Fm sant joan 2010 by Ball de Diables Les Roquetes

SANT PERE DE RIBES

FESTA MAJOR SANT JOAN 2010 04 LA FESTA MÉS GRAN Per Bàrbara Scuderi Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes 05 ARRIBA LA NOSTRA FESTA Associació de Festes de les Roquetes 06 ...I ANEM PUJANT LA COSTA, QUE A DALT EL MEU CARRER ES VESTÍ DE FESTA Agrupació de Balls Populars de les Roquetes 07 PROGRAMA D’ACTES DE SANT JOAN 2010 08 XI CORREFOC DELS DIABÒLICS DE LES ROQUETES 12 CERCAVILA DE VIGÍLIA 13 CERCAVILA DE FESTA MAJOR 14 COMISSIÓ DE FESTES DE SANT JOAN 2010 14 BALLS POPULARS DE SANT JOAN 2010 15 NOTES, AGRAÏMENTS I CRÈDITS 17 LA DRAGONA ASSOLEIX L’ADOLESCÈNCIA (1995-2010) Juan Carlos Borrego 30 COL·LABORACIONS

-3-

BÀRBARA SCUDERI REGIDORA DE CULTURA

LA FESTA MÉS GRAN La Festa Major de Sant Joan ja és aquí. Omplint balconades i farcint els carrers de gent de totes les edats, perquè és la festa que ens anuncia l’estiu, l’ inici de les vacances de la canalla i representa també el final dels esforços i els preparatius de moltes persones perquè la festa sigui complerta i plena. Enguany celebrarem Sant Joan com sempre malgrat les adversitats i la redistribució de les despeses, tal i com ens anuncien des de la Comissió de Festes. Però serà igualment la més gran de les nostres festes perquè ens aplegarem a les places i gaudirem dels balls i les cercaviles, el correfoc i les activitats lúdiques que ens acompanyaran, en un programa d’actes, que també com sempre, i amb la participació de les entitats i col·lectius que fan festa es perllonga gairebé durant deu dies. Iniciarà la festa el pregó de la mà d’Eulogio García Gómez que ha dedicat la seva trajectòria professional a la docència a les Roquetes, primer al CEIP Les Roquetes i actualment a l’IES Alexandre Galí. Sou moltes les persones i moltes les entitats que col·laboreu o bé feu anar la festa. A totes vosaltres us trasllado l’agraïment i l’entusiasme, perquè són precisament aquesta col·laboració i aquesta participació les que fan créixer la festa i l’arrelament que suposa, la diversió i també el sentit del seu valor cultural. Com descobrireu en aquestes pàgines, de la ploma de l’escriptor i veí nostre, Joan Carles Borrego, assistim també en aquest 2010 a un aniversari especial. La Dragona de les Roquetes arriba als 15 anys! I podrem rememorar el seu naixement i infantesa a través d’un relat emocionant i emotiu que és al mateix temps un homenatge a totes les persones que han dedicat les seves hores, els seus anys i fins i tot els seus diners a fer possible aquesta bèstia que tantes danses ens dedica. Emotiu perquè entre d’altres coses, descobrim entre línies que en la seva consolidada joventut, la Dragona ha estat part de les vides de moltes persones, algunes que potser no esteu anomenades però sí contemplades, perquè una bèstia... no es fa... neix. Neix de moltes mans i molts peus que l’han sustentat. Ara volem que la Dragona arribi a la majoria d’edat i que ho celebrem de la millor de les maneres... Us hi apunteu? Per la seva banda, l’Agrupació de Balls Populars, l’agrupa en la intimitat del programa de festes..., ja ens anuncia la consolidació de 20 colles, més de 300 persones doncs, participant en les nostres cercaviles, i anuncien ja que seguirem creixent. I de l’Agrupa precisament ens ha arribat enguany la portada del programa, obra de Manel Pérez Caselles, que ens anuncia una Festa Major de pel·lícula! Us convidem, doncs, a gaudir de la Festa Major, la més fresca, la de més gresca! Moltes gràcies a tots i a totes, i visca la Festa Major de Sant Joan de Les Roquetes!

