Viu El Prat - juny 2017

Page 1

NÚM. 109· JUNY

‘17

viuelprat@elginjoledicions.com

www.elginjoledicions.com

VINE ALS MONÒLEGS DEL CÈNTRIC GASTROBAR

Una tarda al...

Concert d'estiu de l'Escola Municipal de Música del Prat 'L'ERMITA DE BRUGUÉS' A L'APARTAT GASTRONÒMIC - 6A EDICIÓ DEL FESTIVAL INTERNACIONAL DE CURTMETRATGES PREVIEW - L'ORIGEN DE LA FOGUERA DE SANT JOAN, AL SABIES QUE...

EDITORIAL

LA MĂ€GIA DELS OFICIS

L

’altre dia vaig anar a encarregar un pastĂ­s a Ăşltima hora i la dependenta em va mirar com si s’acabĂŠs el mĂłn en vuit segons. —Però no el voldrĂ s per demĂ , oi? —No, no, per demĂ -passat. —Doncs ĂŠs molt habitual que la gent el demani d’un dia per l’altre. TambĂŠ hi ha qui creu que les barres de pa surten pel telèfon.

VIU EL PRAT Revista gratuĂŻta de

tes que van molt a la seva. Des del que es queixa que li cobrin la bossa de plĂ stic, encara que sĂ piga que els comerciants catalans ho han de fer, per llei, des del 31 de març, passant pel veĂ­ que nomĂŠs fa servir la botiga com a punt de recollida dels seus paquets. Igual d’egoistes, però mĂŠs dolents, sĂłn els que exigeixen que els canviĂŻn un producte que han comprat a la competència o els que toquen la fruita i no la compren. TambĂŠ hi ha hooligans, sense bufanda ni samarreta de futbol, que es queixen de qualsevol cosa que faci o digui el responsable del comerç o la resta de clients, o qui tracta els cambrers amb la mateixa sensibilitat que els amos als esclaus; qui, en dies de pluja, mulla els diaris del quiosc amb el paraigua o deixa que el gosset sigui afectuĂłs amb les revistes; o qui considera que fessionals resolen els seus desitjos a la velocitat de les mans del gran Juan Tamariz, superb en el seu darrer projecte, Magia potagia... ÂĄY mĂĄs! “Ah, però això es fa en un momentâ€? deu ser tendència en les converses mundials, juntament amb “no ho intentis, perquè ĂŠs impossibleâ€? o “sĂ­ que sembla fĂ cil, sĂ­â€?. Un cop fetes les coses... Semblen tan senzilles...! És com qui critica amb severitat un error en un article; qui se’n fa creus de com el davanter ha pogut fallar una ocasiĂł tan clara; qui se’n fot que a la cambrera li hagi caigut la safata... Des de la distĂ ncia i asseguts tot ĂŠs bufar i fer ampolles. L’espectador pot desmuntar una pel¡lĂ­cula de pressa perquè el

"# $ " %

& ( " plĂ­cits. És possible que aquests creguin en la mĂ gia, però no

societat i cultura NĂšMERO 109, JUNY DE 2017 redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47

FOTO DE PORTADA: AJUNTAMENT DEL PRAT DIRECTOR DE CONTINGUTS: TONI DELGADO PUBLICITAT: MERCHE BLANCO parentesi@elginjoledicions.com 627.916.905

IMPRESSIĂ“: IMPRINTSA Dipòsit Legal. B-15425-2008 EDITA: EL GĂ?NJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034 La redacciĂł de Viu El Prat no coincideix necessĂ riament amb l'opiniĂł dels seus col¡laboradors.

Ă?NDEX 5.Una tarda al...

CONCERT D’ESTIU DE L’ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA DEL PRAT

16.Cultura 6A EDICIĂ“ DEL FESTIVAL INTERNACIONAL DE CURTMETRATGES PREVIEW

El concert d’estiu (22 de juny, plaça Pau Municipal de MĂşsica del Prat. Amb l’excusa de l’esdeveniment hem conversat amb el director, Jordi Umbert; dos professors, Carla Azanuy i Juan RodrĂ­guez; i un alumne, MartĂ­ Moya. Del concert, de mĂşsica i d’algunes coses mĂŠs.

Hem parlat amb Montse Enguita, la productora del 6è Festival Internacional de Curtmetratges Preview 2017, que se celebrarĂ al Cèntric Gastrobar les nits de tots els dijous de juliol. És la seva ediciĂł mĂŠs social i pedagògica i conserva el seu carĂ cter internacional i temĂ tica, els curtmetratges, però ja no nomĂŠs s’adreça als autors novells. TambĂŠ s’estĂŠn a qual

una tarda amb...

una tarda al...

El concert d’estiu Municipal de Mús

6 VIU EL PRAT

Text TONI DELGADO Fotos AJUNTAMENT DEL PRAT / T. DELGADO El petit MartĂ­ Moya toca el trombĂł i li agrada fer “pedorretesâ€?. —Què sĂłn les “pedorretesâ€?? —Doncs ĂŠs fer aixĂ­ puff amb el trombĂł. M’encantarĂ repetir-les al concert d’estiu. —És l’esdeveniment que posa el punt

MĂşsica del Prat. Tinc moltes ganes que arribi el 22 de juny per passar-nos-ho bĂŠ i gaudir a la plaça Pau Casals. TensiĂł? Cap. És el resultat del llarg camĂ­ traçat durant el curs –intervĂŠ la professora Carla Azanuy. —Carla, aconsegueixes que els alumnes ho visquin aixĂ­, sense pressiĂł? —Treballem molt el sentiment de grup. Tots tenim l’objectiu de fer-ho sĂşper bĂŠ al concert d’estiu. Els i les alumnes no

—S’hi crea un clima fantĂ stic. Els pares s’ho passen bomba –intervĂŠ Juan RodrĂ­guez, tambĂŠ professor. —I ĂŠs una excusa perquè s’apuntin mĂŠs persones –diu MartĂ­. —Però vols que hi hagi mĂŠs gent a l’escola encara? –li pregunta Juan. —SĂ­! —Ostres, no hi cabrem! Haurem de fer obres a les classes... —BĂŠ, d’acord... Les fem! La il¡lusiĂł del petit MartĂ­ ĂŠs un gran exponent de com funciona l’Escola Municipal de MĂşsica del Prat. “Per a nosaltres el docent ha d’acompanyar, i

Una escena de l'ediciĂł passada del concert d'estiu.

per a fer-ho, ha d’estar al costat, no a sobreâ€?, resol el director, Jordi Umbert, a qui els pares van apuntar a classes de piano amb nou o deu anys amb un professor: “Era l’única opciĂł al meu

poble. L’avi, a qui no vaig arribar a conèixer, havia estat mĂşsic de cobla i d’orquestra de ball, i havia tocat diversos instruments. La famĂ­lia els va haver de vendre a la postguerraâ€?.

una tarda al...

stiu de l’Escola Música del Prat

anys i amb set, començar a tocar un instrument.

