Revista roquetes sant joan 2011 by Ball de Diables Les Roquetes

FESTA MAJOR SANT JOAN 2011 04 UNA TRADICIÓ CONSOLIDADA Servei de Cultura de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes 05 Tot es mou però res canvia Associació de Festes de les Roquetes 06 EL MILLOR ESTÀ A PUNT D’ARRIBAR Agrupació de Balls Populars de les Roquetes 07 PROGRAMA D’ACTES DE SANT JOAN 2011 08 XII CORREFOC DELS DIABÒLICS DE LES ROQUETES 09 CERCAVILA DE VIGÍLIA 10 CERCAVILA DE FESTA MAJOR 14 COMISSIÓ DE FESTES DE SANT JOAN 2011 14 BALLS POPULARS DE SANT JOAN 2011 15 NOTES, AGRAÏMENTS I CRÈDITS 17 BALL DE DIABLES DE LES ROQUETES 1981-2011, 30 ANYS DE FOC José Luis Llácer 31 COL·LABORACIONS

-3-

SERVEI DE CULTURA AJUNTAMENT DE SANT PERE DE RIBES

UNA TRADICIÓ CONSOLIDADA A les Roquetes sovint es repeteix la idea, molt estesa fins i tot per les pròpies entitats i institucions que organitzem les festes populars del poble, que encara queda molt camí per recórrer, que tenim unes festes majors joves i molta feina a fer davant d’altres poblacions amb una tradició folklòrica més llarga. Si fem una pausa en el camí, però, i mirem al nostre voltant, hi trobem dades significatives: enguany el Ball de Diables de les Roquetes compleix 30 anys, tres dècades de pólvora i ball en una població de poc més de 60 anys és una dada significativa. Enguany també hem estrenat colla de grallers pròpia: El geganter, nova colla infantil Els Diabòlics i colla castellera. Tot plegat indicadors ben clars de la vitalitat de les tradicions populars al nostre poble, de l’amor que els roquetencs i roquetenques tenim per les nostres FESTES, amb majúscula, i de com estem transmetent aquesta passió a les generacions que hauran de preservar-les en el futur. En un moment de dificultat econòmica, de situacions difícils per a molts, és encoratjador veure com les voluntats individuals se sumen per tirar endavant projectes col•lectius. Sense grans inversions, ni grans escarafalls. Amb un treball constant i sovint silenciós. Només pel plaer de ferho. Una demostració més que la cultura ha estat, és i ha de ser un element d’unió entre persones, un estímul econòmic i social i, sobretot, un espai on deixar a banda les nostres diferències per concentrar-nos en allò que compartim.

¡Visca la Festa Major i visca les Roquetes!

-4-

ASSOCIACIÓ DE FESTES DE LES ROQUETES

Tot es mou però res canvia A les nostres vides tenim períodes més o menys estables i al nostre poble tenim moments més o menys moguts. Qui més qui menys ha estat pensant aquests darrers mesos en la crisi i els seus efectes devastadors per a moltes butxaques. Tothom ha patit per les retallades proposades des de la plaça de Sant Jaume en matèria d’educació i/o de sanitat que poden afectar-nos o ara o en el futur. Algunes de les vostres veïnes han destinat bous i esquelles a la campanya de les eleccions municipals del mes passat. Tots aquests esforços, neguits o anhels, per arribar a un nou estiu i a una nova Festa Major (afortunadament....). L’Associació de Festes i les persones que la componen hem estat atentes a tot el que ha somogut aquests últims temps a la nostra població, ara però, tot queda al calaix per treballar de valent per fer de Sant Joan 2011 una Festa inoblidable. Malgrat els sotracs emocionals i econòmics, intentem que l’oferta no canviï en excés. Almenys que no disminueixi la qualitat, atès que sobre la quantitat sempre fem el que la caixa permet i amb la millor de les intencions. No perdeu l’oportunitat a partir del 15 de juny de sortir al carrer i de gaudir amb les havaneres, les orquestres, les atraccions infantils, les cercaviles, el foc......la Festa Major es mou per vosaltres!

Visca les Roquetes i Visca Sant Joan!

-5-

AGRUPACIÓ DE BALLS POPULARS DE LES ROQUETES

EL MILLOR ESTÀ A PUNT D’ARRIBAR Amb l’arribada del mes de juny ens traslladem a les portes de l’estiu, època de l’any més generadora d’optimisme i millora de l’estat d’ànim de tothom. És evident que tot això és deu al bon clima, a la claror i als dies més llargs. Tots tenim la sensació que tot està per fer i el millor de l’any està encara per arribar. El millor que ha d’arribar pels roquetencs i les roquetenques comença tot just els primers dies d’estiu amb les nostres Festes de Sant Joan. L’Agrupació de Balls Popular contribueix a l’organització de les Cercaviles i Correfoc, que hem preparat amb molta il•lusió i no sense esforç. Les dificultats econòmiques que passem també afecten a les entitats, però som conscients que en moments difícils es quan es fa necessari aportar el granet extra d’il•lusió i esforç. Diables, bastoners, cintes, cercolets, gitanes, capgrossos, gegants i la resta de balls populars han treballat sense descans per oferir als nostres veïns les millors cercaviles de Festa Major. Aquest any amb la novetat de la colla de gralles pròpia de l’Agrupa, “El Geganter”, que rep el nom com a homenatge al desaparegut Miguel Pérez Huete, soci històric de l’entitat i que formava part de la colla de gralles. I, a més, el nostre ball de diables infantil, Els Petits Diabòlics, que van rebre el seu bateig de foc per Santa Eulàlia, s’estrenaran al correfoc i a les cercaviles de Sant Joan. Ara fa vint anys un grup de roquetencs i roquetenques va apostar pels balls populars, amb la creació de l’Agrupació de Balls Populars de les Roquetes. Des de la seva creació ha estat i serà l’objectiu de l’Agrupa la promoció de la cultura popular i de les Roquetes. Ens sentim orgullosos d’arribar als vint anys amb el mateix desig de ser portadors de les tradicions del nostre país i especialment ens sentim molt orgullosos de les Roquetes. I volem convidar a tots els nostres veïns i veïnes a gaudir, a participar i fer seves les cercaviles i el correfoc.

Bones Festes d’Estiu i Visca les Roquetes!

