INFOCUP
2
PARTICIPA AMB LA CUP cupsantcugat.cat santcugat@cup.cat
Perquè no només creiem que les coses poden canviar, sinó que han de canviar, des de la Candidatura d’Unitat Popular de Sant Cugat animem els veïns i les veïnes de la nostra vila a participar en el nostre projecte, que a partir d’ara també és el vostre, i l’obrim a totes les persones i col·lectius que, des de l’àmbit local, treballem per construir un poble lliure i socialment just. Ja ens ho deia Vicent Andrés Estellés: “[...] No et limites a contemplar les hores que ara passen. Baixa al carrer i participa ! No podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu!”.
CONTINGUTS 4/7
8/9
QUÈ HEM FET AQUEST TEMPS? Els regidors de la CUP Núria Gibert, Marco Simarro i Lourdes Llorente t’expliquen tota la feina feta durant aquests dos anys i mig.
VIST, SENTIT, PIULAT Les publicacions més destacades de les xarxes a Sant Cugat.
10
GENT DE VALLDOREIX
InfoCUP
Coneix el que estem fent a la vila de Valldoreix de la mà de Ferran Margineda, el nostre vocal a la Junta de Veïns.
CONTINGUTS CUP SANT CUGAT
ARRIBAR I PANDÈMIA
DISSENY I MAQUETACIÓ Diego Muñoz @Milvietnams
11
ENVIA’NS COMENTARIS, IDEES I PUNTS DE VISTA CONTACTA AMB NOSALTRES santcugat@cup.cat 610 59 19 07
12/13
TROBA’NS A LES XARXES SOCIALS @CUPSantCugat Canal de Telegram: @CUPstc i a cupsantcugat.cat.
14
15
Núria Gibert parla de l’impacte social de la pandèmia, i com s’hi ha fet front des de Serveis Socials.
10 ANYS DE CUP A SANT CUGAT Fa 10 anys que la CUP vam entrar a l’ajuntament de Sant Cugat. L’exregidor de la CUP Ignasi Bea fa un repàs de tots aquests anys.
CIUTAT RICA, CIUTAT POBRA. Francesc Colom, militant de la nostra assemblea, escriu sobre el Baròmetre Inclusiu i la pobresa a Sant Cugat.
LA CRISI INTERMINABLE La Comissió del Clima de la CUP Sant Cugat parla sobre l’emergència climàtica que estem vivint, i com cal replantejar-nos com a societat per fer-hi front.
3
febrer de 2022
EDITORIAL
QUAN HI SOM, AVANCEM El passat 15 de juny es van complir dos anys des que, empesos per la necessitat urgent d'un canvi a l'ajuntament i per les ganes encara més grans de convertir Sant Cugat en una ciutat més justa i sense desigualtats, vam entrar al govern municipal. No va ser una decisió fàcil, com tampoc ho han estat aquests dos últims anys en què han sorgit nombrosos reptes, pandèmia inclosa. Però a la CUP no hem vingut per fer les coses fàcils, sinó per trencar amb la dinàmica de poltrones i acomodament dels que manen des de fa molts anys. Així doncs, la decisió no surt de les ganes de governar per governar, sinó perquè enteníem que hi havia motius de fons que eren realment útils per a la ciutat: Hem donat un canvi de rumb a Sant Cugat. Després de més de trenta anys, hem fet un gir a l'esquerra a l'ajuntament, duent a terme polítiques dedicades a aconseguir una ciutat més inclusiva, on tothom tingui cabuda, en lloc del model de ciutat elitista que ens han volgut vendre. Així doncs, avui dia Sant Cugat pot presumir de ser una ciutat millor que fa dos anys en molts sentits. És una ciutat que treballa perquè es compleixin els drets de la seva gent, amb una manera de fer les coses més justa, oberta i decididament feminista. És també una ciutat que cada dia fa més passes cap a empoderar els santcugatencs a través de la participació en decisions sobre aspectes que afecten la seva vida. I finalment també és una ciutat més transparent, que vol trencar amb un passat de corrupció i mira endavant.
I si això ha estat possible, és gràcies en bona part al fet que la CUP formem part d'aquest govern. Perquè és sabut que quan la CUP hi és, avancem. Som garantia que no ens quedarem en la gestió i el dia a dia de l'ajuntament, sinó que treballarem per aconseguir canvis de veritat. Però com hem dit abans, nosaltres evitem fugir de l'autocomplaença, sobretot amb tota la feina que queda per fer. I és que no són pocs els reptes que afronta Sant Cugat. Seguim sent una de les ciutats més cares per viure del país i on la meitat de la població té problemes per pagar el lloguer. També hem de recordar la forta desigualtat de la ciutat, sense oblidar que la pandèmia i els seus efectes segueixen presents i que caldrà posar tots els esforços perquè ningú es quedi enrere i evitar que aquesta bretxa s'ampliï encara més. En aquestes pàgines trobaràs informació sobre el camí recorregut durant aquests dos anys i la feina que han fet la Núria Gibert, portaveu de la CUP-PC i tinenta d'alcaldia de Drets Socials, Igualtat, Ciutadania, Salut i Infància, el Marco Simarro, regidor de Participació, Joventut i Barris i la Lourdes Llorente, tinenta d'alcaldia de Transparència, Bon Govern i Municipalitzacions, cadascú des dels respectius àmbits. Però també tot el que volem fer durant els dos anys que queden. Perquè queda molt de camí per aconseguir un Sant Cugat per tothom.
Avui dia Sant Cugat pot presumir de ser una ciutat millor que fa dos anys en molts sentits. Una ciutat que treballa perquè es compleixin els drets de la seva gent, amb una manera de fer les coses més justa, oberta i decididament feminista.
