Viu Cornellà - setembre 2016

Page 1

NÚM.

107 · setembre '16

viucornella@elginjoledicions.com

www.elginjoledicions.com --

VINE A LA LUDOTECA D'AIGUA DE MUSEU AGBAR

Una tarda amb...

Antonio Orozco, protagonista de la nova agenda de l'Auditori de Cornellà TERRY FOX, GUANYAR-SE LA VIDA

- MUSEU AGBAR - SERGI DÍEZ, MILLOR AUTOR LOCAL DEL CONCURS DE CÒMICS 'CIUTAT DE CORNELLÀ' - SEGONA EDICIÓ DEL FESTIVAL TAPES DEL MÓN

EDITORIAL

ELS LLAÇOS DE L’AMISTAT

—A l’Ă?ndia normalment posem aquesta polsera als germans i a la famĂ­lia, però vosaltres, per a mi, tambĂŠ ho sou —ens va dir la Yamini. Una mostra de la convivència entre cultures, una de les excuses de la segona ediciĂł del Festival Tapes del MĂłn, que se celebrarĂ a l’Hospitalet els dies 8 i 9 d’octubre. El DJ ja havia recollit les seves andròmines, gran part dels convidats s’havien acomiadat, i a la terrassa del restaurant quedĂ vem pocs. La boda de la Yamini amb el meu amic IvĂĄn havia estat un èxit. Sincerament, no crec que ho siguin totes, perquè no a totes veus que els nuvis cuidin de tothom i veus integrats tots els convidats. El gest i es coneix com a Raksha Bandhan, completava una boda plena de petits grans detalls. Estava tot tan estudiat que a vegades miraves a l’entrada per a comprovar si el director de la pel¡lĂ­cula apareixeria donant alguna instrucciĂł. A l’IvĂĄn el vaig conèixer a travĂŠs del meu cosĂ­ Pablo quan van venir a estudiar a Barcelona i quan el Pablo va marxar, vaig continuar quedant amb ell. És un amic dels detallistes: parlem poc, però sĂŠ que ĂŠs allĂ . En la seva mare, la Loreto, hi vaig veure una altra persona metòdica i perseverant. I la Yamini ha heretat l’atenciĂł i l’alegria de la Michelle, a qui nomĂŠs he vist dues vegades en la meva vida, però que ĂŠs mĂŠs propera amb mi que uns quants familiars. Amb bons amics tot ĂŠs molt mĂŠs fĂ cil, perquè t’escolten, riuen amb vegades no cal veure’s en directe per sentir-se a prop d’algĂş. La voluntat no nomĂŠs trenca barreres, tambĂŠ esmicola les distĂ ncies. Els que nomĂŠs volen afegir-se als teus èxits sĂłn amics de repartiment. Amics de festes, aniversaris o el que sigui. GairebĂŠ sĂłn amics per hores, i tot i que sĂłn molt necessaris, jo sĂłc incapaç d’explicar-los les coses realment importants. N’hi ha, com el VĂ­ctor, incondicionals malgrat les circumstĂ ncies; com l’Aitor, que mai et fa cap comentari gratuĂŻt; el Marcos, sempre ! " # $ "

da tan Ă mplia com la seva memòria; l’Alèxia, que a vegades et fa % &$( present malgrat la distĂ ncia. Persones que et canvien una mica la vida i et fan creure en l’amistat. Que sigueu molt feliços i autèntics, parella!

VIU CORNELLĂ€ Revista gratuĂŻta de societat i cultura NĂšMERO 107, SETEMBRE DE 2016 redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47

FOTO PORTADA: CEDIDA DIRECTOR DE CONTINGUTS: TONI DELGADO PUBLICITAT: IVAN PUIG IMPRESSIĂ“: IMPRINTSA Dipòsit Legal. B-55194-2006 EDITA: EL GĂ?NJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034 La redacciĂł de Viu El Prat no coincideix necessĂ riament amb l'opiniĂł dels seus col¡laboradors.

Ă?NDEX 5.Una tarda amb...

ANTONIO OROZCO, PROTAGONISTA DE LA NOVA AGENDA DE L'AUDITORI DE CORNELLĂ€

16.Cultura SERGI DĂ?EZ, MILLOR AUTOR LOCAL DEL CONCURS DE CĂ’MICS 'CIUTAT DE CORNELLĂ€'

4 VIU CORNELLĂ€

La conversa amb Antonio Orozco ĂŠs intensa i distesa des

“Hi ha moltes maneres de crĂŠixer en la vida, d’aconseguir els objectius, i mai va ser necessari trepitjarli el cap a ningĂş, sinĂł tot el contrari, has d’allargar la mĂ . AixĂ­ ĂŠs molt mĂŠs fĂ cil. Segurament ĂŠs molt mĂŠs llarg el camĂ­, però molt mĂŠs bonic. Creu-meâ€?,

!

de Viu CornellĂ

" # $ % & '

( & % ) * ) MĂŠs enllĂ , l'obra amb , - .* ! /" 01123

4

" "5 6" " 7 # 8

una tarda amb...

Antonio Orozco: “L’única eina que tinc com a compositor ĂŠs la veritatâ€? Text TONI DELGADO Que bo!â€?, diu, desprĂŠs de riure, Antonio Orozco (1972) quan li dic que la portada del quart nĂşmero de Viu L’Hospitalet, de setembre de 2005, va ser l’entrevista que li va fer l’Ivan Puig, editor de la revista. El titular, “a cada tema que interpreto hi ha un raconet de l’Hospitaletâ€?, segueix sent igual de vigent gairebĂŠ 11 anys desprĂŠs: “absolutament! La meva manera de parlar, escriure, viure i tocar ĂŠs purament de l’Hospitalet. La gent d’aquesta ciutat ĂŠs d’una altra pasta. Als inicis dels anys 70 hi va emergir un moviment que jo diria que ĂŠs prĂ cticament Ăşnic. Hi convergeixen moltes cultures diferents. La immigraciĂł ĂŠs un fenomen històricâ€?. Antonio Orozco ĂŠs un dels protagonistes de la programaciĂł de tardor de l’Auditori de CornellĂ . Les entrades per al seu concert del 5 de novembre ja estan exhaurides. Completen l’agenda Dansa d’agost (2 d’octubre), el relat de cinc germanes solteres que viuen a la Irlanda de 1936, al poblet de Bally Beg; La Gran Misa PatĂłlica, amb Leo Bassi (21 d’octubre) i Carnages, una celebraciĂł col¡lectiva amb set pallassos (22 d’octubre), en el marc del 17è Festival Internacional de Pallassos de CornellĂ . Memorial Charlie Rivel; Caiguts del cel (27 de novembre), la vida d’una parella petit burgesa que es van trobant diners a casa; i L’Avar, de Molière, amb Joan Pera (11 de desembre).

