Viu Cornellà - febrer 2017

Page 1

NĂšM.

112 ¡ febrer '17

viucornella@elginjoledicions.com

www.elginjoledicions.com --

! " # $ %&'"(

Una tarda a...

- L'H EXPERIENCE - 18Ăˆ SALĂ“ DE LA IMMERSIĂ“ - ENTREVISTA A MARC RODRĂ?GUEZ, ACTOR DE POLĂ’NIA I CRACKĂ’VIA - ELS ORĂ?GENS D'USAIN BOLT, AL SABIES QUE...

MUSEU AGBAR DE LES AIGĂœES

EL PRAT · BARCELONA · GAVÀ · L’HOSPITALET MOLINS DE REI · SANT BOI · SANT JOAN DESPÍ SANT JUST DESVERN · SANT VICENÇ DELS HORTS

del 2 de març al 2 d’abril

marcgastronomic.com · agtbaix.cat

agtbaix

quintotapa

32 RESTAURANTS PARTICIPANTS Anhel | Axarquía | Bar Oeste | Bouquet restaurant · Hotel Hesperia Tower | Brot | Cafetería La Vila | Casa Guijarro | Cèntric GastroBar | Delta restaurant | Due Spaghi | El Mirador | El pou de la Beleta | El Regust | Follia | Gran Mercat · Hotel Alfa Aeropuerto | John Duck | La Castellana | La Lluna en un cove | Matenoal | Marimorena | Mediterraneo · Hotel Tryp Aeropuerto | Mesón El Cortijo | Niu d’or | Rasoterra | Restaurant Hofmann | Restaurant L’Àpat | Taverna Hofmann | Rústic | Sagristà | Sergi de Meià | Sinfonía · Hotel Ciutat del Prat | Sucapa ORGANITZA

PATROCINADORS

AMB EL SUPORT

EDITORIAL

ELS MĂˆRITS DE LA DONA ESPORTISTA

—Què? Surts a fer un tomb? —pregunta l’encarregat de l’hotel. ! " # # competicions. $ % & ( ) * * + / : ; ( < % = nigrant. O sexista. O tot alhora. La dona esportista ha d’acumular

/ / + # # # diocres prou coneguts. $ * >>K # # % objecte sexual. L’exjugadora d’handbol Eli Pinedo denunciava fa # * / * bellesa d’esportistes. I fa uns anys la nedadora Mireia Belmonte

% ( % ) * * / / % d’assolir. V # jans si hi ha una baralla o organitzen un calendari solidari sense W ; : + : ; * % agredir una rival desprĂŠs del partit. Durant una setmana periodis # % % / % # % situaciĂł, amb l’esportista fora del club. A vegades, la pitjor enemiga de la dona ĂŠs ella mateixa. Hi # ; * + ; engrunes. La relaciĂł entre el periodista i la dona esportista sol ser molt X +& Y aspectes positius i el component humĂ de la protagonista. Seria un â€œĂŠs que s’ha esforçat moltâ€? o, si ho traspassem al mĂłn acadèmic, un “ha suspès l’examen, però sempre bĂŠ a classe i fa els deuresâ€?. â€œĂ‰s una llĂ stima que la teva feina de difusiĂł d’aquest esport es pugui veure enterbolida. Vas escriure un article molt injust sobre X. Si la coneguessis, veuries que ĂŠs molt bona personaâ€?, va comentar-me fa temps un agent. És bona Z K * %

: [ \ : * ] / % * : % */ Universal.

VIU CORNELLĂ€ Revista gratuĂŻta de societat i cultura NĂšMERO 112, FEBRER DE 2017 redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47

FOTO PORTADA: CEDIDA DIRECTOR DE CONTINGUTS: TONI DELGADO PUBLICITAT: MERCHE BLANCO 627 916 905 parentesi@elginjoledicions.com IMPRESSIĂ“: IMPRINTSA Dipòsit Legal. B-55194-2006 EDITA: EL GĂ?NJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034 La redacciĂł de Viu El Prat no coincideix necessĂ riament amb l'opiniĂł dels seus col¡laboradors.

ÍNDEX 5.Una tarda a...

L'SPANNABIS, LA FIRA DE REFERÈNCIA DEL CÀNNABIS, QUE TORNA A FIRA DE CORNELLÀ

16.Societat LA 18A EDICIÓ DEL SALÓ DE LA IMMERSIÓ

Hem parlat amb Roberto Moso amb l’excusa de la seva participació a l’Spannabis 2017, l’esdeveniment de referència del sector del cànnabis (Fira de Cornellà, del 10 al 12 de març). L’exlíder del grup Zarama i periodista de Ràdio Euskadi intervindrà en la conferència Més enllà del reggae: cànnabis, música i contracultura.

Frederic Malagelada s’ha procurat una biblioteca amb 2.400 títols sobre la història submarina de l’home. Mètode per a localitzar naus submergides és el títol de la conferència que farà a la 18a edició del Saló de la Immersió (Fira de Cornellà, del 24 al 26 de febrer), on rebrà el guardó de Bus d’Honor 2017.

una tarda amb...

Roberto Moso: “Si escoltes Bob Marley sense haver fumat mai un canut, et perdrĂ s detallsâ€? Text TONI DELGADO Fotos CEDIDES Amb el temps, vam haver de recular en molts aspectes i adonar-nos que no tot el que havia reprimit el franquisme era boâ€?, confessa Roberto Moso (Santurtzi, Bizkaia, 1960). L’exlĂ­der del grup Zarama i periodista de RĂ dio Euskadi ĂŠs un llibre obert. Des del primer moment es nota que es guanya la vida comunicant. Roberto Moso intervindrĂ en la conferència MĂŠs enllĂ del reggae: cĂ nnabis, mĂşsica i contracultura, a l’Spannabis 2017, l’esdeveniment de referència del sector del cĂ nnabis (Fira de CornellĂ , del 10 al 12 de març).

“

—Quan va morir Franco, eres un adolescent. Mesos desprÊs, ja el 1976, vam anar per primera vegada a Barcelona. L’excusa, un concert dels Rolling Stones. Els de la cuadrilla teníem els ulls i les orelles ben oberts per a seguir els moviments d’aquí i fora. Revistes com Star, Ajoblanco, Disco express o Vibraciones eren imprescindibles.

