PARCS URBANS DEL MÓN
TANIA GRAFF · HELENA BONASTRE
A la meva família, les arrels a partir de les quals brota tot. T. G.
Als meus amors, en Tom i en Marc. H. B.
Tania Graff va néixer a la vora del mar Cantàbric, a la ciutat asturiana d’Avilés. Llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha treballat com a redactora i directora creativa en diverses agències de publicitat.
Helena Bonastre és una il·lustradora i animadora de Barcelona. Va estudiar animació a l’escola Central Saint Martins (Londres) i ha treballat com a animadora 2D per a adaptacions cinematogràfiques de clàssics britànics com El regne de Kensuke (2024), El tigre que va venir a berenar (2018) o Paddington 2 (2017). Combina la seva passió pel cinema amb el seu amor per la il·lustració, amb treballs que s’han publicat en revistes nacionals i internacionals.
Textos © Tania Graff, 2025
Il·lustracions © Helena Bonastre, 2025
Assistència en color: Alejandra Anguita
Direcció editorial: Patricia Martín
Edició: Clara Jubete Baseiria
Direcció d’art: Noelia Murillo Ballesta
Assistència editorial: Aina Florit Moll
Traducció de textos: © Gemma Brunat Majó, 2025
Correcció de textos: Joana Morales Sabalete
© Editorial Flamboyant, SL, 2025
Gran Via de les Corts Catalanes, 669 bis, 4t 2a, 08013 Barcelona
www.editorialflamboyant.com
Tots els drets reservats
Primera edició: octubre de 2025
ISBN: 978-84-10090-60-6
DL: B 12954-2025
Imprès a Índice, Artes Gráficas, Barcelona
Llibre lliure d’emissions de CO2 gràcies a l’acord establert amb la Fundació Plant-for-the-Planet.
TANIA GRAFF · HELENA BONASTRE
PARCS URBANS DEL MÓN
Traducció Gemma Brunat Majó
FEM UN TOMB PEL PARC?
Anar a un parc sempre és una bona idea. Però… t’has preguntat mai com van néixer aquests espais verds on acostumem a anar a jugar, passejar o, simplement, desconnectar?
Avui ens sembla normal que les ciutats en tinguin, però en realitat els parcs urbans són bastant recents i no es van obrir al públic fins a mitjans del segle xix, amb l’arribada de la revolució industrial.
Va ser en aquest moment que els ecosistemes urbans, cada vegada més grisos i poblats, van començar a incorporar aquests espais d’esbarjo comunitari.
Hi ha innumerables parcs públics, i en aquest llibre recorrerem tot el món per visitar-ne catorze d’emblemàtics
Al llarg d’aquest passeig descobrirem les arrels històriques d’aquests parcs i la gran influència que tenen en la cultura popular. I també, és clar, la increïble natura que atresoren, que redueix la calor i el soroll de l’entorn, purifica l’aire i fa créixer la biodiversitat de la ciutat on són, a més de millorar l’estat d’ànim dels seus habitants.
Sí, els parcs tenen cura de la nostra salut i són uns grans aliats per lluitar contra el canvi climàtic, però també amaguen molts altres secrets sensacionals que potser no t’imagines i que aniràs descobrint pàgina rere pàgina.
Avís: els mapes dels parcs no estan fets a escala ni mantenen les proporcions reals, a fi de poder mostrar-te’n les curiositats més destacades.
ARDERNE GARDENS
(Ciutat del Cap – Sud-àfrica)
Pàgina 16
STANLEY PARK
( Vancouver – Canadà)
Pàgina 20
ÀFRICA AMÈRICA
PARC DU BELVÉDÈRE (Tunis – Tunísia)
Pàgina 12
BOSQUE DE CHAPULTEPEC
(Ciutat de Mèxic – Mèxic)
Pàgina 28
CENTRAL PARK
( Nova York – Estats Units) Pàgina 24
PARQUE TRES DE FEBRERO
( Buenos Aires – Argentina)
Pàgina 32
ÀSIA
SRI CHAMARAJENDRA PARK
( Bengaluru – Índia)
Pàgina 44
HYDE PARK I KENSINGTON GARDENS
( Londres – Anglaterra)
Pàgina 56
PARC DE LA CIUTADELLA
( Barcelona – Espanya)
Pàgina 60
EUROPA
KINGS PARK
( Perth – Austràlia)
Pàgina 64
SEOULSUP
(Seül – Corea del Sud)
Pàgina 36
YOYOGI KŌEN
(Tòquio – Japó)
Pàgina 40
KAIVOPUISTO
( Hèlsinki – Finlàndia)
OCEANIA
Pàgina 48
SOKÓLNIKI
(Moscou – Rússia)
Pàgina 52
1.