-4-

ASSOCIACIÓ DE FESTES DE LES ROQUETES

ARRIBA LA NOSTRA FESTA Ja teniu a les vostres mans el programa de festes que hem elaborat per celebrar la nostra festa gran, la Festa Major de Sant Joan. Com podreu observar, la Comissió de Festes no és aliena al marc econòmic en què tots plegats estem vivint, i és per aquest motiu que enguany hem fet un gran esforç per configurar un Sant Joan generós en esforç i participació, però contingut en la despesa. La novetat més important és que el ball de revetlla estarà amenitzat per una única orquestra, en comptes de les dues que fins ara resultava habitual. Així doncs, donarem la benvinguda a Sant Joan amb l’Orquestra Volcán, una gran orquestra que ens farà entrar en erupció, i amb la qual no podrem deixar de cantar i ballar ni un sol minut, i amb la que esperem ens acompanyeu des del principi fins al final. Amb el programa a la mà podeu veure que hem repartit la festa per tot el poble, i que tindreu espectacles a la plaça Llobregat, a la plaça de la Vinya d’en Petaca, a les Pistes de Sant Agustí i al Parc Pompeu Fabra entre altres. En aquest sentit, també podreu comprovar que tindrem música i ball per a tots els gustos, i que podrem escoltar havaneres, ballar country o gaudir d’un concert de rock. Tampoc no ens hem oblidat dels més petits, que tindran una festa ben gran amb un festival d’escuma, un espectacle d’animació infantil i una zona de jocs destinada exclusivament a ells. Per últim, recordar que l’Agrupació de Balls Populars ha preparat unes excel•lents cercaviles, i que hi ha moltes entitats que treballen perquè pugueu gaudir d’una festa major ben maca i merescuda. Us desitgem de tot cor, una molt bona Festa Major d’Estiu. Visca les Roquetes, i visca la seva festa major de Sant Joan!

-5-

AGRUPACIÓ DE BALLS POPULARS DE LES ROQUETES

...I ANEM PUJANT LA COSTA, QUE A DALT EL MEU CARRER ES vESTí DE FESTA. Des de començament del mes de juny els nens del poble busquem i apleguem qualsevol tió, tros de fusta o moble vell que trobem. Els hem de guardar i vigilar ben vigilats, no sigui que els nens del carrer o poble veí, aprofitant qualsevol badada nostra, trobin la manera de prendre’ns el nostre tresor i hauríem de tornar a començar. Arribat el dia 23, els nens del poble, per fi podem treure del seu amagatall tot el material acumulat durant les últimes setmanes. L’hem d’amuntegar al bell mig de la cruïlla de carrers, formant la pira encisadora. Sortim a l’avinguda principal del poble, perquè el toc de gralles ens avisa que ja passa la cercavila. Els capgrossos i els gegants. I els diables, que ens agrada empaitar i mirar de ficar-nos sota el seu paraigua d’espurnes. Cap a les nou de la nit, el sol ja ha caigut, els grans ja han tret les portes amb cavallets que fan funcions de taules ben parades amb les truites, embotits, pa amb tomàquet, cava i coca. Per sostre tenim fileres de banderes que ens saluden ballant al vent. Ja és l’hora. Ara ja toca calar foc. La nostra improvisada foguera cremada, s’endú pel davant hores i hores de feina i riure. Piules, carretilles i voladors xisclen per tot arreu. És Sant Joan. Grallers, panderetes, gitanes, cintes, bolangeres, cercolets, bastoners, diables, gegants i capgrossos fa mesos que treballem per oferir al nostres veïns les millors festes majors que podem. L’Agrupa se sent afalagada admirant com creix cada any, cada festa major, i aquest any traurem al carrer 20 colles, prop de 300 persones, a les dues cercaviles i correfocs de Sant Joan 2010. Ens agradaria pensar que haurem posat el nostre gra de sorra perquè d’aquí a vint o trenta anys, un nen d’ara, un adult llavors, s’emocioni només recordant les festes de Sant Joan que va viure en la seva infantessa. Visca les Nostres Festes d’Estiu i Visca les Roquetes.

-6-

PROGRAMA SANT JOAN 2010

-7-

Dimecres

Dissabte

20.00 Presentació de la separata del programa de festes. La Dragona assoleix l’adolescència (1995-2010). A càrrec de l’autor, Juan Carlos Borrego. A la Sala Polivalent de la Biblioteca Josep Pla. Organitza: Associació de Festes de Les Roquetes.

10.00 Inci del Romiatge del Rocío del Garraf. (Actes durant tot el cap de setmana). Des de l’Església Santa Eulàlia. Organitza: Hermandad Nuestra Señora del Rocío.

Dijous

18 18.00 Exposició de manualitats. Inauguració de l’exposició dels treballs realitzats pels alumnes del Casal d’Avis. Oberta fins el 28 de juny. Al Casal d’Avis de Les Roquetes. Organitza: Serveis Culturals. Dissabte

19 9.00 Torneig de Tennis de Festa Major de Sant Joan. A les Pistes de Tennis Municapls de Les Roquetes. Organitza: Club de Tennis de Les Roquetes.

-8-

12.15 Toc de gralles. Al Saló de Plens de la Vinya d’en Petaca. tot seguit Pregó de la Festa Major. A càrrec del Sr. Eulogio García Gómez. Al Saló de Plens de la Vinya d’en Petaca. 13.00 Traca d’inici de Festa Major. A la plaça de la Vinya d’en Petaca. Organitza: Associació de Festes de Les Roquetes. 22.00 XI Correfoc dels Diabòlics de Les Roquetes. Rambla Rafael Alberti, carrer dels Almogàvers, c. de Sant Jordi, avinguda de Mas d’en Serra, av. de Catalunya, carrer d’Eugeni ’Ors, d’Àngel Guimerà i Pistes de Sant Agustí. Organitza: Ball de diables Els Diabòlics, de l’Agrupació de Balls Populars de les Roquetes. tot seguit Concert amb Los P-setas, One-Up, Apaga y vámonos i DJ Petit Organitza: Ball de diables Els Diabòlics, de l’Agrupació de Balls Populars de les Roquetes. 23.30 Gran Festa Country amb l’orquestra The Country Revival Farmers. A la plaça Llobregat. Organitza: Associació de Festes.