! " # " " "

demostrar les seves teories i jo no tinc clara la meva postura. —Què vau tastar tu i la resta de membres de Zarama? El nostre grup va ser dels mĂŠs moderats: ho vam provar tot, però no sĂŠ si per educaciĂł, forma de ser, covardia..., mai vam

una component de la primerĂ­ssima formaciĂł i qui ens va ensenyar a tocar la guitarra, va caure-hi.

—TenĂ­eu els peus a terra. SĂ­, jo crec que sĂ­. Ă’bviament no vam ser els Ăşnics que no vam caure malgrat estar en un ambient propici. Sempre s’ha dit que no hi havia prou informaciĂł. Jo crec que ĂŠs una fal¡lĂ cia, perquè nomĂŠs Heroin, una cançó de Lou Reed, et proporcionava molts detalls. La gent sĂ­ que sabia que el cavall enganxa, que al principi et fa viure una lluna de mel, però que et garanteix la

5 VIU CORNELLĂ€

—Un any desprĂŠs vau fundar Zarama. que trencava les modes i formes de l’univers de l’underground i del hippisme i que no considerĂ vem tan nostres. A l’Spannabis parlarĂŠ de com, de la nit al dia, moltes de les coses que ens semblaven interessants van acabar convertint-se en una espècie d’infern. Parlo, per exemple, del cavall i les seves nefastes conseqßències. Fa poc s’han publicat dos llibres molt interessants, A los pies del caballo i ÂżNos matan con heroĂ­na?, on els autors defensen tesis diferents. El primer, Justo Arriola, pensa que fou una espècie d’estratègia de l’Estat per a destrossar els moviments alternatius. L’altre, Juan Carlos UsĂł, no hi veu cap conspiraciĂł. Cap dels dos pot

ucna ultura tarda amb...

Zamara.

—Vas arribar a advertir a Iosu i la resta de components d’Eskorbuto sobre tot això? O ells eren conscients del que feien? SĂ­. Fou l’aspecte clau perquè ens distanciĂŠssim. AixĂ­ de clar. Vam passar de ser molt amics a no ser-ho tant.

6 VIU CORNELLĂ€

—ParticiparĂ s en la conferència MĂŠs enllĂ del reggae: cĂ nnabis, mĂşsica i contracultura, de l’Spannabis 2017. Per què el cĂ nnabis es relaciona amb el reggae? Crec que, deixant de banda que hi ha zones on el cultiu ĂŠs mĂŠs o menys propici, com Jamaica i el Carib, hi ha una clarĂ­ssima sensaciĂł que el reggae encaixa perfectament amb els efectes del cĂ nnabis. No sĂłc antropòleg. Segur que Antoniu Llort SuĂĄrez, que m’acompanyarĂ en la ponència, ho explicarĂ millor [David Pere MartĂ­nez OrĂł, doctor en Psicologia Social n’Ês el moderador].

—Cobriràs l’esdeveniment per a Rà dio Euskadi? Sí. TambÊ hi estic acreditat com a periodista. És inevitable. —Toques gairebÊ tots els pals: tens un blog, escrius a la premsa, treballes a la rà dio... Sempre m’han interessat moltes coses. A vegades massa. Se sol dir que el periodista tÊ un mar de coneixements amb un centímetre de profunditat. És la nostra desgrà cia. Vaig compaginar la carrera amb el grup, les festes... Abans d’entrar a " " * & " " + ' les oposicions em va afavorir escriure en una revista de música, Muskaria " ' / % " radical basc. Els del jurat, joves, sabien qui era.

—Com connectem la cultura del cĂ nnabis amb la mĂşsica i la contracultura? [Riu]. Si escoltes Bob Marley sense haver fumat mai un canut, et perdrĂ s detalls. És possible que no gaudeixis del tot les seves cançons.

—Algun company mĂşsic t’ha mirat d’una altra manera? Ser jutge i part pot ser èticament discutible. SĂ­, algun cop he tingut algunes crĂ­tiques al respecte. Exceptuant l’experiència a Muskaria, no he fet crĂ­tica musical. Puc haver elaborat articles de corrents musicals de l’estranger, per exemple. Ara estic molt interessat en la mĂşsica llatina i ĂŠs el material d’AquĂ­ Macondo,

' " " * no estĂ funcionant.

—Has anat a l’Spannabis? $ " !%& ' milers de visitants i moltes empreses, i que volen reforçar els debats i les conferències.

—Has escrit tres llibres, Flores en la basura: los dĂ­as del rock i La radio encendida. Han estat experiències bones. M’agrada- (passa a la pĂ gina 8)

ESMORZARS, MENÚS DE MIGDIA, BERENARS, SOPARS, CÓCTELS… VERMUTIS AL SOL, EXPOSICIONS, MONÒLEGS, FESTIVAL DE CURTMETRATGES, MAGATZEM DE TEATRE… DINARS I SOPARS TOTS ELS DIES!

Plaça de Catalunya 39-41 El Prat_Bcn L9_CèNTRIC centricgastrobar.com .com/centricgastrobar @centricgastro @centricgastrobar

ucna ultura tarda amb... (ve de la pĂ gina 6) ria disposar de mĂŠs

temps per a poder escriure mĂŠs. Un llibre es pot fer de moltes maneres, però la millor ĂŠs dedicar-t’hi al 100% durant una bona temporada. —N’estĂ s preparant algun? Ara m’ocupo d’una columna setmanal a El Correo. De projectes en tinc molts. M’encantaria publicar un llibre sobre les històries que amaguen les cançons. —Cada cop les anècdotes tenen mĂŠs interès. Ens agrada pensar que qui ens parla en primera persona ĂŠs sincer, però potser ho ĂŠs mĂŠs qui ho fa en tercera. Ens interessa el testimoni directe i moltes vegades perdonem que ens exagerin una mica les experiències o ens colin alguna mentideta.