“

clau de l’èxit. Ho ĂŠs la humilitat de saber cada dia que tens moltes coses a fer i aprendre. —Al principi tocaves la guitarra d’amagat. Per a la majoria de nens de l’Hospitalet en aquella època, les grans diversions eren la sèrie que feien a l’estiu desprĂŠs del telediari, que podia ser El cotxe fantĂ stic o V, però sobretot el carrer. AllĂ passava tot i allĂ vaig començar a tocar.

En vaig aprendre al Parc dels Ă necs i al carrer Renclusa. Veient com ho feien uns nanos em va picar la curiositat. No devia tenir ni 14 anys quan vaig agafar la guitarra i vaig començar a escriure cançons. —Sobre què cantaves? Hi ha molta gent que em diu però tu que Pobret, el pare no ho feia i arribava cada dia a les onze de la nit. El veia un minut. Parlava sobre les coses que li sentia al pare, a

5 VIU CORNELLĂ€

—Ser humil t’ha ajudat a assimilar millor la fama? Vaig nÊixer en el si d’una família molt humil que va venir a Barcelona a treballar. Sempre vaig viure a diferents números del carrer Renclusa, en cases molt modestes. La humilitat Ês un dels valors que em va ensenyar el pare i que

4 en el meu cas, ni l’atzar ni la sort són la

Antonio Orozco.

ucna ultura tarda amb...

L'entrevistat.

qui vaig perdre de molt jove. La meva primera cançó, Necesito libertad, tracta sobre un home abduĂŻt pel treball que tractava de treure’ns a tots endavant. D’una lluita feroç en temps difĂ­cils. —Has dit en diverses entrevistes que “herois som totsâ€?, però potser la cançó de Mi hĂŠroe, del teu Ăşltim disc, Destino, va una mica pel teu pare, oi? Podria ser. D’herois n’hi ha per tot arreu. La cançó parla de les % capaces de fer que tant la seva com la dels altres sigui millor. Herois som tots: els bombers, els policies...

6 VIU CORNELLĂ€

—Aquesta gent predisposada a ajudar els altres, que potser no sĂłn tants, sĂłn els rems que menciones a PodrĂ­a ser? Exactament. És una cançó molt metafòrica: si fĂłssim barques en el mig de l’oceĂ , l’única manera d’avançar seria amb un rem. Els altres et fan de rem perquè puguis continuar el teu camĂ­. —Com mĂŠs valenta ĂŠs una persona mĂŠs pors tĂŠ? A mi les pors m’han crescut desmesuradament des que sĂłc pare. A mesura que augmenten les teves responsabilitats, et costa molt mĂŠs prendre les decisions importants. Si ara et planteges fer una gira, et penses mĂŠs si passarĂ o no per segons quins paĂŻsos. Amb 30 anys vaig travessar quatre vegades, de punta a punta, la repĂşblica mexicana guitarra en &

si he d’anar o no a determinats indrets de Mèxic. Zones que en aquella època estaven igual de complicades que ara. Però quan tens moltes mĂŠs responsabilitats... —Descobreixes noves pors. Exacte. —Tens o has tingut por escènica o a equivocar-te? SĂ­. I la pateixo menys quan sĂłc en un escenari meu, que tinc per la mĂ i sĂŠ on estan els lĂ­mits i els meus rems. En l’escenari estic sĂşper còmode, malgrat que hi tingui molta por, perquè visc amb ella. Això sĂ­, quan he de cantar en directe a la televisiĂł em moro. —Perquè potser nomĂŠs has d’interpretar una cançó i has de clavar-la? Deia Manolo GarcĂ­a que a la rĂ dio s’hi va a cantar o a parlar, però no a fer les dues coses. A la tele la sensaciĂł es multiplica per cent: pots passar d’estar parlant tranquil¡lament a actuar a un escenari sense escalfar. És una beneĂŻda bogeria. I aquĂ­ sĂ­ que em poso nerviĂłs, però molt, eh. —Pel canvi de registre? No. És perquè has de passar de zero a 100 en tres segons. I l’exposiciĂł ĂŠs bestial: tothom et jutja. De mĂşsica, igual que de futbol, tothom n’opina, però ningĂş sap tots aquests entrevins. Entre parlar i cantar hi ha d’haver un preescalfament, i això, normalment, no es compleix a (passa a la pĂ gina 8)

“

La pagesia és la nostra història i el nostre present

”

Plaça de Catalunya 39-41 El Prat_Bcn .com/centricgastrobar

L9_CèNTRIC | centricgastrobar.com

@centricgastro

@centricgastrobar

# fme

l pr a

t

ucna ultura tarda amb... la televisiĂł. Tens por d’equivocar-te, fer un gall o que la mare et vegi i et digui has cantat. I m’ha passat. I he sortit a cantar i he pensat M’he equivocat en el temps, no sa& , % ) 5 no passa perquè no estiguis preparat, sinĂł perquè les circumstĂ ncies sĂłn molt extremes. A la televisiĂł has de desmuntar la cançó, les tornades van en un altre lloc, hi ha tres mĂşsics, quan en els concerts, normalment, n’hi ha nou... És una situaciĂł molt difĂ­cil perquè, a mĂŠs, et donen molt poc marge perquè t’ho preparis. A vegades m’he equivocat i de manera bastant patètica. I les que em queden.

(ve de la pĂ gina 6)

amb el pĂşblic durant els concerts. SĂ­, nosaltres tenim dos tipus d’espectacles. Un ĂŠs un espectacle amb una força brutal, pur rock & roll. I desprĂŠs tenim un altre espectacle, Ăšnico, que ĂŠs mĂŠs una obra de teatre que no pas un concert.