INFOCUP
4
OPINIÓ
Feminisme per canviar-ho tot. Perquè no és el mateix dir-se feminista que fer polítiques feministes Núria Gibert
Portaveu de la CUP-PC i tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Igualtat, Infància i Gent Gran Fer polítiques feministes en l'àmbit municipal no vol dir posar la bandera lila o irisada en les diades assenyalades o tenir en compte la paritat. Evidentment aquestes són accions que donen visibilitat però no són suficients. El feminisme ens ha ensenyat que implica remoure consciències, fer trontollar les bases establertes i això és el que estem fent; remoure les entranyes de l'Ajuntament perquè la perspectiva de gènere estigui inclosa de manera transversal en cadascuna de les polítiques municipals. Una feina de formiguetes, poc visible massa vegades, però imprescindible per construir una forma de fer més justa. I què vol dir fer municipalisme feminista? Doncs vol dir fer polítiques municipals tenint en compte a totes les persones i també sent conscients de les estructures d'opressió que ens envolten. Una de les fórmules que estem posant en pràctica per poder aplicar aquesta mirada feminista de forma transversal és l'elaboració dels pressupostos amb perspectiva de gènere, de moment estem una fase prèvia de revisió i reflexió per tal de poder arribar a elaborar els pressupostos fent l'exercici de pensar si les accions que s'estan pressupostant tenen perspectiva de gènere o no. A nivell de transversalitat, un altre dels objectius amb què estem treballant té relació amb com es pensa i es dissenya la ciutat. Històricament s'ha fet massa vegades sense pensar en les necessitats reals de tota població. És per això que considerem indispensable revisar-les i millorar-les, pensar-les des de la mirada feminista atenent a totes les necessitats. Un dels exemples més evidents d'aquest urbanisme feminista fa referència a repensar tots aquells espais que s'han convertit en espais de por per a les dones, sigui per poca visibilitat o il·luminació. Per poder tirar endavant aquestes i d'altres propostes és indispensable tenir com a full de ruta el Pla d'Igualtat i LGTBI que acabem d'aprovar. Aquest document recull els objectius estratègics a abordar en matèria d'igualtat els 4 anys vinents, de la mateixa manera que es defineixen accions concretes per tots els eixos. L'elaboració del Pla ha estat molt participada, només en la fase de diagnosi hi han participat més de 400 persones i per definir tots els eixos i accions s'ha comptat amb la participació de molts serveis del mateix ajuntament. La garantia per tal que les polítiques feministes estiguin integrades al dia a dia de la pràctica municipalista és la transversalitat. És a dir, les polítiques de gènere no poden quedar relegades als serveis d'igualtat i feminismes, des d'aquests serveis evidentment caldrà liderar-les, però cal implementar-les des de tots els serveis i cal que la mirada de gènere s'inclogui i permeti revisar i repensar tot el que ja s'està fent.
Fet... Crear una taula d’emergència habitacional amb funcions executives i amb capacitat de gestió de casos de desnonament i d’altres emergències. Crear un fons municipal d’habitatge d’emergència, eines legals que en regulin el funcionament i dotar d’un servei que gestioni i assessori els casos de pèrdua de l’habitatge i el procés de recuperació d’aquest. Vetllar perquè cap col·lectiu quedi al marge de l’acció social, especialment sectors de població que no segueixen els canals habituals d’informació. Implementar als barris el transport a demanda. Incrementar els recursos a l’àrea d’igualtat. Donar serveis i recursos específics per a la detecció i recuperació de les dones i criatures que han patit violència masclista, allargar aquests serveis a les necessitats de les usuàries (es calcula que el cicle de recuperació és de 10 anys).
... i per fer. Crear noves promocions d’habitatge de protecció oficial, on tots els habitatges seran en règim de lloguer. Implementar la tarifació progressiva (pagament en funció de la renda) en totes les taxes i serveis municipals. Evitar situacions de pobresa energètica. Assegurar els subministraments bàsics d’aigua, gas i electricitat, seguint de prop i negociant amb les companyies de subministraments. Igualment, incrementar la dotació per la millora de l’eficiència energètica en col·lectius amb vulnerabilitat social. Pressionar a la Generalitat per a la construcció de la segona residència per a gent gran. Actualment en negociació. Elaboració dels pressupostos municipals amb perspectiva de gènere.
5
febrer de 2022
BARÒMETRE INCLUSIU El passat juliol, vam presentar el Baròmetre Inclusiu, que ens va oferir dades molt útils per saber quina és la realitat de Sant Cugat, que està lluny de la ciutat aparador que ens han venut durant anys. Tenim molta feina per fer, però no és una cosa que ens faci por, perquè sabem que estem construint un Sant Cugat per a tothom.
21,8%
El 21,8% de les llars de Sant Cugat no pot marxar de vacances ni una setmana a l’any.
9%
Sant Cugat supera la mitjana catalana en famílies amb moltes dificultats per arribar a finals de mes.
8%
El 8% de les llars de Sant Cugat no pot escalfar prou casa seva a l’hivern.
18,4%
El 18,4% dels santcugatencs està en risc d’exclusió social. 60%
El 60% de les persones pobres de Sant Cugat treballa.
17,6%
A Sant Cugat, l’atur juvenil és el doble que entre els adults
14% ATUR FEMENÍ
A Sant Cugat, l’atur entre les dones és un 5,7% major que entre els homes.
HABITATGE Una de les principals preocupacions de la gent de Sant Cugat és el preu de l’habitatge, i no podem dir que ens sorprengui:
49,7% 38,9% 1,79%
El 49,7% dels santcugatencs té problemes per pagar l’habitatge. De mitjana, una llar de Sant Cugat amb uns ingressos de 35.000 € anuals ha de destinar un 38,9% dels seus ingressos a pagar el lloguer. A Sant Cugat, només un 1,79% del parc d’habitatges és de protecció oficial, i molt poc sòl públic per a construir de nou.