8

VIU CORNELLĂ€

—Fa una estona he vist un petit documental que va fer TelevisiĂł Espanyola l’any 1987 sobre vosaltres i Eskorbuto. FĂ­sicament no heu canviat gaire. Tu dius: “Inconscientment, igual, sĂ­ que cançonsâ€?. No sĂŠ molt bĂŠ a què em referia. Amb les cançons he estat mĂŠs aviat cronista. Mai m’ha agradat ser el lĂ­der de cap moviment ni l’impulsor de res, però sĂ­ que ĂŠs cert que explicant què passa al teu —L’etiqueta de rock radical basc us va tar? En un principi, l’etiqueta va ser una manera de vendre un producte que es pretenia contraposar a la Movida Madri 5 " ' volien formar part d’aquest grup. A cap ens ha convençut massa, però ha servit per a aglutinar uns grups, com Kortatu, + ; < " clar que Duncan Dhu, un grup coetani nostre, no hi tĂŠ res a veure. —TenĂ­eu orĂ­gens semblants amb Kortatu i companyia? SĂ­, o almenys, experiències. Tots havĂ­em anat a concerts de cantautors perquè

Una escena d'Spannabis 2016.

" " Triana o Iceberg, eren mĂŠs aviat avorrits i mĂ­stics. No oferien el que necessitava un nano de 16 anys. En canvi, en els concerts de cantautors sĂ­ que havia excitaciĂł, cançons prohibides, no era estrany que hi apareguĂŠs la policia... Hi anaven moltes mĂŠs noies, potser perquè la mĂş " " " * " l’excitaciĂł reivindicativa dels concerts "

= mĂşsica que realment ens agradava. —Cantar en euskera va ser un repte? Un risc? Les dues coses, i tambĂŠ una opciĂł perso ' / % > " ? i era mĂŠs perseguit que el catalĂ , molt > @ % s’havia perdut en la cadena dels meus avis. Fou un assumpte molt personal i romĂ ntic. Una aposta que ningĂş havia fet i que, potser, ens podria ajudar a desmarcar-nos i destacar. I aixĂ­ va ser. I desprĂŠs de nosaltres en van venir molts altres. —No sĂŠ si ets molt futboler, però suposo que tens molt present el derbi basc

entre la Reial Societat i l’Athlètic, del 5 de desembre de 1976 [amb victòria dels donostiarres per 5-0], en què els capitans, Kortabarria i Iribar, van sortir al camp amb la ikurriĂąa, prohibida en aquell moment. Zarama ni existia. [Riu]. SĂ­, sĂłc bastant futboler i molt de l’Athlètic. Va ser un acte emocionant. Era

/ ' / 5 un dia al cim de la muntanya; un altre, en uns cables d’alta tensiĂł; desprĂŠs, en un concert... La Lliga era un esdeveniment que arribava a tota la famĂ­lia i el gest dels capitans va suposar un pas qualitatiu i bonic. Ara mateix ĂŠs impensable que els dos equips realitzessin coses aixĂ­. Abans els jugadors dels dos equips es feien fotos barrejats. Era una espècie d’agermanament. —Guardes encara els singles del teu germĂ , dels Rolling i d’altres grups, que et van apropar a la mĂşsica? SĂ­! Disposo d’un armari ple de singles de vinil. No nomĂŠs això. A la rĂ dio tinc un personatge, el d’un vell boig colleccionista que elabora una espècie de llista monotemĂ tica d’èxits i els va punxant. §

24, 25 i 26 FEBRER 2017

18

SALÓ DE LA

I M M ER S I Ó

FIRA DE CORNELLÀ

DIVENDRES I DISSABTE de 10 a 20h DIUMENGE de 10 a 15h www.salondelainmersion.com FIRA DE CORNELLÀ Tirso de Molina, 34. Cornellà de Llobregat. 93 474 02 02. Com arribar: Ronda de Dalt, sortida 15 | Estació FGC Almeda, línia Llobregat | Bus Àrea Metropolitana: 57, 94, L12, L67, L68.

museu agbar

Els fans del Museu Agbar, una nova dimensiĂł

Text TONI DELGADO !"nès Fort, responsable d’Espais i Esdeveniments del Museu Agbar de les AigĂźes. Ben aviat es podrĂ sollicitar el carnet d’Els fans del Museu Agbar, adreçat a tots els pĂşblics, sobretot als qui “potser es queden curts amb la programaciĂł que oferimâ€?.

10 VIU CORNELLĂ€

“

—Suposo que Els fans del Museu Agbar tindran avantatges especials. És clar! Anem a pams. Durant aquest mes de febrer difondrem la iniciativa a travÊs del nostre butlletí, que reben les persones que han participat en alguna de les activitats que organitzem i ens han facilitat el seu correu, i del nostre web. Un cop omplert

> " # passos segßents i podran recollir el carnet al Museu. Formar part pel grup Els fans del Museu Agbar —Teniu tancada l’agenda de propostes per als fans? X% Y '

accedir, compartir amb ells projectes que encara estan en creació, conferències, xerrades, tallers... MÊs avantatges? Des-

comptes en la botiga i activitats, i potser podran assabentar-se abans de les nostres novetats. —Pel que expliques, la idea ĂŠs que Els fans del Museu visquin i vegin experiències entre bastidors, i afavorir que la seva relaciĂł amb el Museu Agbar sigui mĂŠs estreta. Potser podran veure com muntem una exposiciĂł, viure la prèvia d’un esdeveniment o l’assaig general d’un concert... Amb el temps, coneixerem els gustos del grup i podrem ser mĂŠs precisos, perquè uns potser estaran mĂŠs interessats en la mĂşsica, uns altres en el teatre o l’arquitectura... Des d’AigĂźes de Barcelona podem abastir un ventall molt ampli de temĂ tiques. —Els fans del Museu gairebĂŠ se sentiran part de l’equip. La idea ĂŠs que ens coneguin mĂŠs. La tendència dels museus, i tambĂŠ la nostra intenciĂł, ĂŠs organitzar activitats en què es " mĂŠs la seva. Avui dia els museus busquen usuaris i no que no hi tornis mĂŠs. Es tracta que cada vegada descobreixis coses diferents. Volem fer-los viure des de dins la vida del Museu i que les dues parts tinguem una relaciĂł enriquidora. §