L’expressiĂł i la sensibilitat es treballaven a partir de la partitura i no de la vivència, “com araâ€?. Ara hi ha tallers de mĂşsica per a nadons, els nens i nenes poden fer sessions d’inicial amb quatre

7

Eren altres temps per a l’educaciĂł musical, basada en la repeticiĂł, “una mena d’entrenament fĂ­sic de l’articulaciĂł dels dits. Hi havia poc component melòdic i encara menys creatiuâ€?.

“MARCAâ€? DE LA CASA El concert d’estiu ĂŠs dels grans conjunts de l’Escola amb un repertori de cançons “actuals, modernes i conegudesâ€?. És una “marcaâ€? de la casa. N'hi ha de Doctor Prats, un grup de Terrassa; Bruno Mars; Beatles; Bee Gees; l’Himne dels pirates, de Mar i cel... Hi cantaran els cors acompanyats de formacions de l’Escola, petits grups de quatre o cinc persones: un baix, una bateria, una guitarra, un teclat que els acompanyi o un grup de corda, amb un parell de violins, una viola i un xelo... “Els professors pugen i toquen amb els alumnes. És una gran festaâ€?, explica Jordi Umbert, just abans de descriure els projectes que desenvolupen en les aules de mĂşsica de diferents escoles del Prat, com EntreCordes, amb els instruments de corda fregada (violĂ­, viola, violoncel i contrabaix); o EntreVents, amb instruments i trombĂł).

VIU EL PRAT

—Com es pot entendre el ritme, Jordi? —Hi ha molta literatura sobre això. Sobretot passa per un control del cos. La veu i el moviment sĂłn fonamentals, però el mĂŠs important ĂŠs tocar i, desprĂŠs, tocar. Busquem fer grups que funcionin, on la gent s’hi senti a gust. I formacions, perquè malgrat que la tècnica que t’exigeix cada instrument sigui diferent, els reptes i problemes sĂłn molt mĂŠs comuns del que la gent creu –apunta Jordi Umbert.

ucna ultura tarda al... TambĂŠ tenen iniciatives de mĂşsica inclusiva i musicoterĂ pia dirigides a persones amb diversitat funcional, com la residència Tamariu o l’AssociaciĂł de Temps de Lleure Rubricatus. Les eines? La percussiĂł, l’audiciĂł, les cançons... Es fomenta el vincle entre aquests alumnes i la resta. De fet, s’hi han organitzat concerts de mĂşsica inclusiva. HABILITATS LINGĂœĂ?STIQUES Hi ha estudis que correlacionen la prĂ ctica d’un instrument amb el raonament matemĂ tic o les habilitats lingßístiques. “La mĂşsica els ajuda a obrir-se i comunicar-se millor i, desprĂŠs, tambĂŠ a assolir les capacitats artĂ­stiques, com portar un ritme, reconèixer, recordar i entonar melodies conegudes. La mĂşsica produeix plaer, i si la cantem i ballem, encara millorâ€?, continua Jordi Umbert: “A vegades els professors destaquen que els alumnes que toquen instruments tenen constĂ ncia, capacitat de concentraciĂł i d’organitzaciĂł...â€?.

8 VIU EL PRAT

AVALUACIĂ“ CONTĂ?NUA A l’Escola Municipal de MĂşsica del Prat no hi ha notes, però sĂ­ una avaluaciĂł contĂ­nua i descriptiva en què els alumnes hi participen. Hi ha tambĂŠ les coavaluacions grupals, on es genera un debat on s’avalua entre tots com ha funcionat, per exemple, l’orquestra, i què es pot fer. —Un alumne potser ho fa tot molt bĂŠ a classe i al concert li pot sortir fatal o al revĂŠs, i s’encoratja a l’escenari i li surt fantĂ stic –explica el director. —Els ensenyeu a valorar el projecte, el procĂŠs i ser sincers amb ells mateixos i els altres, i humils. A tenir els peus a terra. Conscient del teu creixement –li dic. "

car la motivaciĂł de l’alumne, per què ha vingut, què li ha atret, i desprĂŠs un cop dins quines mĂşsiques i el treball musical (tècnic, creatiu...). Hi ha qui ĂŠs molt bo estudiant amb partitura escrita; a qui, en canvi, se li (passa a la pĂ gina 10)

Jordi Umbert, MartĂ­ Moya, Carla Azanuy i Juan RodrĂ­guez, durant l'entrevista.

Foto: T.D.

Un èxit de públic.

Foto: AJUNTAMENT DEL PRAT.

Jordi Umbert.

Foto: AJUNTAMENT DEL PRAT.

ucna ultura tarda al... (ve de la pĂ gina 8) dĂłna molt bĂŠ inventar-se les seves cançons; qui se sent molt a gust sol... –respon. —Intentem que els alumnes escoltin de tot i nosaltres no ens tanquem mai a les seves propostes musicals. Però els fem les nostres. —Hi ha cançons que desprestigien la mĂşsica, Jordi? —Prefereixo no realitzar aquest judici. Prefereixo que oferim als alumnes eines perquè tinguin el seu criteri. Els has de donar eines perquè entenguin com estĂ feta. Què ens estĂ aportant rĂ­tmicament? Melòdicament? I harmònicament? Mai diem que una cançó estigui prohibida, malgrat que a vegades ens vinguin ganes de fer-ho (riu). Hi ha mĂşsiques molt bones amb una simplicitat enorme.

