Projecte Lingüístic de Centre by Eduard

qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmq wertyuiopasdfghjklzxcvbnmqw ertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwer PROJECTE LINÜÍSTIC DEL CENTRE tyuiopasdfghjklzxcvbnmqwerty ESCOLA ANXANETA uiopasdfghjklzxcvbnmqwertyui opasdfghjklzxcvbnmqwertyuiop asdfghjklzxcvbnmqwertyuiopas dfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdf ghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfgh jklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjkl zxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzx cvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcv bnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbn mqwertyuiopasdfghjklzxcvbnm qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmq wertyuiopasdfghjklzxcvbnmqw ertyuiopasdfghjklzxcvbnmrtyui opasdfghjklzxcvbnmqwertyuiop

PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

0.1. Presentació del document: Aquest projecte ha contemplat una diagnosi prèvia. Aquest projecte es revisa periòdicament cada dos cursos contemplant els resultats de les proves externes i internes recollides en la memòria i en la programació general. L’elaboració del Projecte Lingüístic de Centre (a partir d’ara PLC) s’entén com un procés de reflexió del tractament de les diverses llengües que, a nivells diferents, hi ha a l’escola. El PLC forma part del Projecte Educatiu i té present tant el marc legal com la diagnosi de la realitat del centre. En el PLC es defineix el paper de la llengua vehicular, el tractament de les llengües curriculars i els aspectes d’organització i de gestió que tenen repercussions lingüístiques. El PCL haurà der ser revisat cada dos o tres cursos per tal de mantenir-lo adaptat al context social i a les necessitats reals de l’escola. Els objectius de millora hauran de ser recollits al Pla Anual de Centre i la seva valoració haurà de constatar a la Memòria Anual.

Diagnosi de la situació lingüística del centre

Projecte educatiu de centre (PEC)

Marc legal

Projecte linguistic de centre (PCL)

Objectius generals

Normes organització I funcionament (NOF)

 Àmbit organitzatiu  Àmbit humà  Àmbit administratiu

 Àmbit pedagògic

Concreció dels objectius

Avaluació 1

PEC

PGA

PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

0.2. Definició de Projecte Lingüístic de centre: El PLC es defineix com un instrument de treball per aconseguir una escola catalana en llengua i continguts, amb un tractament correcte i coherent de l'aprenentatge de les diverses llengües que s'hi ensenyen i com a vehicle de tolerància i d'obertura a la globalitat del món. El PLC parteix d’una diagnosi lingüística del centre, del marc legal i del PEC, I recull els aspectes relatius a l’ensenyament i l’ús de les llengües. Forma part d’un projecte educatiu plurilingüe, en el qual el català n’és l’eix vertebrador, és a dir, la llengua d’aprenentatge i d’ús vehicular del centre. El PLC ha de garantir el respecte per totes les llengües, com a resposta a la situació sociolingüística de l’alumnat. El PCL es caracteritza per ser: - Legal, és a dir, en cap moment no podrà contradir la legislació normativa referida a l’ús i a l’aprenentatge de les llengües. - Coherent i adequat a la realitat sociolingüística de l’alumnat del centre i a la línia pedagògica adoptada. - Participatiu, el seu èxit dependrà del grau de participació i implicació de la comunitat educativa. - Vinculant per a tots els membres de la comunitat educativa. Tothom que s’incorpori al centre l’ha de conèixer, respectar i complir. - Global, és a dir, ha d’afectar la totalitat de la dinàmica del centre: actuacions docents, no docents i administratives.

PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

1. Context sociolingüístic Existeix una relació directa entre l’aprenentatge de la llengua i l’establiment de vincles afectius basats en el reconeixement i valoració de la llengua d’origen de l’alumnat. Per això, els equips docents de l’escola han de disposar d’aquesta informació sobre les diverses llengües familiars presents a l’aula per fer-ne ús, valorar-les i tenir-les en compte. Per aquesta raó, el PCL vol partir de la realitat de la nostra escola, per això s’ha realitzat una enquesta a tot l’alumnat. La nostra escola està situada al barri de l’Havana de Mataró. L’Havana és un barri eminentment familiar, de naturalesa residencial, molt proper al centre històric de la ciutat i tocant a mar. És un barri ben connectat, amb escoles i comerços, que en els darrers anys ha reduït gran part de la seva naturalesa industrial.

Marc normatiu actual

1.1. Decret d'educació primària Decret 119/2015, de 23 de juny, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària Article 4 Règim lingüístic 1. El règim lingüístic de l’educació primària es regeix pels principis establerts al títol II de la Llei d’educació, i per les disposicions reglamentàries de desplegament. 2. Els centres estableixen en el projecte lingüístic, que s’ha de concretar a partir de la realitat sociolingüística de l’entorn, els criteris per a l’ensenyament i aprenentatge de les llengües i per al seu tractament i ús, els criteris per a la implementació d’estratègies orientades a l’adquisició de la competència plurilingüe dels alumnes, les mesures per fomentar l’estudi de llengües no curriculars i d’altres cultures presents en la comunitat educativa i els criteris per a l’acollida personalitzada de l’alumnat nouvingut. 3. En acabar l’ensenyament obligatori, el sistema educatiu a Catalunya ha de garantir que tots els alumnes, independentment del seu origen lingüístic familiar, tinguin un ple domini de les dues llengües oficials i el coneixement de, com a mínim, una llengua estrangera amb l’objectiu que assoleixin les competències bàsiques que s’estableixen en el Marc europeu comú de referència per a les llengües. Els centres podran oferir opcionalment, la introducció d’una segona llengua estrangera. 4. La implantació d’estratègies educatives d’immersió lingüística s’ha d’ajustar al que estableix la Llei d’educació.

PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

1.2. Projecte lingüístic Ordre EDU/221/2007, de 29 de juny per la qual s'estableixen els principis generals que s'han de tenir en compte per a l'aplicació de l'article 4.4 del Decret 142/2007, de 26 de juny, per la qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària D’acord amb el projecte lingüístic, en les condicions que s’estableixen en l’apartat 4.4 del Decret 142/2007, els centres podran impartir continguts d’àrees no lingüístiques en castellà o en una llengua estrangera, o alternativament es podran utilitzar aquestes llengües en la realització d’activitats previstes en la franja horària de lliure disposició. En ambdós casos, els llibres de text i material didàctic utilitzats seran en llengua catalana.(art.1) 2.

Objectius del projecte lingüístic de centre

La competència comunicativa lingüística és la base de tots els aprenentatges i el seu desenvolupament es tindrà en compte en els objectius i continguts de cada àrea curricular i serà responsabilitat de totes les àrees i matèries del currículum, ja que en totes elles s’haurà d’utilitzar la llengua com a instrument de comunicació. És fonamental el domini de diverses llengües, tant oralment com per escrit, en múltiples suports i amb el complement dels llenguatges audiovisuals en varietat de contextos i finalitats, com a eina per aprendre a aprendre.

2.1. Objectius generals del PEC: - Garantir que tots els alumnes, qualsevol que sigui la seva llengua habitual en iniciar l’ensenyament, han de poder utilitzar normalment i correctament les dues llengües oficials, el català i el castellà, tant oralment com per escrit, en acabar l’Educació Primària. - Adquirir en la llengua estrangera (anglès) la competència comunicativa bàsica que permeti als alumnes expressar-se i comprendre missatges senzills així com desenvolupar-se en situacions quotidianes. - Fer del català el vehicle d’expressió normal en les activitats docents i administratives, tant les internes com les externes. - Programar activitats dirigides a què els alumnes adquireixin els senyals d’identitat nacionals, propis de la nostra personalitat col·lectiva: la història, la cultura, el patrimoni, les tradicions i, sobretot, la llengua pròpia, per tal de desenvolupar la comunicació i l’expressió, el sentiment de pertinença i estimació al país, la relació amb l’entorn, l’obertura al món i la iniciació a participar en la societat que els envolta. - Potenciar el desenvolupament del pensament social crític mitjançant el diàleg i el respecte a totes les ideologies i cultures, per tal de formar futurs ciutadans i ciutadanes responsables que estiguin preparats per aprendre i participar en la societat al llarg de tota la vida. 4

PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

- Aconseguir que l’alumnat aprengui a parlar, escoltar i dialogar; expressar vivències, emocions i opinions, així com saber argumentar.

2.2. Objectius comuns pel tractament de les tres llengües: català, castellà i anglès Per tal d’optimitzar els horaris s’evitaran les repeticions d’objectius i conceptes que són comuns a les tres llengües. La llengua catalana i la llengua castellana seran enteses com una sola àrea i les estructures lingüístiques comunes es faran en català i serviran com a base de l’aprenentatge de les dues llengües.

4. Àmbit lingüístic 4.1. El tractament de les llengües a l’escola 4.1.1. La llengua catalana, llengua vehicular i d’aprenentatge El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l’ensenyament i, per tant, és la llengua vehicular de les diferents activitats d’ensenyament i aprenentatge del centre. La llengua catalana és l’eina de cohesió i integració entre totes les persones del centre i és el vehicle d’expressió de les diferents activitats acadèmiques. El fet que la majoria del nostre alumnat utilitzi també el català com a llengua de relació familiar, afavoreix que també la utilitzi a l’escola com a llengua de relació amb els companys. 4.1.1.1. Dimensió comunicació oral El centre prioritza el treball de la llengua oral en tots els seus registres ja que ho considera una part fonamental de l’aprenentatge. El domini de la llengua oral és imprescindible per ser ciutadans i ciutadanes preparats, capaços d’expressar-se de forma raonada i coherent. Per això cal ensenyar de forma directa a parlar, escoltar, exposar i dialogar amb correcció. Per aquesta raó, es concreta i garanteix en cada una de les àrees curriculars, i de forma transversal en tots els cicles, la participació oral de l’alumnat, ja sigui amb el grup, mestre/a o en qualsevol situació comunicativa de l’aula; sempre amb respecte per les normes que regeixen la interacció oral: torns de paraula, to de veu, ritme, etc. També es programa de forma sistemàticament la producció de textos orals relacionats amb qualsevol aspecte o fet de la vida diària: de l’escola, del barri, del país, etc., a través de diverses modalitats de textos orals (entrevista, conversa, dramatització, argumentació...), tot valorant i respectant les normes de la interacció oral. Amb motiu de les celebracions escolars lligades a fets històrics i/o culturals (11 de Setembre, Sant Jordi) des de l’escola s’organitzen activitats orals pròpies d’aquestes celebracions, per tal que els alumnes escoltin, s’expressin i preguntin en debats; coneguin la història, els símbols i institucions més importants i adquireixin, a més del coneixement propi de l’àrea, consciència d’identitat, sentiment de pertinença i estimació a Catalunya sens perjudici de respecte i valoració a totes les altres cultures presents o no a l’aula. 5

PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

A cada nivell, a més, existeix un projecte concret d’expressió oral. 4.1.1.2. Dimensió comprensió lectora La comprensió lectora té el suport d’un text i la representació gràfica del llenguatge. Com en el cas de la llengua oral, la comprensió de textos escrits implica el coneixement d’un lèxic i d’unes estructures morfosintàctiques però, a més, implica el coneixement de l’estructura textual. Així, el procés de lectura implica diverses activitats cognitives; l’alumnat ha de descodificar el text i relacionar les grafies amb els fonemes de la llengua (tant si verbalitza com si no). Però, a més a més, implica ser capaç d’extreure diferents idees del text, d’interrelacionar-les entre si per arribar a un significat més ampli i establir-hi una jerarquia. Des de l’escola es treballa de forma paral·lela el coneixement del llenguatge escrit (treball centrat sobretot a l’etapa d’infantil i al cicle de petits) i el coneixement de les diferents estructures textuals, per tal d’anar millorant en els processos de lectura. En tractar-se d’uns processos molt complexos i diversos, les competències implicades es treballen de forma diària i sistemàtica, per tal d’enfortir la capacitat lectora, impulsar l’hàbit de lectura i fomentar la comprensió lectora. Així mateix, aquesta lectura és estimulada i practicada per tots els mestres que intervenen en el procés educatiu, i des de totes les àrees. Les proves de lectura que es realitzen actualment a l’inici i al final de cada curs són el referent per a cercar estratègies lectores adequades. Existeixen una sèrie de projectes destinats a fomentar la comprensió lectora: - El pla lector: des de l’escola es dedica un temps diari a la lectura (mitja hora com a minim), pot ser individual o en gran grup, silenciosa o en veu alta, per part dels mestres o de l’alumnat, en formats tant diversos com noveles, revistes, pantalla digital, etc. - Els padrins de lectura: es tracta d’un intercanvi entre els alumnes de primer i sisè, en què cada infant padrí té un fillol amb qui treballar habits de lectura. - El avis lectors: avis de l’escola voluntaris (mestres jubilats) venen a ajudar les mestres de 1r a fer llegir els alumnes segons la seva disponibilitat. - Sortides a les biblioteques de la Ciutat (Biblioteca Iluro i Antoni Comas) per conèixer del funcionament de les biblioteques per saber on es poden trobar llibres per a la seva edat i de temes del seu interès en les diferents llengües. Un dels punts que ens falta potenciar a l’escola és l’ús de la biblioteca escolar, que potser caldria repensar-ne el funcionament i organització.

4.1.1.3. Dimensió expressió escrita L’expressió escrita té com a principal objectiu la composició de textos produïts en diferents situacions, relacionats amb el context social i cultural, amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, adequada a l’edat, que poden tenir el suport d’imatges o esquemes. Poden 6

PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

tractar sobre situacions quotidianes de l’aula i l’escola, d’experiències personals, d’impressions o posicions de crítica, poden ser produccions en l’àmbit creatiu (contes, poemes, vivències...), etc. I es poden plasmar en diferents supports (paper o digital). En la producció de textos cal utilitzar un gran nombre d’estratègies: pensar (intencions, destinatari, contingut possible), escriure (tenir present la intenció, llegir la part escrita per saber com continuar, afegir-hi idees, treure’n), revisar (comprovar si respon a la intenció primera, fer-ne una lectura en veu alta per comprovar-ne la coherència i la cohesió, i modificar el text a partir de treure, afegir-hi o inserir-hi fragments). Des de l’escola aquestes estratègies es treballen de forma directa en les estones programades dins l’horari destinades a l’expressió escrita, però també de forma transversal en totes les àrees quan l’alumne ha de produir algun text. Una de les competencies bàsiques en la dimensió de l’expressió escrita és el domini de l’ortografia. Des de l’escola oferim als alumnes estratègies i recursos per revisar l’ortografia dels textos a través d’un projecte ideat en el grup de treball de llengua (format per mestres de tots els cicle de l’escola) a través de l’ús d’unes rúbriques creades per cada un dels nivells, a través d’una metodologia concreta pensada per acompanyar tots els infants del centre, en la seva diversitat. Mirar annex “com treballem l’ortografia a l’escola”. A més, al centre utilitzem el mètode Gabarró per tal de potenciar la memòria en l’aprenentatge de l’ortografia.

4.1.1.4. Dimensió literària La dimensió literària es treballa a través de la dramatització, memorització, recitació, producció I creació de textos de caràcter literari, com contes, poemes, endavinalles, refranys, rodolins, etc., adaptats a l’edat i als interessos del grup, basant-se en models observats i analitzats o en idees personals, etc. Al centre organitzem concursos literaris en llengua catalana a nivell intern i animem als infants a participar en altres concursos literàris que es donen a la ciutat. Els infants de segon preparen durant tot el curs una obra de teatre (El follet valent) que representen davant tots els infants del centre i les famílies.

