Així queda igualment expressat pel xativí Ventura
Perdiose luego la costumbre, acaso a consecuencia
Pasqual i Beltrán, en una col·laboració literària publi-
de este traspiés; pues en mi infancia, fuera de la del
cada al llibret de la Falla del Cid –abans Trinitat- en
Bellveret que quemaban los carpinteros la víspera de
l’any 1946, on després de repassar les 3 falles del segle
su Santo Patrono, no había más fallas que “les fogue-
XIX plantades a Xàtiva i les circumstàncies de la pro-
res de Sant Antoni”, hechas con cañas y cañots, que sal-
hibició que es va exercir sobre La Creu del Matrimoni
tábamos imitando el salto de la garrocha, con una caña
indica:
o simplemente dando brincos sin apoyo alguno.
– BIBLIOGRAFIA – Bellver i Tomàs, Blai: La Creu del Matrimoni. Xàtiva, 1866 (edició facsímil 1973. Sueca) Bernat i Baldoví, Josep: El conill, Vicenteta i Don Facundo. València, 1855. Junta Local Fallera. Blai Bellver. Trilogia fallera. La peixca del aladroch. La creu del matrimoni. Eclipses del matrimonio i altres escrits. Matéu Impressors, S.L. Xàtiva, 1998. Llombart C. (Carmel Navarro Llombart) Los fills de la morta viva. Ed. facsímil. València, 1973 (edició original València, 1879). Martínez Salas, Isabel. La Creu del Matrimoni o la història d’una falla que mai ho fou. Llibre Falla Ferroviària. Xàtiva, 1992. p. 58-61. Boix, Manuel i Palacios, Josep. Blai Bellver: materials xilogràfics de la seua impremta a Xàtiva. (Segle XIX). Associació Amics de la Costera. Xàtiva, 1980. Ramírez Aledón, Germán. La condemna episcopal a La Creu del Matrimoni en 1866. Llibre Falla Ferroviària. Xàtiva, 1991. p. 46-49. Ramírez Aledón, Germán. Es plantà realment la falla “La Creu del Matrimoni”? Llibre Falla República Argentina. Xàtiva, 1997. p. 94-100. Ribelles Comin, J. Bibliografia de la llengua valenciana, IV. 1978. Sanchis Martínez, Josep. Història de les falles de Xàtiva. vol I. Ediciones Xàtiva S.L. Xàtiva, 1990.
69