PREU DE LLOGUER PREU DE COMPRA L'Oficina Local d'Habitatge és una nova oficina municipal amb l'objectiu d'unificar tots els serveis que ofereix l'ajuntament de Sant Cugat en relació amb l'habitatge, perquè trobis tot el que necessites en un sol punt. Per fer front al problema anterior, l'oficina ha impulsat un servei de mediació que en el seu primer any ha atès 87 expedients:
INFOCUP
6
Fet... OPINIÓ
El jovent ha de dir la seva
Nova distribució dels Consells de Barri. Hem passat de 5 a 6 Consells, adequant-los al creixement de la ciutat aportant més proximitat, més comunitat i més sentit de barri. Potenciar i referenciar el servei de joventut, dotant l’Oficina Jove de més recursos i impulsant els espais de joves als barris de la Floresta i les Planes. Nou model de pressupostos participatius de barri per incentivar els espais de debat ciutadà i de construcció de propostes compartides.
Marco Simarro
Regidor de Joventut i Participació i Barris Que el jovent és un col·lectiu que ha patit amb força les conseqüències de la pandèmia és sabut per molts. Es van tallar d'improvís les relacions socials, tota mena d'activitats a l'aire lliure i les trobades espontànies al carrer. Molts dels espais on el jovent acostumava a fer-hi vida van ser clausurats i, encara avui dia, es noten les conseqüències de les restriccions en el dia a dia d'aquest col·lectiu. De fet, i per a més inri, hem hagut de suportar amb no menys frustració i impotència com es criminalitzava tot un col·lectiu responsabilitzant-lo de la pujada dels contagis i de promoure actituds incíviques per allà on passaven. Parlar dels joves des de fora i sense un mínim d'empatia vers ells és la típica actitud paternalista molt present en la nostra societat. Ho hem vist arreu, als mitjans de comunicació i a les tertúlies, a les xarxes socials i, també, en segons quins discursos polítics. Doncs bé, els i les joves tenim/tenen tanta veu com qualsevol altre membre d'aquesta societat i tenim/tenen dret a posar sobre la taula les qüestions que ens/els afecten com a col·lectiu. Ens sobren incentius i motivacions, doncs, per plantejar espais de trobada i debat entre el jovent de la ciutat. És per això que aquest curs hem celebrat el primer Fòrum Jove de la ciutat. Un espai que ha de servir per reflexionar sobre aquells aspectes rellevants per als joves de la ciutat. En aquesta primera edició ens hem centrat en l'oci, el que tenim a la ciutat i cap a quines alternatives volem caminar. Sant Cugat sempre ha presentat mancances pel que fa a l'oferta d'oci per als joves i, de fet, mai s'ha mostrat massa interès al respecte des de la institució. Sovint, les propostes més innovadores d'oci juvenil les han plantejades entitats i col·lectius del poble mitjançant l'autoorganització. Doncs ara volem donar-li la volta a tot plegat i plantejar noves fórmules. A través d'aquest primer fòrum volem incentivar un espai de treball des del qual construir un programa d'oci juvenil ple de propostes alternatives al que ja coneixem. Hem de superar les fórmules d'oci lligades al consumisme i mirar una mica més enllà de la clàssica nit de festa. Pensar que els equipaments (tots!) de la ciutat poden ser més versàtils i en l'espai públic com a motor de propostes i iniciatives juvenils. L'oci és tot allò que pot passar durant el nostre temps lliure i, des del servei de joventut, volem procurar que aflorin propostes de tota mena. Que siguin els mateixos joves organitzats qui plantegi un nou programa d'oci per a la ciutat.
Nou pla local de Joventut que compta entre les seves prioritats facilitar la transició dels joves al mercat laboral, les alternatives d’oci, el feminisme i el foment de la participació, entre d’altres.
... i per fer. Continuar millorant el funcionament dels Consells Sectorials i de barri per convertir-los en espais generadors de les iniciatives i projectes proposats per les entitats, els col·lectius i la ciutadania que participa a títol individual. Assemblea ciutadana. Continuarem desplegant tots aquells òrgans de participació que empoderin el veïnat de la ciutat. A través d'aquesta assemblea oberta al municipi la ciutadania podrà aportar propostes concretes a treballar amb el consistori i, inclús, que passin pel plenari municipal. A partir del nou Fòrum Jove al voltant de l’oci alternatiu, generar una oferta estable de programació que reculli els interessos juvenils promovent activitats d’oci no basades en el consumisme i que tinguin com a objectiu fomentar la relació i cohesió social entre el jovent. Impulsar la participació dels centres educatius mitjançant tallers de participació amb els nens i joves de la nostra ciutat.
7
febrer de 2022
Fet... OPINIÓ
Transparència, Bon Govern, Innovació i Municipalitzacions. Molta feina per fer. Lourdes Llorente
Tinenta d’alcaldia de transparència, bon govern i municipalitzacions La transparència, el bon govern i les municipalitzacions, incloent-hi les àrees d'innovació i atenció a la ciutadania, són les àrees menys visibles de la nostra responsabilitat, però suposen un gran repte per transformar l'administració pública i fer-la més sostenible, fiable i útil. Que faci la vida més fàcil a la gent, oferint solucions i no més obligacions. Un Ajuntament honest, on el ciutadà trobi persones que l'acompanyin per fer més fàcil el seu projecte de vida, els diners es gastin en allò que és prioritari i els treballadors públics tinguin els drets laborals que els hi pertanyen, i que durant tants anys han estat ignorats i abandonats al terreny de l'arbitrarietat. On es tingui clar els drets dels santcugatencs - que no són "ajudes" - , i el llenguatge sigui entenedor i accessible. Les administracions han de funcionar com una maquinària àgil i innovadora, avançant-se a les necessitats de la ciutadania: té dret a una beca menjador? Pam, rep SMS al seu mail, fa clic, i beca concedida. Necessiteu fer un tràmit, però no podeu acostar-vos a l'Ajuntament? Pam, truca, li expliquen com fer-ho des de casa, i si ho necessita us atendran per videoconferència i us ajudaran a fer el tràmit que necessiteu. Vol saber què guanya un polític, ho trobarà al web, o en què s'han gastat els diners públics? Pam, accedeix al visor pressupostari i allà hi és. I si alguna cosa no està publicada, es demana a l'Ajuntament, que us donarà la informació, si la llei ho permet. Les necessitats bàsiques del ciutadà han de ser cobertes. No volem una ciutat on la gent no pugui quedar-se, sinó una que protegeixi i garanteixi els drets de tothom administrant els béns essencials amb la participació i control del ciutadà. Anem molt tard quan les grans empreses ja han llançat l'aigua a cotitzar a la borsa, les matèries primeres comencen a ser acaparades per corporacions o Estats, quan la gent ja no pot encendre la calefacció perquè no ho pot pagar. Millorar els processos administratius, digitalitzar l'Administració, garantir que els tècnics que estan altament qualificats puguin estar implementant solucions als problemes reals actuals i pensant en els que vindran, mentre es realitzen automàticament tots aquells tràmits que es puguin, per millorar la maquinària. Per això necessitem una àrea forta, potent, perquè el repte és enorme. En 4 anys no és possible ser aquesta Administració, però estem posant les nostres primeres pedres, amb obstinació, tossuderia i paciència.
