9 minute read
Menuts 2022
from Xàbia Fogueres 2022
by editorialmic
2004
L’inici de 2004 va ser mogudet, el dia 4 de gener, a les 10 del matí, un autobús que feia la línia Alacant-Dénia, s’estavellava contra la vitrina d’un comerç de roba. El conductor va dir que li van fallar els frens, la propietària va dir que l’home estava comprant un detallet de Reis. El CD Jávea (tan bonic que és “Xàbia”), tenia un nou president i un deute de 50.000 euros. Divuit anys després les coses no han canviat molt, el pressupost no baixa i el preu que paguen els menuts, puja… Un 4 de febrer, en EEUU, era presentat un projecte Universitari que canviaria la nostra societat. Recordar els aniversaris i tindre més amics es convertia en una cosa molt fàcil gràcies a Mark Zuckerberg i el seu The facebook. Internet, cada vegada, estava més present en les nostres vides, tant és així que en Japó es feien quedades per a suïcidar-se en accidents de cotxe, algo normal, vamos… Dos dies abans del 14 de febrer, després de 43 anys de relació, Ken i Barbie es separaven. Llàstima que tardaren tant, ara tenim que aguantar als de Mujeres, Hombres y Viceversa. 3,4 milions d’euros anàvem a rebre de la UE per a revitalitzar i peatonalitzar el casc antic. Estàvem d’enhorabona, un casc antic a l’altura de les millors ciutats d’Europa. I després d’anys d’obres, el casc antic és peatonal d’aquella manera, quan diuen que sí, es queixen quatre i ho tornen a fer transitable. I així passen els anys. Dels adoquins o del que han posat en la plaça, millor no dir res, prou pena fa passar per ahí cada dia. El 7 de març va ser un dia trist per a la nostra comarca, en especial per a Dénia. El periodista d’Antena 3, Ricardo Ortega (molt vinculat a ella), moria en un tiroteig mentre cobria la informació d’una manifestació en Haití. Més trist va ser el despertar del dia 11 de març, la banda terrorista ETA, posava 10 bombes en tres estacions de tren de Madrid provocant la mort de 191 persones i més de 1.800 ferits. Una barbàrie que res tenia a veure amb la guerra d’Irak ni amb la foto de les Azores i que molt bé ens va explicar el govern de J. M. Aznar amb Ángel Acebes al capdavant com a ministre d’Interior, a pesar de que tots s’obstinaven en fer-los la contra, comunicat d’ETA, desvinculant-se de l’autoria, inclòs. Tres dies després, Jose Luis Rodríguez Zapatero i el PSOE guanyaven les eleccions. El PP no va obtindre els resultats esperats, ni en les eleccions ni en el conte que ens volia fer creure. Encara estàvem adaptant-nos al Hotmail quan, l’1 d’Abril, Google creava un nou correu electrònic, el Gmail. El 3 d’abril en Leganés, alguns dels terroristes vinculats amb el 11M, s’immolaven en un pis provocant la mort d’un policia que, desgraciadament, es sumava a les 191 víctimes dels atemptats. En Xàbia tenim la sort de poder passejar i gaudir d’unes vistes espectaculars en tots els miradors que tenim, encara que hi ha qui es creu l’amo del corral i del carrer com l’home que va decidir omplir de cantals el camí que ens porta al mirador de Cala Blanca. En Espanya donàvem inici a noves sèries i en Estats Units, el 6 de maig emitien l’últim episodi de Friends. Què serà del Central Perk sense la veu melodiosa de Phoebe i les converses de Chandler, Mónica, Rachel, Joey i Ross asseguts en eixe sofà verd? Possiblement la notícia en aquell 15 de maig passarà desapercebuda, però qui ens anava a dir que 8 anys i uns mesos després quedaria en el nostre record per a sempre? Sudàfrica era elegida seu del Mundial de Futbol 2010. Quedaven pocs dies per a un dels esdeveniments més esperats de l’any, el 22 de març, teníem la boda del preparao i la Leti, i el nostre astronauta li va encomanar a Antonio Marí una escultura com a regal. Divuit anys després, ell poc ha canviat, segueix sense fer faena i ella entre cirurgia i cirurgia i discutir amb la sogra, va passant el dia. L’home que va decidir posar cantals en mig del camí de Cala Blanca, en veure que l’ajuntament sols actuava de paraula, va decidir fer, en un sol dia, dos murs de 2,5 m de llarg i 1,30 m d’ample. El 30 de maig, en Xàbia, tenia lloc el concert d’Álex Ubago. Tan sols 2.000 persones van anar al concert, ni la barra es va muntar. Ningú la va trobar a faltar igual que a ell ara tampoc. El 12 de juny, en Portugal, començava l’Eurocopa de futbol. Un altre fracàs per a Espanya estava a punt de produir-se. En Xàbia eixe mateix dia tindrien lloc les proclamacions de Cristina i Lucía com a Regines Major i Infantil de les Fogueres 2004. Tres dies després, en EEUU, era provada amb èxit una vacuna contra la cocaïna. En Xàbia no s’han tingut nocions… de la vacuna, dic. El 17 de juny, durant el Pregó de les festes, es pronunciava la frase més recordada. Juan Bta. Moragues Pons, en el seu discurs, va dir: El poble és vostre!! I així va ser. La quantitat de denúncies posteriors donen fe de l’efecte d’aquella frase. Acabades les festes de Sant Joan, seguíem sense poder anar al mirador de Cala Blanca. El jutjat havia decidit que el veí tenia raó i davant la postura de l’ajuntament que deia que no