8 VIU CORNELLĂ€

—El 5 de novembre actuarĂ s a l’Auditori de CornellĂ amb aquest segon espectacle, Ăšnico. SerĂ un format gens convencional. Ăšnico ĂŠs un espectacle Ăşnic, quelcom que la gent no ha vist mai, totalment diferent. És quelcom que no s’ha fet mai. —És un format que no perd l’essència, però ĂŠs mĂŠs relaxat? No ĂŠs tan relaxat. El seu ritme ĂŠs completament normal. Ăšnico ĂŠs diferent en el diĂ leg i la conversa. Hi interactuen diferents tipus d’art, com el cinema, la

% )

_ innovador, amb una posada en escena molt cuidada. [â€œĂ‰s un projecte artĂ­stic totalment diferent per a descobrir la faceta musical mĂŠs propera i Ă­ntima d’un dels nostres artistes mĂŠs extraordinaris. Ara, Antonio Orozco despulla les seves grans cançons en concert i Ă nima per a viure una experiència Ăşnica, una proposta inèdita en la seva carreraâ€?, destaquen els promotors].

Antonio Orozco.

—Els teus seguidors et coneixen massa bĂŠ? Creus que potser sempre has estat massa sincer amb les teves cançons i saben coses de tu que gairebĂŠ ni has cantat? SĂ­. Qui tingui orelles que hi senti. Si no expliques veritats, com coi pretens arribar a cap cor? He dit algunes coses que no hauria d’haver explicat mai, però ho faig sabent que l’única eina que tinc com a compositor ĂŠs la veritat. A mi, & ves cançons sĂłn un mitjĂ d’expressiĂł i

gairebĂŠ una terĂ pia i una forma de vida per a mi. —Antonio Orozco ĂŠs com Hoy serĂĄ? En aquest moment, sĂ­. He tingut moments molt fotuts, com la mort del pare. Mon germĂ , que ĂŠs un dels mĂşsics de la banda, tenia 10 mesos. He patit episodis sentimentals molt difĂ­cils, però ara sĂłc absolutament optimista. Sempre he sigut bastant independent. Per això * polĂ­tics que em re- (passa a la pĂ gina 10)

ccultura ultura

L'artista hospitalenc actuarĂ a les Festes de Primavera.

presenten i no tenen capacitat ni tan sols per a posar-se d’acord entre ells mateixos. El temps televisiu estĂ comprat per les seves campanyes de merda. I mentre tot això passa, el PIB i l’ocupaciĂł baixen, i les famĂ­lies segueixen tenint els mateixos problemes. Saps què veig als concerts? El desconcert de la gent. El desgovern d’Espanya allunya els inversors. Els polĂ­tics haurien de sentir-se responsables del que estĂ passant.

(ve de la pĂ gina 8)

10 VIU CORNELLĂ€

—HaurĂ­em de demanar-los que escoltessin PĂ­deme, que suposo que ĂŠs una oda a la solidaritat. Tant de bo escoltessin mĂşsica, tindrien una altra aura, segur. Entenc que sĂłn necessaris, però no sĂŠ. Crec que, en general, l’ego ĂŠs el pitjor enemic que pot tenir l’Êsser humĂ . I en la polĂ­tica sembla que l’ego no estĂ molt amansit, als fets em remeto. És un —A Hoy serĂĄ menciones diverses ciutats i, una altra vegada mĂŠs, tens un detall amb l’Hospitalet. Com deien els SĂłlo los Solo, “tothom ho sapâ€?. AixĂ­ ĂŠs, germĂ [riem]. Fou la cançó que va representar la selecciĂł espanyola de bĂ squet en el passat EurobĂ squet [de França], que va guanyar. És un orgull. La cançó deia “hoy serĂĄâ€? i serĂ malgrat el que diguin, serĂ i passarĂ . I va passar! Van guanyar el torneig! [riem]. —A vegades les lletres quadren. Aquest cop l’hem clavat. —Una de les paraules que mĂŠs surten en el disc ĂŠs la “vozâ€?. Què ĂŠs per a tu la veu? EmociĂł? Moviment? És l’eina mĂŠs clara i mĂŠs concisa. Quan vaig compondre Destino, la meva rutina era molt bèstia a Madrid, Miami i Mèxic. SĂłc

molt metòdic per a fer les coses, perquè si no em perdo i les deixo a mitges. AixĂ­ que havia d’estar prĂ cticament treballant

Sentia que l’única via de comunicaciĂł eren les cançons. Per això, suposo, hi deu sortir tant aquest terme. Jo no sĂłc Premi Nobel de Literatura. TambĂŠ tinc certes limitacions a l’hora d’expressar-me i ĂŠs veritat que a vegades puc cometre errors. Potser repetir una paraula en un disc tantes vegades ĂŠs un error. —Què has après com a coach a La Voz? M’hi sento com a casa, hi tinc molts amics, molts col¡legues. Desitjo que el programa segueixi ajudant talents com l’Antonio JosĂŠ [el guanyador de la tercera ediciĂł del programa], amb un doble disc de platĂ­ i una gira de somni. Cada dia era una lliçó. ~ '

4 ell, malgrat la seva joventut, es mou i canta amb un atreviment i un talent... —Fa uns mesos vas participar en el programa JosĂŠ Mota presenta. Tio, que aquest home ĂŠs un geni, ĂŠs meravellĂłs. Vaig riure molt amb ell. Ja el coneixia, però aquest cop vam poder estar força estona plegats i va estar molt bĂŠ. —Què recordes de la teva col¡laboraciĂł amb Lucie Silvas a la cançó What you’re made of? Va ser una bogeria gravar-lo, tio. Ens van enviar les pistes de Lucie des d’Anglaterra. Volien fer un duet. Ella estava viatjant pel mĂłn i nosaltres a l’estudi vam muntar un trencaclosques. La part tècnica va ser molt complexa, però la vam tirar endavant. La cançó ha estat un hit. §