Diumenge

Dijous

12.00 Festival d’Estiu de Dansa. Al Centre Cívic l’Espai. Organitza: Aires del Sur. 19.30 Festival d’estiu de Gym-Jazz. Al pavelló poliesportiu de les Roquetes. Organitza: Associació Gym-Jazz Garraf. Dimecres

23 20.00 Cercavila. Carrer de Gaudí, d’Ortega i Gasset, de Miquel Servet, d’Eugeni d’Ors, Avinguda de Catalunya, carrer del Foix, de Miquel Àngel, de Velázquez i de Gaudí. Organitza: Agrupació de Balls Populars de les Roquetes. 23.30 Espectacular Castell de Focs. A càrrec de Pirotècnia Igual. Al camp de futbol petit. Organitza: Associació de Festes de les Roquetes. 24.00 Gran Ball de revetlla de Festa Major. Amb l’Orquestra Volcán. A la plaça Llobregat. Organitza: Associació de Festes de les Roquetes.

A continuació del Gran Ball de revetlla... Matinades de Festa Major pels carrers i places del poble. Organitza: Ball de diables Els Diabòlics, de l’Agrupació de Balls Populars de les Roquetes. 10.00 V Trobada de plaques de cava. A la zona de vianants del carrer Almogàvers. Organitza: Associació de Festes de les Roquetes. 18.00 Lliurament de premis, berenar i ball. Al Casal d’Avis de les Roquetes. Organitza: Junta del Casal d’Avis de les Roquetes. 18.15 Cercavila de Festa Major. Rambla Rafael Alberti, avinguda de Catalunya, c. del Cid Campeador, carrer de Sagunt, de Miquel Servet i Pl. de la Vinya d’en Petaca. Organitza: Agrupació de Balls Populars de les Roquetes. 19.30 Exhibició dels Balls Populars de les Roquetes i lectura dels versos a càrrec d’Els Diabòlics. A la plaça de la Vinya d’en Petaca. Recorregut de Tornada Plaça de la Vinya d’en Petaca, carrer de Miquel Servet, de Sagunt, del Cid Campeador, d’Eugeni d’Ors, de Velázquez i de Gaudí. Organitza: Agrupació de Balls Populars de les Roquetes. -9-

Divendres

Dissabte

durant tot el dia La Marató del Bàsquet. (dies 25, 26 i 27) Al pavelló poliesportiu. Organitza: Club de Bàsquet Roquetes. 18.30 Espectacle d’acrobacia i circ. A càrrec del grup Yekomayeko. A la plaça Llobregat. Organitza: Associació de Festes de les Roquetes. 21.00 Havaneres i rom cremat. Amb el grup Ultramar. Al parc Pompeu Fabra. Organitza: Associació de Festes de les Roquetes.

9.00 Torneig de Petanca Festa Major de Sant Joan. Premis generals, de consolació i de repesca. A les pistes de petanca de les Roquetes. Organitza: Club Petanca Roquetes. 9.00 Botifarrada Popular. A la plaça Llobregat. Organitza: Penya Barcelonista. 10.00 Atraccions infantils. Toro loco, inflables, kart. A la plaça Llobregat. Fins a les 13 h. Organitza: Associació de Festes de les Roquetes. 13.00 Festival de l’escuma. A l’esplanada del Centre Cívic l’Espai. Organitza: Associació de Festes de les Roquetes. 23.30 Ball. Amb l’Orquestra Gerunda. A la plaça Llobregat. Organitza: Associació de Festes de les Roquetes.

- 10 -

Diumenge

Dissabte

de 9.00 12 hores de Frontó Festa Major de a 21.00 Sant Joan. Al frontó de les Roquetes. Organitza: Associació Frontó Roquetes.

tot el dia IX Diada de l’Esport. (també el dia 4) Organitza: Serveis Esportius de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes.

a partir de Paella Popular. les14.00 Al Centre Cívic l’Espai. Organitza: Associació de Festes de les Roquetes. tot seguit Ball de fi de Festa Major. A càrrec de D.J. Dario. Entrada lliure. Organitza: Associació de Festes de les Roquetes. 19.00 Traca de fi de festes. A la plaça Llobregat. Organitza: Associació de Festes de les Roquetes. Divendres

20.30 I Festival de Dansa. Amb les coreografies d’Eli Molina. Centre Cívic l’Espai. Entrada gratuïta. Organitzen: Associació Cultural Contratiempo. Associació de Festes de les Roquetes. Diumenge

11 9.00 Torneig de pitch and putt Memorial Manel Ojeda. Horaris de sortides: 8 i 12 h. Al Golf Vendrell. Organitza: Club de golf Montgròs.

