FESTA MAJOR SANT joan 2013 04
PER MOLTS ANYS! Joel Sans i Cuadrat, Regidor de Cultura Ajuntament de Sant Pere de Ribes
05
40 ANYS DE FESTA MAJOR D’ESTIU! Associació de Festes de les Roquetes
06
QUARANTA ANYS DE FESTES I TRADICIONS Agrupació de Balls Populars de les Roquetes
07
PROGRAMA D’ACTES DE SANT JOAN 2013
14
CERCAVILA DE VIGÍLIA
15
CERCAVILA DE FESTA MAJOR
16
COMISSIÓ DE FESTES DE SANT JOAN 2013
16
BALLS POPULARS DE SANT JOAN 2013
17
NOTES, AGRAÏMENTS I CRÈDITS
19
SEPARATA La Patum de Berga Kevin Martínez Ortigosa, n’és l’autor i Blai Fort Gómez n’ha estat col·laborador.
31
COL•LABORACIONS
3
SERVEI DE CULTURA AJUNTAMENT SANT PERE DE RIBES
PER MOLTS ANYS! Apreciats roquetencs i roquetenques, Us presentem una nova edició de la Festa Major de Sant Joan 2013. Una edició molt especial per a tots nosaltres, ja que es commemora el 40è Aniversari de les Festes Majors de les Roquetes. Iniciàvem aquesta singladura l’any ’73 amb molta força i plens d’il·lusió. Les primeres cercaviles se succeïen per carrers poc asfaltats i tota adversitat s’entomava com un repte a superar. Érem novells de poca experiència i calia imaginació per resoldre la dificultat i donar forma i vida al que seria l’embrió de la nostra preuada Festa Major. El temps passa i el record perdura. L’escenari d’aleshores poc té a veure amb l’actual. Si bé el quitrà dels nostres carrers és lluent i facilita les corredisses, no l’enveja la dificultat avui present que esquitxa de bona gana i intencionadament l’esforç, el treball, la il·lusió i l’alegria amb què la nostra gent construeix, dia a dia, la nostra Cultura Popular i la seva font d’energia. Als principals actors de la cultura popular, encoratjar-vos i animar-vos per continuar treballant i superar les adversitats que colpegen el nostre vaixell. Sé de primera mà que tots junts podem oferir als nostres veïns i veïnes el millor ball, el millor foc, el millor Castell, la millor festa perquè ens hem fet grans i el temps aporta, no només profunditat a la petjada que roman perpètua a la nostra pell, sinó també coneixement i saviesa per superar tota situació d’incertesa. Roquetencs i roquetenques, us presentem la millor Festa Major de Sant Joan. Més gran, més plena, més profunda, més participativa, més col.laborativa... Veniu a gaudir-la. Som la Festa Major de Sant Joan, l’edició del 40è Aniversari. Per molts anys! Molt bona Festa Major de Sant Joan! Visca les Roquetes! Visca la Festa Major del 40è Aniversari! Joel Sans Cuadrat, regidor de Cultura 4
ASSOCIACIÓ DE FESTES POPULARS DE LES ROQUETES
40 anys de Festa Major d’estiu! Els roquetencs i les roquetenques som gent extravertida, alegre i sorollosa. Som gent que ens agrada viure al carrer, compartir a totes hores amb els nostres veïns, amics i familiars. I és així com ho érem fa quaranta anys. Quan les Roquetes era només carrers sense asfaltar, places de terra i grups de cases aïllades. Era època de grans lluites veïnals, ja que tot estava per fer: l’arribada de la llum, les escoles, la connexió amb els pobles veïns. Es crea una munió entre els roquetencs i roquetenques, fruit de la qual van resultar les primeres festes majors que es van celebrar en aquells primers anys 70. I ara, quaranta anys després toca agafar el relleu i mantenir aquest esperit. L’Associació de Festes de les Roquetes pren aquesta responsabilitat amb molt d’orgull i respecte. Volem oferir un programa d’actes de Sant Joan lluït i vistós, i que agradi a tots els roquetencs i roquetenques, que el facin seu, surtin al carrer a gaudir de tots i cada un dels actes. El calendari ens situa enguany els actes centrals de la nostra Festa Major d’estiu durant un llarg cap de setmana, que començarà el divendres 21 amb la presentació del programa, que aquest any, per celebrar els 40 anys de Festa Major tindrà un format molt diferent i ple de sorpreses. Un primer fet destacable és que la traurem al carrer, a la plaça Llobregat, molt més a l’abast de tots els nostres veïns i veïnes, encara que els actes més significatius tindran lloc el diumenge 23, amb un gran castell de focs artificials i el tradicional ball de Festa Major a la plaça Llobregat, i el dilluns 24, Diada de Sant Joan. L’estiu ja és aquí, i fa 40 anys que els roquetencs i les roquetenques demostrem que som qui ho celebrem millor. Visca Les Roquetes i visca la nostra Festa Major! Associació de Festes Populars de les Roquetes
5
AGRUPACIÓ DE BALLS POPULARS DE LES ROQUETES
Quaranta anys de festes i tradicions Amb el pas dels dies del calendari i l’arribada de la calor ens adonem que cal marcar les dates de la nostra festa, la Festa Major de Sant Joan. Com cada any la festa compta amb diversos actes que han estat preparats per un grup de persones dedicades a aconseguir que aquesta oferta sigui una realitat i del gust de tots. Des de la nostra entitat volem agrair l’esforç d’aquestes persones i de totes aquelles que participen d’alguna manera per a que la Festa Major tiri endavant cada any. En l’edició d’aquest any celebrem el 40è aniversari de l’existència de les primeres Festes Majors del nostre poble. El fet de complir 40 anys és motiu de joia per a aquells que estimem les nostres tradicions i sobretot d’agraïment a totes les persones que van lluitar per l’inici dels nostres balls populars i de la nostra Festa Major. Gràcies a ells el camí fins avui és com un llegat que atresorem, ja que ha estat com recollir el testimoni de la feina ben feta. Tots i totes som importants dins la Festa: grallers, balladors/es, geganters, diables, bèsties de foc.... però qui ho és encara més, és aquella gent que surt al carrer a gaudir com a part del poble les cercaviles. Sortiu al carrer, gaudiu de la Festa i sobretot penseu que darrere de tot aquest món de tradició hi ha un grup de persones que han estirat el carro perquè ens en puguem sentir orgullosos. Visca la Festa Major! Blai Fort Gómez, president de l’Agrupació de Balls Populars de les Roquetes.