-6-

PROGRAMA SANT JOAN 2011

Dimecres

Dissabte

20.00 Presentació de la separata del programa de festes Trenta anys de foc a les Roquetes A càrrec de l’autor, José Luis Llácer A la Sala Polivalent de la Biblioteca Josep Pla Organitza: Associació de Festes de les Roquetes

18.30 Festival de Gim Jazz d’Estiu Al pavelló polisportiu Organitza: Gimnàstica 52

12.15 Toc de gralles

Al Saló de Plens de la Vinya d’en Petaca

tot seguit Pregó de Festa Major

a càrrec de Mayte Avilés García

Dijous

16 18.00 Hora del conte “Festa Major” A càrrec de Rondallaire A la Sala Infantil de la Biblioteca Josep Pla Per a nens i nenes a partir de 3 anys Organitza: Serveis de Cultura i Joventut

Divendres

17 21.00 Assaig popular de castells

A la plaça de la Vinya d’en Petaca Organitza: Castellers de les Roquetes

Dissabte

18 10.00 Inici del Romiatge del Rocío del Garraf (Actes durant tot el cap de setmana) Des de l’Església de Santa Eulàlia Organitza: Hermandad Nuestra Señora del Rocío de la Comarca del Garraf

-8-

13.00 Traca d’inici de Festa Major A la plaça de la Vinya d’en Petaca Organitza: Associació de Festes de les Roquetes

tot seguit Pilar de Festa Major a càrrec dels Castellers de les Roquetes

22.00 XII Correfoc dels Diabòlics de les Roquetes

Rambla Rafael Alberti, avinguda de Catalunya, carrer d’Eugeni d’ors, d’Àngel Guimerà i Pistes de Sant Agustí Organitza: Agrupació de Balls Populars de les Roquetes (Els Diables de les Roquetes s’acomiaden dels seus vestits vells amb el Correfoc Diabòlic de les Roquetes. Per Sant Joan ja estrenaran els nous vestits dissenyats amb motiu del seu 30è aniversari).

23.30 Concert del Correfoc Diabòlic de les Roquetes Actuaran: Lilith (grup teloner d’AC/DC, Barricada....) P-Setas Perdón por la Invasión Organitza: Agrupació de Balls Populars de les Roquetes i Ajuntament de Sant Pere de Ribes (30 anys de Ràdio Ribes)

Diumenge

Dijous

18.00 Festival de Ball

A les Pistes de Sant Agustí Organitza: Aires del Sur i Gim-Jazz Garraf

de 16.00 a 21.00 Final lliga i copa

Al pavelló poliesportiu Organitza: Futbol Sala Roquetes

19.00 Ball Jove Al Centre Cívic l’Espai Organitza: Associació Esplai Joves

20.00 Cercavila

Carrer de Gaudí, d’Ortega i Gasset, de Miquel Servet, d’Eugeni d’Ors i avinguda de Catalunya (final a la rotonda cruïlla amb el carrer Roger de Flor) Organitza: Agrupació de Balls Populars de les Roquetes Col•laboren: Associació de Veïns de les Roquetes, Ball de Diables de les Roquetes i la Dragona de les Roquetes

23.30 Espectacular Castell de Focs Dimarts

21 18.00 Taller “Cuinem la coca de Sant Joan” a càrrec de Petit Xef.

A càrrec de Pirotècnia Igual Al camp de futbol petit Organitza: Associació de Festes de les Roquetes

24.00 Gran Ball de Revetlla de Festa Major amb l’Orquestra Centauro A la plaça Llobregat Organitza: Associació de Festes de les Roquetes

A la Sala Infantil de la Biblioteca Josep Pla Organitza: Serveis de Cultura i Joventut

Divendres

Dimecres

22 de 15.30 a 17.00 Club de Lectura Fàcil

a càrrec d’Eulàlia Ribó. A la sala polivalent de la Biblioteca Josep Pla Activitat dins el Pla Educatiu d’Entorn Organitza: Serveis de Cultura i Joventut

19.00 Concert de guitarra dels alumnes del Centre Cívic

8.00 Matinades Timbaleres pels carrers i places del poble amb recorregut sorpresa 9.00 Encesa conjunta de les colles de foc A la plaça Llobregat Organitza: Agrupació de Balls Populars de les Roquetes

10.00 VI Trobada de plaques de cava A la zona de vianants del carrer Almogàvers Organitza: Associació de Festes de les Roquetes

Al Centre Cívic l’Espai Organitza: Serveis de Cultura i Joventut

-9-

Divendres

12.00 Actuació coral del Casal de Gent Gran de les Roquetes i la Rondalla Al Casal de la Gent Gran Organitza: Associació El Casal de Jubilats i Pensionistes de les Roquetes

18.00 Lliurament de trofeus dels campionats de botxes, billar, tute i dòmino. Berenar amb coca i cava Al Casal de la Gent Gran Organitza: Associació El Casal de Jubilats i Pensionistes de les Roquetes

21.00 Havaneres i rom cremat

Amb el grup Bergantí Al parc Pompeu Fabra Organitza: Associació de Festes de les Roquetes

23.00 Gran Festa Country amb l’Associació Amics del Country de Vilanova i la Geltrú A la plaça Llobregat Organitza: Associació de Festes de les Roquetes

Dissabte

18.15 Cercavila de Festa Major Rambla Rafael Alberti, avinguda de Catalunya, del Cid Campeador, carrer de Sagunt, de Miquel Servet i Pl. de la Vinya d’en Petaca. Organitza: Agrupació de Balls Populars de les Roquetes Col•laboren: Associació de Veïns de les Roquetes, Ball de Diables de les Roquetes i la Dragona de les Roquetes

19.30 Exhibició dels Balls Populars de les Roquetes i lectura dels versos a càrrec d’Els Diabòlics A la plaça de la Vinya d’en Petaca

en acabar Cercavila “Coll Avall” Plaça de la Vinya d’en Petaca, carrer de Miquel Servet (fins al Centre Cívic l’Espai) Organitza: Agrupació de Balls Populars de les Roquetes Col•laboren: Associació de Veïns de les Roquetes, Ball de Diables de les Roquetes i la Dragona de les Roquetes

8.00 Campionat social per parelles de frontennis A la pista de frontó Fins a les 22h Organitza: Associació Frontó Roquetes

9.00 Botifarrada Popular A la plaça Llobregat Organitza: Penya Barcelonista

10.00 Atraccions infantils: Toro loco, inflables, kart A la plaça Llobregat Fins a les 13h Organitza: Associació de Festes de les Roquetes

13.00 Festival de l’escuma

A l’esplanada del Centre Cívic l’Espai Organitza: Associació de Festes de les Roquetes