10 VIU EL PRAT

LA QUĂ?MICA “Penso que els alumnes em veuen divertit i proper. M’ho passo bĂŠ fent classe i creant mĂşsica amb ells i ellesâ€?, explica Juan. En MartĂ­ ho corrobora: â€œĂ‰s molt divertit i aquest any m’ha ensenyat mĂŠs notes i a tocar millor el trombĂł que maiâ€?. Però no sempre s’estableix aquesta quĂ­mica. “Hi ha casosâ€?, reconeix Juan, “on el fracĂ s ĂŠs absolutâ€?. Poden ser, per exemple, alumnes “conformistesâ€? amb el seu aprenentatge o “a disgustâ€? en certes assignatures. —Els transmets energia, Juan? —Potser sĂ­, però una miqueta nomĂŠs. La clau ĂŠs que sĂ pigues gestionar-la i no la facis caure, sinĂł que vagi a mĂŠs. Per cert, coneixes el cas d’un jove que no escolti mĂşsica? És impossible que el trobis! AixĂ­, doncs, per què la mĂşsica ĂŠs l’assignatura mĂŠs avorrida de l’institut? —Nosaltres tenĂ­em una part històrica... —SĂşper Ăştil. # $ % & forces. —Si a matemĂ tiques es fan sumes, restes o equacions i no es parla de la història dels matemĂ tics, per què a la mĂşsica sĂ­? No li interessa a ningĂş! S’ha de fer mĂşsica i tocar i cantar, i tocar i cantar. La història de la mĂşsica ĂŠs apassionant, però t’interessarĂ quan estĂ s tocant. # & * " $ +

* " / cant coses de fa potser 300 anys. Ostres, i si jo escolto la Katie Perry? – pregunta Carla Azanuy. —La mĂşsica que utilitzen a classe no connecta gens amb els alumnes. Si els nanos no escolten Bach, per què els ensenyes Bach? –exposa Juan RodrĂ­guez. —Per prestigi –li dic. —Però tĂŠ mĂŠs prestigi Bach que Katie Perry? O Michael Jackson? –segueix. —Qui decideix que tĂŠ mĂŠs prestigi? –pregunta Carla. —L’elaboraciĂł i la història? Però, ĂŠs clar, per establir què ĂŠs millor haurĂ­em d’escoltar totes les cançons. —El millor ĂŠs el millor per a cadascĂş –intervĂŠ Carla Azanuy. —No aprendran si no els interessa allò que els ofereixes –tanca Juan RodrĂ­guez. §

Jordi Umbert i MartĂ­ Moya.

Carla Azanuy.

Foto: TONI DELGADO.

Foto: TONI DELGADO.

OpiniĂł

La revolta de les dones Construir la repĂşblica catalana permetrĂ per primer cop a les dones

L

El referèndum que ens nega l’Estat espanyol tĂŠ una rellevĂ ncia especial per a les dones. La construcciĂł de la repĂşblica catalana ĂŠs la primera vegada * 4 la comunitat polĂ­tica i en l’establiment del contracte social entre els membres d’aquesta comunitat polĂ­tica. No vĂ rem poder votar la ConstituciĂł ni de la primera ni de la segona repĂşblica espanyola ni tampoc l’Estatut d’autonomia del 1932 – tot i que les dones el recolzaren amb 5<< <<< sident Francesc MaciĂ . La ConstituciĂł espanyola del 1978 fou redactada per set “paresâ€? i discutida per unes Corts on nomĂŠs hi havia un 5 per cent de diputades. El resultat ĂŠs una constituciĂł que ens invisibilitza, i no nomĂŠs en el llenguatge – s’hi mencionen ciutadans, electors, diputats, jutges...–. En els dos Ăşnics cops que se’ns menciona explĂ­citament parlen del matrimoni i de la preeminència dels homes sobre les dones en la successiĂł a la corona. Aquesta constituciĂł ha contribuĂŻt a reproduir la situaciĂł de desigualtat de les dones. Tenim avui al nostre abast l’oportunitat de fer una repĂşblica on les dones siguem protagonistes des del primer

dia. Som el 51% de la poblaciĂł! Des de la meitat dels espais de participaciĂł i decisiĂł que ens correspon ocupar, podem fer de la justĂ­cia social i de l’equitat de gènere els pilars fonamentals de la nova repĂşblica. La qualitat democrĂ tica i el nivell de desenvolupament dels paĂŻsos es mesuren per la situaciĂł de les dones. Segons l’Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere (EIGE), Dinamarca tĂŠ un valor de 71 (sobre 100) en l’índex d’igualtat de gènere, mentre que Espanya registra un valor de 54. Avui dia a Catalunya les dones tenen gairebĂŠ el doble de possibilitats de ser pobres que els homes, especialment les famĂ­lies monoparentals, les dones gitanes o migrades i les dones grans amb pensions minses. Amb la repĂşblica catalana podrem no nomĂŠs augmentar les pensions sinĂł garantirles, ja que ĂŠs l’Estat espanyol qui s’estĂ polint a una velocitat de vertigen la

guardiola de les pensions. Una repĂşblica per garantir tambĂŠ el dret a la cura de totes les persones, amb serveis pĂşblics de dependència, sanitat i educaciĂł de qualitat, que no faci recaure en les dones la provisiĂł gratuĂŻta del conjunt de la societat. Una repĂşblica on s’instaurin permisos de maternitat i paternitat iguals i intransferibles. Una repĂşblica on la lluita contra la violèn + *V 4 d’estat. A les dones ens sobren els motius per liderar aquesta revolta democrĂ tica que aspira a un paĂ­s millor per a totes i tots. Una revolta que acabi alhora amb l’Estat centralista, les desigualtats socioeconòmiques i el patriarcat. I aquesta revolta nomĂŠs necessita un vot: el del SĂ­ a la repĂşblica catalana. TĂ nia Verge Mestre. Professora agregada del Departament de Ciències PolĂ­tiques i Socials a la UPF.

11 VIU EL PRAT

es dones han ocupat seients d’autobĂşs que ens estaven vetats, omplert de paperetes les urnes que ens excloĂŻen i liderat revoltes contra l’augment de preus dels productes mĂŠs bĂ sics o contra les lleves forçoses. Les dones tambĂŠ van desobeir la legalitat franquista en temes com els contraceptius, l’avortament o el divorci. Cap d’aquests actes complia amb la legalitat vigent sinĂł que la desbordava. NingĂş no ens ha d’explicar que la llibertat no s’atorga, sinĂł que es guanya.

gastronomia de proximitat

L’ERMITA DE BRUGUÉS, UN CLÀSSIC EN PLENA EVOLUCIÓ Text MARIANO MARTÍNEZ

DAVID CARTOIXÀ Cap de cuina de l'Ermita de Brugués

12

VIU EL PRAT

Ctra. Gavà-Begues, km. 4,600 08850 Gavà Atenció i reserves: 93 662 26 82 info@restaurantermitadebrugues.cat Dimecres i dijous: Esmorzars de 10 a 12h. Menjars de 13 a 16.30h. Divendres: Esmorzars de 10 a 12 h. Menjars de 13 a 16.30h. Sopars de 20.30 a 23 h. Dissabte: Esmorzars de 9 a 12 h. Menjars de 13 a 16.30 h. Sopars de 20.30 a 23 h. Diumenge: Esmorzars de 9 a 12 h. Menjars de 13 a 16.30 h. .com/Restaurant-Ermita-de-Brugués