4.1.1.5. Dimensió multimedia La incorporació de les tecnologies de la informació i de la comunicació al sistema educatiu respon al desenvolupament de la societat del coneixement en l’àmbit formatiu. Des d’aquest punt de vista, hi ha una relació directa entre el desenvolupament de les TIC i la llengua com a vehicle de comunicació i de convivència. El centre ha aplicat de manera continuada un criteri de desenvolupament del programari i dels suports digitals que produeix basat en la priorització de la llengua vehicular i, en conseqüència, hi ha adaptat plenament les eines digitals amb què treballa.

PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

4.1.2. La llengua castellana La llengua castellana s' introdueix a l’inici de cicle inicial a nivell oral i en acabar el mateix cicle l’alumnat ha de ser capaç de transferir al castellà els aprenentatges assolits. L’escola assegura una distribució coherent i progressiva del currículum de llengua castellana al llarg de l'etapa i estableix criteris que permetin reforçar i no repetir els continguts comuns que s'ha programat fer-los en el currículum de llengua catalana, de manera que en acabar l’escolaritat primària l’alumnat ha de tenir adquirida la competència lingüística i ser capaç d’utilitzar-la correctament tant a nivell oral com escrit Segons el context sociolingüístic i el projecte educatiu propis, es vetlla per fer un desplegament del currículum incorporant el treball de les formes d'ús de la llengua castellana menys conegudes pel seu alumnat. L’escola dedica a l’ensenyament de la llengua castellana les hores que prescriu la llei, i pel que fa al seu tractament se seguiran les mateixes pautes que amb la llengua catalana. Des de l’escola es té en compte la realitat sociolingüística de l'alumnat i el projecte educatiu del centre per fer un bon desplegament del curriculum i que hi hagi continuïtat i coherència metodològica entre el que es fa en català i el que es fa en castellà: es té clar que l'objectiu final és que l'alumnat tingui el mateix nivell de llengua catalana que de llengua castellana, però és un objectiu que no s'acaba d'aconseguir, ja que la realitat al centre és que els resultats en la primera són superiors als de la segona. La única materia que s’imparteix en castellà és l’àrea de llengua castellana. Per tal d’aconseguir que al final de la primària l’alumnat sigui més competent en llengua castellana, es podria impartir alguna assignatura més en aquesta llengua.

4.1.2.1. Dimensió comunicació oral El centre té present que l'enfocament emprat en l'aprenentatge i ús de la llengua castellana inclogui activitats perquè l'alumnat adquireixi habilitats lingüístiques, amb especial èmfasi en la competència oral en els primers cursos, tot i que es treballa, de forma transversal, en tots els cicles, en el cicle inicial és on s’hi fa un major incís. Es treballa bàsicament la variant estàndard del castellà, però s’explica que existeixen altres variants del castellà, segons l’origen de cada parlant.

4.1.2.2. Dimensió comprensió lectora i l’expressió escrita L’ensenyament de la llengua escrita té com a objectiu aconseguir al final de l’ensenyament obligatori formar lectors i escriptors competents. Per aconseguir aquest objectiu s’apliquen les orientacions del currículum i es planifiquen activitats de lectura i escriptura que tinguin en compte les necessitats comunicatives i acadèmiques que té l’alumnat en els diversos nivells. Es fa de manera coordinada amb l’assignatura de llengua catalana per tal d’aprofitar-ne les transferències.

PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

Dins el pla lector, es marquen unes franges per destinar-les a la lectura explícita de textos i llibres en castellà.

4.1.2.3. Dimensió literària Al cicle de grans es treballa l’escriptura de contes i altres textos literaris amb diferents propòsits i suports variats (digital i paper) i tenint en compte els tres aspectes fonamentals: inici, nus i desenllaç. També es treballa el coneixement d’escriptors rellevants de la cultura castellana aprofitant festes i altres efemèrides. Igualment, el professorat motiva els alumnes per a aconseguir: la comprensió, la memorització, la recitació i la producció de poemes. El centre podria organitz concursos literaris també en llengua castellana per tal de fomentar-ne el seu ús de manera motivadora.

4.1.2.4. Dimensió multimedia El centre assegura la presència dels recursos TIC i audiovisuals en l'aprenentatge de la llengua castellana: com a mitjà d'accés a material divers, per atendre els diferents estils i ritmes d'aprenentatge de l'alumnat, per la vàlua afegida que aquestes eines tenen en el desenvolupament d'estratègies per al tractament de la informació i per a la difusió dels resultats de les tasques d'aprenentatge.

4.1.3. Tractament de la llengua estrangera: l’anglès. La nostra escola inicia l’ensenyament de la llengua anglesa al segon curs de l’etapa d’infantil (P4), prioritzant en aquest cicle la familiarització amb la fonètica de la nova llengua i la llengua oral, tant en la vessant de comprensió com d’expressió. També durant el primer curs de cicle inicial es tracta la llengua anglesa sobretot des de la seva basant oral i, de manera progressiva, es va introduint també l’aprenentatge a nivell escrit. El centre assegura una distribució coherent i progressiva del currículum al llarg de l'etapa, segons el context sociolingüístic i el projecte educatiu propis, amb un tractament cíclic dels conceptes, variant els contextos d'ús d'acord amb l'etapa madurativa i les necessitats de l'alumnat, i ofereix oportunitats d'ús significatiu de la llengua estrangera dins i fora de l'aula, en espais d'interacció/comunicació suficientment variats per donar resposta als diferents estils i ritmes d'aprenentatge de l'alumnat. A més, estableix criteris perquè la programació s'estructuri a partir d'activitats d'aprenentatge que són rellevants i globals, integren reptes lingüístics i cognitius, condueixen a un producte final, requereixen l'ús de la llengua estrangera i tenen una estructura seqüencial de construcció del coneixement. El centre concreta anualment les mesures que es prenen per assegurar: una distribució coherent de continguts, la creació de contextos d'ús de la llengua i com es dóna resposta als diferents estils d'aprenentatge, i se'n fa un seguiment. Per tal d’optimitzar l’ensenyament aprenentatge de la llengua estrangera, s’apliquen recursos organitzatius de desdoblament de grup (grups heterogenis) una hora setmanal de 3r a 6è. Igualment, es preveuen agrupaments de diversa tipologia (individual, parelles, grups) i es fa una reflexió sobre el procés i el resultat final. 9

PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

Periòdicament es revisen i es consensuen els llibres de text i els materials didàctics que es faran servir el curs següent segons les necessitats de l'alumnat. El professorat té en compte l’adaptació de la metodologia, les activitats i el material didàctic en funció de les necessitats dels alumnes, tant pels que tene un pla individualitzat com pels que tenen contacte familiar en aquesta llengua. Amb motiu de les celebracions i festes tan anglo-saxones com d’aquí a Catalunya (Halloween, Eastern, St. Jordi..) el professorat de llengua anglesa preparà projectes relacionats amb aquestes celebracions per tal que els nens busquin informació, portin material i es dugui a terme un projecte intercultural basat en la cooperació i el respecte envers les diferents cultures. Per tal de millorar la competència lingüística de l’alumnat en llengua estrangera, es podria impartir una o més assignatures diferents a la pròpia de llengua anglesa en aquesta llengua. 4.1.3.1. Dimensió comunicació oral Es garanteix la participació oral de l’alumnat ja sigui mestre-alumne o alumne-alumne. Per això es parteix als primers cursos, de temes relacionats amb l’entorn més immediat de l’alumnat i s’avança paral·lelament al seu progrés evolutiu en aspectes d’experimentació, abstracció i processos més complexos de pensament. Les activitats orals són interactives, apropiades a l’edat madurativa de l’alumnat, emmarcades dins d’un context ja sigui preparat o imprevisible. Es proposa un aprenentatge integrat centrat en l’alumnat, on puguin expressar els seus sentiments aportant les seves experiències i curiositats. El professorat utilitza la llengua anglesa en totes les sessions, assegurant la bona comprensió dels alumnes. A educació infantile i cicle inicial es dóna molt suport a la comunicació no verbal. 4.1.3.2. Dimensió comprensió lectora i l’expressió escrita Dins l’espai diari del pla lector, existeix una franja destinada a l’anglès, amb la lectura dirigida de contes tradicionals adaptats a l’edat de l’alumnat. 4.1.3.3. Dimensió literària La dimensió literària es treballa a través de la dramatització, memorització, recitació, producció I creació de textos de caràcter literari, com contes, poemes, endavinalles, refranys, rodolins, etc., adaptats a l’edat i als interessos del grup, basant-se en models observats i analitzats o en idees personals, etc.

4.1.3.4. Dimensió multimedia El centre assegura la presència dels recursos TIC, TAC i audiovisuals en l'aprenentatge de la llengua estrangera com a mitjà d'accés a material divers i autèntic, per atendre els diferents estils i ritmes d'aprenentatge de l'alumnat, per la vàlua afegida que aquestes eines tenen en el 10

PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

desenvolupament d'estratègies per al tractament de la informació, per diversificar els models lingüístics presents a l'aula i per a la difusió dels resultats de les tasques d'aprenentatge. El centre preveu l'ús de la llengua estrangera en la projecció dels resultats del treball curricular fora de l'aula d'aprenentatge mitjançant: suports comunicatius a l'ús, com ara la revista, la pàgina web, la ràdio...; activitats artístiques, com ara representacions teatrals, cant coral, exposicions...,; i contactes amb altres centres d'àmbits locals o internacionals. 4.2. La dimensió plurilingüe en el tractament de les llengües L’objectiu central de l’educació és preparar l’alumnat per afrontar els reptes de la societat plural, plurilingüe i multicultural del segle XXI, entre els quals l’educació lingüística ocupa un lloc preferent. Per formar parlants plurilingües i interculturals cal l'assoliment de la competència plena en català, la llengua pròpia de Catalunya, i en castellà com a garantia que l'escola proporciona als alumnes la competència que els cal per tenir les mateixes oportunitats; també el respecte per la diversitat lingüística i el desig d'aprendre altres llengües i d'aprendre de totes les llengües i cultures. A més, la diversitat lingüística present a les aules del centre i a l’entorn del centre s’aprofita per fer activitats relacionades amb el currículum. La nostra escola amb mirada ferma a la realitat de centre i d’entorn, i amatent al futur, vol configurar una escola catalana oberta a les diferents situacions canviants de la societat multilingüe i multicultural, de manera que l’alumnat, quan acabi l’ensenyament, esdevinguin ciutadans i ciutadanes conscients i críticament actius, que puguin interactuar amb l’entorn.

