Martín Piñol Erica Salcedo
Pizzània
LES ESPASES DEL PODER
Als meus sogres, Vicky i Santi.
Als Masters of the Universe, que tenen el poder de crear infanteses felices. I a les nenes valentes, que no necessiten espases per tenir el poder.
Martín Piñol
Per a l’Olivia i el Saulo, i per als meus dragonets, Leo i Silas.
Erica Salcedo
Text: © Joan Antoni Martín Piñol, 2025
Il·lustracions: © Erica Salcedo, 2025
Direcció editorial: Patricia Martín
Edició: Clara Jubete Baseiria
Direcció d’art: Noelia Murillo Ballesta
Assistència editorial: Aina Florit Moll
Correcció: Marta Breu
© Editorial Flamboyant, SL, 2025
Gran Via de les Corts Catalanes, 669 bis, 4t 2a, 08013 Barcelona www.editorialflamboyant.com
Tots els drets reservats.
Primera edició: abril del 2025
ISBN: 978-84-10090-70-5
DL: B 450-2025
Imprès a Imprenta Mundo, Cambre, A Coruña
Llibre lliure d’emissions de CO2 gràcies a l’acord establert amb la Fundació Plant-for-the-Planet.
Martín Piñol Erica Salcedo
CRÒNIQUES DE
Pizzània
LES ESPASES DEL PODER
· LLIBRE II ·
IRIS
DECIDIDA
SOROS LA NENA
REPARTEIX PIZZES
EL DRAC SALVATGE QUE
MARTINELLI
EL MESTRE PIZZER I FORJADOR D’ARMES
URKI
EL CAVALLER PESAT I PLORAMIQUES
PIZZÀNIA ERA UN REGNE PLE DE PRODIGIS I MERAVELLES.
Hi havia l’Iris, una nena imparable, llesta i valenta, capaç d’ensinistrar un drac, derrotar un rei i fer-se càrrec de la primera pizzeria del territori.
També hi havia el Soros, un drac vermell salvatge que, després de conèixer l’Iris, repartia pizza amb ella «a qui sigui, quan sigui i on sigui», i això no havia sortit mai a cap llegenda.
En aquesta crònica que teniu a les mans hi trobareu espases màgiques que amaguen secrets, bàrbars amb destral que volen lluitar amb tothom, mags que obliden encanteris, joves aprenents que han d’aprendre massa ràpid, amazones guardianes amb molta vista per al negoci, bruixots despietats capaços de tot per dominar el món... i alguns vells coneguts.
Prepareu-vos per viatjar al món de la màgia de les espases del poder.
Des que el mestre Martinelli havia obert la primera pizzeria a Vilamocs, molts dels
veïns del poble l’ajudaven amb les comandes que arribaven de tot arreu.
Alguns collien i preparaven els ingredients sense picotejar-los gaire, altres ja dominaven l’art del forn i no els sortia cap pizza cremada, i molts s’havien convertit en repartidors que portaven les pizzes sense que els en caigués cap.
I l’Iris, la valenta i sàvia nena que els havia salvat d’un rei despòtic i d’un drac salvatge, ara cavalcava damunt d’aquest drac per repartir
les comandes més llunyanes, que arribaven en notetes lligades a les potes de coloms missatgers.
—Soros, prepara’t, que tenim un encàrrec!
—va cridar la nena, deslligant el missatge que un ocell esgotat li acabava de portar.
El drac va obrir un ull sense gaires ganes. Ara que vivia amb els humans i que l’alimentaven cada dia, s’havia acomodat com una mascota gegant. Ja no tenia ganes de cremar-ho tot, i els veïns li ho agraïen molt, perquè els encantava seguir vius.
—No hi pot anar l’Urki? —es va queixar ell, referint-se al cavaller pesat que sempre xerrava massa—. Així em deixarà tranquil una estona.
—Ens demanen 200 pizzes! —va respondre l’Iris—. Val més que hi anem tu i jo.
—Està bé, així perdrem de vista aquell pesat...
L’Iris va desplegar un pergamí que es va convertir en mapa.
—Hem d’anar a un lloc misteriós i llunyà anomenat el Llac de l’Oblit. Pressento que serà una aventura inoblidable.
—Però... com pot ser inoblidable si anem al Llac de l’Oblit? Segurament ens n’oblidarem —va dir una veu irritant que va obligar el drac a posar-se en guàrdia.
L’Urki s’acostava cordant-se l’armadura.
—El mestre m’ha dit que us acompanyi. Algú ha de protegir les monedes que us pagaran.
El drac es va assenyalar a si mateix amb les urpes.
—Soc un drac terrible i ferotge. No necessito cap protecció.
—Ja sé que et preocupes per mi, majestuós Soros —va dir l’Urki—. Per mi també ets un amic molt especial i et porto al cor.
9 ·
El cavaller li va intentar acaronar el morro, però el drac es va apartar i li va acabar posant la mà al nariu, que li va quedar plena de mocs.
