La gata mées malèevola que la Gata Maleèvola
—A tu no et sembla que la Gata Malèvola està una mica diferent? —va preguntar en David, tot mirant per la finestra del cobert.
En David havia fet un espiell netejant un tros de la taca gruixuda de brutícia que empastifava el centre del vidre. S’havia anat tornant més i més llardosa des que havíem vingut a viure al
cobert del fons del jardí de la senyora humana. En David insistia a menjar cada vespre davant de la finestra aperitius arreplegats de la brossa aquí i allà, i ara estava tota esquitxada amb una pasterada multicolor de molles, llànties de curri i bocinets d’arròs enganxós.
—Què vols dir? —vaig fer.
—No et sembla una mica més malèvola?
—va dir—. I potser una mica més tigrada?
Més tigrada? Vaig sortir del niu de papers trinxats que m’havia fet al costat de les llaunes de pintura i amb quatre cops d’ala vaig pujar amb en David davant de la finestra.
Esperava veure la gata de pèl dens de costum que ens havia turmentat durant quatre llibres, que havia esquinçat l’ala a en David i que constantment intentava sabotejar els nostres plans per anar a viure
a casa de la senyora humana. Però allà fora, mirant-nos de mala manera des de la porta gatera de l’altre costat del jardí, hi havia un gat completament diferent.
—David, aquesta no és la Gata Malèvola!
—Ja ho sé —va contestar—. Ha canviat tant que és com si fos un gat completament diferent.
—No! —vaig insistir—. És que és un gat completament diferent.
En David va aclucar una mica els ulls i va pressionar la finestra amb el bec.
—N’estàs segur, Capi?
Vaig tornar a mirar la cara amenaçadora a l’altra banda del jardí. La Gata Malèvola sempre havia emanat vibracions malignes, però aquest gat no s’assemblava gens a cap gat que jo hagués vist fins llavors. Un calfred em va estarrufar de dalt a baix totes les
plomes de l’esquena i en aquell moment va semblar que es feia fosc al cobert, com si una tempesta s’acostés per damunt nostre.
Vaig haver de tancar els ulls de seguida perquè notava la mirada del gat que em traspassava i cremava. Aquell gat tenia unes vibracions que eren pitjors que malignes.
Quan vaig tornar a obrir els ulls, vaig resistir la temptació de mirar un altre cop la cara amenaçadora de la gatera i vaig fer una repassada a la resta del jardí.
Vaig donar un cop al cap d’en David perquè l’abaixés i mirés el cubell d’escombraries, on una cosa m’havia cridat l’atenció.
—Sí, n’estic segur —vaig dir—. Perquè, si aquella és la Gata Malèvola, llavors qui hi ha al costat del cubell d’escombraries?
En David va obrir uns ulls com unes taronges quan va veure la Gata Malèvola de
debò al costat del cubell d’acer. I llavors va arribar a l’única explicació lògica a què podia arribar en David.
—La Gata Malèvola s’ha clonat? —va dir amb la veu escanyada.
Ni tan sols vaig haver de preguntar com una cosa així podria ser possible.
—És evident que s’ha construït un laboratori científic, i ha aconseguit unes ulleres de científic per a la seva cara de gat, i una bata de laboratori per al cos de gat, i després segurament ha fet una mena de rialla-marrameu malèfica de gat que hauria fet esgarrifar tota la xarxa de científics malvats de debò —va continuar en David, gairebé sense respirar—. Segurament el seu ajudant era una pedra coberta de molsa amb ulls de llangardaix anomenada Esteve Popsambceba que, tot i ser menuda, en realitat és el veritable cervell darrere de la clonació, perquè un cervell de gat és incapaç de prendre cap decisió intel·ligent.
Una pedra que es diu Esteve Popsambceba?
Sí, Capi. Tots els científics grillats necessiten un ajudant científic encara més grillat.
En David es va estarrufar amb autoritat.
—I llavors la Gata Malèvola ha saltat a una font de jardí plena de mongeta cuita per copiar la seva essència de gat.
Mongeta cuita?
És el que s’assembla més al que hi ha a l’interior d’un gat. No et despistis, Capi.
—L’essència felina s’ha dividit en dues parts perquè pogués continuar sent la Gata Malèvola i alhora convertir-se també en una nova Gata Malèvola…
—És la Gata de la Tieta, ximplet —va fer la veu de la Dringueta, el canari empipador que vivia amb El Del Costat.
La bola de plomes de color groc daurat va entrar voleiant pel forat d’un plafó de fusta de la porta del cobert i es va posar en un prestatge d’allà a la vora.
—Qui és la Gata de la Tieta? —va preguntar en David amb suspicàcia.
La Dringueta va somriure amb suficiència, com si estigués asseguda damunt d’un mapa del tresor que portava a un cofre ple de galetes de melmelada, que són les meves preferides.
—Si ho voleu saber, alguna cosa us costarà —va dir somrient la Dringueta.
En David va bufar amb força pel bec i va deixar una taca boirosa a l’únic tros net de finestra que quedava.
—Què vols, Dringueta?
La Dringueta es va posar a passejar al llarg del prestatge, fregant suaument els pots amb la punta de l’ala de color groc viu.