OpiniĂł

EducaciĂł: una prioritat nacional

C

Catalunya Ês un país que no tÊ grans recursos naturals en el sentit clà ssic. El seu gran recurs natural són les persones, les persones amb una educació de qualitat adaptada al món del segle XXI. Avui, les nacions fortes es construeixen amb ciutadans ben preparats, creatius i emprenedors en qualsevol à rea, i això nomÊs s'aconsegueix amb una educació capaç d'oferir respostes a les necessitats i a les preocupacions de la societat. La riquesa de les nacions depèn de la qualitat de l'educació i de la relació entre les institucions de la societat i el sistema educatiu i de recerca. El món s'està transformant a marxes forçades i, amb ell, tots els sistemes educatius, mentre nosaltres, subjectes a un Estat espanyol que no tÊ l'educació com a prioritat, estem lluitant per salvar els mobles de les ocurrències d'un ministre o de la immobilitat d'un altre, de llei d'educació a llei d'educació. En altres moments menys propicis, Catalunya ha posat l'educació al centre de les seves preocupacions nacionals. A les Bases de Manresa (1892) s'insistia en la necessitat i urgència d'adequar l'ensenyament públic a les necessitats de Catalunya i a partir d'aquí varen sorgir moltes iniciatives -com la de donar una nova orientació al Magisteri per a convertir-lo en una força de renovació o la de reinventar la formació ocupacional que tanta falta ens faria ara- i es van crear per preparar els ciutadans per a un nou país. Tenim el sistema educatiu que ne-

cessitem? Penso que no. Aquest no Ês un problema nomÊs nostre, Ês un problema global amb algunes excepcions. Quines? Els països que van saber veure fa vint anys que la societat industrial ar ' transició cap a un nou tipus de societat on tot i tothom està connectat, els continguts són oberts i cal Ês repensar estructures, plans d'estudi, nivells, exà mens i metodologies. TambÊ cal formar bons tutors capaços d'avaluar i relacionar necessitats i coneixement i sobretot, fomentar el pensament creatiu i el talent. Catalunya tÊ una enorme necessitat de talent i el desenvolupament del talent

comença amb una educació que obri ' ' el millor dels casos, tan sols les entreobri. D'altra banda, fa anys que tÊ totes les condicions per esdevenir un espai de coneixement i un node de talent de referència al sud d'Europa que no acaba de quallar perquè malgrat el marge de maniobra que li permet l'autonomia, no Ês sobirana. I si volem ser un país de primera divisió necessitem poder prendre decisions que no acabin al Tribunal Constitucional per sistema. Imma Tubella, doctora en Ciències Socials i Catedrà tica de Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya.

11 VIU CORNELLĂ€

atalunya tĂŠ totes les condicions per ser un espai de coneixement i de talent de referència al sud d’Europa excepte la sobirania que li cal

societat

L’H Experience, orgull de ciutat

12 VIU CORNELLĂ€

Un moment de la primera ediciĂł de l'LH Experience.

Text TONI DELGADO Fotos VANESA MARTĂ?NEZ l temps passa rĂ pid. Sembla mentida que hagin transcorregut 12 mesos i ja tinguem a tocar la segona ediciĂł de L’Hospitalet Experience. L’excel¡lent acollida de l’estrena ha convertit l’esdeveniment, que se celebrarĂ del 25 de febrer a l’1 de març a la Plaça Europa, en una tradiciĂł per als hospitalencs i per a la gent d’arreu del mĂłn que visita el Mobile World Congress.

E

L’Hospitalet Experience Ês un aparador dels millors artistes i restauradors de la ciutat: recorda l’ambient dels concerts,

l’esperit multicultural del Festival Tapes del MĂłn i tĂŠ la mirada Ă mplia de les Festes de Primavera. La ubicaciĂł, un dels motors econòmics i empresarials de la ciutat, ĂŠs excel¡lent i un cop d’ullet per a complir uns dels objectius de l’esdeveniment: visualitzar l’Hospitalet com a ciutat de referència turĂ­stica i cultural de la perifèria de Barcelona. Impulsat per l’Ajuntament de l’Hospitalet i amb el suport de l’AssociaciĂł de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat (AGT), l’Hospitalet Experience suposa una bona excusa per a passar una jornada entre tapes i amb activitats per a totes les edats X # " > & & ' estirar-se a la gespa. (passa a la pĂ gina 14)

scocietat ultura } " ~{

Efectivament, tambĂŠ els mĂŠs petits de la casa tindran el seu espai a Ikea Kids, on gaudiran d’una sèrie de propostes divertides i educatives. PER A TOTA LA FAMĂ?LIA Tota la famĂ­lia podrĂ tastar les ocur / " {| "

radors hospitalencs, que representen gairebĂŠ tots els barris de la ciutat i que inclouen de la Taula de Convivència. MĂŠs d’una trentena de propostes delicioses, entre tapes i platets. POSAR EN VALOR LA CUINA Els restauradors competiran per a guanyar el premi a la millor tapa de l’LHospitalet Experience. Hauran de convèncer el criteri d’un jurat per quatre reconeguts blocaires. La proposta gastronòmica vol posar en valor la cuina de la ciutat, amb un clar protagonisme per als productes de proximitat, d’un tresor com el Parc Agrari. Esteban MarĂ­n, de Contorno Urbano.

RIQUESA I EFERVESCĂˆNCIA “La ciutat de l’Hospitalet vol presentar al gran pĂşblic la riquesa i l’efervescència de la seva proposta gastronòmica i cultural, tant les noves com totes aquelles que en aquests moments ja funcionen amb identitat pròpiaâ€?, destaquen els organitzadors.

14 VIU CORNELLĂ€

ELS MĂšSICS La tria dels mĂşsics que actuaran els cinc dies de l’Hospitalet Experience ha estat elaborada per l’equip de la Sala Salamandra. L’ambient de l’esdeveniment ĂŠs tan intens que, per exemple, diumenge al matĂ­ hi haurĂ cinc propostes alhora: l’Art Point de Cortorno Urbano, un taller infantil... LA UNIĂ“ L’Hospitalet Experience engloba les arts escèniques, culturals i plĂ stiques. No hi podien faltar TRO Entitats de Foc de l’Hospitalet, Bipol¡art, la Colla Jove de l’Hospitalet... Tots units per a fer de l’Hospitalet Experience un punt de trobada de l’orgull de ciutat. §

Les Carxofes Prat, un dels punt d'atracciĂł de l'esdeveniment.

societat

Frederic Malagelada: “La platja ĂŠs mevaâ€? Text TONI DELGADO Fotos T. DELGADO / CEDIDES Ja ha arribat el Senyor SubmarĂ­â€?, li advertia Rogelia al seu marit, cec, cada cop que Frederic Malagelada entrava a la seva llibreria d’obres antigues. L’entrevistat s’ha procurat una biblioteca, amb 2.400 tĂ­tols, sobre la història submarina de l’home (arqueologia, cinema, medicina, dret, armes, navegaciĂł submarina, escafandre...): “En principi, sĂłc un pioner i disposo de moltes primeres edicions. Alguns llibres sĂłn molt difĂ­cils de trobarâ€?.