Servei d’acompanyament a la ciutadania, i en especial a la gent més vulnerable per problemes tècnics, de capacitats digitals o per problemes de llengua, per fer tràmits digitals a qualsevol administració. Compareixença com acusació particular en el procediment del 3%, en la causa que es porta al Jutjat Central d’Instrucció de l’Audiència Nacional, en el que hi ha involucrades obres a Sant Cugat. Convocatòria pública per la renovació de la figura del Síndic Municipal, obrint la possibilitat de presentar candidatures a tota la ciutadania. Procés de municipalització la grua municipal enllestit, que es culminarà properament. Subministrament durant la pandèmia de tablets i accés a internet a tots els infants que ho necessitaven per poder seguir les classes online, i a les residències per tal que la gent gran pogués tenir un contacte visual amb les seves famílies. Convocatòries d’ajuts “en un clic”. Treballem les dades de sol·licituds de l’any anterior i les oferim de nou via SMS, simplificant el tràmit pel ciutadà i estalviant temps de tràmits i cues. Millorar el funcionament de les Oficines d’Atenció Ciutadana, prioritzant les dels Districtes.
... i per fer. Implantació de la Bústia Ètica (bústia de denúncies anònimes). Portal transparència. Internalitzar la neteja d’edificis municipals, dignificant les condicions de les treballadores i eliminant així un greuge històric i amb mirada de gènere. Municipalització de l’aigua, ara mateix en litigi judicial, i treballant per impulsar un canvi legislatiu al Parlament.
INFOCUP
8
LA PETITA CONTRADICCIÓ DE PLASMAR EN PAPER ALLÒ EFÍMER, ALLÒ QUE NOMÉS ÉS IMPORTANT FINS QUE EL DIT S’HO ENDÚ, QUE NO TÉ CAP SUPORT MÉ ENLLÀ DEL DIGITAL, HO IMMORTALITZEM POSANT-HO EN PAPER.
CUP SantCugat @cupsantcugat
Mentre hi ha qui defensa un model de ciutat caducat, impulsem una nova promoció d'habitatge públic, la primera de Valldoreix. 56 pisos de protecció oficial destinats a lloguer per a joves, perquè volem un #SantCugatPerATothom
Marco Simarro @MarcoSz4
Inicia un nou curs d'un consell de joves renovat, més ampli, més divers, més representatiu i més autònom que treballarà, entre d'altres, temes con la sobirania alimentaria! Endavant! Lourdes Llorente @LourdesLlorente
Jordi Borràs @jordiborras
Un partit “catalanista” amb l’expresident de la ultradrerana Somatemps i SCC. Un home que penjava vídeos apologetes del nazisme al facebook que gestionava. El mateix que va homenatjar l’Alzamiento Nacional a Gandesa l’any 2013. Bravo, @Pdemocratacat!
El municipalisme català en contra de la judicialització de la gestió pública de l’aigua . #SantCugat i el seu @ ajsantcugat defensem l’autonomia municipal per protegir un bé escàs i essencial per a la vida. @Guimpros "Quan la CUP entra a govern
pensava que 4 anys no són res per tirar endavant ni una quarta part del que voldries. Però passats dos anys, hi ha molta gent que em parla de la feinada que s'està fent a Drets Socials amb la
Arran Sant Cugat @ArranStCugat
Arturo Puente @apuente
Ese momento que le explicas a un familiar de fuera de Cat que aquí el castellano es una asignatura troncal más y que se da tantas horas como en el resto y te mira con una mezcla de incredulidad y de que lo dices para tranquilizarle. Algunos siembran desinformación y es corrosivo.
@Nudenu."
Núria #Ensvolemvives @Nudenu
Hora Bruixa @HoraBruixaStc
En marxa la primera Taula pels Drets Socials. Alta participació i ganes de construïr estratègies conjuntes i de ciutat contra l'exclusió social. Gràcies a tots els participants!
Davant l'auge de les violències masclistes, de veure com la majoria queden impunes, com les institucions no fan res per protegir-nos, nosaltres no ho tenim molt clar: AUTODEFENSA FEMINISTA i ORGANITZACIÓ. Avui, demà, el 25 de novembre i cada dia
25N | AUTODEFENSA FEMINISTA CONTRA LES VIOLÈNCIES MASCLISTES! En el marc del #25N,les #FemisAnticapisPPCC ens hem organitzat per formar-nos en l’#autodefensafeminista A Sant Cugat i arreu del territori, realitzarem tallers d'autodefensa feminista. Esteu totes convidades!