ÀREA A METROPOLITANA MUNICIPIS AMB MÉS I MENYS INVERSIÓ

Castellbisbal

109 PROJECTES APROVATS EN 24 MUNICIPIS

1 Corbera de Llobregat

Sant Andreu de la Barca 3

Pallejà

el Papiol

1

1

Cervelló 2 Begues

Sant Climent de Llobregat 2

Castelldefels Baix Llobregat l’Hospitalet de Llobregat

Gavà

4

10

7

el Prat de Llobregat

Més dotació: L’HOSPITALET DE LLOBREGAT 14.600.000 €

Barberà del Vallès 1

Cerdanyola del Vallès

Ripollet

Sant Just Sant 1 Joan Despí Desvern 24 Esplugues de Cornellà de Llobregat 6 Llobregat 3

Vallès Occidental Barcelonès Nord

Sant Cugat del Vallès

Sant Feliu Santa Coloma 7 de Llobregat de Cervelló

Sant Boi Viladecans de Llobregat

5

Badia del Vallès

Molins de Rei 1

Sant Vicenç dels Horts 2

Torrelles de Llobregat

Menys dotació: CASTELLBISBAL 51.700 €

Montcada i Reixac 2

Barcelona

l’Hospitalet de Llobregat 17

Santa Coloma de Gramenet 1 Badalona 3 Sant Adrià de Besòs

Tiana

3 Montgat

2

Sense inversió

17,4 milions per a les zones de sòl d’ús industrial del Baix Llobregat Al voltant de 30 milions d’euros és la xifra amb què l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) subvenciona 109 actuacions de millora i renovació als polígons industrials, que arribaran als 47 milions d’inversió final, de les quals 75 es realitzen al Baix Llobregat

E

ls polígons industrials generen una gran activitat econòmica i ocupació i, per tant, en una època en què hi ha un elevat índex d’atur i una gran precarietat laboral, cal establir mesures perquè segueixin sent competitius i puguin oferir més llocs de treball. L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha posat en marxa el programa de millora d’infraestructures i de competitivitat de polígons industrials i àrees d’activitat econòmica, que estableix l’atorgament de 30 milions d’euros en subvencions. El programa, que es divideix en dues convocatòries, la 2014-2015 (dotada amb 10 milions) i la 2015-2016 (amb 20 mili-

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha endegat un pla, dividit en dues convocatòries, que fixa una línia de subvencions que té com a finalitat fomentar diverses actuacions de millora i de renovació dels polígons industrials

ons), subvenciona projectes per a actuacions que milloren l’eficiència energètica; que milloren i renoven la urbanització i les infraestructures de serveis; que rehabiliten edificis i

A Cornellà de Llobregat es realitzen 3 projectes amb una inversió final de 563.233 euros naus industrials, i que reordenen i milloren la mobilitat i l’accessibilitat dels polígons. Amb aquest pla l’ens metropolità subvenciona fins a un 70% dels 109 projectes concedits a

24 municipis (dels 165 que s’hi van presentar), que amb l’import que hi destinen els diferents beneficiaris suposen una inversió total de 47 milions d’euros. A més, l’ocupació generada, entre feina directa, indirecta o induïda, serà, aproximadament, d’uns 1.000 llocs de treball. De les 109 subvencions atorgades a 24 municipis de l’àrea metropolitana, gairebé la meitat, 53 (un 49%), han estat demanades per empreses privades en col·laboració amb els ajuntaments, un 40% són projectes públics dels mateixos consistoris (44) i l’11% han estat sol·licitades per associacions empresarials (12). 75 PROJECTES Dels 47 milions d’inversió final, uns 17,4 milions (37% del total) corresponen a municipis del Baix Llobregat, on es realitzen 75 dels 109 projectes (69%) aprovats. A Cornellà de Llobregat, per exemple, es duen a terme 3 projectes per un import de 563.233 euros.

30 47 70 % 1000 109 Milions € Milions € Subvenció Llocs Projectes DE SUBVENCIONS DE L’AMB

INVERSIÓ TOTAL GENERADA

DE CADA PROJECTE

DE TREBALL DIRECTES

CONCEDITS

ssabies abies que... que...

Terry Fox, guanyar-se la vida Text TONI DELGADO Il¡lustraciĂł ELIBET ROVIRA No crec que això sigui injust. És simplement cĂ ncer. No sĂłc l’únic, li passa a molta gent. La meva malaltia

" # " $% va descriure Terry Fox, fascinat pels esports des de petit. En practicava uns quants, i el bà squet era el seu favorit: a vuitè grau va jugar un minut durant la temporada i el curs segßent era ja un dels jugadors mÊs habituals a la pista.

12

VIU CORNELLĂ€

“

Terry era incombustible i gairebĂŠ indestructible. El seu cotxe va quedar sinistre total i ell va sortir il¡lès desprĂŠs de distreure’s i xocar contra una camioneta. L’única seqĂźela, un hematoma al seu genoll dret. Va passar el temps i cada dia li feia mĂŠs mal la cama. A l’hospital li van comunicar el diagnòstic que canviaria la seva vida i la de milions de persones: osteosarcoma. Es va prendre el cĂ ncer d’ossos com una gran oportunitat de lluitar contra si mateix, i gaudir del moment i de l’esport. Li van haver d’amputar la cama dreta, i amb el temps li van 5 % ) % € % recuperar i va tornar a jugar a bĂ squet, ara en cadira de rodes, i va guanyar tres campionats de CanadĂ . A l’hospital va haver d’acomiadar molts companys. Sentia que es podia fer molt mĂŠs per la lluita contra la malaltia i es va proposar un repte majĂşscul: recĂłrrer CanadĂ , des de Terranova a Victòria (8.300 quilòmetres) fent una maratĂł diĂ ria (42,195 km). Amb la MaratĂł de l’Esperança volia recaptar el mĂ xim de diners per a la investigaciĂł contra el cĂ ncer. Els primers dies Terry Fox era gairebĂŠ un anònim que lluitava en silenci i patia un temporal terrible. A poc a poc, el seu cas va arribar als mitjans de comunicaciĂł i es va fer popular. MĂŠs de 10.000 persones el van rebre a la Nathan Phillips Square Toronto, la plaça central de Toronto. Aquell dia va recaptar 100.000 dòlars. Quan corria la seva cama bona, l’esquerra, patia, i molt. Te % ‚ & ' % % ) 4 ƒ % completar el seu repte solidari que no va voler fer-se revisions mèdiques ni escoltar els metges, que li advertien que l’esforç podia perjudicar la seva salut. L’1 de setembre de 1981 va haver d’aturar-se als afores de Thunder Bay, desprĂŠs d’haver corregut 5.373 quilòmetres durant 143 dies. Li feia molt mal el pit i tenia un atac de tos. L’endemĂ va comunicar en una conferència de premsa que el cĂ ncer havia tornat i s’havia estès als pulmons.

