Viu Cornellà - edició de febrer de 2014

Page 1

NÚM.

79 · febrer '14

viucornella@elginjoledicions.com

www.elginjoledicions.com

POSA'T GUAPA A LA CLÍNICA DIMAR (pàg.9)

Una tarda a...

la 15a edició del Saló de la Immersió (Mediterranean Diving) LOS ARCOS BAR, A LA RUTA GASTRONÒMICA

VILARASAU, A L'AUDITORI AMB 'BARCELONA'

- ENTREVISTA A EMMA - QUINTO TAPA DE L'HOSPITALET

PUBLICITAT: MONTSE ROFES

Revista gratuĂŻta de societat i cultura

IMPRESSIĂ“: IMPRINTSA

NĂšMERO 79, febrer de 2014 redaccio@elginjoledicions.com

Dipòsit Legal. B-55194-2006 EDITA: EL G�NJOL EDICIONS, SL.

Tel. 93 337 77 47

BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET

FOTO DE PORTADA:

B-63785034

FECDAS

La redacciĂł de Viu CornellĂ no coincideix necessĂ riament

DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO

amb l'opinió dels seus col¡laboradors.

VIU L’HOSPITALET

VIU CORNELLĂ€

3

E

l professor autèntic arriba a conèixer l’alè de l’alumne i busca temps i idees d’on sigui perquè li interessi la lliçó i treure’l de la bombolla del llibre i convidar-lo a la vida real. El 1966 Juan CarriĂłn va agafar un autobĂşs des de Cartagena a Almeria per entrevistar-se amb John Lennon durant el rodatge de la pel¡lĂ­cula AixĂ­ vaig guanyar la guerra. Volia que el cantant dels Beatles li corregĂ­s el textos de les cançons del grup que posava a classe i que havia transcrit escoltant-les a RĂ dio Luxemburgo. D’aquella trobada de mitja hora Juan va sortir amb els temes corregits i el compromĂ­s del cantant de que al proper disc –Sgt. Pepper– inclouria els textos de les cançons. Un detall que el grup va tenir tambĂŠ amb la resta dels seus darrers CarriĂłn va ser un dels primers docents que va fomentar l’aprenentatge de l’anglès llegint i posant cançons en un context d’una Espanya aĂŻllada i ofegada per Franco i on els Beatles eren sĂ­mbols de llibertat, Ă­dols per a la joventut. Fa gairebĂŠ vuit anys que el professor va explicar per primer cop en pĂşblic la seva aventura durant un curs d’estiu de la Universitat d’Almeria. Ara gaudeix amb l’impacte que ha tingut el seu relat adaptat per David Trueba a Vivir es fĂĄcil con los ojos cerrados, la gran triomfadora dels Premis Goya, col¡leccionista de sis estatuetes, entre les que destaquen les de millor pel¡lĂ­cula, director i actriu revelaciĂł –per a l’angelical Natalia Molina. Javier CĂĄmara, CarriĂłn a la gran pantalla, va dedicar el premi al professor de la història i a tots els que, amb la seva empremta, ensenyen als estudiants a ser crĂ­tics, descobrir i tenir cura de les inquietuds i, d’alguna manera, a ser i sentir-se lliures. Amb Vladimir Putin, un dictador en temps moderns i el garrot com a discurs, els docents ho tenen magre. La seva homofòbia vesteix les lleis, desmereix els Jocs OlĂ­mpics d’hivern que s’estan celebrant a Sochi i converteix en herois a qui s’atreveix a lluitar per la igualtat. És el cas del grup de punk Pussy Riot, valentes per pujar a l’altar major de la catedral de Crist Salvador de Moscou i cridar contra el poder polĂ­tic i l’aliança entre l’esglĂŠsia i l’estat, i fer una pregĂ ria a la Verge Maria perquè expulsĂŠs Putin del Kremlin. Nadia TolokĂłnnikova, a qui es considera la ideòloga de l’escena, i la seva companya Maria Aliojina s’han passat gairebĂŠ dos anys a la presĂł en unes condicions indignes: 17 hores de treballs, amb quatre hores per dormir i patates podrides per menjar. El cĂ stig no les ha fet defallir i ara, ja en llibertat, han anunciat que lluitaran a favor dels drets dels presos. Durant el seu captiveri van rebre el suport d’un altre exmembre dels Beatles, Paul McCartney, o de Madonna, a qui acaben d’acompanyar a l’escenari en un concert a Nova York organitzat per Amnistia Internacional. Les activistes, deslligades ja del grup, van cridar “RĂşssia serĂ lliure!â€? “Nosaltres hem viscut el que ĂŠs estar en una presĂł per voler expressar-nos lliurementâ€?, van continuar: “ningĂş no ens pot dir que allò que hem viscut no sigui veritatâ€?. Tan real com el somni de CarriĂłn, que amb 89 anys encara exerceix de professor. No va poder evitar emocionar-se als Premis Goya amb les paraules d’un tros d’actor com Javier CĂĄmara, que ha sabut transmetre el seu alè.

WWW.ELGINJOLEDICIONS.COM

EDITORIAL AMB EL SUPORT DE:

L'ALĂˆ

Ă?NDEX 5.Una tarda a... 15A EDICIĂ“ DEL SALĂ“ DE LA IMMERSIĂ“ (MEDITERRANEAN DIVING) Estem d’aniversari perquè els dies 28 de febrer, 1 i 2 de març el SalĂł de la ImmersiĂł, que estrena nom (Mediterranean Diving), celebra els seus 15 anys de vida. Fira de CornellĂ tornarĂ a presentar les novetats del sector. Al tancament d’aquesta ediciĂł de Viu CornellĂ , la seva presència eren nous. Hi estaran representants els diferents subsectors del busseig, agències de viatges o paĂŻsos d’arreu del mĂłn, com les Illes Maldives, Mèxic, Filipines o ItĂ lia.

una tarda a...