6
Tot el mes de juny Exposició de fotografies d’Enrique Herrera de les cercaviles de Santa Eulàlia’13 A la Cafeteria Planetari del Centre Cívic l’Espai. divendres
7 de juny 19.00 Inauguració de l’exposició de punts de llibre “Gegants de Catalunya” del col·leccionista Xavier Callao, amb un plafó dedicat als Gegants de les Roquetes en motiu dels 40 anys de Festa Major Es podrà visitar en els horaris habituals d’obertura, fins al 28 de juny. A la Sala Polivalent de la Biblioteca Josep Pla i del Centre Cívic l’Espai. Organitza: Serveis de Cultura i Joventut. divendres
14 de juny 20.00 Assaig popular Cantonada carrer Sant Jordi amb Almogàvers. Organitza: Castellers de les Roquetes. 8
dissabte
dijous
15 de juny
20 de juny
7.00 Sortida de cap de setmana a La Vall de Pineta Organitza: Amics del Senderisme i la Natura.
18.00 Espectacle i hora del conte: UN CIRC DE CONTES A càrrec de la Companyia Fes-t’ho com vulguis. Per a nens i nenes a partir de 3 anys. A la Biblioteca Josep Pla. Organitza: Serveis de Cultura i Joventut.
10.00 Inici del Romiatge del Rocío del Garraf (Actes durant tot el cap de setmana). Des de l’Església de Santa Eulàlia. Organitza: Hermandad Nuestra Señora del Rocío de la Comarca del Garraf.
divendres
21 de juny
19.00 Diada Castellera de Festa Major A la plaça Llobregat amb els Castellers de les Roquetes, la Colla Jove de Castellers de Sitges i la Colla Jove Xiquets de Vilafranca. Organitza: Castellers de les Roquetes.
18.00 Expedició Roquetes 2013 Una expedició a les Roquetes per equips amb proves físiques i mentals, plena de combinacions, mapes, etc., amb l’única missió de ser l’equip guanyador. A la plaça Llobregat. Organitzen: Millenium Espectáculos i la Comissió 40è Aniversari de la Festa Major.
23.30 Disco Jove amb DJ Darío Al costat del camp de futbol. Organitza: Serveis d’Esports, Lleure i Joventut. Coordina l’acte: Associació de Festes Populars. Col·labora: Penya Jove.
20.00 Presentació de la separata i el programa de Festa Major A la plaça Llobregat. Coordina l’acte: Associació de Festes de les Roquetes.
dimecres
19 de juny
22.00 Gala-Espectacle 40 anys de la Festa Major de les Roquetes i tot seguit: Tens algun talent? Puja a l’escenari i demostra el que ets capaç de fer... Un espai obert per gaudir del talent de la gent del poble. A la plaça Llobregat. Organitzen: Millenium Espectáculos i la Comissió 40è Aniversari de la Festa Major.
19.00 Resolució del V Certamen Literari de Sant Jordi 2013 per jurat popular a les Roquetes de Sant Pere de Ribes A la Biblioteca Josep Pla. Organitza: Servei Local de Català i l’Escola Municipal d’Adults a les Roquetes. 9
del 21 al 30 de juny Exposició amb totes les portades dels programes de Festa Major Al Centre Cívic l’Espai. Coordina l’acte: Associació de Festes de les Roquetes. dissabte
22 de juny 10.00 3 x 3 de Festa Major durant tot el dia Al Pavelló Poliesportiu Municipal Miguel Meca. Organitza: Club Bàsquet Roquetes. 19.30 Timbalada d’anunci del Correfoc Carrer de Velázquez, Av. Catalunya i final a la rotonda de la cruïlla amb el carrer Roger de Flor. Coordinen l’acte: El Duc de les Roquetes, Ball de Diables Els Diabòlics de les Roquetes del Garraf, Ball de Diables de les Roquetes i la Dragona de les Roquetes. 21.00 CORREFOC amb el Ball de Diables de les Roquetes, el Ball de Diables Els Diabòlics, el Duc, la Dragona i quatre colles convidades. Rambla Rafael Alberti, Av. Catalunya, Carrer Almogàvers, d’Eugeni d’Ors, Av. Mas d’en Serra, Av. Catalunya, Carrer de Velàzquez, de Miquel Àngel i final a la plaça Llobregat. Coordinen l’acte: El Duc de les Roquetes, Ball de Diables Els Diabòlics de les Roquetes del Garraf, Ball de Diables de les Roquetes i la Dragona de les Roquetes. 24.00 En acabar el Correfoc: DISCO-ROCK amb DJs i els grups La Ska Brass, Los P-Setas i Zona Norte. A la plaça Llobregat. Coordina l’acte: Associació de Festes de les Roquetes. Col·laboren: Koniluson, Ball de Diables de les Roquetes, Ball de Diables Els Diabòlics de les Roquetes del Garraf, Dragona de les Roquetes i El Duc de les Roquetes. 10
diumenge
dilluns
23 de juny
24 de juny 8.00 Matinades gralleres i timbaleres amb recorregut sorpresa Amb les gralles de la colla “El Geganter” i els timbals del Ball de Diables i de la Dragona de les Roquetes. Sortida i arribada a la plaça Llobregat. Coordina l’acte: Agrupació de Balls Populars.
12.15 Toc de gralles amb la colla El Geganter I tot seguit, Pregó de Festa Major Al Saló de Plens de la Vinya d’en Petaca. a càrrec de Joan Bau Alegria.
10.00 VIII Trobada de plaques de cava A la zona de vianants del carrer dels Almogàvers. Coordina l’acte: Associació de Festes de les Roquetes.
13.00 Traca d’inici de Festa Major A la plaça de la Vinya d’en Petaca. Coordina els actes: Associació de Festes de les Roquetes.
12.00 Els Balls Populars celebren el 40è aniversari de les Festes Majors de les Roquetes A la plaça Llobregat. Organitza: Agrupació de Balls Populars.
20.00 Cercavila Recorregut: Carrer de Gaudí, d’Ortega i Gasset, de Miquel Servet, d’Eugeni d’Ors i avinguda de Catalunya (final a la rotonda de la cruïlla amb el carrer Roger de Flor). Coordina l’acte: Agrupació de Balls Populars de les Roquetes. Col·laboren: Castellers de les Roquetes, Ball de Diables Els Diabòlics, Petits Diabòlics, Ball de Diables de les Roquetes, Associació de Veïns de les Roquetes (el Duc) i la Dragona de les Roquetes.