Els mesos segĂźents es va sotmetre a sessions de quimioterĂ pia i el 19 de juny va ingressar al Royal Columbian Hospital amb una congestiĂł del pit, que va derivar en una pneumònia. Terry Fox moria a les 7.35 del matĂ­ del 28 de juny, un mes & „2, % % ƒ ) neral va ser retransmès per a tot el CanadĂ ; la seva història ha

% ) & Â… * † ‡ ‚ 4 ‡ recapta diners per a la investigaciĂł de la malaltia; i hi ha curses Terry Fox contra el cĂ ncer repartides per 60 paĂŻsos. Avui dia prop del 90% de tractaments d’osteosarcoma no requereixen amputacions. “Recordo que m’havia promès a mi mateix que [...] m’en & ciĂł contra el cĂ ncer] per a demostrar-me que sĂłc digne de % " * $ ƒ ‚ 4 ‡ ' % % ensenyar què ĂŠs, de debò, guanyar-se la vida. §

m sabies useuque... agbar

Viure i veure

Text TONI DELGADO Una de les preguntes que plantegem als estudiants aquest matí heu fet servir l’aigua? +

/ / M’he dutxat. He begut. M’he rentat les mans... 3 sabeu d’on ve l’aigua que heu utilitzat?$% # / 4% " 6 " 6 3

“

14

VIU CORNELLĂ€

8 " Sí, una pregunta molt interessant per a saber quins són els ) ‰ tivitat. * ; den pensar que surt de l’aixeta per art de mà gia. Volem sensibilitzar-los sobre la importà ncia i les propietats de l’aigua i el respecte pel medi ambient. Distribuir l’aigua a % nem. * < %

No es tracta de centrar-se en la teoria, sinĂł d’anar mĂŠs enllĂ . Pots detallar el cicle de l’aigua fent un dibuix, però al Museu Agbar aprens com s’extreu l’aigua d’un aqßífer i s’envia a la ciutat. Des d’AigĂźes de Barcelona oferim a les escoles dife-

rents activitats, com visitar la planta de tractament de Joan Sant DespĂ­ o el Museu Agbar. 8 < * Pensem que ĂŠs a travĂŠs de la vivència com realment s’apre concepte en el seu context. Els alumnes arriben a ser cons ) ciutat. Els ajuda a entendre i interpretar millor el mĂłn, i tambĂŠ a preguntar-se mĂŠs coses. 4 < = Hi ha diferents paquets de visites combinades. Per exemple, si vĂŠnen al Museu, poden fer un itinerari, que ĂŠs un tour mĂŠs interpretatiu, i un taller, una activitat mĂŠs experimental en una aula dins del Museu. L’important ĂŠs que ens truquin o consultin el web, on trobaran les activitats, que estan adreçades als nivells educatius. —Encara som a temps d’anar a la ludoteca d’aigua per a les > -* % 00 & _ & perquè les famĂ­lies gaudeixin d’un espai per jugar, fer una mica de xipolleig, bombolles gegants... I tampoc ens podem oblidar de l’app d’storytelling interactiu Origen, una proposta perquè els joves visitin el Museu d’una manera mĂŠs interactiva. §

csultura abies que...

Sergi DĂ­ez: “Canviar l’estil no vol dir deixar de ser un mateixâ€? Text i fotos TONI DELGADO Dibuixant de somriures a temps completâ€? ĂŠs la signatura de correu electrònic de Sergi DĂ­ez (CornellĂ , 1993). Abans de tornar a fer-nos una visita a la redacciĂł de Viu CornellĂ , ens envia el treball amb què, per segon any consecutiu, ha estat reconegut com a millor autor local del Concurs de Còmics “Ciutat de CornellĂ â€?. A MĂŠs enllĂ proposa un diĂ leg entre un mort i La Mort. Malgrat el tema, tambĂŠ hi dibuixa algun somriure.

“

—Un pare acaba de morir a l’hospital i la seva famĂ­lia estĂ enfonsada. Ni La Mort estĂ còmoda. Pensa que no actua bĂŠ per la reacciĂł que tĂŠ la gent que s’ha d’endur, els morts. Aquest cap de famĂ­lia ĂŠs qui li explica quin ĂŠs el seu paper a la societat. —Al còmic es nota que estĂ s estudiant un grau d’animaciĂł. Jo tambĂŠ ho crec. El que estic aprenent m’ha servit per a fer un treball mĂŠs narratiu. El còmic s’alimenta del llenguatge audio% & la interpretarĂ la persona i com la cĂ mera m’ajudarĂ perquè ho faci d’una manera o una altra. Perquè, des de dalt, farĂ petita una persona i, des de sota, imponent.

16

VIU CORNELLĂ€

—Què et va dir el teu entorn sobre MĂŠs enllĂ abans de presentar-lo al concurs? Que els agradava mĂŠs, sobretot per l’estil de dibuix. EstĂ mĂŠs treballat. A l’altre, PociĂłn de amor, buscava mĂŠs la broma. Fer riure tambĂŠ ĂŠs molt complicat. Hi he treballat molt mĂŠs els gestos dels personatges: si parlen empipats, contents... El dibuix ĂŠs mĂŠs realista i atrevit que el de l’any passant: hi ha moviments de cĂ mera, a vegades em surto de la vinyeta... —PociĂłn de amor eren petites grans històries dins d’una història, mentre que MĂŠs enllĂ ĂŠs un relat amb petits grans gestos. He adaptat el dibuix a la història que volia explicar. Canviar d’estil no vol dir deixar de ser un mateix. Era conscient de que havia de ser mĂŠs seriĂłs i madur, i per això el dibuix no ĂŠs informal ni tĂŠ formes arrodonides, que sĂłn mĂŠs amistoses. N’he utilitzat de mĂŠs tancades, mĂŠs narratives i profundes. Si haguĂŠs fet servir la lĂ­nia de l’any passat, no s’hauria acabat d’entendre. —El tĂ­tol no surt al còmic. Vaig pensar que posar-lo li treia la grĂ cia a la història. Volia que la primera pĂ gina no tinguĂŠs text i fer un experiment. El repte