21.30 Acte de projecció i lliurament dels premis del I concurs de Videocreació de Les Roquetes “La Nit Més Curta”. A la Sala Polivalent del Centre Cívic l’Espai. Organitza: Globalitza’t-e. Col·labora: Agrupació de Balls Populars de les Roquetes.

- 11 -

Dimecres

CERCAVILA DE VIGÍLIA

PLAÇA RAMON MIR

PLAÇA LLOBREGAT

PLAÇA VINYA D’EN PETACA

20.00

- 12 -

Cercavila de vigília Gaudí Ortega i Gasset Miquel Servet Eugeni d’Ors Av. Catalunya Foix Miquel Àngel Velázquez Gaudí

CERCAVILA DE FESTA MAJOR

Dijous

PLAÇA VINYA D’EN PE TACA

18.15

Cercavila de Festa Major Rafael Alberti Av. Catalunya Cid Campeador Sagunt Miquel Servet Pl. Vinya d’en Petaca

Tornada Pl. Vinya d’en Petaca Miquel Servet Sagunt Cid Campeador Eugeni d’Ors Velázquez Gaudí

- 13 -

COMISSIÓ DE FESTES SANT JOAN 2010 PRESIDENT: Cristóbal Soto SOTS-PRESIDENT: Marcelo Arenas SECRETÀRIA: Mercè Díaz TRESORER: Jordi Morillas VOCALS: Encarna Jurado, José Olmos, Juan Manuel Cruz, Montse Rodríguez, Caridad Jiménez, Francisco Fernández, Mª José Tornero, Isabel García, Manoli Sánchez, Amparo Jiménez, Antonia Jumilla, Victoriano Benítez, Emilia Hermenegildo, Salvador Barberà i Tiscar Lara.

BALLS POPULARS SANT JOAN 2010 PRESIDENT: Juan Manuel Torrecillas SOTS-PRESIDENT: Blai Fort SECRETÀRI: Manel Pérez Caselles TRESORER: Juan Carlos Tortolero BALLS BALLS DE FOC Ball de Diables Els Diabòlics Ball de Diables Les Roquetes Duc BALLS BLANCS Gegants de Les Roquetes, Joan i Eulàlia Gegantó de Les Roquetes, Jordi Capgrossos Panderetes Grans Panderetes Petits Gitanes Sant Ferriol Cintes Veteranes Bastons Petits Bastoneres Veteranes Cercolets Cintes Petites Cintes Grans Patusca Bastoners de Canyelles Bastons Joves Bastons Xics Bastons Veterans

- 14 -

CAPS DE COLLA Miguel Iglesias, Xavi Hurtado, Dani Lorenzo, Montse González Eloi Carreres, José Luis Llacer Carme Guzmán Toni Pérez Javier Pérez Pepi Vázquez Maite Pajuelo Jéssica Gil, Jéssica Páez Judith Raventós, Celi Bau Leo López Patricia Manzano María José Sánchez María José Sánchez Verónica Mur, Montse Salmerón Eva Marín Espe Pérez, Sheila Martínez del Fresno Juanma Torrecillas, Mari Carmen Ruiz Joan Bau, Casi García

Totes les colles de foc i el Ball de Diables Els Diabòlics pertanyen a l’Agrupació de Balls Populars. Totes les colles dels Balls Blanc pertanyen a l’Agrupació de Balls Populars, llevat de la Patusca i Bastoners de Canyelles.

NOTES La portada del programa de festes ha estat realitzada per Manel Pérez Caselles. La separata, “La Dragona assoleix l’adolescència (1995-2010)”, és obra de l’autor local Juan Carlos Borrego. Al programa de Festa Major de Santa Eulàlia 2010, se’ns va oblidar citar a l’IES Alexandre Galí de les Roquetes com a impulsor de la separata “Evolució socioeconòmica de Sant Pere de Ribes”, i és per aquest motiu, que aprofitem les notes d’aquest programa per agraïr sincerament la seva col•laboració. Qualsevol canvi en la programació serà notificat tant aviat com sigui possible.

AGRAÏMENTS L’Associació de Festes i l’Ajuntament, agraeixen la participació i la col·laboració de totes les persones i entitats que fan possible la Festa Major • • • • •

Entitats i persones col·laboradores Agrupació de Defensa Forestal (ADF – Voluntariat de Ribes) Servei Local de Català de Sant Pere de Ribes Giravi Al personal de l’Ajuntament

RECOMANACIONS Agrairem puntualitat als participants en les activitats de la Festa Major. Per a un millor funcionament de la cercavila dels balls populars i per tal d’evitar desperfectes als vehicles, eviteu aparcar als carrers i places del recorregut i seguiu les instruccions de la Policia Local. L’Associació de Festes i l’Agrupació de Balls Populars no es faran responsables de possibles desperfectes a vehicles que no hagin seguit les instruccions donades Us animem a assistir a tots els actes que organitzen les entitats i agraïm la col•laboració de tothom. Si vols participar en l’organització de les festes del teu poble i col·laborar, pots adreçar-te a l’Associació de Festes i a l’Agrupació de Balls Populars.

