Nro 59 | 10 Gener 2014

Page 1

N. 59 Divendres, 10 de gener de 2014

www.eldiaridelvalles.cat

ESPORTS Miquel Olmo canvia la dinà mica d’un Sabadell ara en ratxa

PĂ g. 37

L’any arrenca amb el transport mĂŠs car i les sancions a bancs /D 7 SDVVD GH ¡ D ¡ HXURV 7HUUDVVD MD SHQDOLW]D OHV HQWLWDWV Ă€QDQFHUHV DPE SLVRV EXLWV Comarca

Demanen que es respecti l’acord de continuïtat d’Els Aigßerols

Cecot veu indicis de recuperaciĂł

L’alcaldessa de Santa Perpètua, Isabel Garcia, ha tornat a reclamar al president de la Generalitat, Artur Mas, una resposta a la peticiĂł que el Departament d’Ensenyament respecti i apliqui l’acord unĂ nime del Parlament sobre la continuĂŻtat de l’escola Els AigĂźerols.

El president de la patronal terrassenca Cecot, Antoni Abad, va assegurar ahir que es comença a caminar “sobre terra fermaâ€? i augura un “petit creixementâ€? de l’economia aquest any. Alerta, però, de la “fragilitatâ€? del moment i diu que cal apostar mĂŠs per la indĂşstria.

PĂ g. 4

PĂ g. 4

Jennifer Pareja, millor waterpolista del mĂłn

Comarca

La jugadora del Natació Sabadell guanya el FINA World Player amb el 60% dels vots per davant de la seva companya d’equip, la portera Laura Ester, VHJRQD FODVVLÀFDGD Pà g. 36

EFE

PĂ gs. 2-3

BELMEZ, MARIA - ACN

Comarca

Comarca

Temps d’oci

L’ANC presenta la campanya ‘Signa un vot’ per la independència

Sabadell i Terrassa, fora dels Fons de CooperaciĂł Local

Dues entitats de Sabadell estrenen espai municipal

Els Amics de les Arts faran un segon concert a Sant Cugat

Sant Quirze recollirĂ signatures demĂ per encarar el camĂ­ cap a una Catalunya independent.

Sabadell recorrerà la resolució de la Generalitat i Terrassa hi presentarà al¡legacions.

L’Associació Êthos i l’Associació de Veïns de Serra d’en Camaró ja estan als nous locals.

Serà el 23 de maig i presentaran el seu nou disc. Han esgotat les entrades de l’anterior.

PĂ g. 4

PĂ g. 6

PĂ g. 12

PĂ g. 32

2

Divendres, 10 de gener de 2014

el Diari del Vallès

Q VALLĂˆS OCCIDENTAL

Llum i transport públic mÊs cars i sancions als bancs Aquestes són les principals novetats del 2014. La llum ha pujat un 2’3% i la T-10 ha passat de 9’80 a 10’30 euros Diferents ajuntaments estudien sancionar les entitats bancà ries amb pisos buits testes a les estacions per denunciar l’increment de les tarifes. Terrassa, d’altra banda banda, ha posat en funcionament la T-Blanca: una WDUMD TXH EHQHÀFLD HOV PDjors de 65 anys i les persones amb rendes mÊs baixes.

BĂ€RBARA PADILLA

Vallès Occidental El mes de gener ha arrencat amb la pujada de la llum, TXH HV YD DQXQFLDU D Ă€QDOV de l’any passat i que va acaparar el debat pĂşblic. Finalment, la pujada no serĂ de l’11%, com es va dir en un primer moment, sinĂł del 2’3. Companyies com Iberdrola i Endesa han treballat aquest Nadal per netejar la imatge de les elèctriques i aclarir als clients, a travĂŠs de campanyes publicitĂ ries als mitjans de comunicaciĂł, com es reparteixen els diners de la factura de OD OOXP FjUUHJXHV Ă€VFDOV subvencions mediambientals i territorials, ajudes socials...). Mentre la llum puja, el gas, el servei de Correus i el salari mĂ­nim interprofessional (645,30 euros) es congelen. Els peatges tampoc pujaran a Catalunya (sĂ­ a la resta de l’Estat espanyol). Els vols, d’altra banda, seran mĂŠs cars per la pujada de les taxes aeroportuĂ ries acordades aquest any per AENA, del 0’9%. El que serĂ mĂŠs barat serĂ el cinema. Segons s’ha donat a conèixer aquesta setmana, les sessions tindran un cost

Acabar amb els pisos buits

de 3’90 euros els dimecres grĂ cies a la campanya Dimecres de cinema, que començarĂ el proper dia 15 i acabarĂ el 15 d’abril. La majoria de cinemes catalans s’han adherit a la campanya -el Cinema Imperial de Sabadell, al marge d’aquesta iniciativa, ofereix les sessions a 4 euros els dimarts, Dia de l’Espectador-.

De 50 a 90 euros de llum

Quan es va anunciar la pujada de la llum, la FederaciĂł d’Associacions de VeĂŻns (FAV) de Sabadell va elaborar un comunicat per recordar que en els darrers deu anys, el rebut de la llum ha pujat un 81%. “Les arques pĂşbliques han lliurat a les elèctriques 41.000 milions d’euros. No tĂŠ sentit que un

CEDIDA - ATM

En un altre ordre de coses, Terrassa ha començat a sancionar les entitats bancĂ ries que tenen pisos buits. Mentre els ajuntaments de RubĂ­ i Castellar estudien obrir expedients a promotors, imPRELOLjULHV L HQWLWDWV Ă€QDQceres amb habitatges buits LQMXVWLĂ€FDGDPHQW 7HUUDVVD ja ha sancionat tres bancs per tenir pisos buits durant mĂŠs de dos anys. Les sancions, de 5.000 euros cadascuna, sĂłn les primeres d’un ACN - ARXIU total de 725 expedients. L’Ajuntament de Sabadell, paĂ­s amb una taxa d’atur del da del 7’5% (ara val 2’15 per la seva banda, ha anun26%, tingui la tercera elec- euros), la T-10 d’una zona ciat aquesta setmana que tricitat mĂŠs cara d’Europa, val 10,30 euros, un 5,1% tambĂŠ imposarĂ sancions. nomĂŠs per darrere de Xipre mĂŠs que l’any passat (9’80 Fa uns dies, la Plataforma euros) i la T-50/30, 42’5 eu- d’Afectats per la Hipoteca de i Maltaâ€?, deia la FAV. Segons una enquesta ros, que implica una pujada Sabadell i els grups municipals d’Entesa i Iniciativa elaborada pel portal imhavien animat el consistomobiliari fotocasa.es, el ri a fer-ho. En paraules de 81% dels consumidors Terrassa ja sanciona la tinenta d’alcalde i regiconsideren que el preu dora de Serveis Socials de la llum no s’ajusta al les entitats financeres i Habitatge de Sabadell, seu consum mensual, que tenen pisos buits. Marta FarrĂŠs, “vivim moĂ€QV L WRW DEDQV GH OD GDUrera pujada de la tarifa. Sabadell tambĂŠ ho farĂ ments complexos i una de les problemĂ tiques GairebĂŠ la meitat dels enmĂŠs greus que pateix la questats paga entre 50 i 90 euros de llum al mes i del 8’4%. Fent comparativa, ciutadania ĂŠs l’habitatgeâ€?. un 25%, mĂŠs de 90 euros. l’any 2010, la T-10 costava “Hem de buscar solucions ´/¡HQTXHVWD UHĂ HFWHL[ FRP 7’95 euros i, per tant, l’in- entre tots, des de la corress’han encarit els rebuts de crement des d’aleshores ha ponsabilitat, i ĂŠs per això la llum, el gas i l’aigua, mal- estat del 30%. En deu anys, que des de l’Ajuntament ja grat el poder adquisitiu dels el preu de la T-10 ha pujat fa temps que treballem per espanyols cada cop ĂŠs me- un 71% i el bitllet senzill s’ha trobar sortidesâ€?, afegeix. La norâ€?, diu Beatriz Toribio, por- doblat. Diferents entitats i mesura, diu, no tĂŠ voluntat taveu de fotocasa.es. partits polĂ­tics, com la CUP recaptadora. La Generalitat, per la seva de Barcelona, han exigit la El tren, mĂŠs car retirada d’aquest increment, banda, ja ha anunciat que Els bitllets de l’Autoritat que perjudica els usuaris enguany aplicarĂ una taxa del Transport MetropolitĂ amb menys recursos: les als bancs que tinguin pisos (ATM) de l’à rea de Barcelo- persones amb rendes mĂŠs buits. Les entitats amb mĂŠs na tambĂŠ han incrementat baixes, els aturats i els es- pisos buits rebran una major el seu preu: el bitllet senzill tudiants. El moviment del penalitzaciĂł. El grup municiha experimentat una puja- 15-M ja ha organitzat pro- pal del PSC de Sant Cugat,

el Diari del Vallès

PARLEM DE...

Divendres, 10 de gener de 2014

MONTSERRAT CAMON

tambĂŠ presentarĂ una peticiĂł per sancionar les entitats Ă€QDQFHUHV TXH WLQJXLQ SLVRV buits a la ciutat des de fa mĂŠs de dos anys. L’objectiu? Incentivar el lloguer social i garantir el dret a l’habitatge, recollit a la ConstituciĂł. A RubĂ­, miren de prop l’experiència de Terrassa, el primer municipi a aplicar les sancions. “Hem estat molt atents al cas de la ciutat veĂŻna per saber com evolucionava. La nostra intenciĂł ĂŠs que tots els pisos de RubĂ­ tinguin l’ús que han de tenir, ĂŠs a dir, que estiguin habi-

tats. I mĂŠs en l’actual situaciĂł, quan tantes famĂ­lies tenen problemes per accedir a una llar o mantenir la que tenenâ€?, assegura Manuel VeODVFR UHJLGRU GH 3ODQLĂ€FDFLy Urbana i Habitatge de l’Ajuntament RubĂ­. Cerdanyola, d’altra banda, va anunciar ahir que estudiarĂ imposar les sancions. I ĂŠs que els desnonaments segueixen a l’ordre del dia. La PAH de Montcada ha donat a conèixer aquesta setmana el cas d'una parella d'avis que ha estat a punt de ser desnonada. Els avis, de

91 i 86 anys, podrien perdre el seu pis desprĂŠs d’avalar HOV VHXV Ă€OOV SHUTXq DTXHVWV puguin tirar endavant un negoci. Els dos tenen problemes de salut i la plataforma demana a l’entitat bancĂ ria propietĂ ria del pis que els avis hi puguin romandre en règim de lloguer. Per un avortament lliure

Les plataformes de defensa de l’avortament, d’altra banda, ja han iniciat protestes contra el projecte de llei del Partit Popular, promogut pel ministre Alberto Ruiz-Gallar-

dĂłn, que dictamina que les dones embarassades amb un fetus amb malformacions no podran avortar. El passat 4 de gener, l’organitzaciĂł Justa Revolta i els col¡lectius que conformen el Moviment Popular de Sabadell (MPS) es van concentrar davant l’Ajuntament de Sabadell per reivindicar “el dret a un avortament lliure i gratuĂŻt i al propi cosâ€?. “La llei de l’avortament del PP ĂŠs una de les mĂŠs restrictives de la UniĂł Europea i suposa un retrocĂŠs de 30 anys per als drets de les donesâ€?, diuen des de l’entitat. El Grup de Dones per la Igualtat de Ripollet tambĂŠ s’ha manifestat contra la nova llei de l’avortament. â€œĂ‰s un atac directe contra la dignitat i la llibertat de les donesâ€?, diuen les seves membres. De la mateixa manera, l’assemblea del ProcĂŠs Constituent ha aprovat a Sabadell una declaraciĂł de rebuig a l’avantprojecte de llei per reivindicar “el dret de les dones a decidir sobre els seus cossosâ€?. El grup municipal Entesa per Sabadell, aixĂ­ mateix, presentarĂ una mociĂł en contra de la llei.

El sĂ­ndic valora els canvis

3

vei a les persones. El transport pĂşblic s’ha de fomentar. No val l’excusa que s’han de pujar les coses perquè no hi ha diners. És un tema de repartiment. Qui tĂŠ els diners els ha de repartir millor. No ĂŠs un tema de crisi, sinĂł de polĂ­ticaâ€?, afegeix el sĂ­ndic municipal. Pel que fa a les sancions que els Ajuntaments apliFDUDQ D OHV HQWLWDWV Ă€QDQceres per disposar de pisos buits, EscartĂ­n aplaudeix la mesura. “Em sembla perfecte. Aquest el camĂ­, i espero Diferents entitats s’han ĂŠs que el copiĂŻn la resta mobilitzat contra la llei d’ajuntaments. Hem d’apostar pel lloguer. de l’avortament, “un /HV HQWLWDWV Ă€QDQFHatac directe a les donesâ€? res tenen un parc de pisos espectacular. L’habitatge ĂŠs un dret OHV SHUVRQHV DPE GLĂ€FXOWDWV social i tenen l’obligaciĂł de econòmiques puguin gau- posar-lo a l’abast dels ciutadir d’un mĂ­nim gratuĂŻt, en dans. L’accĂŠs a l’habitatge funciĂł de la seva renda. No s’ha de facilitarâ€?. Finalment, sobre la nova es tracta d’ajornar el pagament, sinĂł de garantir uns llei de l’avortament, el sĂ­ndic creu que ĂŠs un retrocĂŠs resmĂ­nimsâ€?, apunta. Sobre l’increment de les pecte la que ja hi havia. “Els tarifes del transport, asse- drets del no nascut i de la gura que el transport pĂşblic mare estaven mĂŠs garantits hauria de ser mĂŠs accessi- en l’anterior. El mĂłn evolucible. “No hauria de generar ona i les lleis haurien d’evoEHQHĂ€FLV SHUTXq pV XQ VHU- lucionar amb ellâ€?, conclou. Q El sĂ­ndic de Greuges de Sabadell, Josep EscartĂ­n, ha fet una valoraciĂł a aquest diari de les principals novetats de l’any. Pel que fa a la pujada de la llum, el sĂ­ndic considera que la pujada dels serveis bĂ sics hauria de ser equilibrada amb la realitat social. “Encara que hagi pujat un 2’3%, continua sent excessiu. És una mesura insensible. El que s’ha de fer ĂŠs aplicar mecanismes perquè

4

Divendres, 10 de gener de 2014

Q TERRASSA

Cecot confia en “un petit creixement” de l’economia aquest any

BELMEZ, MARIA - ACN

el Diari del Vallès

Q SANTA PERPÈTUA DE MOGUDA

Demanen que es respecti l’acord sobre la continuïtat de l’escola Els Aigüerols REDACCIÓ

Santa Perpètua de Mogoda L’alcaldessa de Santa Perpètua, Isabel Garcia, ha tornat a reclamar al president de la Generalitat, Artur Mas, una resposta a la petició que el Departament d’Ensenyament respecti i apliqui l’acord unànime del Parlament sobre la continuïtat de l’escola Els Aigüerols. L’alcaldessa també reclama TXH V·DSURÀWL OD WUDPLWDFLy del Pressupost de la Generalitat per dotar econòmicament la construcció del nou HGLÀFL GH O·HVFROD (OV $LJ Hrols del municipi. El 20 de novembre, l’alcaldessa va enviar una carta al president de la Generalitat esperant una resposta a les peticions municipals. Trans-

CEDIDA - ARXIU

Una de les protestes que l’AMPA ha organitzat per preservar l’escola

corregut aquest període i sense rebre resposta, l’alcaldia ha tornat a insistir i ha enviat a la presidència de la Generalitat de nou la carta acompanyada del comprovant del Registre d’Entrada

de la Generalitat. La carta al president també va ser lliurada als representants de tots els grups parlamentaris en una reunió celebrada el 21 de novembre al Parlament. Q

El president de la patronal Cecot, Antoni Abad, durant la trobada amb els mitjans de comunicació ACN onalització i la indústria, que Terrassa ha defensat que és el gran actiu que posseeix el país. El president de la patronal Ha afegit que cal corregir les Cecot, Antoni Abad, ha as- prioritats marcades tant en segurat aquest dijous que els pressupostos estatals tenen la percepció que es co- com catalans. mença a caminar “sobre terra ferma” i ha albirat un “pe- Crítica a l’Estat espanyol tit creixement” de l’economia El president de la Cecot, d’alde cara al 2014. Tot i això, ha tra banda, ha fet una crida al alertat de la “fragilitat” del moment i de la necessitat que hi hagi diàleg entre els polítics, els empresaris i la “Als empresaris de VRFLHWDW SHU DSURÀWDU DTXHV- Cecot, no els fa por tes tímides dades positives i superar la crisi. Ha assegu- la consulta sobre rat que per això cal “sortir de Catalunya” l’immobilisme” i apostar més per la innovació, la internaci-

diàleg i ha alertat l’Estat que consultar és un “element estructural” de la qualitat democràtica. Abad ha lamentat la poca qualitat democràtica de l’Estat espanyol que ha assegurat que “dista molt” de la d’altres països. Ha assegurat que, als empresaris de Cecot, “no els fa por” la consulta sobre el futur de Catalunya i ha esperat que s’imposi la “racionalitat” en la classe política i que imperi el diàleg. Abad també ha desmentit el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, assegurant que “no hi KD FRQÁLFWLYLWDWµ QL HQ jPELW familiar ni social per aquest tema. Q

Q SANT QUIRZE DEL VALLÈS

L’ANC presenta demà la campanya ‘Signa un vot’ per la independència REDACCIÓ a fer les accions polítiques Sant Quirze del Vallès necessàries per aconseguir la independència. Es tracta, en aquest senLa campanya Signa un vot és una de les activitats més tit, “d’una via més per fer importants que l’Assemblea sentir la voluntat del poble Nacional Catalana (ANC) a les instàncies internaciofa actualment. L’entitat vol nals si el referèndum no es exercir el dret de petició, re- pot fer”, diuen des de l’ens. conegut internacionalment i Fa mesos que Sant Quirze en les lleis espanyoles, per recull signatures per a la instar que els càrrecs elec- causa i ja han arribat a les tes de Catalunya procedeixin 1.500. L’ANC vol fer exten-

siva la campanya perquè hi signi tothom que vulgui la llibertat de Catalunya. La campanya es pot seguir a Facebook i Twitter amb l’etiqueta #signaunvot. Els organitzadors estan disposats a desplaçar-se als domicilis d’aquella gent que no pugui moure’s per signar. Sant Quirze per la Independència estarà demà de 10 a 20h al Parc de les Morisques del municipi i al local del carrer Barcelona número 77. Dissabte estarà de 10 a 14h al poliesportiu de Sant Quirze i al poliesportiu de les Fonts. Q

el Diari del Vallès

5

Divendres, 10 de gener de 2014

Terrassa

Sabadell

C58

“A dins de classe sóc feliç”

Sant Quirze C16

AP7

Joan Triadú

Bellaterra

Rubí

Descobrim el món tot aprenent a llegir i a escriure AP7

Centrem la nostra tasca educativa en la formació

Cerdanyola

Sant Cugat

global de les persones.

Projecte propi en llengües estrangeres des de parvulari (metodologia i assessorament de CIC Escola d’Idiomes).

Servei d’acollida gratuït des de ¾ de 8 del matí. Idiomes i música extraescolars a càrrec de CIC Escola d’Idiomes i Virtèlia Escola de Música.

Activitats extraescolars esportives, creatives i culturals en el mateix centre.

On som? Av. de la Generalitat, 199-201 - Sant Cugat del Vallès Transport Transport escolar FGC des de Terrassa, Sabadell, Rubí i Sant Cugat Bona comunicació des de la C16, C58 i AP-7

www.iccic.edu/thausc

18.000 m2 d’espais verds i pistes esportives exteriors. Poliesportiu cobert.

Mitja pensió amb cuina pròpia. Aparcament per a les famílies en el recinte escolar.

JORNADA DE PORTES OBERTES Dissabte, 18 de gener a les 11 h.

Av. de la Generalitat, 199-201 | 08174 Sant Cugat | T. 93 589 81 08 | thausc@thausc.iccic.edu Escola concertada per la Generalitat de Catalunya

Les Escoles Thau Barcelona i Thau Sant Cugat pertanyen a la fundació privada Institució Cultural del CIC.

6

COMARCA

Divendres, 10 de gener de 2014

Q BARBERÀ DEL VALLÈS

Q VALLÈS OCCIDENTAL

L’Ajuntament contracta 45 persones aturades

Sabadell i Terrassa recorreran la seva exclusió dels Fons de Cooperació Local de Catalunya 2013

REDACCIÓ WLXV SODFHV L FDUUHUV 3HU OD Barberà del Vallès VHYD SDUW HO SURMHFWH Dinamització Social FRQVLVWHL[ /·$MXQWDPHQW GH %DUEHUj GHO HQ TXq SHUVRQHV SXJXLQ 9DOOqV PLWMDQoDQW OD )XQGD- JDXGLU G·XQ FRQWUDFWH GH FLy %DUEHUj 3URPRFLy FRQ- PHVRV GH FRQWUDFWDFLy SHU WUDFWDUj GXUDQW XQ SHUtRGH O·$MXQWDPHQW PpV PHVRV D GH PHVRV SHUVRQHV FRPSWH G·XQD HPSUHVD (Q HO PDUF GHO SURMHFWH GH DWXUDGHV TXH R Ep MD QR FREUHQ SUHVWDFLy R HVWDQ D Treball als barris HV FRQWUDFSXQW GH SHUGUH OD /HV FRQ- WDUDQ SHUVRQHV TXH WUHWUDFWDFLRQV HV SRUWDUDQ D EDOODUDQ IHQW DUUDQMDPHQWV WHUPH D WUDYpV GH GLIHUHQWV GH SLQWXUD PDQWHQLPHQW L SURMHFWHV (OV GH Treball i for- FRQVWUXFFLy HQ HO EDUUL GH OD mació i És feina és Barberà 5RPjQLFD , SHU ~OWLP OHV SHUPHWUDQ OD FRQWUDFWDFLy SHUVRQHV PDMRUV GH DQ\V G· SHRQV L RÀFLDOV TXH TXH MD SDUWLFLSHQ DO PrograV·HQFDUUHJDUDQ GH VXSULPLU ma de col·laboració social EDUUHUHV DUTXLWHFWzQLTXHV HVWDQ GHVHQYROXSDQW XQ WUHDUUDQMDPHQW G·HVSDLV YHUGV L EDOO TXH HOV SHUPHW DGTXLULU SURIHVVLR]RQHV SHULXUEDQHV L HO PDQ- FRPSHWqQFLHV WHQLPHQW GH FHQWUHV HGXFD- QDOV Q

El Celler del Cava El Celler delrecomana.... Cava

Furot

(Q HO WHUPH GH 9LODPDQLVFOH (PSRUGj OD IDPtOLD *UXS 2OLYHGD KL Wp XQD ÀQFD DQRPHQDGD )XURW eV XQD ÀQFD UHVJXDUGDGD GHOV HVERMDUUDWV YHQWV GH OD WUDPXQWDQD (OV FHSV VyQ GH 6DPVy G·DQWDQ\jV YHOOV SHUz IRUWV FRP URXUHV GRQFV Q·KDQ SDVVDW GH WRWV FRORUV L KDQ UHVLVWLW WRW HO TXH HO FHO HOV KD YROJXW HQYLDU (O WHUUHQ\ HVWj VLWXDW D OD YHVVDQW QRUG GH OD 6HUUD GH O·$OEHUD HQ WHUUHQ\V SLVVDUURVRV RQ O·DOoDGD L OD LQVRODFLy GRQHQ DO YL DTXHVW FDUjFWHU SRWHQW L VHGXFWRU DOKRUD 7DPEp HOV TXLQ]H PHVRV GH URXUH DPHULFj L IUDQFqV IDQ OD IHLQD GHÀQLWLYD WRW DFRQVHJXLQW H[SUHVVDU OD XQLy SDUWLFXODU G·DTXHVWV WUHV HOHPHQWV WHUUD FOLPD L YDULHWDOV

Els nostres tastadors opinen: Olor: Descobriu la seva crianoD DPE URXUH HOV PHVRV QR VyQ HQGHEDGHV HOV WRUUHIDFWHV KL VyQ SUHVHQWV DURPHV VXEWLOV L HQFLVDGRUHV Color: 9HUPHOO FLUHUD PDGXUD DPE ULYHWV JUDQDWRVRV Pas de boca: 6DERUyV ERQD HVWUXFWXUD WDQLQV FRPSOH[HV XQ JUDQ YL TXH DSRUWD UHVYHUDWURO VHQVH DYDUtFLD HOL[LU GH OODUJD YLGD Preu: ½ ([FHOăOHQW UHODFLy TXDOLWDW SUHX Presentació: $FXUDGD HOHJDQW L SROLGD