Sergi DĂ­ez.

era que quedĂŠs clar que un home acabava de morir a l’hospital. Les proves que vaig anar fent van sortir bastant bĂŠ. En vaig acabar bastant satisfet. —Quins experiments has fet? A què t’has atrevit? A, per exemple, treballar primer el dibuix i desprĂŠs afegir-li text. Tampoc ĂŠs que m’hi hagi jugat molt, perquè la majoria de recursos que he aplicat a aquest còmic sĂłn presents a treballs anteriors. #

# J J K W < X = Hi vaig entrar amb tres anys i en fa sis que sóc monitor. En aquest còmic no tant, però en altres (passa a la pà gina 18)

ACTIVITAT GRATUÏTA Adreçada a famílies amb infants de 3 a 10 anys

Veniu a gaudir de la ludoteca d’aigua al Museu Agbar de les Aigües! Del 1 a l’11 de setembre Durada: Estada lliure (1 h si hi ha cua) Lloc: Jardí del Museu No es fan reserves.

Consulteu tots els horaris al web www.museudelesaigues.cat. Segueix-nos a facebook.com/museuagbardelesaigues Ctra. de Sant Boi, 4-6 08940 Cornellà de Llobregat www.museudelesaigues.cat

Com arribar-hi:

Metro L5 Cornellà centre

Trambaix T1 i T2 Les Aigües

FGC L8 Cornellà Riera

Bus 67, 68, L74, L75, L77, L82, L85

ccultura ultura (ve de la pĂ gina 16) dirigits a un pĂşblic mĂŠs infantil, sĂ­ que he

pogut aplicar-hi coses que faig a l’esplai. Vaig col¡laborar a l’associaciĂł Esplac fent còmics de broma sobre el bon monitor. —El bon monitor? Era un desastre! El protagonista del còmic es comportava com no s’han de comportar mai els monitors. Per exemple, deixava & ƒ & xionin. Al còmic pots parlar de tot. Aquest, MĂŠs enllĂ , ĂŠs per a tots els pĂşblics, però potser estĂ mĂŠs dirigit a un pĂşblic mĂŠs adult. En general, la mort ĂŠs un tema sobre el qual la gent no vol pensar. —A tu t’agraden molt els antiherois i els desastres. SĂ­, aquĂ­ potser el desastre ĂŠs La Mort, igual que el monitor del còmic del casal, que ho feia tot malament. —Aquesta vegada li has dit abans a ta mare que has tornat a guanyar el premi a millor autor local del Concurs de Còmics “Ciutat de CornellĂ â€?? L’any passat va assabentar-se ella.. SĂ­, li ho vaig dir quan m’ho van comunicar els organitzadors. L’any passat crec que no li vaig explicar ni que participava i aquest cop sĂ­. Li vaig avançar que presentava un còmic molt maco [riem]. Amb el de PociĂłn de amor em va preguntar per què era sobre l’amor. Li posa pegues a tot. Aquest encara no l’ha vist, aviam què diu... —És la teva gran crĂ­tica? SĂ­, no li agrada res a ma mare, però no dibuixo per a ella, sinĂł per a tothom.

18

VIU CORNELLĂ€

—Hi veu coses que no t’havies plantejat mai? Li posa les pegues que li posaria qualsevol persona. I per què tĂŠ el nas gran? _ * , 5 poc ĂŠs que faci o deixi de fer alguna cosa en funciĂł dels seus comentaris. —BuscarĂ s el triplet al Concurs de Còmics “Ciutat de CornellĂ â€?? Si tinc temps, ho provarĂŠ. No sabia si em podia presentar un altre cop perquè havia guanyat l’any passat però, com a la resta de participants, em van enviar un correu animant-me a què participĂŠs. Ja tenia la idea que he acabat desenvolupant. He tingut sort! —La universitat no et dĂłna treva? No [riu]. El grau tĂŠ molta teoria i prĂ ctica, has de fer moltes animacions i treballs. Potser te’ls manen d’una setmana per l’altra, i no tens tant de temps per a dibuixar en el teu temps lliure. ‹ % % ' ÂŒ & xar. Tinc unes quantes idees.

L'entrevistat dibuixant.

—RecuperarĂ s el blog? Cada dues setmanes pensava he de recuperar-lo, però em sortia una altra cosa... Vaig penjar al Tumblr un parell de dibuixos que tampoc eren res de l’altre mĂłn. Quan tingui mĂŠs temps, ) % ( & ) molt gran. —I tambĂŠ ĂŠs la teva marca. Hi haurĂ gent que t’hagi conegut pel blog. Ja ho sĂŠ. En teoria aquest nou curs ens encarregaran un web i segurament els proposi redissenyar el blog. A veure què em diuen. § A la pĂ gina 20 pots llegir la primera pĂ gina del còmic 'MĂŠs enllĂ ', de Sergi DĂ­ez. Per a llegir el treball sencer ho pots fer a https://issuu.com/elginjol/docs/mesenllasergidiez.

20 VIU CORNELLÀ

societat g astronomia

Festival T MĂłn, el gust p Text TONI DELGADO Fotos VANESA MARTĂ?NEZ / T.D. / INMA QUESADA La gastronomia ĂŠs potser l’à mbit que mĂŠs es presta perquè ens coneguem $% W < \ Caizapanta, secretĂ ria de la Taula per la Convivència de Catalunya. Som en plena sessiĂł de fotos de les elaboracions de la segona ediciĂł del Festival Tapes del MĂłn, que s’organitzarĂ els dies 8 i 9 d’octubre a l’Hospitalet i amb una sèrie d’activitats culturals pensades per entitats de la ciutat i d’arreu del mĂłn.

“

22

VIU CORNELLĂ€

“L’Hospitalet ĂŠs l’espai natural pel Festival Tapes del MĂłnâ€?, ‡ ~ Â? % & "

ÂŽ . % ƒ 5 € “Entenem que ĂŠs un esdeveniment que funciona com a element de cohesiĂł i convivència. Si ens coneixem millor, segur que ens serĂ mĂŠs fĂ cil conviureâ€?.