CRÈDITS Festa Major d’estiu Sant Joan, juny de 2010

Edita: Associació de Festes i Serveis de Cultura de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes Entitats organitzadores: Associació de Festes i Agrupació de Balls Populars Disseny i impressió: Papyrus del Garraf Dipòsit legal B-28356-2005 - 15 -

LA DRAGONA ASSOLEIX L’ADOLESCÈNCIA (1995-2010)

INTRODUCCIÓ El passat abril la nostra estimada dragona va complir quinze meravellosos anys, entrant de ple en l’etapa convulsa de l’adolescència. Com les nostres joves, cada dia irradia més bellesa, ens encisa més, ens afalaga sentir-la pels carrers durant la Festa Major ballant al so de la pólvora i dels timbalers mentre obre la cercavila. Desconeixem què deu sentir la nostra bestiola més espetegadora (amb el permís del Duc de les Roquetes, encara en plena infantesa) ara que ha arribat a una edat on no hi ha marxa enrere. Embolcallada i mimada en una família ben estructurada, gran, àmplia i moderna (la Colla de la Dragona i els Timbalers són uns pares i uns “cosins” responsables), la seva consolidació és un fet. I amb el suport de tots els veïns i les institucions locals, quan li arribi l’edat de l’emancipació, no hi haurà cap dubte que romandrà amb nosaltres. De fet, ningú no s’imagina qualsevol de les nostres festes majors sense la seva presència. Vet aquí com ha anat la seva història, des que va néixer un abril del 1995 fins a una adolescència feliç.

DRACS, DRAGONES I BÈSTIES DE FOC L’origen de les bèsties de foc el podríem situar en l’evolució dels animals mitològics que sempre han creat una certa por o admiració en els pobles, animals tots ells imaginaris com les llegendes que se’ls ha associat. És gairebé improbable que l’origen dels dracs, tal i com avui els

concebem, sigui una reminiscència del record de monstres de la prehistòria. En canvi, els darrers estudis apunten al fet que el drac deriva de les pors ancestrals d’animals que o bé ens han depredat o bé han estat temuts per la seva agressió cap a les poblacions humanes. El drac seria una acumulació de parts d’aquests animals, una mena de monstre de Frankenstein fet a base d’escates de llangardaix, ungles de tigre, ales de vampir o ratpenat, queixals d’escurçó, cabellera de lleó, urpes d’àliga, cua de cocodril..., tot barrejat amb una dosi d’imaginació que entronca amb l’esperit de la mitologia. Però de dracs històrics, com de ietis o de monstres de llacs (el de Ness en seria un exemple), res de res. Els primers dracs coneguts a Europa eren els que esculpien els víkings a la proa dels seus vaixells, i ràpidament la icona del drac es va estendre per tot el vell continent amb un tarannà de dimoni, segurament impulsat per les algarades d’aquests mariners i pirates del nord. En canvi el drac i algunes bestioles han estat més o menys presents en les cercaviles des de temps immemorials. Aquesta icona hauria fet un gir durant l’Edat Mitjana, quan a les representacions teatrals en dies festius es convertiria en el mite de Perseu de la mateixa manera que els gegants eren els gegants bíblics, els temuts guerrers moros o els nobles fundadors de les viles. El foc ha estat de des l’antigor un dels eixos de les festivitats ancestrals, tant al carrer com a casa. Als països catalans l’arrel pagana d’aquestes celebracions es remunten al passat preromà, com les falles del Pallars i d’Andorra, les fogueres d’Alacant o la Flama del Canigó, festes que amb

LA DRAGONA ASSOLEIX L’ADOLESCÈNCIA (1995-2010)

el pas dels temps s’han vist modificades per la presència dels elements pirotècnics, que de mica en mica han arraconat la senzilla crema d’un tronc o la clàssica foguera de Sant Joan. Des de llavors el foc és inseparable de la festa: a casa han entrat els petards i als esdeveniments públics (mascletades, traques, patums, cordades, trabucades, focs d’artifici...) que avui ja no es conceben sense un gran espetec.

LA PROCESSÓ DE CORPUS Una data important en la concepció de l’actual cercavila és la celebració del Corpus. A principis del segle XIV la societat medieval té una tendència progressiva a inclinar-se cap a poblacions urbanes, on el comerç crea noves professions i una nova classe social, la burgesia, basada en els gremis i en una de gran vocació cristiana. Les ciutats

LA DRAGONA ASSOLEIX L’ADOLESCÈNCIA (1995-2010)

van modelant els canvis en la societat. Canvis culturals, arquitectònics, polítics, socials, filosòfics. És el pas cap al Renaixement. Les festes fins al moment s’havien celebrat al voltant de les esglésies parroquials, de port romànic i generalment petites, elaborant representacions teatrals de la vida i la passió de Crist per recordar les seves gestes i la seva fe. Però aquest concepte es queda arcaic a les noves ciutats, grans, amb una població creixent i molts temples on les festes queden disperses. Cal un canvi, un nou disseny.