18.00 Cercavila de Festa Major, encenent el primer coet de cada colla de foc amb La Flama del Canigó Rambla de Rafael Alberti, avinguda de Catalunya, del Cid Campeador, carrer de Sagunt, de Miquel Servet i plaça de la la Vinya d’en Petaca. Coordina l’acte: Agrupació de Balls Populars de les Roquetes. Col·laboren: Castellers de les Roquetes, Ball de Diables Els Diabòlics, Petits Diabòlics, Ball de Diables de les Roquetes, Associació de Veïns de les Roquetes (el Duc) i la Dragona de les Roquetes. 19.30 Exhibició dels Balls Populars de les Roquetes i lectura dels versos a càrrec de les colles de diables. A la plaça de la Vinya d’en Petaca.
23.30 Espectacular Castell de Focs A càrrec de Pirotècnia Igual. Al camp de futbol petit. Coordina l’acte: Associació de Festes de les Roquetes.
En acabar l’exhibició, Cercavila “Coll Avall” Plaça de la Vinya d’en Petaca, carrer de Miquel Servet (fins al Centre Cívic l’Espai). Coordina l’acte: Agrupació de Balls Populars de les Roquetes. Col·laboren: Castellers de les Roquetes, Ball de Diables Els Diabòlics, Petits Diabòlics, Ball de Diables de les Roquetes, Associació de Veïns de les Roquetes (el Duc) i la Dragona de les Roquetes.
24.00 Gran Ball de Revetlla de Festa Major amb l’Orquestra Centauro A la plaça Llobregat. Coordina l’acte: Associació de Festes de les Roquetes. 11
12.00 Obertura de la 1a EXPOSICIÓ DE MOTOS CLÀSSIQUES Al Centre Cívic l’Espai. Tot el cap de setmana amb entrada gratuïta. Coordina l’acte: Associació de Festes de les Roquetes.
dilluns
24 de juny 20.30 Tercera Gran Festa Country amb l’Associació Amics del Country de Vilanova i la Geltrú A la plaça Llobregat. Coordina l’acte: Associació de Festes de les Roquetes.
13.00 Festival de l’escuma A l’esplanada del Centre Cívic l’Espai. Coordina l’acte: Associació de Festes de les Roquetes. 20.00 Festival de dansa amb l’Eli Molina A la plaça Llobregat. Coordina l’acte: Associació Cultural A Contratiempo. Col·labora: Associació de Festes de les Roquetes. 23.30 Guateque per a totes les edats amb DJ Darío A la plaça Llobregat. Coordina l’acte: Associació de Festes de les Roquetes.
divendres
28 de juny
diumenge
30 de juny
21.00 Havaneres amb el grup Ultramar i rom cremat Al parc de Pompeu Fabra. Coordina l’acte: Associació de Festes de les Roquetes.
9.00 Matinal Motera pel municipi Amb inici al carrer de Sant Jordi. Coordina l’acte: Associació de Festes de les Roquetes. Col·labora: Moto Club Vilanova.
dissabte
29 de juny
12.00 Cercavila amb la batucada Taboo Percussió Des de la plaça Llobregat a l’esplanada de l’Espai. Coordina l’acte: Associació de Festes de les Roquetes.
9.00 Botifarrada Popular A la plaça Llobregat. Organitza: Penya Barcelonista. 10.00 Atraccions infantils: Toro loco, inflables, kart A la plaça Llobregat. Fins a les 13 h. Coordina l’acte: Associació de Festes de les Roquetes. 12
13.00 exibiciÓ country A l’esplanada de l’Espai.
diumenge
7 de juliol
Coordina l’acte: Associació de Festes de les Roquetes. Col·labora: Amics del Country de Vilanova i la Geltrú.
Inici BTT a les 7.45, Cross a les 7.55 i Senderisme a les 8.10 hores IV Triasport Roquetes: Trobada Popular de BTT,
15.00 Graellada per als participants a la Matinal Motera i per al públic amb tiquet de 7 € A l’esplanada de l’Espai. A continuació visita a l’exposició de motos. Coordina l’acte: Associació de Festes de les Roquetes.
Cross i Senderisme Lloc sortida: carrer Torres Quevedo. Inscripcions: el mateix dia de la prova. Organitza: Club Ciclista de les Roquetes.
dissabte
19.00 Animació infantil amb Xip Xap amb l’espectacle “Que peti la plaça!” A la plaça Llobregat.
13 de juliol 20.45
Coordina l’acte: Associació de Festes de les Roquetes.
Presentació de la Reina i del Rei del Carnaval d’Estiu
20.00 Traca de fi de festes A la plaça Llobregat. Coordina l’acte: Associació de Festes de les Roquetes.
Al passeig de Santa Eulàlia. Coordinen l’acte: Associació de Festes Populars i Roquefestes.
21.30 Rua Summer Carnaval
dissabte
Sortida des del davant del Mercat Municipal “La Sínia” i recorregut pels
6 de juliol
carrers del poble.
19.00 Sevillanas Summer Party (concurs i ball) A la plaça del Mercat La Sínia. Inscripció gratuïta a la seu de A contratiempo. Coordina l’acte: Associació de Festes de les Roquetes.
Coordinen l’acte: Associació de Festes Populars i Roquefestes.
Col·labora: Associació Cultural A Contratiempo i Bar El Mercat.
Coordina l’acte: Roquefestes.
En acabar la Rua...FESTA FINAL Això s’acaba! Al passeig de Santa Eulalia .
13
diumenge
23
CERCAVILA DE VIGÍLIA
Cercavila de vigília Gaudí Ortega i Gasset Miquel Servet Eugeni d’Ors Av. de Catalunya (final a la rotonda de la cruïlla amb el carrer Roger de Flor).
14
CERCAVILA DE FESTA MAJOR CERCAVILA “COLL AVALL”
Cercavila de festa major Rambla de Rafael Alberti Av. de Catalunya Cid Campeador Sagunt Miquel Servet Plaça de la la Vinya d’en Petaca.
dilluns
24
Cercavila “coll avall” Plaça de la Vinya d’en Petaca Miquel Servet (fins al Centre Cívic l’Espai).