EL CREIXEMENT DEL PROJECTE ƒ '

& , ) “El primer pas ĂŠs contactar amb les associacions que volen participar, assessorar-les i preparar 8 propostes, fem la sessiĂł de fotos... DesprĂŠs cal

k > % X ters...�, 8 8 * ! & �‚ / � ‚ � & 3 ‚ " % %, " 4 ‡ % ‚ 8 & 8‘’ /" 5 & 3 ‘ 4 ’ /Ž “3 - ƒ" / ƒ

" ” 3 / & 3 . ‚ * /’ “& . 3 " " ‡ •

Â? % –) ÂŽ ) ~ % ) ‚ * /- 3 ‚ & 8 Â? Â? ƒ & ÂŽ “Els nostres plats sĂłn voluminosos i per a nosaltres re w { > d’adopciĂł, Catalunya. Malgrat que no tinguem tradiciĂł de

% > > $%

% Â’ " -

l Tapes del t per compartir tambĂŠ pot ser un patacĂł farcit o una arepa far % " X % " sancocho...â€? LA PASSIĂ“ PER LA CUINA ƒ% " & % % % % € “Amb set ~ } vine, que prepararem un arròs de coco. K X biaâ€?. —8 % ˜ —-*™ ‘

_ %

23

! ‚ " % %, " 4 € | * X " peix a una tapa... Ara tastarem un salpicĂł dominicĂ amb alvocat i mango. És deliciĂłs!â€? ÂŽ 8 # 4 8‘’ /" 5 & 3 * â€œĂŠs una mica > % X } " > < " } %

COLÒMBIA " 5 & ) ) ! * | "X €

K X " % una de les primeres coses que farĂ serĂ anar a } { # " " propers. Ens agrada compartir les nostres receptesâ€?, " ‘ š € “Crea llaços i ens uneix. El mĂłn estĂ vivint una situaciĂł molt compromesa i esdeveni  + } lidar-nos com a ĂŠsser humans. Per a compartir i dir som iguals. Els aliments surten dels mateixos llocs, simplement els preparem de diferent maneraâ€?.

VIU CORNELLĂ€

, " ‘ & 8‘’ % . % " 4 % * " 5 & € “el nostre entorn ens demana que els cuinem, entre d’altres, l’arepa amb carn o amb pollastre... És un plat que entra pels ulls i pel nas, i desprĂŠs per la bocaâ€?.

societat g astronomia — ! " ˜ ƒ ) ˜ —-* &

- 5 ' ‘ & “ & EL MARIT ITALIÀ › & )

,

) € “Les meves companyes tenen la mĂ trencada per a fer aquests guisatsâ€?. " ‰ & % % € “Jo abans no # > m’han motivat per a fer experiments amb la gastronomia italiana i recuperar i buscar receptes colombianesâ€?.

24

VIU CORNELLĂ€

—# ) " 5 & & ˜ —-* Ž ‰ * % _ & " * % ) ) ) -

8 " œ ‡

€ T. DELGADO.

& ƒ %

“Cada cop la gent es preocupa mĂŠs per l’estètica, i en tinc part " % * } treballar el gustâ€?, š 8 * ! )

5 ) ‡ % ‚ 8 € “El set estĂ * W < guin tots iguals per a totes les tapes. } vista i l’orientaciĂł, i li donem totes 6 / / un punt de vista que ĂŠs el bo i que

" " ‚ k

} { mĂŠs o fer-la des de mĂŠs a dalt. SĂłn } " * } % redundĂ nciaâ€?. PRESSIĂ“ ƒ

" - * " " ‡ • � % / „�3

š 8 * ! ‡

€ T. DELGADO.

societat g astronomia

. œ ‡ % ‚ 8 ‡

€ INMA QUESADA.

% ) *

€ “Els pares cuinaven i > " $ ƒ & & “& “has de conquerir�.

26

VIU CORNELLĂ€

/% „¥3

—‘ ) ˜ —

— & & šols tastar un sandvitx de chola del meu paĂ­s? I aquest aperitiu amb quinoa? Vinga, que t’anirĂ bĂŠ perquè somriguis. ( & › % “ ƒ % & —# & ƒ

" - ) • & % ž ) ‚ % , Â&#x; — % % 4 ~ 4 - * —_ ‰ ‰ —

—‚

_ ‚ — ~ 4 - * 4 " 8 ) ) _ Ž “

& � *% — ' ‚ 8 ƒ ˜ —

—-*™ — " —ƒ

~ 4 ˜ —‡ " ™ — —ƒ

8 4 - % ) ' 4 ) |ƒ / Â… > % X gastronomia, m’hi sento molt a prop. Tenim moltes coses en comĂşâ€?, " 8 Â

sabies que ...?

entreteniments

HORITZONTALS: 1. Desactivar les potencials capacitats explosives dels electrodomèstics / 2. Adapti ara i ademĂŠs aquĂ­. Feina pendent a La Bordeta / 3. A la cua del tren. NomĂŠs ĂŠs ventĂłs, però sembla molt pitjor. Un portuguès a Ceuta en primera persona / 4. L’erudit que s’esquitllĂ dins la besĂ via. Parròquia andorrana molt instruĂŻda artĂ­sticament / 5. Alçar la $