“

16 VIU CORNELLĂ€

El Senyor SubmarĂ­ tĂŠ una veu de teatre gairebĂŠ idèntica a la del desaparegut Alfred Lucchetti. És molt mĂŠs expressiu amb les paraules que amb el cos. Mal & > absorbent com l’advocacia, Frederic Malagelada sempre ha tret temps per a ampliar els tĂ­tols del seu museu i submergir-se a l’aigua: “El secret ĂŠs l’entrenament i la serenitat. No ĂŠs un esport perillĂłs. Ho ĂŠs molt mĂŠs l’ala delta o l’alpinismeâ€?. EL SALĂ“ DE LA IMMERSIĂ“ Mètode per a localitzar naus submergides ĂŠs el tĂ­tol de la conferència que Frederic Malagelada farĂ a la 18a ediciĂł del SalĂł de la ImmersiĂł (Fira de CornellĂ , del 24 al 26 de febrer), on rebrĂ el guardĂł de Bus d’Honor 2017. La Historical Diving Society Spain (HDSES) tambĂŠ lliurarĂ el reconeixement a Christian Petron, realitzador i director de > “No fallo mai al SalĂł. És imprescindible perquè reuneix molts estands [en aquesta ocasiĂł un 15% mĂŠs] i activitats. Per cert, ja saps que vaig trobar un tresor a Sitges, oi? Posa’t còmode i t‘ho explico amb calmaâ€?. Continuem la conversa al racĂł de lectura de la biblioteca, amb sofĂ s

Frederic Malagelada.

blancs i una llum de peu. L’any 1962 Frederic Malagelada es va assabentar que havien aparegut unes monedes a Sitges i va organitzar un rescat amb Rafael Padrol, que havia estat el seu ins € "  ‚ L’Eco de Sitges havia informat de l’aparició de

monedes d’or i plata a la platja: “Però el periodista no en donava dades. No indicava si, per exemple, eren del rei Felip IIâ€?. Frederic Malagelada va detallar al famĂłs submarinista alemany Hans Hass què va sentir aquella jornada: “Tot

cultura

societat

 $ " † " ! " " " " $ † Y CEDIDA.

A BARCELONA... El dia anterior, el 30 de juny de 1642, les armades de França i Espanya ja havien combatut a Barcelona. Els castellans volien provenir de queviures, municions o la soldada pendent als 2000 soldats castellans que romanien aïllats i assetjats a la vida de Roses i una altra guarnició en conserva

„ = X > " ar el combat. El resultat, “diverses naus danyades que van haver de ser socorregudes per les seves pròpies galeresâ€?. Durant molts anys, “les històries generals d’Espanyaâ€? van considerar que havia estat una clara victòria espanyola, que va perdre el Santo TomĂĄs de Aquino per haver-se rendit a l’enemic. L’endemĂ , enfront de Garraf, es reprèn el combat. És ja a Sitges quan el brulote francès De Marsay “incendia accidentalmentâ€? el Galion de Guise, armat de 48 canons de bronze i " " & panyol La Madalena, amb 800 homes. “Ha quedat acreditatâ€? que corresponia a la guerra de SeparaciĂł de Catalunya o Dels Segadors (1640-1652).

VIU CORNELLĂ€

LA PROCEDĂˆNCIA Les monedes que Frederic Malagelada i els seus companys van rescatar eren de plata, castellanes i corresponents als regnats dels Ă€ustries, Felip II, Felip III i Felip IV. Integrades per diversos nominals, destaquen les de dos i quatre reials i algunes peces de vuit, que van ser encunyades a Sevilla, Mèxic, PotosĂ­, Segòvia i Toledo. “Les mĂŠs recents eren de l’any 1628. Amb el temps, les vaig acabar associant a un combat davant de Sitges de l’1 de juliol de 1642â€?, relata l’entrevistat, com si la seva ocur-

rència fos d’ahir o de fa una estona. Amb la mateixa intensitat.

17

d’una, la meva mirada va quedar captiva d’un petit objecte que es destacava en el fons, rodĂł i verdĂłs. Em vaig llançar sobre ell; havia de ser la primera peça del tresor. I era, en efecte, una antiquĂ­ssima moneda espanyola! [...]. L’escut de la monarquia espanyola! Mai abans ens havia semblat tan impressionant, amb els seus castells i lleons envoltant la creu de Jerusalem. La nostra respiraciĂł es va accelerar. Al nostre voltant el sòl estava cobert de bombolles, sorra, pedres i monedes. GairebĂŠ vam perdre el control dels nostres nervis: les monedes van desaparèixer de la nostra vista, com si tot haguĂŠs estat una il¡lusiĂł dels sentits, per reaparèixer un instant desprĂŠsâ€?.

scocietat ultura INVESTIGACIĂ“ “Les monedes m’han ajudat a investigar durant 50 anys i escaig. Des de fa tres l’arqueòleg subaquĂ tic Pere Izquierdo coordina el rescat de les naus enfonsades a Sitges amb l’ajuda d’uns tècnics francesosâ€?, continua Frederic Malagelada. EL VASA SUEC El famĂłs Vasa suec, enfonsat el dia de la inauguraciĂł, el 16 d’agost de 1628, i construĂŻt seguint el model del Galion de Guise. Va ser rescatat del fons del BĂ ltic l’any 1961: “Al Museu Vasa, a Galavarvet, el pots veure sencer i restaurat. Ja et pots imaginar que el cost ha estat immens. Del TitĂ nic ho ge d’algun viatger. Tot ĂŠs qĂźestiĂł de dinersâ€?.