—No sé si serà una aventura inoblidable —va dir el drac a la nena—, però t’asseguro que se’m farà molt llarga.
CAPÍTOL 2
—Falta gaire per arribar? —va preguntar l’Urki, aferrant-se fort a la sella que el Martinelli havia instal·lat al llom del drac.
La bèstia no li va contestar i va seguir travessant el cel com si fugís d’un tempesta salvatge. Si trobava núvols els travessava sense dubtar, i si divisava una bandada d’ocells volant en contradirecció hi topava sense miraments.
El feia feliç veure que l’Urki xisclava amb angoixa pel mareig i, sobretot, com escopia plomes d’ocells després de xocar amb les bandades de bèsties voladores.
—Si vols baixar, avisa’m —repetia el drac, després de cada intent per atemorir el cavaller.
L’Urki negava amb el cap i intentava somriure, malgrat que estava clarament marejat.
—No pateixis per mi. He promès defensar-vos passi el que passi i aquí continuo. Per cert, falta gaire per arribar?
L’Iris va desplegar el mapa i el va comparar amb el terreny que veia des del llom del drac.
—És allà! —va cridar, assenyalant amb el dit.
El Soros va mirar cap avall i va descobrir un llac d’aigua cristal·lina.
Llavors es va fixar en una multitud de punts negres que es movien com formigues ansioses i deixaven anar crits que ell no podia entendre.
—Mira que feliços estan de rebre les pizzes!
—va cridar l’Urki—. Crec que ens estan saludant.
Però de cop el drac va fer un gir desesperat que gairebé va fer caure els dos genets i va sacsejar perillosament la capsa plena de pizzes.
—Què passa? —li va preguntar l’Iris.
I, quan una pluja de fletxes els va passar fregant, ja no va preguntar més.
—Quina colla d’impacients! —es va queixar l’Urki—. Si volen pizza calenta, que la vinguin a buscar al poble.
La nena va moure els braços perquè la veiessin.
—Venim amb la pizza! No som enemics!
—Potser amb el vent i els crits no senten la part del «no» i creuen que sí que som enemics...
—va aportar l’Urki.
—Per què no saltes i els ho dius tu mateix?
—va grunyir el drac.
—Jo us protegiré —va contestar l’Urki, desembeinant l’espasa—. Mireu, som gent de pau! Estem desarmats.
Per reforçar les seves paraules, va deixar anar l’espasa amb bona voluntat... però l’arma va agafar velocitat amb la caiguda i es va clavar al peu d’un dels guerrers que els atacaven.
L’home va caure a terra i va començar a xisclar. Els guerrers del voltant van contestar disparant-los encara més.
Davant la nova pluja de fletxes, l’Iris va treure la daga i va començar a tallar la xarxa que aguantava la capsa plena de pizzes.
· 14 ·
—Si la gana els posa nerviosos, això els calmarà...
La capsa va caure i es va trencar en mil bocins. O potser només eren tres-cents; ningú es va aturar a comptar-los. Les pizzes van sortir disparades i van omplir tota l’esplanada.
Els guerrers van notar l’oloreta, van mirar la catifa de pizzes i van posar-se vermells.
—Ui... —va dir un—. Em sembla que aquests eren els repartidors que ens portaven les pizzes.
—Però allò és un drac! —va dir un segon.
—Com vols que un drac reparteixi pizzes? —va afegir un altre.
Aprofitant que els guerrers havien abaixat les armes, el Soros va aterrar damunt d’unes roques.
—Si us haguéssiu llegit el primer llibre, ens hauríem estalviat aquesta confusió —va dir l’Iris, baixant del drac. · 15 ·
3
Un vell decrèpit i encorbat es va acostar lentament a l’Iris, recolzant-se en una branca d’arbre.
—Disculpeu-nos, bona donzella. Som nosaltres qui vam encarregar el menjar. Però ens hem posat nerviosos quan hem vist arribar un drac...
—Això és racisme —es va queixar el Soros.
—Més aviat, seria draccisme —va apuntar l’Urki.
El drac va rebufar núvols de fum ardent.
El vell va assenyalar els guerrers, que devoraven les pizzes amb ànsia.
DESCOBREIX ELS TÍTOLS DE LES
CRÒNIQUES DE
Pizzània
LA INVASIÓ DELS
TURISTES PIRATES
PRÒXIM A MENT
· LLIBRE II ·
· LLIBRE III ·
· LLIBRE I ·
UNA DIVERTIDÍSSIMA
A TOTS
ELS PALADARS.
Fa molts segles, en un temps ple de màgia, una nena valenta i un drac golafre reparteixen pizzes pel regne. Un dels encàrrecs els porta al Llac de l’Oblit, on coneixen la llegenda d’una espasa màgica clavada en una roca i un ésser malvat que la vol aconseguir per controlar tots els poders de l’Univers. Podran aturar el seu pla maligne abans que sigui massa tard?
Projecte de sostenibilitat
LLIBRES LLIURES DE
ISBN 978−84−10090−70−5
ISBN: 978-84-10090-70-5