9
febrer de 2022
Cal Temerari @CalTemerari
Sindicat de Llogateres de Sant Cugat @LlogaterStCugat
natza farré @natzafarre
ahir. passeig de gràcia. paradeta per defensar el 25% de castellà a les escoles. recullen signatures. dona indignada parlant amb un altra dona. cridant: "te puedes creer que hay gente que habla en castellano y no quiere firmar?!" ella no s'ho pot creure. jo sí.
Eulàlia Reguant Cura @aramateix
Els #NextGeneration són la principal eina del capitalisme verd i digital i no és més q arma discursiva q té com a principal missió encotillar el futur d la classe treballadora. La no derogació d la reforma laboral n'és la primera conseqüència. Ahir en vam parlar al @parlamentcat
natza farré @freeannagabriel
TENIM NOU MARXANDATGE! Voleu una samarreta o una bossa? A què esperes?! Els dissenys els han fet persones dels col·lectius de Cal Temerari! Si voleu alguna cosa envieu un MD!
Tornem als carrers pel retorn de les exiliades. Per la llibertat de les preses. Per la fi de la repressió. Per l'amnistia. #FreeAnnaGabriel
Independència per canviar-ho tot! Ana Polo @anapolo___
algú pot comentar als d’spotify que música catalana no és un gènere gràcieeeeeees Laura Grau @inflowenser
#EtVolemACasa18F Sindicat de Llogateres de Sant Cugat @LlogaterStCugat
Demà, demà, demà Assemblea del Sindicat A les 19h a Cal Temerari. Us hi esperem! Hora Bruixa @HoraBruixaStc
és esperançador conèixer noies molt joves que (encara) no s'han sentit prou jutjades ni limitades com per deixar de ser elles mateixes, amb un discurs potentíssim i carregades d'energia però alhora: quin patir i quina ràbia el que els espera. Neusssi @neusssi
Senyors rics que van a l'espai i polítics que van a parlar de medi ambient amb jets privats però la culpa la tens tu, ciutadà/na, per comprar el paquet d'arròs amb l'embolcall de plàstic.
Gerry @gerryquerry
El Comitè ja està en marxa! I hem fet una exposició també per recordar tota la feina feta anys passats: vagues, manifestacions, xerrades,... Seguim! Visca la lluita feminista!
Vaig tard, però a mi m’agrada el twitter vestidets de flors, Txarango, Ginestà i happy flowers, perquè per tristeses ja tenim el món real.
EL DESNONAMENT DE LA VERGONYA s’ha suspès! La Carol, la Nuri i la Núria es queden. Des del Sindicat donem les gràcies a la gran onada de solidaritat rebuda, així com a les més de 40 entitats i col·lectius que s’han adherit al manifest contra el desnonament de la vergonya.
INFOCUP
10
OPINIÓ
El negoci de les zones verdes del Pla General Metropolità
Repàs de mocions Treballem per un Valldoreix per a tothom. Des de la CUP de Valldoreix també hem treballat durant aquests dos anys, i ho seguirem fent durant la segona meitat del mandat, per aconseguir una vila més inclusiva i oberta als veïns i veïnes:
Ferran Margineda
Vocal de la CUP a l’EMD de Valldoreix El PGM (Pla General Metropolità) es redacta l’any 1976 i vol ser l’eina de planejament urbanístic per unificar criteris a l’àrea de Barcelona i 27 municipis del voltant. També vol incidir en impedir la lliure especulació del sòl, duta a terme a partir de plans parcials. Aquests es feien a mida dels agents econòmics i immobiliaris i fins aquells moments només amb la creixent oposició d’unes joves associacions de veïns que s’empoderaven davant els abusos comesos. Aquestes, plantarien cara a la corrupció imperant, posant llum i al·legacions a milers de punts del nou pla, en veure que les reserves de zones 6 i 7, números amb què es qualificaven les zones verdes i els equipaments, eren insuficients. La resposta dels sectors econòmics i immobiliaris al PGM també va ser, per raons òbvies, frontista, en témer no poder fer més plans parcials i per l’aturada cautelar de les llicències d’obres durant el període de redacció (més de dos anys). Això provocarà una contundent pressió per anar canviant el redactat del Pla afavorint els interessos especulatius. Personatges influents, com el president de La Diputació de Barcelona, Juan Antonio Samaranch o representants de la banca com Ramon Trias Fargues, aconseguiran contenir les reivindicacions veïnals i redistribuir les zones verdes assignades a Barcelona per altres municipis. En aquest punt ens trobem amb unes zones verdes centrifugades des de la capital, moltes ubicades en terrenys privats. Aquesta nova distribució afavoreix a grans tenidors coneixedors de les zones afectades i del marc legislatiu, sabent que aquests terrenys de baix cost seran susceptibles a ser expropiats a preu de mercat. La Corporació Metropolitana de Bcn que havia d’assumir fer-se càrrec de les expropiacions ja no existeix i els Ajuntaments s’han d’empassar el gripau de fer-se càrrec de les compensacions amb risc de fer fallida mentre les actuals administracions supramunicipals competents donen l’esquena al problema. De mentre, tenim un degoteig de grans demandes d’expropiacions forçoses d’uns terrenys que són fruit de la mateixa trama especulativa realitzada a Barcelona. La CUP Sant Cugat, som del parer que cal posar llums i taquígrafs a la recerca de suposats fraus de llei o l’ús d’informació privilegiada en cada cas rellevant d’expropiació de zones verdes. I som contundents en pensar que els ajuntaments no poden sostenir una hipoteca que no podem pagar i que algú altre va signar quan el franquisme encara donava cops de cua.
Com que res és possible sense una vida digna, hem presentat mocions a la Junta de Veïns de Valldoreix per ajudar a garantir els drets que la fan possible. Com ara la salut, demanant que el CAP de Valldoreix obri tot l'any i no tanqui a l'estiu, i que l’EMD recolzi un model públic i de qualitat a les residències i en l’atenció a la gent gran. Així mateix ho hem fet amb l’habitatge, presentant una moció per garantir el dret a un sostre en condicions. Però per poder créixer és indispensable un entorn saludable i sostenible, per això hem presentat mocions a favor del producte agroalimentari de proximitat i en defensa del territori demanant la conversió del camp de Golf de Can Sant Joan en un parc interurbà i de rebuig a l’obertura de l’abocador de Can Balasc.
