Issuu on Google+

LA FOTOGRAFIA DIGITAL (1)

– TIC 07 01 – .1


INTRODUCCIÓ La fotografia digital ha representat un canvi de gran rellevància en el camp de la fotografia. De les càmeres analògiques (de pel·lícula), en què havia de portar-se el rodet a un laboratori per positivar-lo i imprimir-ne les còpies, s’ha passat a la tecnologia digital en què tot el procés pot ser fet pel propi usuari. Els avantatges són molts: Menor cost, no haver de transportar rodets de pel·lícula, fer diverses fotografies de la mateixa escena sense preocupar-se del cost, poder eliminar les fotografies que no interessin sense esperar a tenir impresa la còpia, etc.

ÍNDEX La fotografia digital ........................................ Pàg.

3

Equip recomanable ........................................ Pàg.

4

La càmera digital ........................................... Pàg.

5

La càmera compacta ............................ Pàg.

5

La càmera reflex ................................... Pàg.

7

Característiques comunes .................... Pàg. 10 Accessoris útils .............................................. Pàg. 16

2.


LA FOTOGRAFIA DIGITAL (1) En els darrers anys hi ha hagut un canvi important per als amants de la fotografia: De la captació d’imatges utilitzant una pel·lícula que després ha de ser processada en un laboratori per obtenir unes còpies en paper, hem passat a la captació d’aquestes imatges fent servir un sistema digital que després és descarregat a l’ordinador per obtenir les mateixes imatges, que poden ser conservades a l’ordinador, i de les quals també poden obtenir-se’n còpies en paper, mitjançant una impressora casolana, o bé en un establiment de fotografia. La diferència fonamental és que, en el cas de la fotografia analògica, ha de vigilar-se la quantitat i qualitat de les fotografies, a causa del seu cost; en el cas de les digitals, és possible obtenir un cert nombre d’imatges del mateix objecte, per triar la millor, i rebutjar (o no) la resta, tot això sense cap cost afegit. D’altra banda, les fotografies digitals poden ser manipulades per obtenir una qualitat superior, cosa que no pot fer-se amb una fotografia analògica (tret que sigui manipulada en un laboratori especial). L’objectiu d’aquest taller no és el de relegar la fotografia analògica (hi ha encara molts fotògrafs favorables a aquest sistema), perquè ha complert bé amb la seva labor durant molts anys… i segueix complint-la. No obstant això, la fotografia digital guanya més adeptes a mesura que passa el temps, atesos els molts avantatges que aporta aquest sistema, per la seva versatilitat. .3


Equip recomanable Mentre que la fotografia analògica tan sols precisa d’una càmera (compacta o reflex) i un rodet de pel·lícula –ja que les còpies s’obtenen per procés en un laboratori (hi ha aficionats que disposen d’equip de revelat, encara que el seu nombre és molt escàs)–, la fotografia digital precisa, a més de la càmera, d’un cert equip mínim: Una targeta de memòria (imprescindible) Un ordinador Un programa de tractament d’imatges (opcional) Una impressora (opcional) Com hem comentat, les còpies digitals en paper també poden obtenir-se a través d’un establiment de fotografia, per tractament de la targeta de memòria de la càmera on estan impressionades les fotografies. Després d’aquesta introducció, començarem a tractar, pas per pas, les diferents característiques de la fotografia digital. Aquestes característiques són innombrables, per la qual cosa l’amplitud d’aquest taller no permetrà tractarles totes, però sí les més usuals i importants per a l’afeccionat a la fotografia.

4.


La càmera digital Hi ha dos tipus de càmera digital: Compacta (o d’objectiu fix) Reflex (o SRL) En primer lloc tractarem de les característiques de cada tipus en particular, per després detenir-nos en les característiques comunes a tots dos. La càmera compacta La primera impressió que se’n té és la seva reduïda grandària (la majoria de models caben en una butxaca).