I el nou format aterra de la mà del dogma teològic del Corpus, que és la transsubstanciació del cos i la sang de Crist en pa i vi. A principis del segle XIV algunes ciutats troben una clau per aconseguir una festa unitària que alhora promogui el nou dogma. I s’inventen la processó del Corpus. Imitant les desfilades reials tan abundants en aquella època, les autoritats gremials i religioses creen un nou concepte de festa basat en la propaganda del Corpus, però amb l’afegit que el pogués gaudir tota la ciutat. És, sens dubte, un acte de propaganda perfecta-

LA DRAGONA ASSOLEIX L’ADOLESCÈNCIA (1995-2010)

ment dissenyat. És una escena lineal en processó que representa teatralment passatges de la bíblia per part dels gremis, el nou poder econòmic i polític. De tal manera hom podria dir que les autoritats gremials i religioses de les ciutats decideixen portar l’espectacle al carrer i fer-lo tombar perquè cada veí el pugui veure des de casa seva tranquil•lament. Aquelles processons de Corpus seguien un esquema que s’anirà deformant durant els anys però que entre

el Renaixement i el Barroc s’orquestrarien de la següent manera: els gegants sortien la vigília per ballar, marcant amb el seu ball l’itinerari de la processó. L’endemà tota una colla de representacions s’anirien encadenant juntament amb alguns balls populars ja existents (el ball de bastons, el foc...), per acabar de rematar en la processó els dos elements més importants d’una ciutat: les autoritats custodiant sota pali el Sant Sagrament: autoritats i religió.

LA DRAGONA ASSOLEIX L’ADOLESCÈNCIA (1995-2010)

El pas a la Festa Major El lligam entre cercavila i Corpus durarà segles, i no serà fins amb un nou canvi en els estaments socials de les viles que es promourà un nou model que de mica en mica anirà evolucionant fins al que avui dia és la festa que coneixem. Durant els segles XVIII i XIX, coincidint amb la Il•lustració, la revolució burgesa i la consolidació dels pobles en municipis, el Corpus fa un pas cap a una processó desagralitzada. Cada poble celebra la seva Festa Major el dia del seu patró. La nova festa és d’un tarannà diferent, amb les manifestacions sagrades més aigualides i amb un component lúdic més evident. Sense deixar però de vista la religió, la Festa Major es vertebra amb la gent que es coneix (els veïns del poble), el lloc comú i identitari (l’església parroquial) i durant el més important per a la societat cristiana del moment (l’Eucaristia). Cada any la nova festa s’engreixa, pren més auge i arracona el Corpus, l’empetiteix i el relega a l’estatus de celebració litúrgica. Llavors tota la parafernàlia muntada pels gremis, els balls, les representacions, les bèsties de foc i el simbolisme de la societat, amb el poder polític i econòmic al davant, fa un transvasament de festa i se situen al nou model. És el moment en què la cercavila passa a ser part indispensable de les festes patronals. El Corpus progressivament es va buidant mentre la Festa Major creix i li pren el relleu com a aglutinament de la festivitat popular. La Festa Major tanmateix heretarà alguns fragments del Corpus, com ara l’escena lineal. La nova cercavila continuarà sent un espectacle al carrer, un nou estil de processó teatral dedicada a acompanyar les autoritats a ofici. Un cop acabada la missa, el poble sencer sortirà rere el seguici que mantindrà un ordre com la processó del Cor-

LA DRAGONA ASSOLEIX L’ADOLESCÈNCIA (1995-2010)

pus. Hi ha elements que obren pas, com els capgrossos que peguen la gent per marcar el territori dels gegants o principalment els dimonis i les feres, que fan por i la gent deixa espai. Després desfilen els balls dels gremis, els balls representats i finalment les autoritats, ben mudades. La cercavila ha tornat a realitzar un gir durant els darrers anys i s’ha convertit en una exhibició de balls popu-

lars sense l’ànima religiosa del qual provenen i, si han sobreviscut a uns temps com els actuals, on el laïcisme guanya terreny a l’espiritualisme, és perquè ha sabut conservar una sèrie de seqüències rituals que es perpetuen per la seva estètica, per la seva capacitat d’emocionar i de sentir-les com una cosa pròpia, llegada de generació en generació.

EL DRAC DE TRES CAPS: EL PRECEDENT La Festa Major de les Roquetes s’inicia l’estiu del 1973 sense balls populars propis, i van ser algunes colles ribetanes les que van animar aquell primer Sant Joan juntament amb els gegants i els capgrossos de la Geltrú. Eren aquells temps de passos indecisos, on la creixent població de les Roquetes del Garraf lluitava per situar-se en el panorama de normalitat dins de la comarca, creant els seus propis espais de convivència i de relació que, anys després, ens han dut a tenir un ventall de festes i celebracions consolidades. És per això que un grup de joves, inquiets, canvien les coses radicalment i l’any següent, per primera vegada, comencen a formar balls propis. Era l’inici de les nostres particulars cercaviles: els nostres bastoners, les nostres balladores... Però era un embrió orfe: faltava el foc. A partir del 1974 apareix el Drac de Ribes, el qual de manera ininterrompuda ballarà cada Sant Joan fins el 1979. No és fins el 1981 que la primera colla de diables roquetenca fa la seva aparició.