23.30 Ball amb l’Orquestra Passarela A la plaça Llobregat Organitza: Associació de Festes de les Roquetes

- 10 -

a partir de les 14,30 h

Diumenge

Dissabte

Paella Popular Al Centre Cívic l’Espai Organitza: Associació de Festes de les Roquetes Col•labora: Cafeteria Planetari

18.00 Festival de dansa

Al Centre Cívic l’Espai Organitza: Contratiempo

a continuació Ball de fi de Festa Major a càrrec de D.J. Dario

Diumenge

Entrada lliure Organitza: Associació de Festes de les Roquetes

19.00 Traca de fi de festes

A la plaça Llobregat Organitza: Associació de Festes de les Roquetes

Divendres

Dissabte

Diumenge

8.30 Triasport, segona trobada popular de BTT i senderisme Sortides al carrer Torres Quevedo Organitza: Club Ciclista de les Roquetes del Garraf

Dissabte

durant tot el dia Marató de bàsquet

Al pavelló poliesportiu Organitza: Club Bàsquet Roquetes

19.00 Cicle de Teatre Familiar amb Ombres Xineses Divendres

15.00 Teatre infantil

Al Centre Cívic l’Espai Organitza: Serveis de Cultura i Joventut

1 Diumenge

Al Centre Cívic l’Espai Organitza: Llar d’infants Els Tres Pins

21.30 II edició del concurs de videocreació de les Roquetes “La Nit Més Curta”, lliurament de premis i projecció dels curtmetratges A la Sala Polivalent de la Biblioteca Josep Pla Centre Cívic l’Espai Organitza: Globalitza’t-e

10 18.30 Teatre El fugitivo de cuentos Al Centre Cívic l’Espai Organitza: TeatrEros

- 11 -

Dissabte

XII CORREFOC DELS DIABÒLICS DE LES ROQUETES

Dijous

CERCAVILA

PLAÇA RAMON MIR

PLAÇA LLOBREGAT

PLAÇA VINYA D’EN PETACA

22.00

- 12 -

XII Correfoc dels Diabòlics de les Roquetes Rafael Alberti Av. Catalunya Eugeni d’Ors Angel Guimerà Pistes de Sant Agustí

20.00

Cercavila Antoni Gaudi Ortega i Gasset Miquel Servet Eugeni d’Ors Av. Catalunya

Divendres

CERCAVILA DE FESTA MAJOR

PLAÇA RAMON MIR

PLAÇA LLOBREGAT

PLAÇA VINYA D’EN PETACA

18.15

Cercavila de Festa Major Rafael Alberti Av. Catalunya Cid Campeador Sagunt Miquel Servet Pl. Vinya d’en Petaca Miquel Servet Ortega i Gasset

- 13 -

COMISSIÓ DE FESTES SANT JOAN 2011 PRESIDENT: Cristóbal Soto SOTS-PRESIDENT: Marcelo Arenas SECRETÀRIA: Mercè Díez TRESORER: Jordi Morillas VOCALS: Encarna Jurado, José Olmos, Juan Manuel Cruz, Montse Rodríguez, Caridad Jiménez, Francisco Fernández, Mª José Tornero, Isabel García, Manoli Sánchez, Amparo Jiménez, Antonia Jumilla, Victoriano Benítez, Emilia Hermenegildo, Salvador Barberà i Tíscar Lara.

BALLS POPULARS SANT JOAN 2011 PRESIDENT: Juan Manuel Torrecillas SOTS-PRESIDENT: Blai Fort SOTS-PRESIDENTA: María José Sánchez

SECRETÀRI: Manel Pérez Caselles TRESORER: Juan Carlos Tortolero

COLLES DE FOC CAPS DE COLLA Ball de Diables de les Roquetes Eloi Carreres/José Luis Llácer Ball de Diables Els Diabòlics Montse González/Anna M. Busquet Ball de Diables Els Petits Diabòlics Alfonso Moral/Xavi Martínez Dragona de les Roquetes Núria Batet El Duc Sergi Candela BALLS BLANCS Gegants de les Roquetes, Joan i Eulàlia Gegantó de les Roquetes, Jordi Balls dels Capgrossos Ball de Panderetes Ball de Panderetes petites Ball de Sant Ferriol Ball de Cercolets Ball de Bastons, petits Ball de Bastons, veteranes Ball de Cintes, petites Ball de Cintes, grans Ball de Bastons, joves Ball de Gitanes, petites Ball de Bastons, xics Ball de Bastons, veterans

Toni Pérez José Manuel Martínez Pepi Vázquez Maite Pajuelo/Mari Martínez Jéssica Gil/Jéssica Páez Leo López María José Sánchez Patrícia Manzano María José Sánchez/Belén Belloc Verónica Mur/Montse Salmerón Antonia Cortés Espe Pérez Judith Raventós/Celi Bau Juan M. Torrecillas/Isidre Calsina Joan Bau/Casi García

-- Tots els Balls Blancs, Els Diabòlics, Els Petits Diabòlics i la colla de gralles “El Geganter” pertanyen a l’Agrupació de Balls Populars de les Roquetes

- 14 -

-- El Duc pertany a l’Associació de Veïns de les Roquetes del Garraf -- La Dragona de les Roquetes i Els Diables de les Roquetes són entitats independents.

NOTES La portada del programa de festes ha estat realitzada per les artistes locals Sandra Rojas i Laura López.

La separata “Trenta anys de foc a les Roquetes” és obra de José Luis Llácer, president del Ball de Diables de les Roquetes. Aquest treball ha tingut la col•laboració de l’estudiós Salvador Palomar de La Carrutxa. La pregonera d’aquest Sant Joan és la Mayte Avilés García, veïna de les Roquetes i ginecòloga a l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona. L’Associació de Festes i l’Agrupació de Balls Populars agraeixen com cada any la puntualitat en els actes i la dedicació de les persones participants en cadascuna de les activitats de la Festa Major. Qualsevol canvi en la programació serà notificat tan aviat com sigui possible.