Figura 1 – Càmeres compactes

.5


Les principals característiques d’aquestes càmeres són: Objectiu fix. Les possibilitats són més limitades que en les d’objectiu intercanviable. La lluminositat, la distància, l’enfocament, etc., no és possible regular-les manualment a través de l’objectiu, sinó que la seva regulació s’efectua pel programari de la càmera. Pantalla. Normalment, la imatge es registra en una pantalla LCD per, posteriorment, efectuar la captura. És possible també realitzar el visionat a través d’un petit visor (visor òptic). En tots dos casos, la imatge que resulti no s’ajusta exactament a la imatge previsualitzada a causa de la paral·laxi, especialment si ha estat visualitzada pel visor òptic. A causa d’això, la imatge a prendre ha de realitzarse amb una grandària lleugerament major al resultat que se n’espera. En qualsevol cas, la fotografia obtinguda es visiona en la pantalla LCD. Zoom òptic i digital. Aquestes càmeres parteixen d’una distància focal de 50 mm. (més endavant tractarem aquest concepte amb més detall), i no és possible disminuir-la per obtenir fotografies en format de gran angular (per a objectes més propers), sinó que, per obtenir-les, el fotògraf ha d’allunyar-se de l’objecte per obtenir el resultat que li vingui de gust. Sí que es poden, però, obtenir imatges més properes a més distància (distància focal menor), fins a un cert límit. A això se li diu «zoom òptic». Si es desitgen obtenir imatges més properes després d’aquest límit, comença a actuar 6.


el «zoom digital», però a costa d’una qualitat inferior, ja que la imatge tendeix a «pixel·litzar-se». La càmera reflex Aquest tipus de càmeres tenen més grandària que les compactes, i el seu pes és superior. És el més utilitzat pels fotògrafs professionals. El preu de les reflex és també bastant més elevat que les compactes, però les seves possibilitats són molt més variades i nombroses. Vegem les principals característiques privatives d’aquest tipus de càmeres:

Figura 2 – Càmera reflex

Objectiu intercanviable. Poden acoblar-s’hi objectius de diferents distàncies focals, amb els quals poden obtenir-se fotografies en diversos formats: Gran angular, teleobjectiu, «ull de peix», etc., així com «macro» (obtenció de fotografies nítides a molt curta distància de l’objecte). També és possible acoblar-hi objectius de zoom variable, amb la qual cosa s’evita disposar de diversos objectius, ja que un de sol disposa d’una amplitud .7


de distàncies focals. No obstant això, els fotògrafs professionals prefereixen els de distància focal fixa per a fotografies de gran qualitat, ja que les lents d’aquestes tenen més lluminositat que les multifocals. Mirall. Com sigui que la previsualització de l’objecte s’efectua a través de l’objectiu, aquestes càmeres disposen d’uns miralls per darrere de l’objectiu que dirigeixen la imatge cap al visor òptic, amb la qual cosa s’evita la paral·laxi i s’obté una fotografia exacta a la visualitzada.

Figura 3 – Mirall de reflex

8.


Pantalla i visor. Normalment, la visualització de l’objecte es realitza a través del visor òptic. Una vegada obtinguda la fotografia, es registra en la pantalla LCD. Aquesta pantalla, per regla general no és vàlida per a previsualitzar l’objecte abans de la seva captura, encara que darrerament també comença a utilitzar-se com a previsualització. En general, la utilitat d’aquesta pantalla radica en l’obtenció d’informació a través de «menús» (revisió de fotos, qualitat, configuració, etc.), característica de què també disposen les càmeres compactes. Sabata per a flaix extern. Igual que les compactes, aquestes càmeres disposen d’un flaix integrat, que pot activar-se de forma manual o automàtica. Però, a més, les reflex disposen d’una sabata o encaix per instal·lar-hi un flaix addicional de més potència, ja que el que duu incorporat té poc abast (al voltant de tres metres). Botó AF/M. S’utilitza per sincronitzar la manera de captura (automàtica o manual) amb l’objectiu, a fi que tots dos elements «parlin el mateix idioma». Altres característiques. Les càmeres reflex tenen unes quantes característiques addicionals més que les diferencien de les compactes:

.9


Característiques comunes Hi ha moltes característiques que són comunes a tots dos tipus de càmera. Entre elles, les més importants són:

Figura 4 – CCD (sensor de reflex)

CCD o sensor. Aquesta part ve a ser el cor d’una càmera digital. Si l’objectiu n’és una part important, la veritat és que sense el CCD no seria possible prendre una fotografia. Aquest element es pot comparar a la pel·lícula de les càmeres analògiques. És el lloc on s’enregistren les imatges que s’han pres. Es tracta d’un xip de silici que incorpora una matriu de fotodíodes. Cadascun d’ells acumula una càrrega segons la quantitat de llum que rep. Després que tot el xip s’hagi exposat a una imatge enfocada per l’objectiu, es llegeixen les càrregues elèctriques, fila per fila, i es digitalitzen. 10.


Seguidament s’esborren les càrregues i es llegeix la següent línia. Quan ha estat processada l’última fila, la seva informació s’esborra perquè pugui llegir-se la següent imatge, però abans enregistra la informació obtinguda a la targeta de memòria. Cadascun d’aquests fotodíodes es denomina «píxel», i la informació que conté és de tipus digital («1» o «0»). La resolució de la fotografia s’obté en funció de la grandària del CCD o nombre de pixels, i es mesura en «megapíxels» (milions de pixels). La bateria. Normalment, l’energia per alimentar la càmera prové d’una bateria, bé de piles soltes (d’un sol ús o recarregables), o d’una bateria compacta. Aquesta última és la més comuna en les càmeres digitals. Aquestes bateries solen ser diferents per a cada model de càmera; fins i tot, dins de la mateixa marca, poden variar segons el model, tot tenint en compte les necessitats de cadascun (CCD, flaix, zoom, fotòmetre, etc.). És recomanable disposar de dues bateries; una de connectada a la càmera i una altra de recanvi, especialment quan s’està de vacances, en previsió de l’esgotament d’una d’elles. Quan s’està absent de casa durant diversos dies, i la previsió és d’utilitzar molt la càmera, també és aconsellable endurse el carregador de bateries. .11


Figura 5 – Targetes de memòria

La targeta de memòria. També és una peça imprescindible de la càmera, perquè és on s’emmagatzemen les fotografies realitzades. El tipus de targeta depèn de la càmera: CF, MMC, SD, etc. Les més utilitzades són les SD, d’una capacitat mínima de 2 MB. Cal parar atenció a les targetes SD d’alta capacitat… (4 MB o superior). Abans d’utilitzarles, cal assegurar-se que són compatibles amb l’ordinador; els ordinadors amb tres o més anys d’antiguitat solen no ser capaços de llegir aquestes targetes. En aquest cas, les fotografies no poden ser descarregades directament, sinó que precisen d’un cable amb connexió expressa per ser descarregades des de la càmera.

12.


Igual que la bateria, és recomanable disposar sempre d’un mínim de dues targetes, davant l’eventualitat de fallada d’una d’elles, o que puguin omplir-se, depenent del nombre de fotografies realitzat. El nombre de fotografies que poden emmagatzemar-se en una targeta dependrà de la forma com s’obtinguin (en grandària i en qualitat), i també de la capacitat de la targeta. La càmera indica sempre el nombre de fotografies emmagatzemades a la targeta, així com el nombre orientatiu de l’espai lliure. Modes preprogramats. Sense perjudici d’un més gran detall en propers tallers, podem anticipar les maneres més comunes de fer fotografies en una càmera digital, tant en una compacta com en una reflex: Mode automàtic total Mode automàtic programat Mode automàtic amb prioritat en l’obturació Mode automàtic amb prioritat en el diafragma Mode manual

.13


Figura 6 – Modes preprogramats

També existeixen els modes d’«apuntar i disparar» (Vari-Programs Digitals): Retrat Paisatge Macro Esports Paisatge nocturn Retrat nocturn Etc. En triar una d’aquestes maneres, s’optimitzen automàticament els ajustos per adaptar-los a l’escena seleccionada, fent que la fotografia creativa sigui més senzilla. Depenent de la càmera, pot variar el nombre de Vari-Programs. 14.