Parlar amb el David Cartoixà és fer-ho amb la història viva de l’Ermita de Brugués, un dels restaurants de referència de la cuina clàssica catalana del Baix Llobregat. Rere els seus trenta vuit anys s’amaga la genètica d’una família que va arrencar el negoci l’any 1960. A les portes del Parc Natural del Garraf, al costat de l’Ermita de Brugués i al peu del Castell d’Eramprunyà, esdevé una experiència completa a escala gastronòmica i visual. Un oasi metropolità que esdevé un espai pel gaudi dels cinc sentits, no només del gust i de la vista. “Des que era petit formo part de la vida del restaurant. Amb poc més de 13-14 anys, ja ajudava a la família”, comenta en David, que fa un parell d’anys que s’ocupa al 200% de la cuina. “Encara que vaig començar en el servei de sala, i m’agrada, sempre m’ha tirat la cuina i per això vaig fer l’aposta definitiva per dedicar-m’hi en cos i ànima”. La seva evolució és curiosa: va estudiar Biologia i Bioquímica, va treballar en investigació, també com a docent, però la sang crida ben fort i, definitivament, els fogons sembla que seran el destí de la seva inquietud vital. “Per això, vaig decidir formarme a l’Escola Hofmann en cursos de cuina, pastisseria, màrqueting...

Per intentar aportar el meu granet de sorra al projecte de l’Ermita de Brugués”. ADN Ermita de Brugués L’herència que rep en David Cartoixà no és petita: “He après molt de l’anterior cap de cuina, en Miquel Rodríguez, que feia molts anys que treballava amb nosaltres. També dels meus professors de l'escola Hofmann, especialment del xef Lluis Rovira. Però les persones en què més m’he fixat han estat l’àvia i la mare, que també van passar per la cuina de l’Ermita. Les recordo cuinant des de ben petit, i, de fet, moltes de les seves receptes encara són una referència de la nostra cuina: de l’àvia, l’allioli i la crema catalana formen part de la nostra carta des de sempre; de la mare em quedo amb la seva espectacular salsa marinera i la sopa de peix”. Paraules majors d’una cuina catalana tradicional, amb arrels, a la qual en David ha volgut afegir més tècnica i perfeccionament: “M’agrada molt treballar la cuina al buit a baixa temperatura. Nosaltres som coneguts per les carns a la brasa, i aplicant les noves tècniques aconsegueixes un resultat espectacular”. Noves tècniques de cocció que encara enalteixen més els sabors de sempre:

Juga amb nosaltres! De la mà d'Aigües de Barcelona podràs divertir-te amb jocs d'aigua per a tota la família. Adreçats a infants d'entre 3 i 12 anys.

T’hi esperem! Cornellà de Llobregat Dia 18 de juny de 2017 d’11 a 13.30 hores. C/ Menéndez Pelayo amb c/ Rubió i Ors, al costat del Mercat Municipal Centre. www.lafestadaigues.cat

J gcDVWURQRPLD astronomia ultura de proximitat

“També he volgut optimitzar els processos del dia a dia –comenta en David–, treballar d’una manera més neta i professional i no fer-ho a cop de ronyó, com als inicis del restaurant”.

LA RECEPTA

CANELÓ TRASPARENT FARCIT DE SALMÓ, GAMBES I ESPÀRREC DE GAVÀ

14

VIU EL PRAT

La importància del producte Una cuina de sempre també acompanyada dels sabors de sempre. A l’Ermita de Brugués sempre han apostat pel producte de proximitat i de temporada del Baix Llobregat: pels seus plats han passat, i passen, el Calçot de Gavà, la Carxofa Prat, l’Espàrrec de Gavà. “Treballar amb aquests productes, i que siguin frescos, és una garantia de qualitat –comenta en David–. A més, també contribueixes a l’economia local, amb un treball braç a braç amb el pagès: un plat d’un producte que s’acaba de recollir del camp no es pot comparar amb un altre de productes que vénen de fora. Ho has de fer molt malament perquè el resultat final a la cuina no sigui bo”. Un Parc Agrari al plat que també passa pel sedàs de les noves tècniques i combinacions: “Treballar amb aquests productes de km0 dóna molt de joc: últimament ho hem fet amb la Carxofa Prat, que hem combinat amb el foie; les croquetes de Calçot de Gavà farcides de romesco també han tingut molt èxit durant la temporada”. Cada cop més el cuiner sembla més sensible a treballar amb els productes que tenim més a prop, i “com més difusió fem, més sensibilitzarem

INGREDIENTS: Oblea d’arròs, salmó fresc, gambes bullides, Espàrrecs de Gavà bullits, cibulet, sal, pebre, oli, wasabi, maionesa, ous de salmó, mirin, salsa de soja, pètals de flor de pensament. DESCRIPCIÓ C .)7&9*2 1@4'1*& ) &77K8 &2' :3& '&rreja d’aigua i el mirin.

el consumidor. I projectes com GastroGavà faciliten molt aquesta tasca. Nosaltres hem notat més afluència de públic i que els comensals tenen més coneixements sobre els productes de temporada, i això ens obliga, afortunadament, a continuar millorant. Penso que el nostre futur passa per continuar apostant per la gastronomia de proximitat i la formació contínua”.

C *7 +*7 *1 +&7(.9 )*1 (&3*1J 9&11*2 & daus el salmó, les gambes bullides, i ho passem lleugerament per la paella. Deixem refredar. C 88&43&7 &2' 1& 84/& 1& 8&1 1 41. *1 pebre i el cibulet tallat molt petit. C *2 *1 (&3*1J *3,&3=&39 *18 5H9&18 )* 5*38&2*39 & 1@4'1*& -.)7&9&)& . &+*,.39 el farciment. C *(47*2 &2' *18 4:8 )* 8&12J . 1& maionesa barrejada amb el wasabi.