L’atractiu de la bellesa desconeguda Text TONI DELGADO Fotos CEDIDES / FECDAS – La bellesa de la immersiĂł, d’allò que t’hi puguis trobar i desconeixes t’acaba semblant mĂŠs bell que el que et trobaries a la superfĂ­cie. El fet de no saber què ĂŠs et crida l’atenciĂł i, d’alguna manera, t’enganxa, però bĂŠ, ĂŠs la meva teoria i no pretenc imposar-te-la [riem]. – Home, doncs puc comprar-te la teoria, perquè allò que no coneixes i que potser ni t’has arribat a imaginar et sorprèn mĂŠs. La teoria ĂŠs de l’Òscar Montferrer, responsable de comunicaciĂł de la FederaciĂł Catalana d’Activitats SubaquĂ tiques (FECDAS), que practica el submarinisme des del juny de 1997: “potser ĂŠs absurd dir-ho aixĂ­, però he descobert un mĂłn nouâ€?. És instructor. EL SALĂ“ DE LA IMMERSIĂ“ Assegura que el SalĂł de la ImmersiĂł, que estrena nova denominaciĂł, Mediterranean Diving, i celebra la seva 15a ediciĂł els dies 28 de febrer, 1 i 2 de març a Fira de CornellĂ , ha sabut “adaptar-se

la històriaâ€?. L’Òscar Montferrer destaca que l’any passat s’hi va veure la “combi-

Una imatge de l'ediciĂł passada del SalĂł de la ImmersiĂł.

naciĂł perfectaâ€? dicional, amb una exposiciĂł de cascos clĂ ssics de bus que fou “un dels èxits i el fet de donar a conèixer les noves tendències pel que fa a materials, dissenys, tècniques, il¡luminaciĂł... DUES XERRADES “Hem de ser-hi en una cita amb cert prestigi, molt recorregut per endavant La FederaciĂł Catalana d’Activitats SubaquĂ ti-

ques hi tornarĂ a ser present amb un estand i dues xerrades: la primera, l’1 de març a les 15.30 hores, amb Marc JimĂŠnez, campiĂł de Catalunya i d’Espanya gonista; i l’endemĂ i partir de les 11:00 hores, una altra sobre “l’on estem i cap a on anem, els projectes formatius i els projectes generals de la federaciĂł submarinisme a l’hora d’obrir noves vies de contacte amb el mĂłn submarĂ­â€?.

cultura u na tarda a... ELS VIATGES El sector ha canviat molt des que es va encetar el SalĂł, quan “no es viatjava tant i els equips eren mĂŠs senzillsâ€?. Per això l’Òscar Montferrer valora la presència de les agències de viatges, amb promocions especials per desplaçar-se a zones de busseig. Hi estaran representats tambĂŠ els subsectors del de materials, les botigues especialitzades... Es faran demostracions en viu en la piscina climatitzada, on els petits podran fer el seu bateig d’immersiĂł. El programa de ponències, en el marc de les Jornades Tècniques Professionals, tornarĂ a ser un dels grans atractius. EL TARANNĂ€ DEL “CAÇADORâ€? ! "# $ % sense presses, amb la seva ampolla d’aire comprimit: “si m’he d’estar un quart d’hora fent la foto, m’hi esticâ€?. És un cuda a Catalunya i que combina la manera de practicar el submarinisme dels pescadors submarins i la dels fotògrafs. Exigeix el tarannĂ del “caçadorâ€?, capbussar-se, buscar “un peix o una cosa que et cridi l’atenciĂł, tornar a pujar, recu

preparada per fer la foto...�

NataciĂł amb aletes.

Foto FECDAS.

ELS CONCURSOS DE FOTOGRAFIA SUBMARINA Això sĂ­, nomĂŠs que el peix “s’hagi desplaçat tres metres, Els participants als concursos entre 60 i 70 peixos diferents durant quatre hores. El tercer bloc d’imatge present a la FECDAS ĂŠs el vĂ­deo subaquĂ tic: “l’he fet puntualment, però no m’acaba de convèncerâ€?.

6 VIU CORNELLĂ€

L’ORIGEN La mare de les activitats subaquĂ tiques ĂŠs la pesca submarina, la primera que es va practicar i, en el fons, l’origen de les disciplines amb departament propi a la federaciĂł com l’hoquei i el rugbi subaquĂ tics, o la nataciĂł amb aletes, “una moltâ€?. LA MARCA D’ALEIX SEGURA No hi ha repte mĂŠs gran sota l’aigua que l’apnea, la capacitat de mantenir la respiraciĂł. El subcampiĂł del mĂłn en la modalitat d’apnea estĂ tica (a la piscina) ĂŠs el catalĂ Aleix Segura, amb una marca... de 9m i 26s. La resta de les disciplines en l’apnea de competiciĂł tenint les vies aèries submergides sĂłn l’apnea dinĂ mica (al mar, l’objectiu ĂŠs aconseguir la major distĂ ncia horitzontal), l’apnea amb pes constant (al mar, la major profunditat) i el jump blue, una prova mixta en què s’ha d’intentar recĂłrrer la major distĂ ncia horitzontal en apnea en una profunditat de 10 metres al voltant d’un quadrat de 15x15 metres. La FederaciĂł Catalana d’Activitats SubaquĂ tiques tĂŠ departaments complementaris com el de normativa i legislaciĂł, el

El Saló Ês un punt de referència per conèixer les novetats del sector.

de medicina, ! "

el de medi ambient o el de protecciĂł del patrimoni arqueològic. Aquest Ăşltim estĂ estretament vinculat al Centre d’Arqueologia SubaquĂ tica de Catalunya (CASC-Museu d’Arqueologia de Catalunya) per “conscienciar i vincular els seus mem # veiem una troballa no podem tocar-la. S’ha de quedar sota el mar. Els experts ja decidiran si ĂŠs un jaciment interessant o no ha de rebre atenciĂł acadèmicaâ€?, conclou l’Òscar Montferrer. §

02%5 %.42!$! % 02%3%.4! 4 !15%34 !. 5.#)

3%

&%"2%2 s I -!2±

15

SALÓ DE LA

I M M ER S I Ó

&)2! $% #/2.%,,® $)6%.$2%3 ) $)33!"4% D A H $)5-%.'% D A H

www.salondelainmersion.com FIRA DE CORNELLÀ Tirso de Molina, 34. Cornellà de Llobregat. 93 474 02 02. Com arribar: Ronda de Dalt, sortida 15 | Estació FGC Almeda, línia Llobregat | Bus Àrea Metropolitana: 57, 94, L12, L67, L68.

societat

) a l’Spannabis 2014

Una imatge de la passada ediciĂł de l'Spannabis.

Text TONI DELGADO Foto CEDIDA $ % & seu consum i cultiu i les tecnologies alternatives, celebra els seus 11 anys del 14 al 16 de març a Fira de ' ( cursos, debats, workshops i expositors d’arreu del mĂłn, i amb el repte de superar els mĂŠs de 20.000 visitants de l’any passat.