Muntura per a trípode. En general, la majoria de càmeres disposen d’una connexió o rosca per acoblar-hi un trípode. Ha de tenir-se en compte el pes de la càmera en el moment de triar aquest accessori. No és el mateix un trípode per a una càmera compacta que per a una reflex. El d’aquest última ha de ser més robust, per evitar la caiguda de la càmera a causa d’un pes superior al que ha de suportar el trípode. Hi ha dos tipus bàsics d’aquest accessori: 1. Trípode: Pròpiament dit així, consta de tres potes, en general telescòpiques, amb una base per fixar-hi la càmera; aquesta base és mòbil, tant horitzontalment com verticalment. El fet que les potes siguin telescòpiques facilita l’altura a la qual es prefereix fotografiar. També poden obrir-se a voluntat, per afermar l’estabilitat i corregir les possibles irregularitats del terreny. 2. Monopeu: Igual que el trípode, però d’una sola pota. L’avantatge del monopeu és que el seu transport es més lleuger. Com és evident, aquest tipus no es vàlid per a les fotografies fetes amb disparador automàtic, perquè la seva estabilitat és nul·la.

.15


Accessoris útils Són molts i molt variats els accessoris que poden utilitzarse, i que poden ser acoblats a les càmeres digitals. En realitat, aquests accessoris no són privatius de la tecnologia digital, sinó que també poden aplicar-se a les càmeres analògiques. Farem una breu descripció dels accessoris més importants dels quals un fotògraf pot disposar: Objectius. Amb això ens referim a les càmeres reflex (amb objectius intercanviables), ja que les compactes són d’objectiu fix.

Figura 7 – Objectiu zoom

Generalment, les càmeres reflex es venen amb un objectiu instal·lat (les de gamma molt alta es venen sense ell, és a dir, únicament amb el cos). El lògic és que se’n pugui disposar de tres tipus: 16.


1. Normal, de 50 mm. 2. Gran angular, de 28 mm. aprox. 3. Teleobjectiu, de 135 mm. aprox. Tot i això, pot disposar-se d’un objectiu zoom, que pugui anar de 28 mm. a 135 mm. o més, amb la qual cosa un sol objectiu és suficient. Bateria addicional. Com ja hem apuntat anteriorment, és molt convenient disposar d’un mínim de dues bateries, i d’un carregador per a elles. En el cas de piles soltes, també cal disposar d’un mínim de dos jocs. És recomanable que aquestes piles siguin recarregables, ja que les càmeres tenen un consum elevat d’energia per alimentar el CCD, el flaix, el fotòmetre, etc. Targeta de memòria. També hem comentat la conveniència de portar sempre, més d’una targeta. En ocasions, encara que no és freqüent, la instal·lada pot sofrir avaria, amb la qual cosa no es podrien fer més fotos si només se’n té una. La capacitat de la targeta ha de ser d’un mínim de 2 GB; també les hi ha de 4, 8 i 16 GB. Ja hem comentat anteriorment la possibilitat que les d’alta capacitat no puguin ser llegides per l’ordinador, per la qual cosa cal assegurar-se’n, abans de comprar-ne cap.

.17


També és recomanable no tenir les de major capacitat. Pensem en casos d’avaria, pèrdua de la targeta, etc.; quantes més fotografies estiguin emmagatzemades a la targeta, més pèrdua n’hi haurà. El que sembla més prudent, doncs, és tenirne de 2 i 4 GB, però un mínim de dues o tres targetes. Flaix extern. Aquest és també un accessori per a càmeres reflex, atès que les compactes no disposen de sabata o encaix per acoblar-hi el flaix. És recomanable que el flaix sigui electrònic, per aconseguir-ne el màxim aprofitament. Ha de tenirse en compte que el flaix ha de ser adaptable a la marca i al model de la càmera, ja que d’altra manera podria danyar-ne el circuit.