CÈNTRIC gastrobar Dinars i sopars tots els dies (NO tanquem per vacances) Plaça de Catalunya 39-41 El Prat_Bcn centricgastrobar.com

.com/centricgastrobar

L9_CèNTRIC | centricgastrobar.com @centricgastro

#centricgastrobar #viulestiualprat #elpratmola

@centricgastrobar

cultura

Festival Preview, com sempre i com mai Text TONI DELGADO Fotos VANESA MARTĂ?NEZ / T. DELGADO Que si m’agrada fer ganyotes? SĂ­, i, a mĂŠs, pago amb la cara. Hi veurĂ s sempre el meu estat d’à nimâ€?, confessa Montse Enguita, mentre remena el cafè i gairebĂŠ balla amb els ulls. Mai, però, es va sentir còmoda com a actriu —“era nefasta... Ho passava molt malament!â€?— i desprĂŠs de quatre o cinc experiències, va estava estudiant disseny de moda, va començar a fer vestuari, il¡luminaciĂł, regidoria... Fins a convertir-se en un comodĂ­ que ha produĂŻt espectacles, esdeveniments, gires nacionals o internacionals i que s’encarrega de la 6a ediciĂł del Festival Internacional de Curtmetratges Preview 2017, que se celebrarĂ al Cèntric Gastrobar les nits de tots els dijous de juliol.

16 VIU EL PRAT

“

A Montse Enguita no li agrada estar exposada ni ser protagonista. La preocupa assolir el treball silenciĂłs que el pĂşblic no veu, perquè cada producciĂł reuneix persones diferents i presenta el mateix repte: construir un espectacle còmodeâ€?. A una productora li cal “molta mĂ esquerraâ€? per fomentar la convivència entre tots i “arribar a acords contĂ­nuamentâ€?, i anticipar-se als problemes: “Has d’estar alerta del que pugui passar i molt pendent de les necessitats i la predisposiciĂł de la els sentits. Això de ‘ja ho he vist tot’ no ĂŠs certâ€?.

Montse Enguita desprĂŠs de l'entrevista.

MÉS SOCIAL I PEDAGĂ’GIC L’entrevistada tĂŠ ganes que comenci un Festival Preview mĂŠs social i pedagògic que conserva el seu carĂ cter internacional i temĂ tica, els curtmetratges, però ja no nomĂŠs s’adreça als autors

W & * de director, sense renunciar al seu paper de “punt de trobadaâ€? entre professionals i aprenents. Cada dijous de juliol (els dies 6, 13, 20 i 27) es projectaran a la plaça Por-

Foto: TONI DELGADO.

xada, al Cèntric Gastrobar, quatre curt + XY * tre d’entre 1 i 3 minuts, i un de local, fora de concurs i que ha d’haver estat rodat al Prat i/o que tots els membres de l’equip (o (passa a la pĂ gina 18)

ccultura ultura (ve de la pĂ gina 16) la

majoria) siguin pratencs. Hi ha un premi del jurat i un [& + 15 minuts i d’entre 1 i 3 minuts). Els curts locals estan presentats pel seu equip i serviran per a encetar una xerrada-debat sobre el curtmetratge amb el pĂşblic. “Durant el Preview al Cèntric proposem un menĂş de cinema senzill, deliciĂłs i econòmic perquè el pĂşblic hi pugui sopar. S’hi poden prendre un gintònic, un mojito...â€?, intervĂŠ Ă“scar Teruelo, responsable del restaurant: “Hi ha gent que presencia el festival sencer. Estem parlant que vĂŠnen cada jornada entre 120 i 140 persones. En alguns moments hi ha hagut gent de peu tambĂŠ, però tampoc volem que es torni un projecte incòmodeâ€?.

18

VIU EL PRAT

ELS MEMBRES DEL JURAT El jurat del Festival Preview està format per Lolo Herrero, actor i president de l’ESCAP; Oriol Sala-Patau, cap de

4 W\]^ + ges, sèries i publicitat; Ăˆrika SĂĄnchez, * 4 tal i videoinstal¡lacions; i Elena Torrent, _ ` {$ “Per problemes d’organitzaciĂł, vam estar a punt d’aturar el Preview aquest any i reformular-ho, però ens feia molta llĂ stima que passĂŠsâ€?, continua Ă“scar Teruelo: “Lambada Estudi hi segueix al darrere, però amb menys implicaciĂł. Comptar amb la Montse ens proporciona molta tranquil¡litat perquè sabem que gestiona d’una manera molt professional el projecte, i tambĂŠ tenim la garantia de l’ESCAPâ€?. “SOM MOLT VISIBLESâ€? En el Preview Montse Enguita ĂŠs, diu, el “cap visibleâ€? de l’ESCAP (AssociaciĂł de Suport de la CreaciĂł i la ProducciĂł Audiovisual del Prat), que assumeix la producciĂł. Els membres de l’ESCAP, com Enric Rufas, Joan MarimĂłn o la mateixa Montse Enguita, que n’Ês vocal de producciĂł i creaciĂł, “som molt propers i estem a la disposiciĂł dels aprenents i de qui (passa a la pĂ gina 20)

Una ediciĂł del Preview.

Foto: VANESA MARTĂ?NEZ.

Una escena del festival.

Foto: VANESA MARTĂ?NEZ.

La mĂ gia del cinema.

Foto: VANESA MARTĂ?NEZ.

ccultura ultura (ve de la pà gina 18) ho necessiti�. Un grup que va tenir la

idea de recollir en una base de dades els professionals del Prat “per poder-nos conèixer i fer coses plegatsâ€?. “Als de l’Ajuntament els va encantar la proposta perquè aixĂ­ poden oferir aquests contactes a les productores que vĂŠnen a El Prat, el tercer municipi de Catalunya on es realitzen mĂŠs rodatgesâ€?, continua. NOUS PROJECTES Un altre dels seus grans propòsits ĂŠs “entrarâ€? als instituts: “La nostra missiĂł seria formar un nou pĂşblic, no perquè sĂ piga què estĂ bĂŠ i què no, sinĂł perquè tingui inquietuds i provi coses. Els joves cada cop conviuen mĂŠs amb el mĂłn audiovisualâ€?. A hores, d’ara, però, nit. Hi estem treballantâ€?. Amb l’IES Baldiri Guilera, que ofereix un batxillerat d’arts escèniques, col¡laboren des que aquest any van participar en la Setmana Cultural, dedicada al cinema. Alguns dels seus estudiants van anar al rodatge de Pollos y Huevo, de Toni GonzĂĄlez, i produĂŻt per Montse Enguita: “Jo crec que s’ho van passar bĂŠ, a mĂŠs d’estar tafanejant, parlant amb companys meus...â€?. Alguns estudiants de l’institut presentaran un curtmetratge al Preview, que servirĂ de cloenda al festival: “No es poden esperar que algĂş els vingui a buscar. S’han de moure, provar... Poden anar fent petites coses i aprenent. S’aprèn amb la prĂ cticaâ€?.

L'entrevistada.

Foto: T. DELGADO.