15
COMISSIÓ DE FESTES SANT JOAN 2013 PRESIDENT: Cristóbal Soto SOTSPRESIDENT PRIMER: Manuel Espinosa SOTSPRESIDENTA SEGONA: Ana Marín SECRETÀRIA: Mercè Díez TRESORER: Francisco Fernández
VOCALS: Encarna Jurado, José Olmos, Caridad Jiménez, Manoli Sánchez, Amparo Jiménez, Antonia Jumillas, Victoriano Benítez, Emilia Hermenegildo, Josefa Marín, María Olmos, Pilar Chaves, Eliseo Blanch, David Sellés, José Molina, Ángel Perona i Felipe Rodríguez
BALLS POPULARS SANT JOAN 2013 PRESIDENT: Blai Fort SOTS-PRESIDENTA i SECRETARIA: Verònica Mur BALLS BALLS DE FOC Ball de Diables de les Roquetes Ball de Diables Els Diabòlics Petits Diabòlics Els Petits del Foc Dragona de les Roquetes El Duc
TRESORERA: María Olmos
CAPS DE COLLA José Luís Llácer/Carlos Díaz/Eloi Carreres Lluís Sagarra/Esteve Sánchez Xavi Hurtado/Xavi Martínez/José Sánchez Alfonso Moral/Yolanda Buitrago David Prats Sergi Candela
BALLS BLANCS Gegants de les Roquetes, Joan i Eulàlia Ball de Capgrossos Ball de Gitanetes Ball de Panderetes Petites Ball de Sant Ferriol Ball de Cercolets Ball de Bastons Petits Ball de Bastons Veteranes Ball de Cintes Petites i Minis Ball de Cintes Grans Ball de Cintes Veteranes Ball de Bastons Joves Ball de Gitanes Ball de Bastons Xics Ball de Bastons Veterans Gralles El Geganter
Toni Pérez Pepi Vázquez Judith Raventós/Seli Bau Jéssica Gil/Jéssica Páez Blai Fort María José Sánchez/Leo Ruiz Juan Monago Laura González Verónica Mur/Montse Salmerón Mercedes Esteban Cristina Ríos Espe Pérez Pérez Espe Pérez /Sandra Pinós Juan M. Torrecillas/Isidre Calsina Joan Bau/Casi García Isabel Teruel
Castellers de les Roquetes
Juan Carlos Lancha
- Tots els Balls Blancs, Els Petits del Foc i la Colla de Gralles El Geganter pertanyen a l’Agrupació de Balls Populars de les Roquetes. - Els Castellers de les Roquetes, El Duc, la Dragona de les Roquetes, els Petits Diabòlics, el Ball de Diables Els Diabòlics i el Ball de Diables de les Roquetes són entitats pròpies.
16
NOTES
La portada del programa de festes és una reproducció de l’original del primer Sant Joan del 1973, ha estat retocada i actualitzada per Manel Pérez La separata La Patum de Berga és obra de Kevin Martínez Ortigosa, alumne de segon de Batxillerat de l’Institut Alexandre Galí. La seva tutora Assumpció Valls Serra ha supervisat el treball. El pregoner d’aquest Sant Joan és en Joan Bau i Alegria, és bastoner en actiu i va ser membre fundador de l’Agrupació de Balls Populars de les Roquetes. També va exercir de regidor de Cultura del nostre Ajuntament i va pertànyer a la junta del desaparegut Centre Cultural Recreatiu de les Roquetes. Sempre ha estat, és i serà un activista cultural a les Roquetes i al conjunt del municipi (ràdio, teatre amateur, dansa catalana.........).
AGRAÏMENTS
L’Associació de Festes i l’Agrupació de Balls Populars agraeixen com cada any la puntualitat en els actes i la dedicació de les persones participants en cadascuna de les activitats de la Festa Major. Qualsevol canvi en la programació serà notificat tan aviat com sigui possible.
RECOMANACIONS
• • • • • •
Entitats i persones col•laboradores Agrupació de Defensa Forestal (ADF de Sant Pere de Ribes) Servei Local de Català de Sant Pere de Ribes Giravi Institut Alexandre Galí Al personal de l’Ajuntament
•
Per a un millor funcionament de la cercavila dels balls populars i per tal d’evitar desperfectes als vehicles, eviteu aparcar als carrers i places del recorregut i seguiu les instruccions de la Policia Local. L’Associació de Festes i l’Agrupació de Balls Populars no es faran responsables de possibles desperfectes a vehicles que no hagin seguit les instruccions donades. Us animem a assistir a tots els actes que organitzen les entitats i agraïm la col•laboració de tothom. Si vols participar en l’organització de les festes del teu poble i col•laborar, pots adreçar-te a l’Associació de Festes i a l’Agrupació de Balls Populars.
• •
MESURES DE SEGURETAT DAVANT LA PIROTÈCNIA
Per evitar danys personals o materials, es recomana seguir les mesures de seguretat següents allà on es realitzi l’actuació dels grups de foc: 1. Per al veïnat i comerciants - Mantingueu portes i finestres tancades, persianes abaixades, aparadors i vidres protegits i tendals recollits, i no tingueu roba estesa o altres elements com banderes, etc. - No col•loqueu cap element que pugui obstaculitzar el desenvolupament de l’actuació o el pas fluid de la gent (testos, taules, cadires, etc.). - No llanceu aigua fins que no hagi acabat l’actuació atès que la pólvora mullada pot tenir efectes imprevisibles. - No encengueu foc ni fumeu a prop de les bosses o contenidors del material pirotècnic. 2. Per a qui vulgui participar-hi - Porteu roba de cotó preferiblement vella, amb mànigues i pantalons llargs, i coll tancat. - Porteu un barret que us cobreixi tot el cap i mocador de cotó al coll. - Porteu un calçat adequat, còmode i tancat. - No demaneu al veïnat que llanci aigua fins que no hagi acabat l’actuació. - No envaïu l’espai on el grup de foc fa l’actuació i no agafeu ni destorbeu cap dels seus membres. - Seguiu en tot moment les indicacions de les integrants del grup de foc i dels serveis d’ordre públic.
CRÈDITS
Festa Major d’Estiu Sant Joan, juny de 2013 Edita: Associació de Festes i Servei de Cultura de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes Entitats que coordinen els actes: Associació de Festes i Agrupació de Balls Populars Disseny i impressió: Papyrus del Garraf, Dipòsit legal B-28356-2005
17
CONCURS DE FOTOGRAFIA DE FESTA MAJOR L’entitat Globalitzat-e convoca un concurs de fotografia per premiar els millors treballs fotogràfics fets durant la celebració de la Festa Major d’estiu de les Roquetes. Participants: Tothom que ho desitgi. Modalitat: Blanc i negre o color i fetes amb qualsevol tècnica. Mides: La fotografia haurà de tenir unes mides mínimes de 18 x 24 cm i haurà d’estar muntada en cartulina negra sobre un suport rígid de 40 x 50 cm.
GLOBALITZA’T-e
Nombre de fotografies: Un màxim de tres per cada autor. Tema: Qualsevol acte de la Festa Major de les Roquetes 2013, tant d’hivern com d’estiu. Premis: 1r. Premi 2n.Premi 3r. Premi
100 € 50 € Obsequi
Identificació: Al dors de cada fotografia hi haurà de figurar el títol i un lema comú per a les obres, amb un màxim de tres per autor. En un sobre a part, a la part exterior hi constarà el lema i, a l’interior, les dades personals. Cal posar-hi el nom, l’adreça electrònica i el telèfon. Calendari: Presentació d’obres: de l’1 al 20 de juliol de 2013 a la Biblioteca Josep Pla de les Roquetes de Sant Pere de Ribes. Veredicte del jurat: entre el 19 i el 31 d’agost de 2013. Exposició: del 2 al 13 de setembre de 2013, a la sala polivalent de la Biblioteca Josep Pla de les Roquetes. Lliurament de premis: divendres 13 de setembre a la mateixa sala d’exposicions, a les 19.30 h. Devolució d’obres no premiades: es podran recollir en acabar l’acte de repartiment de premis, el mateix divendres 13 de setembre.
Cada autor optarà només a un premi.
Pel fet de prendre part en aquest concurs, els autors reconeixen ésser posseïdors del Copyright de les seves fotografies i, en conseqüència, tenen els drets d’autor i d’imatge. També es comprometen a no reivindicar els drets d’autor per a la reproducció de les seves obres per interessos d’exposició, catàlegs, dossiers de premsa, reportatges, etc. Sempre s’hi ha d’indicar el nom de l’autor. L’organització no es fa responsable d’extraviaments, pèrdues o destrosses de les obres, tant en la tramesa com en l’exposició, manipulació o devolució. L’organització del concurs s’eximeix de qualsevol conflicte per la publicació de l’obra exposada. L’entitat organitzadora resoldrà qualsevol circumstància no prevista en aquestes bases. Pel fet de prendre-hi part, els participants accepten les condicions d’aquestes bases i es comprometen a respectar-les.
Vull dedicar aquest treball als amics en general que han compartit tantes i tantes Patums amb mi, que han cregut en el meu Treball de Recerca i als meus pares en especial per voler-me portar des de ben petit a la Patum, gràcies a ells tinc l’orgull de ser patumaire de cor. Agrair també especialment a tota la gent que ha fet que realitzar aquest treball hagi estat un plaer i no una obligació: A l‘Asun Valls, per ser una tutora patumaire, fet que ha facilitat la comprensió i el coneixement del Treball per part seva i una ajuda més directa i personal. A la Nadia Viana per creure sempre en mi i en el meu Treball de Recerca, en el seu suport incondicional i tota l’ajuda que m’ha ofert. A la Sara Pereza, per animar-me sempre i parlar-me des de l’experiència. Al Ramon Felipó per tots els seus coneixements patumaires que ha posat al meu abast, i tota l’ajuda que m’ha ofert des del primer moment i de manera desinteressada. A l’equip del programa de televisió Gaudeix la Festa per oferir-me la gran oportunitat i el gran plaer de viure la Patum Completa del diumenge de Corpus de 2011 des d’una finestra de l’Ajuntament de Berga i els contactes que em van oferir. Gràcies a tots els que ho heu fet possible!
ÍNDEX 1. Introducció ................................................................................................pàg. 3 2. La festa...........................................................................................................pàg. 4
2.1 Seqüència ritual.........................................................................pàg. 4
2.2 La vitalitat de la Patum, sentiment i passió...............pàg. 8
3. Composició de la festa.........................................................................pàg. 9
3.1 Les comparses.............................................................................pàg. 9
3.2 Els patumaires........................................................................... pàg.15
4. Conclusió.................................................................................................... pàg.16
2
1. Introducció Una plaça plena de gent. Milers de mirades, de sentiments, de cors, que bateguen al mateix ritme, que com cada any, el tabal marca a Berga: PA-TUM! La Patum, com bé deia Mn. Armengou: “és un miracle que només Berga sap conservar i reviure any rere any”. Però, que és la Patum? Quins són els seus orígens? En què consisteix? Qui la conforma i per què ha durat tants anys i amb tanta vitalitat? Sempre que he intentat explicar la Patum he dit que no es pot definir amb paraules, que és un sentiment, que es porta a la sang, al cor i alguns fins i tot la portem a la pell. Tot i així si l’hagués d’explicar amb paraules, aquest treball de recerca seria la millor manera de fer conèixer la Patum de Berga a qui la vulgui descobrir. Per fer-ho no només ha servit assistir cada any a la festa. He parlat amb molts berguedans i patumaires, he tingut el privilegi de remenar documents i objectes ben antics relacionats amb la festa, he llegit llibres de nombrosos autors i estudiadors, he visitat museus i sobretot he mirat la festa des del mateix cor. He remenat i remenat per tot arreu on he pogut arribar buscant una petita part del gran patrimoni que és la Patum. Un cop reunida tota aquesta informació, l’objectiu ha sigut explicar i analitzar part per part la festa, partint dels seus orígens i arribant fins a l’actualitat, tot explicant l’evolució i la composició que han fet de la Patum una festa tan excepcional. Exploreu i conegueu aquesta gran festa, i gaudiu-la tant com jo ho faig quan la visc o l’explico. És la màgia de la Patum. 2. La festa actual 2.1 La seqüència ritual de la festa: La seqüencia ritual de la Patum sempre ha girat entorn del dijous de Corpus, com a dia central de la celebració, però el primer acte oficial de la Patum és el diumenge de l’Ascensió, tres diumenges abans de Corpus i l’últim, el diumenge després del dijous de Corpus. Diumenge de l’Ascensió És tradició que aquest dia, i per tradició, l’Ajuntament de Berga celebri un Ple extraordinari per acordar la celebració de la Patum. Aquest acte, actualment és simbòlic, però antigament sí que decidia si la festa se celebrava o no. Un cop ha finalitzat aquest Ple, es presenta el cartell oficial de la festa i s’interpreta davant del consistori el Ball de l’Àliga, la música més solemne i cerimonial de la Patum. Quan les campanes de la plaça toquen les dotze del migdia, el Tabal repica i comença un recorregut pels carrers del barri antic repicant i anunciant que un any més hi haurà Patum.
El tabaler anunciant la Patum.