REDACCIÓ WUDFWD G·XQD GHFLVLy ´TXH Vallès Occidental SHUMXGLFD JUHXPHQW HOV LQWHUHVVRV GH OD QRVWUD FLXWDWµ L Segons va publicar el Diari TXH pV ´XQD PHVXUD LQMXVWD 2ÀFLDO GH OD *HQHUDOLWDW GH TXH QR QRPpV WUHQFD O·HTXL&DWDOXQ\D '2*& HO GH WDW DO FRQMXQW GHO WHUULWRUL GHVHPEUH O·DGPLQLVWUDFLy VLQy TXH VH VXPD D DOWUHV DXWRQzPLFD GLVWULEXLUj JUHXJHV TXH HOV DMXQWDPLOLRQV G·HXURV HQWUH HOV PHQWV HQ JHQHUDO LQFOzV 6DPXQLFLSLV HQ FRQFHSWH GH EDGHOO HVWHP SDWLQW SHU SDUW SDUWLFLSDFLy HQ HOV LQJUHVVRV GHO *RYHUQ GH &DWDOXQ\Dµ GH OD *HQHUDOLWDW PHQ\V GH OD PHLWDW GHO TXH HV YD DWRUJDU O·DQ\ (Q HO UHSDU- En el repartiment WLPHQW G·DTXHVWD TXDQWLWDW queden fora més D PpV HQ TXHGHQ IRUD PpV GH PXQLFLSLV HQWUH HOV de 100 municipis, TXDOV HVWDQ 6DEDGHOO 6DQW entre els quals &XJDW L 7HUUDVVD /D PHVXUD DIHFWD PpV GH PLOLRQV Sabadell, Sant GH FLXWDGDQV GH &DWDOXQ\D Cugat i Terrassa ´1R HQWHQHP DTXHVWD GHFLVLy SHU SDUW GHO *RYHUQ GH OD $L[t PDWHL[ HO UHJLGRU DÀU*HQHUDOLWDWµ KD GLW HO WLQHQW G·DOFDOGH GH 3UHVLGqQFLD PD TXH OD MXVWLÀFDFLy GHO 6HUYHLV &HQWUDOV L (FRQRPLD *RYHUQ GH OD *HQHUDOLWDW GH O·$MXQWDPHQW GH 6DED- DÀUPDQW TXH OD GLVWULEXFLy GHOO 5DPRQ %XUJXpV ´QL SHU SUHYLVWD SUHQ FRP D EDVH TXq PHQ\VWp HOV FLXWDGDQV O·LQFUHPHQW GH OD SDUWLFLSDL FLXWDGDQHV GH PpV G·XQ FLy DOV LQJUHVVRV GH O·(VWDW 3,( GH QRPEURVRV PXQLFLFHQWHQDU GH PXQLFLSLVµ 'DYDQW OD UHVROXFLy GHO *R- SLV QR pV HTXLWDWLYD QL MXVYHUQ GH OD *HQHUDOLWDW GH GHL- WD (Q DTXHVW PDUF H[SOLFD [DU 6DEDGHOO IRUD GHOV )RQV HO WLQHQW G·DOFDOGH ´VL HV GH &RRSHUDFLy /RFDO GH &D- WUDFWD GH GRQDU VXSRUW DOV WDOXQ\D O·$MXQWDPHQW DMXQWDPHQWV FRP D DGPLGH OD FLXWDW LQWHUSRVDUj XQ QLVWUDFLRQV PpV SURSHUHV D UHTXHULPHQW G·DQXOăODFLy L OD FLXWDGDQLD L HO TXH UHEHP DUULEDUj VL FDO D SUHVHQWDU SHU XQ FDQWy HQV KR WUHXHQ XQ UHFXUV FRQWHQFLyV DGPL- SHU O·DOWUH QR WUREDUHP PDL QLVWUDWLX GDYDQW HO 7ULEXQDO VRUWLGHV D OD GLItFLO VLWXDFLy 6XSHULRU GH -XVWtFLD GH &D- GH OHV DGPLQLVWUDFLRQV ORWDOXQ\D , pV TXH HO JRYHUQ FDOV µ 3HU OD VHYD SDUW /·DOFDOGH PXQLFLSDO HQWpQ VHJRQV KD H[SUHVVDW %XUJXpV TXH HV GH 7HUUDVVD -RUGL %DOODUW

el Diari del Vallès

&(5'$1<2/$ '(/ 9$//Ë6

WDPEp KD GHFLGLW SUHVHQWDU DOăOHJDFLRQV DO UHSDUWLPHQW XQD DFFLy TXH HOV HQV ORFDOV DIHFWDWV SRGHQ IHU GXUDQW XQ WHUPLQL GH GLHV KjELOV 6HJRQV KD LQIRUPDW HO FRQVLVWRUL HQ [LIUHV O·H[FOXVLy GH 7HUUDVVD VXSRVDUj GHL[DU GH SHUFHEUH HXURV TXH pV HO TXH HVWDYD FRQWHPSODW SHU D O·DQ\ L TXH KRUHV G·DUD OD *HQHUDOLWDW QR KD OLTXLGDW QL IHW HIHFWLX /·$MXQWDPHQW SHUz DÀUPD TXH MD KDYLD SUHVVXSRVWDW DTXHVWD TXDQWLWDW GH FDUD DO L LQYHUWLW DTXHVWV GLQHUV /·DOFDOGH GH 7HUUDVVD FUHX TXH DTXHVWD GHFLVLy ´FRQVWDWD OD PDQFD GH VHQVLELOLWDW L GH FRQHL[HPHQW GH OD UHDOLWDW GHO WHUULWRUL SHU SDUW GH OD *HQHUDOLWDW MD TXH QR V·KD WLQJXW HQ FRPSWH O·H[WUDRUGLQDUL HVIRUo TXH IHP GHV GHOV DMXQWDPHQWV SHU SRGHU SUHVWDU VHUYHLV HVVHQFLDOV SHU D OHV SHUVRQHV TXH YLXHQ L WUHEDOOHQ D OD FLXWDW µ Accions judicials

Feina per a aturats sense prestació /·$MXQWDPHQW GH &HUGDQ\ROD GHO 9DOOqV KD SRVDW HQ PDU[D XQV 3ODQV G·2FXSDFLy 0XQLFLSDOV TXH GRQHQ IHLQD D SHUVRQHV PDMRUV GH DQ\V L TXH WHQHQ OHV SUHVWDFLRQV H[KDXULGHV /HV SHUVRQHV FRQWUDFWDGHV QHWHJHQ HPERUQDOV GHOV FDUUHUV WUHEDOOHQ FRP D DJHQWV FtYLFV L UHIRUFHQ O·DSDUHOO DGPLQLVWUDWLX GH GLIHUHQWV GHSDUWDPHQWV PXQLFLSDOV HQWUH DOWUHV WDVTXHV 7DPEp KDQ FRPHQoDW DMXGDQWV GH FRQVHUJHV DVVLJQDWV DO SURJUDPD GH 50, UHQGD PtQLPD G·LQVHUFLy SHU XQ SHUtRGH GH PHVRV

6$17 &8*$7

150.000 euros per pavimentar l’avinguda Tarruell /D -XQWD GH *RYHUQ /RFDO GH 6DQW &XJDW KD DSURYDW HO SURMHFWH GH SDYLPHQWDFLy GH O·DYLQJXGD 7DUUXHOO DO GLVWULFWH GH OD )ORUHVWD /HV REUHV TXH HQ DTXHVW PRPHQW HVWDQ HQ SURFpV GH OLFLWDFLy SRGULHQ FRPHQoDU GXUDQW HO SULPHU WULPHVWUH G·DTXHVW DQ\ (Q WRWDO HV SDYLPHQWDUDQ P GH FDUUHU L HV GHL[DUj PDUFDW XQ WUDo SHU DO SDV GH YLDQDQWV (O SUHVVXSRVW DSURYDW SHU H[HFXWDU OHV REUHV pV G·XQV HXURV

,QGHSHQGHQWPHQW GH OHV DO OHJDFLRQV O·$MXQWDPHQW GH 7HUUDVVD QR GHVFDUWD SRVVLEOHV DFFLRQV MXGLFLDOV MD TXH HV SRW SUHVHQWDU XQ UHFXUV FRQWHQFLyV DGPLQLVWUDWLX GDYDQW OD 6DOD &RQWHQFLRVD 6$17 &8*$7 $GPLQLVWUDWLYD GHO 7ULEXQDO 6XSHULRU GH -XVWtFLD GH &DWDOXQ\D HQ HO WHUPLQL GH GRV PHVRV D FRPSWDU GH OD GDWD GH OD SXEOLFDFLy HQ HO '2*& GH O·HVPHQWDGD UHVROXFLy Q

Roben 7.000 euros de la recaptació d’uns cinemes 7UHV KRPHV HQFDSXW[DWV YDQ HQWUDU OD QLW GHO SDVVDW GLXPHQJH HQ XQV FLQHPHV GHO FHQWUH GH 6DQW &XJDW GHO 9DOOqV L HV YDQ HQGXU HXURV VHJRQV KDQ FRQÀUPDW IRQWV SROLFLDOV D O·$&1 (O UREDWRUL HV YD SURGXLU OD QLW GH 5HLV L VHJRQV KD SRJXW VDEHU O·$&1 HOV KRPHV KDXULHQ WUHQFDW OHV SRUWHV GH O·HVWDEOLPHQW DPE PDOOV L KDXULHQ DPHQDoDW HOV WUHEDOODGRUV DPE JDQLYHWV SHU HQGXU VH OD UHFDSWDFLy G·DTXHOO GLD XQV HXURV (OV FLQHPHV HVWDQ XELFDWV DO FHQWUH GH OD SREODFLy DO FRVWDW GHO 7HDWUH $XGLWRUL GH 6DQW &XJDW

el Diari del Vallès

Divendres, 10 de gener de 2014

7

8

COMARCA

Divendres, 10 de gener de 2014

el Diari del Vallès

CN Terrassa, un any de bona gestió

Joan Celma, director general

Rafael Clares, president

E

n aquest primer any com a president del Club Natació Terrassa, Rafael Clares, junt amb l’equip directiu, ha dut a terme nombrosos canvis i millores en diferents àmbits. Enguany, s’ha treballat intensament per consolidar un club econòmicament viable que permeti potenciar l’activitat esportiva a totes les edats, així com l’esport de competició. Precisament, en l’aspecte econòmic, ha aconseguit frenar el descens en el nombre de socis, malgrat el context de crisi econòmica, i ha assolit un estalvi en la despesa de més de mig milió d’euros. L’actuació s’ha estès a totes les

àrees. Entre moltes altres accions, ha pogut signar un nou pacte d’empresa, ha intensificat la tasca formativa, ha fet un salt endavant en termes d’imatge, comunicació i confort, ha millorat instal·lacions, ha ampliat l’oferta de serveis i activitats, ha llançat noves modalitats de quota i ha signat nous convenis de col·laboració. En definitiva, el 2013 ha estat un any de moltes transformacions. Encara, però, queda molt per fer, amb projectes de futur com ara la construcció d’un pàrquing i d’una nova sala de fitness, espais que contribuiran a arribar a l’excellència.

Ara fa poc més d’un any, l’expresident Jesús Cortés, una figura clau del gran desenvolupament i projecció d’aquesta important entitat històrica durant més de 18 anys, i el llavors nou president Rafael Clares, van proposar a Joan Celma dirigir el Natació en una nova etapa. Quant a l’àmbit econòmic del club, l’esforç ha estat especialment intens. El punt de partida deficitari del tancament anterior (-496.000 euros), motivat bàsicament per la davallada contínua de socis i la situació general de crisi, els va comprometre a actuar urgentment amb un pla de xoc que contem-

plava canvis importants amb molt poc marge. Els resultats principals han estat un estalvi notable en terme de despeses i una estabilització dels ingressos, fonamentada en l’aturada en l’espiral de caiguda de socis de 1.142 a 214 (-91%). Tot això en un entorn de crisi greu del país. L’estratègia per aconseguir més ingressos s’ha reflectit també en millorar l’esponsorització i el patrocini, abordant les diferents empreses i proveïdors del club per acordar la seva ajuda. També han elaborat un pla de patrocinis, que ha permès consolidar 120.000 euros, així com altres aportacions destacades “en espècies” d’esponsorització i patrocini. La xifra global ha duplicat amb escreix l’anterior, dada que el club espera incrementar en aquest nou exercici. Igualment, han reduït substancialment el deute i han assumit

obligacions de l’exercici anterior, com ara indemnitzacions per un valor de 181.000 euros, sense les quals haurien presentat un resultat positiu. Cal tenir en compte, també, que el resultat s’ha ressentit a causa de la retallada de la subvenció municipal i de la Generalitat. La vocació formativa del club s’ha fet palesa amb l’acord que ha signat amb l’Escola de Negocis de l’Esport (ENDE) per esdevenir la seva seu a Catalunya. Així, l’entitat s’ha convertit en el campus del Curs Superior en Entrenament Personal i de l’MBA en Gestió Esportiva, cosa que permet rebre becaris amb coneixements en aquesta branca esportiva i promocionar aquests estudis entre els socis i esportistes. Així mateix, han desenvolupat la implantació d’eficàcia comunicativa i de projecció de l’entitat,

el Diari del Vallès

COMARCA

Divendres, 10 de gener de 2014

1

amb una modernització profunda pel que fa a la imatge en diferents àmbits. Han renovat el web i han actualitzat la imatge corporativa per tal d’adequar-la al present i esdevenir més competitius. La marca “El Natació”, juntament amb els missatges La família més gran de Terrassa i Fem el millor club, i les revistes del Natació han estat presents a la ciutat per tal d’arribar a tots els terrassencs. Els canvis han afectat també les instal·lacions, amb la nova sala de ciclisme indoor de més de 200 m2 com a obra cabdal. De la mateixa manera, han millorat l’ambient i la qualitat de l’aire a la piscina de 50 metres i a la de 25 metres coberta, espais on han introduït la tecnologia ultraviolada, molt més beneficiosa que el clor per a l’ambient i la salut.

2

Respecte al ventall de serveis, han posat en marxa una iniciativa innovadora d’èxit com el Programa Health Salut i Esport. Conscients de la realitat actual i conseqüents amb el nostre ADN d’entitat amb sensibilitat social, han llançat ofertes especials adreçades als socis aturats i als majors de 65 anys i han afavorit els joves, en ampliar fins als 28 anys l’edat per formar part de la modalitat de quota familiar. D’altra banda, el nivell esportiu s’ha mantingut. Les diferents seccions no s’han vist directament afectades per retallades i, en diversos casos, s’han assegurat les seves esponsoritzacions. S’han establert, això sí, criteris de gestió i austeritat pressupostària. La natació, el waterpolo, el futbol, el bàsquet, el patinatge, el pàdel, l’atletisme, etc. han prosseguit amb excel·lents re-

sultats. De cara al futur, hi ha diversos projectes estimulants sobre la taula. Ja han posat marxa el procés per a la construcció d’un pàrquing per als socis, que pretén solucionar el dèficit històric de places d’aparcament a la zona, tot entenent que es tracta d’una matèria prioritària i estratègica per al desenvolupament futur de l’entitat. Igualment, projecten una nova sala de fitness de més de 760 m2 a l’actual solàrium, cosa que suposarà alliberar l’actual sala, que es convertirà en un espai de salut per acollir el centre mèdic esportiu homologat, la zona de pilates i totes aquelles activitats relacionades amb l’innovador Programa Health. Tot plegat, amb la finalitat de vertebrar una oferta global i de qualitat adreçada als socis i als esportistes.

9

3

1. El Natació compta amb 7 piscines i prop de 60.000 m2 d’instal·lacions 2. Un espai per gaudir amb la família 3 i 4. El Natació compta amb una àmplia oferta de 240 activitats i serveis 5. El Natació compta amb 15 seccions i 11 escoles esportives

4

5

COMARCA

10

Divendres, 10 de gener de 2014

Q RUBĂ?

Tastets d’oficis a l’Espai Jove Torre Bassas REDACCIÓ

RubĂ­ L’Espai Jove Torre Bassas s’omplirĂ de noves activitats gratuĂŻtes aquest primer trimestre de l’any. Com ĂŠs habitual, l’oferta d’aquest equipament juvenil de RubĂ­ combinarĂ propostes divulgatives, exposicions, activitats musicals i campanyes de sensibilitzaciĂł. Una de les principals noveWDWV VHUDQ HOV 7DVWHWV G¡RĂ€ FLV pensats per orientar els joves en el mĂłn laboral. Personal dels cicles formatius que s’imparteixen a RubĂ­ oferiUDQ VHVVLRQV PRQRJUjĂ€ TXHV sobre els diferents sectors professionals: serveis a la comunitat, sociosanitari, estètica, esportiu, administraciĂł, informĂ tica, mecĂ nica i artĂ­stic. Les xerrades tindran lloc tots els dimecres entre el 19 de febrer i el 9 d’abril.

LIDIA LARROSA

Al març tindrĂ lloc la 3a Mostra Col¡lectiva d’Art Jove

Un altre plat fort de la programaciĂł d’aquest trimestre seran les activitats al voltant del 8 de març, Dia de la Dona. L’equipament juvenil ha programat diferents propostes de sensibilitzaciĂł que arrencaran el 5 de febrer amb la sessiĂł titulada Enredades en les històries,

GXUDQW OD TXDO HV UHĂ H[LRQDUj sobre la presència de violència masclista a les pel¡lĂ­cules i sobre la nostra capacitat SHU LGHQWLĂ€ FDU OD Tallers i monogrĂ fics

Un dels eixos vertebradors de la nova programaciĂł sĂłn les propostes de carĂ cter

divulgatiu, moltes d’elles relacionades amb l’expressiĂł artĂ­stica i les manualitats. Pel que fa als tallers, n’hi haurĂ de hip hop i de guitarra els dilluns, de teatre els dimarts, de JUDIĂ€ WL artĂ­stic HOV GLPHFUHV L GH IRWRJUDĂ€ D els dijous. D’altra banda, la Torre Bassas tambĂŠ oferirĂ aquest trimestre els habituals Espais oberts de manualitats, break dance, rol, circ i hort urbĂ . A banda d’aquestes propostes, l’equipament juvenil aposta novament per la promociĂł dels artistes locals amb dues exposicions que tindran lloc al Subway de O¡HGLĂ€ FL 0DQHO *DUFtD L (VW her Zoroa hi oferiran un tast de la seva obra a partir del 21 de febrer, mentre que el 28 de març s’inaugurarĂ la 3a Mostra Col¡lectiva d’Art Jove, amb la col¡laboraciĂł del Col¡lectiu Ministèria. Q

el Diari del Vallès

Q SABADELL

CEDIDA - GAS NATURAL

Pacte entre Irene Rigau i MartĂ­ SolĂ

Gas Natural promou projectes d’energia REDACCIĂ“ energètica, la seguretat de Sabadell subministrament i la salut. El conveni l’han signat avui El Departament d’Ensenya- la consellera d’Ensenyament ha signat aquesta tar- ment, Irene Rigau, i el direcda un conveni amb la Funda- tor general de la FundaciĂł ciĂł Gas Natural Fenosa per Gas Natural Fenosa, MartĂ­ posar a l’abast dels centres SolĂ . El projecte s’adreça a educatius catalans el projecte La motxilla bioclimĂ tica. l’alumnat d’educaciĂł secun/¡REMHFWLX pV IRPHQWDU O¡HĂ€ FL dĂ ria obligatòria i de batxilleència energètica i climĂ tica rat de tots els centres eduentre l’alumnat i motivar-lo catius de Catalunya i, de fet, en l’aprenentatge de les el passat curs, sis centres de ciències i la tecnologia en secundĂ ria hi van participar T HVWLRQV FRP O¡HĂ€ FLqQFLD de forma experimental. Q

El teu comerç vallès occidental

La nova guia d’“El Diari del Vallèsâ€? per donar suport al petit empresari

Portes - Armaris - Mobles - Parquets Escales - Baranes - Folrats de parets i sostres - Vernissos - Laca - DecapÊs - Persianes tot tipus i motor - Cuines i banys - Pèrgoles - Tarimes per terrasses i piscines IPE. Empordà , 49 (Pol. Can Casablancas) 08192 Sant Quirze Tel./Fax 93 721 08 19 - www.maspur.com maspurscp@gmail.com

sant quirze

Ă?lĂƒĂƒA›Â&#x;ĂžA Y›Y 8 tlf.: 937 212 456 mòbil / Wsp : 644 234 563

Carrer Montserrat Roig 1b Sant Quirze del Vallès

Primeres marques d'aliments per a gossos i gats Royal Canin, Eukanuba, Hills, Advance, Proplan, Nutro, Acana, MĂ xima, Winner Plus, La trufa, etc.

Servei a domicili Amb aquest anunci

10% de descompte no acumulable a altres ofertes

info@terranovacnc8.com

www.terranovacnc8.com

Avda Egara 73 - 08192 Sant Quirze del VallĂŠs - Barcelona Tel: 93 1763415 - info@ociokat.com - www.ociokat.com

VENDA DE LLENYA - SERVEI A DOMICILI

Neteja de parcel¡les i boscos Alzina/Roure - Faig - Olivera - Pi Jordi 659 56 57 39

Tot tipus de joguines i accessoris per a la teva mascota Pinsos des de menys de 1â‚Źel Kg

La nostra Web!!! Descomptes i ofertes en productes i lleure de Catalunya

Neteja, desembĂşs i inspecciĂł de canonades: particulars i empreses

24 hores al seu servei 10% dte. lectors diari Tel. 93 462 30 39 - 93 518 11 58 - www.aigua-net.es

Qualitat i Bon Servei

MĂŠs de 40 anys d’experiència. Demana el teu pressupost sense compromĂ­s Pol. Industrial CAN CANALS - C/ Illa de Buda, 10 08192 Sant Quirze del Vallès - Tel 93 721 30 96 www.autocarsfuentes.com - info@autocarsfuentes.com

el Diari del Vallès

Divendres, 10 de gener de 2014

Si voleu, poc a poc, però digueu-me residus que van al contenidor GROC!

SEPARAR BÉ, UN JOC DE NENS

I TU, SI HAS DUBTAT, CONSULTA ENVASONVAS.CAT O DESCARREGA L’APLICACIÓ “RESIDUS” Amb el finançament de:

11

12

COMARCA

Divendres, 10 de gener de 2014

Q SABADELL

el Diari del Vallès

Q BARBERÀ DEL VALLÈS

més de 2,9 Nous inquilins a la Torre de Serra Recullen tones d’aliments d’en Camaró i a la Casa del Viver REDACCIÓ

Sabadell L’Associació Êthos i l’Associació de Veïns de Serra d’en Camaró ja desenvolupen les seves activitats als espais que l’Ajuntament de Sabadell els ha cedit a la Torre de Serra d’en Camaró i a la Casa del Viver Municipal. Ahir, l’alcalde del municipi, Joan Carles Sánchez, va visitar les dependències de la Torre acompanyat pel president de l’Associació Êthos, Florentino Merino;; pel president de l’Associació de Veïns de Serra d’en Camaró, Ramon Fuentes, i per la tinenta d’alcalde de Serveis a les Persones i regidora del Districte 5, Marta Farrés. Segons els tres convenis signats al setembre per l’Ajuntament i les dues entitats, cadascuna pot utilitzar part de les dependències PXQLFLSDOV GH O·HGLÀFL GH OD

AJUNTAMENT DE SABADELL

Imatge de la visita d’ahir

Torre. Així mateix, l’Associació de Veïns pot fer ús, també, de la Casa del Viver municipal. Un cop s’han portat a terme els arranjaments adients als equipaments, totes dues associacions ja estan treballant als espais que els corresponen. Durant la visita, l’alcalde va valorar molt positivament els acords, que van culminar un

procés de negociació i diàleg complex. “En aquest procés, hi ha hagut moments difícils”, va comentar Joan Carles Sánchez, “però s’han sabut superar”. Per la seva part, el president de l’Associació Êthos, Florentino Merino, va explicar que “és una satisfacció estar aquí”, referint-se a La Torre. Per últim, el president de l’Associació de Veïns

de Serra d’en Camaró, Ramon Fuentes, també es va mostrar satisfet per com ha acabat tot el procés. “Va ser un procés dur”, va comentar, afegint que, si bé és cert que “no teníem res en contra de l’entitat, sí és cert que hi havia persones obstinades” en un principi al trasllat d’Êthos. L’Associació Êthos és una entitat sense ànim de lucre que treballa per la rehabilitació integral i la reinserció social de persones amb drogodependències, així com també en l’àmbit de la prevenció. Per la seva part, l’Associació de Veïns de Serra d’en Camaró és també una entitat sense ànim de lucre, que SHUVHJXHL[ ÀQV G·LQWHUqV JHneral i que té entre els seus objectius fomentar la cohesió social, la salut, el civisme, la convivència i la cultura popular al barri on porta a terme la seva activitat. Q

AJUNTAMENT DE BARBERÀ

Els aliments aniran a parar a les famílies més necessitades REDACCIÓ aquesta quarta edició s’han Barberà del Vallès recollit un total de 2.923kg d’aliments que han estat La Federació d’Associacions destinats a famílies barbede Veïns de Barberà del Va- renques amb més necessillès, en col·laboració amb tats. A aquests, se’ls ha de l’Ajuntament, va iniciar al sumar els més de 3.400 kg desembre una nova edició que es van recaptar amb de la Campanya de Recolli- l’obra de teatre solidari da d’Aliments Bàsics que es L’estranya parella, que van realitza durant el Nadal. La realitzar el passat mes de iniciativa solidària, enguany novembre veïns amants del sota el lema Barberà ‘sem- teatre i provinents de difepre’ ciutat solidària, ha as- rents companyies amateurs solit un gran èxit, ja que en de la ciutat. Q

el Diari del Vallès

COMARCA

Divendres, 10 de gener de 2014

L’Ambaixador Reial visita el Parc TaulĂ­ de Sabadell Comerç Centre i el Sr. MartĂ­ SolĂ , Director general de la FundaciĂł Gas Natural Fenosa, van ser rebuts pel president del Parc TaulĂ­, el Sr. Modesto CustoGLR DO YHVWtEXO GH O¡HGLĂ€FL Sabadell Comerç Centre s’encarrega d’organitzar aquesta visita que ja es considera imprescindible

El dia 3 de gener, i per 8è any consecutiu, l’Ambaixador Reial va fer una visita als nens i nenes de l’hospital de dia i la planta de pediatria de l’Hospital de Sabadell. Sa altesa l’Ambaixador Reial;Íž el seu patge;Íž el Sr. Josep Maria Porta, president de Sabadell Comerç Centre;Íž el Sr. Jordi Obradors, gerent

en l’estada de l’Ambaixador Reial a Sabadell. DesprĂŠs de recĂłrrer les habitacions, l’Ambaixador va quedar molt emocionat per la seva experiència, gairebĂŠ mĂŠs que els mateixos nens. El Sr. Porta, president de Sabadell Comerç Centre, i el Sr. SolĂ , director de la FundaciĂł Gas Natural Fe-

13

nosa, han transmès la seva satisfacciĂł per ser partĂ­cips d’aquesta iniciativa. Enguany, el Campament Reial ha estat situat a la Plaça del Gas i al Museu del Gas de la FundaciĂł Gas NaWXUDO )HQRVD Ă€QV GLVVDEWH de gener, en horari de 12 a 14h i de 17.30 a 20.30h. El Campament Reial enguany ha superat les exSHFWDWLYHV GRQFV Ă€QV DO dia 3 de gener havia rebut la visita de mĂŠs de 7.000 persones, tot convertint-se en una tradiciĂł del Nadal a Sabadell.