El Valldoreix que volem és un Valldoreix viu, on la gent pugui resoldre les seves inquietuds i reivindicacions a través de la participació ciutadana i on la democràcia participativa apropi veïns i institucions. Hem impulsat mocions de foment de la participació ciutadana així com de l’associacionisme entre el jovent de Valldoreix, sempre marcant-nos el camí a seguir.
Cal recordar que les institucions estan al servei de la població, i no al revés. I per això la transparència és indispensable, per explicar que s’està fent i rendir comptes quan sigui necessari. Hem presentat mocions de rebuig a la corrupció i hem demanat que es compleixin els acords aprovats durant la primera meitat d’aquest mandat.
11
febrer de 2022
ARRIBAR I PANDÈMIA. UNS APUNTS DES DE DRETS SOCIALS SOBRE QUÈ HA SIGNIFICAT I ON SOM AVUI
Núria Gibert
Portaveu de la CUP-PC i tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Igualtat, Infància i Gent Gran
E
stem cansats de la pandèmia. Farts, fastiguejats, esgotats. Però els efectes encara duren i possiblement duraran i per això cal per afrontar el futur que ve i entendre aquests efectes, malgrat les ganes de fer i parlar d’altres coses cal analitzar què ha passat. Algunes coses n’hem après i val la pena que aquests aprenentatges perdurin per a fer-nos dissenyar un futur millor, allò d’un món nou que era possible i que avui ja sabem que és necessari. El múscul públic és imprescindible. Quan tot falla però també quan no. En la darrera onada sociològica, els serveis socials han repetit amb la millor valoració d’entre tots els serveis municipals escalant 6 dècimes fins al 7,6. N’estic orgullosa, especialment de les professionals que han sostingut la ciutat tots aquests mesos, però sobretot perquè al capdavall la gent ha sabut valorar-les justament. Perquè la invisibilització de les polítiques socials no és innocent ni casual sinó que té a veure amb la invisibilització de la matèria que treballen; la pobresa, la desigualtat i la precarietat econòmica però també la vulnerabilitat per edat, identitat, gènere o context familiar. És una dinàmica de la nostra societat amagar les conseqüències d’un sistema econòmic ineficaç socialment i injust èticament, però és que a Sant Cugat a més, aquesta havia sigut una pràctica política sistemàtica i elaborada per tal d’esborrar de la ciutat qualsevol símptoma de política social empoderadora allunyada de la caritat. No hi havia ni rastre de les segones oportunitats ni de la xarxa de suport que ha de significar l’ajuntament a la ciutat -jardí de CiU. Per això aquest doble bravo, per una banda pel merescut reconeixement al servei per part de la ciutat i per altra la constatació que deixem de ser invisibles i per tant hem revertit una dinàmica simplement, elitista. Al «traje» de ciutat perfecte la COVID li ha trencat les costures. Perquè simplement era això, un miratge, i la realitat té molts defectes però té la virtut de la tossudesa. I malgrat que per alguna gent que vol fer carrera política la pandèmia és ja només una frase afectada que comença qualsevol discurs sobre voreres, per a aquest ajuntament i els de totes les ciutats ha significat el major repte que haguem entomat en les nostres vides. Realitat. A la nostra ciutat hi ha 13 residències i moltíssima gent que viu als barris de muntanya, que treballa en economia submergida, famílies monomarentals, gent que viu en infravivendes. Hi ha gent que es va quedar sense contacte amb el món exterior, sense ingressos, sense teràpia per als nens amb necessitats de salut mental, sense xarxa. Moltíssima gent va entrar a la bossa d’exclusió social i molts d’altres a la pobresa. Vam atendre -amb els mateixos recursos- a 10 vegades més persones, i això són deu vegades més expedients, 10 vegades més entrevistes, 10 vegades més trucades, 10 vegades més tot. ON CAURE QUAN NO SAPS ON CAURE O LES XARXES DE CURES QUE ENS CALEN Allò de les cures. En parlem sovint, però no sé si som
prou tenaços en posar-ho a l’agenda pública de les necessitats que cal conquistar urgentment. El motiu potser és perquè les cures, així dit, té un punt de massa abstracte que no sabíem identificar. El fet de la crisi sanitària ha portat el reconeixement immediat d’aquest concepte a causa de la seva desaparició temporal. A trompades hem constatat que les cures són tot allò més important. El que necessitem i el que els altres necessiten de nosaltres, sense sucre ni moralismes que ho apuntalin. Prosaic i real, necessitem cures, cuidados, sosteniment. El centre de dia on va el teu pare, o la residència, l’escola bressol, l’escola, els metges, l’accés a la informació, el seguiment terapèutic, el seguiment social, els reforços educatius per a infants amb necessitats diverses. Tot això va caure i de sobte va ser cristal·lí; no et salven de pandèmies l’IBEX 35 sinó allò amb què ens hem dotat entre tots per a cuidar-nos. Les xarxes públiques de cura que tenim són insuficients i imprescindibles, ras i curt. Imprescindibles perquè quan han fallat, moltes coses han trontollat i s’han disparat les violències, les malalties mentals, la claudicació en la cura dels dependents i un llarg etc. I insuficients perquè ara és més que pertinent qüestionar-nos si no podríem dedicar-los més temps de reflexió, més recursos, més millores i preguntar-nos més sovint si és suficient el que fem com a societat per a ser la millor societat possible. La millor societat possible no s’allunya massa en el nostre cap d’aquella que té cura de les persones majors, infants, persones vulnerables d’una forma material (recursos) i social (una estructura real). Per exemple és més que pertinent preguntar-nos com volem envellir? Aquests interrogants han de servir per a orientar les prioritats d’acció pública. PÚBLIC-COMUNITARI, LA COHESIÓ SOCIAL COM A REPTE. En el primer moment del confinament la principal preocupació i demandes que ens arribaven eren en relació l’aïllament: soledat que generava dificultats per anar a comprar menjar, per a anar a la farmàcia... I amb l’obertura de les limitacions va deixar pas a uns aïllaments més profunds com són el social i l’econòmic. El treball iniciat en aquest mandat en l’àrea de Drets Socials se sustenta entre molts d’altres principis en la voluntat d’un diàleg real entre la part pública i la comunitària. No és una qüestió de delegar responsabilitats sinó de reconèixer la potencialitat de la cohesió social entesa com tot allò que ens ajunta, ens defineix i ens fa més forts com a societat. Tot al contrari de l’individualisme, la competitivitat i l’aïllament. Són bàsiques aquestes realitats de cures de la ciutat; entitats, col·lectius, xarxes veïnals i de suport mutu que durant la pandèmia i després es van activar com nusos d’una xarxa autènticament de cures. D’aquest coneixement, reconeixement i col·laboració mútua en poden sortir grans fites i estic convençuda que aquest és un camí per a recórrer que donarà molts fruits a la ciutat.
El centre de dia on va el teu pare, o la residència, l’escola bressol, l’escola, els metges, l’accés a la informació, el seguiment terapèutic, el seguiment social, els reforços educatius per a infants amb necessitats diverses. Tot això va caure i de sobte va ser cristal·lí; no et salven de pandèmies l’IBEX 35 sinó allò amb què ens hem dotat entre tots per a cuidar-nos.
INFOCUP
12
1
2
3
3650 DIES... ...I ALGUN MÉS. E
l 22 de maig de 2011 la CUP de Sant Cugat, que s'havia presentat per primer cop a les eleccions municipals 4 anys abans, va aconseguir obtenir representació al ple. 7.76% dels vots i 2 regidors, en unes eleccions on CiU va aconseguir els millors resultats de la seva història, que van donar a Mercè Conesa una majoria absolutíssima. Després d'una campanya on vam destinar tots els nostres esforços, i que ens va deixar exhaustos, se'ns girava feina. Començava un nou front de lluita. Vam entrar a l'ajuntament amb l'independentisme en auge i amb una societat que patia els estralls de la crisi econòmica mundial iniciada el 2008. A la Generalitat, hi governava una Convergència liderada per Artur Mas, que es vantava de ser un govern business friendly i que feia retallades sense massa escarafalls. Unes retallades, però, que ja havien començat amb el govern Tripartit uns quants mesos abans. A final de 2011, Mariano Rajoy es convertia en president del govern espanyol. Bon part de l'activitat de la CUP, tant dins com fora del consistori, va centrar-se en la defensa dels serveis públics i la justícia social. La lluita contra la reforma laboral, el rebuig als desnonaments, l'oposició a la privatització del servei públic d'aigües, el suport a una sanitat pública en constant retallada, així com el suport als treballadors de la nostra ciutat que patien EROs periòdicament, van motivar gran part de la nostra acció institucional els primers mesos, sense oblidar l'aposta per unes finances municipals al servei de les persones i el suport al teixit associatiu santcugatenc. La qüestió nacional, evidentment, va ser una altra qüestió a la qual vam dedicar esforços. I vam veure, sense massa sorpresa, com els que feia poc que havien abraçat l'independentisme, ens censuraven mocions i impedien que les presentéssim al ple. Així, Convergència i Unió no va deixar que el ple votés les nostres pro-
Vam entrar a l'ajuntament amb l'independentisme en auge i amb una societat que patia els estralls de la crisi econòmica mundial iniciada el 2008. A la Generalitat, hi governava una Convergència liderada per Artur Mas, que es vantava de ser un govern business friendly i que feia retallades sense massa escarafalls.
postes per declarar Sant Cugat moralment exclòs de la Constitució Espanyola, censurar la monarquia espanyola (quan l'ara fugat a Abu Dhabi encara era el cap de l'estat) o declarar-nos territori lliure i sobirà. La crisi s'accentuava i l'anomenada "austeritat" i les retallades semblaven ser l'únic full de ruta pels governs d'arreu. La CUP va ser present a totes les mobilitzacions pels drets socials que van tenir lloc a la ciutat, i el 13 de novembre de 2012, la vigília de la vaga general convocada a nivell europeu, ens vam tancar a l'ajuntament per denunciar el segrest de la democràcia per part dels poders financers. A la nostra ciutat, els treballadors que patien expedients de regulació i precarietat laboral, a Delphi o a HP, van tenir el nostre suport ferm. Suport que, més enllà de traduir-se en participació a les mobilitzacions que convocaven, va cristal·litzar en un document de propostes per afrontar la crisi a nivell municipal. La segona meitat del mandat, ja adaptats a la dinàmica institucional i amb cada cop més coneixement del nostre municipi vam engegar la campanya "Capgirem Sant Cugat". Una campanya que, a partir d'assemblees obertes temàtiques que tenien la voluntat de sumar les propostes de totes aquelles persones que creguessin en la necessitat d'un projecte de municipalisme alternatiu al model que CiU havia desenvolupat durant prop de 3 dècades. Amb aquesta embranzida, i sumant cada cop més i més persones al nostre projecte, arriba un moment clau: l'aliança amb Procés Constituent. A principis de 2015, a menys de mig any de les eleccions municipals, des de la CUP vam constatar la coincidència de plantejaments i propostes amb els companys de Procés Constituent, un dels nous actors sorgits de la creixent indignació, de la reivindicació d'una democràcia real i del malestar
13
febrer de 2022
4
OPINIÓ
Sort que acabava el 22 de maig Ignasi Bea
Militant i ex-regidor de la CUP Sant Cugat
Cartells de campanya de les eleccions de 2011, 2015 i 2019. Els nostres caps de llista a les eleccions del 2019.