AGRAÏMENTS

RECOMANACIONS

• • • • •

Entitats i persones col·laboradores Agrupació de Defensa Forestal (ADF – Voluntariat de Ribes) Servei Local de Català de Sant Pere de Ribes Giravi Al personal de l’Ajuntament

• Per a un millor funcionament de la cercavila dels balls populars i per tal d’evitar desperfectes als vehicles, eviteu aparcar als carrers i places del recorregut i seguiu les instruccions de la Policia Local. L’Associació de Festes i l’Agrupació de Balls Populars no es faran responsables de possibles desperfectes a vehicles que no hagin seguit les instruccions donades. • Us animem a assistir a tots els actes que organitzen les entitats i agraïm la col•laboració de tothom. • Si vols participar en l’organització de les festes del teu poble i col•laborar, pots adreçarte a l’Associació de Festes i a l’Agrupació de Balls Populars.

CRÈDITS Festa Major d’estiu Sant Joan, juny de 2011

Edita: Associació de Festes i Servei de Cultura de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes Entitats organitzadores: Associació de Festes i Agrupació de Balls Populars Disseny i impressió: Papyrus del Garraf Dipòsit legal B-28356-2005 - 15 -

CONCURS DE FOTOGRAFIA L’entitat Globalitzat-e convoca un concurs de fotografia per premiar els millors treballs fets durant la celebració de la Festa Major d’estiu de les Roquetes. Participants Tothom que ho desitgi. Modalitat Blanc i negre o color i fetes amb qualsevol tècnica.

GLOBALITZA’T-e

Mides La fotografia haurà de tenir unes mides mínimes de 18 x 24 cm i haurà d’estar muntada en cartolina negra sobre un suport rígid de 40 x 40 cm. Nombre de fotografies Un màxim de tres per cada autor. Tema Qualsevol acte de la Festa Major de les Roquetes 2011, tant d’hivern com d’estiu. Premis 1r. Premi 100 € 2n. Premi 50 €. 3r. Premi un obsequi. Identificació Al dors de cada fotografia hi haurà de figurar el títol i un lema comú per a les obres, amb un màxim de tres per autor. En un sobre a part, a l’exterior, s’hi escriurà el lema, i a l’interior, les dades personals. Cal posar-hi el nom, l’adreça i el telèfon. Calendari Presentació d’obres: de l’1 al 30 de juliol de 2011 a la Biblioteca Josep Pla de les Roquetes. Veredicte del jurat: entre el 16 i el 31 d’agost de 2011. Exposició: dels dies 1 al 16 de setembre de 2011 a la sala polivalent de la Biblioteca Josep Pla de les Roquetes. Lliurament de premis: divendres 16 de setembre a la mateixa sala d’exposicions, a les 19.30 h. Devolució d’obres no premiades: es podran recollir en acabar l’acte de repartiment de premis, el mateix divendres 16 de setembre. Cada autor optarà només a un premi Pel fet de prendre part en aquest concurs, els autors reconeixen ésser poseïdors del Copyright de les seves fotografies, i en conseqüència, tenen els drets d’autor i d’imatge. També es comprometen a no reivindicar els drets d’autor per a la reproducció de les seves obres per interessos de l’exposició, catàlegs, dossiers de premsa, reportatges, etc. Sempre s’ha d’indicar el nom del autor. L’organització no es fa responsable d’extraviaments, pèrdues o destrosses de les obres, tant en la tramesa com en l’exposició, manipulació o devolució. L’organització del concurs s’eximeix de qualsevol conflicte per la publicació de l’obra exposada. L’entitat organitzadora resoldrà qualsevol circumstància no prevista en aquestes bases. Pel fet de prendre-hi part, els participants accepten les condicions d’aquestes bases i es comprometen a respectar-les.

- 16 -

A l’hora de fer la separata, ens vam plantejar diverses opcions, la primera donar a conèixer el Ball de Diables, però vam estar llegint molta documentació i ens va semblar que uns dels treballs poc coneguts aquí al Garraf era el treball que realitza el Sr. Salvador el Palomar i l’entitat La Carrutxa de Reus, que dóna una visió de la història del Ball de Diables diferent i més profunda que la que coneixem. Per això vam decidir posar part del document que podreu llegir en aquesta separata: història, anecdotes, etc..., sobre el món del foc. Allà al 1981, qui ens havia de dir que 30 anys després, faríem una separata del programa de Festa Major, una festa major que tant hem viscut, que tanta pólvora hem cremat i que junts bons moments hem passat. Recordo amb molta emoció el centre cultural recreatiu, que estava en Els Galliners, els assajos del Ball de Cintes, el Ball de Bastons, els capgrossos… Personalment recordo aquelles reunions i preparatius per a la festa major... Però que dir que no s’hagi dit ja. Simplement m’agradaria aprofitar aquestes línies per donar les gràcies a totes les persones que d’una manera o una altra ha estat amb el Ball de Diables de les Roquetes, així com agrair a Mary Muñoz, Juan Bau i Nuria Batet per haver-nos cedit les fotos per a aquesta separata, així com donar les gràcies a Salvador Palomar per haver-nos autoritzat a utilitzar el seu treball.

Salut, Foc i Visca la Festa Major de les Roquetes

-2-

DIABLE SÓC D’AQUEST BALL... PALOMAR, SALVADOR Un dels trets característics de les festes majors catalanes és, en l´actualitat, la presència al carrer de diables de foc. I és que, avui, trobem colles de foc es diguin diables, dimonis o altres noms del Principat al País Valencià, de l’Aragó catalanoparlant, a les Illes, amb unes característiques semblants pel que fa a uns trets generals d’indumentària, ús de determinades formes de pirotècnia o funció dins la festa. Hi ha, però, nombroses particularitats, que ens servirien per caracteritzar les colles, probablement perquè podem intuir en aquest fenomen uns orígens comuns, però també la influència significativa de tradicions festives específiques de cada territori. Aquesta proliferació és, però, ben recent. Fa vint anys es podien comptar al Principat menys d´una vintena de colles de diables, mentre que avui el nombre de grups és ben difícil de precisar, però superant en tot cas els dos centenars arreu dels Països Catalans. Aquest article es centra en la manifestació festiva històrica l’anomenat ball de diables que dóna origen a aquesta eclosió de grups de foc. Ens ocuparem del ball de diables com a representació de teatre popular de carrer i també de la forma tradicional de ball de diables que no conserva els parlaments. Cal no oblidar, però, que, en la seva expansió pel territori, les noves colles de foc pouen d’altres manifestacions festives com les de Sant Antoni a les comarques del nord del País Valencià o a l’illa de Mallorca... o les pràctiques festives amb ús de la pirotècnia al País Valencià, manifestacions culturals que, sens dubte, mereixeran altres articles. Ens caldrà deixar també per a un altre dia per no allargar encara més l’article el parlar de la importància dels parlaments dels diables i el seu contingut satíric.