podia fer res, els veïns van decidir manifestar-se i tombar els murs. Ja podíem passar. El 4 de juliol, Grècia es proclamava campiona de l’Eurocopa de futbol, contra tot pronòstic, davant Portugal, en Portugal. Gran estiu per a Grècia que més avant tenia l’organització dels JJOO. Xàbia continuava tenint platges de qualitat, amb múltiples serveis i adequades a les necessitats de la gent. Les banderes blaves així ho confirmaven. Llàstima que eixe any volien cobrar 1 euro a cada persona que volguera fer ús de les dutxes allí ubicades. Fet que va provocar molt de malestar entre veïns i visitants; veïns i visitants que setmanes després de manifestar-se i tombar el mur de La Caleta, veien com d’un dia per l’altre hi havia un altre mur nou plantat. I mur és el que haguera volgut plantar l’equip de govern el 6 d’agost després de convocar un ple extraordinari, sense avisar, per a comunicar la seua decisió d’aprovar l’ampliació del port que, un mes abans, havien dit que no. Decisió que va provocar la indignació de l’oposició i del centenar de veïns presents en el ple. Alguns d’ells van decidir arrimar-se als regidors i no per a saludar-los precisament. El 13 d’agost, s’iniciaven els JJOO d’Atenes. Espanya va aconseguir 20 medalles, 3 d’elles d’Or. Michael Phelps, Hichan el Guerouj i la selecció argentina de bàsquet van ser les estrelles. El 21 d’agost, en el port de Xàbia es concentraven més de 5.000 persones per a manifestar-se contra l’ampliació del port. Una tela negra a lo llarg del passeig, simulava el futur del recinte. A banda de la pancarta que obria la manifestació, hi havia altres cartells preguntant-se quan haurien cobrat per a dir que sí i altres dedicats a l’alcalde, que venien a corroborar el que ja es sabia… que si era corrupte i mentirós… que si el PP i tal… L’ambient estava calent i el dia 26 d’agost va arribar a la seua màxima tensió. La sala de plens estava de gom a gom, partidaris del SÍ (els dels 3.000 euros) i partidaris del NO, feien proclames a favor i en contra del Port fins que van aparèixer els regidors de l’equip de govern i després d’un moment de silenci, les paraules de l’Alcalde no van ajudar i el ple va tindre que suspendre’s perquè van acabar a galtades entre els veïns. A l’eixida de l’ajuntament, més de 1.000 persones, esperaven als regidors per a dedicar-los unes boniques paraules de record i una gran piulada, acabant així un dels plens més negres de la historia de Xàbia. Acabat el temps d’estiuejar tocava tornar a la normalitat, cadascú a la seua casa i nosaltres tranquils aquí. Una de tantes famílies que ens deixaven tranquils era la de Navarro-Rubio i l’alcalde aprofitava per a dir que la concessió del xalet del ministre estava a punt d’acabar. Llàstima que el cartellet de la manifestació tinguera raó perquè divuit anys després encara no ha acabat. El 19 de setembre estàvem de celebració en el Palau d’Esports Municipal, enguany els aficionats al bàsquet, gràcies al Club Bàsquet Joventut Xàbia i a l’Ajuntament, teníem l’oportunitat de vore un partit d’equips ACB. Etosa Alacant i Fórum Valladolid anaven a posar el XVII Memorial a l’altura de Miguel. Entre el color amb el que van pintar la Casa de Tena (estaria d’oferta) i l’ampliació del Museu, estava quedant-se un Carrer Major que poc tenia que vore amb la normativa urbanística que deuria de complir-se en el Casc Antic. Es veu que si és municipal podem incomplir les normes, però si és d’algun veí, li posen les mil i una complicacions. El 28 de setembre es publicava en tot el món la nova cançó de Juanes: La camisa negra. Cançó que ens faria passar moments de vergonya aliena al veure com la ballava la nostra mare. Aplegava octubre, arribava la temuda gota freda i amb ella apareixien goteres i problemes en molts llocs, entre ells, els de l’Església de Sant Bertomeu que es veia obligada a cobrir molts bancs i a canviar coses de lloc. Este fet va provocar que el retor es queixara de l’ajuntament i de la Conselleria de Cultura per no posar remei al problema. Llàstima que a l’hora d’inscriure-la en nom de l’Arquebisbat no es comportara d’igual manera. Ahí sí que li donava igual l’opinió dels seus feligresos i veïns del poble. El 16 d’octubre en l’estadi Lluis Companys, es produïa un fet que canviaria el futbol modern. En un partit de Lliga Espanyol-FC Barcelona, debutava Leo Messi. La resta ja és història. Arribava el mes de desembre i amb ell el muntatge del majestuós Betlem de 47.000 euros que ja no sabem on està. Els últims dies abans del sorteig del dia 22, encara seguíem buscant el 18.963. Però eixe any no hi havia com anys abans i el que el venia el volia tot per a ell, no fora cas que tocara i sols tinguera un dècim. I com de costum, el dia va acabar de la mateixa manera que sempre, desitjant salut per a l’any vinent. El dia 26, deixava una noticia molt tràgica. És produïa un terratrèmol de magnitud 9,3 en l’escala Richter en la zona de Sri Lanka, Thailandia, la India…provocant una catàstrofe que any després en la pel·lícula Lo imposible, ens adonariem de tot el mal provocat.
Advertisement