8 VIU CORNELLĂ€

L

De moment, farem un cop d’ull rĂ pid a Spannabis 2014 i % & rem un altre reportatge amb tots detalls. És un moment clau per al sector: Uruguai s’ha convertit en el primer paĂ­s que ha legalitzat la producciĂł i la venda de marihuana, tot i que ja hi era legal el seu consum. Fa uns dies el president dels Estats Units Barack Obama va assegurar que el consum de marihua " * el 4 de novembre, es farĂ el referèndum sobre la seva legalit+ " / <<< = terapèutiques a Nova York contrasta amb l’avantprojecte de

Llei de Seguretat Ciutadana. Hi aprofundirem al proper nĂşmero de Viu CornellĂ . CONFERĂˆNCIES A TOTES HORES > tan programades conferències, com L’automedicaciĂł amb cĂ nnabis, amb JosĂŠ Carlos Bouso; Les plantes psicoactives i el seu potencial terapèutic en la societat actual (Benjamin De Loenen, ICCERS); Avanços en el coneixement de l’acciĂł neurobiològica del cĂ nnabis (Manuel GuzmĂĄn); CĂ nnabis: prohibir o regular? (Araceli ManjĂłn-Cabeza); AnĂ lisi sobre el moviment del cĂ nnabis catalĂ (Jose Afuera, president de CatFAC); El cultiu orgĂ nic (Tony13 de BioBizz); Estratègies de reducciĂł de riscos en consum de cĂ nnabis (Energy Control); IntervenciĂł polĂ­tica per una regulaciĂł integral del cĂ nnabis (MartĂ­n Barriuso)... NOVENA EDICIĂ“ DE LA CANNABIS CHAMPIONS CUP L’últim dia de Spannabis, diumenge 16 de març, es lliuraran els premis de la novena ediciĂł de Cannabis Champions Cup, amb novetats amb una nova categoria d’extraccions juntament amb l’Exterior, l’Interior Hidro, l’Interior Bio i la Resina. §

SPANNABIS 2014 Horaris: Divendres 14 i dissabte 15 de les 11.00 a les 20.30 hores i diumenge 16 a les 11.00 a les 20.00 hores. Web: http://www.spannabis.com/barcelona/

sabies que...

L’alimentació dels corredors

Text TONI DELGADO mb roba mĂŠs o menys ajustada, sabatilles esportives llampants o clĂ ssiques, sol, en parella o en <<< ? seves motivacions. MĂŠs que una moda, cĂłrrer ja ĂŠs un estil de vida.

10 VIU CORNELLĂ€

A

Un hĂ bit que, perquè sigui saludable, ha d’anar acompanyat d’una dieta equilibrada i amb 4 o 5 Ă pats diaris per repartir millor l’aportaciĂł energètica i de nutrients: l’esmorzar (15-25%), el dinar (25-35%), el berenar (10-15%) i el sopar (25-35%). Ja ho deia Hipòcrates: “que el menjar sigui el teu aliment, i l’aliment, la teva medecinaâ€?. Una cita que rescata Mariona GummĂ , llicenciada en Medicina i Cirurgia per la UAB i mĂ ster en NutriciĂł per la UB, a Menjar per cĂłrrer. Consells i receptes per fer senzilla la vida del corredor amateur (CossetĂ nia Edicions).

Una dieta equilibrada inclou 8 racions d’aigua, de 4 a 6 del grup de fècules (cereals i derivats, llegums i patates), de 3 a 4 racions de fruita, de 2 a 4 de verdures i hortalisses, i de lactis, entre 2 i 3 de carn, ous i peix, i entre 3 i 5 de greixos, com l’oli d’oliva. Les racions sĂłn les mateixes per a tothom, però no les quantitats, que depenen d’aspectes com la talla, el pes o l’edat. Els dies previs a una cursa cal afavorir l’augment de les reserves de glucogen. Es pot fer incrementant els hidrats de K Q <<<K representin entre el 70 i el 80% de la dieta – hiperglucĂ­dica, en aquest cas– i reduint l’entrenament. TambĂŠ es pot intensi W d’aleshores reduir temps i exigència d’exercicis i apostar per una dieta hiperglucĂ­dica. O seguir una dieta dissociada: dieta normal i entrenament intens (entre el setè i sisè dia abans), dieta rica en proteĂŻnes i lĂ­pids amb preparaciĂł normal (entre el cinquè i el quart) i dieta exclusiva d’hidrats de carboni i peticiĂł. L’à pat d’abans i el de desprĂŠs de la cursa sĂłn fonamentals. El previ hauria de ser “ric en hidrats de carboni, pobre

*

*

!' "

part, del que vas menjar desprĂŠs de la teva Ăşltima cursaâ€?, sentencia Mariona GummĂ , que recomana una raciĂł de recuperaciĂł amb aliments rics en hidrats de carboni, com els sucs de fruita naturals, la mel o l’arròs blanc bullit, i que la dieta 24 hores desprĂŠs de la competiciĂł sigui rica en hidrats de carboni. La manca d’aigua augmenta el risc de lesions, trastorns homeostĂ tics i disminueix el rendiment. L’ideal ĂŠs beure dos o " de cĂłrrer, i entre 150 i 350 ml, en petits glops i intervals de 15-20 minuts mentre es corre. Si l’exercici ĂŠs intens i dura mĂŠs d’una hora, sĂłn recomanables les begudes amb hidrats de carboni. DesprĂŠs de cĂłrrer l’ideal seria beure un 150% del pes perdut. Si correm mĂŠs d’una hora, es recomana beure aigua cada 15-20 minuts i menjar petites dosis gels o barretes energètiques, rics en hidrats de carboni i que ajuden a endarrerir l’apariciĂł de fatiga. TambĂŠ es poden beure nomĂŠs lĂ­quids (aigua ensucrada, caldos salats, de pollastre o verdures lleugers, sucs de fruita diluĂŻts en dos o tres parts d’aigua...), de 150 a 350 ml cada 15 minuts. §

Font de solidaritat FONS DE SOLIDARITAT

La Fundació Agbar, en el seu compromís amb les persones, va crear el 2012 el Fons de Solidaritat. És un fons per a ajudar les famílies amb dificultats econòmiques a pagar el seu consum d’aigua. Aquest ajut el canalitza a través de Càritas, Creu Roja i els Serveis Socials dels ajuntaments de l’À rea Metropolitana. Durant el 2013 hem ajudat a més de 20.000 persones.

ruta gastronòmica

Amb tots vostès, les sorpreses de Los Arcos Bar Text i fotos TONI DELGADO – Quina cama he de pujar? La dreta o l’esquerra? – La dreta, David. – AixĂ­ va bĂŠ, Toni? – Has de pujar-la una mica mĂŠs i aguantar la safata una mica mĂŠs amunt. – I ara? – Molt millor! Ja gairebĂŠ ho tenim. La idea ĂŠs artĂ­stica i esbojarrada. L’entrevistat, el David DĂĄvila, responsable de Los Arcos Bar, s’ha proposat emular el ninot del logotip del negoci, un cambrer fresc i completament ^ < K _ " % Q ` w % ` K ! { > < w %< – Em deixes veure les fotos? [Les anem repassant]. Ostres, % % | } " " ^ % valor afegit.