EL BALL DE DIABLES El ball de diables, en la seva denominació històrica, és una manifestació del folklore que principalment sembla haver estat present, entre els segles XVIII i la segona meitat del XX, en l’àrea compresa per les comarques del Penedès i el Garraf, el Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat. Hi ha algunes notícies puntuals fora d’aquesta àrea geogràfica i, no cal dir-ho, la investigació ens pot aportar nous coneixements. En el cas de la ciutat de Barcelona està documentada la presència de colles de ball de diables en festes del segle XIX, però podría ser que, com succeeix amb altres balls parlats o danses, fossin grups vinguts del Camp de Tarragona o del Penedès. També, per citar un altre exemple, podríem esmentar els diables de la maça anomenats així per diferenciar-los d’altres com els de Sant Antoni–, que ens han explicat que sortien a Morella (els Ports) per Corpus. En tot cas, es fa difícil concloure sobre la tipología d’aquests personatges. Caldria aprofundir també en l’estudi d’alguns diables de Sant Antoni. Certament, aquest és un camp d’estudi obert, tot i els treballs ja realitzats. Del folklorista Joan Amades a les aportacions de Xavier Fàbregas o Bienve Moya i les monografies locals que s’han editat en els últims anys, els diables festius catalans han estat objecte de diversos estudis. Resta encara, però, força terreny per a la recerca. -3-

Allò que defineix el ball de diables és el fet que els seus components, vestits amb una indumentària específica que, suposadament, vol representar el diable, caminen o salten sota el foc de les carretilles, artificis pirotècnics consistents en un coet sense canya que es col•loca en un clau llarg a léxtrem dúna maça, bastó o forca, i que un cop encesos produeixen en girar léfecte de paraigua de foc que caracteritza aquests personatges festius. En moltes poblacions el ball de diables té una representació teatral de carrer o ball parlat que figura lénfrontament entre el bé i el mal i en què els diables són derrotats per un àngel. En l’actualitat, hi ha dues comarques el Baix Camp i el Priorat en què els diables fa molts anys que no fan parlaments. Així, s’han definit, a partir d’aquest fet, dos models tradicionals de ball de diables. Sembla, però, cada cop més clar que, històricament, la representació de teatre popular el ball parlat es troba en l’origen comú d’ambdues variants. La primera notícia escrita sobre un Ball de Diables, segons Joan Amades, data de l’any 1150. L’acte va ésser representat en el banquet del casament del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV amb la princesa Peronella, filla del rei d’Aragó i Catalunya. Les primeres notícies documentals de representacions que poden tenir a veure amb l’actual ball de diables les trobem en les relacions de les solemnitats urbanes de la fi de lédat mitjana. El Llibre de les solemnitats de Barcelona ens aporta no poques notícies déntremesos festius entre els que hi trobem, sovint, la lluita entre el cel i línfern; per exemple, el 1423, amb motiu de lárribada a Barcelona, des de Nàpols, del rei Alfons, o el 1467, per lárribada del duc de Calàbria. Amb lórganització del Corpus barceloní, els diables figuren, ja el 1424, entre els components del seguici. El ball de diables, tal com el coneixem avui, sembla definir-se formalment al segle XVIII. Hi ha notícies anteriors de diables de foc que empren pirotècnia, acompanyant un drac com a Vilafranca, una mulassa com a Vilanova i la Geltrú o formant part d’altres entremesos.

Les formes històriques del ball En l’actualitat, podem diferenciar dos grans models pel que fa a les característiques del ball. El primer el trobem principalment a les comarques del Penedès, el Garraf i a una part del Camp de Tarragona; el segon, al Baix Camp i al Priorat. Les variants entre les dues tipologies del ball corresponen a léstructura i dinàmica de les colles, la definició de personatges dins el grup i la tècnica de confecció de la indumentària. El fet, però, que ens permet establir una distinció és, fonamentalment, léxistència dún text representat en el ball que figura la lluita entre el cel i l’infern. A partir de léxistència dáquesta representació teatral o ball parlat, els balls de diables de l’anomenat model penedesenc és al Penedès on, a banda de recuperacions, es conservà històricament el ball parlat sórganitzen en colles formades per un nombre determinat de components, amb uns personatges definits, que bàsicament són Llucifer, la diablesa, als qui segueixen un nombre variable de diables; i l´àngel, que sídentifica normalment amb sant Miquel i que pot comptar amb un o més ajudants. Lácompanyament musical del ball de diables és fet amb timbals. Hi ha uns personatges encarregats de portar la pirotècnia que se situen darrere els tabalers. -4-

Els vestits Els vestits són de roba gruixuda, antigament de sac de lli, amb motius decoratius retallats en roba i cosits al damunt de la base. Recordem que els vestits dels balls de diables de la resta del Camp, el Penedès i el Garraf porten les decoracions pintades. Es coneixen molt pocs vestits que combinin els motius decoratius pintats amb els retallats en roba i cosits. El vestits dels diables d´una mateixa colla són semblants entre ells, a excepció dels de Llucifer i la diablesa, que porten una indumentària que els identifica. Llucifer porta capa i un barret amb banyes que pot imitar el d´alguna dignitat eclesiàstica una tiara o mitra. La diablesa, amb faldilles i barret, és interpretada per un home. Cada diable porta una maça, a excepció del Llucifer i molts cops, també la diablesa, que porta un ceptrot, en el qual s’hi poden col•locar un bon nombre de carretilles. Els àngels, interpretats per canalla, van vestits de blanc. Sant Miquel porta escut i una espasa a la mà.

Els parlaments del ball de diables A les acaballes del segle XVIII, molts balls del seguici festius eren intepretats per colles vinculades als gremis o pagades per la vila. Tot i les particularitats de cada població, són moltes les notícies de balls interpretats pels mestres d’un ofici o colles de balladors contractades pels gremis. A la comarca del Baix Camp s´ha conservat diversos vestits de ball de diables que es podrien datar –no sense reserves– entre finals del segle XVIII i el primer terç del segle XIX, i correspondrien a la etapa en què el ball de diables de Reus es troba vinculat al gremi de boters. Aquesta relació històrica d´alguns balls de diables –com els de Reus o el Vendrell– amb els gremis de boters i alguns trets en la indumèntaria tradicional han servit, a cops, per bastir discutibles teories sobre la relació entre aquests personatges i el cultiu de la vinya. La desaparició dels antics gremis comportà transformacions importants en el món de les manifestacions festives. Hi ha balls que desapareixen i d’altres passen a dependre de la vila. En el cas des diables, ens trobem d’una part amb poblacions en què el ball resta a càrrec del municipi, integrat en el seguici de Festa Major, conservant la representació, i altres en què desapareix o es conserva com un costum propi d’altres celebracions religioses o profanes en mans de la iniciativa particular o d’entitats. Aquest sembla ser el cas de la majoria de poblacions del Baix Camp i el Priorat, indrets on desapareix la representació. De fet, però, ens cal disposar de més dades per poder afirmar que la desaparició del ball parlat dels diables d’aquestes contrades correspongui exactament al moment en què es perd la seva vinculació al món gremial. Algunes notícies de finals del segle XVIII en els trasllats de la la Mare de Déu de Puigcerver des d’Alforja, per exemple fan pensar en diables sense parlaments en poblacions on no és gens evident la vinculació gremial del ball.