—El curtmetratge no deixa de ser un relat curt que ha d’atrapar de pressa i remoure moltes coses en un sospir. Hi estĂ s d’acord, Montse? —Un curt per mi ĂŠs un llarg curt. Penso, i això no sĂŠ si ho hauria de dir, que hi ha curts que no es prenen amb el rigor d’una pellĂ­cula. I la durada no hauria de ser determinant pel que fa a la qualitat. A mĂŠs, hi ha la tendència tambĂŠ de fer curts de 20 o 30 minuts. O sigui que realment sĂłn migmetratges.

20

VIU EL PRAT

PRODUCTORA I DIRECTORA Montse Enguita tambĂŠ dirigeix sovint i, “com no tenim gaires recursosâ€?, fa la producciĂł tambĂŠ: â€œĂ‰s una mica feixuc perquè no acabes de gaudir ni d’una cosa ni de l’altra i acumules el triple de feinaâ€?. Col¡labora amb l’Ajuntament, amb qui ha fet la producciĂł de la cavalcada de reis, el Carnestoltes... EL PROCÉS DE CREACIĂ“ “El fet d’haver estudiat disseny m’ajuda a comunicar-me " d’un vestuari de teatre. Per exemple, potser hi ha un teixit que no ens interessa perquè s’ha de rentar dos cops la setmana. Jo sĂłc com el Jepet Grill. ‘SĂ­, estĂ molt bĂŠ, però t’adones que...’ O ‘no, perquè pensa que...’â€?, explica Montse Enguita.

6, 13, 20 i 27 de juliol de 2017 CèNTRIC Espai Cultural, El Prat (Metro L9) ENTRADA GRATU�TA

Amb sopar de cinema! Organitza:

—Ets mĂŠs del però o del perquè? —SĂłc mĂŠs del perquè i desprĂŠs ve el però... §

Patrocina:

Amb el suport:

Cartell de la sisena ediciĂł del Festival Preview.

una tarda amb...

esports

Spinning solidari PELL Corpus, el regal d’ajudar els altres Text i fotos TONI DELGADO Som-hi, tots cap amunt! Seguim el ritme! Malucs! Molt bĂŠ! Baixem! Pugem!â€?, crida, mentre somriu, Eva MarĂ­n, al ritme d’Avril Lavigne i Girlfriend. No hi ha dubte: una monitora d’spinning ĂŠs una presentadora que activa a tot el pĂşblic, al mĂŠs motivat i al mĂŠs mandrĂłs: “Ho tenim ja! Molt bĂŠ! Baixem el ritme!â€?. “Tries cançons que projectin fortalesa i t’impulsin a seguir-te esforçant i pujar muntanyes simbòliques. En aquest sentit, It’s my life, de Bon Jovi, ĂŠs perfecta [It’s my life. It’s now or never. I ain’t gonna live forever. I just want to live while I’m alive. It’s my life]. Transmet molta adrenalinaâ€?, m’ha explicat abans de la sessiĂł de tres quarts de dues al Parc Esportiu Llobregat de CornellĂ .

22 VIU EL PRAT

“

El poder de convocatòria ĂŠs notable malgrat l’hora: “Aquell noi ĂŠs un competidor molt bo que ve a entrenar-se. TĂŠ un bon fons i un cor molt fortâ€?. És un * & & per concedir-se uns minuts d’esport: “He d’oferir-los la mĂ xima energia possible!â€?. Eva MarĂ­n ha de desconnectar dels problemes —“quan comences, t’actives i t’oblides... I el dia et passa per alt! És una feina que t’ha d’agradar Eva MarĂ­n, monitora del PELL. i que no tothom pot ferâ€?—, connectar els usuaris i transformar les classes en una petita festa. “Una festassaâ€? Núùez, director tècnic del PELL i Can seran les dues sessions amb 100 bi- Mercader. cis de l’spinning solidari PELL Corpus, el 17 de juny, a les 9:30 i les 10:30 LA CREU ROJA DE CORNELLĂ€ Els participants rebran una bossa * / * + sac amb una tovallola, una gorra, un Parc Esportiu Llobregat durant la Festa bidĂł d’spinning i una ampolla d’aigua Major. â€œĂ‰s alegria! Una classe aixĂ­ no i contribuiran amb un donatiu de cinc ĂŠs habitual i tindrem el tècnic de so euros. La recaptaciĂł Ă­ntegra serĂ per a de l’Ajuntament. S’hi poden inscriure la Creu Roja de CornellĂ . “L’objectiu ĂŠs els majors de 16 anysâ€?, intervĂŠ Jordi omplir les 200 places i aconseguir, per

tant, 1.000 eurosâ€?, anuncia, ambiciosa, MarĂ­a Moreno, directora de serveis esportius i socials de ProCornellĂ . “Potser entre el pĂşblic hi haurĂ qui no vol pujar a la bicicleta, però podrĂ fer el seu donatiu igualmentâ€?, explica Jordi Núùez. “No ĂŠs un dia per a jutjar a ningĂş, sinĂł per a col¡laborar, passar-ho bĂŠ i riure’ns de l’experiència. Que pots aguantar 15 o 30 minuts de l’hora prevista? Perfecte! Cap pro- (passa a la pĂ gina 24)

ecsports ultura (ve de la pà gina 22) blema!�, intervÊ Eva

MarĂ­n. “Som un equip de 19 tècnics que ens veiem poc al llarg de l’any i uns quants coincidirem en l’escenari. És un regal per a tots, professionals i participantsâ€?, explica Jordi Núùez. SerĂ $ | + } *

24 VIU EL PRAT

ELS BENEFICIS L’spinning estĂ dirigit a tot tipus de pĂşblic i suposa un exercici aeròbic i car *

glutis, enforteix l’abdomen, millora la circulaciĂł de la sang... “Quan fa un temps que el practiques, te n’adones que fas mĂŠs amb menys pulsacions. Quan ho deixes, no estĂ s igual, no generes energia ni et sents tan actiuâ€?, completa Eva MarĂ­n. Un bon impuls per tornar a & “energies renovadesâ€?, començar o acabar la jornada... El dia de la conversa amb Viu CornellĂ " * llistat de cançons de l’spinning solidari _ %% ~ $/ * " cĂş tĂŠ el seu estil. “A mĂŠs, no ĂŠs posarles i prou: les has de pujar o baixar de revolucions, mesclar i unir...â€?, explica * | amb la pau d’Il Divo. “Perquè no es lesioni ningĂş. Has d’anar escalfant-te...â€?, intervĂŠ MarĂ­a Moreno. AixĂ­, en els moments mĂŠs Ă lgids de la sessiĂł, utilitzen les cançons amb mĂŠs força, “per anar marcant el pedaleigâ€?. LA INTENSITAT La mĂşsica encaixa amb la intensitat * + “Un dia treballem muntanya, un altre pla, altres canvis de ritme...â€?, explica Eva MarĂ­n. Cada un treballa en funciĂł de les seves & ~ * & revolucions per minut i porten pulsò * * & / monitors tenen la psicologia de detectar el nivell dels usuaris. “Com a la vida real, quan surts amb els amics en bicicleta i, en un moment donat, feu la cervesa. És la recompensa a l’esforç. AquĂ­ el premi ĂŠs ser solidaris i poder ajudar els mĂŠs necessitats a travĂŠs de la Creu Rojaâ€?, intervĂŠ MarĂ­a More-