4.3. Continuïtat i coherència entre cicles i nivells Per garantir una bona línia d’escola l’equip docent disposa d’una sèrie d’espais on poder coordinarse i consensuar els principis metodològics, acordar els usos lingüístics que s’han d’emprar i el seu ensenyament, per fer el traspàs de la informació sobre les característiques de l’alumnat i sobre els valors que es volen transmetre i treballar. Es fan reunions de coordinació de nivell, reunions de coordinació dins el cicle i reunions de coordinació pedagògica entre tots els cicles de l’escola. A més, el professorat s'organitza en equips intercicles per tractar alguns temes puntuals. El centre disposa de documents que concreten aspectes didàctics i organitzatius, com les programacions i els criteris d'avaluació, els revisa conjuntament l'equip docent. També es disposa de protocols per fer el traspàs d'una promoció d'alumnes quan hi ha un canvi d'ensenyant, quan hi ha un canvi d'etapa i quan hi ha un canvi de cicle. Hi ha coordinació amb les llars d’infants de les zones i amb els centres de secundària que reben alumnes del seu centre.

4.4. Estructures lingüístiques comunes El centre ha fet diverses reflexions sobre el tractament de les estructures lingüístiques comunes. L'acord del tractament de llengües i de les estructures lingüístiques comunes involucra tots els 11

PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

professors de l'àrea de llengua, tot considerant els principis bàsics de la seva metodologia: evitar repetició de continguts, evitar l'anticipació d'aprenentatge i atendre l'especificitat dels continguts.

4.5. Avaluació dels aprenentatges lingüístics L’avaluació dels processos d’aprenentatge a nivell linguistic de l’alumnat és contínua i global i té en compte el seu progrés en el conjunt de les àrees. Aquesta avaluació pren en consideració els diferents elements del currículum, el treball fet a classe i l'interès i l’esforç a progressar demostrat per l’alumnat. Es posa especial cura en l’avaluació formativa i en el grau d’adquisició de les competències bàsiques. En el supòsit que el progrés de l’alumnat no sigui l'adequat, s’estableixen mesures de reforç per facilitar-li l’adquisició dels aprenentatges bàsics i imprescindibles per poder seguir el procés educatiu. Aquestes mesures es poden adoptar en qualsevol moment del cicle. El professorat avaluarà els aprenentatges de l’alumnat, els processos d’ensenyament i la seva pròpia pràctica docent. En iniciar i finalitzar el curs, es passen una sèrie de proves (ACL, dictat,…) per valorar el nivell linüístic de l’alumnat i la seva evolució. També existeixen les proves internes que es fan periòdicament i les proves marcades pel department d’ensenyament (proves diagnòstiques a tercer i competències bàsiques a sisè). Amb els resultats d’aquestes proves es valoren els objectius assolits i no assolits i es prenen les mesures oportunes per mirar de garantir que tot l’alumnat assoleixi les competències bàsiques previstes. Els objectius propis de l’aprenentatge de cada llengua seran avaluats pel professorat corresponent de manera contínua i global. Sens perjudici d’aquest concepte el professorat podrà confeccionar proves i establir els criteris que cregui oportuns. El moment i criteris escollits per aquestes proves constaran en la programació de l’àrea pertinent.

5. Atenció a la diversitat L’atenció a la diversitat de necessitats i als ritmes d’aprenentatge de l’alumnat en temes lingüístics es centre fonamentalment a reforçar el desenvolupament de la llengua oral a l’educació infantil, l’assoliment de la lectura i l’escriptura en el cicle inicial de l’educació primària i el desenvolupament de la comprensió lectora i l’expressió oral i escrita en la resta de cicles i nivells. El centre, amb la col·laboració dels serveis educatius, ha consolidat els mecanismes organitzatius, curriculars i pedagògics per atendre la diversitat de l'alumnat. Dins d'aquests mecanismes, es tenen en compte estratègies que fan referència a la participació de l'alumnat en el seu propi aprenentatge, a la col·laboració entre iguals i a l'ús de materials multinivells. Existeixen espais de reflexió per adequar aquests mecanismes a la realitat canviant del centre. 12

PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

5.1. Alumnat amb nee La comissió d’atenció a la diversitat, i el professorat del cicle, concreten els criteris i les prioritats per atendre l’alumnat amb NEE. La CAD també s’encarrega d’organitzar, ajustar i fer el seguiment de l ́aplicació dels recursos de què disposa el centre i de les mesures adoptades; fer el seguiment de l ́evolució dels alumnes amb necessitats educatives especials i específiques i elaborar les propostes, si escauen, dels plans individualitzats L’atenció dels alumnes amb NEE ha de tenir en compte especialment les necessitats lingüístiques d’aquest alumnat, per tal de potenciar el desenvolupament de la comprensió oral i lectora i de l ́expressió oral i escrita. El professorat del centre decidirà quines mesures seran les més adients per tal d’assegurar la plena inclusió de l’alumnat amb NEE a les aules. En el cas que sigui necessari, es pot elaborar un pla individual on s’especifiqui quins objectius concrets es volen assolir amb aquest infant i quina metodologia diferenciada cal utilitzar. 5.2. Alumnat nouvingut Quan arriba un alumne a l’escola que s’incorpora tardanament al sistema educatiu (alumnat nouvingut), s’apliquen estratègies didàctiques i mesures organitzatives per tal d’aconseguir que rebi una acollida i una atenció lingüística de qualitat. En una primera fase, s'assegura un nivell bàsic de llengua catalana i, posteriorment, s'inicia l’ensenyament de la llengua castellana, tenint present el que ja sap l'alumnat de llengua catalana i la presència del castellà en la societat. Existeix un pla d'acollida on es recullen i es sistematitzen les actuacions que s'han de posar en marxa per facilitar la incorporació de l'alumnat nouvingut. T a m b é e x i s t e i x e n u n s m e c anismes d'avaluació del compliment dels objectius del pla, per actualitzar-lo en funció dels canvis que es puguin produir en el centre.