12 VIU CORNELLĂ€

EL CAMBRER VIRTUAL ! Q “ens diferencia a Los Arcos Barâ€? ments i els serveis extra, com el Cloud Waiter. Un cambrer virtual amb bona acollida, sobretot quan el bar ĂŠs ple, perquè gestiona i agilitza les comandes dels clients: “l’altra nit, serien dos quarts de deu, va venir una parella. Es van baixar l’aplicaciĂł del Cloud Waiter, van escanejar el codi QR [cada taula tĂŠ assignat el seu] i van fer la comanda a travĂŠs del dispositiu mòbil. És una aplicaciĂł creada per uns amicsâ€?. “DESESTRESSAR ELS CLIENTSâ€? Valor afegit ĂŠs que tambĂŠ es pugui reservar per correu elec Q ! = <<< " consultar el que es vulgui, i les sorpreses –i que, per tant, no " K " " per taula, als clients del local quan han acabat de sopar i es < € local, “desestressar els clientsâ€?, %  < Una de les frases de capçalera de David es pot llegir en una de les columnes: “la millor xarxa social ĂŠs una taula rodona d’amics compartint tapes & cocktailsâ€?. És un dels detalls de l’última reforma del local, reinaugurat l’1 de maig de 2013 amb una cara completament nova: ! 7 8 7 9 ; podem distribuir millor els gots i els plats per rentar-los, i optimitzar el treballâ€?.

El David, a Los Arcos Bar. “L’aposta va ser afegir-hi les barquetes, que no deixen de ser una mini gastronomia il¡limitada que et permet provar moltes combinacions diferentsâ€?. Entre aquest mes i el que W Q –“els que tenim sĂłn internacionals, però volem fer creacions mĂŠs nostresâ€?– i l’oferta de barquetes i començaran a elaborar tapes amb productes de temporada. ELS OUS INDIGNATS € % { Q "W “no buscat, va 7 dels ous indignats (huevos ‚ % ƒ„†

rcuta ultura gastronòmica indignaos† + K % “all i oli Los Arcos, que ĂŠs top secretâ€?, salsa brava i pebrot vermell de la Vera– com deliciosos i que < >" cotnes, les croquetes de ceps, pollastre o ibèrics, les tapes de secret ibèric, de pernil ibèric i formatge manxec... “Cal tenir en compteâ€?, adverteix en David, “que la meitat de tapes sĂłn de peixâ€?. Parla, per exemple, del pop amb purĂŠ de patates fet al moment, l’emperador en adob i espècies o els calamarsons amb tempura. ‚ % ƒ †

“TENS QUELCOM ESPECIALâ€? El David treballa a Los Arcos Bar des de 2006. Sempre havia volgut muntar alguna cosa a l’hostaleria, un sector que coneixia des dels 16 anys perquè havia compaginat diferents feines amb els estudis d’Empresarials. “Vaig estar cinc o sis anys treballant amb els nĂşmeros, però aquella feina no m’ompliaâ€?, confessa: “sĂłc una persona molt activa i necessitava " 7 < dit un maĂŽtre David, tens quelcom especial per a l’hostaleria. T’acabarĂ s dedicant a aixòâ€?. ESDEVENIMENTS ESPECIALS Com la resta de l’equip de Los Arcos Bar, el David tĂŠ cura ‡ deveniments especials com aniversaris, reunions d’amics, dinars amb companys de feina... Ni a les propostes de dates assenyalades com el Nadal, Carnestoltes, Sant ValentĂ­ o el Corpus: “hem fet presentacions de curts, sopars d’empresa 7 = ninâ€?.

14 VIU CORNELLĂ€

UNA ESPĂˆCIE DE CLUB DE COPES Qui no hagi anat mai a Los Arcos o no hagi vist encara l’última reforma pot descobrir-ne tots els racons a www.losarcosbar.com: ! > 7 perdre el compte de la quantitat de fotos que van arribar a fer. Es veu com l’street viewâ€?. A la nit es transforma en una W Q ˆ “sĂşper tènue i la mĂşsica mĂŠs alta a partir de dos quarts de dotzeâ€?. L’Ajuntament els ha reconegut amb el Premi d’Economia 2013 i des de juny els usuaris del portal Salir.com trien, mes rere mes, Los Arcos com a millor bar de la ciutat. “Ens satisfĂ que parlin bĂŠ de nosaltresâ€?, tanca David: â€œĂŠs una motiva-

Interior del local.

ciĂł extra per continuar deixant-nos-hi la pell i seguir fugint d’allò mĂŠs convencional. A la cuina, com pots veure, li diem laboratori de tapes. Ah, sisplau, no t’oblidis de posar que apostem pel comerç del barri, de proximitat. Si no ens ajudem entre tots...â€? §

LOS ARCOS BAR Avinguda del Parc, 55-57 (Cornellà ). Telèfon 93 375 07 55 Web www.losarcosbar.com Reserves al web, per WhatsApp (674 630 102) o line Twitter @LosArcosBar Facebook losarcos Reserves reservas@losarcosbar.com Suggeriments cuentanos@losarcosbar.com

cultura

Emma Vilarasau: “Una guerra ĂŠs terrible, però el silenci de desprĂŠs ĂŠs encara pitjorâ€? Text TONI DELGADO Fotos DAVID RUANO el director de Barcelona, Pere Riera, es dirigeix a les dues actrius protagonistes: “això ĂŠs un recorregut que teniu, però feu-la cada dia com vulgueuâ€?. “I aixòâ€?, enceta Emma Vilarasau (Sant Cugat, 1959), “nomĂŠs

que tens al davant que dius em deixo anar, tirem per aquí. SÊ que em seguirà i jo la seguirÊ. La Míriam [Iscla] i jo enganxem com un puzzle. És un veritable plaer treballar així. Un privilegi�.

