amb Festa de l’Escuma, activitats infantils, dinar, mercat d’artesans, música, sopar... 17h OLIMPÍADES SANTPOLLINERES (parc Fondo d'en Peixo) 22h LA COVA DEL FOC a càrrec dels Diables del Prat 23h CONCERT de Mala vida
DIUMENGE 8 de JULIOL
20.30 h POBRE DE MÍ pl. Porxada del Cèntric Espai Cultural
Xarangarin