Una classe d'spinning al centre.

no. Emmarcades en el 10è aniversari del centre, al gener del 2016 el Parc Espor % & + + € * d’spinning amb 50 bicis a l’entrada. “Va funcionar molt bĂŠ i per això repetim experiència, però amb canvi de dataâ€?, apunta Jordi Núùez. “La solidaritat for #$ segueix MarĂ­a Moreno. El passat 10 de juny el PELL ja va organitzar el Cross Popular pel riu Llobregat contra la pobresa energètica i el Zumba per la Dignitat, durant la Setmana de la Dignitat de CornellĂ . â€œĂ‰s una manera de tornar a la Creu Roja allò que anònimament fa cada

dia. Tant de bo no els hĂ gim de necessitar, però allĂ estanâ€?, resol MarĂ­a Moreno, sòcia de la Creu Roja de CornellĂ , present a les activitats esportives de la ciutat. A l’spinning solidari del PELL tindrĂ un estand i, ĂŠs clar, estaran pen * puguin patir petites lesions i marejos: “La Creu Roja disposa d’ambulĂ ncies, personal sanitari, voluntaris que passen moltes hores amb gent que els necessita... És bĂ sica en situacions complexes. El mĂ­nim que podem fer ĂŠs ajudar-la amb aquest esforç. Fent spinningâ€?. §

porque hoy más que nunca, las pymes se merecen una pausa. Te ofrecemos por:

O€

Cesión de máquina + Mantenimiento + Servicio de sustitución inmediata por avería + Transporte y entrega de producto consumido

SÓLO PAGAS LO QUE CONSUMES A partir de 20 empleados Brio 3 Blue + Mini Snakky

info@ivsiberica.com www.ivsiberica.com

BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA Tel. +34 93 377 30 17

MADRID Tel. +34 91 676 24 14

ZARAGOZA Tel. +34 97 657 01 42

sscabies ocietat abies ultura que... que...

L’esperit de les fogueres de Sant Joan Text TONI DELGADO Il¡lustraciĂł ELIBET ROVIRA Ja les podeu fer ben altes / les fogueres aquest any / cal que brillin lluny i es vegin / els focs d’aquest Sant Joan. / Cal que es vegin de València, / de Ponent i de Llevant‌ / i en fareu tambĂŠ en la Serra / perquè els vegin mĂŠs enllà ‌ / i el crit d’una sola llengua / s’alci dels llocs mĂŠs distants / omplint els aires encesos / d’un clamor de Llibertat!â€?. Descrivia el poeta ‚ + & * ƒ ‚ fos nomenada Diada Nacional dels PaĂŻsos Catalans, als anys setanta.

26

VIU EL PRAT

“

La revetlla de Sant Joan ĂŠs tambĂŠ la Nit de les Bruixes o la Nit del Foc, el † * " / & cat en el seu punt mĂŠs alt i es pot veure durant mĂŠs temps. La nit mĂŠs curta de l’any i la festa del solstici d’estiu. Però... Quin ĂŠs l’origen de la foguera de Sant Joan? La celebraciĂł de la revetlla de Sant Joan provĂŠ de la tradiciĂł pagana de retre homenatge al sol. “En els seus inicis llunyans, la celebraciĂł de la nit de Sant Joan va ser un ritu d’acciĂł de grĂ cies dirigit a la terra que proporcionava a l’home una nova collita cada anyâ€?, s’explica en un reportatge de la FundaciĂł Pere TarrĂŠs. Fins als Ăşltims compassos del segle XIX era costum encendre fogueres considerables davant dels santuaris o ermites ubicats en llocs alts. TambĂŠ ĂŠs una jornada important per al cristianisme. El sacerdot Zacaries ha * " * seva dona, Isabel, estiguĂŠs embarassa ˆ * * * ‚ ‰ # aixĂ­ va ser. Eufòric, Zacaries va anunciar * & & $ + Š ‰ + / * ƒ ‚ fa la volta al mĂłn recorrent les teulades * € &

“L’origen de les fogueres es troba en el desig d’imitar i regenerar el foc del sol i de conjurar les sequeres per assegurar aixĂ­ una bona grĂ cia per part dels genis dels elements: l’aigua, la terra, el vent i el focâ€?. La tradiciĂł ĂŠs muntar-les amb estris i mobles vells, cartrons, fus # + * + $ bo posar-hi els apunts del curs ni papers, * " llĂłs. Ni teixits. Ni bidons, ni esprais, per* " ƒ $ & el permĂ­s de l’Ajuntament, a mĂŠs de 15 metres de cotxes i façanes i sense pneu / / * % †

+ & $ * " $ * $ * ‹ mans. La revetlla de Sant Joan es viu amb intensitat amb l’entorn mÊs proper, sobretot a l’aire lliure, gaudint de la música i la coca. O del ball. Les danses, segons marca la tradició, servien per a atreure els bons genis i foragitar els do % + + * -

* cal saltar la foguera almenys tres cops & † ÂŒ * " els tresors brillen i, per tant, poden ser trobats amb mĂŠs facilitat. Qui recull ber& * * * Inspirat en el poema CanigĂł de mossèn Cinto Verdaguer, Francesc Pujades † X‘YY * bona idea encendre els Focs de Sant Joan en la pica de la muntanya i anar re Â’ * va estendre de pressa. Al Museu de la Casa Pairal de PerpinyĂ , ĂŠs custodiada † ““ ” † es pren la Flama i es porta al CanigĂł, des d’on, a partir de les dotze de la nit, es distribueix entre els presents i es reparteix a poblacions d’arreu de Catalunya. La Flama arriba a les poblacions en * * & diposita en gresols. Toni Ayala, un defensor històric de la Flama, ha estat en * 4 + el manifest. §

Tenemos la solución a tu medida Porque no todas las necesidades son iguales, nuestras soluciones, tampoco. Descúbralas.