L’Institut-Escola Les Vinyes L’oficina municipal de turisme rep el de Castellbisbal recupera la distintiu SICTED de qualitat línia de P3 Q TERRASSA

REDACCIĂ“

Terrassa /¡RĂ€FLQD GH WXULVPH GH l’Ajuntament de Terrassa ha rebut el distintiu de qualitat del Sistema Integral de Qualitat TurĂ­stica Espanyola en Destinacions (SICTED). El Consorci de Turisme del Vallès Occidental, responsable de la implementaciĂł del sistema a la comarca, va comunicar ahir al consistori l’atorgament de la distinciĂł. El SICTED ĂŠs un sistema integral i permanent per a la gestiĂł de la qualitat a les destinacions turĂ­stiques enfocat a la millora contĂ­nua i a posar en valor els recursos turĂ­stics dels territoris. TambĂŠ ĂŠs una eina que pot ser d’utilitat per incrementar la competitivitat de les destinacions turĂ­stiques. Poden optar a aquesta cerWLĂ€FDFLy GLIHUHQWV VHUYHLV L empreses del territori relacionades amb el turisme. (OV EHQHĂ€FLV GHO 6,&7(' per a l’entitat o empresa adherida sĂłn, entre altres,

AJUNTAMENT DE TERRASSA

/¡RĂ€FLQD GH WXULVPH HV WURED D OD SODQWD EDL[D GH O¡DMXQWDPHQW

l’impuls de la gestiĂł de la qualitat, la millora del coneixement del sector, l’augment de la percepciĂł GH Ă€DELOLWDW GHO VHUYHL SHU part del client i el prestigi de comptar amb un reconeixement en Ă mbit estatal. L’Ajuntament de Terrassa va subscriure el gener de 2013 el Protocol d’AdKHVLy GH /¡2Ă€FLQD GH 7XULVme de Terrassa al Sistema Integral de la Qualitat TurĂ­stica en DestinaciĂł. Per

obtenir per primera vegada el distintiu SICTED, el servei ha hagut de presentar una guia de bones prĂ ctiques i seguir un procĂŠs de formaciĂł i avaluaciĂł. $ PpV GH O¡RĂ€FLQD GH WXULVme municipal, dues empreses de la ciutat tambĂŠ han Ă€QDOLW]DW DPE q[LW HO SURFpV SHU REWHQLU OD FHUWLĂ€FDFLy SICTED. Es tracta de l’Hotel Don CĂĄndido i l’Hotel & Conference Center La Mola, adquirit recentment pel grup Hilton. Q

El Director General dels Serveis Territorials del Vallès Occidental, Sr. LluĂ­s BauleQDV KD FRQĂ€UPDW HO PDQWHQLPHQW GH OD lĂ­nia de P3 per l’Institut-Escola Les Vinyes i deixa en mans de la comunitat educativa de Castellbisbal la concreciĂł d’un pla d’actuaciĂł davant la caiguda progressiva de la natalitat al municipi. La nova proposta del Departament d’Ensenyament va ser acceptada per tots els membres de la comunitat educativa de Castellbisbal i pels membres de l’equip de govern. 6HJRQV YD FRQĂ€UPDU HO 6U %DXOHQDV

aquesta decisiĂł “no ĂŠs una pròrroga. Ara comencem tots des de zeroâ€?. En aquest sentit, a la reuniĂł es va acordar la creaciĂł d’una comissiĂł de treball amb presència de tots els col¡lectius membres del Consell Escolar Municipal i la Plataforma Fem CrĂŠixer Les Vinyes per tal de defensar l’educaciĂł municipal. La notĂ­cia ha estat rebuda amb satisfacciĂł per tots els pares i mares de Les Vinyes i per l’equip educatiu del centre, que continuarĂ treballant amb constĂ ncia per continuar construint el projecte educatiu de l’Institut-Escola.

FORMACIĂ“  OCUPACIONAL  CALDES  DE  MONTBUI  FormaciĂł  100%  subvencionada  pel  SOC  i  el  Fons  Social  Europeu Â

ACCIĂ“ Â FORMATIVA:

CERTIFICAT Â DE Â PROFESSIONALITAT: Â

ATENCIĂ“  SOCIOSANITĂ€RIA  A  PERSONES  DEPENDENTS  EN  INSTITUCIONS  ϰϳϏ ,KZ ^͘ Ď´ĎŹ ,Ĺ˝ĆŒÄžĆ? ĚĞ Ć‰ĆŒÄƒÄ?Ć&#x;ƋƾĞĆ? ĞŜ ÄžĹľĆ‰ĆŒÄžĆ?Ä‚ Ͳ WĆŒÄžĆ?ĞůĞÄ?Ä?Ĺ?Ĺż Ĺ˝Ä?ÄžĆŒĆšÄ‚

ANGLĂˆS  GESTIĂ“  COMERCIAL Â

ĎŽĎŽĎŹ ,KZ ^͘ WĹ˝Ć?Ć?Ĺ?Ä?Ĺ?ĹŻĹ?ƚĂƚ ĚĞ Ć‰ĆŒÄƒÄ?Ć&#x;ƋƾĞĆ? ĚĞ Ć‰ÄžĆŒĨÄžÄ?Ä?Ĺ?ŽŜĂžĞŜƚ Ͳ /ĹśĹ?Ä?Ĺ? Ć‰ĆŒÄžÇ€Ĺ?Ć?Ćš ĎŽĎł ĚĞ Ĺ?ÄžĹśÄžĆŒ

Requisits  d’accĂŠs: &W Ď­ ĂĚžĹ?ĹśĹ?Ć?ĆšĆŒÄ‚Ć&#x;Ćľ Ĺ˝ Ć?ĆľĆ‰ÄžĆŒĹ?Ĺ˝ĆŒÍ• Ĺ? ÄžÇ†Ć‰ÄžĆŒĹ?Ä&#x;ĹśÄ?Ĺ?Ä‚ ĞŜ ĹŻÍ›ÄƒĹľÄ?Ĺ?Ćš ĂĚžĹ?ĹśĹ?Ć?ĆšĆŒÄ‚Ć&#x;ĆľÍ˜ EĹ?ǀĞůů Ď­Í˜

^Ĺ˝ĆŒĆ&#x;ĚĞĆ? ĹŻÄ‚Ä?Ĺ˝ĆŒÄ‚ĹŻĆ?Í— ĆľĹ?ÄšÄ‚ÄšĹ˝ĆŒ ĚĞ Ć‰ÄžĆŒĆ?ŽŜÄžĆ? ĞŜ Ä?ÄžĹśĆšĆŒÄžĆ? ĆŒÄžĆ?Ĺ?ĚĞŜÄ?Ĺ?Ä‚ĹŻĆ?Í• ĂƾdžĹ?ĹŻĹ?Ä‚ĆŒ ĞŜ Ĺ?ÄžĆŒĹ?Ä‚ĆšĆŒĹ?Ă͘ Requisits  d’accĂŠs: Ć?ƚƾĚĹ?Ć? ^K Ĺ?ÍŹĹ˝ ĞƋƾĹ?ǀĂůĞŜƚĆ? Ĺ?ÍŹĹ˝ ÄžÇ†Ć‰ÄžĆŒĹ?Ä&#x;ĹśÄ?Ĺ?Ä‚ ĹŻÄ‚Ä?Ĺ˝ĆŒÄ‚ĹŻ ĚĞžŽĆ?ĆšĆŒÄ‚Ä?ĹŻÄž

CERTIFICAT Â DE Â PROFESSIONALITAT: Â

ORGANITZACIĂ“ Â I Â GESTIĂ“ Â DE Â MAGATZEM Â

Ď°ĎŹĎŹ ,KZ ^͘ Ď´ĎŹ ,Ĺ˝ĆŒÄžĆ? ĚĞ Ć‰ĆŒÄƒÄ?Ć&#x;ƋƾĞĆ? ĞŜ ÄžĹľĆ‰ĆŒÄžĆ?Ä‚ Ͳ /ĹśĹ?Ä?Ĺ? Ć‰ĆŒÄžÇ€Ĺ?Ć?Ćš ĎŽĎł ĚĞ Ĺ?ÄžĹśÄžĆŒ

^Ĺ˝ĆŒĆ&#x;ĚĞĆ? ĹŻÄ‚Ä?Ĺ˝ĆŒÄ‚ĹŻĆ?Í— ĂƉ ĚĞ žĂĹ?Ä‚ĆšÇŒÄžĹľÍ• ĂĚžĹ?ĹśĹ?Ć?ĆšĆŒÄ‚Ć&#x;Ćľ ÄžžžÄ‚Ĺ?Ä‚ĆšÇŒÄžĹľÄ‚ĆšĹ?Ğ͕ Ĺ?ÄžĆ?Ć&#x;Ĺż ĚĞ žĂĹ?Ä‚ĆšÇŒÄžĹľÍ• ĞƚÄ?͘ Requisits  d’accĂŠs: Ć?ƚƾĚĹ?Ć? ĂƚdžĹ?ĹŻĹŻÄžĆŒÄ‚Ćš Ĺ?ÍŹĹ˝ ĞƋƾĹ?ǀĂůĞŜƚĆ? Ĺ?ÍŹĹ˝ ÄžÇ†Ć‰ÄžĆŒĹ?Ä&#x;ĹśÄ?Ĺ?Ä‚ ĹŻÄ‚Ä?Ĺ˝ĆŒÄ‚ĹŻ ĚĞžŽĆ?ĆšĆŒÄ‚Ä?ĹŻÄž

Si  vols  rebre  mĂŠs  informaciĂł  i/o  fer  la  preinscripciĂł,  vine  i  t’informarem! Â

PLACES  LIMITADES Servei  OcupaciĂł  -­â€?  FormaciĂł  Ocupacional  Caldes  de  Montbui  >ÄžĆ? Ä‚Ć?ÄžĆ? ĚĞůĆ? DÄžĆ?ĆšĆŒÄžĆ? Ͳ ĎŽÄ‚ ƉůĂŜƚĂ ÄžĆ?ƉĂƚdž ĎŽÍ•ĎŻ Ͼϯ Ď­Ď­Ďą Ď­ĎŹ ϳϰ Ͳ ƉĨŽÎ›Ä?ĂůĚĞĆ?ĚĞžŽŜĆšÄ?ĆľĹ?͘Ä?Ä‚Ćš

14

COMARCA

Divendres, 10 de gener de 2014

el Diari del Vallès

El campus de Nadal Xnergic apropa als joves la impressiĂł en 3D i les noves tecnologies de programaciĂł El TecnoCampus va tancar el 3 de gener la segona ediciĂł del campus de Nadal d’Xnergic, un moviment posat en marxa ara fa un any en què s’apropen les noves tecnologies als joves per fomentar vocacions tecnològiques. Xnergic s’estructura en els campus de Nadal i de Setmana Santa i en grups d’entrenament que es duen a terme cada cap de setmana. La novetat d’aquest any dels campus de Nadal d’Xnergic ha estat que per primer cop s’ha celebrat a Granollers, a l’Escola Pia, a mĂŠs de a les instal¡lacions del TecnoCampus. Els 25 participants sĂłn nois i noies d’entre 13 i 17 anys, que aprenen de la mĂ d’alumnes d’enginyeria del TecnoCampus. Els participants han experimentat noves eines de hardware i de software, tant de robòtica com de programaciĂł. En robòtica, han fet modelaciĂł, construcciĂł i programaciĂł d’un braç robòtic amb apuntador lĂ ser, i han estrenat la nova impressora 3D. La tecnologia base utilitzada, Ardiono, es caracteritza per ser oberta i accessible. En programaciĂł, els nois i noies han fet disseny i construcciĂł de videojocs amb escenaris i personatges 3D. Els joves d’Xnergic, que ja tenen un cert recorregut perquè al llarg de l’any participen en els grups d’entrenament, han fet programaciĂł de videojocs amb tecnologia Sketchup i Unity 3D.

MĂŠs informaciĂł:

Oriol Ribet ComunicaciĂł i MĂ rqueting Telf. 678 794 288 www.tecnocampus.cat

Q TERRASSA

Contractats 30 treballadors a travĂŠs d’un pla d’ocupaciĂł per reforçar la recollida de la fulla bretot a reforçar la campanya Els Terrassa de la fulla, iniciada el passat treballadors, contractats mes d’octubre. per un L’Ajuntament de Terrassa Dimarts es van incorporar a perĂ­ode de l’Eco-Equip de Terrassa 30 reforça cada tardor la camsis mesos, treballadors contractats a panya de la fulla amb els reforçaran la travĂŠs d’un pla d’ocupaciĂł. SODQV G¡RFXSDFLy Ă€QDQoDWV neteja viĂ ria Aquestes persones, contrac- per la Generalitat de Catalu- de Terrassa. tades per un perĂ­ode de sis nya, tot i que enguany la immesos, es dedicaran a refor- plementaciĂł d’aquests plans çar la neteja viĂ ria amb tas- s’ha retardat. Finalment, les ques que no es fan ordinĂ ri- persones contractades van ament. Durant les primeres començar dimarts a treballar setmanes, se centraran so- repartides en dos torns. Q

Terranova CNC obre les seves portes a Sant Quirze del Vallès

REDACCIĂ“

AJUNTAMENT DE TERRASSA

Dos cursos gratuĂŻts per a aturats

La Caixa lliura al primer nadó de l’any una Llibreta Estrella Súper3 amb 2.000 euros

El Servei de Desenvolupament Empresarial i Ocupació (DESOC) de l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans ofereix dos cursos per a persones aturades. El primer Ês el de manipulació d’aliments L HO VHJRQ Wp FRP D ÀQDOLWDW formar els interessats en el maneig amb seguretat de carretó elevador. Les inscripcions es poden fer entre el 13 i el 17 de gener.

La Caixa ha donat la benvinguda al primer nadĂł nascut a Catalunya el 2014 amb l’obertura d’una Llibreta Estrella SĂşper3 que compta amb una aportaciĂł de 2.000 euros. L’entitat presidida per Isidre FainĂŠ i dirigida per Joan Maria Nin ha dut a terme aquesta iniciativa per cinquè any consecutiu amb OD Ă€QDOLWDW GH SURPRFLRQDU L incentivar l’estalvi infantil i ajudar les famĂ­lies en l’actual

PALAU-SOLITĂ€ I PLEGAMANS

conjuntura econòmica. La Caixa ha obert la Llibreta Estrella SĂşper 3 a nom del nadĂł, encara que, com ĂŠs KDELWXDO HQ HOV SURGXFWHV Ă€nancers en els que el titular pV XQ PHQRU HOV SDUHV KL Ă€guren com a representants. (O QHQ WDPEp HV EHQHĂ€FLDUj dels avantatges propis de la Llibreta Estrella SĂşper 3, entre els quals destaquen l’exempciĂł de comissions Ă€QV DOV DQ\V

Un altre avantatge important ĂŠs que els nens titulars d’aquesta llibreta d’estalvi gaudeixen periòdicament de promocions especials de la Caixa. Per exemple, la Caixa regala una estrella luminescent en obrir una Llibreta Estrella a nom de nens menors de 3 anys i, d’altra banda, premia l’increment de saldo dels clients entre 3 i 14 anys amb l’obsequi d’una guardiola digital.

Es tracta d’un centre dedicat a la nutriciĂł canina i felina. El seu compromĂ­s amb el client ĂŠs oferir-li assessorament, qualitat i bon preu. Perquè els temps canvien, cal acabar amb la idea simple de donar de menjar al gos o al gat, i començar a pensar que es tracta d’alimentar la nostra mascota. Per això, Terranova CNC ha creat l’iPet, un nou concepte de venda d’alimentaciĂł per a animals de companyia, mĂŠs enfocat al client, a les seves necessitats, mĂŠs accessible i adaptat als nous temps perquè tot aquell que vulgui visitar-los se senti com a casa. Si, per qualsevol motiu no podeu desplaçar-vos, tenen el servei a domicili: podeu fer els encĂ rrecs per telèfon, WhatsApp o correu electrònic. Terranova CNC ĂŠs una franquĂ­cia que compta amb 50 centres distribuĂŻts per tot Catalunya, principalment a la zona del Vallès. AixĂ­ doncs, sĂłn el nĂşmero 1 en franquĂ­cies de nutriciĂł canina i felina. Les grans marques d’aliments per a gossos i gats els avalen: Royal Canin, Eukanuba, Hills, Advance, Proplan, Nutro, Acana, MĂ xima, Winner Plus, la trufa, etc. Terranova CNC ĂŠs una empresa compromesa amb el benestar de les nostres mascotes, que col¡labora de forma desinteressada i solidĂ ria amb gosseres i centres d’acolliment, perquè no cal oblidar que aquesta empresa va nĂŠixer de la inspiraciĂł de Wanda, una gosseta recollida. Els trobarĂ s al carrer Montserrat Roig 1b de Sant Quirze del Vallès Tel. 937 212 456 | Mòbil/Wsp 644 234 563

Érem.Som.Serem Gener 2014

TRES-CENTS ANYS DELS FETS DEL 1714

Recordant la nostra història amb la mirada posada al futur Artur Mas, President de la Generalitat de Catalunya

“Farem del Tricentenari l’oportunitat d’escriure el nostre propi futur” Pàgina 16

Entrevista a Miquel Calçada, comissari de la commemoració

“Desitjo que els ciutadans es facin seva aquesta commemoració” Pàgines 18 i 19

Agenda d’actes 2014

Una commemoració per a tots els públics Pàgines de 20 a 22

Josep M. Mestres, Jordi Camí, Perejaume...

Les veus del Tricentenari Pàgines de 19 a 25

216 Monogràfic Especial

Divendres, 10 de gener de 2014

Divendres, 10 de de 2014 el Diari delgener Vallès

Érem.Som.Serem

PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA: ARTUR MAS I GAVARRÓ

Farem del Tricentenari l’oportunitat d’escriure el nostre propi futur Q

uan falten pocs dies per a l'inici de la commemoració nacional dels fets històrics del 1714 es van revelant progressivament els detalls dels actes que conformaran el programa. Un programa que estarà a l'altura de les expectatives de la ciutadania i de les exigències d'un Govern que –atenent el mandat del Parlament– considera aquesta commemoració un projecte estratègic per al país. Ho fem així perquè no és una efemèride qualsevol. No ho és pel que va significar aleshores. Els fets històrics que van succeir entre el 1707 i el 1714 tenen un impacte innegable en la nostra història moderna i contemporània; tant, que la sobirania perduda encara no l'hem recuperada plenament avui en dia. La Guerra de Successió va ser, abans que cap altra cosa, un conflicte global. És cert. Però no ho és menys que el fenomen admet una lectura en clau catalana, aleshores i ara. No només vam ser-ne l'escenari decisiu, sinó que els catalans de l'època van prendre-hi part de manera especialment activa. Per què ho feien? Aquella guerra no fou per als catalans una guerra successòria sinó un xoc de mentalitats. La seva motivació real en el conflicte fou la voluntat explícita de preservar els costums, les institucions, les lleis i la llengua propis davant l'intent uniformitzador sota l'hegemonia castellana que representava l'opció borbònica. I encara ens dolem de les seqüeles de la desfeta. És de justícia recordar amb rigor aquests fets i reconèixer la capacitat de resistència dels que ens han precedit en la defensa de la nostra identitat. Commemorar –amb la mateixa dignitat i normalitat que ho fan tots els països del món– és l'objectiu evident d'aquest Tricentenari. Però s'equivocarà qui pensi que és l'únic. Perquè els tres-cents anys dels fets del 1714 tampoc són una efemèride qualsevol per la seva coincidència amb una nova conjuntura que pot ser històrica. La cruïlla del 2014 ens ofereix l'oportunitat de mirar enrere i recordar una història que sovint ens han escrit altres. Però també ens ofereix la possibilitat, més estimulant, de fixar la mirada en el nostre futur i contribuir, entre tots, a escriure'l. Si la història l'escriuen els vencedors, convertim-nos en vencedors. És en aquesta clau que cal entendre el Tricentenari. Massa sovint, les urgències de tot tipus no ens permeten aturar-nos a reflexionar sobre el nostre futur. Però cal fer-ho si no es vol estar sempre a mercè d'un futur que altres decidiran per nosaltres.

Foto: Pedro Madueño

“ “

Es de justicia recordar amb rigor els fets de 1714 i reconèixer la capacitat de resistència dels que ens han precedit”

Si no som capaços de definir un futur atractiu per a tots els catalans, la nostra identitat s'esvairà”

Quin ha de ser el model educatiu de la Catalunya del demà? En quines iniciatives culturals i simbòliques es manifestarà la catalanitat? Quins sectors econòmics han de liderar la nostra recuperació? En quines tecnologies el país pot situar-se a l'avantguarda del món? Quin paper volem tenir en el concert internacional? Tenim les preguntes, que no són pas menors, i ara volem respostes, que mereixeran tot el talent i la reflexió. Esperem que el Tricentenari serveixi per habilitar espais perquè aquest debat col·lectiu, aquest diàleg cívic, es produeixi i fructifiqui. El talent sempre l'hem tingut –som un país creatiu i inquiet–. Ara, a més, és el moment. El Tricentenari ha de ser una crida al teixit social de tots els racons del país, una invitació a agafar-ne les regnes i posar l'accent cívic a la commemoració. La dificultat dels reptes que afrontem reclama el concurs del conjunt de la ciutadania per superar-los amb èxit. La commemoració dels fets del 1714 és una obligació contreta amb la ciutadania i amb la història. Però volem que sigui també una eina útil al

servei de la ciutadania i que ens permeti escriure el nostre propi futur. Reimaginar, cohesionar i projectar Catalunya són també objectius d'aquest Tricentenari. I són un compromís inequívoc d'aquest Govern, en la mateixa mesura que haurien de ser-ho de qualsevol que escolti la ciutadania a qui es deu. Són indestriables, doncs, el nostre esdevenidor i el nostre passat. I a la inversa. Si no som conscients del llegat dels catalans que ens van precedir, la nostra diagnosi serà errada i, en conseqüència, també ho serà qualsevol escenari que se'n desprengui. I si no som capaços de definir un futur atractiu per a tots els catalans d'avui i els del demà, la nostra identitat llanguirà i s'esvairà, indistingible. Aquí és on rau la pertinència de la celebració del Tricentenari, que ha de ser el nexe entre passat i futur. Ha de ser l'espai on enfortir els llaços de la nostra identitat compartida i, al mateix temps, on tots puguem participar en el disseny del nostre futur. Avui, tres-cents anys després, el futur és a les nostres mans.

Divendres, de gener de 2014 el Diari10del Vallès

3 Monogràfic Especial17

Divendres, 10 de gener de 2014

www.tricentenari.cat

COMMEMORAR, REIMAGINAR, COHESIONAR I PROJECTAR, ELS SEUS OBJECTIUS

Una commemoració que trenca tòpics El Tricentenari impulsat per la Generalitat no es constreny als límits del record històric sinó que presenta un projecte ampli i complex, adreçat a tots els públics

D

eixeu de banda qualsevol prejudici que poguéssiu tenir respecte a la commemoració dels fets del 1714. Molt probablement esteu equivocats de cap a peus. La bona notícia, però, és que, un cop superat el sotrac inicial, el projecte supera les expectatives que s'hi tinguessin dipositades. Evidentment, el Tricentenari recordarà els fets històrics del 1714 (la Guerra de Successió i el seu temps en general i el setge de Barcelona en particular), que són la seva raó de ser. Però, si fem cas dels objectius manifestos de la commemoració, això només en serà una quarta part. Les altres tres (reimaginar, cohesionar i projectar) són les convidades sorpresa en aquesta festa cívica. El Tricentenari, i així ho afirma el seu comissari, Miquel Calçada, sempre que en té ocasió, pretén convertir-se en una oportunitat per reimaginar la Catalunya del futur en alguns dels seus aspectes més rellevants. Quin ha de ser el model educatiu català per a les noves generacions? Quina fesomia ha de tenir l'economia catalana postcrisi? Quin paper pot tenir Catalunya en un món competitiu i hiperconnectat? A quinze dies vista de l'inici de la commemoració, l'únic que és clar són les preguntes. Perquè les respostes a qüestions de tanta profunditat només poden ser col·lectives, meditades i inclusives. I amb aquest propòsit es convoca tots els catalans a participar activament en els espais de reflexió i debat que el Tricentenari anirà generant al llarg del 2014. Uns espais que, per fer abastable l'amplitud del programa d'actes, s'han agrupat temàticament en set eixos estratègics que ordenen la narració i posen l'accent en els seus aspectes fonamentals. I, d'aquests, de nou, uns –actes institucionals, cultura– són més previsibles que no pas d'altres –pensament o economia–. I una última sorpresa: l'eix de projecció internacional, que replica, a escala, el Tricentenari a les principals ciutats del món.

1 ACTES INSTITUCIONALS El vessant més solemne del Tricentenari. S'hi concentren els pocs esdeveniments de caràcter marcadament institucional que ofereix un programa amb un clar accent cívic. Pocs però molt significatius: l'acte inaugural el proper 11 de gener a la Seu Vella de Lleida –una picada d'ullet a la primera ciutat catalana que va caure en mans borbòniques–, l'acte de cloenda a finals del 2014 i, entremig, la Diada. Encara que la commemoració s'allargarà durant tot el 2014, l'imaginari popular té marcat al calendari l'Onze de Setembre en vermell. La coincidència dels 300 anys exactes de la caiguda de Barcelona amb el clam majoritari de la societat civil fan que la propera Diada sigui més esperada que cap altra de les que l'han precedit.

