OPINIÓ COMPARTIDA NÚRIA GIBERT ÉS LA PORTAVEU DE LA CUP-PC | @nudenu
«LA DESOBEDIÈNCIA ÉS L’ÚNICA CLAU DE PROGRÉS»
L
a setmana passada van desnonar uns veïns de Sant Cugat. Ho vam saber de casualitat. La realitat asfixiant de la bombolla immobiliària és volgudament silenciada. I tot i que això és un tema que es mereix una columna i potser vàries, només m’interessa com a símptoma. Les administracions locals s’han quedat soles parant el cop de la desregulació caòtica i salvatge de l’habitatge. N’han parat el cop ètic i el del cos, acudint impotents a la verificació de l’imperi del benefici i el privilegi per sobre del propi dret a sostre. Diguin-li capitalisme. No és res nou el que passa amb els lloguers. Ho vam poder aprendre amb la PAH; cada administració en què hem dipositat representació i delegació s’ha vist lligada de peus i mans. Ha fet el ridícul en competències quan més se n’esperava. Balbucejos, pilotes endavant, més o menys pressupost en un i altra latitud de l’ordre. Seguint les normes, imperava el terror immobiliari fins que…fins que la PAH. Quan d’un en un, arribant a molts, es varen disposar a impugnar amb el cos, la norma. A dir prou i per sobre nostre. Només amb organització s’aturen els desnonaments ens han dit la PAH. I mil i una vegades la història, impacient, ens ho recordava. Ara que farà un any de l’1 d’octubre, la lliçó és molt semblant. Quan impugnes el poder, t’has de bastir de decència i justa causa, però no és un combat entre causes el que es lliurarà. El que realment estarà en joc, serà el poder, els privilegis. L’estructura fina i sofisticada construïda amb anys de generació de beneficis amb els marcs existents. La ‘money’. I com que és un combat desigual, no se’n pot esperar diàleg. Les classes populars ens ho podem permetre tot, menys fer el préssec, que dècades de ‘pringue’, no haurien de passar en va. No hauríem de basar cap dels nostres embats en la il·lusió de que el sentit comú pot arribar, perquè
no va de sentit comú la conversa, sinó preguntin al seu sindicalista de confiança. Això, però, és completament diferent amb els nostres: la gent. Pengin o treguin llaços. Votin què votin, diguin què diguin, són a la nostra banda del poder. I amb fraternitat i convicció es pot fer front a la gasòfia massiva inoculada i en aquests sentit Euskal Herria ha estat un far inspirador . Silenciar la injustícia és col·laboració. Però aïllar-la de les seves causes estructurals és perdre la batalla. Admetre els límits de cadascú (els personals, els legals) és completament necessari per entendre a què ens enfrontem a cada cas. Però mai aquests límits poden ser una excusa. En el cas l’habitatge, a un sector immobiliari molt poderós i imbricat amb els principals poder polítics de l’Estat. Per això, fer veure que no passa, per què no s’hi pot fer res o no s’entén la problemàtica, només fa gros i doblement dolorós el problema i a sobre, revela l’Ajuntament inútil fins i tot per acceptar els seus límits amb certa dignitat. La desobediència a normes obsoletes, que simplement no són ni consensuades ni tenen acceptació és el revulsiu necessari per a canviar-les. És el just dret a l’existència, existir per a millorar; impugnar vells ordres per a bastir-ne de millors. En aquest impàs, diuen, sorgeixen els monstres. Amb rostre feixista o identitari, per exemple. L’imperatiu d’aquest temps, d’aquest lloc, és no normalitzar la falta de democràcia formal i estructural que vivim. En què no se’ns permet construir noves normes, amb nous objectius, on no se’ns deixa defugir ser súbdits, on no se’ns deixa ni tan sols assenyalar qui no ens ho deixa fer, on no se’ns vol deixar ni tant sols pensar-ho. És un imperatiu higiènic enderrocar aquests ordres establerts. Només i sempre, el poble salva el poble.
PARTICIPA AMB LA CUP_ cupsantcugat.cat santcugat@cup.cat
Perquè no només creiem que les coses poden canviar, sinó que han de canviar, des de la Candidatura d’Unitat Popular de Sant Cugat animem els veïns i les veïnes de la nostra vila a participar en el nostre projecte, que a partir d’ara també és el vostre, i l’obrim a totes les persones i col·lectius que, des de l’àmbit local, treballem per construir un poble lliure i socialment just. Ja ens ho deia Vicent Andrés Estellés: “[...] No et limites a contemplar les hores que ara passen. Baixa al carrer i participa! No podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu!”.
InfoCUP REDACCIÓ, DISSENY I MAQUETACIÓ CUP SANT CUGAT CONTACTA AMB NOSALTRES santcugat@cup.cat 610 59 19 07
TROBA’NS A LES XARXES SOCIALS @CUPSantCugat Canal de Telegram: @CUPstc i a cupsantcugat.cat
SEU LOCAL Carrer de la Plana de l’hospital, 26. 08172 Sant Cugat del Vallès
TARDOR 2018
InfoCUP Butlletí informatiu de la CUP de Sant Cugat del Vallès
#3
#5
PROS
SIMARRO
Aniol
|
Marco
@aniolpros
@marcosz4 |
#2
#6
LLORENTE
ONTAÑÓN ROSÉS
Lourdes
@90marcosz
|
Antonio
@LourdesLlorente
#4
Joan
@antoniontanon
#1
Núria
GIBERT
@JoanRosesBassas
@Nudenu |
@lanudenu
“SEMBRAR, SEMBRAR SEMPRE. SEMBRAR A TOTS ELS SOLCS. SEMBRAR A TOTS ELS VENTS. SEMBRAR A LA LLUM, SEMBRAR A L’OMBRA. SEMBRAR INCANSABLEMENT. SEMBRAR FINS I TOT DAMUNT LES ROQUES. HEUS AQUÍ LA NOSTRA TASCA” Andreu Nin
“SEAN CAPACES SIEMPRE DE SENTIR, EN LO MÁS HONDO, CUALQUIER INJUSTICIA REALIZADA CONTRA CUALQUIERA, EN CUALQUIER PARTE DEL MUNDO. ES LA CUALIDAD MÁS LINDA DEL REVOLUCIONARIO.” Ernesto Che Guevara
“QUAN LA INJUSTÍCIA ES CONVERTEIX EN LLEI, DESOBEIR-LA ÉS UNA OBLIGACIÓ” Thomas Jefferson
“LES EINES DE L’AMO NO SERVEIXEN PER DESMUNTAR LA CASA DE L’AMO” Angela Davis.
“QUI NO ES MOU NO NOTA LES SEVES CADENES” Rosa Luxemburg
“EL PENSAMENT CRÍTIC SENSE ESPERANÇA ÉS CINISME, PERÒ L’ESPERANÇA SENSE PENSAMENT CRÍTIC ÉS INGENUÏTAT” Maria Popova
S
S
M
L
D
A
antcugatenc des que va néixer ja fa 40 anys tot i que potser es veurà obligat a marxar degut a l’ofec immobiliari. És llicenciat en història i actualment treballa de professor de Ciències Socials i Història en un institut de secundària de Montcada i Reixac. També ha treballat en el món de la cultura, el vi, els llibres, la restauració i de secretari de la CUP. L’Aniol participa del nucli de la CUP des de la seva creació a Sant Cugat l’any 2005. Anteriorment vinculat, a nivell local i nacional, a l’esquerra independentista en organitzacions com Maulets, l’Alternativa Estel, la Guitza o l’assemblea del Centre Social Okupat Torreblanca, impulsor de les primeres edicions del Correllengua i, quan el temps li ho permet, col·laborador de l’Associació Memòria Contra la Tortura.
empre havia estat interessat en els diferents temes que afecten a la societat però no va ser fins a les mobilitzacions del 15M que va començar la seva implicació en l’activitat política al municipi. Va participar des de l’inici de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i de l’Assemblea de Joves de Sant Cugat (AJSC) i d’ARRAN. Actualment participa del Casal de Joves okupat “La Xesca”, del Sindicat del Llogaters i de la CUP Sant Cugat. En Marco té 28 anys i fa 25 que viu a Sant Cugat. Tot i haver iniciat estudis d’arquitectura va passar a educació social per fer d’aquesta disciplina la seva professió. Actualment treballa d’educador en un espai municipal per a adolescents al barri d’Hostafrancs de Barcelona.
are de dos fills i amiga humana d’un gos despistat. Llicenciada en dret i estudis d’especialització en mediació familiar, violència de gènere i jurisdicció de menors, i té despatx propi a Sant Cugat. Va ser membre de la Fundació Alba d’ajuda a drogodependents, va col·laborar a la Comissió Jurídica de la PAH de Sant Cugat, va formar part de la Comissió de Torn d’Ofici del Col·legi d’advocats de Terrassa i lletrada de l’Oficina d’Intermediació Hipotecària de l’Ajuntament de Terrassa. És la presidenta del Club Karate Sant Cugat, esport que també practica, i va presidir la Coordinadora d’Entitats Esportives del 2010 al 2012. Va començar a participar de la CUP en l’anterior campanya de les municipals incorporant-se a la llista, i des del juny de 2017 és regidora de la CUP-PC.
’Antonio té 55 anys i porta casi mitja vida vivint a Sant Cugat. És doctor en Història, professor universitari de l’Escola Massana de Barcelona (UAB) i director de la revista d’art polític i cultura crítica situaciones.info. Militant del Procés Constituent (PC) de Sant Cugat des del seu inici, participa de diverses tasques de la coalició CUP-PC, com són en el Consell de Barri, Consell del Teatre Auditori i Biblioteques, Consell de Cultura, entre d’altres. És un dels fundadors del “Memorial Manuel Vázquez Montalbán” Col·laborador de la Fundació Sant Cugat organitzant diversos cicles com “La ciutat a debat” o “L’art a debat”.
e 32 anys i florestà des del naixement, treballa de Tècnic de Participació a l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i de formador de Lleure per a entitats. Anteriorment va ser coordinador social d’ASDI (entitat pro-persones amb diversitat funcional). És un dels membres impulsors del Bloc Florestà, investigat pels talls de la vaga del 8 de novembre del 2017 i membre del Senglar Cultural. Va iniciar la seva militància a la CUP a les darreres municipals i n’és el representant al Consell de Barri de la Floresta. Va col·laborar en l’impuls del procés participatiu d’assignació dels diners de lliure disposició del Consell. És llicenciat en Ciències Polítiques per la UAB.
Presentem un equip i un projecte col·lectiu de governança.
TENIM LES GANES, LA FORÇA, L’EXPERIÈNCIA I
ESTEM A PUNT
mb 34 anys i natural de Gràcia, va venir a viure a Sant Cugat amb 12 anys. Ha fet estudis de Filosofia i laboralment té experiència en diversos àmbits especialitzant-se en els darrers anys en la gestió cultural. Forma part del consell de redacció de la revista Catarsi. Actualment és la portaveu de la CUP-PC i cap de l’oposició al consistori. La seva primera experiència en l’associacionisme va ser a l’Escola d’Excursionisme del CMSC, com a nena i després com a monitora. En l’àmbit de l’activisme, ha passat per Maulets, va formar part del Casal Popular La Guitza, l’Assemblea Popular per l’Habitatge, l’Alternativa Estel en l’àmbit estudiantil, en el projecte d’acompanyament de Drets Humans a Colòmbia International Peace Observatory, de les Festes Populars Alternatives i és sòcia de Cal Temerari. Participa en el projecte de la Unitat Popular des de ja fa anys, i l’any passat va ser membre del Secretariat Nacional de la CUP i portaveu de la organització. Del seu pas per l’ajuntament en destaca les aportacions fetes en matèria de radicalitat democràtica i la feina de llums i taquígrafs realitzada des de la oposició. A nivell personal, li agrada passar temps amb els seus amics i estimats, la música negra i la literatura.