É

16 VIU CORNELLĂ€

Una complicitat que il¡lumina els seus personatges, NĂşria [MĂ­riam Iscla] i Elena [Emma Vilarasau], dues amigues que “malgrat haver triat opcions de vida diferents i els retrets acumulats, es guarden un gran respecte i estimaâ€?, com es desprèn al salĂł de la casa dels industrials Vila, l’escenari de Barcelona, que arriba el proper 23 de febrer a l’Auditori de CornellĂ . El director, segons Emma Vilarasau, ha construĂŻt una famĂ­lia dins i fora d’escena: “hi ha molt d’amor i el pĂşblic ho nota. La complicitat ĂŠs tan bèstia Z tors siguem un. Mai m’havia passat amb aquesta intensitatâ€?. Sovint, quan saluden els espectadors, veuen joves plorant: “et dius que maco que es commoguin aixĂ­ amb una cosa que, afortunadament, no han viscutâ€?. “UN ATAC SISTEMĂ€TICâ€? Hi ha qui es tapa les orelles per no recordar el so de la por, dels bombardegis amb què l’AviaciĂł LegionĂ ria italiana de Mussolini va massacrar Barcelona entre el 16 i el 18 de març de 1938. “Va ser un assaig de la Segona Guerra Mundialâ€?, apunta Emma Vilarasau, “un atac sistemĂ tic i sense descans a la poblaciĂł civil. Anaven a carregar les bombes

Ball entre les protagonistes de Barrcelona, NĂşria [MĂ­riam Iscla] i Elena [Emma Vilarasau].

a Mallorca i tornavenâ€?. MĂŠs d’una famĂ­lia, esgotada d’anar i tornar als refugis, o que ho donava tot per perdut, va acabar per no moure’s. Fou un dels episodis mĂŠs sanguinaris de la Guerra Civil. Elena ha tornat de ParĂ­s, on va emigrar quatre anys enrere per deixar enrere una realitat que no l’omplia i lluitar pel seu somni d’actriu. Per sobreviure es va crear un personatge “i ha hagut d’empassar-se molta merdaâ€?. Quan torna ni ella ĂŠs igual ni tampoc ho sĂłn els Vila. Tots lluiten perquè la guerra no els pren-

gui l’alegria. El mètode de la seva amiga NĂşria ĂŠs protegir-se amb una “cuirassaâ€? perquè l’horror no entri a casa seva i ho fa “tancant portes i sentimentsâ€?. Elena vol ajudar-la a ser la d’abans: “On ets? NĂşria, tu ets d’un altra manera!â€? EL TO I LES CARES DELS RECORDS Per entendre l’horror, aquelles persones que van perdre mitja famĂ­lia o la casa sencera Emma Vilarasau s’ha documentat molt sentint, escoltant i veient testimonis. Era (passa a la pĂ gina 18)

L’HOSPITALET COLLBLANC, CENTRE i GRAN VIA SUD

del 20 de febrer al 16 de març TAPA + QUINTO

2,50 â‚Ź

tapa de la casa

3 â‚Ź tapa km0

0/ '' " Č— / ) 0 Č— ' $ ' 0 Č— - -$ - Č— * //* $ - $) ' Č— . *$ . Č— ' *) '$0 ' .$)* Č— ' Ĺ ( Č— ' -$!ä.$ Č— .+ $ -*/ . Č— ./ '$( )/. ' ) . Č— * 0$) Č— .+ -$ *2 - */ ' Č— */ ' *-/ $- Č— Č„ 1$ + Č— * "0 / Č— * "0 / ' 0. 0 Č— *1 '0) $)/3*/ & Č— - / *'' ' ) Č— *( )/Č„. Č— 03ÄĄ Č— 03ÄĄ Ç• Č™ / Çť 0'ä'$ Čš Č— 0/ Ç•Çœ ORGANITZA

PATROCINA

COL¡LABORA

AMB EL SUPORT

COWORKING EL PRAT

Moritz en recomana el consum responsable. Alc. 5,4Âş

cruta ultura gastronòmica (ve de la pà gina 16) bà sic observar el to

i les cares dels records, però tambĂŠ la convicciĂł dels assaltants, com el testimoni de dos dels aviadors que van participar a la massacre: “un d’ells encara deia que ho tornaria a fer perquè era la manera d’acabar amb el comunisme a Europa!â€? Pere Riera ha volgut retre homenatge als morts d’aquella ciutat que a principis del segle passat era “destĂ­ turĂ­stic obligat d’Europaâ€? pels seus teatres, cabarets, mĂşsica...

18 VIU CORNELLĂ€

– Ballem un tango a escena, però ĂŠs que Gardel va enregistrar el seu disc i va triomfar abans a Barcelona, on es van posar sĂşper de moda, que a Buenos Aires. Vaig anar a una exposiciĂł de la Barcelona del Paral¡lel i em vaig quedar al¡lucinada. Com ĂŠs possible que tinguĂŠssim tot això? Aquella vida nocturna i diĂźrna, els cafès, les tertĂşlies... És molt fort que hi hagi gent que durant molts anys no sabĂŠs que van bombardejar Barcelona i que hi hagi qui encara no ho % < w que era gran. Una guerra ĂŠs terrible, però el silenci de desprĂŠs, el fer veure que no ha passat res encara ĂŠs pitjor. Pere Riera ho mostra molt bĂŠ, als joves aquesta guerra, totes ho fan, els va robar el futur, la vida sencera. Els nens passaran anys difĂ­cils, però no ĂŠs el mateix. L'EULĂ€LIA MONTSOLĂ?S Li pregunto sobre quin personatge li sembla mĂŠs dolent, si EulĂ lia MontsolĂ­s a Nissaga de poder o Marc Cartes fent de Salvador BorĂŠs a Laberint d’ombres. La proposta la fa riure: “el Marc a Laberint d’ombres estava una mica... [riem]. No? No crec que l’EulĂ lia fos dolenta. Mai ho he pensat. És una persona venjativa i ferida perquè li han fet molt de mal. Com tots els animals ferits feia malâ€?. Dels personatges guarda moltes coses. De Teresa, de VentdelplĂ , tĂŠ molt present els inicis de la metgessa, una dona maltractada i de la seva evoluciĂł. Però els seus principals records sĂłn vitals, de la relaciĂł amb els equips amb què treballa i considera famĂ­lia. A Barcelona " sèrie, Carlos Cuevas, “un amorâ€?. El va

MĂ­riam Iscla i Emma Vilarasau. conèixer quan era un marrec i ha fet els 18 durant l’obra: “veure com s’ho curra, reconeix els defectes i els vol polir... És molt feliç fent teatre. A vegades plora quan saluda el pĂşblic. A l’Anna Moliner no la coneixia i ĂŠs un encant de nanaâ€?. TACTE I TRACTE Cada teatre tĂŠ un batec especial, una vida pròpia que no tĂŠ res a veure ni amb les dimensions ni amb si sĂłn nous o no, perquè “hi ha teatres vellets i de & Es refereix al tacte i al tracte, a cuidantlos al mĂ xim i a com reben els actors i endrecen els camerinos, “perquè no et pensis que sempre estan bĂŠâ€?. L’exponent d’aquesta estima sĂłn els grups amateurs que fan servir el teatre del poble i que “t’ensenyen cada racĂł com si et convidessin a casa. És casa seva. Hi passen una part de la seva vida, però el grup acaba continuant amb gent nova, agrupa moltes generacions diferents i dĂłna vida i ajuda el pobleâ€?. TERĂ€PIA D’ADOLESCĂˆNCIA L’escenari, assegura, ĂŠs terapèutic. Li va servir gairebĂŠ com a balneari durant l’adolescència. No s’agradava gens, “mĂŠs aviat, em detestavaâ€?, i interpretant una altra persona “em sen-