2 PENSAMENT Probablement, l'àmbit més sorprenent de tot el Tricentenari. A banda dels congressos històrics internacionals per recuperar amb rigor els fets de la Guerra de Successió, tan necessaris com previsibles, destaquen amb força dos actes de l'eix: el Congrés de Prospectiva i el Fòrum Internacional d'Educació i Tecnologia. El primer portarà per primera vegada a Catalunya i al sud d'Europa experts mundials en una disciplina –encara desconeguda aquí– que vol generar escenaris possibles de futur a mitjà termini en temàtiques estratègiques com la tecnologia i el seu impacte social. El segon serà l'espai de trobada de figures internacionals del món de l'educació per analitzar l'impacte de la tecnologia en el procés educatiu, un àmbit en què Catalunya està a l'a-

vantguarda. L'eix de pensament és la traducció pràctica de l'objectiu ambiciós de la commemoració de “reimaginar” el futur de Catalunya.

mostrar el moment dolç que travessa el panorama musical català en tots els estils. A les 366 biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Públiques de Catalunya els lectors d'arreu del país podran gaudir d'exposicions itinerants sobre el 1714 o participar en una Viquimarató, editant continguts de la Viquipèdia en un nou exemple de la cruïlla entre passat i futur que és aquest Tricentenari. També forma part d'aquest eix una de les activitats més simbò3 CULTURA liques de tot el programa i que més ressò ha obtingut fins avui: la plantació d'un roure a la muntanya de En una commemoració que celebra Montserrat amb terra de tots els la persistència de la identitat cata- municipis catalans. lana i la seva projecció futura no podia faltar-hi un programa a l'entorn de la cultura, que és on la catalanitat –els seus símbols, els seus valors– es manifesta de manera més evident. L'eix més voluminós del Tricentenari per nombre d'actes no és només un exercici de memòria sinó que ha aconseguit imprimir-li un gir inesperat i acollir activitats de totes les disciplines artístiques des d'una perspectiva contemporà- 5 ENSENYAMENT nia. Entre les primeres, 300 Onzes de Setembre, al Museu d'Història, o la retrospectiva d'Antoni Vilado- En un moment en què cal reivinmat, el pintor per excel·lència del dicar el model educatiu català, tan segle XVIII català. Entre les segones, singular com reconegut, el TricenMareperlers i ovaladors, de Perejau- tenari pren partit a favor de la come, al MNAC, que cerca la conne- munitat educativa dotant-la de rexió entre la tradició i l'avantguarda cursos per millorar l'ensenyament artística catalana, o L'artista, la his- i la comprensió de la pròpia històtòria, el futur, un exercici d'imagi- ria, concretament del capítol de la nació del futur des de l'art contem- Guerra de Successió. L'eix agrupa porani al MACBA. Un programa un petit nombre d'actuacions que tan sòlid com ampli que exigeix es concentraran als centres d’enuna capbussada pacient en l'agen- senyament, com a símbol de la da d'actes previstos per al 2014. continuïtat entre passat, present i futur. En un entorn, l'escola, on es produeix nou coneixement i es fomenta el talent de les noves generacions. I on també es transmeten valors col·lectius a través d'accions com la massiva volada d'estels que es preveu a les escoles catalanes en el marc de la Jornada de les Llibertats i els Drets Humans. 4 FESTIU, PARTICIPATIU I SIMBÒLIC

No tot el Tricentenari ha de ser debat i reflexió; la commemoració també tindrà un vessant lúdic que l'aproximarà al conjunt de la ciutadania. L'eix dóna cabuda a un seguit d'activitats diverses que tenen com 6 PROJECCIÓ INTERNACIONAL a punt en comú la seva vocació participativa. Catorze concerts aprofitaran el marc dels principals festi- Durant la Guerra de Successió, vals del país al llarg del 2014 per que no va ser altra cosa que un

dels primers conflictes globals, els catalans austriacistes defensaren la seva causa a les cancelleries europees a través d'opuscles que es conegueren amb el nom de The case of the Catalans . Avui, tres-cents anys després, l'interès per Catalunya i el que hi passa ha reviscolat, a Europa i més enllà. Conscients d'aquest interès, els promotors del Tricentenari han fet una selecció dels elements més exportables de la catalanitat –de Miró a Fontcuberta passant pels germans Roca– per mostrarlos al món. I, a través d'ells, convertir el Tricentenari en un vehicle per portar a les principals ciutats del món els actius –la creativitat, el talent, el caràcter emprenedor– que Catalunya pot oferir a un món cada vegada més competitiu.

7 ECONOMIA

La prova que les intencions d'aquest Tricentenari no són retòriques és la inclusió d'un àmbit dedicat en exclusiva a l'economia. Un gest necessari, en el context actual, però sorprenent en una commemoració que alguns preveien històrica. És cert que algunes activitats ressegueixen el pes d'alguns sectors econòmics des del 1714 fins a l'actualitat (com l'exposició 300 anys de moda a Catalunya o L'artesania, un pilar econòmic el 1714, en el marc de la Setmana de l'Artesania de Catalunya), però el centre de gravetat de l'eix és en un conjunt d'actuacions que volen fer visible el dinamisme econòmic de la Catalunya d'avui i, sobretot, projectar la Catalunya de demà. Quines idees, persones i projectes mouen Catalunya? Quins són els reptes i oportunitats de l'emprenedoria? Quin és l'estat actual de la recerca a Catalunya i quin lloc ocupa al món? Quin impacte econòmic tenen les innovadores indústries culturals catalanes? Totes les respostes, el 2014. Juli Bonmatí

4 Monogràfic Especial

18

Divendres, 10 de gener de 2014

Divendres, 10 de gener de 2014

el Diari del Vallès

Érem.Som.Serem

L’ENTREVISTA: MIQUEL CALÇADA

“Desitjo que els ciutadans es facin seva aquesta commemoració” Alba Fernández i Dídac Roig

M

iquel Calçada i Olivella (Sabadell, 1965) ens convoca a primeríssima hora del matí al Palau de la Generalitat. Malgrat l'hora, ens rep amb el seu característic aspecte impecable en un despatx que encara fa olor de cafè. A la taula, a tocar de l'ordinador que no deixarà de mirar de reüll mentre duri l'entrevista, piles ben endreçades d'informes que s'intueixen qualsevol cosa menys decoratius: pàgines lleugerament rebregades per la lectura, línies subratllades, notes als marges. En unes prestatgeries blanques destaquen els volums de Francesc de Castellví i Victus, la popular novel·la de Sánchez Piñol. El Pati dels Tarongers, només a dues passes, és un recordatori constant de la solemnitat de l'empresa, allunyada dels registres amb què fins ara s'havia vinculat. Un recordatori que, com revela aquesta conversa, és del tot innecessari: fer arribar la commemoració dels fets del 1714 a tots els ciutadans de Catalunya s'ha convertit en el repte més gran de Miquel Calçada. Ja s'ha fet a la idea que es dirigeixin a vostè com a comissari? [Riu.] Se'm fa estrany, encara. I potser quan m'hi hagi acostumat ja no ho seré. Al cap i a la fi, aquesta és una dedicació que té data de caducitat. El va sorprendre la proposta del Govern perquè liderés la commemoració? Sí, no us enganyaré. No m'ho esperava. Però estic molt agraït que es pensés que jo podia estar a l'altura de les exigències d'un projecte com el Tricentenari. Són més de mil actes arreu del país, al llarg d'un any sencer, implicant-hi diversos departaments de la Generalitat, la pràctica totalitat d'institucions del país –des del Parlament fins al consistori de la vila més petita– i bona part de la societat civil treballant-hi colze a colze. Però això només és una conseqüència de la seva importància. El que converteix el Tricentenari en un projecte estratègic per al país és la rellevància de la Guerra de Successió i el seu desenllaç en la nostra història moderna i contemporània. El 1714 és un moment clau perquè explica en bona part com som avui i condiciona, en la mateixa mesura, com podrem ser demà. Però vostè no és historiador. No, tothom ho sap. Tinc molt d'interès per la nostra història, en general, i he llegit molt sobre l'època de la Guerra de Successió, en particular, però amb cap vocació acadèmica. Tinc clar que si hagués calgut un historiador no m'ho haurien proposat a mi. I, per tant, que estaven buscant alguna altra cosa quan van ferho, una altra manera d'entendre la commemoració que anés més enllà del record estricte

“ “

El 1714 és un moment clau que explica en part com som avui i condiciona com podrem ser demà”

El Tricentenari, com la Catalunya del demà, o és de tots o no serà”

Foto: Rubén Moreno

d'uns fets, que pogués fer arribar el Tricentenari al conjunt de la ciutadania, no només als que estan interessats en la història. De totes maneres, el Tricentenari compta amb l'assessorament dels principals experts en aquest període –encapçalats per Agustí Alcoberro, director del Museu d'Història–, que garanteixen que s'expliqui amb tot el rigor que es mereix. Se sentia preparat per assumir aquest repte? Jo no he deixat mai de preparar-me. No per ser comissari del Tricentenari en concret, és clar, però sí per posar-me al servei del meu país quan fos necessari. I quan es va presentar aquesta oportunitat no ho vaig dubtar gaire. No és un moment per a renúncies sinó per fer un pas endavant. L'exigència i les expectatives són molt grans. Tant com el meu compromís i dedicació. I gairebé tant com tot el suport amb què compto: jo en sóc la cara visible, però els treballadors públics d'aquests país hi han posat el coll per

fer-ho possible. L'èxit de la commemoració ho serà gràcies al seu esforç i a la complicitat de la ciutadania. Quan falten pocs dies per a l'acte inaugural, és el Tricentenari que s'imaginava? M'ha passat una cosa força curiosa: no és el Tricentenari que m'hauria imaginat abans de ser nomenat, però un any i mig després sí que és el que crec que el país necessita. Suposo que tothom té una imatge al cap de com hauria de ser una commemoració històrica, i també la tenia jo. Però hem volgut donar dues o tres voltes a la idea i aprofitar la commemoració com una oportunitat. Una oportunitat per al record, és clar, però sobretot una oportunitat per reimaginar el país, per repensar-lo en els seus àmbits més rellevants i projectar-lo al món. Recordarem la nostra història i hi donarem valor, per descomptat, però ho farem amb la mirada posada en el nostre futur col·lectiu. Mirant-m'ho ara, entenc que no podria

Divendres, 10 de gener de 2014

el Diari del Vallès

Monogràfic Especial 5

19

Divendres, 10 de gener de 2014

www.tricentenari.cat ser de cap altra manera i estic molt satisfet amb la programació de la commemoració, amb els seus objectius i amb els seus principis. Diu que és el Tricentenari que el país necessita, però és el que es pot permetre? Des del primer dia he pensat en el Tricentenari com una inversió, mai com una despesa. He tingut molt clar que havia de servir al país, que havia de ser útil per als ciutadans i espero que les activitats ho reflecteixin. Estan plantejades per traslladar les capacitats i potencialitats del país i posar el seu granet de sorra per atraure talent i inversions i per ajudar a recuperar la nostra autoestima col·lectiva contribuint a superar aquesta situació de crisi. I si posem en context el cost del Tricentenari amb el d'altres commemoracions similars que han succeït recentment en entorns propers, estem clarament per sota de la mitjana. Molt per sota. Tindrem una commemoració austera, és cert, però que estarà a l'altura del que l'efemèride i el país mereixen. Destaqui alguna activitat del programa. [S'ho pensa.] Ostres, aquesta sí que és difícil! Totes tenen la seva raó de ser i van dirigides a públics molt diversos, a causa d'aquesta obsessió de fer del Tricentenari una commemoració autènticament inclusiva i transversal. Mulli's una mica. No puc, no puc. Més enllà del meu criteri, desitjo que la ciutadania es faci seva aquesta commemoració. Hi ha des de grans congressos, com el de Prospectiva a l'octubre o el Fòrum Internacional d'Educació i Tecnologia a Tarragona al juny, fins a actes simbòlics com la plantació d'un roure a Montserrat amb terra de tots els municipis catalans. Des de concerts de tots els estils musicals que recorreran tot Catalunya dins de la programació dels grans festivals fins a grans exposicions al MACBA, el MNAC o el Museu d'Història de Catalunya. Presentarem la Ruta 1714, que ressegueix els escenaris de la Guerra de Successió per 52 municipis amb una oferta potent de turisme cultural i gastronòmic a l'altura de la Ruta del Císter o la del Romànic. A tot el país, durant tot l'any, estaran passant coses constantment. Jo recomano a tothom que es mirin amb calma l'agenda, que tafanegin al web, que segur que hi trobaran activitats del seu interès. És una commemoració de consum intern només? No, en absolut. Per primera vegada a la història, potser des de la Guerra de Successió, el món ens

Perfil Miquel Calçada és un d'aquells personatges públics que fan honor al tòpic de “no necessita presentació”. Com a periodista, és un dels comunicadors més coneguts i reconeguts del país els últims trenta anys, amb una trajectòria molt àmplia als principals mitjans, ja sigui com a conductor, guionista, productor o empresari. L'any 1983, amb només 17 anys, entrava a formar part del primer equip de professionals que estrenava una Catalunya Ràdio nova de trinca i des d'aleshores no ha parat. Al seu cur rículum hi ha referències mítiques a la ràdio i la televisió, com Mikimoto Club, Pasta gansa, Oh, Bongònia o Persones humanes i, des de darrere les càmeres, Les aventures del Capità Enciam . És fundador del Grup Flaix, pel qual va merèixer el Premi Nacional de Radiodifusió l'any 2000. Actualment compagina la seva tasca al capdavant del grup amb la preparació de la nova temporada d'Afers exteriors. Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Abat Oliba, la seva inquietud acadèmica ha passat més desapercebuda pel gran públic. Amb estudis universitaris de Dret i Humanitats, és Màster d'Administració Pública i Relacions Internacionals per la Maxwell School de Nova York, l'escola degana en afers públics dels EUA. L'any 2010 va ser guardonat pel Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) per la seva defensa dels drets dels pobles.

mira. No és una exageració ni un desig: és una constatació. Podeu fer la prova. Si busqueu referències a Catalunya als grans mitjans de comunicació globals hi trobareu alguns fets aïllats: Pau Casals, els Jocs Olímpics, les victòries del Barça. Però aquesta tendència va canviar el juliol del 2010 i es va accentuar encara més el setembre de l'any passat. El món es pregunta què passa a Catalunya, hi envien corresponsals, se'n parla a les portades. És la nostra oportunitat per mostrar-los com som, les nostres potencialitats com a país, tot allò que sabem fer ben fet. Per això, dins del nostre programa internacional, instal·larem un aparador a París, Berlín, Nova York o Brussel·les. El Tricentenari ha de ser una eina per projectar Catalunya, en l'espai, fora de les nostres fronteres, i també en el temps, cap al futur. Insisteix molt en aquesta idea de futur. És clar! La història ja no podem canviar-la. Tot el que podem fer, que no és poc, és explicarla amb rigor. Però el que sí que és a les nostres mans –a les de tots, no a les del Tricentenari– és definir un futur desitjable per a Catalunya i els seus ciutadans. Crec que és una idea que queda molt ben resumida en la divisa de la commemoració, “Érem. Som. Serem”, així, sense un punt darrere de “Serem”. El que hem sigut i el que som és inqüestionable, i així ho reconeixerem. La continuïtat de la identitat catalana, la seva persistència al llarg de tres segles plens de dificultats, és un acte d'heroisme tan gran com la resistència a un setge de catorze mesos. Però el Tricentenari, al cap i a la fi, no deixa de ser un reflex més o menys fidel del nostre futur com a país. És un procés obert, amb múltiples possibilitats, i de nosaltres depèn la direcció que prenguem col·lectivament. Com hem d'entendre aquesta commemoració en un context de gran efervescència social a Catalunya? Cadascú té llibertat per entendre-ho com vulgui. Però el Tricentenari no és aliè al moment que estem vivint –on pràcticament tot està en qüestió– sinó que se n'aprofita. Quin moment millor per preguntar-se com volem que sigui l'economia, l'ensenyament o la tecnologia de la Catalunya del futur? M'agradaria que el Tricentenari facilités espais de reflexió i debat en molts àmbits perquè tots -vinguem d'on vinguem i pensem el que pensem- hi participem de manera activa. Al cap i a la fi, el Tricentenari, com la Catalunya del demà, o és de tots o no serà.

LES VEUS DEL TRICENTENARI

,any 2014 Catalunya commemorarà el Tri-

L

Ferran Estruch i Torrents Alcalde de Cardona

Cardona, darrer baluard de les llibertats catalanes

centenari de la fi de la Guerra de Successió, una commemoració en la qual Cardona tindrà un protagonisme destacat. Cardona va ser durant la Guerra de Successió una de les viles catalanes més significades en la defensa de la causa catalana. El seu castell va esdevenir un símbol de la resistència a ultrança de les llibertats catalanes durant tot el conflicte i, especialment, durant el setge de 1711 i en la capitulació de la fortalesa el 18 de setembre de 1714, quan tot el país es trobava sota el domini de l'exèrcit borbònic. Per recordar aquests fets històrics i homenatjar els defensors de Cardona i del país, l'Ajun-

tament cardoní ha bastit un programa d'actes i activitats que se sumen als que la Generalitat de Catalunya ha previst per commemorar el Tricentenari de la Guerra de Successió. Us animem, doncs, a participar en els actes commemoratius del Tricentenari de la fi de la Guerra de Successió a Cardona, a conèixer la nostra història i la història del país, i a formar part d'una commemoració que contribuirà a enfortir i cohesionar el futur de la nostra societat. El Castell de Cardona va ser el darrer baluard de les llibertats catalanes, una fortalesa mai vençuda per la força de les armes, i avui, més que mai, davant els reptes que tenim com a país, aquest és un passat que ens omple d'orgull.

AL TERRITORI: COMISSARIS... Arran de la commemoració dels fets del 1714 també des de les institucions locals, arreu del país, ens hem familiaritzat amb la figura del comissari. El primer de tots a ser nomenat, l'abril de 2012, fou el conegut periodista i historiador Toni Soler (Figueres, 1965), comissari dels actes commemoratius de l'Ajuntament de Barcelona. Però n'hi ha més.

SITGES. MARÇAL SINTES (VILAFRANCA DEL PENEDÈS, 1967) El periodista, professor universitari i director del CCCB presideix la comissió local de Sitges. El tret de sortida de la commemoració fou el passat 27 de juliol, quan es complien 300 anys de l'entrada dels borbònics a la vila. Les activitats de la commemoració sitgetana comptaran amb la participació activa del teixit associatiu de la vila.

VALLS. JAUME PROS (BARCELONA, 1963) La primera ciutat del Camp de Tarragona a tenir la seva pròpia comissió ha escollit el comunicador i gestor cultural Jaume Pros com a comissari. Lidera una commemoració que vol recuperar la història d'uns territoris que van viure temps especialment convulsos, quan viles veïnes s'alineaven en bàndols oposats, un enfrontament que va reproduir-se entre les parets del monestir de Santes Creus.

...I COMISSIONS Des de Cardona fins a Cervera passant per Sort, la Seu d'Urgell o Sant Hilari Sacalm i amb Barcelona al capdavant, molts municipis han dissenyat programes commemoratius propis en ocasió del Tricentenari. Altres, però, han considerat que el Tricentenari era prou important perquè la seva commemoració superés els límits dels consistoris i consells comarcals i hi confluís bona part del teixit cívic i cultural local. A banda de Sitges i Valls, s'han creat comissions al Bages, el Lluçanès, el Maresme i Osona, i és probable que se'n presentin d'altres les properes setmanes. En la majoria dels casos van ser territoris molt rellevants durant la Guerra de Successió i avui, tres-cents anys després, recorden i recreen l'efemèride, amb un accent clarament històric. Algunes, com la d'Osona, tenen també presència i activitat a la xarxa.

6 Monogràfic Especial 20

Divendres, 10 de gener de 2014

Divendres, 10 de de 2014 el Diari delgener Vallès

Érem.Som.Serem

Agenda Tricentenari

LES VEUS DEL TRICENTENARI

Josep Maria Mestres Director artístic

Escoltem les pedres

S

empre recordaré la primera impressió en posar els peus a la Seu Vella de Lleida, en creuar l'imponent claustre i penetrar a la no menys espectacular basílica: una esgarrifança. Una esgarrifança provocada d'una banda per l'harmonia i la bellesa de l'es-

pai i de l'altra per la constatació de les agressions que ha sofert des del 1707, quan fou convertida en caserna militar per ordre de Felip V, i posteriorment en ser utilitzada com a camp de concentració durant la Guerra Civil, després altra vegada com a caserna militar… Tot plegat fins al 1948, quan s'inicia una etapa de restauració i es restitueix el meravellós conjunt monumental al seu veritable i legítim propietari: el poble, la ciutat de Lleida. L'11 de gener, a la Seu Vella de Lleida, retrem homenatge a una gent que, ara fa tres-cents anys, van lluitar i van donar la vida per preservar els drets i les llibertats del seu país. Serà la commemoració d'uns fets històrics, però també la celebració

del ser, de l'existir com a poble. Sense cofoisme, però reivindicant amb força una cultura i una idiosincràsia particulars: les nostres. Mirarem enrere sense rancúnia, però també sense por. Perquè volem entendre què ens ha passat des d'aquell primer Onze de Setembre heroic i fatídic. I ens hi ajudaran les veus d'una mostra dels nostres creadors incontestables de tots els temps: Guimerà, Rusiñol, Maragall, Sagarra, Carner, Màrius Torres, Pla, Espriu, Candel, Martí i Pol… Hi posarem la música de l'època (Domènec Terradellas, Francesc Valls, Händel…), però també la d'ara (Josep Prenafeta, Albert García Demestres…), i sentirem com ressona tot plegat a les parets de la Seu Vella de Lleida. I és possible que, si escoltem amb atenció, les pedres

també ens parlin i ens ajudin a tro- nostra llibertat nacional. Al Museu bar els camins d'un futur més just d'Història de Catalunya, el 1714 tani esperançador. ca el relat de la segona planta, iniciat amb els primers grups humans que van poblar el nostre país, i obre el de la planta següent, que arriba fins als nostres dies. L'exposició 300 Onzes de Setembre. 1714-2014 ressegueix el fil del record i la memòria d'aquells fets: des de la guerrilla i l'exili de la postguerra de Successió fins al catalanisme polític dels segles XX i XXI, tot passant pels Agustí Alcoberro forjadors de la Diada, amb la RenaiDirector del Museu xença del XIX. D'ençà de 1714, cada d'Història de Catalunya generació ha recordat i ha homenatCrònica de 300 diades jat la gent que aleshores va defensar les llibertats de Catalunya. Des de l 1714 assenyala un punt d'infle- 1886 el poble català ha commemoxió en la nostra història: la fi de rat la seva Diada Nacional l'Onze de l'estat català, però també l'inici Setembre -en llibertat o en clandesde la lluita per la recuperació de la tinitat. I sempre ho ha fet com a ex-

E

Divendres, de gener de 2014 el Diari10del Vallès

7 Monogràfic Especial21

Divendres, 10 de gener de 2014

www.tricentenari.cat

pressió de la llibertat. L'exposició es complementa amb un ampli programa d'activitats acadèmiques i festives, i també de visites per a les escoles i les famílies. El Museu d'Història de Catalunya ha dotat també de formats digital i itinerant l'exposició Catalunya i la Guerra de Successió, que va produir el 2007. Aquesta exposició recorrerà durant el 2014 alguns dels principals museus del país, i també es pot consultar a través dels webs del MHC i del Tricentenari. A més, juntament amb la Universitat Pompeu Fabra, organitza el Congrés Internacional “Els tractats d'Utrecht: Clarors i foscors de la Pau. La resistència dels catalans”, que se celebrarà a Barcelona i Cardona l'abril de 2014. I va impulsar la Ruta 1714, que aplega cinquanta espais i monuments del pa-

A

ís. La recent cessió de l'escultura de questa exposició és un proRafael Casanova, obra de Rossend jecte específic per al Museu Nobas, que va servir de prototipus Nacional d'Art de Catalunya, per a la realització del seu conegut centrat en una reflexió al voltant monument, augura altres pròximes de les connexions entre la tradició aportacions a la nostra col·lecció. artística i l'avantguarda en l'art català. Una proposta que vol oferir una mirada transversal sobre la creació artística catalana i la idea d'un possible fil conductor que la fa recognoscible al llarg dels segles. Moltes vegades m'he demanat pel gran nombre de formes més o menys ovalades que hi arriba a haver en la creació catalana del segle XX. D'ovals i ovalaments, només Perejaume en l'obra d'Antoni Gaudí, ja en poArtista dríem fer una bona ollada. Però la forma es perpetua tant o més viva Perejaume Mareperlers i bonyeguda quan mirem les creai ovaladors. Barroc/ cions de Joaquim Mir, de Joan MiAvantguarda ró, de Josep Maria Jujol, de Salva-

dor Dalí, d'Antoni Tàpies. Aleshores podem pensar que aquests ovals pertanyen a una comunitat d'imaginació [...]. [...] L'oval és una forma cosmològica, i alhora, la forma cranial de les cavitats oculars, i també, una deformació ajaguda i tubercular -més de nou que d'ametlla- de la màndorla romànica. A partir d'aquesta figura essencialment barroca i, doncs, que es planta com una llavor en la Catalunya rural i allocada dels segles XVI, XVII i XVIII, ens proposem tant de descobrir com de generar una carena de lligams que ens dugui de camí fins a l'obra de mareperlers i ovaladors extraordinaris com Josep Maria Jujol, Joan Miró o Antoni Tàpies, entre d'altres. [...] [...] Solidaritat temporal. Ebrietat de la memòria. Cadàvers i llavors

d'obres sebollides les unes en les altres, esberlant-se les unes en les altres. Hi ha centenars d'indicis d'aquesta mirada fonda i pròxima alhora, d'aquesta pertinença obscura i estranyesa obscura en què, allò que les obres fan perdurar a través d'allò que innoven, revela una gran familiaritat, una gran immediatesa de les obres amb el fons.[...] [...] Ajuntades així les coses, i ajustades així, l'avantguarda, en la seqüència temporal, passa a actuar com una restauració, com si quedés estranyament incorporada al relat dels orígens.

(Fragments de Mareperlers i ovaladors, edició d'Enciclopèdia Catalana-Edicions 62, publicació en curs.)

822 Monogràfic Especial

Divendres, 10 de gener de 2014

Divendres, 10 de de 2014 el Diari delgener Vallès

Érem.Som.Serem

LES VEUS DEL TRICENTENARI

Francesc Miralpeix Vilamala Professor d'Història de l'Art de la Universitat de Girona

Una exposició, cinc seus: 'El pintor Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755)'

E

n el marc dels actes commemoratius del tres-cents aniversari de la Guerra de Successió, el Museu d'Art de Girona, el Museu de Mataró, el Museu-Arxiu de Santa

Maria de Mataró, el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal i el Museu Nacional d'Art de Catalunya, en col·laboració amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la comissió dels actes commemoratius del Tricentenari, han impulsat la celebració simultània arreu del territori català de cinc exposicions dedicades al pintor Antoni Viladomat i Manalt (16781755). Aquesta excepcional iniciativa de col·laboració entre diferents museus i institucions del nostre país, que es complementa amb l'edició d'una extensa monografia amb el primer catàleg crític complet de l'obra d'Antoni Viladomat, permetrà posar a l'abast del gran públic una amplíssima selecció de pintures i dibuixos d'un dels artistes més rellevants del període. Cada mostra posarà l'accent en un aspecte concret de la seva extensa

i heterogènia producció, de manera que totes juntes permetran emplaçar el pintor i el seu art al bell mig de la gran cruïlla artística que suposà la Guerra de Successió per a les arts del Principat. No en va, Antoni Viladomat fou qui encaminà una pràctica artística fortament arrelada en la tradició dels tallers cap a la modernitat de les acadèmies, ja fos pledejant contra el Col·legi de Pintors de Barcelona per exercir lliurement l'ofici o ensenyant l'art del dibuixant en el si del seu taller. Els visitants de les exposicions podran copsar de ben a prop l'extraordinària qualitat dels seus dibuixos, gaudir de la varietat temàtica dels diferents gèneres artístics que conreà -tan dispars i exigents com el bodegó, el retrat o la pintura d'històriesi resseguir la memòria i el reconeixement que la societat catalana li ha dedicat ininterrompudament al llarg de 300 anys.