L’organització del ball sense parlaments Tot plegat, doncs, sembla que, fa prop de dos segles, el ball de diables va experimentar, en la part més meridional de la seva àrea geogràfica històrica, una evolució diferent, mentre que al Penedès conservava la seva forma de ball representat. Un altre factor que pot ajudar a entendre l’evolució del ball de diables al Baix Camp o el Priorat és la importància de la indústria pirotècnica en aquesta zona. A la segona meitat del segle XIX es constata, per mitjà d’anuncis a la premsa, la pràctica de les empreses pirotècniques de cedir els vestits de diable a canvi de l’adquisició d’una determinada quantitat de carretilles. Vegem-ne, només, dos dels molts exemples que podríem esmentar: -5-

Articles de Ball de Diables anecdotes…. CARRETILLAS. En la plaza de la Constitución, callejón del Vidrio [de Reus], en casa de don Simforiano Sardà (a) Roig, se proporcionan a precios módicos. Los que tomen de ciento para arriba se les proporcionará el traje de diablo gratis (1878).

Carretillas para las fiestas de la Virgen. Se venden a 14 pesetas el 100, del acreditado Pirotécnico de Falset, don Tomás Arbós. El que compre 100 o más carretillas, se le prestará el Vestido de diablo y maza para tirarlas. De venta en casa José Vives, calle Puvill Oriol, 17. Reus. (1892). Aquesta fòrmula explica la presència dels diables en nombroses festes sense que existeixin colles estables als pobles. I també el fet que els balls de diables de la zona es caracteritzin per un alt nombre de components que disparen milers de carretilles. Tot i la presumible exageració, les referències, extretes de la premsa i d’alguns dietaris, són clares: […] precedian los vulgarmente llamados diablos, que en número de unos cuarenta disparaban profusamente carretillas de modo que cuando acompañaron el Ayuntamiento con el Rdo. cura-ecónomo a la iglesia para asistir a las Completas, ocupaban aquellos todo el espacio de la calle Mayor […] que parecía aquello una lluvia de fuego. Así es que en cuatro días se quemaron más de 25.000 carretillas. (La Selva del Camp, 1850).

[…] después habrá unos 40 hombres que con traje de diablo irán disparando un extraordinario y vivo fuego. (Reus, 1861). […] para la devolución a su santuario, de la Virgen de Misericordia se está organizando una comparsa de 100 diablos que precederán a la procesión disparando carretillas. (Reus, 1885). Los fuegos artificiales que se han quemado no tienen cuento, pues se afirma que entre cohetes y carretillas pasan de 25.000, lo que daba a la población el aspecto de un volcan. (Porrera, 1885). […] numerosas comparsas de diablos las cuales nos consta que tienen encargadas 30.000 carretillas. (Riudoms, 1886).

-6-

EL PRESENT En la tradició del Ball de Diables es poden diferenciar tres èpoques. En un primer període, des de principi del segle XV fins a la fi de la invasió francesa a l’any 1814, el ball, va ser induït fonamentalment per un caire eclesiàstic, ja fossin processons, diades o festivals de Corpus, i també per aspectes polítics o estatals, tal com s’ha anomenat en el capítol anterior. Una segona fase abarcaria des de finals de la guerra del francès fins a mitjans del segle XX. En aquest segon moment, els balls de diables amplien les seves sortides a esdeveniments civils com festes majors i carnestoltes, tot i que continuen assistint als actes polític-religiosos que els donaren origen. Durant aquest període hi ha antecedents de l’aparició dels nous grups o colles de diables com: el 1850 a Terrassa, 1861 a Riudoms, 1865 a Hostafranc i 1869 a Porrera. Amb el curs del temps algunes d’aquestes colles s’han esvaït per sempre i d’altres han reaparegut després de més d’un segle d’eclipsi des de la seva formació. Durant els anys que seguiexen i fins les primeres recuperacions que culminen cap a 1978, cal parlar de dos moments. En un primer moment que aniria dels anys vint fins a la Guerra Civil, la tradició del ball de diables es va conservar per inèrcia i poc a poc anava decaient. En acabar la guerra, i malgrat els antagonismes, ja fossin personals, polítics o religiosos, s’inicià una reposició del ball dins la recuperació global de les festes a finals dels setanta. El tercer període s’inicia en la dècada dels anys vuitanta i coincideix amb l’època de reinvindicació i recuperació de les antigues festes populars, arreu de Catalunya. L’ànim en la recerca i l’estudi de les tradicions popular, afavorida per les administracions locals, fomenta la creació de nous grups dinamitzadors, donant a la festa pública de carrer un protagonisme cultural i social quasi bé perdut fins aleshores. L’organització del “correfoc” per la Festa Major de la Mercè a Barcelona, duu a la cercavila de la ciutat nombroses colles tradicionals de diables. Per a una part del públic, va ésser un record complaent i entranyable; per a molts d’altres fou un esdeveniment nou, fantàstic i engrescador. Tot plegat un succés suficientment incitador i encoratjador per forjar nous grups. D’altra banda, la iniciativa per part d’una històrica colla del ball de diables, la de l’Arboç del Penedès, en constituir la primera Trobada de Diables de Catalunya, per Sant Joan de 1981, és un altre motiu que contribueix a fomentar noves colles. En aquest i ja últim període, que es pot considerar una època pletòrica pel que fa al ball de diables, apareixen arreu de Catalunya un nombre força important de noves colles de diables i altres elements de foc amb una clara inspiració en els models històrics. Avui dia no és gens estrany que en una mateixa localitat hi hagi més d’una colla de diables, dracs i d’altre bestiari. Pel que fa a les característiques dels grups de Ball de Diables, hi ha dues variants amb una configuració i una dinàmica ben diferenciades. Per una banda hi ha un model amb extructura teatral. És el cas del ball de diables amb parlaments, característic del Penedès, Garraf i el Camp de Tarragona, en què hi ha una personificació dramàtica que representa la rivalitat del bé i del mal amb uns personatges ben difinits com Llucifer, la Diablessa, l’Arcàngel Sant Miquel i altres diables que només reciten arengues critíques i versots satírics dels esdeveniments socials i polítics contemporanis de la localitat. D’altra banda hi ha el ball de diables sense parlaments com és el cas del Baix Camp i el Priorat. Els caracteritza l’absència per complet d’una representació de ball parlat, així com també d’un nombre estable i concret dels seus components. El seu àmbit preferent és el de les celebracions cíviques, alguna processó religiosa o també en els solemnes trasllats d’algunes verges, com la Mare de Déu de Misericòrdia de Reus o bé la Mare de Déu de la Riera de les Borges del Camp. -7-