tia millor [riu]. Per sort, desprĂŠs ja no ha estat aixĂ­â€?. No s’oblida dels seus inicis a l’AgrupaciĂł Maragall de Sant Cugat ni dels dos anys treballant a la benzinera familiar. Es volia independitzar i en va aprendre molt tractant amb la gent. LA CULTURA Li agradaria que els ciutadans sortissin al carrer per reclamar “una cultura gratuĂŻta o almenys assequible. La gent tĂŠ fam de cultura, perquè ho veus. Quan hi ha amb una promociĂł especial, el teatre s’omple. Si abans hi anaven dos o tres vegades al mes, ara hi van unaâ€?. Conseqßències, en part, de la pujada de l’IVA de la cultura, que el ministre d’Hisenda i Administracions PĂşbliques, CristĂłbal Montoro, ha promès que baixaran: “els convĂŠ per imatge, però l’acabaran pujant per una altra banda que farĂ igual o mĂŠs mal. Han demostrat que no saben què ĂŠs la cultura ni que no es pot % d’incultesâ€?. ‰ ‰ * vingui independent: “em faria molta il¡lusiĂł pertĂ nyer a un paĂ­s petit culturalment molt potent i econòmicament factible. La teva imatge a l’exterior en depènâ€?. §

Dissabtes i diumenges de març, al migdia

especial primavera!

-

*Dis. 1: Konguito dj (Bcn) *Dis. 8: Muns dj (El Prat) *Dis. 15: John McEnroe Selector (Cardedeu) *Dis. 22: DnD Swing Jazz band (Vitoria) *Dis. 29: Jonathan Zuriaga (El Prat)

*Diu. 2: Sunny Trio (CornellĂ ) *Diu. 9: Posada Jazz Collective (CornellĂ ) *Diu. 16: Clave de luna (Tarragona) *Diu. 23: La bossa nostra (Vitoria) *Diu. 30: PĂĄjaros mojados (Bcn)

0Ă“VLFD HQ GLUHFWH 3LQW[RV 9LQV .com/centricgastrobar

@centricgastro

@centricgastrobar

Pl. Catalunya 39 El Prat_Bcn centricgastrobar.com #vermutisalsol

societat

L’altra banda, el racĂł desconegut Text TONI DELGADO ualsevol que hagi seguit la sèrie l’Inspector Gadget s’ha imaginat com era el Doctor Gang, a qui nomĂŠs se li veien els braços mentre acariciava el seu gat, igual de dolent que ell, o colpejava la taula quan el detectiu mĂŠs despistat de la " ` { % % ` li tornava a frustrar els plans. El mateix passa amb els cornellanencs que no han treballat a la Central CornellĂ i es pregunten què hi deu haver a la seva zona mĂŠs secreta.

Q

El Pou Fives Lille.

20 VIU CORNELLĂ€

Perquè... què hi ha a l’espai habitualment tancat al pĂşblic d’aquesta installaciĂł centenĂ ria d’extracciĂł i distribuciĂł d’aigua, a la part industrial? Qualsevol pot respondre la pregunta amb tota mena de detalls desprĂŠs de participar en les visites comentades al Patrimoni organitzades pel Museu Agbar de les AigĂźes els diumenges i festius (excepte dilluns) en dos torns, a les 11 (castellĂ ) i a les 12 (catalĂ ), i gratuĂŻtes. Suposen l’oportunitat de conèixer els pous de la Central, porta d’entrada a les aigĂźes subterrĂ nies de l’aqßífer del Llobregat. EL POU FIVES LILLE Però anem a pams. A principis de segle XX, la SociĂŠtĂŠ GĂŠnĂŠrale des Eaux de Barcelone –el nom que tenia aleshores AigĂźes de Barcelona– va decidir, un cop aconseguida la concessiĂł corresponent, excavar pous per a l’extracciĂł de les aigĂźes subterrĂ nies i donar resposta a les necessitats de la ciutat a la Central ‰ %  per l’arquitecte Josep AmargĂłs i Samaranch. ConstruĂŻt el 1905, el Fives Lille < ? s’hi extreu aigua a mĂŠs de 30 metres de profunditat. OriginĂ riament, la nau principal de " convertien l’aigua en vapor i eren del tipus Mathot. El vapor accionava quatre mĂ quines d’última generaciĂł ubicades

Una imatge de la visita comentada.

a la Sala de l’Electricitat i capaces de transformar el moviment en electricitat. L’energia era transportada per cable aeri / = d’aquest elevaven l’aigua, enviant-la al dipòsit d’equilibri. AllĂ era emmagatzemada temporalment. !|= } nista on s’allotjava la maquinĂ ria original de la Central [CornellĂ ]â€?, expliquen els organitzadors, “i on avui a mĂŠs s’hi troba l'exposiciĂł permanent del Museuâ€?. S’hi poden descobrir els diferents elements de la instal¡laciĂł hidrĂ ulica de vapor que, des de l’any 1909, permetia el bombament i l’extracciĂł d’aigua a la ciutat de Barcelona.

EL RACĂ“ DE LECTURA Els caps de setmana, com a complement de l’oferta del Museu i a la recepciĂł, trobem el RacĂł de Lectura. Un espai pensat perquè les famĂ­lies i la resta de visitants passin una bona estona rodejats de publicacions sobre l’aigua: des de llibres infantils i juvenils, obres sobre el cicle de l’aigua o amb propostes d’experiments senzills, contes de rius, textos { <<< ‹  nectar i viatjar amb la lectura per a nens. Parlar d’aigua, com ens diuen des del Museu Agbar de les AigĂźes, â€œĂŠs fer-ho & Es tracta de veure l’aigua com a dissolvent universal, com a substĂ ncia...â€? §

societat

Pressupost de 2014 Text TONI DELGADO Fotos CEDIDA / T. DELGADO cupació, polítiques socials, educació, espai públic i seguretat són els cinc eixos bà sics del pressupost general per a 2014, de 101 milions d’euros, i que inclou els pressuposts de l’Ajuntament (70.030.836 euros, un 8’07% mÊs que l’any passat), de l’Institut Municipal de Radiodifusió i de l’empresa municipal ProCornellà . Ha estat aprovat amb el suport del grups municipals del PSC i ICV-EUiA, mentre que CiU se n’ha abstingut i el PP hi ha votat en contra. A Viu Cornellà hem volgut saber el parer dels partits polítics implicats.