Núria Betriu Directora del Programa Catalunya Emprèn

Idees, projectes i persones que mouen Catalunya

E

l programa Catalunya Emprèn s’adhereix a la commemoració nacional del Tricentenari de la Guerra de Successió organitzant una exposició que vol mostrar les idees, els projectes i les persones que mouen Catalunya avui. El caràcter emprenedor ha identificat històricament el desenvolupament del país, com ho demostra

el dinamisme econòmic i social de la Catalunya moderna de fa tres-cents anys o la industrialització contemporània, al costat dels grans moviments culturals del nou-cents. Avui, aquesta capacitat d'iniciativa empresarial i social se segueix reflectint en les persones que impulsen la Catalunya actual, des de l'enginy, l'esforç, la imaginació, la creativitat, la innovació i l'excel·lència, etc. Valors i actituds que representen la manera de ser d'un país i que ens permeten confiar, des de l'autoestima i l'optimisme, en la Catalunya que es projecta cap a un futur d'oportunitats. Aquesta exposició vol ser el reflex d'aquests nous testimonis de la vitalitat de la societat catalana i, alhora, vol fer un reconeixement a la cultura emprenedora del nostre país. Avui, com fa tres-cents anys, tenim les persones, les idees i els projectes per moure Catalunya.

Divendres, de gener de 2014 el Diari10del Vallès

9 Monogràfic Especial23

Divendres, 10 de gener de 2014

www.tricentenari.cat

Laura Borràs Directora de la Institució de les Lletres Catalanes

Sant Jordi 2014: una diada internacional

L

a diada de Sant Jordi a Catalunya és una festa singular de valors universals que forma part de la cartografia emocional de la nostra identitat. Aquesta celebració, consolidada des del punt de vista ciutadà, fa uns anys que ha començat també a cridar l'atenció de la comunitat internacional (coincidint amb la celebració del Dia Internacional del Llibre), i ha esdevingut un element d'atracció per a turistes i ciutadans d'arreu del món. La festa se celebra actualment en llocs com Tòquio, Nova York o Londres.

“El Tricentenari incidirà en la dimensió internacional de Sant Jordi” En aquest context, la programació del Tricentenari es vol fer partícip de la celebració. El 23 d'abril de 2014, volem celebrar un Sant Jordi especial. El caràcter festiu i participatiu de la celebració, juntament amb el fet que els seus elements centrals són símbols de caràcter universal, fan que Sant Jordi com a celebració dels llibres i les roses sigui una festivitat exportable i molt ben acollida arreu del món. El Tricentenari incidirà en la dimensió internacional de Sant Jordi. Per fer-ho es comptarà amb la complicitat d'uns prescriptors culturals de primer ordre, els ciutadans de Catalunya, que tindran a la seva disposició un web creat especialment per a l'ocasió des d'on podran compartir amb amics, familiars i coneguts d'arreu del món una petita mostra de la identitat i la cultura catalanes en forma de continguts digitals. La Institució de les Lletres Catalanes crearà un espai al seu portal www.lletrescatalanes.cat dedicat a la diada de Sant Jordi 2014, que oferirà la possibilitat de compartir textos i roses virtuals per projectar la diada al món, proposant també un Doodle dedicat a la festa de la literatura i dels enamorats, dels llibres i les roses. La diada de Sant Jordi es contextualitza en el marc de la commemoració del Tricentenari com una oportunitat per comunicar la cultura catalana al món, en un context participatiu i festiu, en què es busca la complicitat dels ciutadans i ciutadanes com a ambaixadors i prescriptors de la cultura.

Gregorio Luri Filòsof i pedagog

Francesc Xavier Grau Vidal Aleix Planas Rector de la U. Rovira i Virgili Director del Congrés Internacional de Prospectiva Nous escenaris Fira de Barcelona

Pensem el país des de les biblioteques: d'aprenentatge des d'una Mirant al futur visió transformadora acció paral·lela

A

quest és un projecte de celebració joiosa del que som... quan gosem situar-nos a l'altura de les nostres possibilitats més altes. Tenim el convenciment que el millor del poble català no es troba en la nàusea (en el rebuig més o menys agre del que no ens agrada), sinó en l'apetit (en la voluntat serena de ser el millor que poden arribar a ser, sense complexos i sense estridències innecessàries). Una cultura està viva mentre el millor d'ella mateixa convoca la joia col·lectiva. Però la vida d'una cultura és sempre fràgil. Per això cal oferir-la com si fos nova a cada generació. L'activitat Pensem el país des de les biblioteques es desenvoluparà de forma paral·lela en 25 biblioteques molt diferents de Catalunya distribuïdes per tota la geografia. Des de cadascuna d'elles dirigirem a la ciutadania aquestes preguntes: “Què hi ha a la nostra comunitat que ens faci sentir legítimament orgullosos? Quina aportació podem fer a Catalunya des del nostre territori?” Les respostes es recolliran a les mateixes biblioteques, però per afavorir els debats dissenyarem un espai web que en faciliti el retorn. El març de 2014 haurem de tenir les conclusions per poder-les portar a una publicació (en paper i en web) i posarles a l'abast de la ciutadania.

“Les biblioteques, lluny de ser dipòsits inerts de cultura, són fòrums vius i actius de debat” Si hem pensat en les biblioteques és perquè el lloc més adient per portar a terme aquest projecte és aquell on la transmissió cultural es fa efectiva, fent visibles als nostres ulls les veus del passat i les obres culturals del present. Les biblioteques, lluny de ser dipòsits inerts de cultura, són fòrums vius i actius de debat. Tant és així que no hi ha cap altre equipament cultural més utilitzat i més proper a la comunitat. Formen part del projecte Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya; Gregorio Luri, pedagog; Toni Puig Picart, activista cultural; Adrià Pujol, antropòleg; Isabel Sucunza, periodista, i Cèlia Marín, arquitecta. El projecte es diu Pensem el país des de les biblioteques: acció paral·lela. L'acció paral·lela és el nostre MacGuffin. És una petita ironia que els lletraferits de ben segur que ens permetran i que vol tenir present la gran cultura europea.

C

atalunya té un paper destacat al món en matèria universitària i de recerca en molts àmbits de coneixement. Però, malgrat tot, el seu índex digital se situa, encara, per sota del 30% del grup de les 23 euroregions, tal com es fa evident a l'Agenda Digital Catalana. Una societat sensible als efectes de la revolució de les tecnologies de la informació i les comunicacions i procliu a la digitalització de tots els aspectes de l'activitat humana –tant en l'àmbit privat com en el públic– ha de saber com treure profit dels avenços tecnològics en el desenvolupament educatiu.

“Reflexionarem sobre la relació entre educació i tecnologia” És per això que des de la Universitat Rovira i Virgili (URV) organitzarem, conjuntament amb deu universitats catalanes més (UB, UAB, UPF, UdL, UdG, UIC, URL, UVic, UOC, UPC), el I Fòrum Internacional d'Educació i Tecnologia (FIET), gràcies al lideratge del grup de recerca ARGET (Applied Research Group in Education and Technology). El FIET 2014 pretén ser un primer espai de trobada en què personalitats del món educatiu reflexionin sobre el paper transformador de l'educació i la seva progressivament estreta relació amb el desenvolupament tecnològic. S'organitzarà en quatre grans eixos temàtics: l'estudi i l'anàlisi del procés educatiu, els processos d'integració i transferència de la tecnologia, l'ús responsable de la tecnologia i les relacions entre els mitjans de comunicació i l'educació. Un centenar d'especialistes de Catalunya i de la resta del món compartiran coneixements i inquietuds per generar, a Catalunya i per al món, una visió integradora de l'educació a l'escola i la cultura. I parlant d'educació i de cultura es parlarà, també, d'imaginari i d'identitat, individuals i col·lectives. Per a la URV, una universitat de referència en l'espai europeu –per la qualitat de la seva docència, l'excel·lència en la recerca i el desenvolupament i la innovació– és especialment satisfactori organitzar aquest primer Fòrum Internacional d'Educació i Tecnologia. Perquè és la nostra manera de contribuir a la millora dels processos educatius gràcies a l'ús de les TIC, des d'una perspectiva internacional a partir de la nostra identitat com a país.

“La innovació distingeix els líders dels seguidors” (Steve Jobs)

U

n Congrés de Prospectiva no és una activitat més. Significa exercir una decidida voluntat d'interrogar-se sobre el futur i, més específicament, sobre la comprensió i la integració d'un conjunt d'eines que, sense cap mena de dubte, influiran de manera decisiva a Catalunya, a Europa i al món sencer. Les grans decisions econòmiques, empresarials i tecnològiques en una societat cada cop més global i interdependent necessiten un adequat marc d'anàlisi i de reflexió. El Congrés Internacional de Prospectiva oferirà als experts i estudiosos internacionals l'oportunitat de debatre i intercanviar punts de vista amb responsables empresarials, governamentals i institucionals. El debat que planteja el Congrés de Prospectiva té una dimensió universal –no estem parlant d'altra cosa que del futur de la humanitat– i una dimensió propera: les condicions tècniques, científiques i econòmiques de la realitat futura de la societat catalana, i la voluntat d'establir línies de treball que permetin anticipar-se a la inèrcia dels processos.

“El debat que planteja el Congrés de Prospectiva té dimensió universal” El Congrés treballarà qüestions d'una gran transcendència en l'àmbit tecnològic, relacionades amb el desenvolupament de noves aplicacions i xarxes de coneixement, una nova dimensió econòmica i industrial, com és ara el creixement de la robòtica i de la biomedicina, entre d'altres qüestions. L'aposta de Barcelona i les seves institucions pel coneixement i la seva vinculació amb l'àmbit tecnològic internacional –del qual la capitalitat mundial de la indústria de les comunicacions mòbils i el Mobile World Congress en són bona mostra– li proporciona eines per esdevenir una referència a nivell internacional. Fira de Barcelona, que s'encarrega de l'organització del Congrés, sap la importància d'avançar-se als requeriments d'un món globalitzat i competitiu. Però en un marc que apunta a la hipertecnificació, el paper de la persona i la transformació de les institucions socials i polítiques adquireixen una rellevància especial, i són aspectes sobre els quals el Congrés de Prospectiva ha de posar el focus. Ens trobem en una cruïlla que hem de saber aprofitar.

Jordi Camí Director del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)

L'any de les portes obertes de la recerca científica catalana

C

atalunya s'ha convertit en un dels pols més importants de recerca científica al sud d'Europa. Amb la voluntat d'apropar la ciència a tothom es posa en marxa el programa L'any de les portes obertes a la recerca catalana, una proposta per comprendre, gaudir, compartir i implicar-se en el bo i millor de la nostra recerca gràcies a les activitats que organitzen les universitats, els centres de recerca, els museus, les escoles i altres entitats dedicades a la divulgació científica.

“La recerca que es realitza al país produeix un coneixement primordial per al nostre futur econòmic i social” La recerca que es realitza al país produeix un coneixement primordial per al nostre futur econòmic i social. Un futur que està molt present en la celebració del Tricentenari que vol recordar la nostra història sense perdre de vista el què som i el què podem i volem ser. Durant tot l’any 2014, aquest programa proposarà una agenda d'activitats perquè els ciutadans d'arreu de Catalunya entrin en contacte amb la tasca investigadora que es realitza al nostre país. Visites als centres de recerca, concursos de robòtica, exposicions temàtiques, xats amb investigadors, concursos online, activitats interactives i un llarg etcètera de propostes. El punt de partida serà una trobada amb els millors comunicadors digitals especialitzats en divulgació científica a la Social Media Week Barcelona 2014. L'any de les portes obertes de la recerca es clourà amb un acte que aplegarà a tots els investigadors, professors i estudiants universitaris internacionals que fan una estada a Catalunya. La web del programa posarà a l'abast de tothom una agenda detallada de les activitats programades. Propostes a l'aire lliure i arreu del país, i també per gaudir des de casa com el joc online Personatges en joc, dirigit a nens i nenes de 5 i 6 anys. Propostes per a grans i petits, propostes per gaudir en família o de manera individual. En definitiva, us convidem a participar en aquest projecte durant el 2014. Benvinguts a les portes obertes dela recerca científica catalana!

10 24

Monogràfic Especial

Divendres, 10 de gener de 2014

Divendres, 10 de de 2014 el Diari delgener Vallès

Érem.Som.Serem

Tres videojocs amb molta història La commemoració es traslladarà també als jocs virtuals a través de tres propostes per a infants, per a aficionats més experts i estudiants interessats en la creació de videojocs

El Tricentenari emprèn el vol a les escoles catalanes La commemoració serà present a les escoles i centres de formació a partir d'activitats, propostes i recursos pedagògics adreçats al conjunt de la comunitat educativa. Mestres, alumnes, pares i mares podran formar part d'aquestes actuacions que permetran entendre els fets del 1714 i comprendre així el sentit d'aquesta commemoració. L'eix d'Ensenyament inclou diverses actuacions que s'esdevindran al llarg de tot el 2014, entre les quals destaquen: 'CONSTRUÏM UN MOSAIC COL·LECTIU DE PARAULES' DATA. Setmana de Sant Jordi LLOC. Centres escolars de Catalunya CONVERSA PEDAGÒGICA: “ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES D'APROXIMACIÓ ALS FETS DE 1714” DATA. 16 de gener de 18.00 a 19.30 h LLOC. Sala de Plens del Departament d'Ensenyament

PER ALS MÉS PETITS... ‘El Triquet del Supercity’, el videojoc del Club Super3

re dels catalans al segle XVIII, com s'han convertit en una font fonaara els jocs tradicionals, la manera mental per conèixer la Guerra de de vestir o els àpats, entre d'altres. Successió.

XX TROBADA DE CORALS D'EDUCACIÓ SECUNDÀRIA DATA. Abril i maig de 2014 LLOC. Barcelona (L'Auditori), St. Cugat, Figueres, Granollers, Tortosa-Tarragona i Lleida (Seu), entre d'altres

PER ALS MÉS EXPERTS... PER ALS ALUMNES DE PRIMÀRIA... Premi per la creació d'un Amb aquest videojoc els nens i nevideojoc del Tricentenari nes faran un viatge al passat, a la Ca- ‘Personatges en joc’: DANSA POPULAR DE talunya del 1714, i podran descobrir Francesc de Castellví com es vivia a l'època, superant proEls alumnes d'estudis superiors de PRINCIPIS DEL SEGLE XVIII ves d'orientació, de perícia i de co- Aquest 2014 Francesc de Castellví disseny, creació i programació de vineixement. Aquest videojoc, de no- serà el protagonista del Personatges deojocs o aplicacions multimèdia va creació, traslladarà l'acció del joc en joc, col·lecció de materials edu- podran participar en aquest premi, a un entorn desconegut per als in- catius multimèdia (videojocs) ela- dotat amb 6.000 euros, per a la crefants i que els oferirà la possibilitat borats per la Generalitat de Cata- ació i producció d'un videojoc relad'interactuar amb personatges, ob- lunya i la Universitat Politècnica de cionat amb el Tricentenari. Aquest jectes i espais de l'època. L'acció cen- Catalunya. Aquest videojoc perme- guardó reconeixerà l'originalitat de tral es combinarà amb una sèrie de trà donar a conèixer entre els alum- les propostes, els valors lúdics i peminijocs relacionats amb els trets nes de primària la figura de Castell- dagògics, així com l'encert a l'hora característics de la manera de viu- ví, autor d'una de les obres que d'adequar-se a tots els públics.

(Dia Internacional de la Dansa) DATA. 29 d'abril LLOC. Centres d'ensenyament de dansa JORNADA D'ART I DISSENY: “DE L'ESCOLA A L'EMPRESA PER A LA COMMEMORACIÓ DEL TRICENTENARI (17142014)” DATA. 20 de març LLOC. Escoles d'art i disseny de Catalunya JORNADA PEDAGÒGICA: “CATALUNYA I ELS FETS DE 1714” DATA. 16 de maig JORNADA DE LLIBERTATS I DRETS HUMANS A LES ESCOLES DATA. 10 de desembre de 2014 (Dia Internacional dels Drets Humans) LLOC. Escoles d'arreu de Catalunya

El Tricentenari més històric i el més modern, amb les revistes en català Al llarg de tot l'any 2014 el Tricentenari arribarà també als quioscos de la mà de dues de les principals capçaleres en català: Sàpiens i Time Out. Cadascuna amb el seu estil característic, prendran la commemoració com a punt de partida per tractar diferents aspectes i descobrir als seus lectors els racons més amagats d'aquest Tricentenari.

tellciutat fins al paper de les dones durant el 1714 –tema del reportatge del proper mes de gener–. D'altra banda, Time Out, el magazín internacional de referència (The world's living guide), multiplicarà les possibilitats per gaudir de les activitats del programa commemoratiu. Amb un espai permanent en el seu web dedicat en exclusiva al Tricentenari, descobrirà tota l'oferta lúdica i cultural per acompanyar les principals actuacions commemoratives. L'agenda més desenfadada de tot el quiosc també se suma a la commemoració, a partir de la qual, descobrirà als seus lectors llocs, tendències i esdeveniments ineludibles per viure el Tricentenari des de la modernitat i amb una voluntat clarament lúdica.

A Sàpiens, la revista d'història en català líder del mercat, cada mes s'aprofundirà en un aspecte nou de la Guerra de Successió i la Catalunya de l'època. Sàpiens demostrarà que encara queda molt per descobrir sobre el nostre passat. Mensualment, recuperarà històries d'arreu del país que han quedat a l'ombra de la potència i el simbolisme de l'episodi del setge de Barcelona. Amb el seu to divulgatiu i, alhora, rigorós tractarà des de la Aquest 2014, els amants de la història i els més inquiets passió pel joc dels catalans de l'època o el setge de Cas- estan d'enhorabona.

1714 a la xarxa www.xtec.cat/web/centres/celebracions/2013/1714

'El cas dels catalans', edició 2014 El cas dels catalans era el nom amb què es referien les cancelleries europees als debats sobre Catalunya pels volts de l'any 1714. Tres-cents anys després, la commemoració del Tricentenari projectarà de nou Catalunya al món. Aquest cop, però, mostrant tot allò que hem aportat i podem seguir aportant-hi com a país, de manera que es convertirà el Tricentenari en el millor aparador possible. Berlín, Londres, Brussel·les, París, Estrasburg, Viena, Nova York i Washington també viuran la commemoració a través d'exposicions, trobades, conferències i mostres culturals artístiques i gastronòmiques amb segell català. Un programa internacional que contribuirà a reforçar el renom i l'excel·lència que han dut els nostres creadors i emprenedors a convertir-se en referents arreu en múltiples disciplines.

Divendres, de gener de 2014 el Diari10del Vallès

11 Monogràfic Especial 25

Divendres, 10 de gener de 2014

www.tricentenari.cat

BARCELONA, CAPITAL

Els actes a Barcelona, vaixell insígnia del Tricentenari

En l'any de la commemoració, el Premi Ferran Soldevila reconeixerà amb 8.000 euros el millor estudi històric sobre la Guerra de Successió. En l'edició d'aquest 2014, el prestigiós guardó valorarà especialment aquells treballs que aportin una perspectiva inèdita sobre aquest període, així com la qualitat divulgativa dels textos. Aquesta convocatòria extraordinària compta amb el suport i la col·laboració del Museu d'Història de Catalunya, de Publicacions de la Universitat de València, de la Fundació Lluís Carulla i del Comissariat del Tricentenari de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona.

J.B.

D

esprés de més d'un any de setge i resistència, la ciutat de Barcelona va capitular en el que seria el capítol final de la Guerra de Successió. La rellevància de Barcelona aleshores i avui com a metròpoli global fa que s'hi concentrin alguns dels actes commemoratius més importants, impulsats per diverses institucions i per la societat civil, que la converteixen en el vaixell insígnia del Tricentenari. Probablement serà el marc d'una Diada que es preveu històrica però de la qual, fins ara, s'han revelat detalls amb comptagotes. Però el que és segur és que és el lloc més adequat per fer visible la divisa del Tricentenari, aquest fil que uneix passat, present i futur.

Tres segles després del 1714, l'Ajuntament de la capital, conscient de la importància de Barcelona, rescata la memòria d'aquells fets per explicar-los al conjunt de la ciutadania a través d'un extens programa d'actes. Demostrant que la reflexió i el rigor històric poden anar de bracet de la divulgació i l'accés al gran públic, la commemoració –comissariada per Toni Soler– convida barcelonins i visitants a redescobrir la ciutat amb ulls del segle XVIII, entendre la dimensió dels fets i posarlos en relació amb la realitat present i les expectatives de futur. Per comprovar-ho, només cal anar fins al Born Centre Cultural –un equipament magnífic que el país heretarà més enllà del 2014–, que acull bona part de les activitats que es fan a la ciutat adreçades a tot tipus de públics, com les recents Setmana de Novel·la Històrica o el cicle Born Humor. O haver tingut l'oportunitat de gaudir de l'espectacle d'Oriol Broggi Casanova en directe, que escenificava als centres cívics de la ciutat en forma de roda de premsa un viatge en el temps del conseller en cap de la Barcelona del 1714 fins a la del 2013. Durant el 2014 l'Ajuntament de Barcelona ha programat un conjunt d'iniciatives i propostes en museus, centres cívics i espais diversos de tots els districtes de la ciutat. Al Museu d'Història de Barcelona se'ns convida a entendre com era el món el 1714 a través de l'exposició inaugurada recentment, El món del 1714. I al Born CC, mentre duri la commemoració

El XXXè Premi Ferran Soldevila, dedicat a la Guerra de Successió

Els esports, a la línia de sortida de la commemoració

“ “

La capital de Catalunya, d’escenari decisiu de la Guerra de Successió a centre neuràlgic de la commemoració”

s'hi pot visitar l'exposició permanent de la Barcelona del 1700 i la mostra dedicada al setge del 1714. Aquestes se sumen a d'altres amb més recorregut però que encara estan obertes al públic, com ara les exposicions Arxius 1714: Després d'Utrecht. Una Barcelona sentenciada, 1713-1714, a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, o Santa Maria del Pi 1714, una comunitat assetjada, a la Basílica de Santa Maria del Pi.

El Born Centre Cultural serà un llegat magnífic per al país més enllà del 2014”

Però el Tricentenari omplirà també els carrers de Barcelona. A partir del 15 de maig i fins al setembre esdevindran l'escenari d'un proposta excepcional en què participen totes les escoles d'arquitectura de la ciutat, que sorprendran els vianants amb set instal·lacions efímeres que constitueixen el projecte Re-set, dirigit per Benedetta Tagliabue i Àlex Ollé. A partir del juny es podrà veure Viure Lliure,

un mosaic mural de grans dimensions del fotògraf Joan Fontcoberta fet a partir de milers de fotografies enviades pels ciutadans i que quedarà com a llegat per a la ciutat un cop acabada la commemoració. I si teniu un telèfon intel·ligent a mà, al passeig de Lluís Companys encara sou a temps de descobrir com era la ciutat el 1700 amb el Mapa Tricentenari BCN.