3
Els quatre fuets El diumenge abans de Corpus, a la plaça Viladomat, a les 8 de la tarda es fa la prova dels quatre fuets, un acte que actualment, també se celebra per pur simbolisme. Antigament era la prova dels fuets (els coets de la Patum) que es feien artesanalment i amb paper de diari i pólvora. Actualment el Tabal i el tabaler, els àngels i les maces, tant adults com infantils, surten per fer dos salts i així petar els primers fuets i convidar a tothom al Corpus que és a punt de començar.
Els actuals 4 fuets, primers salts de Patum abans del Corpus.
Passades La vigília de Corpus comença la setmana gran de Berga. A les 12 del migdia els quatre gegants i el tabaler comencen una passada pels principals carrers del centre, sortint i acabant a la plaça de Sant Pere. Acompanyats de la Cobla que interpreta la marxa de la Patum junt a un nombrós públic jove i més familiar que el del vespre, s’acosten a tothom i anuncien la festa que tot just acaba de començar. A les 8 del vespre comença la tradicional passada de la vigília de Corpus. S’inicia també a la plaça de Sant Pere, on les comparses participants fan dos salts. Tot seguit, les comparses inicien el seu recorregut ballant el pasdoble “El patumaire” pels carrers. Aquest mateix acte es torna a repetir dissabte a la tarda, però se surt a 2/4 de 8 del vespre, es fa només un salt per començar i es va als domicilis de les 4 parelles d’administradors, l’hospital i altres places i carrers importants de Berga.
Salts i Tirabols a la passada de la vigília de Corpus.
4
Els gegants s’encarreguen d’escampar la festa.
Dijous i diumenge de Corpus El dijous i diumenge de Corpus l’activitat s’inicia a les 10 del matí. Una engegada de coets i la passada dels músics avisa al poble de la festivitat del Corpus Christi. Els músics van a recollir a les 4 parelles d’administradors, una per cada barri antic de la ciutat. Tradicionalment eren els encarregats de pagar la Patum, però actualment fan una funció totalment representativa, donant tiberi als patumaires i músics participants de la cercavila que passen per davant dels seus domicilis. Es trien per barris i l’únic requisit que s’exigeix és que siguin parelles casades entre la Patum de l’edició anterior i la del moment i que assisteixin a tots els actes oficials de la Patum.
Els administradors amb els gegants i els geganters.
Un cop tot el seguici d’administradors i els seus acompanyants està format es dirigeixen a la Plaça de Sant Pere, per reunir-se amb les autoritats i entrar a l’Ofici de Corpus. En acabar l’ofici, les autoritats i administradors surten per entrar a l’Ajuntament on s’inicia la Patum de Lluïment. Moment de protocol, la podríem considerar la Patum d’etiqueta. Aquest, és el millor moment per veure actuar totes les comparses (a excepció dels Plens) amb més tranquil·litat que a la nit. Només hi ha una tanda de Salts i es fan amb total solemnitat, majestuositat i amb coreografies més lluïdes. L’actuació l’inicien els turcs i cavallets, segueixen les maces, les guites, l’àliga, els nans vells, els gegants i els nans nous per acabar amb els quatre tirabols.
Diferents moments de la Patum de Lluïment.
A la nit, ve el plat fort de dijous i diumenge de Corpus i tota la setmana, la Patum Completa. És l’apoteosi màxima de la festa, la Patum en pur estat, una explosió festiva. A 2/4 de 10 del vespre el repic del tabal i les campanes marquen l’inici de les nits grans de la Patum a una plaça de Sant Pere que és plena a vessar, il·luminada com si d’un gran escenari es tractés, i que trenca en aplaudiments. Totes les comparses surten a escena, amb el mateix ordre del matí, però 4 tandes de Salts repetides i amb Salt de Plens tancant la 2a i 4a tanda. Més de 5 hores de Patum que acaben amb els tirabols que es repeteixen una i altra vegada, que es resisteixen que la festa s’acabi. A diferència del migdia el públic participa activament de la festa i les comparses fan els Salts d’una manera més esbojarrada i alegre. L’ambient és incomparable i segurament sigui la Patum Completa, la de dijous i la de diumenge les que fan de la Patum una festa màgica.
Diferents moments de la Patum Completa.
5
Divendres de Corpus, Patum Infanti La Patum Infantil de Berga és la veritable pedrera de patumaires. El naixement de la Patum Infantil de Berga va ser casual i improvisat. El 1956, Joan Rafart i Montraveta, veritable fundador de la Patum infantil, sense el qual hauria estat impossible fer un acte similar en aquells temps, fabricava un gegant casolà per tal que les seves filles poguessin jugar a la Patum. Poc a poc anaven sorgint diferents comparses cassolanes i cada cop més nens volien jugar a fer Patum. S’hi van anar afegint comparses fins que el 1968 es va completar la comparseria. La Patum infantil avui dia és un acte més del Corpus i no s’entendria la festa sense la seva versió infantil. Un nombrós grup d’infants hi participen, assajant mesos abans amb moltíssima il·lusió. Els actes de divendres de Corpus, protagonitzats per la comparseria de la Patum infantil, comencen amb la Passada de les 10 del Fotografia oficial de tota la Patum infantil l’any 2000. matí, on a diferència de la Patum dels grans sí que acompanyen els músics a buscar a les parelles d’administradors. Un cop ha acabat la passada i l’ofici, es fa també la Patum de Lluïment i a les 5 de la tarda, la Patum Completa, exactament amb el mateix ritual que a la Patum dels grans. Aquesta és la mostra del futur de la Patum, que està garantit per molts anys. 2.2 Sentiment i passió: la vitalitat de la Patum La Patum ha demostrat ser una festa viva. Berga no s’entén sense la Patum, és la festa més important del seu calendari. Petits detalls patumaires es deixen veure a Berga tot l’any. Bona prova d’això és que la festa és a tots i cadascun dels racons de la vila, des de les rajoles del Carrer Major, o el mural de la plaça Doctor Saló, escultures, pintures, monuments o fins i tot als llums de Nadal.
Rajola del C/ Major.
Placa en honor als patumaires.
Llums de Nadal.
Mural de la Patum.