—El meu humà em té a règim de pinso i aire —es va queixar—. És pinso de primera qualitat, però té gust de cul de mona.
—I això què té a veure amb nosaltres?
—vaig preguntar.
—Necessito unes quantes galetes de les vostres per treure’m el mal gust de la boca.
—Va arronsar les ales.— I aleshores us diré tot el que cal saber sobre la Gata de la Tieta.
—No —va dir en David amb menyspreu—.
De cap manera. Amb prou feines hi ha prou galetes per a mi.
—O per a mi —vaig intervenir.
La Dringueta ens havia enganyat en el passat i en David tot just havia superat la vegada que va convidar tots i cadascun dels ocells del barri a venir a veure’ns i menjar-se totes les galetes de la senyora humana.
—Molt bé —va dir la Dringueta. Es va esponjar les plomes i va fer com si se n’anés.— Suposo que no necessiteu saber per què fins i tot la Gata Malèvola li té terror.
Vaig tornar a mirar un moment per la finestra i em va sobtar veure que la Gata
Malèvola no havia sortit en una de les seves patrulles per enxampar coloms, sinó que estava encongida darrere del cubell, saltant d’una pota a l’altra, intentant quedar fora del camp de visió de la Gata de la Tieta.
Normalment no tenia mai ganes d’escoltar la Dringueta. Quan parlava, tot eren camàndules i pols de canari, però quan pensava en la Gata de la Tieta, notava un nus de tensió a la boca de l’estómac: sabia que havia d’anar en contra de tots els meus instints de colom per descobrir qui era exactament aquella gata.
—Espera! —vaig grallar, just quan la Dringueta s’envolava.
Es va quedar planant en l’aire.
—Sí?
—Podria ser que em sobrés una galeta, o dues —vaig dir.
Col·lecciona les aventures d’en
Quantes aventures que hem viscut, oi, Capi?
Les teves idees de cervell de gat sempre ens porten problemes.
La Swapna Haddow va escriure la seva primera novel·la als vuit anys. Va decidir bescanviar-la per unes bales de colors i un parell de cromos. Potser mai podrem llegir
aquella història, però almenys tenim les divertides aventures d’en David i en Capi, la primera sèrie de l’autora. Aquests coloms han guanyat un grapat de premis i molts lectors.
Sempre que pot, la Swapna s’atipa de galetes de xocolata i melmelada. Sospitós.
No serà ella, la senyora humana d’aquest llibre?
La Sheena Dempsey és una il·lustradora anglesa d’èxit. Dibuixa coses fantàstiques: coloms que parlen, bruixots maldestres, una escola de sirenes, pingüins cuiners, pandes fugitius..., nens fent ioga!
El 2016 va publicar el primer llibre amb la Swapna Haddow i, des de llavors, ja no han parat de treballar juntes fent llibres amb la qualitat principal de ser molt divertits.
Li encanten els gossos i, de fet, a casa seva hi viu el Jeremy, un llebrer amb ànima d’escriptor.
Premis
Greenhouse Funny Prize
North Somerset Teachers’ Book Award
Surrey Libraries’ Children’s Book Award
Lancashire Fantastic Book Awards
Selecció Junior Library Guild
Millor llibre infantil del 2016 segons
The Independent Bookshop Week, suplement de The Guardian
Selecció de millors llibres de l’any 2016 de la Federation of Children’s Book Groups
Selecció BookTrust’s Great Books 2016
Selecció Tom Fletcher Book Club 2 de la cadena anglesa WHSmith
Finalista
Sheffield Children’s Book Award
Sainsbury’s Children’s Book Awards
Leicester Libraries Our Best Book Award
«Un llibre divertit de llegir, colomtàstic!», The Guardian
«Un llibre per riure fort de veritat!»
Robert, set anys, Lovereading4kids
Publicat per primera vegada el 2023 a Londres per Faber and Faber Limited amb el títol Dave Pigeon (Kittens!).
Drets negociats a través de Casanovas & Lynch Literary Agency, SL Text © Swapna Haddow, 2023
Il·lustracions © Sheena Dempsey, 2023
D’aquesta edició © Editorial Flamboyant, S.L., 2025 Gran Via de les Corts Catalanes, 669 bis, 4t 2a, Barcelona (08013) www.editorialflamboyant.com
Traducció de l’anglès © Anna Llisterri, 2025 Correcció de Montse Molist Forcada Tots els drets reservats.
Primera edició: març del 2025
ISBN: 978-84-10090-52-1
DL: B 444-2025
Imprès a Índice, Artes Gráficas, Barcelona.
Llibre lliure d’emissions de CO2 gràcies a l’acord establert amb la Fundació Plant-for-the-Planet.
No em puc creure que hàgim escrit un llibre amb MÉS gats que coloms.
Tècnicament, hi ha sis gats i set coloms.
Doncs hi sobren sis gats.
En David i en Capi tenen un problema. La Gata Malèvola s’ha multiplicat!
Gatets = més gats = més problemes per als coloms.
Però quan els gatets corren perill, en David i en Capi són els únics que poden salvar la situació…
“El millor llibre que he llegit sobre criar gatets”.
L’àvia d’en David
De la mateixa col·lecció:
