CP MEDIACIÓ: MF1038_3 CONTEXTOS SOCIALS

Certificat de Professionalitat SSCG-0209: MEDIACIÓ COMUNITÀRIA MF 1038_3: Contextos socials de la intervenció comunitària (50 hores) Docent: Damià Godall Centre: IMFE Mas Carandell (Reus) Horari: 10 sessions de 9-14 hores Aquesta actuació està impulsada i subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya –SOC- amb fons rebuts del Ministeri d’Educació i Formació Professional

PRESENTACIÓ

Presentació del docent i recorregut professional

Plantejament i enfocament del Certificat de Professionalitat

Proposta d’experiència teòrica i pràctica: vivencial i participativa, lúdica i didàctica

Plantejament de debat i cercle de diàleg

Recorregut metodològic centrat en els continguts formatius

PRESENTACIÓ DEL GRUP CLASSE

Presentació de l’alumnat que participa al certificat: ▪ Dibuix nom i característica personal individual per a conèixer-nos i compartir.

▪ Recorregut de trajectòria formativa i laboral.

▪ Dinàmica “Ajuntar les Mans”

RECULL EXPECTATIVES DE LA FORMACIÓ ❑ Motius per què estàs en el taller? ❑ Aportacions que t'agradaria fer. ❑ El que t'agradaria aconseguir ❑ Que no m'agradaria que passés?

❑ Que esperes de la formació?

FITXA DEL CERTIFICAT DE PROFESSIONALITAT (SSCG0209) Mediació Comunitària (RD 721/2011, de 20 de maig) Competència General: Gestionar alternatives per a la resolució de conflictes entre persones en l’àmbit comunitari, aplicant estratègies i procediments de mediació, facilitant i generant actuacions que facilitin la prevenció de dits conflictes Nivell del CP

Nivell 3

Qualificació professional de referència

Mediació Comunitària

Unitats de Competència

Ocupacions i llocs de treball relacionats

UC1038_3

Identificar i concretar les característiques i necessitats del context social de la intervenció.

UC1039_3

Prevenir conflictes entre diferents persones, actors i col·lectius socials.

Mediador/a intercultural

UC1040_3

Organitzar i implementar el procés de gestió de conflictes.

Mediador/a veïnal

UC1041_3

Realitzar la valoració, seguiment i la difusió de la mediació com a via de gestió de conflictes

Mediador(a comunitari/a

UC1026_3

Incorporar la perspectiva de gènere en els projectes d’intervenció social

CORRESPONDÈNCIA DELS MÒDULS DEL CERTIFICAT DE PROFESSIONALITAT Mòdul del certificat

Hores

MF 1038_3: CONTEXTOS SOCIALS D’INTERVENCIÓ COMUNITÀRIA

50 h

MF 1039_3: PREVENCIÓ DE CONFLICTES

70 h

MF 1040_3: GESTIÓ DE CONFLICTES I PROCESSOS DE MEDIACIÓ

90 h

MF 1041_3: VALORACIÓ, SEGUIMENT I DIFUSIÓ D’ACCIONS DE MEDIACIÓ

80 h

MF 1026_3: IMPULS DE LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS ENTRE DONES I HOMES

50 h

MP 0169: MÒDUL DE PRÀCTIQUES PROFESSIONALS NO LABORALS

80 h

Durada d’hores totals del certificat de professionalitat

420 h

CAPACITATS I CRITERIS D’AVALUACIÓ DEL CERTIFICAT: Mediació Comunitària CAPACITAT NÚM. 1 • Identificar i descriure l’entorn de la intervenció on es duu a terme el procés de mediació:

Principals agents socials en el que es realitzarà la intervenció.

Interpretar els actuals contextos socioculturals que configuren les noves realitats socials.

Extreure informació de documents i estudis rellevants en mediació.

Analitzar la informació de la comunitat segons metodologies pertinents.

Registre d’informació segons protocols i procediments.

Recollir i registrar propostes de tots els agents dissenyats entre equip i agents comunitaris

CAPACITATS I CRITERIS D’AVALUACIÓ DEL MÒDUL: Mediació Comunitària CAPACITAT NÚM. 2 • Analitzar les necessitats i potencialitats de la població amb la que es realitza el procés mediador:

Determinar la recollida dels interessos dels diferents agents socials.

Partint de supòsits pràctics, identificar necessitats, possibles conflictes, problemàtiques, potencialitats de les parts, tenint en compte estudis i fonts d’informació.

En supòsits pràctics analitzar la informació recollida, establir procediments de presa de contacte amb les parts i justificar criteris de priorització de les intervencions proposades.

CAPACITATS I CRITERIS D’AVALUACIÓ DEL MÒDUL: Mediació Comunitària CAPACITAT NÚM. 3 • Difondre i informar als diferents agents de la comunitat sobre els resultats obtinguts

Analitzar normatives de confidencialitat de dades i codis d’ètica Realitzar un informe de recollida de dades en un supòsit pràctic, tenint en compte els aspectes útils pels diferents equips de treball del territori segons siguin facilitadors en la mediació i/o prevenció de conflictes.

Consensuar protocols per a l’intercanvi d’informació.

Devolutiva de la informació a la comunitat Implicar a la comunitat en la distribució dels informes dels acords assolits

CAPACITATS I CRITERIS D’AVALUACIÓ DEL MÒDUL: Mediació Comunitària CAPACITAT NÚM. 4 • Difondre o transmetre la informació recollida als equips i als agents socials de l’entorn:

Crear un document amb la informació generada que pugui utilitzar l’equip de treball.

Crear vies de comunicació i coordinació d’informació entre l’equip i els agents socials.

Canalitzar la informació a l’equip i agents socials i a les persones implicades

CRITERIS D’AVALUACIÓ DEL MÒDUL 1038_3: CONTEXTOS SOCIALS D’INTERVENCIÓ COMUNITÀRIA Identificar els principals agents socials de l'entorn en el qual es realitzarà la intervenció Interpretar els actuals contextos socioculturals que han donat lloc a la configuració de noves realitats socials.

Extreure informació procedent d'estudis i documents que sigui rellevant per a un procés de mediació.

Analitzar la informació existent de la comunitat a partir de les metodologies prèviament establertes.

Registrar la informació obtinguda segons els protocols i procediments establerts en el grup de treball.

Recollir i registrar els suggeriments de tots els agents a partir de les metodologies prèviament dissenyades conjuntament amb l'equip i els agents de la comunitat Determinar els paràmetres per a recollir i registrar els interessos dels diferents agents socials.

Partint d'un supòsit pràctic, degudament caracteritzat, identificar les necessitats, possibles conflictes i problemàtiques i les potencialitats de la població amb la qual es prevegi realitzar un procés de mediació, tenint en compte diferents fonts, com ara estudis sociodemogràfics, informació recollida en la població o altres.

CRITERIS D’AVALUACIÓ DEL MÒDUL 1038_3: En un supòsit pràctic de mediació degudament caracteritzat: - Analitzar la informació recollida.

- Establir procediments de contacte amb agents socials de l'entorn - Establir i justificar els criteris de priorització de la intervenció.

Analitzar els diferents aspectes que regeixen les normatives de confidencialitat de dades i els codis ètics pertinents.

En un supòsit practico degudament caracteritzat, elaborar l'informe de les dades obtingudes, contemplant aquells aspectes que poden ser d'ús per als diferents equips de treball existents en el territori, tenint en compte els aspectes facilitadors de possibles intervencions de mediació o de prevenció de conflictes.

Realitzar i consensuar amb els equips de treball els protocols per a intercanvi d'informació.

Retornar l'informe a la comunitat, seguint els procediments establerts en l'equip de treball.

Implicar la comunitat en la distribució dels informes que documenten els acords aconseguits a través del procés de mediació.

Crear un document que contingui la informació generada perquè pugui ser utilitzada per l'equip de treball.

Crear vies de comunicació i coordinació amb l'equip de treball i agents socials per a intercanvi de la informació.

Canalitzar la informació generada a l'equip de treball i als agents socials.

Canalitzar la informació generada als “informants” implicats en els conflictes.

DINÀMICA DE CONEIXEMENT EL TRESOR HUMÀ Coneixement del grup.

Full de recerca: 1.

Dues persones de llocs de naixement diferents al teu.

2.

Una persona que tingui el mateix passatemps que tu

3.

Aniversari el mateix mes que tu

4.

Dues persones que tinguin mascota/es.

5.

Dues persones que tinguin fills/es

6.

Una persona amb qui comparteixis interessos musicals

TEMARI PROPOSAT EN EL MÒDUL: CONTEXTOS SOCIALS D’INTERVENCIÓ COMUNITÀRIA (1038_3) • 0. Conceptes previs introductoris • Ciutadania • Persona Usuària / Voluntària / Participant • Grup i tipologies de grups • Video: “Vecinoooo” (Paco León) • Participació Grupal o Col·lectiva • Vídeo: “Compañerismo” • Mediació: Principis i modalitats

TEMARI PROPOSAT EN EL MÒDUL: CONTEXTOS SOCIALS D’INTERVENCIÓ COMUNITÀRIA (1038_3) • 0. Conceptes previs introductoris • Comunitat: Article i debat • Mediació Comunitària • Diagnòstic social • Article: Diagnóstico Social en el TS : Conceptos claves y metodologia • Treball de recerca Notícia i diagnòstic

TEMARI PROPOSAT EN EL MÒDUL: CONTEXTOS SOCIALS D’INTERVENCIÓ COMUNITÀRIA (1038_3) • 1.Tècniques d’Investigació en la Intervenció Social: • 1.1: Mètodes i tècniques per la obtenció d’informació (qualitatives i quantitatives) • Observació, desenvolupament d’enquestes, gestió de documentació associada.

• 1.2: Aplicació de mètodes i tècniques per l’anàlisi de dades.

• 1.3: Procediment de presentació de resultats • Fitxa d’identificació, registre d’entrevista, informes socials i de seguiment.

• 1.4: Procés d’investigació social: • Fases i nivells d’investigació: descriptiu, classificatiu i explicatiu.

• Investigació social: organització treball, disseny investigació, treball de camp...

TEMARI PROPOSAT EN EL MÒDUL • 1.Tècniques d’Investigació en la Intervenció Social: • 1.5: Procés d’Investigació- Acció Participativa (I.A.P.): • Context, tipologies, aplicació de principis ètics, fases, procediments i instruments de recollida de dades.

• 1.6: Processos d’intervenció social: • Actuació en la intervenció social • Identificació de problemes, necessitats i demandes.

• Anàlisi de factores de risc i de protecció • Necessitats específiques de col·lectius vulnerables • 1.7: Aplicació de legislació sobre drets fonamentals

TEMARI PROPOSAT EN EL MÒDUL • 2. Processos d’anàlisi de població i institucions en la intervenció • 2.1: Procediments d’anàlisi poblacional: • Anàlisi padró i característiques sociodemogràfiques • 2.2: Processos sociològics: • Processos de socialització i identitat social • Identificació de claus socials i culturals.

• Identificació de codis d’interpretació de les claus socials • 2.3: Aplicació dels valors de la intervenció social: • Característiques, funcions dels valors socials i el respecte a les diferències

TEMARI PROPOSAT EN EL MÒDUL • 2. Processos d’anàlisi de població i institucions en la intervenció • 2.4: Societats Plurals i Diversitat Cultural • Minories ètniques i societats plurals • Claus culturals • Prejudicis, discriminació.

• Marc normatiu i drets i llibertats d’estrangeria • 2.5: Actuació de les institucions socials en la intervenció social: • Identificació d’institucions públiques i privades.

• Context d’actuació comunitària i organització • Funció social de les institucions

TEMARI PROPOSAT EN EL MÒDUL • 3. Gestió de la informació en la intervenció social • 3.1: Processos de comunicació • Tècniques i nivells de comunicació • Habilitats en processos de relació i comunicació • Barreres en el procés comunicació • Aportacions de Programació Neurolingüística (P.N.L) • 3.2: Tècniques de relació aplicades a la mediació comunitària • Entrevistes individuals i grupals • 3.3: Tècniques grupals aplicades a la mediació comunitària • Gestió de les reunions per la conducció dels grups

TEMARI PROPOSAT EN EL MÒDUL • 3. Gestió de la informació en la intervenció social • 3.4: Gestió de les fonts d’informació: • Tipologia de fonts d’informació • Processos de recollida, transmissió i tractament d’informació.

• Anàlisi de reglaments de participació comunitària • Llei de protecció de dades

LECTURA ARTICLE: ¿Qué supondría, hoy y aquí, avanzar hacia una intervención social (de base) más comunitaria?

Fernando Fantova (2020) Publicat a Documentación Social (Setembre de 2020)

PUNT DE PARTIDA I CONCEPTES CLAUS

Conceptes previs que ens serviran per començar a entrar en matèria.....

CIUTADANIA

La ciutadania és l'estatus reconegut pels costums o la llei i que permet a una persona ser membre d’un estat. Una persona pot tenir ciutadanies múltiples i una persona que no té la ciutadania de cap estat es considera un apàtrida https://www.youtube.com/watch?v=0ho2Yh-nNyI

USUÀRIA/ VOLUNTÀRIA/ PARTICIPANT El condicionament i el valor de les paraules: • Persona Usuària: Es relaciona amb l’espai com a consumidor d’un servei del que n’espera i en demana una qualitat. La usuària entén la participació com a l’assistència a una activitat o l’ús d’un servei.

• Persona voluntària o participant: Té un grau d’implicació més alt, assumeix tasques segons habilitats, coneixements i motivacions, pot participar en nivells de presa de decisió en espais formals vinculada a col·lectius i/o entitats i disposa de legitimitat social i disposa d’un paper d’un cert lideratge en el territori

GRUP COM A COMUNITAT?

Grup: Pluralitat d’individus que es relacionen entre sí, amb un cert grau d’interdependència i interessos comuns Tipus de Grups: Primari, Secundari, de Referència, de Pertinença, Formal i Informal

CIUTADÀ, GRUP . COMUNITAT I PARTICIPACIÓ

Projecte “Cucs de terra: érem i serem” d’intercooperació al barri de Sants de Barcelona. Espai veïnal de Lleialtat Santsenca https://filadora.barcelonaencomu.cat/ca/projecte/cu cs-de-terra-erem-i-serem

• Vecinoooo”: Un corto de Paco León https://www.youtube.com/watch?v=DzMqy5KPVIk

PROJECTE VEÏNATGE I CONVIVÈNCIA: Consorci d’Acció Social de la Garrotxa

DIMENSIONS DE LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA

- Participació individual i col·lectiva: Experiències significatives de creació i apropiar-se d’espais i moments en l’àmbit cultural educatiu, ambiental, de lleure etc.

- Participació comunitària: Identitat col·lectiva i implicació en organitzacions - Participació política i institucional: Marc polític que dona sentit a la participació i instruments

Vídeo: “El Valor del Compañerismo: https://www.youtube.com/watch?v=AnSM63vhtXI

DINÀMICA DE CONEIXEMENT QUÈ CREC QUE ENS REPRESENTA? Defineix i argumenta al grup cinc trets característics de la teva província que la puguin representar (culturals, gastronòmics, històrics, etc...).

Compartirem els elements amb la resta de grup classe Treballarem i consensuarem una llista conjunta dels cinc elements essencials

MEDIACIÓ

“Si tú tienes una manzana y yo tengo una manzana, y yo tengo una manzana, e intercambiamos las manzanas, entonces tanto tú como yo seguiremos teniendo una manzana.

Pero si tú tienes una idea y yo tengo una idea, e intercambiamos, entonces ambos tendremos dos ideas” G eorge Bernard Shaw

Mediació: És una via de gestió de conflictes entre dues persones o més, que mostren la seva voluntat d’arribar un acord amb l’ajuda d’una tercera persona imparcial, anomenada mediadora: “És un espai de creativitat personal i social, una realització de ciutadania”

PRINCIPIS DE MEDIACIÓ - Neutralitat (imparcialitat, equidistància i equitat) - Compromís de confidencialitat (conveni verbal i/o escrit) - Respecte per les històries - Voluntarietat - Respecte - Reconeixement - Presència - Prudència

MODALITAT D’INTERVENCIÓ DE MEDIACIÓ COMUNITÀRIA PROCÉS DE MEDIACIÓ

DESCRIPCIÓ TIPUS

PERFIL PERSONES TERRITORI AFECTAT IMPLICADES Persones que tenen relació Espai privat: la vivenda a causa de la proximitat dels seus habitatges

EXEMPLE

Mediació Interpersonal

Conflicte veïnal per temes de convivència

Mediació Multipart

Conflictes públics: Ús de l’espai públic, instal·lació d’infraestructures

Multiplicitat d’actors: veïnat, comerciants, ajuntaments, empreses

Convivència en una plaça, instal·lació al barri d’una narcosala

Intervenció en Comunitats

Conflicte en una comunitat de veïns

Cercles de Pau

Conflicte a partir del comportament incívic d’un ciutadà o grup

Els veïns de la comunitat, Comunitat de veïns el seu president/a i l’administrador/a de finques Parts afectades Espai públic, equipaments, directament , part actora espai privat comunitari. del comportament incívic , persones properes a totes dues parts

Barri, districte, plaça, mercat etc.

Televisió o música que molesta, festes nocturnes en un pis...

Impagaments, canvi de president, reformes de la teulada, instal·lació d’un ascensor Macrobotellots en una plaça, grup que fan ma ús del mobiliari del carrer

COMUNITAT La comunitat és l’espai en el què viu un grup de persones que comparteixen problemàtiques i necessitats semblants i que han desenvolupat certs vincles entre elles i relacions de pertinença al respecte del grup amb pervivència d’alguns elements comuns, com ara els costums,valors , idioma, cosmovisió, els rols i l’estatus social.

LECTURA I PROPOSTES D’ACTUACIÓ “Un parc públic deixa de ser un lloc de trobada de la diversitat per convertir-se en un lloc dels “altres” i de perill. Els robatoris són freqüents (bicicletes, pilotes de futbol, sabatilles, samarretes de marca etc.) El parc divideix dos mons entre els què podrien participar d’aquest espai públic. Els centres educatius a un i altre banda configures la mateixa fragmentació social, si no en els recursos reals, al menys a partir de la representació social d’un barri estigmatitzat com a residència de persones violentes i delinqüents, i l’altre com el barri de les “persones robables”. Ambdós es temen. També estan els mons d’aquells que s’autoexclouen d’ell.

Els nens d’una escola privada criden vers als altres, cap als avantatges d’una escola pública, a mode d’insult vers l’alumnat d’aquestes escoles públiques envers de les elitistes.

En els balls de les escoles , encara en les d’educació primària regeix el dret d’admissió que caldria anomenar-lo dret d’exclusió, protegit degudament per empleats de la seguretat privada contractats pels pares organitzadors del ball.

Però també apareixen uns altres, més “altres”: els veïns que demanen que els nens que esperen el tren de les 22h per tornar a casa seva, amb els cartrons que proveiran el seu sosteniment i cobertura de necessitats bàsiques, no romanguin en l’espai públic: el carrer, la plaça, el parc. En definitiva privatització de l’espai públic, privatització de la vida, recerca de l’igual o similar, desig d’eliminació de l’altre o el diferent”

CONFERÈNCIA: “La comunidad nuestro tercer cinturón de protección”

• https://www.ted.com/talks/la_comunidad_nuestro_tercer_cinturon_de_proteccion

Quan pensem què necessitem la intervenció dels professionals de la mediació comunitària?

MEDIACIÓ COMUNITÀRIA • MEDIACIÓ COMUNITÀRIA • Destinada a atendre els conflictes que es donin en el si de la comunitat.

• La comunitat exerceix una funció social importantíssima per trobar alternatives que facilitin la solució immediata dels conflictes, disputes, problemes que es generen en el seu entorn.

• Les causes de conflicte en una comunitat poder molt variades: la diversitat cultural, la convivència, al distribució de tasques, l’ús dels espais públics, el compliment de compromisos, l’obediència de les normes, el respecte al mobiliari etc.

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA DE CAPÇALERA Marc teòric i conceptual de referència: LLIBRE BLANC DE LA MEDIACIÓ A CATALUNYA Editat per la Generalitat de Catalunya (2010)

INTRODUCCIÓ AL DIAGNÒSTIC • Qualsevol intervenció parteix d’un diagnòstic de la realitat, d’un coneixement que ens permet saber quin és l’estat de la situació d’un fet o fenomen per a poder intervenir

• Quina importància pot tenir el diagnòstic en la intervenció comunitària?

EL VALOR DEL DIAGNÒSTIC SOCIAL

El diagnòstic social és el procediment pel qual es sistematitzen les dades i informació sobre la situació problema d’una determinada realitat, estudiant com s’ha arribat al punt actual i quines són les tendències o dinàmiques que en ella es manifesten” La base del diagnòstic és sempre un estudi o recollida de dades que, relacionant-se entre sí permet arribar a una síntesi i interpretació i s’anirà adaptant a les hipòtesis inicials tal i com vagi evolucionant la situació objecte d’estudi.

ESQUEMA D’ELABORACIÓ DEL DIAGNÒSTIC SOCIAL 1r nivell: Síntesi descriptiva: Síntesi descriptiva ordenada evolutívament. Interpretació i vivència que las persones tenen de la situació.

2n nivell: Anàlisi causal Es basa en la relació entre els factors i variables presents per atribuir causalitat relacional entre ells, dependències i independència entre les variables .

3r nivell: Evidenciar: Mostrar, a partir de las evidències existents, la naturalesa i essència de les necessitats socials presents, la interpretació de les seves causes i components.

4t nivell: Avaluació i pronòstic.

- L’avaluació tracta de conèixer las possibilitats de canvi i com afecten al canvi els elements presents.

- El pronòstic pretén avançar sobre l’evolució futura en funció dels factors existents.

CRITERIS PER UN BON DIAGNÒSTIC

• Processual i dinàmic • Precís.

Oportú

• Complex.

• Creïble i consistent.

Objectiu

• Contingent.

• Rigorós.

Vàlid

• Clar.

• Pertinent

Fiable

TREBALL SOBRE EL DIAGNÒSTIC SOCIAL LECTURA I REVISIÓ DEL ARTICLE: “Diagnóstico social en trabajo social: conceptos clave y metodología para su elaboración”.

Guadalupe Jacqueline Ávila Cedillo

EXERCICI PRÀCTIC SOBRE DIAGNÒSTIC En relació a notícies d’actualitat fes una selecció d’una notícia i estableix una proposta diagnòstica de la situació plantejada

1:TÈCNIQUES D’INVESTIGACIÓ EN LA INTERVENCIÓ SOCIAL Tota intervenció parteix del diagnòstic de la realitat , d’un coneixement que permet saber l’estat de la situació o fet per poder intervenir: Estat de la qüestió.

Metodologia : Forma en que la persona que investiga accedirà a la informació necessària per respondre als seus objectius d’estudi i/o intervenció.

ETAPES DEL PROCÉS D’INVESTIGACIÓ Etapa 1: DETERMINACIÓ DEL TEMA

Etapa 2: CONSTRUCCIÓ DEL MARC TEÒRIC (Recollida d’informació)

Etapa 4: DEFINICIÓ PROCÉS D’OBSERVACIÓ (Mètodes i tècniques)

Etapa 5: OBSERVACIÓ (Recollida de dades i treball de camp)

Etapa 7: EXTRACCIÓ DE CONCLUSIONS

Etapa 3: DEFINICIÓ DEL TEMA (Definició d’hipòtesis)

Etapa 6: ANÀLISI DE LA INFORMACIÓ

1.1.TÈCNIQUES DE RECOLLIDA D’INFORMACIÓ Tècnica de recopilació d’informació: Conjunt d’eines i procediments a aplicar per obtenir dades sobre una realitat concreta. Cal tenir en compte la Llei de Protecció de Dades L’OBSERVACIÓ

L’ENQUESTA

Recollida de dades a través dels sentits per observar realitats i context.

L’observació respon a uns objectius de la investigació Observació estructurada/ no estructurada Pot ser descriptiva o sistemàtica (contrast d’hipòtesis)

Estudi d’un fet a través de variables relacionades.

Preguntes dirigides a un grup de persones (mostra representativa), L’enquesta permet aprofundir sobre aspectes concrets d’una realitat determinada.

GESTIÓ DOCUMENTAL

Anàlisi de suports documentals relacionats amb el tem.

Compilació sistemàtica de documents existents Recerca objectiva i segons finalitats Fonts amb reconeixement científic

1.1.TÈCNIQUES DE RECOLLIDA D’INFORMACIÓ Aprofundiment en aspectes de l’enquesta: - L’enquesta requereix un qüestionari pel registre i anàlisi de la informació.

Conjunt de preguntes ordenades segons les variables d’estudi.

- Formulació concisa i clara - Relacionat amb objecte d’estudi - Preguntes clares i de resposta senzilla - Evitar condicionants i judicis - Evitar ser molt extens - Preguntes per captar de nou l’atenció - Preguntes que evitin la resposta políticament correcta - Només preguntes necessàries.

TIPOLOGIA DE TÈCNIQUES DE RECOLLIDA D’INFORMACIÓ • Tècniques Qualitatives: Recullen significats i interpretacions dels actors socials, les seves definicions de la situació, marc de referència etc...

• Tècniques Quantitatives: Definició relacionada amb números i dades estadístiques

• Tècnica del Mètode Combinat o Triangulació: Ús de tècniques quantitatives i qualitatives combinades per la seva capacitat de complementar-se, que permet reduir la subjectivitat amb l’estudi o la formulació d’hipòtesis

DINÀMICA: POSEM EN ORDRE? • Pluja d’idees

Tècnica projectiva

Tècnica Delphi

• Fonts de documentació

Associació de Paraules

Enquesta

• Estadístiques

Registre de casos

Reunió

• Phillips 66

Panel

Grups focals

• Qüestionari

Estudi Òmnibus

Test

• Enquesta ad hoc

Mètodes mecànics

Observació

• Role- Playing

Enquesta

Entrevista

• Interpretació d’imatges

Registre de casos

Tècnica de la tercera persona

TIPOLOGIA D’ENFOCAMENTS DE LES INVESTIGACIONS Tot procés metodològic adquireix coherència dins d’un marc conceptual concret. Tipus d’enfoc en les investigacions amb les tècniques que s’hi relacionen: ∙ Investigacions Positivistes: Tècniques quantitatives , observació estructurada, enquesta o mostreig ∙ Investigacions Interpretatives: Mètode de triangulació, tècniques com l’estudi de casos, observació participant i externa i l’entrevista ∙ Investigacions Crítiques: Tècniques qualitatives, etnogràfics (descripció des de l’observació dels participants): entrevista, diaris, anàlisi documental, observació participant.

ENCÀRREC: ELABORACIÓ D’UN QÜESTIONARI Elaboració d’un qüestionari telefònic sobre temes d’actualitat. Tenim l’encàrrec institucional de poder conèixer quina realitat té el nostre municipi en relació als següents temes: -

Consum d’electricitat Addicció a pantalles en els joves Mitjans de transport Lleure en els infants i joves Solitud no desitjada en gent gran

GESTIÓ DE LA DOCUMENTACIÓ ASSOCIADA A LA RECOLLIDA D’INFORMACIÓ Parlem de fonts d’informació i fonts de documentació i aquestes s’organitzen segons siguin primàries, secundàries o terciàries: ∙ Fonts primàries: Obres realitzades de primera mà ja sigui pel propi autor o extretes directament de la font original. ∙ Fonts secundàries: Són les que donen accés a fonts primàries, realitzades per tercers, però que fonamentaran la nostra investigació ∙ Fonts terciàries: facilitaran informació de com arribar a les fonts (catàlegs). Combina l’observació i la producció de dades .

DETECCIÓ DE LES NECESSITATS D’UNA INVESTIGACIÓ Existeix informació interna sobre el problema a analitzar

Utilitzar fonts externes

Existeix informació sobre font externes secundàries (públiques o privades)

Utilitzar fonts internes

Existeix informació suficient per resoldre el problema

Ús de les fonts externes secundàries

Ús fonts externes primàries

Existeix informació suficient per resoldre el problema

Disseny de l’estudi

FI

Font: Pedret i altres (2000) “La investigación comercial como soporte del marketing

FI

DINÀMICA: FOTOS EVOCADORES De les següents imatges quines us connecten amb la intervenció comunitària i la mediació comunitària?

Compartim les reflexions?

1.2 APLICACIÓ DE MÈTODES I TÈCNIQUES PER A L’ANÀLISI DE DADES •

Recollida d’informació

Transcripció d’informació

Com ho fem per recollir la informació ?

Quines tècniques podem utilitzar?

Organització de dades obtingudes

Classificació per poder analitzar-los

Quina relació hi ha entre el tipus d’investigació a realitzar i les tècniques que utilitzarem?

TÈCNIQUES DE RECOLLIDA D’INFORMACIÓ: Investigacions Quantitatives 1.

Les més utilitzades en investigacions quantitatives són la mesures de freqüència central les de dispersió: mitjana, mediana, variança, covariança i la desviació típica entre d’altres.

2.

Es treballa amb una població representativa (mostra).

3.

La interpretació de les dades suposa un ordenament lògic i facilita una explicació dels mateixos. Cal un rigor científic que ha de vertebrar tota la investigació de principi a fi . S’han de mostrar totes les dades encara que aquestes contradiguin la nostra hipòtesis inicial

TÈCNIQUES DE RECOLLIDA D’INFORMACIÓ: Investigacions Qualitatives 1.

En investigacions qualitatives les dades obtingudes van més enllà de la descripció i permeten una interpretació per tan es treballa fonamentalment el llenguatge, el que es diu o s’expressa i les conductes que ho mostren.

2.

Es pretén comprendre i entendre les significacions o les percepcions de les persones objecte d’estudi:

3.

L’anàlisi requereix temps i d’aquí la importància de la planificació i disseny previ de la investigació. En l’anàlisi es poden corregir alguns aspectes però el treball del camp ja està realitzat

1.3 PROCEDIMENT DE PRESENTACIÓ DE RESULTATS Cal com en tot procés un temps de disseny i s’ha de crear com una eina o material efectiu en el registre i localització d’informació. És un document flexible i podem anomenar fitxa d’identificació (1.3.1).

Cal tenir resposta a diferents preguntes que han generat l’estudi o investigació: ∙ Què passa?

Objectiu de la investigació?

A qui va dirigit

∙ Perquè passa?

Motiu o causa de la investigació

Com es resoldrà?

∙ Tècniques i metodologia Objectius a assolir?

Activitats per assolir els objectius

∙ Recursos, agents i actors. Problemes o dificultats existents

Avaluació de les accions

REGISTRE DE L’ENTREVISTA Registre d’entrevista (1.3.2) • Guió o registre de recolzament de l’entrevista: ∙ Nom de la persona entrevista ∙ Data de l’entrevista ∙ Persona entrevistadora ∙ Objectiu de l’entrevista ∙ Continguts a tractar durant l’entrevista ∙ Durada de l’entrevista ∙ Actitud durant l’entrevista (observacions) Marc Pachter: El Arte de la Entrevista: https://www.ted.com/talks/marc_pachter_the_art_of_the_inte rview?language=es

REGISTRE DE ENTREVISTA Nombre de la Institució Expedient núm.

Data

Hora

Departament Núm. Entrevista

Durada

Lloc de l’entrevista

OBJECTIUS DE L’ENTREVISTA …………………………………………………… …………………………………………………… ………………………………….

DESENVOLUPAMENT DE LA ENTREVISTA …………………………………………………… ……………………………………VALORACIÓ: -

Actitud de la persona entrevistada.

Observacions entrevistador/a.

Autocrítica del procés seguit.

DINÀMICA ROLE- PLAYING Entrevista amb orientador/a laboral d’una persona jove que no ha finalitzat els estudis però vol incorporar-se al món laboral sense tenir massa clara la demanda: - Primera entrevista de presa de contacte - Entrevista de 20 minuts - Cal recollida d’informació i acords de l’entrevista

1.3 PROCEDIMENT DE PRESENTACIÓ DE RESULTATS (1.3.3.) Informe de seguiment: Implica la comparació respecte a una situació inicial prèvia a una intervenció o s’utilitza també com a finalització d’una de les fases de la investigació.

• Informe social: Un informe social és un document tècnic que serveix d’instrument de treball , ja sigui de diagnòstic o de tractament per a l’acció present i/o futura, en un context social determinat https://www.tscat.cat/download/web/2019/Mar%C3%A7/Recomanacio%CC%81%20col%C2%B7legial%20INFOR MES%20SOCIALS%20TSCAT.pdf

Tipologia d’informes de seguiment: - Informe social individual Informe social grupal - Informe social comunitari

INFORME SOCIAL INDIVIDUAL

INFORME SOCIAL GRUPAL La intervenció amb un grup ve determinada per la relació que mantenen els seus membres entre si i s’incorpora en aquest document informació complementària a l’anterior com: ∙ Dades relatives al grup: origen, tipologia, relacions, activitats, etc.) ∙ Formulació de demanda o problema del grup ∙ Percepció del propi grup de si mateixos i de les demandes o problemes que expressen

INFORME SOCIAL COMUNITARI Té una funció de diagnòstic i es fa abans o després de la intervenció realitzada sobre la comunitat. És una fotografia d’una comunitat localitzada en un espai i un moment concret

“El primer acercamiento a la trama social que los sujetos establecen en su vida cotidiana con relación a la satisfacción de sus necesidades. Para el trabajo social es el momento de los interrogantes, de las indecisiones producto del impacto de una realidad que desestructura y que muchas veces inmoviliza además es el momento de reflexión para establecer una estrategia de intervención porque es la instancia de búsqueda del SOBRE QUÉ de la intervención.” (Rozas, 2002:77).

INFORME DE SEGUIMENT COMUNITARI A quines preguntes responen els informes de seguiment comunitari?

• Què fem en el TSC? • Treballar les relacions entre els membres d’un determinat espai social, ja sigui un barri, un col·lectiu, una institució o un àmbit.

• Per què ho fem?

• Per millorar les condicions de vida i de convivència –el benestar quotidià– en aquell àmbit social.

TÈCNIQUES EL ELS INFORMES DE SEGUIMENT COMUNITARI La metodologia comunitària que s’acostuma a utilitzar és: ∙ Estudis de suports documentals ja existents (fonts primàries i fonts secundaries) ∙ Observació in situ de la comunitat ∙ Enquestes de mostreig ∙ Entrevistes a participants ∙ Suports gràfics

Vídeo dels processos participatius https://ajuntament.barcelona.cat/participaciociutadana/ca/com-es-pot-promoure-i-participar-en-un-proces-participatiu

MARC DE REFERÈNCIA DEL TREBALL SOCIAL COMUNITARI La intencionalitat de l’estratègia comunitària i els valors amb què treballa.

• La definició de la manera de fer junts: (mirada i metodologia comunitària) • La participació activa de tots els agents.

• Evolució i relació entre actors institucionals i comunitaris dels equips i serveis municipals, • La definició dels serveis públics de la política social com a promotors d’acció comunitària.

• Responsabilitat envers la competència pròpia de cada servei.

• L’anàlisi de dades i visions (diagnòstics compartits) com a punt de partida.

SEGUIMENT COMUNITARI I PROCESSOS PARTICIPATIUS Tipus de processos participatius : 1.

Processos de caràcter ambiental: diagnòstics ambientals, agendes 21 locals,…)

2. Pressupostos participatius 3. Processos cívico-educatius: pactes pel civisme, projectes educatius de barri o ciutat, etc.

4. Processos de caràcter comunitari: plans integrals i plans comunitaris en barris i processos per a col·lectius específics: immigració, joves o dones, per exemple)

RECERCA DE PROJECTES COMUNITARIS AMB VALOR AFEGIT • Recerca en petits grups de projectes comunitaris que penseu que puguin tenir un valor afegit interessant i novedós.

• Presentació del projecte i valoració del moment actual en el que es troba el projecte.

1.4: PROCESSOS D’INVESTIGACIÓ SOCIAL Investigació: Procediment reflexiu, sistemàtic , controlat i crític que té com a finalitat descobrir, descriure , explicar i interpretar els fets, fenòmens, processos o relacions que es donen en un determinat àmbit de la realitat.

Tota intervenció social passa per una fases d’estudi previ i investigació social que atorgui efectivitat a l’acció a realitzar.

NIVELLS DELS PROCESSOS D’INVESTIGACIÓ SOCIAL Enfocament teòric per desenvolupar el seu propi marc conceptual:

Determinació dels objectius de la investigació: o Objectiu General: Proposa el que es desitja obtenir amb la investigació plantejada: meta i tema i població diana.

• Nivell Descriptiu (explica) • Nivell Classificatiu: ( ordena i quantifica) • Nivell Explicatiu: ( relació de causa-efecte)

o Objectiu Específic: Indica el que es pretén aconseguir en cada etapa de la investigació amb concreció temporal, temàtica i estratègica

DINÀMICA DELS GUANYS OBJECTIU: Es tracta d’aconseguir el major número de punts en petits grups o en grup total fent eleccions i combinacions de “X” i “Y”.

Cada parella actual com un jugador i cal fer deu tirades successives per parelles intentant aconseguir sempre els majors beneficis

Com guanyarem més? En petit grup o en grup gran?

JUGUEM!!!!!!!!.....

VIDEL EL PODER DE LA PARAULA Conferència TED TALK:

Resiliència el poder está en la palabra.

Teresa Falls

• https://www.diariodelmediador.com/2018/05/

FASES DE LA INVESTIGACIÓ SOCIAL DESENVOLUPAMENT D’UNA INVESTIGACIÓ 1. Concretar objecte d’estudi

6. Descripció del marc teòric (guia la investigació)

2. Definir els objectius de l’estudi (objectius generals)

7. Selecció de procediments, tècniques i fonts per l’obtenció d’informacions

3. Formular la/les hipòtesis

8. Aplicació de tècniques

4. Definir el problema de la investigació

9. Analitzar i interpretació dels resultats

5. Concretar els objectius en mesurables: específics: donaran resposta a la hipòtesis)

10. Presentació dels resultats i/o elaboració (Objectius d’informes

1.5 PROCÉS D’INVESTIGACIÓ – ACCIÓ PARTICIPATIVA (IAP) Investigació – Acció Participativa: El mètode proposa un mètode d’investigació combinant la teoria i la pràctica a través de l’anàlisi del context, categorització de prioritats, planificació, execució i avaluació

Epistemología sobre IAP: Origen naturaleza i validesa del coneixement.

Participativa Vida en societat

IAP

Acció Experiència

Investigació Ment Coneixement Chevalier & Buckles, 2013, pag.10

INVESTIGACIÓ ACCIÓ PARTICIPATIVA Punt de partida per la IAP Conscienciar a la comunitat de la pròpia realitat

Habilitats i capacitats per la presa de decisions

Compromís en l’acció transformador a

Tipologies d’IAP TÈCNICA

PRÀCTICA

EMANCIPATÒRIA (t+p)

INVESTIGACIÓ ACCIÓ PARTICIPATIVA

Principis ètics de l’IAP

Realitat, context concret, problemes motivadors, transformació realitat, aprenentatge continuat, participants = agents actius, superació de dicotomies, investigador neutral, aplicació, coneixement per la societat, canvi constant i esperit crític

Fases de l’IAP

Preinvestigació

Autodiagnòstic

Programació

Conclusions i Després de la propostes d’acció investigació

INVESTIGACIÓ ACCIÓ PARTICIPATIVA Quines tècniques faríeu servir si us encarreguessin un estudi d’investigació i acció participativa?

EXEMPLES D’INVESTIGACIÓ ACCIÓ PARTICIPATIVA

TÈCNIQUES DESTACADES D’IAP: SOCIOGRAMA

TÈCNIQUES DESTACADES D’IAP: ANÀLISI DAFO DEBILITATS Accions que es duen a terme i dificulten la convivència i la cohesió social Trets diferencials negatius de la comunitat educativa

AMENACES Elements externs que podrien ser dificultats o ocasionar problemes en el procés de millora de la convivència i la cohesió social

FORTALESES

OPORTUNITATS

Accions que es fan i que afavoreixen la convivència i la cohesió social Trets diferencials positius de la comunitat educativa

Elements externs que podrien ser avantatges o oferir possibilitats de millorar de la convivència i la cohesió social.

DINÀMICA Posem en pràctica l’anàlisi DAFO? Busqueu en petits grups, projectes

comunitaris que hagin aplicat l’anàlisi

DAFO en la seva investigació per

posteriorment compartir-ho en grup.

VIDEO: LA PEDAGOGIA DE L’OPRIMIT

https://isep-cba.edu.ar/web/2021/09/17/de-coleccion-paulo-fr eire-vida-y-obra-de-un-educador-popular/

1.6: PROCESSOS D’INTERVENCIÓ SOCIAL Comunitat: Un territori concret amb una població determinada que disposa de determinats recursos i que té unes determinades demandes.

Marco Marchioni

Elements de la Comunitat:

TERRITORI + POBLACIÓ + RECURSOS + DEMANDES

INTERVENCIÓ SOCIAL Intervenció Social: Conjunt d’acció dissenyades i planificades que donen resposta a un conflicte de necessitat i/o procés per resoldre problemes del sistema social. És l’acció professional sobre una situació problemàtica i orientada per un procés científic i metodològic amb finalitat de millorar la qualitat de vida de la població i comunitat

Procediment d’Intervenció Social ESTUDI DIAGNÒSTIC – PLANIFICACIÓ PROGRAMACIÓ – EXECUCIÓ – AVALUACIÓ (projecte/procés/resultats)

VÍDEO INTERVENCIÓ SOCIAL COMUNITÀRIA XXI Jornadas de Formación Familiar que en 2018 abordó el "Desarrollo Comunitario. Una herramienta para la inclusión" .

Marco Marchioni (1937-2020) • https://www.youtube.com/watch? v=WR7EmiCQCvA

INTERVENCIÓ SOCIAL Protagonistes de l’acció comunitària

1.

Institucions i Administracions (responsables de govern)

2.

Recursos Tècnics (Plans de desenvolupament comunitari)

3.

Població: (Ciutadania i organitzacions socials)

GUIES DE RECURSOS COMUNITARIS Per tal de poder dur a terme un treball en xarxa comunitari, és necessari primerament tenir coneixement no només de la llista de recursos disponibles, sinó de les relacions existents entre ells i el potencial d’intervenció que ofereixen.

Per això serà de gran utilitat l’elaboració d’una Guia de recursos comunitaris (Marchioni, 2002), on quedin recollits tots aquells agents que intervenen en la comunitat.

PROBLEMES I NECESSITATS EN LA INTERVENCIÓ SOCIAL

Intervenció Social

Necessitats i aspiracions

Reconèixer els problemes

Demandes

PIRÀMIDE DE NECESSITATS DE MASLOW

CLASSIFICACIÓ DE LES NECESSITATS Classificació de necessitats socials de George Bradshaw: Parla de les necessitats socials des de la perspectiva en que es fonamenten els judicis de valors: a)

Necessitats normatives (desitjables)

b)

Necessitats expressades o demanda (sol·licitud)

c)

Necessitats sentides o experimentades: (carència)

d)

Necessitat comparada

DINÀMICA: EL JOC DE LA NASA El teu/vostra tasca consisteix a classificar-los per ordre d'importància per a permetre a la tripulació arribar al punt de trobada.

- 1 Caixa de mistos

- 1 llanda d'aliment concentrat

- 20 metres de corda de niló.

- 30 m2 de seda de paracaigudes

- 1 aparell portàtil de calefacció.

- 2 pistoles del 45 1 llauna de llet en pols

- 2 bombones d'oxigen de 50 t.

- 1 mapa estel·lar de les constel·lacions lunars

- 1 bot pneumàtic amb C02

- 1 brúixola magnètica

- 20 litres d'aigua

- Bengales de senyals

- 1 maletí de primers auxili amb xeringues per a injeccions - 1 receptor i emissor de FM accionat amb energia solar

IDENTIFICACIÓ DE NECESSITATS I DEMANDES

∙ Demanda explícita: relació entre demanda i necessitat ∙ Demanda implícita: necessitat real que la persona no sap exposar. ∙ Demanda insatisfeta: molts problema però no hi ha demanda ∙ Absència de demanda: Quan la demanda la realitza una altra persona

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ FACTORS DE RISC INDIVIDUALS

Dificultat assumir responsabilitats.

Manca de normes i límits Manca d’autonomia i dificultat per presa de decisions

FAMILIARS

Relacions deteriorades o inexistents.

Estils familiars massa autoritaris o permissius

COMUNITARIS

Dèficits econòmics o socials Manca de vincles socials Delinqüència o marginalitat Drogodependències

FACTORS DE PROTECCIÓ Aspiracions de futur Intel·ligència emocional Habilitats socials Tolerància a l’estrès Relacions afectives sanes Regles clares i realistes Gestió pacífica de resolució de conflictes Hàbits saludables Relació positiva de veïnatge Integració i inclusió Recursos comunitaris Cohesió social al barri

DINÀMICA RECERCA PROTOCOLS DE PROTECCIÓ I POLÍTIQUES D’ACTUACIÓ Recerca en petits de protocols de protecció vers a col·lectius vulnerables i exemples de polítiques d’actuació al respecte

DETECCIÓ DE NECESSITATS ESPECÍFIQUES DE COL·LECTIUS SOCIALS VULNERABLES FACTORES D’EXCLUSIÓ Economia postindustrial i impacte sobre l’ocupació

Migracions del Sud cap a la UE Nous models familiars Nova estructura demogràfica

Sistemes de protecció social contributius

COL·LECTIUS EXCLOSOS Joves amb dificultats intenses d’inserció Adults parats de llarga durada

POLÍTIQUES PER AFRONTAR L’ EXCLUSIÓ laboral

Col·lectius de migrants Dones i mares soles Persones grans i persones en situació de dependència

Polítiques contra l’atur juvenil Polítiques per persones en atur de llarga durada Polítiques de rentes mínimes Polítiques de serveis socials

Sectors fóra del bloc de transferències/serveis del Estat de Benestar

Serveis socials insuficients

Funcionament excloent de mercat d’habitatge amb acció pública dèbil

Sectors sense accés a l’habitatge Col·lectius segregats en l’espai físic

Polítiques de vivenda social Polítiques de regeneració urbana

FONT: Análisi de los Factores de Exclusión Social. Fundación BBVA (2005) Joan Subirats i Humet (Dir.) Ricard Gomà Carmona y Joaquim Brugué Torruella (Coords.)

POBRESA I VULNERABILITAT • Pobresa: Es definida com la situació de carència , d’absència d’elements bàsics per la subsistència i desenvolupament personal.

• Vulnerabilitat és la probabilitat de patir aquesta situació de carència a partir de la manifestació de certs indicadors de risc: precarietat laboral, fragilitat o inexistència de xarxes de recolzament etc...

SERVEIS SOCIALS I SISTEMA CATALÀ DE SERVEIS SOCIALS

•Quin creieu que és el paper dels serveis socials en les polítiques socials actuals?

ELS SERVEIS SOCIALS Dins del sistema públic de protecció social, els serveis socials són un dels serveis competents en la detecció i cobertura de necessitats específiques.

El Sistema català de serveis socials constitueix el conjunt de recursos, prestacions, activitats, programes, objectes i equipaments destinats a l'atenció social de la població. Està integrat pels serveis socials de titularitat pública i privada de l'Administració de la Generalitat, de les entitats locals i d'altres administracions.

El Servei Bàsic d’Atenció Social consisteix en un conjunt d'accions professionals que tenen l'objectiu d'atendre les necessitats socials més immediates, generals i bàsiques de les persones, famílies i grups amb les següents funcions: ∙

Oferir informació, orientació, assessorament, treball social comunitari, detecció, prevenció i tractament social i educatiu.

∙

Fer propostes d'atenció a les persones i d'interès per a la comunitat, dissenyar programes d'actuacions socials i cooperar amb els altres serveis de la xarxa de benestar.

∙

Conèixer els recursos i les prestacions socials existents i informar i ajudar en la gestió dels tràmits.

LECTURA D’ARTICLE EN RELACIÓ A L’APORAFÒBIA Cortina, Adela. Aporofobia, el rechazo al pobre. Un desafío para la democracia. Barcelona: Paidós, 2017. 200 pp. http://www.scielo.org.co/scielo.php?script=s ci_arttext&pid=S0120-00622018000100199

1.7: APLICACIÓ DE LA LEGISLACIÓ REFERENT ALS DRETS HUMANS I ELS DRETS FONAMENTALS DE LA PERSONA EN ELS PROCESSOS D’INTERVENCIÓ SOCIAL La intervenció social es sustenta en els valors i principis que contemplen els Drets Humans, relatius a la dignitat de la persona, la justícia, la igualtat d’oportunitats i la participació social el respecte i l’autodeterminació.

L’any 1948 es signa la Declaració Universal dels Drets Humans com a “ideal comú per al què, tots els pobles i nacions han d’esforçar-se”.

PREGUNTA A DEBAT Per alguns estudiosos existeixen Drets Humans perquè satisfan necessitats bàsiques i caldrà preguntar-se si les necessitats bàsiques actualment es troben satisfetes?

CONSTITUCIÓ ESPANYOLA I DRETS FONAMENTALS En la intervenció social cal entendre a la persona, com un subjecte de dret i a la problemàtica o problemàtiques que presenta són vulneracions dels mateix i tots els programes, serveis, polítiques i assistències tècniques han de propiciar i promoure la implicació dels drets humans ja sigui en qualsevol de les esferes de l’ésser humà (educació, salut etc...)”

LECTURA ARTICLE Concepte de comunitat i acció social professional

Xavier Godàs (sociòleg i i polític català)

http://lleiengel.cat/comunitat-i-accio-social-professio nal/

2: PROCESSOS D’ANÀLISI DE POBLACIÓ INSTITUCIONS OBJECTE D’INTERVENCIÓ • 2.1 Procés d’anàlisi de les poblacions • 2.2: Processos sociològics • 2.3: Aplicació dels valors en la intervenció social • 2.4: Processos migratoris • 2.5: Actuació de les institucions en el marc de la intervenció social

DINÀMICA DEL BARÒMETRE DE LA CONFIANÇA Valoració individual i grupal del baròmetre de confiança de 12 items individuals i 12 grupals sent la primera la més important i la darrera la menys important OBSERVACIONS GRUPALS 1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

11.

12.

Caliu i amistat Comportaments agressius i destructius Poca integració i poc interès Domini i lideratge d’algun/s membres Entesa admirable Manca de suport Converses intranscendents Volcats en la tasca Amabilitat i cortesia Malestar Treball en procediments Discusions productives de la tasca

OBSERVACIONS INDIVIDUALS 1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

11.

12.

Amigable i cordial amb part del grup Vaig mostrar poc interès Concentrat en la tasca Vaig sentir-me criticat Vaig assumir lideratge del grup Vaig ser cortès amb tots els membres Vaig fer propostes desencertades Vaig ser poc proactiu Vaig acceptar fàcilment les propostes Em trobava a disgust Vaig tenir actituds inapropiades Vaig ser ben entès per tothom

DINÀMICA DEL BARÒMETRE DE LA CONFIANÇA Cal sumar les quatre primeres targetes individuals i grupals i sabrem la valoració que obtenim:

0- 4 punts: CONFLICTE

5-8: punts: ADAPTACIÓ

9-12 punts: DESACORD

13-16 punts: ACORD

2.1 PROCÉS D’ANÀLISI DE POBLACIÓ L’anàlisi demogràfic és un estudi de la població en relació a: ∙ Població: individus i famílies ∙ Estructura: distribució de la població segons característiques (sexe, edat etc...) ∙ Distribució de la població pel territori ∙ Variació: creixement o decreixement de la població

PADRÓ MUNICIPAL Padró municipal, tal i com el defineix l’Institut Nacional d’Estadística (INE), és el registre administratiu on consten els veïns del municipi.

Les seves dades constitueixen prova de residència en el municipi i del domicili habitual del mateix.

Tota persona que viu a Espanya està obligada a inscriure’s al Padró del municipi en el que resideix habitualment Les dades del padró que serveixen per les estadístiques són: ∙ Sexe, nacionalitat, lloc de naixement, data de naixement, lloc de residència , edat, relació entre lloc de naixement i residència.

2.2. PROCESSOS SOCIOLÒGICS L’ésser humà és un ser social, viu i es desenvolupa en grups i són molts els avantatges que té la seva existència social: - Aprenentatges primaris.

- Estratègies de supervivència i d’afrontament.

- Cooperativisme.

- Capacitat d’adaptació a noves circumstàncies i entorns etc...

LECTURA D’ARTICLE I REFLEXIÓ

“Hoy nuestra única certeza es la incertidumbre”. Sigmund Bauman.

La Contra de la Vanguardia 12 de gener de 2012

https://www.lavanguardia.com/lacontra/20120112/54244 283412/zygmunt-bauman-hoy-nuestra-unica-certeza-es-la -incertidumbre.html

PROCÉS DE SOCIALITZACIÓ

Procés de socialització Des del nostre naixement, normes, valors, patrons de conducta i culturals, rols, costums i representacions socials, que formen part de la societat i de la cultura concreta en la que vivim i ens desenvolupem els anem aprenent, entenent i interioritzant a través de la interacció.

La societat crea aquests propis sistemes de control social que pot ser: ∙ Control informal (crítiques, rumors, càstigs) ∙ Control formal (sistema judicial)

IDENTITAT SOCIAL La identitat social té una dimensió individual que permet el reconeixement d’un mateix com a ésser únic i irrepetible. Té també una dimensió social basada en percepcions mútues de pertinença en la interacció amb els diferents grups dels que forma part: família , amics, comunitat religiosa, estat etc....

A tall de conclusió, el medi cultural en el que vivim les persones, el lloc que ocupen en l’estructura social i les pròpies experiències que afronta en el dia a dia, influeixen en la nostra forma de ser, la nostra identitat social i la forma en la que perceben la realitat social.

Vídeo: Identidad https://www.youtube.com/watch?v=97HSsCrRS-8

TERMINOLOGIA RELACIONADA AMB PROCÉS DE SOCIALITZACIÓ • Cultura: Conjunt de coneixement, creences, art, moral, dret,, costums i qualsevol altre hàbit i capacitats adquirides per la persones en quan a membre de la societat.

• Normes Socials: Pautes apreses que guien el comportament i la forma de relacionar-se amb la resta.

• Valors: Qualitat que posseeixen algunes realitats, considerades béns, pel quan són estimables, ordenats jeràrquicament i amb consideracions positives i/o negatives.

• Creences: Enunciats que encara que puguin ser certs i puguin no estar verificats, les persones les donen per veritables.

• Rol social: Actituds, valors i conductes que s’aprenen el procés de socialització i que implica l’aprenentatge d’uns patrons de conducta associats a la posició en el grup al que es pertany •

VÍDEO Conferència Ted Talk: Cómo dejar de ser "buenos" para empezar a ser mejores.

Autora: Dolly Chugh

https://www.ted.com/talks/dolly_chugh_how_to_let_go_of_being_a_good _person_and_become_a_better_person?language=es

IDENTIFICACIÓ DE CODIS D’INTERPRETACIÓ DE LES CLAUS SOCIAL REFLEXIÓ Les representacions que adquireixen tot el que aprenem (valors, creences, normes, patrons etc.), que ens identifiquen amb el grup de pertinença ens marca com ens relacionem i per ordenar l’univers i la nostra guia d’acció: reducció en categories més operatives Conèixer els codis utilitzats en les representacions socials que la persones fa del món, dels fets i dels altres, ens permet aproximar-nos a la visió del món i entendre les relacions personals que s’estableixen.

2.3 APLICACIÓ DELS VALORS EN LA INTERVENCIÓ SOCIAL CARACTERÍSTIQUES DELS VALORS • Polaritat: Davant d’un valor positiu sempre tenim un d’oposat.

• Jerarquia: No tots els valors valen el mateix.

• Gradació: Intensitat que es dóna a cada valor.

• Infinitud: Idealització o finalitat aspirada en el valor.

• Dinamisme: Variables i canviants amb el pas del temps.

• Categorització: Capacitat de classificació dels valors.

2.3 APLICACIÓ DELS VALORS EN LA INTERVENCIÓ SOCIAL FUNCIÓ SOCIALS DELS VALORS Pertànyer a una col·lectivitat implica compartir uns valors comuns i el conjunt dels saber quer fan possible la participació activa en la vida social

Conclusions aplicabilitat social dels valors: • Reconeguts per una pluralitat de persones • Associats a satisfer necessitats col·lectives i de benestar comú • Tenen un component emocional i de pertinença (es defensen).

VALORS SEGONS LES DIMENSIONS DE LES PERSONES DIMENSIÓ PERSONAL

CATEGORIA

ANIMAL I INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL

Corporals

Salut, aliment.

Malaltia, fam.

Intel·lectuals

Saber, crítica

Ignorància, analfabetisme

Amor, passió, empatia, sensibilitat

Odi, egoisme, por, dolor, angoixa, insensibilitat

Individuals

Intimitat, consciència, individualitat

Dependència, alienació, egocentrisme, massificació.

Alliberadors

Llibertat, fidelitat, sobirania, emancipació

Esclavitud, passivitat, autoritarisme, dogmatisme

Morals

Justícia, veritat.

Injustícia, mentida.

Volitius

Voler, decisió, esforç, dinamisme

Indecisió, passivitat, mandra.

Socials

Família, festa, amistat, política.

Enemistat, guerra, individualisme, discòrdia

Ecològics

Muntanya, platja jardins, rius.

Contaminació, deixalles, armament.

Habitatge, cotxe, medicaments, vestit.

Barraquisme, consumisme, misèria

Bellesa, agradable.

Lleig, desagradable

Déu, oració, fe, espiritualitat

Ateisme, descreença, materialisme

Afectius

SINGULARITAT I LLIBERTAT DE DECISIÓ

OBERTURA O NATURALESA RELACIONAL

Instrumentals Estètics Religiosos

VALORS

ANTIVALORS

Font: CFGS Integració Social: Mediació Comunitària (2014)

VALORS I CODI DEONTOLÒGIC Els drets humans són inseparables de la teoria, els valors, l’ètica i la pràctica de la intervenció social i s’han de reflectir en el nostre sistema de valors: ∙ La vida com a principal valor en que es sustenten la resta de valors. ∙ La llibertat: dret a escollir la pròpia forma de vida ∙ Principis d’igualtat com a premissa de la justícia social

La Deontologia Professional regula els principis i valors pels que ha de regir-se l’exercici professional i exigeix respectar , acceptar i assumir com a propis els principis i regles ètiques que regulen i guien l’activitat professional.

Els valors en el context d’una professió es recullen en el Codi Deontològic és un recull d'un conjunt més o menys ampli de criteris, dictats per la deontologia amb normes i valors que formulen i assumeixen aquells que porten a terme correctament una activitat professional

REVISIÓ CODIS DEONTOLÒGICS PROFESSIONALS Codi Deontològic del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya https://www.tscat.cat/sites/default/files /TSCAT_codi_deontologic.pdf

CONDUCTA PROFESSIONAL DELS TREBALLADORS SOCIALS • Habilitats pel desenvolupament del treball • Mai participació en accions inhumanes • Actuar amb integritat empatia i atenció.

• No subordinar els interessos de la ciutadania als seus propis interessos personals • Deure d’autocura professional (espais de cura i supervisió d’equip) • Cuidar la confidencialitat de la informació i el secret professional • Assumir les responsabilitats professionals davant ciutadania, companys, organització i la llei.

• Foment del debat ètic • Rendir comptes davant de les decisions basades en consideracions ètiques • Generar condicions de revisió constant dels Codis de conducta professional.

VALORS I RESPECTE A LA DIFERÈNCIA En ocasions , valors personals i professionals entren en conflicte davant d’un cas concret i s’estableixen dilemes ètics.

Un dilema ètic és quan apareixen dificultats en fer compatibles funcions d’ajuda i funcions de control.

Què cal fer?

• Els valors no poden ser absoluts que marquin els nostres raonaments.

• Cal un esperit crític i una capacitat d’adaptar-se al context.

• Seria una incoherència considerar el respecte com un valor i qüestionar els valores de l’altre perquè no els tinguem incorporats com a tals en el nostre catàleg o ocupin un estadis més baixos en la nostra escala o rànquing

LECTURA I REFLEXIÓ “Mirades, posicionaments i conductes ètiques del treball social: algunes consideracions a partir de l’experiència “ Mercè Ginesta i Rey Revista de Treball Social núm. 199: pàgs. 78-85

file:///C:/Users/Casa/OneDrive/Escritorio/RTS%20199% 20ARTICLE%20DILEMES%20ETICS%20TS.pdf

DINÀMICA DELS DILEMES ÈTICS EN TREBALL SOCIAL

2.4: SOCIETATS PLURALS I DIVERSITAT CULTURAL:

Recordatori de Conceptes Introductoris • Cultura: Conjunt de trets diferents espirituals i materials, intel·lectuals i afectius que caracteritzen una societat o un grup social i que abasta, les formes de vida i les maneres de viure junts, el sistema de valors , les tradicions i les creences • Diversitat Cultural: Convivència i interacció entre diferents cultures en una mateixa societat partint del coneixement i el reconeixement recíproc entre totes.

• La mediació afecta al conjunt de la població i treballa temes preventius i el foment de la convivència. Aquestes actuacions estan orientades a promoure el reconeixement i valoració de la diversitat i la diferència com a factors que enriqueixen la comunitat i no com a amenaces o elements de distorsió

2.4: SOCIETATS PLURALS I DIVERSITAT CULTURAL:

Recordatori de Conceptes Introductoris Minoria ètnica: Conjunt de persones que comparteixen una identitat cultural pròpia, encara que viuen en una societat en la qual predomina un grup més extens i hegemònic. Una part important de la identitat cultural de les minories ètniques està associada a una territorialitat concreta Formes de construcció de la identitat • Identitat legitimada: Institucions dominants de la societat • Identitat de resistència: És l’altra cara de la moneda, en condicions d’inferioritat vers la cultura dominant.

• Identitat de projecte: Construcció d’una nova identitat per mitjans culturals propis

MULTICULTURALISME I INTEGRACIÓ • Multiculturalisme: Convivència de dues cultures o més en contacte en un mateix context

Models d’integració de la multiculturalitat: a. Assimilació: Població minoritària que assumeix marc de referència de la cultura dominant b.

Incorporació cultural : Subordinació de la cultura minoritària perdent independència (subcultura)

c.

Segregació: Separació de cultures (guetos)

d.

Extinció

e.

Adaptació o pluralisme: Relació des de la igualtat entre diferents cultures

f.

Fusió: Creació d’una nova cultural

DINÀMICA: QUADRATS Objectiu: Reconstrucció de quadrats

Creació de cinc petits grups

Cada grup té un sobre per construir el seu quadrat

Acabarem el joc quan cada grup tingui el seu quadrat construït

No es permet cap tipus de comunicació sols la cessió de material

2.5 ACTUACIÓ DE LES INSTITUCIONS EN EL MARC DE LA INTERVENCIÓ SOCIAL Els Objectius de les polítiques de serveis socials segons la Llei de Serveis Socials 12/2007 són els següents: • Detectar les necessitats personals bàsiques i les necessitats socials.

• Prevenir, atendre i promoure la inserció social en les situacions de marginació i d’exclusió social.

• Facilitar que les persones assoleixin l’autonomia personal i funcional en la unitat familiar o de convivència que desitgin.

• Afavorir la convivència social.

• Afavorir la igualtat efectiva de les persones, eliminant discriminacions per raó de gènere o de discapacitat o per qualsevol altra condició o circumstància personal o social arbitrària.

2.5 ACTUACIÓ DE LES INSTITUCIONS EN EL MARC DE LA INTERVENCIÓ SOCIAL • Atendre les necessitats derivades de la manca de recursos bàsics i dels dèficits en les relacions personals i amb l’entorn, evitant, si és possible, la institucionalització segregadora com a solució de les mancances esmentades.

• Assignar equitativament l’ús dels recursos socials disponibles.

• Promoure la cohesió social i la resolució comunitària de les necessitats socials mitjançant polítiques preventives i comunitàries a tot el territori; fer dels serveis socials un factor productiu essencial i generador d’ocupació de qualitat, i normalitzar l’activitat econòmica del sector.

• Promoure la participació, l’associacionisme, l’ajuda mútua, l’acció voluntària i les altres formes d’implicació solidària en els afers de la comunitat.

• Promoure la tolerància, el respecte i la responsabilitat en les relacions personals, familiars, convivencials i socials.

• Lluitar contra l’estigmatització dels col·lectius desafavorits atesos pels serveis socials.

LES SITUACIONS AMB NECESSITAT D’ATENCIÓ ESPECIAL • Discapacitat física, psíquica o sensorial.

• Malalties mentals i malalties cròniques.

• Discriminació per raó de sexe, lloc de procedència, discapacitat, malaltia, ètnia, cultura o religió o per qualsevol altra raó.

• Necessitat social, com les relacionades amb la manca d’habitatge o amb la desestructuració familiar.

• Problemes de convivència i de cohesió social.

• Drogodependències i altres addiccions.

• El fet d’haver estat víctima de delictes violents, un mateix o els familiars.

• Violència i delinqüència juvenils.

• Exclusió i aïllament socials.

• Vulnerabilitat, risc o dificultat social per a la gent gran, la infància i l’adolescència • Violència masclista i les diverses manifestacions de violència familiar.

• Urgències socials.

• Sotmetiment a mesures d’execució penal, propi o dels familiars.

• Condicions laborals precàries, desocupació i pobresa.

• Emergències socials per catàstrofes.

• Petició d’asil.

INSTITUCIONS I CONTEXT DE LES INSTITUCIONS DE L’ÀMBIT SOCIAL •

Intervenció Social: Acció Social que tracta de transformar les condicions existents de les persones en situació de desavantatge social o d’exclusió amb professionals d’entitats públiques i privades.

•

Institucions socials: Han de satisfer necessitats i interessos de persones i grups i que desenvolupen un sistema de valors, normes i creences

•

Nivells configuració: Estat / Comunitat Autònoma, administracions locals

També hi ha les Institucions privades amb finalitats socials (teixit social, societat civil, ONG’s) que funcionen amb independència, interdependència, optimització i creativitat en els recursos

LECTURA I REFLEXIÓ

“Crisis de la transmisión y declive de la institución” Francois Dubet

file:///C:/Users/Casa/OneDrive/Escritorio/RTS%20199%20 ARTICLE%20DILEMES%20ETICS%20TS.pdf

BUIDATGE DEL QÜESTIONARI ELABORAT Retorn dels qüestionaris presentats.

Buidatge del qüestionari Interpretació de dades.

Redactat de les primeres hipòtesis segons els resultats

3: GESTIÓ DE LA INFORMACIÓ EN LA INTERVENCIÓ SOCIAL • 3.1 Procés de Comunicació • 3.2: Tècniques de relació aplicades a la Mediació Comunitària • 3.3: Tècniques grupals aplicades a la Mediació Comunitària • 3.4: Gestió de fonts d’informació

3.1: PROCÉS DE COMUNICACIÓ Comunicació: Transmissió de senyals mitjançant un codi comú entre emissor i receptor

Llenguatge humà: Segons Noam Chomsky és un sistema discret perquè està format per un número d’unitats `bàsiques ben definides, les paraules i és il·limitat el número de combinacions i de l’ús possible d’aquestes unitats

COMUNICACIÓ VERBAL

Paraula (7%)

COMPONENTS DE LA COMUNICACIÓ Veu: tonalitat i inflexions (38%) COMUNICACIÓ NO VERBAL Cos i expressions (55%)

ENTREVISTA: Noam Chomsky

https://www.youtube.com/watch?v=lyi9KJian64

PROCÉS DE COMUNICACIÓ

ASPECTES DE LA COMUNICACIÓ

Funcions atribuïdes a la comunicació

• • • • •

Informativa: Motivació: Expressió d’emocions, sentiments, judicis.

Regulació i control Cooperació

Tipus de comunicació: •

Comunicació verbal (parlada)

•

Comunicació no verbal:

:

Un dels pilars de la bona comunicació és la retroalimentació

TOT MISSATGE PROPOSA UNA RELACIÓ De relació i de Continguts

Conductes que interfereixen

Acords en el contingut i en la relació

No escoltar amb atenció

Desacord en el contingut i en l’acord en relació

Centrar-se i concentrar-se en propi discurs

Acord en contingut i desacord en relació Desacord en contingut i relació

Desajustos en Comunicació Verbal i CNV No mostrar interès Diferències culturals Interrupcions, agressions, cridar, burles.

DINÀMICA: DICTAR UN DIBUIX

COMUNICACIÓ: “El vendedor de cepillos”

La Rana Gustavo y Coco: El vendedor de cepillos”.

Los Teleñecos de Barrio Sésamo https://www.youtube.com/watch?v=rD3BZ YY-GVw

3.1.2: DESENVOLUPAMENT D’HABILITATS EN ELS PROCESSOS DE COMUNICACIÓ L’escolta activa Més enllà del missatge perlat el mediador haurà de percebre els elements no verbals , els fets objectius , captar sentiments, que expressen i responen de manera que els implicats en el conflicte es sentin escoltats.

És escoltar amb tots els nostres sentits i tota la nostra energia deixant de banda possibles interferències Hi ha unes Regles bàsiques per l’escolta activa ….

3.1.3 BARRERES EN EL PROCÉS DE COMUNICACIÓ •

Barreres físiques

•

Barreres verbals o semàntiques

•

Barreres administratives

•

Barreres fisiològiques

•

Barreres personals o psicològiques

•

Altres barreres: prejudicis, suposicions , percepcions, emocions, filtratge.

PATOLOGIES EN LA COMUNICACIÓ Línies vermelles que no es poden sobrepassar en un procés comunicatiu adequat: -

Desqualificacions Incomoditat Manca d’interès Desacords entre contingut i relació Impenetrabilitat (enrocament) Discrepàncies de percepció Contraadiccions entre comunicació verbal i no verbal

3.1.4: APORTACIONS DE LA PROGRAMACIÓ NEUROLINGÜÍSTICA (PNL)

Richard Bandler i John Thomas Grinder (1975)

P: Aprenentatges adquirits com si el nostre cervell fos un programa d’ordinador.

N: Programes gravats en la nostra neurologia repartida per tot el cos L: Aquest programes es tradueixen en les nostres expressions verbals i no verbals PENSAMENTS

COMPORTAMENTS

EMOCIONS

COM ENTENEM LA PNL? Entenem la realitat (territori), condicionats per les nostres experiències personals, cultura, els nostres sentit.

Aplicats aquests filtres arriba aquest missatge al nostre cervell després d’haver: Generalitzat: “tot és….”, “això és un cotxe perquè jo entenc el cotxe com…”

- Eliminació: Captem sols una part d’informació d’aquesta realitat que es la que cadascú prioritza (barres o paisatge) - Distorsió: pensem què sabem sense evidencies -

Un cop al nostre cervell donem una explicació de nou aplicant aquests filtres de sortida

DINÀMICA: REDACCIÓ D’UNA QUEIXA

Redacteu una queixa sobre algun incident en el que us hagueu vist implicats en els darrers dies o setmanes i que podeu compartir amb el grup

INTRODUCCIÓ A LA COMUNICACIÓ NO VIOLENTA Propòsits de la Comunicació No Violenta segons Marshall Rosenberg

https://www.youtube.com/watch?v=B_NGm CzCfX8

COMUNICACIÓ NO VIOLENTA

La Comunicació No Violenta (CNV) és un mitjà per establir una connexió empàtica amb nosaltres mateixos i amb l’altre.

La capacitat natural d’escoltar amb el cor.

Dinàmica JECO

3.2:TÈCNIQUES DE RELACIÓ APLICADES A LA MEDIACIÓ COMUNITÀRIA Vídeo: “No descuides tus emociones, exprésalas de manera constructiva” Ted Talk de Artürs Miksons https://www.ted.com/talks/arturs_miksons_the_benefits_of_expressing_your_emotions_c onstructively?language=es

Les persones davant dels conflictes experimenten emocions (enuig, desconfiança ràbia…)

Cal treballar aquestes emocions abans d’iniciar el procés de mediació La principal habilitat d’una persona mediadora és el poder de la paraula.

ENTREVISTA INDIVIDUAL L’autora ens para de l’entrevista com una relació.

S’estableix una relació interpersonal Relació en la que cal un espai afectiu i conscient als sentiments per millorar la comprensíó de la realitat Entrevista també com a tècnica: amb objectius, finalitats, procediment PROCÉS: Acollida, Exploració, Intercanvi o aclariments i final o tancament

ENTREVISTES INDIVIDUALS Tipologies segons l’estructura

•

Entrevista no dirigida: conversa lliure en ambient distès

• •

Entrevistes semidirigides: Guió flexible Entrevista dirigida: Guió tancat i prefixat

Etapes de l’entrevista 1. Etapa prèvia: 2. Entrevista de presentació i clima de confiança (acollida) 3. Entrevista de primera fase (recollida d’informació) 4. Entrevista de segona fase (seguiment) 5. Final d’entrevista (tancament) 6. Després de l’entrevista

3.2.1 TIPOLOGIA DE TÈCNIQUES APLICADES A LA MEDIACIÓ COMUNITÀRIA

COMUNICACIÓ Escolta activa Reflectir Recollida informació Aportació informació

DRAMATITZACIÓ Role- Playing

SEPARACIÓ Apartats (curtes) Caucus (informació del procés mediació) Sessions individuals

RESTAURACIÓ COGNITIVA Interferència arbitrària Pensament dicotòmic Magnificació Abstracció selectiva

Ús llenguatge neutral

Personalització

Ús humor

Catastrofisme

Parafrasseig i resum Confrontar

EINES GENERALS DE LES FIGURES MEDIADORES Habilitats de comunicació : ● Domini llenguatge verbal i no verbal ● Escolta activa ● Empatia ● Habilitats d’interrogació (preguntes de confirmació, d’informació, comprensió, circulars, reflexió, estimulació) ● Alternança de torns de paraula ● Utilització de silencis ● Accions afirmatives (parafrasseig, resum, reenquadrament, història alternativa) ● Seqüència de preguntes (preguntar, escoltar, comprendre, reconèixer, reflexionar)

LECTURA I REFLEXIÓ “El Professional com a persona” Anna Viñas i Ester Fabregó Generalitat de Catalunya Departament de Benestar Social i Família Col·lecció Papers núm. 24 Barcelona (2012) http://envejecimiento.csic.es/documentos/documentos/vinias-pr ofessional-01.pdf

ENTREVISTA A NIVELL GRUPAL Context de discussió grupal i el protagonista fa de moderador: -

Conversa informal

-

Grup de discussió (mateix tema i diferents punt de vista)

-

Tormenta d’idees

3.3.TÈCNIQUES GRUPALS APLICADES A LA MEDIACIÓ COMUNITÀRIA

Dinàmica grupal: Eina de l’animació sociocultural que a través de la recreacions de situacions o l’ús del joc i intercanvi d’experiències, sentiments etc,, ajuda a l’assoliment dels objectius plantejats.

3.3.TÈCNIQUES GRUPALS APLICADES A LA MEDIACIÓ COMUNITÀRIA REUNIÓ Acció de compartir informació més de dues persones al mateix temps, matèria concreta i objectius comuns

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

TIPOLOGIES

MANEIG REUNIÓ

Informació Anàlisi situacions Presa de decisions Creativa Formativa Recollida informació Negociació

1.

2.

3.

4.

5.

6.

Preparació Convocatòria Inici Desenvolupament Tancament i Avaluació Confecció resums i acords

DINÀMICA: REUNIÓ DE VEÏNS Quedeu convocats a la reunió de veïns amb la següent ordre del dia: Lectura i aprovació de l’acta de la reunió anterior 2. Proposta de despesa d’arranjament de la façana segons llei ISO 3. Impagament de la comunitat 4. Incidents a l’escala i problemes de convivència 1.

a. b. c.

5.

Queixa pudors dels gats Sorolls dels veïns del segon pis Ocupació de l’àtic

Precs i preguntes

3.4 GESTIÓ DE LES FONTS D’INFORMACIÓ Font d’informació: Recursos i documents que difonen coneixements sobre una matèria concreta i satisfan una demanda d’informació

TIPUS DE FONTS D’INFORMACIÓ Escrites Audiovisuals Digitals

AUTORS DE LA INFORMACIÓ Organismes públics Organismes privats Entitats sense ànim de lucre

EXEMPLES Butlletins oficials d’Administracions Mitjans Audiovisuals Premsa Arxius, biblioteques Entrevistes

CRITERIS I ESTRATÈGIES D’ACTUACIÓ EN EL TRACTAMENT D’INFORMACIÓ ACCIONS DE TRACTAMENT Classificació i recerca 2. Eines de recollida d’informació 3. Política d’arxiu àgil i eficaç 1.

PROCÉS DE TRACTAMENT 1.

2.

3.

4.

5.

Recerca de fonts disponibles escollides Recollida d’informació Tractament d’informació Generació i aplicació de coneixement Comunicació del coneixement

LLEI DE PROTECCIÓ DE DADES

AUTORITAT CATALANA DE PROTECCIÓ DE DADES https://apdcat.gencat.cat/ca/inici/

3.4.5. ANÀLISI DE REGLAMENTS MUNICIPALS I REGLAMENTS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA L’article 9.2 de la Constitució Espanyola ja apunta que “correspon als poders públics promoure les condicions per la llibertat i igualtat de l’individu i dels grups en que s’integra siguin reals i efectives, remoure obstacles que impedeixin o dificultin la seva plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans a la vida política, econòmica cultural i social” https://www.reus.cat/serveis/processos-de-participacio-ciutadana

https://participa.reus.cat/processes/carrilet

MOLTÍSSIMES GRÀCIES PER TOT!!!!

ENS VEIEM AVIAT Estic a la vostra disposició: damiaformador@gmail.com