% * + 6. No sona com un tro però deunidĂł. Goita, la mare de totes les parròquies / 7. EscĂ pol de la televisiĂł dels 70. Lloança lĂ­rica a la soda / 8. Arbust semblant al ginebrĂł, però encara mĂŠs a un cĂ vec. ProtecciĂł de nassos cavallerescos / 9. Eix de la roda. Estripa de mala manera, tan bon punt veu els corsaris. De marro, poc / 10. Uneix les dues camelles de l’arada (i no ĂŠs cap palanganer). Pressupost pĂşblic per al fet literari / 11. Au, te. Parlant d’arades: serveix per llaurar. Avinguda del Contrasentit / 12. “SĂłn totes unes meuques!â€?, exclames, i els dediques un gargall. TalĂł per a Ăşs masculĂ­ / 13. Ferida oberta per l’esquena. Funcionar correctament. VERTICALS: 1. Bellugar-se segons # > ? veus l’octet degudament barrejat ĂŠs ? + K W X Z la cabellera que sembla que dugui un estofat a dins. Extrems del Sabadell / 3. Entre l’esclavitud i la voluntat de servei. El paĂ­s sobre el paper / 4. Pequi absurdament en declarar que ja en tenim. Com a estrafet ĂŠs molt literari / 5. Al bell mig de cada nenĂşfar. La idea de ciutat (o d’estat) sense rol directiu per a l’esglĂŠsia / 6. La mĂŠs preciosa de la plaça. Com a bon artigaire, l’estat de la torre tant li fot / 7. Entresòl. Entre la Gardunya i la cardina, una escarpra per treballar la pedra. Un sou forassenyat / 8. Tall dels ganivets d’acer de Callosa. Explotador de gallines. Cap de trons / 9. Extenuar estrènuament. [ " ? \ ] + ^_ ` " " " W \ com que no tĂŠ rosada fa servir ar \ & + ^^ k a la rojor. L’ingredient mĂŠs ètnic del w + ^K z { w W % ? # {

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

porque hoy más que nunca, las pymes se merecen una pausa. Te ofrecemos por:

O€

Cesión de máquina + Mantenimiento + Servicio de sustitución inmediata por avería + Transporte y entrega de producto consumido

SÓLO PAGAS LO QUE CONSUMES A partir de 20 empleados Brio 3 Blue + Mini Snakky

info@ivsiberica.com www.ivsiberica.com

BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA Tel. +34 93 377 30 17

MADRID Tel. +34 91 676 24 14

ZARAGOZA Tel. +34 97 657 01 42

Tenemos la solución a tu medida Porque no todas las necesidades son iguales, nuestras soluciones, tampoco. Descúbralas.

20-50

50-100

info@ivsiberica.com www.ivsiberica.com

BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA Tel. +34 93 377 30 17

+100

MADRID Tel. +34 91 676 24 14

ZARAGOZA Tel. +34 97 657 01 42

cnl

;

| $

E

30 VIU CORNELLĂ€

l verb acudir arriba a la llen –J # " Diccionari de la llengua catalana de — —# K " En l’accepciĂł d’anar a un lloc on s’ha estat cridat o atret per algun motiu, la paraula mĂŠs adient per a substituir acudir ĂŠs anar. AixĂ­, doncs, en Joan no va “acudirâ€? a la manifestaciĂł, sinĂł que hi va anar. Hi ha casos en els quals tambĂŠ es pot fer servir assistir: no “acudiremâ€? a la reuniĂł, en tot cas, hi assistirem. Quan acudir es fa servir en l’accepciĂł de recĂłrrer a algĂş cal substituir-lo precisament pel verb recĂłrrer. AixĂ­, no “acudiremâ€? a la policia perquè ens ajudi, sinĂł que hi recorrerem. TambĂŠ es pot fer servir el verb apel¡lar. Acudir tambĂŠ vol dir oferir-se sobtosament a l’esperit una idea, un pensament, una resposta. En aquest cas tenim com a opcions genuĂŻnes ocĂłrrer, passar pel cap i venir a esment. Per altra banda, ĂŠs relativament recent l’ús del mot acudit per a reemplaçar allò tan lleig del xist, el xisto o el xiste. Evidentment, d’acord amb el que hem dit abans, ĂŠs una invenciĂł desafortunada. En catalĂ hi ha moltes altres paraules genuĂŻnes i si les fem servir totes enriquirem la nostra llengua: sortida, pensada, facècia, agudesa, dita, humorada. I en el capĂ­tol d’eines i serveis que podem trobar en el web Llengua catalana de la Generalitat de Catalunya, destaquem avui J Es tracta d’un portal interactiu on es poden consultar les llengĂźes a partir d’una Ă rea geogrà ž ens situa la llengua en el mapa, sinĂł que ens dĂłna informaciĂł sobre nombre de parlants, llocs on es parla i altres noms de la llengua seleccionada. TambĂŠ es pot ampliar la informaciĂł sobre la llen / ) * & -

ca, grup, dades sobre parlants i altres comentaris descriptius diversos). TambĂŠ ) & multimèdia o bones prĂ ctiques. Al portal € ) * lingßístiques, llengĂźes dels estats de la UniĂł Europea, llengĂźes internacionals, els dialectes del catalĂ , la romanitzaciĂł, l’amazic al Marroc i sistemes d’escriptura, que permeten conèixer altres aspectes de la diversitat lingßística del

planeta. TambĂŠ s’hi poden fer activitats i l’Espai personal posa a disposiciĂł l’apartat de cerques desades. Per acabar, volem recordar que les inscripcions de setembre als cursos de ) ƒ Â’ ger de LlĂşria que ĂŠs, com ja vam comen % " ž zaciĂł Lingßística. Com sempre, podreu trobar mĂŠs informaciĂł a la nostra pĂ gina • " §

CNL de CornellĂ de Llobregat # \ † % ‡ K 6 % ˆ w ‰Š‹Œ‰ K "

+ ‹� Œ‘’ ‰‘ Š“ ” /

kˆˆ••• ˆ

sonatge singular al Sabies que..., visitarem un local que participa activament en les activitats de l’AGT (Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat) i tornarem al Museu Agbar per a conèixer les seves noves propostes.

3 VIU L'HOS 31 L'HOSPITALET SPITALET T

Com no podia ser d’una altra manera, la portada de Viu Cornellà serà per a la 17a edició del Festival Internacional de Pallassos de Cornellà. Parlarem amb un dels seus protagonistes. A més, ens endinsarem en un projecte esportiu i solidari, coneixerem un altre per-

8a edició

POTA BLAVA · EL PRAT de l’11 d’octubre a l’1 de novembre

2,5 € tapa de la casa 3,5 € tapa Pota blava

QUINTO + TAPA

Moritz en recomana el consum responsable. Alc. 5,4º

agtbaix.cat ORGANITZA

.com/agtbaix

PRODUEIX

@AGTbaix

PATROCINA

@quintotapa

T’ESPEREM TAMBÉ AL

AMB EL SUPORT

16/17/18

Desembre Fira Avícola

COL·LABORA Moritz en recomana el consum responsable. Alc. 5,4º

Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.