societat
El camí d’aprendre és infinit Text i fotos TONI DELGADO —Tenim aquí el Toni, de la revista Viu Cornellà. Si no us importa, us farà unes fotos. Està preparant un reportatge —comenta Diego Carmona. —Jo no surto en cap publicació si no em paguen drets d’imatge… —bromeja un alumne. —Bé, continuem... Avui canviarem les parelles per a treure més profit dels exercicis. Ester amb Carmen, Joan amb Maribel... Emporteu-vos les coses perquè continuarem així la resta de la classe. Són les sis de la tarda i som a la tercera planta del Centre Cultural García-Nieto i Diego Carmona comença Anglès I a la UNED Sènior / Universitat de la Gent Gran a Cornellà de Llobregat. Abans hem xerrat amb el propi Diego Carmona; Lídia Martorell, professora d’astronomia i art; Margarita González, coordinadora del projecte i mestra de creixement personal; i dos alumnes, Joaquim Viñas i Pepita Rodríguez. —Joaquim, m’ha advertit un ocellet que tens un humor una mica peculiar...
16 VIU CORNELLÀ
Home... Saps què em va comentar en Jordi Belloso quan li vaig dir que m’apuntaria un altre cop a una assignatura seva? “No, que em rebentes les classes!”. Ell sap que no és veritat, però sí que sóc una miqueta... [Riem]. Ho reconec... No sé si és humor. MARGARITA GONZÁLEZ: I tant! Oi que sí, Pepita? PEPITA RODRÍGUEZ: Vam coincidir en una classe i... T’ho asseguro. Vaig començar el curs 2012-2013 amb anglès, primer amb la Carina, i després amb aquest senyor [just arriba Diego Carmona]. Tinc molt present encara aquell viatge frustrant a Londres en què no recordava res de l’idioma... I ja no l’he deixat. Avanço de mica en mica, crec... DIEGO CARMONA: Jo confirmo que aprèn. PEPITA: El Diego planteja unes classes
Diego Carmona, en una classe d'Anglès I.
molt dinàmiques. Les dues hores passen molt de pressa. DIEGO: Els i les alumnes de la UNED Sènior t’ho posen molt fàcil amb la seva curiositat i afectivitat. MARGARITA: “Ensenyar a qui vol aprendre és un privilegi”, defensa Care Santos a Desig de xocolata. La frase descriu perfectament el que vivim aquí. PEPITA: Independentment de la formació acadèmica que tinguis, véns a formar-te sobre allò que t’ha quedat en el tinter. Potser m’apuntaré el curs vinent a astronomia, però si continua sent dijous... Què faig amb l’anglès? MARGARITA: Bé, ja buscarem una solució.... —Margarita, per cert, què en pensaves de la Universitat de la Gent Gran abans de ser-ne coordinadora? Res. No sabia ni que existia. En un primer moment vaig acceptar el càrrec un
Foto: T. DELGADO.
curs perquè no sabia si jo seria la persona idònia i/o si m’hi sentiria còmoda. Estava jubilada i no volia massa complicacions. Ja han passat quatre anys... Aquest projecte t’enamora! LÍDIA MARTORELL: Jo impartia classes d’història al curs d’accés a la universitat i a vegades obria la porta perquè feia calor. Començàvem a dos quarts de sis, i abans de les sis es vivia un gran ambient al centre. Eren els i les alumnes de la UNED Sènior. Vaig voler ser partícip d’aquesta gran iniciativa! JOAQUIM VIÑAS: Pensa que jo vinc de Sant Feliu. L’altre dia vaig conèixer un alumne que viu a Molins de Rei. N’hi ha de Gavà, Sant Just... MARGARITA: El 70-75% són de Cornellà. PEPITA: Ocupes el temps lliure, et diverteixes, et relaciones, fas un cafetó amb algú... JOAQUIM: Al final del quadrimestre muntem un sopar i (passa a la pàgina 18)