18

VIU CORNELLĂ€

ELS PROCESSOS JUDICIALS Un altre mètode per a trobar els vaixells enfonsats sĂłn els processos judicials: “Imagina’t que un vaixell espanyol s’ha enfonsat i el virrei encarrega una expediciĂł perquè en rescati el tresor. Si l’encarregat fa trampes... Els caça trobar els galions perquè hi ha dades d’on han naufragat. Jo mateix faig servir una història per a trobar un vaixell enfonsatâ€?. La guia dels “buscadors de vaixells enfonsats espanyolsâ€? era Naufragios de la Armada EspaĂąola, â€œĂŠs molt interessant i em va costar 25.000 pessetesâ€?. —Frederic, vas conèixer Jacques Cousteau. Com era? —Distant i segur de si mateix: sabia què volia i havies de tractar-lo de vostè. Ha estat un referent del sector. Vaig estar al seu vaixell, i va simpatitzar amb mi quan va veure la importĂ ncia de la # dedicar el seu primer llibre, de pesca submarina. I ell estava penedit d’haver € " > llagostes... —Tu mai has renegat de pescar? —Mai. SĂłc un artista pescant: ho faig amb fusell, però (passa a la pĂ gina 20)

Frederic Malagelada i el comandant Jacques Cousteau, a bord de la Calypso.

F.: CEDIDA.

Una escena del SalĂł de la ImmersiĂł 2016.

Foto: CEDIDA.

8.300 metres quadrats reuniran les novetats del sector.

Foto: CEDIDA.

scocietat ultura (ve de la pĂ gina 18) amb

l’arpó

sense

cordill. UNES MEMĂ’RIES A l’entrevistat li ha passat de tot i les seves memòries gairebĂŠ s’escriurien per inèrcia. Seguim amb un altre episodi. Arran d’un article publicat a La Vanguardia sobre els fets que van poder inspirar Goya a pintar El naufragio, Frederic Malagelada va escriure una carta que li van publicar a El PaĂ­s. Havia llegit i investigat molt sobre el naufragi del navili espanyol San Pedro de AlcĂĄntara, la nit del 2 de febrer de 1786 a Peniche (Portugal), amb set milions de monedes de plata, mig d’or... “A la carta comentava que suposava que Goya tenia coneixement d’un naufragi que havia aparegut a totes les gasetes d’Europa. El Comte de FernĂĄn Núùez, ambaixador d’Espanya a Lisboa, en va organitzar el rescat, perquè mitja Europa s’arruĂŻnaria si no es recuperavaâ€?.

20

VIU CORNELLĂ€

EL SAN PEDRO DE ALCĂ NTARA Entre les 128 vĂ­ctimes hi havia un grup de presos polĂ­tics indĂ­genes associats a la revolta de l’inca Tupac-Amaru. € " > @ Fernando, que es va salvar. Un descendent del Conde de FernĂĄn Núùez es va posar en contacte amb Frederic Malagelada perquè creia que els quadres que tenia a casa de Jean Pillement eren "%

† „ ˆ Y “Vaig veure que un era del naufragi del San Pedro de AlcĂĄntara, i l’altre, del rescat. Vam esbrinar que eren un regal del consultat de Cadis al seu avantpassatâ€?. EL PRĂ?NCEP DE LA PAU El naufragio, de Goya, pertany a la col¡lecciĂł de Manuel Godoy, el PrĂ­ncep de la Pau: “Tots els personatges estan relacionats i per això jo, com a investigador, associo el naufragi mĂŠs important en aquest moment, el Consulat de Cadis que s’arruĂŻnava, el Conde de FernĂĄn Núùez que organitza l’expediciĂł del rescat... El rescat ĂŠs tan important que tambĂŠ se’n va fer un gravat dedicat al PrĂ­ncep de la Pauâ€?.

L'entrevistat, a la seva biblioteca.

En teoria, la sessiĂł de fotos serĂ el "% ' % " desprĂŠs. “Em poso millor una americana o ja estic bĂŠ aixĂ­? La meva dona m’ha dit que no tingui el cabell aixafatâ€?, explica, divertit, Frederic Malagelada mentre col¡loquem a la taula dos

vaixells que sempre l’acompanyen i que eren del seu avi: “Ell volia ser mariner i va acabar sent metge. La seva primera experiència fou en vaixells que anaven a Amèrica. M’explicava les aventures que va viure, però el que mĂŠs m’ha marcat per a enamorar-me del mar ha estat " $ $ §

cultura

Marc RodrĂ­guez: “La comèdia ben feta inclou tambĂŠ la part dramĂ ticaâ€? Text XAVIER PUIG /CLACK Fotos POL ALFAGEME / CLACK ecorden el cambrer que no li volia vendre el croissant de xocolata a en BaĂąos; el pare de famĂ­lia que li regalava el joc de ter & * Crackòvia o tants d'altres personatges anònims que ens han fet riure les nits de Polònia a TV3? Hi ha molts actors que agafen aquest tipus de paper en aquests programes, però possiblement la persona que us ha vingut al cap sigui en Marc RodrĂ­guez (Barcelona, 1975). MĂŠs enllĂ de la pantalla petita, on tambĂŠ ha fet sèries com Porca Misèria, ha passat tambĂŠ pel mĂłn del cinema, però sobretot viu dalt dels escenaris de teatre. DesprĂŠs de mil malabarismes per congeniar un espai per l’entrevista amb els seus assajos per la productora Perla 29 amb qui preparen l’obra l’Hostalera de Carlo Goldoni dirigida per Pau CarriĂł, ens trobem a la plaça Osca de Sants per conversar sobre la seva trajectòria.