FESTA DE FOC I GRESCA

El foc, com a símbol remot, sempre ha estat un element universal i estrany que ha suscitat inquietud; també és extraordinari perquè genera esverament; així mateix és insòlid ja que produeix il.lusió en un món quimèric. El foc ha format part des de temps immemorials de la nostra cultura. Tenim focs diversos i ben diferents. Alguns són de caràcter esotèric; el foc purificador (el del purgatori), el castigador (el de l’infern). D’altres, menys repressius i censuarables, encara que igual d’incandescents, resulten molt més fantàstics, populars i divertits. Senzillament són els Focs Festius. Aquests tipus de focs són un exponent protagonista en la projecció de mites, creences i rituals de nombroses llegendes folklòriques. Arreu de Catalunya hi ha diversitat de festes populars i tradicionals on el foc assoleix el protagonisme expressiu de la celebració. La pólvora, invent xinès que data del S.XII, portada a Europa pels àrabs, és el suport pirotècnic dels focs d’artifici; aquests, concebuts inicialment per festejar qualsevol motiu solemne, donaven, i encara donen un caire majestuós i espectacular a tot faïment, acte o festivitat, què es vulgui commemorar. El foc és un vincle fermament associat al món del dimoni. El tirar foc és un fet característic, d’indiscutible lligam en les colles de Ball de Diables. Aquest col.lectiu, entusiasta, divertit i amb gresca com cap, és el sobirà d’una festa que està plena d’olor de pólvora, de sinuoses boirades de fum només diluïdes per una lluminària d’espurnes incandescents. L’esclat del tro, la lluentor del foc, el fum i el remoreig dels tabals creen un ambient ensordidor i acceleren les vibracions fins a tal punt que ens trobem immersos i atrapats en una sensació que ens domina, que ens emborratxa i acoquina. La ignició dels petards fa sentir ràpidesa i fulgurants emocions; efímers instants visuals de foc, turbats només pel fort espetec de les carretilles i pel persistent so dels tabals. L’escena s’imposa per si mateixa, l’efecte és indescriptible; en la foscor, siluetes amb banyes dansen i salten enmig d’un diluvi de foc en un ambient irrespirable de suor i pólvora cremada. Tanmateix el diable està emparat de la ignició pirotècnica per un vestit. Aquest, confeccionat amb roba de sac o bé d’un teixit gruixut de cotó, protegeix dels esquitxos incandescents; així mateix duen uns ornaments, cosits uns i puntats altres segons l’ús de cada colla, que representen figures infernals, animals o vegetals. Antigament la indumentària era de lloguer; avui dia alguns són de propietat consistorial i altres, particulars de cadascun dels components de la colla. En essència, quan a la festa dels diables no existeix cap interpretació teatral del ball parlat, hi ha d’altres formes de representació conegudes pels noms de: Cercavila - Correfoc - Carretillada i per últim l’Encesa Conjunta . Pel que fa a la Cercavila , direm que és una actuació pels carrers de la Vila de les colles de Diables. En el recorregut, els dimonis que avancen en formació de marxa, disparen carretilles enmig d’un públic passiu que davant del poderós tro de la carretilla encongeix el cor fent un saltiró, o bé emmudeix de sobte el xivarri i l’aldarull d’un auditori que observa bocabadat el pas de la comitiva clausurada pels diables tabalers de la colla. En el Correfoc, com en la cercavila, pot actuar pels carrers de la vila una sola colla o bé d’altres colles convidades. El públic, majoritàriament jove, participa en la festa de manera molt més activa. La detonació de la carretilla i el plugim de roents guspires encoratgen amb ànim a saltar i a ballar a una adolescent i excitada concurrència, compartint amb els banyuts diables la xerinola amb apassionat entusiasme enmig de xiscles, trons i focs d’artifici. La Carretillada és una encesa conjunta de tots els diables; aquests es disposen en cercle amb les maces carregades al màxim de la seva capacitat, fent una roda de paraigües de foc que gira de forma continuada, que produeix amb la descàrrega de les seves carretilles un núvol llampegant i sorollós. Per acabar l’Encesa conjunta , és el punt culminant de l’actuació. Els diables s’apinyen al voltant del punt d’encesa i a la veu de foc!!! , encenen els seus sortidors mentre obren la rotllana fins a restar en cercle. Llavors el cel s’omple d’una llum blanca i vertical amb mil esquitxos incandescents, ressaltant en la foscor de la nit una cortina pirotècnica i una forta tronada “dimonial” que, units al repicar seguit i enèrgic dels tabals com a música de fons, dóna a la cloenda una aparença esplèndida i vistosa. -8-

A Les Roquetes, la història es remunta a l’any 1981. El 1981, des de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes, Josep Pascual, regidor de cultura, proposa a José Luis Llácer, per aquell temps membre del desaparegut Centre Cultural Recreatiu Roquetes, realitzar un Ball de Diables, ja que a les Roquetes hi havia diversos balls populars i faltava el Ball de Diables entre d’altres. José Luis, li ho proposa a Eloy Carreras i tots dos reuneixen amics de l’escola i entre tots formen la primera colla de diables. Primera colla del Ball de Diables de les Roquetes any 1981: Isidro, Navas, Alfonso, Castro, Nuria, José Antonio (Fuchi) Fernando, Pepe, Eloy, José Luis, Antonio, Tejero

