6 minute read
Menuts 2020
from Xàbia Fogueres 2022
by editorialmic
2002
Encara en shock després de l’espectacle oferit per Miguel Ríos en l’elecció de les Regines del 2002 (ja sabem que també canta per a BBC… Bodes, Batejos i Comunions), ens preparàvem per a donar entrada al 2002 calculadora en una mà i el xinglot de raïm en l’altra. A partir del dia 1 de gener, l’euro començaria a formar part de les nostres vides. En Xàbia, mentre ens ensenyàvem a pagar en euros, teníem notícies tranquil·litzadores, Amjasa ens deia que havien disminuït les fugues d’aigua a 10 diàries. Gràcies… supose. Per continuar creixent com a municipi ens uníem a altres de la comarca en la reclamació d’una segona comissaria, hi havia un major increment de delictes i havíem de donar-li solució. PD: Ara demanem policies, la comissaria ja ni ho comentem. El president del govern J. M. Aznar va decidir no presentar-se a les eleccions del 2004. A canvi, ens va deixar la seua visita a l’estand de Fitur de Xàbia i al seu substitut, un tal M punto Rajoy. El 6 de febrer, en tota la Commonwealth estaven de celebració. La Reina Isabel II commemorava el seu 50 aniversari com a reina. Molts pensaven que tardarien poc en despedir-la, però és ella la que els despedeix a tots!! A Xàbia tenien lloc dues obres importants per al poble: la Casa de Cultura i el pont del riu Gorgos al costat de l’Institut. No sabem si més car o més barat, però l’obra es va acabar. El 20 de febrer, a les 20:02, es produïa un representació numèrica que no passava des de feia 470 anys i no tornarà a repetir-se fins 110 anys després. En Espanya, la banda terrorista ETA continuava fent mal per tot arreu i, per desgràcia, les seues tècniques de pressió davant el govern es repetien en altres països com Colòmbia, on les FARC van tindre segrestada a Ingrid Betancourt durant 2.323 dies. I així arribàvem al 28 de febrer, últim dia on podríem pagar en pessetes. Per celebrar el Dia del Pare es va soltar un iceberg de 3.000 m2 i 200 m de profunditat de l’Antàrtida. No sabem com seria la punta de l’iceberg, el que sí sabem és que aquí teníem una altra Punta, que per a fer el port oferien el mateix dígit, 3.000, però en euros, a cadascú dels ciutadans que els recolzaren, a no ser que foren Fusters. El 4 d’abril un fort despreniment ens deixava sense una de les cales més emblemàtiques de la nostra costa. La platja de pedres del Tangó passava a ser de cudols. Aquí anàvem llevant els cantals que tapaven la nostra cala i en Nova York, el 30 de maig, concloïa oficialment, la retirada de les deixalles del 11S. En l’últim dia del mes de maig, donava inici un dels esdeveniments esportius més importants de l’any. En Corea i Japó s’iniciava el Mundial de Futbol!! En Xàbia començàvem el mes de juny d’una manera espectacular, teníem a Estopa en concert. Encara recorde l’olor a la nova herba que hi havia en el camp de futbol. Una setmana després, el nivell baixaria, no sé si prou o molt: Los Cucas i No me pises que llevo chanclas, en concert. Mentre aquí ens preparàvem per al pregó, el congrés dels EEUU reconeixia a l’italià Antonio Meucci com a inventor del telèfon i no a Alexander Bell. Segur que ho recordeu igual que les cançons de El hombre gancho o La Cabra Mecánica que actuarien uns dies després. Arribàvem al dia 21 de juny i teníem en concert a Celtas Cortos, un altre dels grans, i al matí següent desdejunàvem recordant aquell 20 de abril en la cabanya del Turmo, del turbo, del turco… Al final, va ser un egipci (Gamal Al-Ghandour) el que va fer que el recordàrem a ell i a tota la seua família després del famós arbitratge de l’Espanya-Corea. Les festes acabaven i el Mundial també, Brasil guanyava 2-0 a Alemanya i aconseguia el seu cinquè títol. Acabades les festes, toca centrar-se en la temporada d’estiu i, a Xàbia, decidiren fer 6.000 cucurutxos biodegradables i repartir-los per les platges a fi de mantindre-les netes de restes de cigarrets. Als turistes els preparàvem les platges i els donàvem la benvinguda a Xàbia d’una manera molt agradable, ramblars es pegava foc per sisena vegada en 3 mesos. Preparant el carro per anar a comprar al mercadillo, el dijous 11 de juliol, les televisions ens informaven que uns marroquins havien assaltat l’illa de Peregil, fet que va provocar que el govern, el 16 de juliol a les 23:43, donara inici a l’operació Romeo-Sierra, per a desallotjar l’illa. Aquest es va produir un dia després, en realitat, 20 minuts després d’iniciar l’operació. Ells eren 3 i nosaltres tots els disponibles. L’estiu va transcórrer sobre rodes, més concretament sobre les rodes dels BMW. Xàbia era un poble amb categoria suficient com per a que la policia anara amb BMW, era una oferta que no se’ns podia escapar de les mans, el BMW que va anar muntanya avall…sí, no van tindre prou Forces per a parar-ho. Vàrem celebrar la 2a edició del Xàbia Jazz i dels escacs vivents que tenien com a jugador estrella al paleontòleg Juan Luis Arsuaga i d’esdeveniment en esdeveniment, arribàvem al final de l’estiu, i ja sabeu que hi ha gremis que durant l’hivern estan més tranquils i en estiu van més agobiats. Un d’ells és el d’Inocencio, un jardiner que va assassinar al matrimoni pel qual treballava, perquè estava posseït pels déus. Però aquesta no era l’única notícia trista del final de l’estiu, l’ajuntament rebia la notificació de Costes de que anaven a derrocar les casetes de La Barraca i com ja sabeu, ara tenim un restaurant i una porta per a fer-se fotos!! Acabant l’estiu, tocava tornar a l’escola, omplir els estotjos i la motxilla. Els més menuts ho tenien més fàcil, sols en colorets i plastilines ho tenien tot per a divertir-se. La plastilina ens portaria a una de les històries més negres viscudes en la costa espanyola; un tal M punto Rajoy ens deia que a un vaixell que hi havia davant les costes de Galícia, li eixia un filet de plastilina, i que coses, el filet va ser fil i el vaixell es va enfonsar provocant una marea negra i omplint de petroli les costes gallegues un 19 de novembre. Això ens va unir a tots i molta gent va anar cap allí a netejar la desfeta provocada pels polítics i encarregats del vaixell. A finals de novembre es parlava de Xàbia en la tele i era gràcies al tennis, David Ferrer es convertia en el campió del Màsters d’Espanya. Eren les primeres passes de la seua gran carrera. I per acabar l’any divertits, en Xàbia es va formar el Betlem i mai millor dit, 47.600 euros es pagaven pel Betlem que es muntava en la plaça de l’església, quasi dos BMW´s i com sempre passa en este poble, el Betlem pagat a preu d’or va desaparèixer i ningú sap on!!
Advertisement
