Veus
A DOS VEUS ~ Qui sent l’eco de la vostra veu? Qui segueix la senda de la vostra gràcia o escolta l’oració que amb el Fill s’agermana? Qui vos contempla amb devoció a qui amb devoció ameu en l’esperança? Qui és aquell que atén les vostres pregàries, a qui cada dia cuideu amb tota l’ànima? Sou les guardianes del seu amor, li honreu amb les mans fins a l’albada, suport íntim de la seua missió aliment intensa la mirada. Veniu a exalçar el camí de vida santa a procurar-nos recer amb els vostres dits de llàntia, triades per a la glòria del poble etern sou testimoni fidel dels seus passos a la nostra casa. Jo vull anomenar-vos amb els peus descalços nua de totes les respiracions clandestines, plovent a cànters de lletres puresa nomenar-vos filles reials de l’Altíssim. Hui és temps d’aclamar-vos, de lloar la veritat als llavis mansos, d’erigir-vos en voluntat Divina on regalar al vent l’alé més sagrat que puga inspirar-nos. Cambreres del Crist, Cambreres de Silla, dones esculpides en despuntar el dia companyes dolces de lluita companyes que llegiu el pols de la ferida. Les campanes toquen l’hora única, és el dia, el Fill de Maria ha ressuscitat als vostres braços.
14