Foto cedida por Mary Muñoz

S’opta per seguir una mica la línia dels Ball de Diables del Baix Camp, de no fer versos satírics, si bé no es descarta l’opció d’incorporar-los esporàdicament. El Ball de Diables de les Roquetes es va crear dins del Centre Cultural Recreatiu de les Roquetes, i posteriorment a l’Agrupacio de Balls Populars de les Roquetes, fins que el 1995 decidim constituir-nos com a entitat pròpia. Faltava poc per Sant Joan, i en Els Galliners s’havia realitzat una exposició de fotografia, s’havia utilitzat roba de sac per folrar les parets, es va optar per reutilitzar aquesta roba per a la confecció del vestuari que constava de pantalons i jaqueta amb caputxa. El Ball de Diables de Ribes ens va deixar un vestit i una maça per treure el patró, amb la qual cosa els nostres vestits i maces són la còpia dels que hi havia a Ribes allà als 80. Els vestits ens els va tallar la Sra. Pilar que per aquells temps era propietària de la Drogueria Pilar, i les mares dels components del Ball de Diables els van cosir, les maces ens les va fer gratuïtament l’empresa VARO,S.A. 1a casaca del Ball de Diables de les Roquetes, any 1981

-9-

Vestuari. El vestuari constava de dues parts, casaca amb caputxa i pantalons amb dues peces de roba de sac, van ser pintats pel director de l’escola Santa Eulàalia, Jesús Alonso, amb la col•laboració dels integrants del Ball de Diables i es van pintar al mateix pati de l’escola Santa Eulàlia. El 1987, es va efectuar la primera renovació del vestuari i va passar de ser de sac, a ser de loneta de cotó, en aquesta ocasió van ser pintats per un pintor de les Roquetes, el Sr. Carlos Matas. També en aquesta ocasió van ser tallats per la Sra. Pilar i cosits per les mares dels components del Ball de Diables. També en aquell any es va ampliar el nombre d’integrants del Ball de Diables de les Roquetes. El 1995 es va renovar novament el vestuari que va tornar a ser de roba de sac, però en aquesta ocasió es va canviar el color que va passar a ser d’un vermell viu. Els vestits van ser pintats per la pintora Mercè Arques. El vestuari el va confeccionar la Sra. Rosa Alsina. També durant aquest any es va ampliar el nombre d’integrants del Ball de Diables de les Roquetes. En aquest mateix any, els integrants del Ball de Diables , José Luis Llácer, Santiago Martínez i Eloi Carreras, van decidir que era el moment de fer el Ball de Diables Petits de les Roquetes i així començar a fer pedrera i aprofitant que s’estava renovant el vestuari dels grans es va realitzar el vestuari petit. El vestuari del Ball Petit va ser pintat per la pintora Trini Moreno i va ser confeccionat per la Sra. Rosa Alsina. El Ball de Diables Petits de les Roquetes, des de els seus inicis van ser un ball de diables amb parlaments. L’any 2008 el Ball de Diables Petits va quedar a l’espera de com s’hauria d’aplicar la nova llei de foc i com afectaria aquest ball. El 23 de juny de l’any 2000, per iniciativa la Regidoria de Cultura, l’Associació de Veïns de les Roquetes i del Ball de Diables de les Roquetes, representats per la seva colla infantil, porta a les Roquetes per primera vegada la Flama del Canigo. Es va anar a buscar a Vilafranca del Penedès.

Flama del Canigo portada per el Ball de Diables Petits de les Roquetes, el portador és el Joel

- 10 -

1a colla infantil de Ball de Diables de les Roquetes formada l’any 1995

Els integrants de la primera colla van ser: Joel Llácer, Montse Pérez, Pol Alman, Cristina Carreras, Javi Pajuelo, Juan Luis Blanco, Dani Marín, Javi Palazón, Adrián Barrio, Sergio Moreno, Noelia Mateo, Sergio Mateo, José Carlos Valdivia, Cristina Pajuelo, Jonathan Pérez, Toni Palazón, José Carlos González, Marc Alman, Marc Nicolás, Noelia López, Marc Segura, Belén Carreras, Rubén Muñoz, Dani Pajuelo, David Sánchez, Miquel Pérez, Aida Toledano, Jofre Toledano, Daniel González. El 1999, a causa del mal resultat de la roba de sac vermella, ens veiem obligats a renovar el vestuari de les dues collas, optant de nou per la loneta de cotó però mantenint el color vermell, els vestits els va confeccionar novament Rosa Alsina. En aquesta ocasió van ser pintats pels componets del Ball de Diables. Els vestits es van pintar al local de l’Associació de Veïns de les Roquetes, que ens van cedir un espai per a tal fi. El 2011, coincidint amb el nostre 30è aniversari renovem el vestuari que és de roba ignifuga vermella. En aquesta ocasió s’opta per decorar-los amb imatges cosides i pintura realitzada pel mateix Ball de Diables. Es coneixen molt pocs vestits que combinin els motius decoratius pintats amb els retallats en roba i cosits. En aquesta ocasió s’opta per diferenciar el vestit de Llucifer i Diablessa de la resta de vestits. pantalons de Llucifer any 1999

- 11 -

Sortides: 2a Trobada de Ball de Diables de Catalunya celebrada a Vilanova i la Geltrú el 1982 3a Trobada de Ball de Diables de Catalunya a les Borges del Camp el 1983 4a Trobada de Ball de Diables de Catalunya celebrada a Sitges el 1984 Aquetes trobades es realitzaven sempre el 24 de juny a la tarda Festes de Sant Pere al Barri de Mar de Vilanova i la Geltrú Festa Major del barri del Taco (Vilanova i la Geltrú) Festa Major de l’Arboç En diverses ocasions a Castelldefels per la Festa Major (agost) En diverses ocasions a Aviyonet, colla que vam apadrinar Hem col•laborat amb el Ball de Diables de Ribes aportant personal a la sortida realizada a Lleida sobre 1984 A Ribes, correfoc de Sant Pau 2009 Diverses ediciones del Correfoc d’aniversari del Ball de Diables Els Diabolics de l’Agrupació de Balls Populars de les Roquetes. Ball de Diables que vam apadrinar conjuntament amb altres Colles Des de 1981 a totes les Festes Majors de les Roquetes

- 12 -

Record en imatges:

Aquesta separata serveixi d’homenatge a totes aquelles persones que han passat pel Ball de Diables de les Roquetes, així com a aquells que han lluitat i lluiten per la Cultura Popular del nostre país, i com no, del nostre municipi. - 13 -