5 minute read
Menuts 2021
from Xàbia Fogueres 2022
by editorialmic
2003
El 2003 començava amb la bona nova de que havien restaurat les pintures del sostre de la sala principal de la Casa de Tena. Una gran notícia, llàstima que no miraren la part de fora i que ara tampoc ho facen, passem per allí i es tot un pedaç. Les relacions amb els veïns del poble de la part lletja del Montgó no passaven pel seu millor moment. Per no perdre la costum, estaven fomentant la venda il·legal de bogamarins, incomplint la veda; i el seu alcalde, ben orgullós. Ja sabem que il·legal i B van de la mà del PP. Dies abans d’iniciar el nou any foguerer en Xàbia, en Estats Units començava una nova missió espacial, despegava el transbordador Columbia. Un 25 de gener, la Quintà 2003 triava a la seua Regina i Dames i als seus Presidents. Esther, Cristina, Maribel, Marta i Jairo serien els nous representants i Victoria, la Regina Infantil i les seues Dames, Natalia i Rosa Isabel, els acompanyarien. L’inici del mes de febrer ens va dur una notícia molt trista, el transbordador Columbia explotava a l’entrar en l’atmosfera terrestre. En Xàbia un altre projecte “estrellat” veia la llum, anaven a omplir els tres nuclis urbans de contenidors soterrats. Estàvem d’enhorabona, en uns anys tindríem els soterrats i al costat, els de sempre. El 14 de febrer, dia de quedar bé, ens deixava l’ovella Dolly, el primer animal clonat. A l’endemà, a tot el món començaven les manifestacions contra els EEUU per la seua imminent invasió a Irak. Fet que finalment es produiria el 20 de març. Bush, Tony Blair i José Maria Aznar encara estan buscant les armes de destrucció massiva. Les manifestacions no van deixar de succeir-se per tot arreu, encara que això d’enviar menjar, roba, productes farmacològics i acollir refugiats, millor ho deixem per a quan són europeus. El 8 d’abril, el camareògraf José Couso era assassinat per un tanc dels EEUU que va disparar cap a l’hotel on es trobaven ell i altres reporters. Segons els EEUU va ser un malentès i el govern d’Espanya tampoc ha volgut saber molt més, no siga que es molesten els americans. Arribava el dia que ja havíem viscut dos vegades abans, però esta sabíem que era la definitiva. El 16 d’abril, els amants del bàsquet despedíem a Sa Majestat Michael Jordan, es retirava definitivament als seus 40 anys. En Xàbia, davant 500 persones, es presentava el candidat a l’Alcaldia pel Partit Popular, Juan Bautista Moragues Pons. Ens mostrava una gran sèrie de projectes: piscina olímpica, estació de tren, eixida d’autopista A7 i les dos que va complir… els pàrquings subterranis de la Plaça de La Constitució i del Portal del Clot, deixant un altre clot en les arques municipals. Acabada la Casa de Cultura, s’adonen que s’havia quedat menuda, l’excusa va ser que era un projecte de 1996. Sort que van a fer-nos l’auditori i ahí cabrem tots, ara que quan l’acaben serà menut i la culpa serà del projecte, que era antic. Un 22 d’abril ens posàvem tots davant del televisor, començava la sèrie Los Serrano, qui no ha tingut mai un somni com eixe? El que ens haguera agradat que hagués sigut un somni, va ser l’accident del Yakovlev-42 en Turquia, on moriren 62 militars espanyols. Malson que encara perdura per a les famílies. Què es podia esperar d’un ministre que confon Honduras amb El Salvador? El Dia de les Quintades, pren possessió el nou equip de Govern amb Juan Moragues al capdavant. Com sabia que tenia molta feina per davant (estació de tren, piscina…) va decidir que el seu sou seria l’equivalent a 2 Betlems o 3 BMW’s. En el mes de juliol, després de 340 anys, el poble de Xàbia despedia a les últimes tres monges del Convent, tancant la història de Les Agustines a Xàbia. Acabàvem l’estiu i era moment de tornar a la normalitat, les televisions oferien els nous programes i sèries, entre elles una de les més populars i insígnia d’Antena 3, començava Aquí no hay quien viva. El Sr Cuesta i Emílio, entraven en les nostres vides. I tota una vida portava amb nosaltres el Semanal Jávea, 1.000 edicions feia en setembre la revista més emblemàtica de Xàbia. El 18 d’octubre tenia lloc una nova missió espacial i Xàbia anava a estar present. Pedro Duque en formava part i per a nosaltres passava de ser el gendre d’Andreu el de Marina Mobles a ser Pedro l’astronauta. Si anar a l’espai ja és un gran somni, no menys era fer un vol amb el Concord, eixe avió icònic/característic/ simbòlic/distintiu/típic/representatiu/llegendari que volava des de França o el Regne Unit i que va deixar de fer-ho el 26 de novembre per última vegada. Si el Concord tancava les portes, aquí en Xàbia teníem el privilegi de tindre a Ariel Rot obrint el cartell d’una nova edició del Bogamarí Rock, llàstima que ara el Bogamarí i el Quatre Vents, siguen records llunyans. El mes de Desembre ens portava la visita del Conseller d’Educació, Esteban González Pons, que igual que va vindre el 5, haguera pogut ser el 28. Amb eixe somriure permanent, ens deia que tindríem el tercer institut, el sisè col·legi i que l’auditori estaria en 2007. Tot eren bones notícies. El 22 de desembre serà recordat per molt de temps, al poc d’iniciar-se el sorteig de Nadal, eixia el 18.963 i es convertia en un dels dos quarts premis del sorteig. Era un número molt repartit, 100 sèries venudes a Xàbia per part de la Cofradía de Jesús Nazareno. Enguany venien Nadals d’alegria a moltes cases i no era per a menys. Qui no tenia tanta alegria, era la nostra policia, que amb els BMW s’havien quedat sense tindre roba d’abric i es gelaven en hivern. Ara tenen roba però falten companys. Acabàvem l’any i el govern d’Espanya seguia buscant armes de destrucció massiva i nosaltres, netejant les costes de Galícia del filet de plastilina.
Advertisement