20-50

50-100

info@ivsiberica.com www.ivsiberica.com

BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA Tel. +34 93 377 30 17

+100

MADRID Tel. +34 91 676 24 14

ZARAGOZA Tel. +34 97 657 01 42

sscocietat m abies ultura useuque... agbar

El divertit moviment de l’aigua

28 VIU EL PRAT

Text TONI DELGADO Fotos CEDIDES Š+ " + * + * • —Em faria molta grĂ cia -respon, divertida, Agnès Fort, responsable d’Espai i Esdeveniments del Museu Agbar de les AigĂźes. Circular en bicicleta, cotxe, moto... El moviment m’agrada molt. ‚ & – * parteix amb el periodista]. DESCOBRIR LA TRADICIĂ“ ƒ + * / * & 4 l’ou com balla al jardĂ­ del Museu, entre el 15 i el 25 de juny, & * " $ & # & * " & + + 4 $ $ Â’ * ” en el pessebre de Nadal: “SĂłn formats que impliquen mĂŠs la gent en l’activitat i la consciencienâ€?. “Pel que fa a la de "

$

a la tradicional, molt acolorida salvatge i intensaâ€?, avança Agnès Fort. LA FESTA D’AIGĂœES! L’ou com balla ĂŠs un espectacle “sorprenent, curiĂłs i mĂ gicâ€?. Š ” * & $ La festa d’AigĂźes!, * + € Š +V ‰ 18 de juny, a la Plaça LluĂ­s Companys d’11 a 13.30 hores. Un espai “enormeâ€? amb jocs d’aigua per a nens i nenes de 3 a 12 i la famĂ­lia: la ludoteca d’aigua, per “jugar amb nomĂŠs una mica de xipolleigâ€?; el fora brutĂ­cia, per prendre consciència de reciclar els residus; cada gota compta, amb el repte d’omplir una pica, un got, una olla i una renta * + + ^ & &/ l’aigua “a travĂŠs de tauletes i la realitat augmentadaâ€?; construir el camĂ­ del pou a la casa amb les canonades... O ” $ ˜ € $ * & l’aplicaciĂł de la festa d’AigĂźes... “Formar, educar i conscienciar sĂłn els objectius d’aquesta divertida jornadaâ€?, tanca Agnès Fort. §

cnl

L’ús del guionet en els %

C

30 VIU EL PRAT

ontinuant amb la sèrie d’articles sobre els canvis & ' ( ) $ * % alguns canvis que afecten l’ús del guionet en mots que por % En general, & % + se guionet, ĂŠs a dir, aglutinats amb el nom. Per exemple: contrarevoluciĂł, antiaeri, coexistir, desprogramar, interdisciplinari, precristiĂ , refer, sobreprotector, semicercle, automòbil, etc. Això tambĂŠ ĂŠs aixĂ­ quan davant d’un mot hi trobem dos o ™ exeurodiputat, exvicepresident. Ara bĂŠ, % % " % 8 Una expressiĂł lexicalitzada ĂŠs un sintagma nominal, format * +

diferent del que tindria en origen aquell mateix nom. No Ês el mateix dir director de mà rqueting en què trobem tres sintagmes nominals que tenen com a nucli el mot director i que expressen +

+ * * l’expressiĂł director general, que designa un tipus de cĂ rrec en l’escala de cĂ rrecs d’una empresa o de l’administraciĂł. Director general ĂŠs un exemple d’expressiĂł lexicalitzada, com tambĂŠ ho serien primer ministre i conseller en cap. W š * d’aquests sintagmes nominals tenim dos casos diferents: En les expressions lexicalitzades, com ex-director general, vice-primer ministre + primer terme de l’expressiĂł. Altres expressions lexicalitzades que porten guionet, serien: ex-UniĂł Soviètica, manifestaciĂł anti-cascos blaus, ambient pre-Segona Guerra Mundial. € ment al nom. Per exemple: exdirector de la fĂ brica, exdirector El mateix passa amb les expressions lexicalitzades que contenen la partĂ­cula no al davant. S’escriuen amb guionet: el nores * +

+ 4 & & " l’Êsser); la no-violència (actitud que, sense renunciar a usar la força, refusa fer Ăşs de la violència); els no-violents (partidaris de la no-violència * ceptes sĂłn propis dels llenguatges d’especialitat i expressen una realitat que va mĂŠs enllĂ de la simple negaciĂł del nom o de l’adjectiu. En canvi, quan no es tracta d’una expressiĂł no lexicalitzada i el mot no simplement precedeix un nom o adjectiu i funciona

com un adverbi de negaciĂł, s’escriuen sense guionet i separades del nom o adjectiu: els no fumadors, un pres no violent (aquĂ­ vol dir una persona que no es agressiva), una persona no catalanoparlant, etc. TambĂŠ % % < $ % $ = $ * > antiOTAN, ex-IugoslĂ via, selecciĂł sub-21, ex-URSS, globulina antiD, un ex-"hippy", etc. Hi ha casos en què l'Ăşs del guionet ĂŠs optatiu. Per exemple, per evitar la confusiĂł amb un altre mot que tĂŠ la mateixa + + * ™ ‹ ‹ ‹ portador (i no exportador); ex-exiliat, ex-xicot, etc. Casos com els d’ex-director general i no-violència s’escrivi + 4 { + l’IEC de l’any 2016. # $ 4 { Âœ

CNL El Prat de Llobregat. C. de Ramon Llull, 12, 2a planta El Prat de Llobregat. Telèfon 93 379 00 50 extensió 5560

Abans d’avançar-vos alguns dels continguts del Viu El Prat de juliol, us recordem que a l’agost també hi haurà Viu, Viu L’Estiu. Ara sí, juliol: parlarem amb un monologuista que aterra a un dels restaurants que més i millor aposta per la cultura de la ciutat. Visitarem un dels locals que participen en les activitats de l’AGT

(Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat). Hi haurà un parell de reportatges sorpresa i parlarem de Que te vaya como mereces, de Gonzalo Lema, Premi Internacio + ( / + <&= > cial 2017. No hi faltarà el Sabies que..., amb un nou relat d’un personatge singular.

Consulta des del teu mòbil l’estat del mar, la disponibilitat d’aparcament a la platja i totes les activitats de l’estiu al Prat!

viu l’est iu

A partir del mes de juny, tota la informació a elprat.cat/viulestiu

elprat.cat/viulestiu

#v iul es

tiu alp ra

t

Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.