Figura 8 – Flaix electrònic 18.


Pot utilitzar-se també un altre tipus de flaix més senzill, si no es tenen massa pretensions, encara que la qualitat i l’abast del flaix puguin no ser gaire perfectes. Filtres. Encara que, en general, les càmeres disposen de sistemes que supleixen la funció dels filtres, sempre és convenient disposar, almenys, d’un filtre de polaritat, adaptable a cada objectiu de què es disposi. Aquests filtres eliminen els reflexos del metall i del vidre, i enfosqueixen el cel blau en angles rectes respecte del sol. Accessoris de neteja. Un «kit (equip) de neteja» és també molt útil. Ha de disposar dels següents elements, com a mínim: Pera d’aire amb raspall, per a la neteja del mirall i del CCD. Raspall o camussa per a la neteja de l’objectiu. Líquid de neteja d’objectius. Líquid de neteja del cos de la càmera.

Figura 9 – Kit (equip) de neteja .19


Aquests kits es venen en establiments de fotografia, i el seu cost no és gaire elevat. La utilitat del seu ús compensa sobradament el seu cost. Borsa o estoig de transport. És molt important el transport segur de la càmera i els seus accessoris, per evitar cops que podrien danyar no només el cos de la càmera, sinó les seves parts interiors, que són molt sensibles.

Figura 10 – Borsa de transport

També evitarà la possibilitat d’entrada de pols, especialment en el camp i a la platja. Aquesta brutícia pot danyar sensiblement el *CCD i el mirall, la qual cosa determinaria un cost sensible en la seva reparació o neteja a fons.

20.


Trípode. És de molta utilitat quan es volen prendre fotografies nocturnes amb llarga exposició. Semblantment, és útil quan s’utilitza l’autodisparador o quan es volen realitzar fotografies panoràmiques compostes per diverses preses.

Figura 11 - Trípodes

Programari de retoc. Si es desitja fer retocs a les fotografies realitzades, per tal de millorar la seva qualitat, és possible i fàcil d’aconseguir un programa de retoc per a ordinador. Hi ha programes gratuïts d’aquest tipus que poden obtenir-se directament d’Internet. Un dels millors programes gratuïts és el GIMP; és compatible amb el programa Photoshop, i és fàcil de manipular. .21


De totes maneres, els ordinadors actuals ja vénen carregats prèviament, quan se’ls adquireix, amb algun d’aquests tipus de programa; tot i que són senzills, poden complir ben bé amb les exigències d’un fotògraf amateur. Cable de descàrrega. Hi ha ordinadors que, per la seva antiguitat, no disposen de ranures per descarregar les fotografies de la targeta, per la qual cosa s’ha d’acudir a un cable de connexió càmera/ordinador, o bé a algun adaptador de descàrrega de la targeta que s’utilitzi. Normalment, les càmeres es venen amb aquest accessori; no obstant això, alguns tipus de càmera no el subministren, i aleshores es fará necessari adquirir-ne algun.

.oOo.

22.


Anotaciones

.23


24.


.25


26.


Taller TIC 07 LA FOTOGRAFIA DIGITAL (1) PM:·Antonio González Maig 2011 EDITA: DELTA gent activa Sant Cugat del Vallès www.deltagentactiva.org delta.gentactiva@hotmail.com

Els tallers TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) i en conjunt l’AULA OBERTA D’ INFORMÀTICA, són una idea original de DELTA gent activa, disposen de Copyleft y permeten la còpia sempre que se’n citi la font. .27


Una realització de per, per a i des de la la gent gran activa deltagentactiva@gmail.com Tel.: 93.514.98.99 - 675.488.408 Fax: 93.444.33.22 Castellví, s/n - Casa de Cultura 08172 Sant Cugat del Vallès

Amb el suport de

28.

i la col·laboració de


Manual TIC 07.1