LA DRAGONA ASSOLEIX L’ADOLESCÈNCIA (1995-2010)

Les visites del drac durant els vuitanta foren més esporàdiques, i no va ser fins el 1991 que es constitueix una colla de les Roquetes amb ganes de ballar sota les faldilles de la fera. El Drac de Ribes era de propietat municipal, i les colles del municipi s’alternaven en les seves respectives festes majors. Alguns dels portants es van convertir en històrics de la cercavila de foc, com ara l’Antonio Gómez, el Serafín Pérez, el Francisco Fernández, el Jordi Trabado, la Montse Leiva, el Joan Rodríguez, el Jesús Cabezas o l’Aurora Laguna, entre d’altres. Volien fer una aportació a la cercavila on hi hagués una bèstia de foc, i davant la manca d’un element roquetenc d’aquestes característi-

ques, ballaven amb el de Ribes. Però ja es veia a venir que amb aquella situació la nova colla no en tenia prou, i en la seva ment es gestava la idea de tenir un drac propi. A més el context històric els era favorable. Els anys vuitanta van ser una època en què les Roquetes estava decidida a persistir i a aprofundir en la seva identitat, en intentar donar sortides culturals i una millor interrelació entre els veïns. Després de la Festa Major de Sant Joan, els avenços culturals als setanta eren minsos, i els vuitanta, empesos per la recuperació de la democràcia, s’obrien amb la flamant biblioteca del Casal de Cultura, la gestació del Carnaval i la Festa Major d’Hivern o de Santa Eulàlia, entre d’altres.

LA DRAGONA ASSOLEIX L’ADOLESCÈNCIA (1995-2010)

Hi havia un corrent que volia una equiparació amb Ribes, i els projectes de compartir espais culturals amb els veïns de l’altra banda del municipi fomentats per l’Àrea de Cultura, no eren satisfactoris, com ara els programes conjunts de les Festes Majors de Ribes i les Roquetes o el Drac de Ribes. Els noranta tampoc no van ser una excepció, i les Roquetes afermava les seves celebracions amb una caire identitari barrejat amb les ganes de passar-s’ho bé. Hi ha un fet que executa una espurna capaç de canviar algunes coses. Per primera vegada durant la democràcia hi havia alternança de govern, i un pacte tripartit (PSC-CiU-ERC) insuflava un nou aire a la quotidianitat. L’any 1992 la Colla del Drac a les Roquetes estava descontenta amb l’experiència de compartir el Drac de Tres Caps de la Lola Anglada, i, segurament també per altres motius, entra en una profunda crisi que fa perillar la seva continuïtat. Des de la regidoria de cultura, llavors encapçalada pel convergent Josep-Lluís Arnal, un metge vilanoví afincat a Ribes, i pel tècnic de cultura Creu Velasco,

se’ls va proposar la construcció d’una bèstia de foc pròpia com a efecte balsàmic per incentivar-los. I la resposta fou entusiasta. En Creu Velasco va posar mans a l’obra i va trucar la Merche Arqué, una monitora d’arts plàstiques del Centre Obert que ja havia fet els Gegants de les Roquetes. Li va exposar la idea de crear un drac roquetenc, i ella va presentar un trio de maquetes que durant unes setmanes es van exposar al Centre Cívic. Després d’una votació popular, es triava l’actual maqueta, que encara no tenia sexe. La idea de fer una bèstia de foc femenina, una dragona, torna a ser una iniciativa de la regidoria de cultura, buscant l’originalitat per esperonar la colla de les Roquetes, que comença a incrementar els seus membres. La idea qualla, i l’esperit i la il•lusió tant de la regidoria com de la colla, els va portar a realitzar una inauguració sonada el 22 d’abril de 1995, la vigília de Sant Jordi. Durant uns dies abans es va instal•lar a la rambla Rafael Alberti un ou i un niu obra de Merche Arqué per crear l’expectació del veïns. La colla i la regidoria portaven en secret l’escenificació del naixement de la dragona. Van aconseguir el seu propòsit. El dia assenyalat la Rambla bullia, els veïns voltaven la figura de l’ou i el niu intrigats, un nou ou que havia crescut i havia estat construït pel Liarte. A l’hora prevista el grup de teatre Xaloc va representar el naixement de la nostra dragona rere les paraules de la narradora Mary Muñoz, que va explicar un conte mentre la dragona treia el nas i sortia del niu per ballar amb el padrí, el Drac de la Geltrú, i els altres convidats, la Cabra de Reus i els dracs de Castelldefels, Cubelles, Valls, Sitges, la Múnia, les Cabanyes, Vilanova i Ribes, entre d’altres, que van fer un esclat general quan la dragona trencava l’ou.

LA DRAGONA ASSOLEIX L’ADOLESCÈNCIA (1995-2010)

LA COLLA DE LA DRAGONA DE LES ROQUETES: 15 ANYS ESPETEGANT Una colla de ball, tant de foc com blanca, és un conjunt de persones amb entrades i sortides contínues de balladors, timbalers i portants. I la colla de la Dragona no n’és una excepció. Durant els anys del Drac de Tres Caps la colla va guanyant i perdent adeptes, però amb l’adveniment de la dragona pròpia, la colla rep un increment de personal que durant els quinze anys de vida anirà consolidant-se i mantenint-se amb continus degotalls d’entrades i sortides.