Són mostres de com n’està d’arrelada la festa al seu territori i que la gent que n’és partícip la viu amb molt sentiment i passió, probablement en l’actualitat més que mai. 3. Composició de la festa 3.1 Les comparses Les comparses antigament eren un complement del Corpus, però actualment són les protagonistes de la Patum. La festa gira al seu entorn i a les seves sortides. Unes en són més comunes i d’altres més singulars, però totes tenen un gran valor artístic i històric i ens permeten veure diferents tècniques de construcció i estils, fet que les fa més importants encara. Com abans citava, cada Salt i cada comparsa tenen una simbologia dins la festa. 6
Tabal El Tabal és l’herald de la festa. Més que com una comparsa hauríem de mirar-lo com un instrument musical. És un tambor circular de fusta recobert de pell de cabra, d’enormes dimensions i pes, que al ritme de les mans del tabaler, fa un so molt característic. El tabaler era conegut antigament com el “xamberg”, nom derivat del barret que porta, utilitzat principalment al segle XVIII. La primera referència escrita data del 1626, però el 1726, l’ajuntament va ordenar la construcció d’un nou instrument. El Tabal és l’única comparsa que participa en tots els actes de la festa. La seva presència és constant i podem dir que dirigeix la festa, sempre obrint pas a les passades i enfilat dalt d’un empostissat a la plaça, presidint i tocant els Salts.
Tabal i tabaler assisteixen a tots els actes de la Patum.
Turcs i Cavallets Els turcs i cavallets deriven de les antigues representacions de moros i cristians. És una dansa secular que representa la lluita entre la creu (4 cavallers cristians que munten un cavall de cartró pedra) i la mitja lluna (4 turcs). Sempre s’acaba amb l’apunyalament dels turcs per part dels cristians. La primera referència de la comparsa és del 1628, però les figures actuals van ser construïdes el 1890. És aquest mateix any quan deixen de ballar al so del Tabal per ballar al ritme de la música composada per Quim Serra. Juntament amb el Tabal, les Maces i la Guita grossa, és una de les comparses més antigues de la celebració. Els Turcs i Cavallets representen la batalla de sarraïns i cristians.
Maces i Àngels Antigament, les Maces havien format part d’una mateixa comparsa, la dels diables, juntament amb els Plens. Aquest Salt, documentat també des del 1628, simbolitza l’eterna lluita entre el Bé i el Mal, representada pels àngels i els diables. Actualment, el salt de Maces (conegut així per les maces que els diables porten) és diferent de la Patum de Lluïment i de la Patum Completa. Al migdia, actuen vuit diables, amb els tradicionals vestits verds i vermells, espardenyes i amb la màscara de diable emblema de la Patum, i porten unes maces de més de dos metres d’alçada rematades per una caixa rodona de fusta i folrada de pell, plena de pedres que en moure la maça fan un soroll molt característic. Les pells de cada costat de la caixa de les 8 maces tenen pintades una cara de diable, i sumen un total de 16 dibuixos distints fets per diversos artistes. La maça, la corona un punt de foc per posar-hi fuets. Mentre dansen s’entrecreuen a partir de dos grups a costat i costat de 4 diables cadascun. Entremig, Sant Miquel i un altre àngel van creuant-se amb els diables fins que, en petar els fuets d’aquests, els maten amb la llança i l’espasa. Aquest salt s’acompanya amb la música que Joan Trullàs va escriure l’any 1963. A la nit, en canvi, només actuen quatre diables amb les corresponents Maces, però sense màscara i sense música, deixen agafar també les maces als patumaires de la plaça i únicament al so del Tabal, com antigament també s’havia fet al Lluïment.
Maces i àngels. Apreciem les diferències entre el Salt al migdia i la nit.
7
Guites A la Guita Grossa, antigament també se l’havia anomenat Mulassa, Mulafera i Mulaguita. És un dels elements més antics i singulars de la celebració. Tradicionalment només n’hi havia una, la Grossa, de la qual en tenim constància des de 1626. L’any 1890, en ple procés de potenciació de La Patum, s’incorporà a la representació una Guita Xica, coneguda popularment com a Boja. La Guita és l’única comparsa de la Patum que continua fent el seu salt només al so del Tabal. Tot i que no hi han referències clares dels orígens i el simbolisme de la Guita a la processó, està clar que representava el mal i les forces de l’infern. La seva funció és perseguir, amb tres fuets encesos a la boca, el públic que participa a la festa. Un grup de persones es carreguen les Guites a les espatlles mentre diverses, al davant, la guien i una altra, a l’interior, aguanta el cap al capdamunt d’un coll o barra que, en el cas de la Guita Grossa, arriba a superar els quatre metres d’alçada. El que sí que sabem és que el coll de la Guita Grossa abans era més curt. Però sembla que, a mesura que els balcons de Berga es feien més alts, i per arribar a la barana de la Plaça de Sant Pere, li van allargar el coll per poder arribar bé a tots els racons. Com a característiques curioses cal dir que la Guita Grossa disposa d’un mecanisme que fa que en moure el cap girin els seus ulls, i la Xica, porta un esquellot al cap que ressona quan aquesta corre per la plaça. Són les comparses més juganeres i informals de la Patum, en especial la Guita Xica, que a més sempre ha tingut un caràcter molt reivindicatiu. Les Guites són les que millor han conservat el seu aspecte original des dels seus orígens fins avui.
Les guites són les comparses més juganeres de la Patum. Acotant el coll crema a tots els patumaires de la plaça.
Àliga L’any 1756 es va incorporar l’Àliga a les solemnitats del Corpus Christi. Àliga va ser construïda pel fuster Ramon Roca i és la mateixa que encara avui surt a plaça. El seu ball és el de major valor de tota la Patum, i la seva música la més solemne i protocol·lària. El seu constructor, el fuster Ramon Roca, va rebre pel seu treball un sou molt elevat, altíssim per l’època. Al Corpus es relaciona amb l’imatge de Sant Joan Evangelista. És una figura de cartró pedra i fusta que representa una àliga de grans dimensions, amb el cap cenyit per una corona comtal, amb ales plegades i el bec obert. Un bec on porta branques de llorer, olivera i clavells. L’àliga encara avui és la figura més respectada de la Patum i es fa un gran silenci sempre que dansa el seu ball.
L’àliga és la més distingida comparsa. El seu ball acaba amb els patumaires acotant-se per no topar amb la seva cua.
8
Nans Vells La introducció dels nans a La Patum és bastant “moderna”. Els Nans Vells daten de 1853 i foren una donació de Ferran Moragues i Ubach, primer diputat a les Corts del districte de Berga, en un moment en què els nans estaven de moda. Són quatre figures masculines, amb barret de tres puntes i llargues trenes, que representen 4 homes importants o aristòcrates. Ballen tocant les castanyoles, a ritme de músiques populars, les mateixes que els gegants. L’arribada per sorpresa dels Nans Vells a Berga va fer que s’aprofitessin balls que ja existien. Es van retirar pel seu mal estat i l’any 1890 es van fer els Nans Nous per substituir-los. El 1892 els nans Vells es van restaurar i van tornar a la Patum, per continuar dansant fins als nostres dies.