5.2.1. Alumnat que desconeix les dues llengües oficials Com que a l’escola no tenim aula d’acollida, quan arriba un infant a primària que no coneix cap de les dues llengües oficials del sistema educatiu de Catalunya, la mestra d’educació especial és qui li fa la primera acollida i qui li passa una sèrie de proves en la seva llengua materna per conèixer a quin nivell es troba. Un cop es tenen els resultats, es situa a l’infant en un grup classe amb un material específic per poder anar treballant el coneixement a dins el grup classe i s’estableixen una sèrie d’estratègies didàctiques i mesures organitzatives per tal d’aconseguir que aquest alumnat rebi una atenció lingüística personalitzada de qualitat que permeti l’accés en les millors condicions possibles al currículum ordinari.

PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

5.2.2. Alumnat de parla hispana Quan arriba a l’escola un infant que desconeix la llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu de Catalunya, s'utilitza la proximitat de les llengües catalana i castellana per facilitar els aprenentatges i la comunicació, I s’apliquen estratègies didàctiques i mesures organitzatives per tal d’aconseguir que aquest alumnat rebi una acollida al centre i una atenció lingüística personalitzada de qualitat que permeti l’accés en les millors condicions possibles al currículum ordinari.

5.2.3. Llengües complementàries procedents de la nova immigració Des de l’escola es dóna valor al fet de poder generar noves complicitats i de sumar tot allò que tenen de positiu totes les cultures. Per això, s’aprofita l’espai de les tutories per conèixer aquesta diversitat cultural i lingüística, aprofitant festes i alters efemèrides perquè l’alumnat d’origen estranger pugui explicar algunes de les seves costums, els seus menjars tradicionals, el seu origen linguistic, etc. Des de l’AMPA de l’escola s’organitza una festa oberta a totes les families i el professorat del centre, amb menjar típic de tots els països d’origen de les families del centre.

5.2.4. Mediació lingüística (traducció i facilitació) S'han articulat mesures de traducció de documents o d'informacions en el moment de l'acollida a les famílies nouvingudes i es facilita documentació bilingüe català/castellà a tothom que ho demani explícitament. També en les reunions amb les families que no coneguin cap de les dues llengües oficials de Catalunya, es demana la presència d’un mediador per ajudar en la traducció i en el traspàs d’informacions.

6. Organització del centre en relació als usos lingüístics 6.1. La llengua de centre L’escola utilitza el català com a vehicle d’expressió normal en les seves activitats docents i administratives, tant les internes com les externes. Els rètols, cartells, murals i l’ambientació del centre són en català i totes les les actuacions administratives del centre (arxius, qualificacions, informes interns, etc.) es fan en aquesta llengua.. 6.2. Els documents de centre Es redacten en llengua catalana tots els documents derivats de les actuacions administratives del règim interior del centre com són actes, comunicacions diverses, horaris, etc. També tots els 14

PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

documents d’organització interna i documents pedagògics (com el projete de direcció, el pla annual, les programacions, el pla d’acollida, etc.) estan redactats en llengua catalana. El centre revisa i actualitza amb regularitat els documents de centre, vetlla perquè el professorat els conegui i en supervisa la posada en pràctica per tal d’evitar contradiccions entre els continguts dels documents i les actuacions que se’n deriven, també fa el seguiment en les actuacions quotidianes de les propostes de canvi derivades de les revisions.

6.3. Ús no sexista del llenguatge En tots els documents del centre es tenen en compte els criteris d’utilització d’un llenguatge no sexista ni androcèntric. Hi ha un acord de claustre perquè es treballi transversalment a les àrees del currículum, ja que s’ha entès que la paraula és una eina de transformació. També es treballa amb l’alumnat perquè es puguin superar tota mena d'estereotips i perquè puguin tenir actituds crítiques davant dels continguts de risc que denigren les persones per motius de sexe o que l'associen a imatges tòpiques que es converteixen en vehicle de segregació o desigualtat. 6.4. Comunicació externa La correspondència oficial i les comunicacions i les notificacions adreçades a persones físiques o jurídiques residents en l’àmbit lingüístic català, sens perjudici del dret dels ciutadans o ciutadanes a rebre-les en castellà si ho demanen, es faran normalment en català. 6.5. Llengua de relació amb famílies Les actuacions administratives sol·licitades per les famílies es faran en català, excepte quan alguna demani expressament el castellà, aleshores es podrà fer amb les dues llengües. També els avisos a les families, ja siguin via circular impresa, via app, o via tauler d’anuncis, es fan en llengua catalana. Així mateix, els informes que s’adrecen als pares amb motiu de la notificació del seguiment curricular de l’alumnat, es fan en llengua catalana.