O

El pressupost contempla dos milions d’euros destinats a la creaciĂł de 300 llocs de treball en diferents sectors, dels quals 75 seran per a menors de 35 anys. “Per fomentar l’ocupaciĂł juvenil, l’Ajuntamentâ€?, s’explica al comunicat

“tambĂŠ ha previst desenvolupar el projecte 6+6, que pretĂŠn incentivar la contractaciĂł de joves per part de pimes i comerços locals [amb una subvenciĂł de part del salari durant els primers sis mesos si se’ls contracta per almenys sis mesos mĂŠs]â€?. TambĂŠ s’hi destaca la iniciativa quota zero, per a menors de 30 anys i que es donin d’alta per primer cop com autònoms o que durant els darrers cinc anys no hagin cotitzat en aquest règim i la d’obrir un nou espai polivalent per a joves emprenedors.

22 VIU CORNELLĂ€

Un professor de reforç durant una classe. PARTIDA PER A ACCIĂ“ SOCIAL La partida prevista per a acciĂł social i salut pĂşblica arriba a 3.382.200 d’euros (augment un 6’35% en comparaciĂł a 2013) i estĂ destinada a “evitar desnonaments, el pagament puntual de lloguers socials, evitar la pobresa energètica, garantir l’alimentaciĂł, mantenir les beques menjador, atendre les persones dependents, mantenir la salubritat i oferir ajudes a les

famĂ­lies, entre altresâ€?. 2’5 milions d’euros ĂŠs la quantitat per “mantenir reservada i reforçar l’à mbit educatiuâ€? de la ciutat amb la contractaciĂł de professors de reforç a travĂŠs dels plans d’ocupaciĂł local, manteniment dels serveis i equipaments educatius o el de " com la Xarxa de 0 a 6 anys o l’Educar per crĂŠixer.

ESPAI PĂšBLIC La quarta part del pressupost es destina a qĂźestions de l’espai pĂşblic com el manteniment de la ciutat i dels seus equipaments, el manteniment de jardins i parcs, l’enllumenat, el clavegueram... L’Ajuntament reitera que es busquen i desenvolupen fĂłrmules perquè els ciutadans s’impliquin i la iniciativa A prop teu tracta de resoldre (passa a la pĂ gina 24)

scruta ocietat ultura gastronòmica (ve de la pĂ gina 22) petites incidències “de forma immediataâ€?.

Hi ha un 38% mĂŠs d’inversiĂł per al manteniment de l’ordre pĂşblic i el foment de la convivència amb atenciĂł directa en tots els barris, amb agents de proximitat, i polĂ­tiques de prevenciĂł del delicte. RESPONSABILITAT I CONTENCIĂ“ “SĂłn uns comptes rigorosos, precisos i responsables, que es proveeixen dels recursos propis i que mantenen els bĂŠns pĂşblics de la ciutatâ€?, tal com ens expliquen des de l’Ajuntament: “aprofundeixen en la trajectòria marcada per l’equip de govern en els Ăşltims anys, fent prevaler la responsabilitat, la contenciĂł de la despesa, el no endeutament i el desenvo 7 condicions reals que es viuen a la ciutat. Un pressupost que es deriva de l’Acord Social 2012-2016â€?. CornellĂ ĂŠs la ciutat de mĂŠs 30.000 habitants menys endeutada de Catalunya i la segona de l’Estat.

24 VIU CORNELLĂ€

Max Palacios, portaveu del PP a l’Ajuntament de CornellĂ PROMOCIĂ“ ECONĂ’MICA. La situaciĂł a nivell d’Espanya comença a repuntar una mica i ĂŠs el moment d’ajudar el comerç de CornellĂ , el petit autònom o l’empresa en general. Al pressupost hi ha nomĂŠs 15.000 euros destinats per a ajudes a autònoms, una autèntica presa de pèl. ELS SERVEIS SOCIALS I PROCORNELLĂ€. Per altra banda, estan els serveis socials. Hi ha molta gent que els necessita I desprĂŠs veiem que invertiran mĂŠs diners en ProCornellĂ , a la qual han estat ajudant durant els Ăşltims dos anys amb 11 milions d’euros. Ara l’Ajuntament li compra a l’empresa ! " # $ # % " de l’Ajuntament, amb impostos dels ciutadans, a l’empresa

& un pressupost tan ampli al 100% seria absurd per la nostra ( !) # " nostre plantejament. JORDI ROSELL, portaveu de CiU a l’Ajuntament de CornellĂ LES POLĂ?TIQUES SOCIALS. El pressupost de l’Ajuntament de CornellĂ creix un 8% (uns 6 milions d’euros) i, en canvi, " / 2 34 PROCORNELLĂ€. 7 # 9 " 3 Can Maragall i un local a ProCornellĂ . Ens venen que doblen # 9 ;<3 = ) % ProCornellĂ . La despatrimonalitzaciĂł de l’empresa municipal / = > rescat a ProCornellĂ s’ha acabat. Ja podem respirar, però la banca no paga mai, ho hem acabat pagant els ciutadans i les ciutadanes de CornellĂ . IMPOSTOS. Si l’Ajuntament d’Esplugues, que ĂŠs socialis % @ = " -

Una ciutadana i una educadora cĂ­vica. $ D F G 9 K 3 ;<3 N = $ # = @ # OQF i l’IRPF. I mentrestant, l’Ajuntament segueix gastant en partides no prioritĂ ries. Ens hem abstingut com a exercici de responsabilitat pels moments excepcionals. §

gastronomia

Un tast del Quinto Tapa de l'Hospitalet Al Viu L'Hospitalet hem volgut proporcionar-vos una informaciĂł addicional a la que trobareu a la guia del Quinto Tapa de l'Hospitalet (del 20 de febrer al 16 de març) que es repartirĂ per tota la comarca. Per això en les segĂźents pĂ gines us mostrem les ˆ " <

A RUTA GALEGA BraĂł de pernil rostit amb el seu suc amb purĂŠ de patata, cogombre, cherry i pebrot BraĂł de pernil fresc rostit al forn.

L'ATENEU Rosbif. Rodó de vedella En una cassola enrossim el rodó de vedella en oli durant 20 minuts. A continuació, afegim la sal, el pebre, l’orenga i ho flamegem amb el conyac i ho deixem a foc lent uns 10 minuts mÊs.

BALBI BLAU DelĂ­cia de prussiĂ Balbi Blau

26 VIU CORNELLĂ€

SelecciĂł de carns guisades i entrellaçades amb fins encenalls de formatge manxec, arrebossades i amanides amb salsa Balbi Blau a l’aroma de romesco. Tot servit sobre un pa tendre amb llavors de sèsam.

BAR X VARIAR Fillatto il pesto. CarbassĂł al pesto i olives Tallem el carbassĂł a lĂ mines, i es barreja amb el pesto. DesprĂŠs curosament el posem en un platet amb l'oliva coronant el plat. Apte per a begans.