Per saber-ne més: Tota la informació sobre la commemoració de l'Ajuntament de Barcelona i el seu programa d'actes, al web bcn.cat/tricentenari Tots els detalls sobre el nou Born Centre Cultural i la seva agenda d'activitats, al web elborncentrecultural.bcn.cat

El Campus Esportiu del Tricentenari es convertirà en el punt de trobada d'esportistes, federacions, entitats, clubs esportius i afeccionats d'arreu del país. L'esport base té un paper cabdal en la formació dels esportistes catalans i en el marc del Campus es pretén posar en relleu i reconèixer la tasca que es realitza arreu del país. El 2014 ens espera una temporada apassionant! VOLTA CICLISTA A CATALUNYA DATA. Del 24 al 30 de març RAL·LI COSTA BRAVA HISTÒRICS DATA. Del 10 al 13 d’Abril LLOC. Lloret de Mar RUTA DEL TRICENTENARI DATA. Durant tot el 2014 LLOC. Diverses poblacions

el Diari del Vallès

27

Divendres, 10 de gener de 2014

La columna de

Carmen GuillamĂłn I desprĂŠs de Nadal, combina i guanya nutrients: els peixos blancs t’ajuden a cuidar-te mĂŠs SĂłn els peixos blaus els que tenen fama de saludables, però els blancs sĂłn una altra estupenda manera d’alimentar-nos. SĂłn igualment nutritius i tenen menys greixos, el que fa que siguin mĂŠs digestius. Us donarĂŠ algunes idees sobre com combinar-los. Per exemple, el gall ĂŠs un dels peixos mĂŠs baixos en greixos i rics en minerals que hi ha. Les seves proteĂŻnes sĂłn d’alt valor ELROzJLF DL[z YRO GLU TXH HO QRVWUH FRV OHV DSURĂ€WD molt bĂŠ). Si l’acompanyes d’una guarniciĂł d’una crema de pèsols, obtindrĂ s mĂŠs proteĂŻnes i un exquisit sabor, sense afegir gairebĂŠ calories al plat. Si tens colesterol, ĂŠs molt habitual arrebossar i fregir el peix. No obstant, això no ĂŠs gens aconsellable. Cal recordar que ĂŠs convenient enfornar, i no passar el peix per la paella. Opteu tambĂŠ per elaboracions senzilles com el vapor i la papillota. El bacallĂ tambĂŠ ĂŠs una molt bona opciĂł. Aquest peix, a mĂŠs de les proteĂŻnes, com el gall, ĂŠs molt ric en vitamines i minerals. No obstant, la vitamina D –essencial perquè els nostres ossos absorbeixin el calci– s’acumula al fetge, si no se segueix una alimentaciĂł correcta, de manera que no s’aproĂ€WD DQHX DPE FRPSWH $FRPSDQ\DU DTXHVW SHL[ amb uns bolets xiitake (que es troben en qualsevol supermercat ) saltejats amb all i julivert assegura aquesta aportaciĂł de vitamina, i la seva assimilaciĂł correcta. Si la persona ĂŠs hipertensa, tingueu en compte que el bacallĂ ha d’estar ben dessalat, i que contĂŠ molt sodi –un mineral no gaire aconsellable en aquests casos–. Optem per allò fresc sempre que es pugui. Una altra idea: el lluç. NomĂŠs ens aporta 65 calories per 100 grams, i ens proporciona potassi, magnesi i fòsfor. Per afegir un valor nutritiu important, es pot combinar perfectament amb uns espinacs, i la seva aportaciĂł en ferro fa crĂŠixer la resta de minerals. Però si patim d’artrosi, millor no abusar d’aquesta verdura de fulla verda, ja que tĂŠ oxalats, una substĂ ncia que pot dipositar-se en forma de cristalls en les articulacions i empitjorar la malaltia. 8QD DOWUD ERQD RSFLy HQ DTXHVW FDV VHULD OD FROLĂ RU al vapor amb llimona. I una altra idea fantĂ stica ĂŠs el llobarro amb tomĂ quet al forn, que prevĂŠ l’infart i ajuda a reduir el greix abdominal, per la qual cosa es considera un peix “completâ€?, ja que aporta tots els nutrients que el cos necessita. Ja veieu, desprĂŠs de Nadal, aliats del peix, no nomĂŠs de les amanides, que, “com les bicicletes, sĂłn per a l’estiuâ€?. Feliç 2014!! Carmen GuillamĂłn Gomis. Dietista titulada NOVA ADREÇA Centre de NutriciĂł Carmen GuillamĂłn C. Garcilaso 111-113 local 1 08201 Sabadell 93 722 47 97 carmenguillamon2@hotmail.com

Com cuidar la pell atòpica i els beneficis de la Civada Rhealba Belleza Activa / ACPG Sequedat cutĂ nia, irritaciĂł i incomoditat sĂłn les principals manifestacions de la pell atòpica, a les quals s’uneix un gran risc de sobreinfecciĂł causada per l’alteraciĂł de la barrera cutĂ nia. Aquests sĂ­mptomes afecten principalment els nens, i els casos estan en augment: el nombre de casos s’ha multiplicat per 3 en 30 anys. T’expliquem com alleujar la pell atòpica i com la cosmètica a força de Civada Rhealba ĂŠs especialment indicada per tractar aquests casos. L’atòpia afecta el 12,3% de la poblaciĂł europea. Els seus sĂ­mptomes varien d’una persona a una altra, encara que potser siguin els nens petits els que mĂŠs pateixin les seves conseqßències, sobretot en els casos mĂŠs greus que porten a produir alteracions del son, amb les repercussions familiars i personals que això comporta. (V WUDFWD G¡XQD PDODOWLD LQĂ DPDWzria que es manifesta amb lesions eczematoses, pruriginoses (produeixen picor), i localitzades. TĂŠ una major incidència en Ă rees urbanes, famĂ­lies petites amb nivell sociocultural alt i paĂŻsos freds. En el 95% dels casos, es manifesta abans dels 5 anys i en el 85%, durant el primer any de vida. Empitjora a la tardor, quan la humitat ambiental ĂŠs mĂŠs baixa i la pell es resseca mĂŠs del que ĂŠs habitual. El 60% dels pacients tĂŠ antecedents familiars tot i que cal deixar clar que s’hereta la predisposiciĂł, no la malaltia. Els IDFWRUV DPELHQWDOV TXH LQĂ XHL[HQ HQ el seu empitjorament sĂłn una baixa humitat, una major sudoraciĂł a causa de la calor, el contacte de la pell amb

substĂ ncies irritants i un bany i higie- ‡ $VVHFDU OD SHOO DPE XQD WRYDOOROD ne inadequats. TambĂŠ estĂ demostrat sense fregar que l’estrès empitjora la malaltia. En ‡ 9LJLODU OD KLJLHQH L WDOO GH OHV XQJOHV el cas dels nens, en èpoques d’exĂ - ‡ $SOLFDU FRVPqWLFD HVSHFtĂ€FD GHVmens, per exemple. prĂŠs del bany sobre la pell seca ‡ 8WLOLW]DU SHFHV DPE WHL[LWV QDWXUDOV i no utilitzar suavitzants a la roba Recomanacions generals El diagnòstic d’una pell atòpica es ‡ &RQVLGHUDU TXH OD IRWRWHUjSLD L OD balneoterĂ pia sĂłn tractaments realitza per observaciĂł i preguntant molt adequats en aquests casos. al pacient pels sĂ­mptomes. El tractament consisteix a restituir el mantell hidrolipĂ­dic amb tractament tòpic La importĂ ncia d’una cosmètica (cosmètics) en els casos lleus, o amb adequada medicaments (antiestamĂ­nics) en Un pacient de dermatitis atòpica utilitels casos d’atòpia moderada i greu. za com a mitjana 17kg de cura emolAquestes sĂłn algunes de les mesures lient durant els seus anys de tractamĂŠs efectives per reduir les molèsti- ment. Per això ĂŠs millor aplicar nomĂŠs es: allò essencial sobre aquesta pell tan ‡ &RQWURODU O¡DOLPHQWDFLy WRW L TXH pV frĂ gil. molt important, no n’hi ha prou) El principi actiu principal dels trac‡ (YLWDU JUDWDU OHV OHVLRQV SHUTXq DPE taments cosmètics recomanats ĂŠs la DL[z DXJPHQWD OD LQĂ DPDFLy L OD Civada Rhealba, com la que els Labopicor i s’inicia un cercle viciĂłs difĂ­cil ratoris Dermatològics A-Derma cultide tallar ven al Sud-oest de França, seguint les ‡ (YLWDU O¡H[FpV GH FDORU OD WHPSHUD- normes de l’agricultura biològica. Es tura ambient adequada ĂŠs de 20Âş) tracta d’un extracte de plĂ ntules de ‡ 9HQWLODU OHV KDELWDFLRQV Civada RhealbaÂŽ sense proteĂŻnes de‡ )UHJDU L QR HVFRPEUDU SHU HOLPLQDU tectables per limitar el risc de sensimillor la pols) i no utilitzar produc- bilitzaciĂł en aplicar sobre la pell d’un tes de neteja irritants pacient atòpic hipersensibilitzat.

La llimona, un aliment amb qualitats depuratives ACPG La llimona ĂŠs una fruita tĂ­pica del mediterrani, tot i que es pot conrear arreu, que compta amb excel¡lents propietats depuratives. En aquest sentit, un dels principis actius de la llimona ĂŠs l’oli essencial, que tĂŠ una acciĂł antisèptica, que inhibeix la proliferaciĂł de microorganismes. TambĂŠ afavoreix la digestiĂł i ĂŠs diĂźrètica. Altres qualitats de la llimona sĂłn que ĂŠs vitamĂ­nica, antioxidant, depurativa i digestiva. En destaca, especialment, la vitamina C, coneguda especialment per l’acciĂł antioxidant i desinfectant i tambĂŠ per combatre els refredats, que aquesta temporada es-

tan a l’ordre del dia. La llimona ĂŠs usada per prevenir l’acciĂł de virus i de bacteris. TambĂŠ ajuda l’aparell respiratori a combatre infeccions i ĂŠs Ăştil per un bon funcionament de l’aparell digestiu, ja que fa una funciĂł reguladora. A mĂŠs a mĂŠs, calma l’acidesa estomaFDO L pV HĂ€FDo SHU IUHQDU HO YzPLW /D OOLPRQD WDPEp pV EHQHĂ€FLRVD per a l’aparell circulatori, ja que tĂŠ la particularitat de rebaixar la hipertensiĂł i estimular la formaciĂł de glòbuls vermells. En l’ús extern, resulta efectiu prendre-la en gargarismes, per a les an-

gines i la faringitis. Aplicada sobre ferides, desinfecta, talla l’hemorrĂ gia i facilita la cicatritzaciĂł. Nutricionalment, per 100 grams de llimona, obtenim unes 60 calories, un GH SURWHwQHV L XQ GH Ă€EUD /D OOLmona tambĂŠ contĂŠ minerals, en especial, calci, magnesi i fòsfor. La llimona no tan sols s’utilitza en gastronomia i en cocteleria, sinĂł que tambĂŠ tĂŠ altres usos, per exemple, en perfumeria.

28

BENESTAR

CebcŠf\gf cXe T_ abh Tal

Divendres, 10 de gener de 2014

el Diari del Vallès

?T cXe\bWbag\g\f _T `T_T_g\T WX _Xf ZXa\iXf La periodontitis ĂŠs l’estat avançat de la gingivitis, una malaltia periodontal. Les malalties SHULRGRQWDOV VyQ DTXHOOHV TXH DIHFWHQ HOV WHL[LWV TXH HQYROWHQ OD GHQW SHULRGRQFL L VyQ GH QDWXUDOHVD LQĂ DPDWzULD L LQIHFFLRVD FDXVDGHV SHU EDFWHULV 'XUDQW O¡HYROXFLy GH OD SHriodontitis, es deteriora la geniva que suporta les dents, tot arribant, en els estats mĂŠs avançats, a la seva pèrdua. Per aquest motiu, ĂŠs molt important detectar la malaltia en els seus estats inicials. F„`cgb`Xf 0DO DOq - Genives vermelles. *HQLYHV LQĂ DPDGHV 0RELOLWDW GHQWDO 'HQWV TXH VHPEOHQ PpV OODUJXHV JHQLYHV UHWUHWHV

?T cXe\bWŠaV\T- X_ geTVgT`Xag La majoria ens fem propòsits per al nou any, coses que volem canviar o coses que volem començar a fer, però no sempre els aconseguim. Sovint, ens agradaria que amb el nou any tambĂŠ ens arribĂŠs una vida millor, on la salut i els diners ens somriguessin. Per això ens proposem perdre pes, deixar de fumar, posar-nos en forma i dedicar mĂŠs temps a la millora de la nostra salut i la dels que estimem. Si aquests sĂłn alguns dels vostres propòsits, heu de saber que, als centres de Grup PoliclĂ­nic, disposeu de professionals que us ajudaran a perdre pes amb dietes personalitzades de control mèdic i a millorar i cuidar la vostra imatge. Un servei integral amb la garantia dels millors professionals que us proporcionen tractaments estètics de cirurgia i medicina estètica, depilaciĂł permanent amb lĂ ser mèdic per a ell i per a ella, tractament mèdic lĂ ser per deixar de fumar i molt mĂŠs. El seu èxit ĂŠs el dels seus pacients i per això tracten i assessoren cada cas individuDOPHQW L GLVVHQ\HQ OD VROXFLy PpV HĂ€FDo SHU D FDGDVF~ La majoria de les persones desconeixen les tècniques de rejoveniment, tot i que han sentit a parlar del Botox, la mamoplĂ stia, etc. No saben, però, si aquestes tècniques sĂłn adients per a ells ni el cost que tenen. Sovint les persones que s’interessen a millorar la seva imatge se sorprenen dels preus assequibles d’aquests tractaments. Per ajudar a complir els nous propòsits, els centres de Grup PoliclĂ­nic han dissenyat unes jornades gratuĂŻtes de portes obertes del 13 al 17 de gener. SETMANA DE PORTES OBERTES GRATUĂ?TES DE NUTRICIĂ“ I MÉS ‡ (VWXGL GH O¡,0& ĂŒQGH[ GH 0DVVD &RUSRUDO TXH HQV LQIRUPD GH TXLQ pV HO SHV VDOXdable de la persona. ‡ (VWXGL FRUSRUDO SHU D YDORUDU HO SHUFHQWDWJH GH JUHL[ DLJXD L PDVVD PXVFXODU ‡ 3URYD GH WUDFWDPHQW UHGXFWRU FRUSRUDO DPE WHFQRORJLD 5ROODFWLRQŠ D XQ SUHX H[clusiu de 20â‚Ź. SETMANA DE PORTES OBERTES GRATUĂ?TES DE REJOVENIMENT FACIAL ‡ 3RUWHX XQD IRWR GH TXDQ pUHX PpV MRYHV L XV DVVHVVRUDUDQ GH FRP GLVVLPXODU HO pas dels anys. Feu que realment aquest any sigui diferent amb Grup PoliclĂ­nic ,#% #%) +%$ — \aYb3Zehc cb_\V_\a\V!Vb` — [ggc-""Zehc cb_\V_\a\V!Vb`" FTag 6hZTg WX_ IT__ f Ă… FTUTWX__ Ă… GXeeTffT Ă… EhU„ Ă… 6XeWTalb_T WX_ IT__ f Ă… FTag =bTa 7Xfc„ Ă… 5TeVX_baT Ă… @TaeXfT

(O WUDFWDPHQW EjVLF TXDQ O¡RV QR HVWj PDVVD DIHFWDW consisteix en la neteja exhaustiva de les genives, dents i zona dental sota les genives amb aparells d’ultrasons i polidors. Tot això va encaminat a eliminar la placa bacteriana causant del problema i a frenar el seu avanç. La boca es divideix en 4 quadrants i se’n tracta un per sessiĂł. (Q HO WUDFWDPHQW UHJHQHUDWLX TXDQ HO SDFLHQW H[SHULPHQWD XQD SqUGXD FRQVLGHUDEOH GH O¡RV DEDQV GH TXDOsevol tractament restaurador, ĂŠs necessari reposar les estructures perdudes per mitjĂ de biomaterials. Això VLJQLĂ€FD TXH SULPHU FDO IHU OD FLUXUJLD SHU WRUQDU D XQ estat bucal amb tots els seus components i desprĂŠs es procedirĂ a realitzar el tractament bĂ sic. En tots dos casos, pot ser que l’odontòleg administri algun tipus d’antibiòtic, que ajudarĂ a combatre mĂŠs rĂ pidament els bacteris de la placa. Uns dies desprĂŠs de la periodòncia, es podrĂ observar com les genives tornen al seu estat QDWXUDO HV GHVLQĂ DPHQ L V¡DGKHUHL[HQ D OHV GHQWV FUHDQW GH QRX DTXHVWD EDUUHUD FRQWUD els bacteris.

@TagXa\`Xag 8Q FRS Ă€QDOLW]DW HO WUDFWDPHQW pV QHFHVVDUL realitzar un bon manteniment de l’estat bucal per evitar la placa bacteriana. Per això ĂŠs obligatori raspallar-se correctament les dents GHVSUpV GHOV PHQMDUV XVDU Ă€O GHQWDO L Ă XRU A mĂŠs, ĂŠs altament recomanable realitzar-se una higiene oral professional almenys una vegada a l’any per revisar que no hi hagi cap anomalia.

7XagT_ IT__Â f! 6! @bagfXeeTg $, U o FTag 6hZTg WX_ IT__Â f o ,& (+& $( #( o jjj!WXagT_iT__Xf!Vb`

el Diari del Vallès

BENESTAR

Divendres, 10 de gener de 2014

7Xfce€f WX _Xf YXfgXf aTWT_XadhXf Vh\WTŸg T`U X_f geTVgT`Xagf Tag\XaiX__\`Xag

La Dra. NĂŠlida Grande –metgessa especialista en cirurgia plĂ stica, reparadora i estètica–, ens explica en què consisteixen bĂ sicament els tractaments que mĂŠs es realitzen desprĂŠs de l’època nadalenca. Segons l’experiència de la doctora, en aquests primers mesos de l’any ĂŠs quan molts homes i dones decideixen realitzar-se tractaments mèdics DQWLHQYHOOLPHQW DPE OD Ă€QDOLWDW GH millorar el seu aspecte per al nou any i pal¡liar aixĂ­ les marques que a poc a poc el pas del temps va deixant en el nostre fĂ­sic. /¡HTXLS PqGLF GH OD &OtQLFD 1pOLGD Grande de Sabadell estĂ especialitzat

en tractaments mèdics antienvelliment: tècniques de rejoveniment facial i pèrdua de pes mitjançant diverses tècniques: radiofreqßència, mesoterĂ pia, caboxiterĂ pia, bioestimulaciĂł, ompliments facials amb productes naturals com l’à cid hialurònic, i cosmètica mèdica per reforçar i mantenir durant mĂŠs temps els resultats. Es tracta de tractaments molt nous i amb resultats immediats. A mĂŠs, el centre ofereix tècniques mĂŠs avançaGHV FRP HO 3ODVPD 5LF HQ 3ODTXHWHV 353 HO TXDO Wp XQD LPSRUWDQWtVVLPD capacitat per regenerar teixits induint la formaciĂł d’un nou col¡lagen natural que literalment repara la dermis i tĂŠ

un efecte antiarrugues mitjançant l’alliberament dels anomenats factors de creixement. Segons recomana la 'UD *UDQGH ´SDUDOăOHlament a la medicina estètica, la cirurgia contribueix, en gran mesuUD D UHFXSHUDU OD Ă€JXUD G¡XQD IRUPD GHĂ€QLWLYD i perllongada. És mĂŠs recomanable que les operacions de cirurgia plĂ stica i estètica es realitzin tambĂŠ en els mesos d’hivern per poder passar pausadament el postoperatori i lluir un nou contorn amb resulWDWV GHĂ€QLWLXV GH FDUD D l’estiu segĂźentâ€?. &RP H[SOLFD OD 'RFWRUD ´OD PHGLFLQD DQWLHQYHOOLPHQW UHDOLW]Dda en un centre mèdic especialitzat i reconegut permet –amb totes les garanties mèdiques– dur a terme tractaments d’una forma segura i amb els millors resultatsâ€?. El mateix ocorre en el camp de la cirurgia plĂ stica reparadora i estètica: avui dia a causa de la gran quantitat d’ofertes, on no en tots els casos s’ofereix el millor servei, el primer i veritablement important ĂŠs que la persona interessada acudeixi a una clĂ­nica reconeguda, amb un cirurgiĂ o cirurgians tambĂŠ reconeguts, i que tinguin experiència en la intervenciĂł o intervencions a les quals es desitgi sotmetre.

6?ÎA<64 Au?<74 :E4A78 6!C\ \ @TeZT__ $' T_ VbfgTg WŸ8_ 6begX <aZ_€f FTUTWX__! ,& *$) ,( %( jjj!WbVgbeTZeTaWX!Vb`

29

Ha ZeTcTg WŸT`Xg__Xf haT TVV\‰ fT_hWTU_X

ACPG L’ametlla ĂŠs un fruit sec tĂ­pic de la dieta mediterrĂ nia. 5LFD HQ FDOFL L HQ YLWDPLQD ( Wp XQ DOW YDORU HQHUJqWLF i baix contingut en sucre. El seu consum, amb mesura, –molts experts calculen que un grapat al dia– estĂ recomanat tant als nens com als adults. TambĂŠ pot formar part, si aixĂ­ ho aconsella l’especialista, de dietes de persones amb el sucre alt, aixĂ­ com de vegetarians, per la seva aportaciĂł en ferro i proteĂŻnes d’alta qualitat. L’ametlla destaca per l’alt contingut en proteĂŻnes Ă€EUD JUHL[ HQ OD PDMRULD jFLG ROHLF que regula l’oxidaciĂł del colesterol dolent, i el redueix. 7DPEp FDO HVPHQWDU HO FRQWLQJXW HQ PLQHUDOV PDJQHVL SRWDVVL L IHUUR L HQ YLWDPLQHV ( % % &RP SDVVD DPE OD PDMRULD GHOV IUXLWV VHFV HQ OD VHYD FRPSRVLFLy KL KD PHQ\V G¡XQ G¡DLJXD $TXHVW IHW juntament amb l’alt contingut en greix ĂŠs el responsable de l’alt valor energètic de l’ametlla –i en general, GH WRWV HOV IUXLWV VHFV² TXH VXSHUD OHV FDORULHV DOV 100 grams. És per això que les persones amb excĂŠs de pes han de vigilar el consum d’ametlles i de fruits secs en general. L’ametlla contĂŠ greixos majoritĂ riament insaturats o poliinsaturats. El seu consum, amb mesura, resulta EHQHĂ€FLyV SHU DO QRVWUH RUJDQLVPH 3HO TXH ID DO JUHL[ oleic, el seu consum freqĂźent ajuda a reduir els Ă­ndex de colesterol dolent. Pel que fa al contingut en Vitamina E, tĂŠ efectes antioxidants, fet que ĂŠs molt recomanable per tenir un bon DVSHFWH &DO DSXQWDU TXH XQD UDFLy G¡DPHWOOHV TXH HV SRW FRQVLGHUDU XQV JUDPV ²HTXLYDOHQW D XQHV XQLWDWV² DSRUWD HO GH OD TXDQWLWDW GLjULD TXH UHFRmanen els experts de Vitamina E. El calci ĂŠs el mineral mĂŠs destacat de l’ametlla. És per això que es tracta d’un aliment molt interessant per a persones que tenen al¡lèrgia a la llet de vaca o que decideixen fer una dieta lliure d’aliments d’origen animal. En aquest cas, la llet d’ametlla pot ser una alternativa. En l’à mbit cosmètic, l’oli d’ametlles aporta hidrataciĂł i vitamines a la nostra pell.

30

TOTS OPINEM EDITORIAL

Divendres, 10 de gener de 2014

Gener 2014: cal molta fraternitat

Ningú sense sostre

E

ls ajuntaments comencen a prendre mesures. Després de cinc anys de crisi econòmica, els consistoris es rebel·len contra les entitats financeres. Els darrers anys, alcaldes i representants de bancs s’han reunit per buscar una solució a la problemàtica de la crisi, les dificultats econòmiques de les famílies i l’habitatge. Els consistoris van començar trencant relacions amb les entitats que permetien desnonaments i ara s’han posat més durs. Els de Terrassa i Sabadell penalitzaran aquest any les entitats financeres que tinguin pisos buits durant més de dos anys. De moment, ja s’han obert centenars d’expedients. Terrassa ja ha imposat les primeres multes de 5.000 euros a tres bancs i Sabadell tot just inicia el procés. Rubí i Castellar, observant la pionera (Terrassa) estudia obrir expedients i sancionar, no amb finalitat recaptadora sinó amb l’objectiu d’incentivar el mercat de lloguer. I és que, al febrer de l’any passat, només a Catalunya hi havia prop de 80.000 pisos buits –tot i que es calcula que n’hi hauria més per la manca de dades oficials–. Si les famílies desnonades o aquelles amb menys recursos haguessin pogut accedir a ells fa temps, probablement avui no hi hauria ningú al carrer. O, com a mínim, la problemàtica de l’habitatge no seria tan greu.

Jordi Petit Educador Social

A

ugmenten les depressions i el consum d’ansiolítics. Les farmàcies cobren amb retard per part de les institucions. Un panorama fatal. Almenys, posem-hi una mica de frivolitat, mentre no ens cobrin impostos per riure. Així que després de prendre les pastilles, aconsello veure algunes pel·lícules clàssiques plenes de bon humor: Con faldas y a lo loco, El mundo está loco, loco, loco, Como casarse con un millonario, El Guateque, les comèdies espanyoles La Comunidad o Crimen Ferpecto i, si volem volar, disposem de Mary Poppins, Chitty Chitty Bang Bang, Dumbo i la recent Los amantes pasajeros. Abans de la crisi-expoli, gener feia pujada, tot i les temptadores rebaixes. Escuràvem les butxaques per comprar ocasions, però ara ja les tenim buides des de fa temps. Si quelcom s’ha demostrat al 2013, ha estat la notable capacitat de resposta

EDITOR: Jaume Canals Directora general: Patricia Giménez Co-productor: Daniel Navarrete REDACCIÓ Directora: Bàrbara Padilla Redactora: Ariadna Cortés - Redactor d’Esports: Adrián Arroyo Fotògrafa: Montserrat Camon - Correctora: Eva Zamarreño Maquetador: Daniel Ramírez - Coordinadora: Maria Sánchez redaccio@eldiaridelvalles.cat - esports@eldiaridelvalles.cat PUBLICITAT Directora: Patricia Giménez Caps de publicitat: Núria Carbó, Enric Company i Herminia Perpinyà publicitat@eldiaridelvalles.cat Imatge i disseny: Albert Terré i Daniel Ramírez Disseny web: Nohemí Ortiz IMPRESSIÓ: IMPRINTSA, SA. Editat per Canals de Difusió, SL difusió controlada per: distribució gratuïta

fraternal de la gent. Sigui el Rebost Solidari de Sabadell, sigui el constant augment de voluntariat. Han tancat diverses entitats, però d’altres es mantenen gràcies al temps que hi dediquen les persones humanistes. Qui més ha patit les retallades han estat les ONG proconservació del medi ambient i les dedicades a la cooperació internacional. D’altra banda, potser la majoria no sap que el Govern Central va suprimir el Plan Nacional contra el SIDA (30 de juny de 2012), ofegant petites associacions de lluita contra la pandèmia i altres de més grans, com la Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya i el seu servei estatal 900Rosa, impossible de finançar sense aportacions institucionals. La CGL ha tancat fins i tot aquest telèfon que ha funcionat 25 anys: no es pot sostenir del no-res. Justament en un moment de creixement de les malalties de transmissió sexual i oblit del preservatiu, ja sigui entre heteros, bisexuals o gais. La premsa sol anunciar cada 1 de desembre que han baixat els casos de sida, molt bé, però no comunica el número a l’alça de noves infeccions. La seropositivitat del VIH és encara un gran tabú social i gairebé ningú té el valor de dirho en públic, ni al seu entorn. Poca broma. Per un 2014 encara més fraternal.

