METGES DE CATALUNYA | 12
Entrevista “No ens podem permetre una segona vegada la manca d’EPI per als professionals sanitaris” Entrevista a Antoni Trilla (1956) cap de servei de medicina preventiva i epidemiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona. Degà de la Facultat de Medicina y Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona (UB). Catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la UB. Membre de la junta de govern del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB). Membre del Comitè Científic Assessor COVID-19 del Ministeri de Sanitat i President del Comitè Cientific Assessor de Malalties Emergents del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Fa quatre anys, en l’anterior entrevista que va donar a METGES, va dir que mai s’està preparat del tot, referint-se a la possible aparició de noves epidèmies i malalties infeccioses. Era difícil estar preparat per a la pandèmia del coronavirus SARS-CoV-2 o es podria haver previst millor? La previsió sempre ha considerat que ens hauríem d’enfrontar, tard o aviat, a una pandèmia de grip, per una banda (que segueix essent un escenari molt probable), o a una situació com la del SARS o el MERS, o la malaltia per virus Ebola, a l’Àfrica. En al cas de la grip, d’abast ampli, amb una possible vacuna i una malaltia que coneixem relativament. En els altres casos, malalties emergents, amb possibilitat de patir casos importats i la necessitat d’evitar-ne la transmissió autòctona. No estàvem preparats, ni material ni mentalment, per afrontar o preveure una situació com la que hem viscut i ara estem vivint (afortunadament millor) en relació amb la COVID-19.
El missatge que ha anat rebent l’opinió pública ha passat de “el coronavirus és semblant a la grip” a la por extrema. La realitat s’hauria de situar en el punt mig? Ni banalitzar ni sobredimensionar la gravetat? Del tot d’acord. Es un virus més transmissible que el de la grip i més letal (pel cap baix, unes 10 vegades més). Quan acabi aquesta primera onada i es puguin fer càlculs més realistes o estimacions del nombre total de casos i de morts, és probable que estiguem en un escenari amb 9-10 vegades més casos dels confirmats i una taxa de letalitat entre l’1 i l’1,5%.
El confinament de març es va fer en situació d’emergència i segurament es va optar per prendre mesures maximalistes. Coneixent ara més dades sobre el comportament del virus, si hi ha un nou confinament, s’hauria d’aplicar amb altres paràmetres pel que fa a les franges d’edat, les àrees territorials, els sectors d’activitat, les escoles, etc.?
Hi ha alguna probabilitat que aquest coronavirus es comporti com el SARS de 2003?
Encara hi ha moltes coses que no sabem del cert. Les úniques mesures vàlides per aturar la cadena de contagis han estat el distanciament i les mesures de prevenció individuals. La ciutadania ha respost molt bé. Ha estat cirurgia major, amputació. Ara tocaria, si cal fer-ho, cirurgia selectiva, si és possible microcirurgia, per sectors, llocs, activitats, el que calgui d’acord amb les característiques del brot que s’intenti controlar. I esperem que no arribem a la cirurgia major de nou.
Ja m’agradaria. No és impossible però crec que és improbable. El SARS, amb 8.000 casos i 800-900 morts, va “desaparèixer” en menys d’un any.
També hi ha un debat sobre les proves PCR. Hi ha experts que consideren que s’haurien de realitzar massivament