22

VIU CORNELLĂ€

R

—Molts et coneixen del Crackòvia o el Polònia, però tu ets sobretot actor de teatre, oi? És al que m’he dedicat tota la vida. Agafo tot el que m’agrada i em surt, però el @ €' = > {| ' ? € ~‰ ? " {| Š " ‹ ' = > † ÂŒ > Â? $ ÂŽ " „ < ; " > ˆ "% & "% " Â? ? " >@

' / > X

%‚ " ‹ —Et queda alguna cosa de la vocació € % " @ ' " %

! " @ ; " Š

%& " „ " " ' / " % dava molt. —Què ĂŠs el que mĂŠs t'enganxa de fer teatre? ‘ & " > " " > ' & " > $ ' " ' / > Â? " > " > " "Š

ˆ ' % " —Com fas el salt a la pantalla petita? > ' X / ~‰‰‰ Nissaga de Poder. € ˆ {’ = � / ' * s’ha quedat a la meva vida. Vaig ,

"Š = " "

ˆ " Â?% / que he fet, Porca Misèria que es deia el Zoo ' " “ & ˆ / ' " # ' / “ +< = > @ Crackòvia i al Polònia? ‚ * & " ˆ ˆ " > ˆ ' # ' ˆ # ” " % " $ ' ' ' ' ‚ " > „ ‚ ' ˆ ' " ; # > > > ˆ ' ' " tirilles * > > } {•

ccultura ultura } " {{

—Com Ês que et van proposar fer de Pablo Iglesias? $ ' ' / " ' ' " ‚ ' ' @ X & > " ' " > ' > "

; # cola. +Y = \ anònimesâ€?? ! ' > $ ' / " " ' / > " "% € ˆ "# XŠ " Polònia i Crackòvia.

24

VIU CORNELLĂ€

—Ets mĂŠs de Crackòvia o de Polònia? – carinyo als dos, de ve Polònia "# * @ ' / & & " > ' " % " >@ >

> ˆ "# * ' ' & > ' carinyo com el de € Polònia " „ ˆ " " * " * Crackòvia " @ — " = —En contrast amb això, al cinema sols fer papers mĂŠs dramĂ tics, no? + %& > ' „ ˆ ' ' & > " — " >@ > '

" ‹ ' " " !% " ˜ $@ ˆ & & ˆ ' ' / & # ' / > "% "Š

" %/ ' —Què creus que t'aporta de diferent cada estil (humor i drama)? ‹ " % " % ‹ * /"

> " € " ' > "%

# "Š ' % " „ ˆ " ' Š % > "

" > ˆ " X > ' "% ˆ " > "#

" ' " " " ' molt.

—Parles molt de trobar bons textos. N’hi ha que t’agradin especialment? –

' & > Â? " ! ' % " '

# ' ' % ' # ' " ' > "

# $ ' ' % " X % " ' / # " " " > =

—Tens algun actor o director referent? š – ! ' ' %& > + " ' " # %& / "% � ' " > " Š $# ' %& Š& > > "% + ' Š & ˆ " > * " % % " ' '

—Has trobat guions de qualitat al Crackòvia i el Polònia tambĂŠ? € %& " " Â? > ˆ > MaratĂł dels Socialistes que " ™

& > # " ‹�’

$#

—Quina habilitat t’agradaria tenir com a actor? ! X # " € "

* % " > " " > = " X ' ˆ " ‹ ˆ % " ›

4a edició

quintotapa.cat L’HOSPITALET· KM0

BARRI CENTRE · COLLBLANC · SANTA EULÀLIA GRAN VIA SUD · SANT JOSEP

del 9 al 26 de març

QUINTO + TAPA

quintotapa.cat · agtbaix.cat ORGANITZA

PATROCINA

2,5 € tapa de la casa 3 € tapa Km0

.com/agtbaix

AMB EL SUPORT

@AGTbaix

COL·LABORA

BacoyBoca Moritz en recomana el consum responsable. Alc. 5,4º

@quintotapa

sscabies ocietat abies ultura que... que...

Usain Bolt, el pes de ser el millor de la història Text TONI DELGADO Il¡lustraciĂł ELIBET ROVIRA a imatge d’Usain Bolt (Trelawny, JamĂ ica, 1986) ĂŠs la d’un atleta despreocupat, bromista i segur de si mateix: es pentina les celles, balla, fa ganyotes, es colpeja el pit i ha patentat el seu malnom, Llampec, amb una postura. El seu punt irreverent i sobrat davant les cĂ meres abans, durant i desprĂŠs de competir pot generar confusiĂł. La seva manera de competir pot donar a entendre que les seves marques, les millors de sempre en 100 metres (9,58 segons, Mundial de BerlĂ­n de 2009) i 200 (19,19 segons, tambĂŠ a la capital alemanya), sĂłn bufar i fer ampolles.

26

VIU CORNELLĂ€

L

\^ >

" % '

" "%I am Bolt, el " " Ž * Œ ‹ š ” } " ' %š = ' " '

" ' & " “al cim�.

" '

" " > ˆ % = Â? ‘ Âœ & !Â? Âœ & > & + % % > š ÂŽ %” ' & " ‰ ž‰ ~|| X " + " = • ~|| * – Â&#x; @ " „ ' @ & > " % € ! " – " „ ' @ " ~|| ' / / " " # }‰  ‰ "

& “Collons! DĂŠu meu!â€?

" ÂŽ “Vaig cĂłrrer amb Usain. Em vaig posar a saltarâ€?, > – > ' ' & & & \Y $ ! vaig plorarâ€?, Âœ = Y â€œĂ‰s guapo com joâ€?. ÂŽ / $ ' € > „ ÂĄ " " # " ÂŽ Y “Em deia ‘aguanta, on ĂŠs Asafa?’. I desprĂŠs vaig pensar ‘merda, estic a punt de guanyar’â€?. Al ˆ * & / ‰ ž{ ¢ X%/ " ÂŽ % " ˆ / " " ÂŒ ! ' " ‚

' – " „ ' % ™ ' ” ' Ž # " "

“Allò que em fa lluitar ĂŠs que es parli tant de miâ€?, ressalta ÂŽ Y “Diuen que perdrĂŠ. A veure què passa. No he estat en bona forma, però no ĂŠs excusa per a miâ€?. – ÂŒ # ' ' % " "% – Â&#x; @ " Y “GuanyarĂŠâ€?. ™

@" Ž " " " # ‚

= “Com atleta arriba un moment en què ja no es tracta de competir contra altres, sinĂł de fer-ho contra un mateix. És un repte solidariâ€?, " ! & – & " " % ' ÂŽ / " " dels 200 metres. “Crec que la soledat ĂŠs mĂŠs profunda que això. Crec que ĂŠs devastadora. Ets on ningĂş hi ĂŠs i a vegades sents que la gent no es posa en el teu llocâ€?, $ Âœ " & ˆ ' ÂŒ " $ &