Custòdia compartida Rosario Raposo Advocada-sòcia MAAT-advocats raposo.martinez@icater.org

Av. dels Països Catalans, local 12 E - 08192 Sant Quirze del Vallès Tel. 93 159 84 64 - www.eldiaridelvalles.cat Dipòsit legal: B-29273.2012

el Diari del Vallès

L

a Sala recorda que després de la sentència del Tribunal Constitucional 185/2002, de 17 d’octubre, l’adopció del règim de guarda i custòdia compartida ja no depèn de l’informe favorable del Fiscal sinó, únicament, de la valoració que mereixi al Jutge l’adequació d’aquesta mesura a l’interès del menor. El punt de partida és que la guarda i custòdia compartida no és allò excepcional sinó que ha de ser la regla general sempre que no resulti perjudicial per al menor, doncs “el manteniment de la potestat conjunta resulta sens dubte la millor solució per al menor quan li permet seguir relacionant-se establement amb tots dos pares”. Establerts aquests postulats, la Sala conclou que l’adopció de la mesura de la guarda conjunta, a més d’exigir petició de part de tots dos progenitors o

d’almenys un d’ells, requereix la constatació que aquesta no resulta perjudicial sinó convenient per al menor, pel que han de concórrer determinats requisits exposats amb reiteració per la Sala i que novament s’afirmen en la sentència amb valor de doctrina jurisprudencial. Aquests requisits són els següents: la pràctica anterior dels progenitors en les seves relacions amb el menor i les seves aptituds personals; els desitjos manifestats pels menors competents; el nombre de fills; el compliment per part dels progenitors dels seus deures en relació amb els fills i el respecte mutu en les seves relacions personals; el resultat dels informes exigits legalment i, en definitiva, qualsevol altre que permeti als menors una vida adequada en una convivència que forçosament haurà de ser més complexa que la que es duu a terme quan els progenitors conviuen, sense que la mera constatació que el règim de guarda i custòdia s’adapta millor a l’interès dels progenitors resulti suficient per deduir que s’adapta millor a l’interès del menor, que és el que ha de prevaler.

el Diari del Vallès

Temps d’oci

Divendres, 10 de gener de 2014

temps d’OCI Tornem amb un nou suplement de ‘Temps d’oci’. Aquest cop, per informar-vos dels esdeveniments culturals que tindran lloc properament a la comarca. Demà tindrem el concert del grup Los Stompers a Terrassa –per presentar el seu quart àlbum–, gaudirem també de ‘La flauta màgica’ de la mà de l’AAOS a Ripollet i podrem llegir una crítica de l’exposició ‘Atmosferes’, que ha passat aquests dies per Terrassa. També descobrirem que Els Amics de les Arts actuaran en uns dies a Sant Cugat. Passem pàgina?

La companyia Kiut Teatre porta l’obra ‘3G’ a Terrassa

Demà, la companyia de teatre amateur Kiut Teatre posarà en escena l’obra 3G. Serà una única representació a les 18 hores a la Sala Xavi Sallent (Teatre de la Santa Creu, C. Pere Fizes, 25) de Terrassa. No és recomanable per a menors de 12 anys. Les reserves es poden fer enviant un WhatsApp al 676 942 080. Aquesta és la sinopsi: “De tant en tant, i segons com bufa el vent, es perd la cobertura, la connexió. La distància, en l’espai i el temps, fa que massa sovint anem perdent el contacte. Però a voltes, una música, una olor, el gust d’una magdalena, fan ressorgir els records...i torna la connexió, la cobertura, la ratlleta que faltava al 3G, a les 3G!”.

31

32

Temps d’oci

Divendres, 10 de gener de 2014

Bambalina celebra el seu 32è aniversari amb la companyia Terranegra a Cerdanyola Fitxa tècnica Actriu-cantant: Tati CerviĂ MĂşsics: Toni Pujol, CĂŠsar MartĂ­nez i Dani Comas Text: Tati CerviĂ DirecciĂł musical: Toni Pujol DirecciĂł escènica: Elena Martinell La companyia Terranegra actuarĂ a Cerdanyola amb motiu del 32è aniversari de Bambalina. El viatge del senyor Nagata ĂŠs la proposta que omplirĂ de mĂşsica el Teatre Ateneu el 26 de gener a partir de les 12h. Els mĂŠs petits tindran l’oportunitat de conèixer la història del senyor Nagata, un autèntic gaito kamishibaiya, un conta-contes japonès. Amb la seva bicicleta i un petit teatre de paper, el Sr. Nagata recorre els barris de Tòquio per explicar contes a la mainada. Un bon dia, s’adona que no se li acut cap història nova per UHODWDU DOV VHXV SHWLWV FOLHQWV L OD <XNL HO FRQYHQo TXH XQ YLDWJH SHO mĂłn serĂ el millor antĂ­dot per recuperar la inspiraciĂł. El Sr. Nagata s’acomiada de la famĂ­lia i amb la seva bicicleta fa una trepidant volta al mĂłn. Visita paĂŻsos plens de colors, aromes i sons que mai abans no havia vist ni sentit. A cada parada, fa nous amics que li H[SOLTXHQ KLVWzULHV L OL FDQWHQ FDQoRQV

Il¡lustracions: David SĂĄnchez )RWRJUDĂ€ D MartĂ­ Artalejo Disseny il¡luminaciĂł: Ă€ngel Puertas (VFHQRJUDĂ€ D i producciĂł: Terranegra El preu de l’entrada ĂŠs de 6,5 euros i de 4,5 euros per als socis de Bambalina.

el Diari del Vallès

Tornen les actuacions en directe els diumenges al Sacromonte En ple cor de l’Eix Macià de Sabadell, als peus dels cinemes situats en aquesta avinguda, trobem un bonic racó on menjar o sopar unes tapes amb una gran relació qualitat-preu, dins de la mÊs pura tradició granadina: Sacromonte, del Grupo Reini. És un acollidor local que va nÊixer sota el concepte de la tradició i les tapes clà ssiques granadines, on els pernils i els llums fets amb antics embuts adornen el sostre. La decoració típica andalusa evoca els pintorescos carrers de Granada, entre clavells, copes de vi i pernil. Els acords de guitarra espanyola de la música que sona de fons acompanyen els comensals en aquesta sensació d’estar en terres andaluses. Sacromonte compta amb una carta de tapes acuradament seleccionada amb productes de la millor qualitat, entre els quals cal destacar les carxofes amb foie i pernil, els WDFV GH À OHW GH ERX HQ WRWHV OHV VHYHV YHUVLRQV HO IUHJLW GH UDS L OOXo GHO GLD VHPSUH amb el millor peix fresc portat directament de la llotja), o el pernil, entre moltes altres. A Sacromonte, es pot gaudir de la millor qualitat tant en totes les seves tapes com en el propi servei i atenció. A mÊs, des d’ara els diumenges a la nit tornen les actuacions en directe al local. Avinguda Francesc Macià 39, Sabadell 931883603 / 617 15 32 98 (Comandes a Domicili)

Els Amics de les Arts faran un segon concert a Sant Cugat Els Amics de les Arts van anunciar aquest dimecres que faran un segon concert a l’Auditori de Sant Cugat el 23 de maig per presentar el seu nou disc, desprĂŠs d’haver esgotat les entrades per al primer recital, previst per al dia anterior. El grup obrirĂ la petita gira de presentaciĂł el 9 de maig a l’Auditori Enric Granados de Lleida i la tancarĂ el 30 de maig a l’Auditori de Girona, l’endemĂ d’haver actuat tambĂŠ al Teatre Kursaal de Manresa. EstĂ previst que el nou treball surti a la venda a l’abril. El darrer treball del grup, Espècies per catalogar, va sortir publicat l’any 2012 i la gira va comptar amb mĂŠs de 80 concerts arreu de Catalunya, a mĂŠs de Madrid, Bilbao i Glasgow. El penĂşltim FRQFHUW GH OD GDUUHUD JLUD D PLWMDQ PDUo G¡DTXHVW DQ\ HV va celebrar a la sala Razmatazz i va donar peu al seu primer disc en directe, Tenim dret a fer l’animal, en CD i DVD.

Monòleg al restaurant FamĂż de Sant Quirze El restaurant FamĂż de Sant Quirze del Vallès ofereix un sopar amb monòleg el proper dia 30 de gener a les 22 hores a cĂ rrec de l’humorista de la Paramount Miguel Angel MarĂ­n. El preu per persona ĂŠs de 30 euros. DesprĂŠs de l’èxit de la primera convocatòria, la direcciĂł del restaurant estĂ organitzant un nou sopar monòleg. Restaurante FamĂż | Avda. Arrahona, 6 | Sant Quirze del Vallès | 937 210 950 |famy@restaurantefamy.com NomĂŠs amb reserva prèvia al local

AnunciXarxes_tr.indd 1

09/01/14 17:11

el Diari del Vallès

Divendres, 10 de gener de 2014

33

34

Divendres, 10 de gener de 2014

el Diari del Vallès

el Diari del Vallès

Temps d’oci

'LYHQGUHV GH JHQHU GH

35

Los Stompers presenten demĂ a Terrassa l’à lbum ‘The Harold Spencers’ (O JUXS /RV 6WRPSHUV DFWXD GHPj D OD VDOD (O &DIq de L’Aula de Terrassa per presentar el seu quart Ă lEXP 7KH +DUROG 6SHQFHUV. El grup estarĂ de gira SHU &DWDOXQ\D UHFHQWPHQW KD SDVVDW SHU (O 6LJOR GH 6DQW &XJDW Ă€ QV DO IHEUHU TXDQ IDUj OD SUHVHQWD FLy D %DUFHORQD )RUPDW FDS D Ă€ QDOV GHOV QRUDQWD D %DUFHORQD HO JUXS SRVWLUODQGqV /RV 6WRPSHUV pV MD XQD IRUPDFLy GH UHIHUqQFLD HQ HO SDQRUDPD PXVLFDO FDWDOj 8QD EDQGD TXH HYROXFLRQDQW GHV GHO IRON LUODQGqV FDS D XQD SURSRVWD PpV SHUVRQDO KD SHUĂ€ ODW HO FRQFHSWH GHO %,6 %DUFHORQD ,ULVK 6RXQG pV D GLU P~VLFD LU ODQGHVD DO FDQYL GH VHJOH L OOXQ\ GH FDVD 7RWD XQD innovaciĂł en l’encreuament d’estils, perforada per XQD ERQD FjUUHJD G¡KXPRU LUzQLF $TXHVW DQ\ /RV 6WRPSHUV HQV SUHVHQWHQ HO VHX QRX SURMHFWH 7KH +DUROG 6SHQFHUV XQ jOEXP TXH PRVWUD O¡HYROXFLy GH OD EDQGD G¡XQ ,ULVK )RON FDS D XQ VR ,QGLH )RON $TXHVW FDQYL KD QDVFXW GH OD FRP ELQDFLy GH QRXV HOHPHQWV FRP OD JXLWDUUD HOqFWUL FD HO EDL[ L OD EDWHULD DPE ´DQWLFV DPLFVÂľ FRP OD PDQGROLQD HO EDQMR R HO YLROt /¡jOEXP HQV RIHUHL[ FDQoRQV TXH FRQWHQHQ XQD ULFD VHOHFFLy GH WH PHV DOJXQV DPE XQ SURIXQG VLJQLĂ€ FDW VRFLRSROtWLF mentre que uns altres sĂłn emocionals o ironitzen VREUH O¡HVWDW GH OD VRFLHWDW G¡DYXL GLD , SHU TXq

aquest tĂ­tol? 7KH +DUROG 6SHQFHUV pV HQ UHDOLWDW XQD QRYD LGHQWLWDW SHU D XQD QRYD DGUHoD XQ DOWHU

‘La flauta mĂ gica’ arriba a Ripollet de la mĂ de l’AAOS

HJR SHU D /RV 6WRPSHUV PpV HOqFWULF L HFOqFWLF SHU D DTXHVWD QRYD GqFDGD /RV 6WRPSHUV KDQ DFWXDW SHU (VSDQ\D L (XURSD +DQ SDVVDW HOV ~OWLPV DQ\V GHO PLOăOHQQL GH JLUD SHU (VFDQGLQjYLD )UDQoD $OHPDQ\D +RODQGD HWF SHU GHVSUpV FRQFHQWUDU HOV VHXV HVIRU oRV D (VSDQ\D &DWDOXQ\D L HOV VHXV YROWDQWV $UDJy 9DOqQFLD (XVNDGL 0DOORUFD $VW~ULHV 1DYDUUD 0~UFLD *DOtFLD SHUz VHPSUH WRUQDQW D OD VHYD FLXWDW FRPWDO %DUFHORQD 7RW L DL[t KDQ WUREDW WHPSV SHU JUDYDU TXDWUH GLVFV DPE HO VHJHOO 9HQWLODGRU 0XVLF SHUWDQ\HQW DOV UXPEHURV Los Manolos), tot UHEHQW FUtWLTXHV SHULRGtVWLTXHV IDYRUDEOHV WDQW ORFDOV FRP QDFLRQDOV (O 3HULyGLFR (O PaĂ­s, Avui i El MatĂ­, entre d’altres). Els singles 7XUQ RI WKH &HQWXU\ (8 i ,GLRW %R\ han estat HPHVRV H[WHQVDPHQW 0 &DGHQD L RAC 105), exactament igual que els seus respectius vĂ­deos que van ser emesos en canals UHJLRQDOV L QDFLRQDOV 79 79( &DQDO L &LW\ 79

Aquest inici de 2014 estĂ protagonitzat musicalment a Ripollet per Papageno, Tamino i Pamina. Els personatges principals de l’òpera /D Ă DXWD PjJLFD aniran apareixent per diferents activitats culturals al municipi per anunciar HO FRQFHUW HVFHQLĂ€ FDW VREUH /D Ă DXWD PjJLFD, que es podrĂ escoltar al Teatre Auditori del Mercat Vell de Ripollet el proper 17 de gener, a les 21 hores, en una producciĂł dels $PLFV GH O¡Ă’SHUD GH 6DEDGHOO L D FjUUHF GH O¡(VFROD G¡Ă’SHUD GLULJLGD SHU 0LUQD /DFDPEUD $L[t L JUjFLHV D XQ DFRUG DPE OD 8QLy GH %RWLJXHUV GXUDQW el sorteig de Nadal que organitza l’associaciĂł de comerciants el proper 12 de gener, es podran escoltar alguns SDVVDWJHV G¡DTXHVWD zSHUD 3HU OD VHYD EDQGD O¡$VVRFLD FLy G¡(VSHFWDGRUV REVHTXLDUj HOV DVVLVWHQWV DO VRUWHLJ GH 1DGDO DPE GHX ORWV GH GXHV HQWUDGHV FDGDVFXQD SHU DV sistir a qualsevol de les representacions de la temporada D WULDU HQWUH OHV PDUFDGHV DPE HO ORJR GHO q DQLYHUVDUL al programa d’espectacles. (Q OD GLIXVLy G¡DTXHVWD zSHUD WDPEp KD FROăODERUDW OD -R ieria Riera, que durant el Nadal ha inclòs algunes peces G¡DTXHVWD zSHUD HQ HO Ă€ O PXVLFDO TXH O¡HVWDEOLPHQW KD RIHUW DOV YLDQDQWV GH OD 5DPEOD GH 6DQW (VWHYH 8Q GHOV DVSHFWHV GHVWDFDWV GH O¡zSHUD VHUDQ HOV GLEXL[RV UHDOLW]DWV SHU OD SLQWRUD ULSROOHWHQFD $OED 0DUWtQH] $JXDGR $TXHVWV GLEXL[RV VHUDQ O¡HVFHQRJUDĂ€ D G¡DTXHVW FRQFHUW HVFHQLĂ€ FDW DPE P~VLFD GH SLDQR TXH SHU VHJRQ DQ\ FRQ VHFXWLX SRUWD HOV $PLFV GH O¡Ă’SHUD GH 6DEDGHOO D 5LSROOHW $PE PRWLX GH /D Ă DXWD PjJLFD, es realitzarĂ una sessiĂł HVSHFLDO GH OHV 1LWV GH 0~VLFD DYXL DO 7HDWUH $XGLWRUL DPE OD SUHVqQFLD GH OD SUHVLGHQWD GH O¡$VVRFLDFLy G¡$PLFV GH O¡Ă’SHUD GH 6DEDGHOO SHU FRPHQoDU D FRQqL[HU FRP pV aquesta òpera de W. A. Mozart.

Fred, incertesa i immensitat s’han tancat aquests dies de Nadal a la Sala d’Exposicions d’Amics de les Arts de Terrassa Dan Cruz / Terrassa 1R pV WDVFD IjFLO DFRQVHJXLU TXH GRV DUWLVWHV FRPSRV WRV G¡jQLPD L UDy SODVPLQ HQ OHV VHYHV REUHV XQ PDWHL[ FRGL L HQFDUD pV PpV GLItFLO TXH RUTXHVWULQ XQ GLjOHJ RQtULF VREUH WHPHV TXH V¡DOORWJHQ HQ DOOz LQWDQJLEOH HQ la perpetuĂŻtat de la naturalesa, a l’interior de la ment KXPDQD D WUDYpV G¡DWPRVIHUHV JHQHUDGHV DGMDFHQWV D O¡LPSXOV G¡XQ SHQVDPHQW WRUEDW SXVLOăOjQLPH PpV TXH HQ O¡HVSDL TXH H[LVWHL[ HQWUH HO MR L O¡LQĂ€ QLW 'LVVHW REUHV GH GRV JUDQV DUWLVWHV WHUUDVVHQFV 5DIHO Serres i Alfonso Cruz, executen una prĂ ctica explicaciĂł VREUH GRV HVSDLV DEUXSWHV SHU D O¡KRPH SHUz HQFRUDW MDGRUV SHU D OD VHYD jQLPD /¡DOWXUD L OD SURIXQGLWDW HQV

H[SXOVHQ DPE IDFLOLWDW GH OD QRVWUD OtQLD GH FRPRGLWDW L això genera paĂźra, inseguretat en una societat radiocontrolada que fuig sempre d’allò inhòspit. $OEHUWL YD GHĂ€ QLU OD SLQWXUD FRP XQ PDUF TXH FRQWHQLD XQD Ă€ QHVWUD REHUWD D O¡H[WHULRU (VWDQW REHUWD SRGHP REVHUYDU SRGHP VHQWLU HO WHPSV HO PDWHL[ TXH DYDQoD HQ FDGDVFXQD GH OHV REUHV H[SRVDGHV REHLQW HO VHJHOO GHO 3OHQ $LU LPSUHVVLRQLVWD 5DX HQ HOOHV OD PpV SXUD GLVWRUVLy GH OHV IRUPHV YLVLEOHV TXH SUHWHQHQ SRVDU HQ UHOOHX HOV DVSHFWHV PpV HPRWLXV L WXUEXOHQWV TXH EDWH guen en la profunditat de l’à nima humana i, al mateix WHPSV V¡HQIURQWHQ DO EXLW SURSRVDW SHU )ULHGULFK 3RGHP REVHUYDU HQ OHV VHYHV REUHV O¡HWDSD PDGXUD GH

dues dilatades carreres artĂ­stiques que es desprenen GH O¡DQHFGzWLF L EXVTXHQ O¡HVVqQFLD GH O¡HItPHU PLWMDQ oDQW O¡DXWDUTXLD GHO VHX SHQVDPHQW L’exposiciĂł $WPRVIHUHV de Rafel Serres i Alfonso Cruz es va mostrar a la sala d’exposicions d’Amics de les Arts L -RYHQWXWV 0XVLFDOV & 7HDWUH & 6DQW 3HUH U SLV 7HUUDVVD Ă€ QV DKLU

36

Divendres, 10 de gener de 2014

el Diari del Vallès

Q WATERPOLO

“Llegir que sĂłc la millor del mĂłn em posa la pell de gallinaâ€? estat un any perfecte i Ăşnicâ€?, Sabadell resumeix la millor jugadora del mĂłn, que encara no El debat molts cops estèril s’ho creu quan li ho diuen: sobre qui ĂŠs el millor futbolis- “No em faig a la idea. Llegir ta del mĂłn s’allarga des de fa que sĂłc la millor del mĂłn em mesos. Mitjans de comunica- posa la pell de gallina. Estic ciĂł de mig mĂłn es fan ressò contenta, perquè això vol dir de les declaracions d’aquest que es torna a parlar de wao aquell altre aportant mo- terpolo, i ho necessitemâ€?. tius de per què Messi, Cristiano o RibĂŠry mereixen rebre Laura Ester, segona la pilota d’or. Mentrestant, al El domini del Sabadell en mĂłn del waterpolo sembla aquesta votaciĂł queda encaque no hi ha dubtes sobre ra mĂŠs en evidència mirant el aquesta qĂźestiĂł. És la pri- VHJRQ OORF GH OD FODVVLĂ€FDFLy mera conclusiĂł que aporta la La portera Laura Ester va revotaciĂł al FINA World Player bre prop del 30% de les vota2013 que va proclamar mi- FLRQV GHL[DQW OHV DOWUHV Ă€QDllor jugadora de l’últim any listes (la hongaresa Barbara la waterpolista del NataciĂł Bujka, l’australiana Rowena Sabadell, Jennifer Pareja. Webster i la russa Ekaterina GairebĂŠ el 60% dels 674 re- Prokofyeva) amb un pobre presentants de la FINA amb 11% entre les tres. “Crec dret a vot van apostar per que ĂŠs un èxit de tot l’equip, l’olotina, que ha completat i la mostra ĂŠs que la Laura aixĂ­ un 2013 autènticament ĂŠs la segona millor jugadoimmillorable. Campiona dels ra del mĂłn. Tots sabem que sis tĂ­tols que ha disputat amb ĂŠs molt complicat que una el NataciĂł Sabadell, inclosos portera estigui en una llista la Champions i la Supercopa d’aquestes, però s’ho mereix d’Europa, la garrotxina tam- per l’extraordinari any que ha bĂŠ va aconseguir la medalla IHWÂľ DĂ€UPD 3DUHMD 8QV SUHd’or amb la selecciĂł espa- mis individuals, però alhora nyola al Mundial de Barce- col¡lectius, ja que reconeixen lona (on tambĂŠ va rebre el la constĂ ncia d’un equip, el guardĂł a la millor jugadora de Nani Guiu, que acumula del campionat) i el tĂ­tol de èxit rere èxit, i que estĂ molt mĂ xima golejadora de la lliga a prop de complir les 100 vicamb 126 dianes. â€œĂ‰s impos- tòries consecutives en comsible demanar res mĂŠs, ha peticions estatals. ADRIĂ N ARROYO

CRISTIAN MESTRES

Jennifer Pareja, a la foto defensant els colors del Sabadell, ha rebut el 59’3% dels vots del jurat que triava la millor waterpolista del 2013

Un llistĂł massa alt Havent-ho guanyat absolutament tot, podria semblar que els reptes de futur ja no il¡lusionen tant. No ĂŠs el cas de Jennifer Pareja, que V¡KD PDUFDW FRP D Ă€WD seguir aportant motius perquè l’esport de la seva vida, el waterpolo, deixi de ser minoritari i tingui mĂŠs reconeixement mediĂ tic: “Hem de seguir treballant, gaudint del que fem i que la gent ho faci amb

nosaltres. Hem de fer que se segueixi parlant de waterpoloâ€?. A mĂŠs de tots els triomfs en Ă mbit col¡lectiu amb el NataciĂł Sabadell i la selecciĂł, l’olotina tambĂŠ ha rebut enguany el premi a la millor jugadora europea abans d’aquest FINA World Player. De cara al futur, nomĂŠs queda un objectiu per complir, el que es va quedar a mitges a Londres: l’or olĂ­mpic.

Molts entrebancs

En el cas de Pareja, es tracta de la jugadora mĂŠs veterana de la generaciĂł daurada del waterpolo femenĂ­ estatal tot i tenir encara 29 anys. Als 16, va deixar el seu Olot natal per intentar fer-se un lloc al waterpolo, i nomĂŠs tres anys desprĂŠs, militant ja al Sabadell, es va estrenar com a internacional al Mundial de Barcelona del 2003. DesprĂŠs de quedar-se fora dels Jocs OlĂ­mpics d’Atenes 2004 i Pequin 2008, passar una apendicitis durant l’Europeu de Zagreb al 2010 i trencar-se el quart metacarpiĂ de la mĂ dreta en la prèvia del Mundial

de Xangai el 2011, Pareja va rebre la primera recompensa a tant d’esforç guanyant la plata l’any passat a Londres en la seva estrena olĂ­mpica. El cercle es va tancar a Barcelona guanyant el Mundial a casa, allĂ on havia rebut el seu bateig internacional una dècada abans, i ara amb el FINA World Player. “He rebut missatges d’esportistes molt importants, però les felicitacions mĂŠs especials sĂłn les de les meves companyes, perquè saben els anys que porto lluitant per aixòâ€?, se sincera una Pareja que s’ha guanyat el dret de llegir que ĂŠs la millor del mĂłn. Q

Q BĂ€SQUET

La ripolletenca Lucila Pascua canvia CroĂ cia per Hongria La pivot vallesana deixa el Novi Zagreb i jugarĂ al PINKK PĂŠcsi na al Novi Zagreb croat s’ha Ripollet acabat abans d’hora. El ja exequip de la ripolletenca li Tan sols 239 quilòmetres per devia tres mensualitats i, a carretera separen Zagreb, la mĂŠs, no gaudia de minuts, capital de CroĂ cia, de PĂŠcs, amb la qual cosa ha decidit una ciutat del sud d’Hongria canviar CroĂ cia per Hongria. amb quatre vegades mĂŠs Una decisiĂł que va prendre poblaciĂł que Ripollet. És la estant de vacances, quan va distĂ ncia que ha recorregut llegir al web de l’equip croLucila Pascua aquests dies. at que s’estava negociant la L’etapa de la pivot vallesa- rescissiĂł del seu contracte A. ARROYO

de dos anys, quan ningú des del Novi Zagreb s’havia posat en contacte amb l’entorn de la jugadora. Capricis del destí, el primer partit de Lucila Pascua defensant els seus nous colors, els del PINKK PÊcsi, va ser dimecres davant el propi Novi Zagreb, en jornada de la Lliga d’Europa Central. Les hongareses són cinquenes

en aquesta competiciĂł i van caure eliminades de l’Eurocopa en ser Ăşltimes de grup amb dues victòries i quatre derrotes. A PĂŠcs, Lucila Pascua coincidirĂ amb Roberto HernĂĄndez, segon entrenador del Granada a l’ACB i mĂŠs tard tambĂŠ al Ros Casares abans d’acceptar el repte de dirigir l’equip magiar com a primer entrenador. Q

FEB

Pascua en una imatge d’arxiu defensant els colors del Mann Filter

el Diari del Vallès

ESPORTS

Divendres, 10 de gener de 2014

Q FUTBOL

Olmo signa la tercera millor estrena de la història Les quatre victòries en cinc partits situen el terrassenc al mĂŠs alt de la llista d’entrenadors que van començar amb millors nĂşmeros la seva etapa al Sabadell, nomĂŠs superat per ElemĂŠr Berkessy i Vicenç Dauder

37

Cristóbal Mårquez no jugarà d’arlequinat A.A.

