

Des del cor de Ciutat Vella, la Fira de Santa Llúcia anuncia a tot Barcelona que Nadal ja ha arribat.
Després de dos anys de restriccions, la Fira reprèn la normalitat amb més vitalitat que mai, conscient del compromís amb la seva llarga història i amb el seu futur. Enguany celebra la 236a edició formant part de l’imaginari personal i col·lectiu de la ciutadania de tot Barcelona, i a Ciutat Vella ens sentim orgullosos de poder-la acollir perquè és, sens dubte, l’espai de trobada que millor simbolitza Nadal a tota la ciutat.
Aquesta és una edició de represa i a la vegada també d’evolució, perquè des que fa pocs anys la Fira ha passat a ocupar l’avinguda de la Catedral, continua guanyant en comoditat, amplitud i, sobretot, en seguretat. Des del Districte de Ciutat Vella, seguirem treballant conjuntament amb els organitzadors, l’Associació Fira de Santa Llúcia, perquè les persones que la visitin disposin de les millors condicions possibles per gaudir-la.
Una bona mostra de la seva vitalitat és que un any més, la fira acollirà la Diada de les Tradicions i Costums Nadalencs, una gran festa per a petits i grans, que de la mà del Taller de Cultura arriba ja a la 29a edició. Tindrem el Tió Gegant, la cercavila de la Carassa de Barcelona i el lliurament del premi al Firaire d’honor.
Felicito l’Associació Fira de Santa Llúcia i al Taller de Cultura per la seva tasca de fer que cada any la Fira sigui una mica millor i convido tothom a gaudir de la seva màgia.
Benvolguts amics, benvinguts un any més a la Fira de Santa Llúcia. Després dels darrers anys que hem tingut, amb moltes dificultats i incerteses, ve molt de gust tornar-nos a trobar i tornar a gaudir de l’ambient del Nadal amb tots vosaltres.
Aquest any la Fira comença el proper 25 de novembre, just un mes abans del Nadal, amb el que el que tindreu temps per poder triar i remenar entre totes les parades que trobareu distribuïdes en uns passadissos més amples que mai per a la vostra comoditat.
Com sabeu, és la fira més antiga que gira al voltant del món del pessebre i de les tradicions nadalenques. Enguany, celebrem el 236è aniversari des de la primera data confirmada de la celebració de la fira, l’any 1786.
La Fira ha estat preparant per vosaltres i per la vostra canalla tot un seguit de novetats, com la col·locació de més de 15 arbres de nadal il·luminats. També s’està treballant en les activitats pels més menuts de la casa que s’ampliaran respecte l’any passat, tant pel que fa a la quantitat d’actes com als dies i horaris. El dissabte 10 de desembre celebrarem la 29ena Diada de les Tradicions i Costums Nadalencs a Catalunya, amb diverses activitats i actuacions entre les que es donarà conèixer el “Firaire d’Honor” d’aquest any.
Aquestes activitats les trobareu detallades a la web de la fira que volem que sigui la “fira virtual”, un espai on podreu trobar tot el necessari per facilitar-vos la vostra visita. I també un lloc on poder saber quelcom més sobre la història de la fira, sobre els seus artesans, activitats, exposicions de pessebres, fotografies i moltes altres coses.
La Fira real, la de tota la vida, la trobareu a l’Avinguda de la Catedral de Barcelona com cada any; amb un total de 192 parades, es l’única fira del món on trobareu més de 160 espais de venda de productes estrictament nadalencs, com pessebres, figuretes, molsa, arbres de nadal, complements per a la vostra llar i molt més. També podreu gaudir de més de 30 espais dedicats a l’artesania i als articles de regal, com complements tèxtils, ceràmica, joieria i bijuteria, cuir, etc.
I recordeu, el 25 de desembre arriba el Nadal, però si voleu començar a viure l’ambient nadalenc, el 25 de novembre arriba la fira de Santa Llúcia que restarà oberta fins al 23 de desembre.
Deulofeu, President de l‘Associació Fira de Santa Llúcia
Activitat per a nenes i nens menors de dotze anys, per fer cagar el tió gegant de la Fira de Santa Llúcia, situat al Pla de la Catedral de Barcelona.
Dies i horaris de funcionament:
Els dies 3, 4, 6, 8, 11 i 17 de desembre d’11 a 14 h i de 16.30 a 19.30 h.
Els dies 5, 7, 9, 10 i 18 de desembre de 16.30 a 19.30 h.
Dia 10 de desembre al matí: d’11 a 14.30 h.
• 11 h – Presentació de les activitats de la Diada
• 11.05 h – Inici de la Diada amb el Ball d’Homenatge, a càrrec de dos dansaires de l’Esbart Català de Dansaires
• 11.08 h – Actuació de l’Esbart Català de Dansaires (secció infantil i juvenil) amb danses i balls d’hivern i de cicle nadalenc
• 11.45 h – Titelles de Nadal: ”Aventures d’en Perico i el Tió de Nadal”, per la companyia de Titelles Sebastià Vergés
• 12 h – LA CARASSA DE NADAL: Sortida de la tradicional cercavila per la fira i el barri gòtic
• 12.35 h – Lliurament del guardó del Firaire d’Honor al grup de teatre de carrer ELS COMEDIANTS , que celebren el seu 50è aniversari
• 12.45 h – Cantada de Nadales, molt especial, de Nadales, amb CARLA HABE RMEYER
El dia 18 de desembre hi haurà una actuació de diverses corals d’11 a 13 h.
Els dies 3, 4, 10, 11, 17 i 18 de desembre a les 12 h, la Carassa de Barcelona farà l’habitual cercavila pel Barri Gòtic i la Fira de Santa Llúcia, acompanyada per grallers, i amb caramels per a les nenes i els nens.
Inici a l’avinguda de la Catedral. La Carassa de Nadal serà portada el dia 3 per la Coral Sant Jordi, el dia 4 pels Amics dels Gegants del Pi, el dia 10 per l’Associació de Festes de la Plaça Nova, el dia 11 pels geganters de la Barceloneta, el dia 17 pels Falcons de Barcelona i el dia 18 pels geganters de Sant Jaume.
Producció activitats: Taller de Cultura
Direcció projecte: Andreu Bernadàs Fotografies: Pep Herrero i Taller de Cultura
La tradició catalana defineix el pessebre com aquell conjunt de figuretes que representen el naixement de Jesucrist (amb Maria, Josep, el bou i la mula) i la seva adoració pels pastors. Etimològicament pessebre ve del mot llatí praesepe que, en la tradició ramadera, és la menjadora del bestiar. Enguany encetem la preparació dels actes commemoratius dels vuit-cents anys del primer pessebre vivent que sant Francesc d’Assís representà, durant la nit de Nadal de 1223, a la població italiana de Greccio, a la vall de Rieti.
Alguns segles abans de la gran popularització del pessebre que es produí a Europa al llarg de la segona meitat del segle XVIII —sobretot a partir de la creació dels betlems napolitans i provençals—,
podem trobar algunes mostres força significatives d’antigues representacions pessebrístiques en els temples més emblemàtics de la cristiandat com aquell naixement venerat dins d’un pessebre o menjadora a la basílica de Santa Maria la Major, a Roma, on a la primera meitat del segle VII ja comptava amb un antrum praesepis amb una reproducció de la cova de Betlem.
A la Barcelona del segle XVIII gaudí d’una enorme popularitat el pessebre monumental que els frares caputxins construïen, cada any, en el convent de Santa Madrona, al final de la Rambla, on ara hi ha la Plaça Reial. Així, el pessebre bastit l’any 1788 fou qualificat de «memorable i antic»; era un pessebre monumental elogiat per un gran nombre de visitants barcelonins; tants, que l’any 1792 es determinà de no construir-lo per evitar l’excés de gent i el soroll a l’església conventual dels frares. Les figures d’aquest betlem monumental dels caputxins de Santa Madrona eren obra de fra Jaume dels Sants (Jaume Castelló, 1741-1811), un reputat escultor sarrianenc que havia ingressat als caputxins en una edat força madura —quan tenia 56 anys— i que, essent religiós caputxí, es mostrà un gran propagador i artista del pessebrisme, essent el primer artista que ideà, modelà i inserí en el nostre pessebre la típica figura del pescador.
L’any 1947, el caputxí Basili de Rubí, en el text del seu Art pessebrístic, hi tractà de manera monogràfica sobre la tècnica constructiva dels pessebres que — segons la tradició franciscano-caputxina— havien de ser decorats segons el paisatge de les nostres comarques i animats amb les figures dels pastors i els ramats de les nostres contrades catalanes. El pare Basili vindicà la construcció dels nostres pessebres populars, guarnits amb rabasses, suro, grèvol, molsa, galzeran i roc pinyolenc, i animats amb les tradicionals figuretes de «la dona que renta i la vella que fila» i el grup dels Reis d’Orient muntats no pas dalt d’enormes dromedaris o camells, sinó damunt d’eugues, o bé cavalcant “a
la catalana” damunt d’àgils mules de les nostres establies.
Pel que fa al simbolisme de les figures que integren el nostre pessebre, hem de cercar el seu origen i la seva significança en la tradició popular, puix que les peces més emblemàtiques del betlem casolà són una representació plàstica dels principals personatges que són esmentats en el cant de les nadales. Les figures del pessebre, a més de representar plàsticament el naixement de Jesús, articulen una mena de calendari de la vida i, alhora, esdevenen una projecció al·legòrica de tota l’existència humana a través de la representació dels diversos oficis i de les edats que van des de la infantesa a l’ancianitat. Així, la representació pessebrística esdevé un bell reflex del paisatge local i de la geografia humana —tot i que d’una manera idealitzada— amb la corresponent representació de les edificacions rurals, amb la indumentària camperola, i amb les activitats i tasques tradicionals.
A Catalunya, el pessebre s’ha consolidat com a part integrant de la tradició i identitat catalana tant que, en bastir cada any el betlem, revivim l’entranyable tradició de seguir expressant —en la bellesa de la simplicitat dels nostres pessebres— la visualització plàstica del naixement de Crist. Avui, tot i la forta secularització que pateix Occident, la tradició pessebrística està tan fondament arrelada a casa nostra que s’ha convertit en un fet cultural de primer ordre que també ens ajuda a identificarnos com a poble.
Fra VALENTÍ SERRA DE MANRESA, arxiver dels caputxins
Els firaires de la Fira de Santa Llúcia volen honorar amb el Firaire d’Honor del 2022, al grup de teatre ELS COMEDIANTS, per haver arribat als cinquanta anys de vida amb l’empenta de la joventut, la força de la maduresa i la saviesa actual, havent fet que la nostra societat conegués la fantasia del teatre al carrer, l’alegria del moviment dels artistes i sobretot, la màgia que envolta la cultura popular.
1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021
· · ·
El Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Il·lm. Sr. Pasqual Maragall i Mira L’entitat lúdica humorística barcelonina L’Arca de Noè
El presentador de televisió Andreu Buenafuente i tot l’equip del Terrat
La presentadora de TV3 Mari Pau Huguet
L’humorista i dibuixant Miguel Gila
L’artista i vedet del Molino Merche Mar
La model Judit Mascó
Els actors Paco Morán i Joan Pera
La cantant i presentadora de televisió Nina Agustí L’escriptora Asha Miró
El grup de teatre La Cubana
El periodista i locutor de RAC1 Toni Clapes
La cantant Lucrècia
El cantant Raimón
L’actor Jordi Martínez
El dibuixant i ninotaire Óscar Nebreda
L’esportista i directiu esportiu Enric Massip L’Associació de Pessebristes de Barcelona en els seus 150 anys
L’Esbart Català de Dansaires
El periodista Jordi Basté
La companyia teatral Dagoll Dagom, en el seu 40è aniversari
La periodista Patricia Gabancho
Els gegants centenaris de la Colla de la Plaça Nova
Grup musical Els Amics de les Arts
L’activista ciutadà Manel Pousa – El Pare Manel
L’alcalde de Barcelona, Excm. Sr. Xavier Trias Vidal de Llobatera
La Federació Catalana dels Tres Tombs està molt orgullosa de la feina desenvolupada pels seus associats en la realització de les passades. Considerem que pel treball, esforç i dedicació diària en el manteniment i alimentació dels cavalls, eugues, mules i bous i per l’afecte i aixopluc que durant tot l’any els dispensen, les nostres dones i homes dels Tres Tombs mereixen la qualificació dels “millors defensors dels èquids” del nostre país. També volem que tot el poble de Catalunya sàpiga que la Federació Catalana dels Tres Tombs i els seus associats, treballem en les nostres festes d’acord amb el Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de protecció dels animals del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, de la Generalitat de Catalunya, amb la intenció de conjugar el record històric del nostre passat traginer amb el benestar dels animals de peu rodó, els quals reconeixem com a éssers sensibles i companys de vida i quotidianitats. Capital dels Tres Tombs de Catalunya 2023: CALDES DE MONTBUI
CALENDARI 2023 dels TRES TOMBS
pobles de Catalunya: GENER Dia 15: Argentona / Cerdanyola del Vallès / Martorell / Polinyà / Sant Andreu de Palomar (Barcelona) / Dia 17: El Perelló / Sabadell Colla Nova / Sabadell Colla Vella / Vilanova i la Geltrú / Vilassar de Dalt / Dia 21: Barcelona / Canovelles / Centelles / Vilassar de Mar / Dia 22: Caldes de Montbui / Igualada / Manlleu / Puig-reig / Sant Cugat del Vallès / Vilafranca del Penedès / Dia 29: Alella / Esparreguera / Moià / Rubí / Santa Eugènia de Berga / FEBRER Dia 5: Alcover / Mataró / Olesa de Montserrat / Santa Perpètua de Mogoda / Dia 12: Badalona / Balsareny / Barberà del Vallès / Sant Joan Despí / Santa Eulàlia de Ronçana / Dia 19: La Roca del Vallès / Dia 26: Castellar del Vallès / Constantí / Ripollet / Santpedor / Terrassa / MARÇ Dia 5: Castellbisbal / Reus / Sant Miquel de Balenyà (Seva) / Dia 12: Bigues i Riells / Esplugues de Llobregat / Gavà / La Bisbal del Penedès / Marcà / Sant Vicenç de Castellet / Dia 19: Sant Quirze del Vallès / Tarragona / Dia 26: Anglesola / La Garriga / Tona / ABRIL Dia 16: La Selva del Camp / Montblanc / Dia 23: Alcarràs / Lletger-Lletge / 669290906 (St. Jaume Domenys) / Dia 30: L’Ampolla / Vilaverd / MAIG Dia 7: Caldes de Montbui (XXVI Trobada) / Dia 14: El Prat de Llobregat / JUNY Dia 11: Sant Llorenç d’Hortons / Dia 18: Sant Carles de la Ràpita / Dia 25: Prats de Lluçanès / SETEMBRE Dia 11: Sant Sadurní d’Anoia / OCTUBRE Dia 8: Miravet / Dia 15: Cervelló Poblacions amb dates pendents de concretar: Begues / Calldetenes / Cambrils / Deltebre / Gandesa / L’Esquirol / Llorenç del Penedès / Molins de Rei / Perafita / Roda de Ter / Santa Coloma de Queralt / Solsona / Vic
1 DE DESEMBRE, 18,00 H. INAUGURACIÓ DEL NADAL A LA CASA DELS ENTREMESOS
Encesa de l’enllumenat nadalenc de la façana i inauguració del Pessebre popular i humorístic de La Casa dels Entremesos amb actuacions de les seccions infantils de l’Esbart Català de Dansaires, els Falcons de Barcelona i el grup infantil de gralles, amb la participació de la Carassa de Nadal.
DEL 2 DE DESEMBRE AL 3 DE GENER.
Campanya de recollida de joguines i llibres infantils:
«FEM UNS REIS BESTIALS»
Porteu llibres infantils i joguines noves a La Casa dels Entremesos -però compte, que no siguin ni bèl·liques ni sexistes- i els entregueu al Dofí de Barcelona i al Drac de la Ciutat Vella. Ells faran de patges reials i els farà arribar als infants que més els necessiten.
DEL 2 DE DESEMBRE AL 2 DE FEBRER. PESSEBRE POPULAR I HUMORÍSTIC DE LA CASA DELS ENTREMESOS
Pessebre amb figures originals i humorístiques de gegants, bestiari i altres personatges i grups de cultura popular de La Casa dels Entremesos. Aquest any amb noves, divertides i sorprenents figures. Disseny i producció de l’Associació de Pessebristes de Ciutat Vella. Organitza Federació d’Entitats de Cultura Popular i Tradicional de la Barcelona Vella i La Casa dels Entremesos.
3, 4, 10, 11, 17 i 18 DE DESEMBRE – 12.00 H.
LA CARASSA DE NADAL
Cercaviles de la tradicional Carassa de Nadal de Barcelona pels carrers del Barri Gòtic i la Fira de Santa Llúcia, acompanyada per grallers, i amb caramels per a les nenes i els nens. Inici a l’avinguda de la Catedral.
La Carassa de Nadal serà portada el dia 3 per la Coral Sant Jordi, el dia 4 pels Amics dels Gegants del Pi, el dia 10 per l’Associació de Festes de la Plaça Nova, el dia 11 pels geganters de la Barceloneta, el dia 17 pels Falcons de Barcelona i el dia 18 pels geganters de Sant Jaume.
3 DE DESEMBRE, 11.15 H i 12.15 H. VISITES TEATRALITZADES
Dues sessions especials de Nadal amb la vista tradicional a la imatgeria festiva (gegants, nans, bestiari i titelles) i als pessebres i exposicions nadalenques. Col·laboració: 4 euros. Menors de 3 anys gratuït.
10 DE DESEMBRE. XXIX DIADA DE LES TRADICIONS I COSTUMS NADALENCS DE CATALUNYA A LA FIRA DE SANTA LLÚCIA
11h: Actuació de l’Esbart Català de Dansaires, seccions infantil i juvenil, amb danses d’hivern i del cicle nadalenc. 12 h: Cercavila de la tradicional Carassa de Nadal de Barcelona per tot el recinte de la Fira, acompanyada per músics, i amb caramels per a les nenes i els nens.
10 DESEMBRE, 19.00 H. L’ESPERIT DE NADAL Arribada de l’Esperit del Nadal i del seu seguici, «Ball de l’Esperit del Nadal», Pregó de Nadal i llums a la façana de La Casa dels Entremesos. Una producció de l’Associació de Pessebristes de Ciutat Vella.
13 DESEMBRE, 18 a 19.30 H. DECOREM L’ARBRE DE NADAL AMB ORIGAMI
Sovint trobem elements decoratius produïts amb materials de plàstic que acaben a la brossa... En aquest taller coneixerem la cultura i estètica japonesa, mitjançant la tècnica clàssica de l’origami (papiroflèxia japonesa). Principalment farem elements per decorar
l’arbre de Nadal de forma sostenible, divertida i sense elements de plàstic. Un taller per experimentar, transformar i crear amb les nostres pròpies mans, un taller per donar tot el sentit a la màgia de Nadal i somiar més que mai. A càrrec de la Belén Salinas, d’Imakiro. Col·laboració: 4 euros. Menors de 3 anys gratuït.
15 DE DESEMBRE, 20.00 H.
En el marc de la tradicional Xerrada de Santa Llúcia, presentació del llibre: «ENTREM DINS DEL PESSEBRE. UN PETIT UNIVERS A LES TEVES MANS» de Fra Valentí Serra de Manresa
El primer pessebre tenia figures? Què caracteritza el pessebre català? Què representa la bugadera, el pescador, la dona que fila o el gall? A totes aquestes preguntes, i a totes les que se us poden ocórrer sobre l’entranyable i tradicional pessebre, trobareu resposta en aquesta petita joia que Fra Valentí Serra de Manresa ha escrit i hi ha treballat durant anys d’estudi, rigor i passió. Presentació a càrrec de Josep Mañà, dissenyador, etnògraf i pedagog, i Fra Valentí Serra de Manresa, autor del llibre. Organitza: Associació de Festes de la Plaça Nova.
17 DE DESEMBRE, 10.30 H. TASTET
El Tastet de Danses és una activitat per ballar una estona, nenes i nens i els seus familiars, abans de seure i veure la sessió de Titelles a La Casa. Activitat familiar i gratuïta. Organitza: Esbart Català de Dansaires.
17
Dos nens visiten a la seva àvia i li expliquen els moments més divertits de l’obra que han vist al teatre. Sense que cap dels dos nens sospitin res, la seva àvia els té preparada una sorpresa: els fa cagar el tió i després els canta nadales. Malgrat l’alegria del moment, les coses empitjoraran quan aparegui en escena el titella Banyeta, un dimoni que no vol que es cantin nadales. Aquesta obra treballa les cançons, les dites populars i les tradicions del Nadal.
A càrrec de Companyia de Titelles Sebastià Vergés. Col·laboració: 5 euros. Menors de 3 anys gratuït.
Les ornamentacions florals són dissenys fets amb materials naturals que serveixen per decorar espais simbòlics de casa com la taula parada per dinar. Aprendrem a combinar diferents flors, materials i tècniques per a fer un centre que destaqui a la nostra taula per donar-li un encant especial i personalitzat.
22 DE DESEMBRE, 18 H.
Els cors infantils de la Coral Sant Jordi, L’Esquitx i L’Espurna, ens ofereixen un extraordinari concert de nadales i de música i cançons tradicionals de Nadal. Activitat gratuïta.
31 DE DESEMBRE, 11 H.
L’HOME DELS NASSOS
Aparició màgica i salutació de l’Home dels Nassos, L’Home dels Nassos es retroba amb les barcelonines i els barcelonins tot apareixent màgicament a La Casa dels Entremesos amb la música dels grallers de La Pessigolla de la Plaça Nova, i iniciant una rua màgica pels carrers de la ciutat acompanyat pels animals de l’Arca de Noè i els grallers La Pessigolla, per acomiadar l’any 2022 i donar la benvinguda al 2023. Organitza: L’Arca de Noè i Associació de Festes de la Plaça Nova.
2 DE DESEMBRE AL 2 DE FEBRER. DIORAMES DE PESSEBRE A CAN MUSONS Mostra de diorames de pessebre construïts pels alumnes del curs 2022 de l’Escola Taller de Pessebres de Barcelona de l’Associació de Pessebristes de Ciutat Vella. Enguany, excepcionalment, la mostra es pot visitar a Can Musons. Centre Cultural Albert Musons Carrer de l’Alzina, 7, 08024 Barcelona (Vila de Gràcia).