= % Â&#x; }{Â’ “Segueixo sent el mĂŠs rĂ pid del mĂłn?â€?. X ˆ ÂŽ & ˆ ›

Las soluciones marcan la diferencia VENDING | FOOD SERVICE | SISTEMAS DE FILTRACION | OSMOSIS INVERSA | OCS | FUENTES DE AGUA SISTEMAS DE PAGO | RECAMBIOS | RECETAS | FORMACIÓN | SERVICIO TECNICO

Reverend Martí Duran 13-15 - T. 936 325 800 - 08980 San Feliu de LLobregat (Barcelona) - info@vendomat.es

ecntreteniments g astronomia ultura

HORITZONTALS: 1. Que Ês tafanera, no s'ocupa ni de rentar la seva roba! Aigua d'aquí li daria, perquè escarmentÊs... / 2. Surto del pregon. Venuda, però no traïdora / 3. Tercera en discòrdia. Mesura planetà ria per saltar. I quarta en dislèxia / 4. Massa colla, per un divendres. Segui de qualsevol manera, que les guies estan malmeses / 5. Anima de tieta. Quin pà jaro, el de la taula! / 6. Del bestiar no apallissat ans servit de ranxo. D'ençà que era petit que balla d'esquena / 7. Esclaten a riure. Turc siberià alternant l'arc voltaic. Si hi vols oli canta / 8. Arbust d'hà bitat crucigramístic. Fa de mal recitar, un comportament tan poc centrat / 9. Endurí la tropa, Aguirre inclòs. Xarxa de pubilla / 10. Destaroten el cap de qualsevol. Arma blanca per tallar pà gines d'enciclopèdia / 11. P amb crossa. Pitet per nens que ragen. I amb arc / 12. Xop com un vestit de rosada. Impost molt apreciat pels no w {| } braços. Documents que fan pujar la mosca al nas de les empreses.

28 VIU CORNELLĂ€

VERTICALS: 1. Zoològic segons el mètode Pere Quart. Per un dibuix aixĂ­ cal una certa traça / 2. Al fons de l'embalum. Massa feina per compaginarho amb la processĂł. La meitat de molt / 3. Son germĂ neda en brou i ella en lleteta. Com la sardina però mĂŠs grossa i remuntant el corrent / 4. 1.000 quilos a l'ascensor. És a la llacuna com a la lluna el lunar / 5. Doncs ell es presenta com a solter. EsfumĂ en un guirigall d'Ă vies / 6. Centre de totes les enveges. Fa mesos que fa vacances, i encara n'hi queden / 7. MĂ xima autoritat en mambo. No solen anar d'excursiĂł quan es posen el passamuntanyes. Poc de poc / 8. Travessa el cartutxo de baix a dalt. Policromada per la pluja / 9. No ĂŠs del Pujol, aquesta, ans del Puig. SĂ­mptomes clars de plegament / 10. Tota la perifèria li ĂŠs raval. Fuet del que no es menja perquè fa mal / 11. Un campiĂł a casa. Aquestes truites tampoc sĂłn comestibles, ans somiables. Posen lĂ­mits a la maternitat / 12. Amb tres ja ets pots muntar una òpera. Vanagloriades com si fossin sentències de Juli Cèsar.

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

cnl

Œ

E

30 VIU CORNELLĂ€

l 16 de gener van començar les classes de la segona oferta de cursos de catalĂ del CNL de CornellĂ . Quasi 250 persones, repartides en 14 grups, millo " "% ' / " % > " " % = š = ' / * &

+ X " # de les seves activitats, les efemèrides a commemorar. En

= ~ÂŁ| = " " „ " ÂŽ + ~{ÂŁ = " "Š€ ÂŽ $ ; ~|| = " " – „ ¤

† ÂĽ ~ÂŁ| = " ~|| = " "/ " ! " – „ + " > & ~|| " "Š „ " $ " de la Mancomunitat. „ " Â? # ÂŒ " „ @ X Â?@ }Â?Œ„X " { {~ " > # "

" }€{ ¼ }Ž~ ¼ " }Ž{ ¼ " / }+~ }+{ ‹ > # ¥ X

" Œ " + = " " �Œ„X + ; # X �@ }+„ X & �

}� X virtual % * "% " ' " " " X " > / " "Š " " " ˆ " " lloc on viuen. ‚ > " "% ' " ‹ * ' " � ! " " % " # € }{ " &

; @ " "% ' " " ~  || ' / > / € = Diccionari de gestió ambiental > ' " " " " '

# neologismes: petjada hĂ­drica, descarbonitzaciĂł, intrusiĂł lumĂ­nica, espècie amenaçada, perĂ­ode radioactiu, digestat, fracciĂł resta, millor tècnica disponible, bioremediaciĂł, mapa estratègic de soroll... $ conferencing, provenciĂł, o win-win "% quedaran recollits en el Diccionari de mediaciĂł ' % " " ž|| &

" " " # " # " " ' / ‹ !+€‹ ; # " ; # "

"

"% '

' %&

"% ' " ' " " " } "% Â? > ÂŚ " Â?@ " '

" „ '

% "% ' ˜ ›

CNL de CornellĂ de Llobregat Y _ " ` { | ! "& } ~ € ‚ | & Llobregat ƒ $  … ‚†‡ † €ˆ $ $ ‰ $ > Š}}‹‹‹$ $ }

el Barcelona Beer Festival, que es traslladarà a La Farga; i el Març Gastronòmic, que arriba a 10 ciutats del Baix Llobregat i Barcelonès. No hi faltaran el Sabies que..., i una nova visita al Museu Agbar de les Aigües.

3 VIU L'HOS 31 L'HOSPITALET SPITALET T

L’edició de març de Viu Cornellà serà molt completa. Parlarem amb actors que actuaran ben aviat a l’Auditori de Cornellà i us explicarem tots els secrets de la nova edició del Quinto Tapa l’Hospitalet, que començarà el 9 de març;

C R ’

&$51(672/7(6 38%/, 9,8 L GG

S

Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.