Sabadell /¡$SROORQ JUHF VHUj HO GHVWt GHĂ€QLWLX GH O¡H[ GH O¡(OFKH o l’Auckland City entre d’altres, CristĂłbal MĂĄrquez, que s’entrenava des de feia dies al Centre d’Esports Sabadell. Descartada la incorporaciĂł del madrileny, la prioritat dels arlequinats ara mateix ĂŠs reforçar-se amb el Ă€W[DWJH G¡XQ ODWHUDO HVTXHUUH L G¡XQ H[WUHP $ PpV 5D~O Goni, lesionat de gravetat a la pretemporada a Tòquio, WRUQDUj D WHQLU Ă€W[D Q

El duel dels germans Carrillo acaba amb repartiment de punts

A. ARROYO / M. A. RODRĂ?GUEZ

Sabadell

REDACCIĂ“

Terrassa NagyvĂĄrad ĂŠs el nom que rebia Oradea abans de 1918, quan l’actual ciutat romanesa pertanyia a l’imperi austrohongarès. AllĂ va nĂŠixer ElemĂŠr Berkessy, internacional amb Hongria a la dècada dels 30. Un home que va voltar pel vell continent tant com a jugador com, anys mĂŠs tard, com a entrenador. En aquesta segona etapa, va dirigir equips com el FerencvĂĄros hongarès, el Vicenza italiĂ , el Grimsby Town anglès, el Beerschot belga, el Zaragoza o l’Espanyol abans d’aterrar a Sabadell el setembre de 1958. Emilio, com era conegut en aquell PRPHQW L Ă€QV D OD VHYD PRUW el juliol de 1993 a Barcelona, ĂŠs l’entrenador que millor ratxa inicial ha aconseguit amb el conjunt arlequinat. Les seves cinc victòries consecutives en l’estrena de la temporada 1958/59 han impedit a Olmo ser el tècnic que millor debuta com a primer entrenador a la banqueta de l’equip vallesĂ . Berkessy, i tambĂŠ Vicenç

PEDRO SALADO - CE SABADELL

El Sabadell ha guanyat quatre dels cinc partits que ha dirigit Olmo com a primer entrenador

ELEMÉR BERKESSY

Temporada 58/59

Racing 1-3 SABADELL SABADELL 5-1 Condal SABADELL 3-0 Basconia Girona 0-2 SABADELL SABADELL 4-2 AvilÊs VICENÇ DAUDER

Temporada 83/84

SABADELL 5-0 Huesca Endesa 0-3 SABADELL SABADELL 6-0 Compostela Ferrol 0-0 SABADELL SABADELL 1-0 Figueres MIQUEL OLMO

Temporada 13/14

SABADELL 2-1 MirandÊs Barcelona B 2-0 SABADELL SABADELL 1-0 Zaragoza Tenerife 0-3 SABADELL SABADELL 3-2 RM Castilla VICENÇ GRÀCIA

Temporada 45/46

Salamanca 3-1 SABADELL SABADELL 2-0 Deportivo SABADELL 7-2 Jerez Real Sociedad 0-2 SABADELL SABADELL 2-0 CĂłrdoba

Dauder, que dècades desprĂŠs va protagonitzar una estrena similar com a arlequinat. El valenciĂ , iniciat en el mĂłn del futbol a Badalona, va guanyar quatre partits i en va empatar un altre entre el 25 de març i el 22 d’abril de 1984. Una arribada fulgurant a la Nova Creu Alta que es va acabar saldant amb el mĂ­tic ascens del Centre d’Esports a Segona A aconseguit a Binèfar. SĂłn els Ăşnics dos debuts d’un entrenador en la centenĂ ria història del Sabadell que superen els nĂşmeros de Miquel Olmo des que l’egarenc va agafar el relleu de Javi Salamero ara fa unes setmanes. El tècnic terrassenc ha donat amb la tecla, i la reacciĂł dels arlequinats l’han dut a sumar 12 dels Ăşltims 15 punts en joc, trencant la ratxa de 10 mesos sense guanyar a domicili i sortint de la zona de des-

FHQV 'H IHW OD FODVVLĂ€FDFLy estĂ tan ajustada a Segona A que a hores d’ara, el Centre d’Esports ĂŠs mĂŠs a prop de la promociĂł a Primera –a dos punts de distĂ ncia– que del descans, que tĂŠ a quatre punts. Olmo comparteix estadĂ­stiques amb Vicenç GrĂ cia, TXH HV YD HVWUHQDU D Ă€QDOV de setembre de 1945 amb una derrota al camp del Salamanca (3-1), però desprĂŠs va encadenar quatre triomfs seguits. Una dinĂ mica positiva que buscarĂ allargar ara l’equip de Miquel Olmo, tot sobreposant-se al fet de jugar dos partits seguits lluny de la Creu Alta, el primer d’ells diumenge (17h) al Nuevo Colombino de Huelva. En cas de triomf a terres andaluses, el Sabadell igualarĂ les xifres de la primera volta de la temporada passada. Veure per creure. Q

Els germans Miki i Toni Carrillo, entrenadors del Terrassa i el Cerdanyola respectivament, es van enfrontar diumenge a l’OlĂ­mpic, en un partit que es va saldar amb empat (2-2). Els verd-i-blancs sĂłn onzens sis punts per sobre del descens abans de visitar diumenge (12h) el Masnou, mentre els egarencs reben a les 17h el Manlleu situats al sisè lloc a dos punts del RubĂ­, que marca la zona play-off i que jugarĂ demĂ (17h) al camp del Gramenet. Q

Empat en l’amistós entre les seleccions de Terrassa i Sabadell REDACCIÓ

Terrassa El partit entre les seleccions de futbol amateur de Terrassa i Sabadell s’ha convertit en una tradiciĂł en aquestes dates de l’any. El cap de setmana passat, l’OlĂ­mpic egarenc va acollir una nova ediciĂł d’aquest amistĂłs, que va acabar amb empat (1-1). El migcampista del Tibidabo, Edu Nicart, va avançar els sabadellencs des del punt de penal a la primera meitat. Un combinat, per cert, que estrenava seleccionador, ja que Antonio Morillas va agafar el relleu de CristĂłbal Casado. Eric Merchere, del Can Trias, va igualar el partit per l’equip dirigit per Consuelo 5HLOOR L 5DPRQ 0R\D TXDQ IDOWDYD XQ TXDUW G¡KRUD SHO Ă€nal. Un acte de germanor per deixar al marge la rivalitat futbolĂ­stica de les dues ciutats. Q

HANDBOL

NATACIĂ“

WATERPOLO

TAEKWONDO

TENNIS-TAULA

La Salle Montcada i Sant Quirze tornen de vacances

Terrassa acollirĂ el Campionat de Catalunya absolut

El NataciĂł RubĂ­ guanya la Copa Barcelona

El Lee Young de Cerdanyola guanya la Copa del Rei

Falcons es retroba amb la SuperdivisiĂł femenina a Calella

La Primera Nacional d’handbol comença la seva segona volta amb els duels que portaran a La Salle Montcada a visitar demĂ (18h) el Sant MartĂ­ Adrianenc i el Sant Quirze a rebre diumenge (12.30h) el Palautordera. El partit entre el Granollers B i l’OAR GrĂ cia s’ha ajornat al dijous dia 30 de gener.

El NataciĂł Terrassa organitzarĂ del 17 al 19 de gener el Campionat de Catalunya absolut Open, que disputaran, entre d’altres, els convocats per la selecciĂł espanyola Albert Puig (Terrassa), Miguel DurĂĄn, Miguel Ă ngel Rozas i Marc SĂĄnchez (Sabadell). TambĂŠ han estat citats per a unes jornades prèvies de control i seguiment al CAR.

El triomf per 10-13 contra l’amÀWULy OD 8( +RUWD YD SHUPHWUH el Natació Rubí aixecar la Copa Barcelona. Els rubinencs, amb un equip de joves promeses, van acabar així per sobre del Sant Feliu i del mateix Horta, sumant el segon triomf consecutiu en aquest campionat.

Les vuit medalles en la modalitat de Poomsae aconseguides pels taekwondistes del GimnĂ s Lee Young a la Copa del Rei disputada a Oropesa de Mar han permès els cerdanyolencs tornar amb el tĂ­tol de campions per clubs. IvĂĄn JimĂŠnez, Judit LĂłpez i la tripleta formada per Gerard SĂĄnchez, Javier Cabanillas i el mateix JimĂŠnez, a mĂŠs, van guanyar l’or.

La mĂ xima categoria del tennis-taula estatal torna aquest dissabte (17h) per al Club Falcons amb l’enfrontament que l’equip de Joan Nogueras tĂŠ davant el Calella, un equip que ĂŠs cinquè, cinc llocs i quatre triomfs per sobre de les palistes sabadellenques.

38

ESPORTS

Divendres, 10 de gener de 2014

Q HOQUEI PATINS

El Palau vol seguir a la zona alta desprÊs de l’aturada

el Diari del Vallès

Q HOQUEI HERBA

Set amistosos a la comarca d’una selecció molt vallesana A.A. lla (Egara), Cristina Guinea Terrassa / Sant Cugat (Júnior) i Xantal GinÊ i Júlia Pons (Terrassa) han estat La selecció irlandesa s’en- convocades pel selecciofrontarà en set ocasions a nador estatal femení i, a la l’espanyola, tant en cate- vegada, entrenador del Club goria masculina com feme- Egara, Adrian Lock. La gran majoria dels juganina. L’estadi federatiu, al Natació Terrassa, serà la dors de la selecció masculiseu dels quatre partits de na, per la seva banda, Ês de les noies, que es jugaran la comarca. Una quinzena de demà , diumenge, dimarts i jugadors vallesans, inclosos dimecres. Mariona Girabent, els que militen en equips hoMaria Tost i Carlota Salvate- landesos i belgues, han en-

trat a la llista de 22 de Salva Indurain. Els internacionals sĂłn aquests dies de concentraciĂł preparant la Copa del MĂłn que es jugarĂ al juny a Holanda. Can Salas serĂ la seu de l’Espanya-Irlanda masculĂ­ de demĂ , mentre dilluns el mateix amistĂłs es repetirĂ a les instal¡lacions del Club Egara al Pla del Bon Aire, i dimecres de nou es jugarĂ el mateix partit a l’Atlètic Terrassa. Q

Q AUTOMOBILISME

MAGPHOTO

L’equip groc-i-negre, amb la campiona d’Europa Laura Puigdueta, Ês quart a l’OK Lliga amb 21 punts ADRIà N ARROYO

Vallès Occidental L’Sferic-Girona (2-4) de dissabte passat va servir per reobrir una OK Lliga Femenina que portava mĂŠs d’un mes aturada entre l’Europeu que va guanyar la selecciĂł espanyola a Mieres amb la participaciĂł de la vallesana Laura Puigdueta (Palau) i les festes nadalenques. Aquest cap de setmana, hi haurĂ doble compromĂ­s per als tres equips de la comarca. (O 3DODX TXDUW FODVVLĂ€ FDW D tres punts del lideratge, rebrĂ a casa els dos equips

madrilenys: dissabte el Santa Maria del Pilar i diumenge l’AlcorcĂłn. “El primer ĂŠs un partit trampa perquè tenen un joc que no ens va massa, i el segon ĂŠs contra un rival directeâ€?, explica Miquel Busquets, entrenador de les palauenques. El Sant Cugat, per la seva banda, ĂŠs vuitè amb 9 punts, i rep els dos equips TXH WDQTXHQ OD FODVVLĂ€ FD ciĂł. “Si guanyem els dos partits, gairebĂŠ rematem la salvaciĂł abans de tancar la primera volta, i això seria importantĂ­ssim per afrontar la segona volta amb mĂŠs

tranquil¡litatâ€?, diu el tècnic de les vermell-i-negres, Josep Mateo. Dissabte, el rival serĂ el Borbolla i l’endemĂ , el Traviesas. Qui pitjor ho HVWj SDVVDQW Ă€ QV DO PRPHQW a l’elit de l’hoquei patins femenĂ­ estatal ĂŠs l’Sferic, onzè amb 5 punts. El seu entrenador, Guillem PĂŠrez, tĂŠ clar quin ĂŠs l’objectiu: “Hem de guanyar partits, ja no per escalar posicions, sinĂł per geQHUDU FRQĂ€ DQoD L DGRQDU QRV que aquest no ĂŠs el nostre nivellâ€?. Les terrassenques visiten avui l’Igualada abans de rebre demĂ el Traviesas viguĂŠs. Q

HC PALAU DE PLEGAMANS

PHC SANT CUGAT

SFERIC TERRASSA

“No ens esperĂ vem estar tan amunt, i menys havent perdut els dos primers partits, però estem jugant bastant bĂŠ, i ara que hi som, volem mantenir-nos-hi. Lluitar pel tĂ­tol no ĂŠs al nostre abast perquè hi ha equips molt potents, però sĂ­ acabar entre les cinc primeres. Hem guanyat rivals molt durs, i això ens ha fet tenir un plus de motivaciĂłâ€?, valora el tècnic de les groc-inegres, Miquel Busquets.

“Podem donar per molt positius els resultats obtinJXWV Ă€ QV DUD L PpV WHQLQW en compte que hem plantat cara als grans equips. Ens ha faltat una mica mĂŠs per haver esgarrapat mĂŠs punts, però el balanç ha de ser positiu tenint en compte que acabem de pujar a l’OK Lliga i que hem tingut baixes importants com la de la Rosa Tamburiniâ€?, explica l’entrenador santcugatenc, Josep Mateo.

“Estic tranquil perquè tinc un molt bon grup amb jugadores de nivell, però no estem tenint la continuĂŻtat que cal. No som regulars als partits perquè ens falta XQ SXQW GH FRQĂ€ DQoD 1R es pot parlar de mala sort, sinĂł de manca d’encert. Quan siguem capaces de guanyar dos partits seguits, tot anirĂ mĂŠs rodatâ€?, se sincera Guillem PĂŠrez, entrenador del conjunt egarenc.

Oriol Ribalta compleix una dècada participant a les G-Sèries andorranes A.A. als 10 anysâ€?. El sabadellenc Sabadell tornarĂ a pilotar el seu Peugeot Evo III, un cotxe que DemĂ començarĂ la desena ha millorat per a l’ocasiĂł, ediciĂł de les G-Sèries BPA tot i que ĂŠs conscient que per a Oriol Ribalta. El pilot segueix estant un esglaĂł vallesĂ serĂ l’únic represen- per sota de gent com Carlos tant de Sabadell enguany Ezpeleta, Xevi Pons o David per la baixa d’un altre habi- Arroyo. â€œĂ‰s una de les proves mĂŠs tual com ĂŠs Francesc Rastrollo. Un Ribalta que s’ha plĂ stiques i divertides que mostrat sorprès per haver es poden ferâ€?, explica Riarribat a la dècada conduint balta sobre una cursa que sobre el gel andorrĂ : “M’ad- començarĂ demĂ al vespre miro a mi mateix per la cons- i que tindrĂ diumenge pel tĂ ncia que estic tenint en matĂ­ la seva segona cita al aquest campionat tan bonic. calendari. Una prova tan esEstic molt orgullĂłs d’arribar SHFWDFXODU TXH FRPSWDUj Ă€ QV

G-SĂˆRIES BPA

i tot amb la presència de pilots de motociclisme com Jorge Lorenzo, Marc MĂĄrquez o el castellarenc Dani Pedrosa. Oriol Ribalta ja va guanyar l’ediciĂł del 2008 de l’AndorrĂ de Gel en la modalitat de dues rodes motrius. Q

CEV.LU

Marc AltayĂł i Gerard Osorio van prendre part a ParĂ­s del Premundial de voleibol que va deixar la selecciĂł espanyola sense bitllet per al Campionat del MĂłn de Polònia. Tot i anar a la preselecciĂł, el tambĂŠ sabadellenc Dani Rocamora va ser descartat a Ăşltima hora de la selecciĂł. Un combinat estatal que malgrat guanyar l’últim SDUWLW FODVVLĂ€ FDWRUL FRQWUD %LHORUU~VVLD HV YD TXHGDU IRUD GHO 0XQGLDO SHU OHV GHUURWHV SUqYLHV GDYDQW O¡DPĂ€ WULRQD )UDQoD L %qOJLFD $OWD\y MXJDGRU GHO CAI Teruel i dorsal 5 a la selecciĂł, va ser un dels homes claus a l’equip entrenat per Fernando MuĂąoz, tenint mĂŠs protagonisme que el receptor de l’ASUL Lyon, Osorio.

el Diari del Vallès

ESPORTS

Divendres, 10 de gener de 2014

Omar Oughzif s’imposa a Sant Cugat

Q ATLETISME

MIQUEL QUESADA, atleta i organitzador de La Nostra

“No volem anar a l’Eix MaciĂ fins que siguem 3.000â€? ADRIĂ N ARROYO

Sabadell Satisfet amb com va anar la cursa vist a posteriori?

Estic molt content de com va marxar la gent. Fer rècord de participaciĂł sempre ĂŠs una satisfacciĂł, i això que vam tancar les inscripcions quatre dies abans. Una empresa externa ens porta el tema dels xips i les FODVVLĂ€FDFLRQV L QHFHVVLWHQ uns dies per preparar-ho. Ens estem plantejant que puguin haver inscripcions d’última hora sense xip, SHUTXq DO Ă€QDO KL KD JHQW que el vol ĂŠs cĂłrrer, surti o QR D OD FODVVLĂ€FDFLy Va ser una bona decisiĂł no cĂłrrer per centrar-te en l’organitzaciĂł?

SĂ­, perquè vaig anar molt mĂŠs tranquil. L’any passat no vaig gaudir gens de la FXUVD Ă€QV DO WHUFHU TXLOzmetre no sabia ni on era. Aquest cop vaig poder estar mĂŠs centrat. El guanyador va tardar mĂŠs que en anteriors edicions i no hi va haver atletes de renom com Ă€ngel Mullera o Reyes EstĂŠvez. La prioritat, aquest cop, era crĂŠixer en l’à mbit popular?

Sense dubtes. VolĂ­em oferir molt mĂŠs a la gent del carrer. La crisi s’ha notat tambĂŠ en Ă mbit de patrocinadors, i hem hagut de retallar la presència d’atletes d’elit. Sabadell necessitava una Sant Silvestre?

Sí, i la demostració Ês que en tres anys som la segona cursa amb mÊs gent de la ciutat, nomÊs superada per la de Festa Major, que Ês gratuïta. Com va sorgir la idea d’organitzar-la?

Vam veure que molts havĂ­em de marxar a Barcelona o a Lloret per cĂłrrer l’últim dia de l’any. Ho vam plantejar a la JAS, i ens va donar via lliure perquè tenien massa feina. L’Ajuntament tambĂŠ ens va donar suport des del principi, L DO Ă€QDO KD FUHVFXW PpV GHO que ens esperĂ vem. Podem millorar molt encara, però la gent s’estĂ bolcant.

39

REDACCIĂ“ per quart any es va disputar Sant Cugat del Vallès pels carrers de Sant Cugat. El marroquĂ­ es va escapar El guanyador de la primera passat el segon quilòmetre cursa de cap d’any de Sa- per acabar amb un temps badell, Omar Oughzif, ja tĂŠ de 29:56, afegint com a al seu palmarès les dues guanyador el seu nom als Sant Silvestre vallesanes. de Kemboi Cosmers, Jaume L’atleta de la Joventut Atlè- Leiva i el propi Benhbarka. WLFD 6DEDGHOO YD DSURĂ€WDU En categoria femenina, la la baixa d’última hora de tambĂŠ marroquina Nora FaMohamed Benhbarka, cam- laki va ser la primera en crepiĂł en l’última ediciĂł, per uar la meta. Una cursa que guanyar amb autoritat a la enguany van cĂłrrer 2.024 quinzena ediciĂł de la Sant atletes, mig miler menys Silvestre barcelonesa, que que l’any anterior. Q

Cobertura audiovisual personalitzada a la Mitja MaratĂł de Terrassa d’un vĂ­deo personalitzat Terrassa d’un parell de minuts de la seva participaciĂł a la Mitja La Mitja MaratĂł de Terras- per quatre euros mĂŠs del sa ultima els darrers de- que val la inscripciĂł. “Els talls. El pròxim 26 gener, tres pilars bĂ sics de l’ADN la prova arribarĂ a la seva de la Mitja MaratĂł sĂłn quinzena ediciĂł. Ho farĂ l’esport, la solidaritat i fer amb novetats importants. ciutat. Esperem que la iniLa mĂŠs destacada ĂŠs que ciativa sigui ben rebuda i oferirĂ una cobertura au- poder-la repetir anualment, diovisual personalitzada ha explicat la directora de a travĂŠs de la productora mĂ rqueting de l’AssociaciĂł RunnersTV. Els atletes que Esportiva Mitja MaratĂł de ho desitgin podran gaudir Terrassa, Lorena MĂĄrmol. Q REDACCIĂ“

Jordi Torrents i Montse Mas van guanyar la tercera ediciĂł de La Nostra, consolidada com a cursa de referència a Sabadell amb un augment de 400 participants i un total de gairebĂŠ dos milers. El fundador Miguel Quesada (guanyador l’any passat) va renunciar a cĂłrrerla per dedicar-se exclusivament a l’organitzaciĂł. L’èxit fa pensar en un canvi d’escenari, encara que Quesada creu que la sortida a la Plaça de la Creu Alta encara pot absorbir uns quants centenars d’atletes mĂŠs. El que no variarĂ serĂ la distĂ ncia de cinc quilòmetres ni el pas pel centre de la ciutat.

JOSEP CRUZ - LA NOSTRA

Ambient festiu en la sortida de la cursa de cap d’any de Sabadell

Sant Cugat Ês la competèn- tres intentem oferir cada cop cia directa? mÊs serveis i, ara, es coneix

Volem ser la segona Sant Sil- mĂŠs la cursa, ĂŠs una tradiciĂł vestre de Catalunya, però el i això s’acaba notant. rival som nosaltres mateixos. Terrassa tambĂŠ vol fer-la el GLD SHUz DO Ă€QDO HO TXH hem de fer ĂŠs oblidar-nos d’això i intentar que la gent es quedi aquĂ­. Per què hi ha cada cop mĂŠs interès de la ciutadania per aquest tipus de curses?

La crisi hi tĂŠ molt a veure, perquè abans la gent pagava 40 euros al mes per anar al gimnĂ s, i ara, per aquest preu, ja pot comprar-se unes sabatilles i cĂłrrer gratis pel voral del Riu Ripoll o per Can Deu. Cada cop hi ha mĂŠs FRQVFLqQFLD GHOV EHQHĂ€FLV GH l’esport i cuidem mĂŠs el fĂ­sic. Creus que l’any vinent podreu sortir des de l’Eix MaciĂ ?

Jo donaria un any mĂŠs a l’actual recorregut. L’Ajuntament hi estĂ disposat, perquè donarĂ­em una gran imatge de la ciutat, i ĂŠs el nostre somni, SHUz QR YROHP DQDU DOOj Ă€QV TXH WLQJXHP LQVFULWV On ĂŠs el sostre de participants de La Nostra?

És difĂ­cil de preveure-ho. Aquest any no pensĂ vem crĂŠixer en 400 atletes, però això depèn de la gent. Nosal-

40

el Diari del Vallès

Divendres, 10 de gener de 2014

DESCOBREIX LA NOVA ESTACIÓ CEPSA SA A SABADELL SUD. VINE I GAUDEIX-NE:

5

CT/LITRE

I només pel fet de posar combustible entraràs en el sorteig de 4 targetes regal CEPSA de

de descompte en proveïments de fins a 35 litres

(1)

15O

€ (2)

Ronda de Sant Pau de Riu Sec 7. (prop de l’aeroport)

Aquesta Estació de Servei ha estat dissenyada complint criteris mediambientals, UYI PM LER TIVQrW EGSRWIKYMV IP 'IVXM½GEX H´)½GMrRGME )RIVKrXMGE %GXYEPQIRX IWXk IR TVSGqW H´SFXIRMV XEQFq IP 'IVXM½GEX &6))%1 )7 'SQIVGMEP - E QqW E QqW EQF XSXW IPW WIVZIMW UYI RIGIWWMXIW

ESTACION DE SERVICIO SABADELL

Sabadell / C2 COMERÇ 22.353,30 146,10 5.278,50 34,50

CALENER VYP

BOTIGA

FORN

RENTAT AUTOMÀTIC I MANUAL

Gaudeix, amb la Targeta Visa CEPSA Porque Tu Vuelves, de fins a un 5% de descompte en cada proveïment.

PARC EMPRESARIAL SABADELL, RONDA DE SANT PAU DE RIU SEC 7 A8029889601618713P0 02/12/2013

HORARI 24 H

PÀRQUING

www.porquetuvuelves.com / 902 545 545

4VSQSGMz ZkPMHE RSQqW E P´)WXEGMz HI 7IVZIM ')47% 7EFEHIPP 7YH ½RW EP HI JIFVIV HI (IWGSQTXI HI GrRXMQW H´IYVS TIV PMXVI TIV E WYFQMRMWXVEQIRXW ½RW E YR Qk\MQ HI PMXVIW HI UYEPWIZSP HIPW GEVFYVERXW ')47% (IWGSQTXI ETPMGEFPI RSQqW EPW TVMQIVW PMXVIW 4VSQSGMz RS GSQTEXMFPI EQF XEVKIXIW HI HIWGSQTXI TVIWIRGMEP 8EVKIXE 'PYF +VYTS M 8EVKIXE 8E\M EQF XEVKIXIW HI TEKEQIRX S HI ½HIPMX^EGMz TVSJIWWMSREP GSQ XEQTSG EQF EPXVIW GYTSRW HI HIWGSQTXI TVIWIRGMEP 'SRWYPXE PIW FEWIW HI PE TVSQSGMz IR EUYIWXE )WXEGMz

7SVXIMK HI XEVKIXIW HI º GEHEWGYRE 7368)-+ 1)279%0 % 0´)78%'-Ì () 7)6:)- ')47% 7%&%()00 79( ½RW EP HI KIRIV HI (EXE HIP WSVXIMK HI JIFVIV HI )RXMXEX UYI SJIVIM\ PE XEVKIXE 'MXMFERO )WTEyE 7 %

Af prensa SABADELL SUR_285x390_cat.indd 1

26/12/13 13:06

Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.