El parc té dues majestuoses portes de ferro forjat. Durant molts anys, aquestes portes van ser els dos únics accessos al parc.
La fama i la mida d’aquesta figuera la fan destacar entre els 230.000 arbres que creixen a Belvédère. És l’emblema del parc i un gran refugi d’ombra a l’estiu.
3. CASINO Davant de la segona porta es troba un dels edificis més famosos del parc. En aquest casino d’estil neomorisc s’hi han arribat a exposar obres de Pablo Picasso i Joan Miró.
SEGONA PORTA
2. LA GRAN FIGUERA
1 3
4. JARDIN DES TUNNELS
A la Segona Guerra Mundial, la ciutat va ser ocupada per l’Africa Korps, una força militar que els nazis van enviar al nord de l’Àfrica. Es van atrinxerar en aquest mirador estratègic, on van construir túnels i fortificacions armades.
UN PARC POT SER
UN MIRADOR
El Parc du Belvédère es va crear l’any 1892, quan les autoritats colonials franceses van decidir convertir un turó d’oliveres en el primer parc públic tunisenc. Es va dissenyar com un parc d’estil anglès, seguint la moda de l’època, i es va omplir d’arbres i plantes dels cinc continents, que procedien del Jardin d’Essais de la mateixa ciutat. Els francesos acostumaven a tenir aquests jardins de proves en els territoris que ocupaven per cultivar-hi noves espècies botàniques que, un cop adaptades, proporcionessin aliments i matèries primeres a les colònies o, senzillament, fossin plantes ornamentals. Belvédère va estar tancat durant més d’una dècada per afavorir que la vegetació hi arrelés i hi cresqués. Finalment, es va obrir al públic l’any 1910.
Coronant les 110 hectàrees del parc, hi trobem la cúpula de La Kobba, un quiosc de descans i mirador del segle xvii, des d’on es poden contemplar les meravelloses vistes que donen nom al parc, ja que Belvédère és una paraula que ve de l’italià i significa «bonic de veure».
EXPLORA
Un parc pot ser l’escenari de milers d’històries. A veure si hi trobes tots aquests personatges!
Atenció! S’ha escapat un paó del zoo!
És un encantador de serps?
«Al trot!», diu l’Amira, agafant les brides.
L’Associació dels Amics de Belvédère té cura del parc des del 1989. També s’encarrega de plantar arbres nous, preparar projectes educatius i organitzar activitats culturals.
Tunis és terra d’oliveres i el parc en té uns 2.000 exemplars. Amb la collita d’olives que recullen cada any, els membres de l’associació produeixen i venen l’oli de Belvédère.
El morell de plomall i el morell cap-roig són dues de les espècies que cada hivern, deixant enrere el fred del nord europeu, arriben volant fins al llac artificial del parc, on acostumen a aplegar-se uns 600 ànecs migradors.
FAUNA SALVATGE
«Chapati! En podem comprar un?», pregunta en Rami.
«Aquí tens una altra fulla», diu l’Adel a la Yasmina.
El llaüt i el timbal, una combinació genial.
Quina xamba! En Karim ha tornat a guanyar!
Llebre
Musaranya etrusca
Serp de ferradura
Pardal de passa
Cuereta torrentera Ratpenat
En quin parc creixen els xiprers de Moctezuma? Per quin parc passejava John Lennon? I els rockabillies japonesos, en quin parc es troben per ballar?
Descobreix els secrets més ben guardats dels parcs urbans més emblemàtics amb un recorregut per tot el món que inclou catorze grans il·lustracions plenes de curiositats, personatges divertits i natura en tota la seva esplendor.
978-84-10090-60-6