Si ets estudiant de secundària, participa a...

Ficcions Sisena edició L’aventura de crear històries

,

Fem de l escriptura un joc ... i guanya

un iPad smartphones

iPods i més

Organitza:

Amb el suport de:

-

Amb la col.laboracio de:

ficcions.cat

gastronomia

HOTEL HESPERIA TOWN Cassola de sipietes i botifarra amb Carxofa Prat i cruixent de remolatxa Saltem les sipietes i la botifarra a foc fort. Ho retirem i en el mateix recipient fondegem el alls tendres i la ceba. Deixem estovar a foc suau i flamegem amb una mica de brandi. Incorporem la carxofa i cobrim amb parts iguals de fumet i brou. Afegim les sipietes i la botifarra i deixem reduir una mica. Rectifiquem de sal i pebre. Acabarem la tapa amb un cruixent de remolatxa.

HOTEL SANTOS PORTA FIRA Pinxo de Pota Blava (pollastre I.G.P) a l’ast sobre cruixent de pa, oli i sal maldon Rostir un pollastre del Prat a l'estil tradicional. Un cop rostit, separem pits i cuixes. Separem la pell i ho reservem. Esmicolem els pits i les cuixes, reservem. Estovem la ceba amb una mica d'oli d'oliva, i afegim la preparació anterior. Triturem la preparació i la posem en motllos cilíndrics de 4 cm de diàmetre. Introduïm en el centre un pinxo o broqueta, i ho mantenim 6 hores a 4ºC. Posem la pell al forn a 180ºC durant 10 min, fins que quedi cruixent. Retirem l'excés de greix, piquem la pell a ganivet fins que quedi amb textura de sorra. Treiem el pinxo de pollastre del cilindre i l'arrebossem amb la sorra de pell cruixent. Amanim amb oli i sal Maldon, i afegim uns dauets de pa cruixent.

L'AVI PEP Vermut català. Patates xips, seitons, sal fina i gruixuda, oli i vinagre

28 VIU CORNELLÀ

Es netegen els seitons amb cura i se'ls posa en una barreja al 50 % d'aigua i vinagre de vi blanc amb sal gruixuda, durant deu hores. Després es netegen del vinagre sota l'aigua de l'aixeta i es congelen durant 48 hores. Pelem les patates, les rentem i les tallem molt primes (tipus xips) amb l'ajuda d'una mandolina. Les fregim en petites quantitats i les salem en calent. Traiem els seitons i els descongelem a la nevera, els complementem amb oli i una picada ben prima d'all i julivert. Un cop estiguin fredes les patates xips es serveixen amb els seitons a sobre i hi posem una mica de sal Maldon per sobre els seitons.

LA BODEGUETA Bomba de cor de Carxofa Prat Bomba de cor de Carxofa Prat farcit de gorgonzola i ibèric.

cnl

Les principals notĂ­cies sobre llengua del 2013, en lĂ­nia

E

30 VIU CORNELLĂ€

l Centre de DocumentaciĂł de la DirecciĂł General de PolĂ­tica Lingßística (DGPL) ha posat en lĂ­nia el dossier temĂ tic que recull les principals notĂ­cies sobre llengua del 2013. Es tracta d’un recull que inclou informaciĂł periodĂ­stica dels diferents diaris, en paper i digitals, que s’editen en territoris de parla catalana, aixĂ­ com tambĂŠ de les agències d’informaciĂł. ? " + sumari i agrupa la informaciĂł per Ă mbits temĂ tics com: DirecciĂł General de PolĂ­tica Lingßística; polĂ­tica lingßística; AdministraciĂł local; projecciĂł exterior de la cultura catalana; competència i Ăşs lingßístic; ensenyament; cinema; esports;

lana. Cada notĂ­cia i article que apareix al sumari es pot consultar en lĂ­nia. El recull forma part de la sèrie de dossiers temĂ tics que elabora el Centre de DocumentaciĂł. A mĂŠs de ser consul { aquestes informacions a travĂŠs de la base de dades de premsa. = { " periodĂ­stiques sobre qualsevol tema  % " * " < ÂŒ Â?ÂŽ< lĂ­nia per diferents camps. Des de juny de 2010 inclou tambĂŠ articles i notĂ­cies provinents de la premsa digital. Les notĂ­cies i els articles periodĂ­stics corresponents als anys 1982-1999 es conserven en CD i sĂłn consultables a la seu del Centre de DocumentaciĂł. A partir de la documentaciĂł periodĂ­stica que aplega aquesta base de dades s'elabora periòdicament el producte documental "Dossiers temĂ tics". Destaquem que la DGPL ha posat en lĂ­nia un cercador (http://gencat.cat/

llengua/cerca/noticies.html) que per { " blicat al portal Llengua catalana des de " * ƒ‘< =  { >’“= el TERMCAT i el Consorci per a la Norma + = ”{ < “ • > naris en LĂ­nia del TERMCAT (termact. cat) ha incorporat el Diccionari de dret administratiu, elaborat juntament amb el Departament de JustĂ­cia i que forma • _ w { < ? > ƒ<ƒ‘ " % cionats a partir del buidatge dels textos legislatius mĂŠs rellevants del dret

administratiu vigents a Catalunya. Per " com ara acte administratiu resolutori, auditoria urbanĂ­stica, entitat municipal descentralitzada, interès pĂşblic, recurs de sĂşplica, recurs contenciĂłs administratiu, sistema dinĂ mic de contractaciĂł, < “ " les denominacions en castellĂ . Es tracta { " { > w { de la qual el TERMCAT ĂŠs coautor. El Diccionari de dret administratiu forma part • _ w { – ment amb el Vocabulari de dret penal i penitenciari i el Diccionari de dret civil, tambĂŠ en lĂ­nia. §

CNL de CornellĂ de Llobregat Pl. dels Enamorats, 7 08940 CornellĂ de Llobregat Tel. 93 475 07 86 Fax 93 474 16 08 a.e. cornella@cpnl.cat http://www.cpnl.cat/xarxa/cnlcornella/

U

s donarem tota la informació d’una nova edició de l’Spannabis, l’aparador de referència de la cultura del cànnabis, del seu consum i cultiu i les tecnologies alternatives i de la qual aquest mes us en fem cinc cèntims. Visitarem una consultoria esportiva per conèixer els entrebancs, fortaleses i secrets dels agents dels jugadors de futbol. No hi

faltaran les seccions habituals de Sabies que, la Ruta Gastronòmica i alguna sorpresa més, com els detalls d’una nova edició del Quinto Tapa del Prat, a l’espera de la segona edició... a Cornellà!!

Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.