Els nans vells són 4 figures iguals i representen aristòcrates, salten a ritme de vals i amb castanyoles.
Gegants Els Gegants de La Patum són dues parelles: els Nous i els Vells. Es tracta de quatre figures de dimensions i pesos considerables, d’entre 4 i 3 metres d’alçada i un centenar de kg cadascun. Van vestits de sarraïns i sempre ballen a temps de vals. L’aparició dels Gegants de cartró pedra a la Patum data entre els anys 1662 i 1694. El 1867 es van retirar pel seu mal estat i es van incorporar a la Patum els actuals Gegants Vells. L’any 1891 s’incorporen els Gegants Nous, figures que al llarg dels anys han obtingut diversos guardons per la seva bellesa. A partir d’aquell moment la comparsa no ha canviat gaire, ja que només ha sofert aquelles modificacions necessàries per a la seva conservació: restauracions, canvis de vestits, etc. Els Gegants sempre ballen a la plaça conjuntament, ja que formen una sola comparsa.
Gegants Nous
Gegants Vells
9
Nans Nous Els Nans Nous, es van estrenar el 1890 per tal de substituir els Nans Vells, que es trobaven en molt mal estat. Els Nans Nous són dues parelles, una de joves i un altre de vells, que ballen als acords de la música expressament composada per a ells, de Quim Serra. Abans, havien dansat diversos ritmes de moda a l’època, com rigodons i americanes. A partir del 1892 els 8 Nans berguedans actuaven conjuntament a la Patum fins al 1907 en què es van separar en dues comparses diferents. L’any següent, els Nans Nous es van arraconar a causa del seu mal estat i van deixar d’actuar durant una dècada. Fou el 1919 quan, per voluntat popular, es tornaren a reincorporar a la representació. A partir d’aquell moment no han deixat d’actuar mai més, i han mantingut la seva forma al llarg dels més de cent anys d’existència.
Els Nans Nous representen la gent del poble: una parella de joves i un altre de vells.
Plens Són l’espectacle més gran de la Patum. Els Plens, que antigament eren una sola comparsa juntament amb les Maces i que deuen el seu nom al fet que van plens de foc, estan documentats des del 1628. Quan s’apaguen els llums, comença la música i a la plaça cremen mil fuets alhora. Els Plens evolucionen girant al sentit contrari de les agulles del rellotge i sobre si mateixos. Abans ho feien únicament al so del Tabal fins que en Quim Serra va composar la coneguda música que avui ballen. Els Plens van vestits de diable, igual que les Maces, però porten els coets lligats a la cua del vestit i a les banyes de la màscara respectivament, que va recoberta de vidalba, una herba que no crema. Les persones que salten de Ple també porten unes venes que els protegeixen orelles i cara de guspires, soroll i la incomoditat de la màscara. L’elaboració de les màscares i el procés de vestir els Plens és una dura tasca que es fa a un espai habilitat just darrere de la plaça de Sant Pere, a la plaça de la Ribera, on es reuneixen per ser vestits i sortir a la plaça. Actualment a la plaça salten 100 Plens repartits entre la plaça Sant Pere i la plaça del Doctor Saló. Cada ple porta un acompanyant que l’encén amb un fuet sense tro, l’ajuda i el guia per la plaça.
Salt de Plens.
Singular indumentària d’un Ple.
10
Tirabols El Tirabol és el punt final de la Patum, el moment en què Berga festeja el fet d’haver repetit la Patum un any més. És, segurament, el salt més participatiu de tots. Als tirabols, que tenen lloc cada dia en finalitzar la Patum, hi prenen part els Gegants, les Guites, i la totalitat de la gent que omple la plaça acompanyats sempre de l’indispensable Tabal, que en marca el ritme. De tirabols n’hi ha 4, i es van repetint una i altra vegada fins que la Cobla perd les forçes i acaba definitivament la Patum.
Tirabols a la Patum de Lluïment
Tirabol a la Patum Completa.
3.2 Els patumaires La Patum està clarament composta per les comparses i els músics, però el tercer ingredient indispensable per fer la festa i sense la qual no seria possible són els patumaires. Els patumaires són l’ànima de la festa. Són els que ballen les comparses, les salten i les canten, a la plaça, els que la miren des de la barana o el balcó, l’avi més gran que la mira amb enyorança o la criatura més petita que juga imitant les comparses que tanta admiració i respecte els desperten, els vestidors de plens, els músics, els que acompanyen les passades, les perruqueres de les gegantes i fins a l’última persona que passa desapercebuda, però que segurament fa una gran tasca per la festa. Si la festa s’ha mantingut viva i en bon estat fins ara ha estat gràcies a tots els patumaires que han cuidat, han estimat i han respectat la Patum. Antigament es deia que els vertaders patumaires eren els berguedans, però actualment i a causa de la popularitat i la “devoció” popular que ha crescut arreu, segurament estem davant de la generació de patumaires més gran de tots els temps. Cada racó de la plaça i cada persona viu una Patum diferent i té una gran devoció a la Patum. 4.Conclusió Com bé hem pogut veure al llarg d’aquest treball de recerca, la Patum és una festa especial i única en la seva espècie. Mai ha deixat de celebrar-se al llarg dels segles i s’ha mantingut inalterable, creixent i evolucionant però conservant la seva essència i la seva exclusivitat. És una importantíssima mostra de cultura popular, tradició, història i participació, la unió d’un poble i una cultura. Tota això fa que la Patum hagi evolucionat del Corpus normal i corrent que era en un principi i que es celebrava a totes les poblacions, a una de les festes més importants i internacionalment reconegudes de Catalunya. Aquest treball de recerca m’ha servit per fer un procés d’investigació i una explicació detallada de la festa i aprendre més encara explorant i explorant sobre un tema que tanta passió em desperta i en el sentiment que tinc per aquesta gran festa. També he après que no és només important per la seva antiguitat, les seves antiquíssimes comparses o la seva genial música: La Patum és gran perquè és important per tantíssima gent, que la viu, l’estima i la respecta, la Patum per aquest motiu, és una obra mestra, i Patrimoni de la Humanitat, perquè és de tots, de tots els que la vulguin viure i de tots els patumaires que ens l’estimem tant. “el cel és un lloc on cada dia és Patum” per Kevin Martínez Ortigosa, amb la col·laboració de Blai Fort Gómez 11