Aquells anys noranta eren temps en què la majoria de balls populars de les Roquetes s’havien agrupat en una sola entitat: l’Agrupació de Balls Populars. Els balls roquetencs venien de passar una particular travessa del desert quan van perdre l’aixopluc de l’històric Centre Recreatiu, que els aglutinava i els fomentava des dels finals dels setanta. El Centre va desaparèixer després d’una dècada intensa i era, doncs, una bona idea tornar a decidir anar sota el paraigües d’una sola entitat. Algunes colles, però, preferien una certa distància. Els primers integrants de la nova colla de la Dragona va decidir convertir-se en entitat

LA DRAGONA ASSOLEIX L’ADOLESCÈNCIA (1995-2010)

independent, i des de llavors s’han mantingut fidels als seus estatuts. A banda d’alguns dels membres de la colla del Drac, entren a formar part en aquell moment alguns portadors entusiastes, com el Cristóbal Martínez, el Néstor Pérez, el Marcelo Arenas, el Toni Pérez, el Jacinto Gómez, el Jesús Pérez i la saga dels Llamas (Juan, Juan Carlos i Adrián), entre d’altres. A banda de portar la dragona, la colla fomenta la colla dels Timbalers de la Dragona, un complement indispensable per a la cercavila. Moltes generacions de joves han participat en aquest grup d’acompanyament, també

amb contínues entrades i sortides, sobretot de joves. Amb el pas dels anys la colla es va adonar que el pes de la Dragona era excessiu, i es van fer gestions per abaixar-lo. Cent vint quilos són molt de pes, i l’única opció, com ja havia passat amb els gegants, era realitzar una rèplica del nostre monstre simpàtic. I el 2005 l’encàrrec, de vuitanta cinc quilos, és ja una realitat. Construïda per l’artista Dolors Sans, la nova Dragona, que no és del tot exacta a l’original, ja és a disposició de la colla, una figura lleugera i molt manejable que ara es passeja pel nostre poble carregada de fumeres i esclats.

LA DRAGONA ASSOLEIX L’ADOLESCÈNCIA (1995-2010)

APÈNDIX ENTREVISTA A MERCHE ARQUÉ Merche Arqué fou la dissenyadora i l’artista que va construir la Dragona de les Roquetes del Garraf. Amablement ens ha obert les portes de casa seva, a l’entranyable carrer Nou de Novembre de Ribes, on també té l’obrador. La Merche és una artista reconeguda. Ha treballat en museologia i al cinema, realitzant maquetes per a efectes especials. El moment culminant de la seva carrera ha estat durant la col•laboració en l’oscaritzada pel•lícula El Laberinto del Fauno, de Guillermo del Toro, on va dissenyar i maquetar un gripau gegant. JCB: Sabem que l’encàrrec de la Dragona fou de la regidoria. Com ho vas viure? MA: Jo ja havia fet els gegants de les Roquetes i l’experiència havia estat positiva. Aquells anys per a mi van ser durs, però molt satisfactoris. Havia de treballar de valent compaginant la meva feina de monitora del Centre Obert i la construcció de la dragona, que a més, hi ha l’anècdota que la primera prova, tot i agradar a la colla, els va semblar petita i vaig haver de refer la maqueta, els contrapesos i la distribució de l’equilibri. Una feinada! JCB: Com es construeix una bèstia de foc? MA: Després d’elaborar una maqueta per tenir-ne una idea, tradicionalment es modelava una peça de fang ja a mida original que posteriorment es cobriria, com a motlle, amb fibra de vidre. Jo no vaig fer servir el fang sinó un material nou: el polieturà. Aquest material és rígid i s’ha de tallar, res de modelar, però dóna bons resultats.

LA DRAGONA ASSOLEIX L’ADOLESCÈNCIA (1995-2010)

JCB: Quin és el següent pas? MA: Un cop fet el motlle de fibra de vidre, es polia d’impureses i es pinzellava amb polieturà. Es deixava assecar i la nova capa és la figura. JCB: La Dragona? MA: Sí, en el nostre cas la Dragona. Però encara faltava enganxar les peces, perquè de fet no hi havia un sol motlle, sinó un conjunt de motlles que units fan una figura. Després de la unió, cal pintar-la. JCB: Què ha representat per a tu la Dragona? MA: És un pas endavant a la meva carrera artística. Si bé els gegants semblava que eren un encàrrec esporàdic, amb el continuisme de la Dragona vaig aconseguir trobar nous camins. Em vaig decantar cap als efectes especials al cinema i la museologia. Tota una satisfacció!

AGRAÏMENTS Merche Arqué, Xavier Orriols, Creu Velasco, Núria Batet, Mary Muñoz, Cristóbal Martínez i Antonio Gómez Juan Carlos Borrego