La benediccio de l’ermita de Nostra Senyora de l’Esperanca (Sueca, 19 de juliol de 1770) Possiblement l’ermita sota l’advocació de Nostra Senyora de l’Esperança siga el lloc de culte religiós més desconegut de tots els que han existit al nucli urbà i terme municipal de Sueca. D’unes fonts o d’altres, quasi sempre transmeses per via oral, ens han arribat unes poques notícies disperses i confuses. Fins ara coneixem amb certesa el nom de la persona que manà erigir-la –Miguel de Múzquiz–; el paratge on, pam dalt, pam baix, s’ubicava –a un extrem nord-oest de l’antiga partida del Pla, després parcialment denominada l’Esperança o, també, l’Heretat–; l’any de la construcció –entre 1769 i 1770– i poc més. A partir d’aquesta concisa informació, el desconeixement sobre l’edifici s’imposava; però, la recent publicació en format digital de la Copia del Expediente formado á instan.ª de Joseph Monzó como á Apoderado del Ilmo. Señor Dn Miguel de Muzquiz Ett.ª sobre bendicion y lizen.ª para celebrar el S.to Sacrif.º de la Misa en la Hermita de Nra Sra de la Esperanza sita en el termino de a Villa de Sueca partida del Plá... (1770), del fons de l’Archivo Histórico de la Nobleza (Toledo), ens hi dóna un poc de llum. Aquests són els fets documentats.
36 domini útil i els drets d’establiment de Al poc d’aconseguir en l’any 1761 el
5.457 fanecades del terme de Sueca,
Miguel de Múzquiz, terratinent absentista i ministre de Guerra i Hisenda del govern il·lustrat de Carles III, es plantejà la conveniència de construir habitacles per als treballadors al centre geomètric de les parcel·les de la seua propietat que formaven les partides del Clot del Mestre, el Saladar, l’Esperança, l’Heretat, les Mahomes i el Pla. Juntes sumaven al voltant de 3.200 fanecades, gran part en ple procés de transformació agrària. L’objectiu era estalviar el desplaçament diari de la vila al lloc de treball a la nombrosa mà d’obra contractada per a reduir aquelles terres pantanoses a conreus d’horta, arrossars, morerars, etc. Així, homes, animals de tracció i eines podrien aprofitar millor les hores de sol, en benefici d’una major rendibilitat laboral. La iniciativa incloïa una ermita on els residents oïren missa els dies de precepte sense necessitat de desplaçar-se a la parròquia del poble. El projecte va tardar a desenvoluparse uns quants anys per la reticència dels procuradors locals de Múzquiz. Els arguments en contra no eren gratuïts, perquè encara perdurava en la memòria dels nadius el sonor fracàs de Cristóbal de Vilches un parell de dècades abans, quan intentà implantar un assentament estable a la seua heretat del Mareny. La