6.6. Serveis d’educació no formal El monitoratge del servei d’acollida i de menjador forma un grup important de la comunitat educativa i, d’acord amb les exigències de la seva tasca ha de tenir el coneixement adequat de la llengua catalana per tal d’utilitzar-la com a llengua vehicular i d’aprenentatge. El monitoratge tindrà cura de la qualitat de la llengua tant a nivell oral com escrita a l’hora de comunicar-se amb l’alumnat o fer comunicacions als pares, utilitzant la terminologia específica que sigui adequada a cada àmbit d’ús lingüístic per tal de ser transmissor/a del model d’ús per a l’alumnat. 6.7. Activitats extraescolars Els responsables de les activitats extraescolars coneixen i fan seves les orientacions i propostes del centre pel que fa al català com a llengua d'ús i al tractament de la diversitat lingüística. S'han 15

PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

establert, per part del centre educatiu, els mecanismes oportuns per facilitar la formació i per a la coordinació i l'avaluació de les actuacions que s'hi refereixen. 6.8. Llengua i entorn El centre participa en el pla educatiu d'entorn de la població, en el qual s'ha acordat treballar els usos lingüístics favorables a la llengua catalana i se'n fa un seguiment.

7. Projecció del centre 7.1. Pàgina web del centre La pàgina web és un recurs compartit i usat per tota la comunitat educativa i s'han establert els mecanismes per actualitzar-la constantment. Hi ha un criteri clar de l'ús de la llengua catalana i de les altres llengües presents al centre 7.2. Exposicions Esporàdicament s'organitzen exposicions al centre, però no hi ha cap criteri compartit ni pel que fa als continguts ni pel que fa a l'ús de la llengua catalana. S'organitzen segons les ofertes que arriben al centre.

7.3. Xarxes socials El centre potencia les xarxes de comunitats virtuals en les quals intervenen tant el professorat com l'alumnat.

7.4. Intercanvis i mobilitat La xarxa telemàtica ofereix avui canals de comunicació i de treball cooperatiu que permeten explicar vivències i conèixer realitats històriques, lingüístiques i culturals sense necessitat de desplaçar-se. El claustre participa en projectes d'intercanvi epistolar i telemàtic. 8. Criteris d’avaluació del projecte El centre farà un seguiment i una avaluació anual de la situació lingüística pel que fa a l’ús de la llengua catalana mitjançant l’observació directa i contínua en tots els àmbits. Pel que fa als resultats obtinguts dels objectius fixats en la programació anual així com els resultats obtinguts en l’activitat docent constaran en la Memòria Anual. En aquest sentit, l’assoliment dels objectius del projecte lingüístic fixats en el Pla Anual, seran avaluats, en cicles i/o en claustre, per tot el professorat i per la comissió lingüística (equip directiu i coordinador/a lingüístic/a) en les condicions que estableixi al Pla Anual de Centre.

PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

La valoració del nivell d’assoliment dels objectius ens orientarà en la formulació de nous objectius per al curs següent i també per si cal modificar alguns dels principis establerts en el projecte lingüístic de centre. A la Memòria Anual, també s’hi recollirà quina ha estat la repercussió d’aquestes actuacions sobre la situació sociolingüística del centre. Amb aquesta finalitat l’escola cercarà recursos i estratègies que determinin la realitat lingüística de l’alumnat així mateix recursos i estratègies per millorar-la. Aquest PLC s’ha anirà revisant periòdicament, en funció dels resultats de les avaluacions realitzades i de les necessitats que vagin sorgint.

PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

ANNEX 1 . CONCRECIÓ OPERATIVA DEL PROJECTE (PGA) OBJECTIU ESPECÍFIC: Programar i coordinar el programa d’Impuls a la lectura ACTUACIONS RESPONSABLE TEMPORTIZACIÓ INDICADORS Creació dels coordinadors d’impuls a Coordinadors de cicle lectura. Coordinadors d’impuls a la lectura Recerca de recursos i materials del centre i/o fora del centre. Coordinadors IL Compra o préstec de material de biblioteca. Secretaria

1r Trimestre

Creació de coordinadors IL

Tot el curs

Nombre de recursos trobats % de recursos utilitzats

1r Trimestre

Nombre de material comprat % de recursos utilitzats

Coordinadors de Cicle Realització d’una programació vertical de Cap d’Estudis pla lector. Tutores de 1r i 6è L’activitat de “Padrins de lectura” Director del centre Projecte “Avis i àvies lectores”. Tutores de Cicle Inicial

1i 2n Trimestre

Programació vertical del pla lector Grau d’aplicació de de la programació

Tot el curs

% de sessions realitzades

2n i 3r trimestre

% de sessions realitzades

Tot el Curs

% de participació dels alumnes

Tot el curs

% de participació de les famílies

Tot el curs

Nombre d’assistència mitjana d’alumnes

Tot el curs

Nombre de sortides realitzades

Tutors de Primària Biblioteca d’aula amb els llibres del Pla Lector. Tutores de Cicle Inicial i Mitjà L’activitat de la “Bossa viatgera i el llibre Tutores d’Ed. Infantil blanc” . Equip Directiu Obertura de la biblioteca escolar. Tutores EI i CI Visita a les biblioteques municipals

RECURSOS: Biblioteca escolar, Biblioteca d’aula, material de recerca, ordinadors. 32

PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

ANNEX 2 . DISTRIBUCIÓ HORÀRIA DE LES ÀREES LINGÜÍSTIQUES DEL CENTRE Àmbit/àrees

Hores etapa

Total hores setmanals a repartir en 6 cursos (hores etapa 35 setmanes)

Mitjana hores setmana per curs (h. setmanals 6 cursos)

1050h

420h

Àmbit lingüístic Àrea de llengua i literatura catalane

Àrea de llengua i literatura castellana

Àrea de primera llengua estrangera

PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE