Per l'aire (La tribu de la Kai #5)

Page 1


RAQUEL

LLIBRE 5 PER L’AIRE

Text © Raquel Díaz Reguera, 2025 Il·lustracions © Lucía Serrano, 2025

Direcció editorial: Patricia Martín

Edició: Clara Jubete Baseiria

Direcció d’art: Noelia Murillo Ballesta

Assistència editorial: Aina Florit Moll

Traducció: Maria Callís

Correcció: Gemma Brunat Majó

© Editorial Flamboyant SL, 2025

Gran Via de les Corts Catalanes, 669 bis, 4t 2a, 08013 Barcelona www.editorialflamboyant.com

Tots els drets reservats.

Primera edició: setembre de 2025

ISBN: 978-84-10090-91-0

DL: B 9861-2025

Imprès a Imprenta Mundo, Cambre, A Coruña

Llibre lliure d’emissions de CO2 gràcies a l’acord establert amb la Fundació Plant-for-the-Planet.

Traducció de MARIA CALLÍS
RAQUEL DÍAZ REGUERA · LUCÍA SERRANO

Hola, hola, hola! Aquí la LIA, la cavernícola encarregada d’explicar tot el que passa amb la tribu de la Kai.

Si encara no ens coneixes, deixa’m aclarir-te que la tribu de la Kai està formada per la KAI, esclar, i per cinc membres més —la LOE, en KIRIM, en KRHU, en BAS i jo mateixa.

Bé, sis comptant-hi la SULA, la velleta que ens acompanya des que les muntanyes van caure a plom, les profunditats van explotar i el cel va esmicolar-se en milions de pedres que queien pertot arreu.

ABANS DEL CAPÍTOL 1

Un món paradisíac que potser no ho és tant

Des que ha començat la fi del món, anem fent tombs buscant un lloc tranquil per viure-hi. La veritat, però, és que ens està costant força trobar-ne un.

Deambulant per aquí i per allà vam arribar a una platja que ens va semblar el paradís, però només per una estoneta curta. De seguida vam adonar-nos que no ho era pas, perquè vam descobrir que l’habitava una tribu de caníbals.

Sí, sí: CANÍBALS! Vam veure clar que havíem de tocar el dos cames ajudeu-me, perquè aquells platgícoles no ens volien com a veïns, sinó com a sopar.

L’endemà vam sentir el repic dels seus tambors: un BUM TACATÀ, BUM TACATÀ que, traduït al cavernícola, vol dir «en un tres i no res sereu dins la cassola!». I vam arrencar a córrer i a córrer… Però ells corrien tant com nosaltres, o més i tot.

Llavors vam decidir escalar la primera muntanya que vam trobar, però els caníbals escalaven tan ràpid com nosaltres, o més i tot. Així que, quan ja érem al pic del turó, envoltats de caníbals famolencs de dents esmolades, vam optar per l’única solució possible per salvar-nos: sortir volant.

Però vet aquí que volar no era el nostre fort…

Així que vam haver de convèncer els tiragavinosaures perquè ens portessin volant fins a uns trossos de terra que flotaven enmig del mar i que, de lluny, semblaven la nostra única possibilitat de salvació.

Com a mínim fins que arribés un nou perill. Perquè, no sé si ho saps, però això de ser cavernícola et fa viure sempre amb l’ai al cor!

La vida d’una nena cavernícola no és precisament una passejadeta amable per la prehistòria.

La tribu de la Kai va fugir dels caníbals volant (sí, volant!) sobre uns tiragavinosaures d’allò més simpàtics. Però no és gens fàcil trobar una nova llar quan no pots ni controlar cap a on voles...

Projecte de sostenibilitat LLIBRES LLIURES DE CO2

ISBN: 978-84-10090-91-0

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.