1/2/3 4
profund per una crisi que aprofundia en la socialització de les pèrdues mentre els de sempre feien negoci. L'aliança amb Procés Constituent, que es va presentar de cara a les eleccions municipals de 2015, i que segueix vigent avui dia, va confirmar el seu encert ben aviat: El 24 de maig de 2015, 4 anys després d'haver assolit representació municipal per primer cop, la candidatura CUP-Procés Constituent, amb el lema "Revolucionem Sant Cugat" va obtenir un resultat històric que ens va situar com a segona força a l'ajuntament amb 4 regidors i el 15.20% de vots. El creixent arrelament dels nostres postulats tindria una revàlida aquell setembre a les eleccions autonòmiques, on, de nou, el percentatge de vot santcugatenc va ser sensiblement superior a la mitjana catalana. Amb 4 regidors i el paper de líder de l'oposició, pels que manaven ja no érem aquells nois simpàtics amb samarretes reivindicatives, i aquell segon mandat a l'oposició va ser tens i complicat. El desenvolupament del procés sobiranista va impregnar bona part del debat polític, especialment a mesura que s'acostava el referèndum de l'1 d'octubre, en què vam participar activament. I mentre a nivell nacional començava la repressió implacable d'un estat profundament ferit per aquells que havien posat en entredit el seu control sobre el territori i la sobirania nacional, a nivell municipal ens preparàvem per a la següent fase de la batalla. Si el 2011 havíem despertat Sant Cugat i 4 anys després l'havíem revolucionat, ara el més lògic era apostar per governar. Aquest va ser el nostre lema de cara a les municipals de 2019, "Governa't". I, malgrat recular en nombre de vots i perdre un regidor, vam apostar per construir una majoria alternativa que posés fi a 32 anys de govern de Convergència, assumint totes les contradiccions i reptes que això implicava.
Deu anys, dos lustres. El temps passa i les efemèrides s'acumulen. Algunes, però, les recordem d'una manera més nítida o amb una estima especial. Recordo perfectament com, uns dies després de tot plegat, algú va dir que "sort que la campanya tenia punt i final". I recordo també pensar que, si la cosa s'allargava, no arribàvem. Potser el pas del temps, i el fet que ara ja sabem el desenllaç, ens fa perdre l'objectivitat. Però la realitat que recordo haver viscut és que aquell 2011 era el nostre moment. A les primeres municipals en què ens havíem presentat ja havíem obtingut un resultat digne, però allò no era suficient per tenir representació a l'ajuntament. A la CUP hi havia un grapat de gent que feia anys que picava pedra a Sant Cugat, sense aquell pòsit la història segur que hauria anat diferent. Però aquell 2011 a l'ambient es respirava sobiranisme -amb el cicle iniciat amb les consultes populars sobre la independència i després d'aquell 11 de setembre on vam veure més estelades juntes de les que havíem vist fins llavors- i la crisi econòmica iniciada el 2008 feia temps que causava estralls. Nosaltres sempre havíem dit -i pintat en moltes parets- "Independència i Socialisme", i ara aquell binomi per nosaltres indestriable cada cop tenia més acceptació. Les campanyes electorals engresquen, això és així. I tenir un objectiu clar, amb una data clara per a l'examen final, anima molta gent que no sempre té temps o motivació per dedicar temps a la política. Aquella campanya va començar, per nosaltres, molts mesos abans de les eleccions. I, indefectiblement, va començar amb un procés participatiu en què vam estar mesos debatent sobre la nostra ciutat i que es van traduir en un document de 125 propostes que duia per subtítol "Som diferents i estem impacients. Uns dies després de presentar-lo vaig assistir a un acte al claustre del monestir on intervenien persones de partits "d'esquerres" amb representació local. Al torn d'intervencions (on, evidentment, hi va haver "no tant preguntes com reflexions") un dels assistents es va aixecar i, brandant el tríptic on havíem resumit les propostes de la CUP, va dir "esto si que es de izquierdas de verdad". Aquell dia no va fer falta sopar. I se'ns anava afegint gent. Ara suposo que ja no passa res per dir que el 2007 les persones implicades en la CUP de Sant Cugat, entre les quals jo encara no hi figurava, cabien en una taula que respectava les mesures covid pel que fa al nombre de comensals. A principis de 2011, però, cada cop érem més i la sensació era que ho teníem tot de cara per aconseguir aquell 5%. El lema de campanya així ho deia: Despertem Sant Cugat. Ara és l'hora. Però, és clar, res estava fet. Amb el Terra Dolça com a oficina-magatzem, aquella primavera no vam parar de fer actes, presentar propostes, encartellar, i de difondre la idea per terra, mar i aire. A mesura que s'acostava la data de l'examen, els nervis augmentaven. I si no entrem? un 5% és molta gent, eh? Més de 1500 persones! I el diumenge 22 de maig un amic, responent per enèsima vegada a la meva pregunta "en traurem un, oi?", em va respondre: "un mínim". 2346 vots i un 7,76% després, l'11 de juny de 2011 es constituïa el ple municipal. A fora hi havia desenes d'indignats aportant caliu a la cosa. El Guim i jo vam arribar a l'ajuntament i vam intentar accedir a la zona reservada per membres del ple, familiars i convidats. Una regidora de CiU ens va dir que no podíem entrar, que allò estava reservat. Pensava que érem indignats.
INFOCUP
14
OPINIÓ
CIUTAT RICA, CIUTAT POBRA. Francesc Colom
Militant de la CUP Sant Cugat
E
l tòpic presenta Sant Cugat com la ciutat jardí, amb un preu de l'habitatge dels més alts de l'estat, i tot allò que hem sentit tantes vegades. El cert és que, darrere d'uns valors mitjans de renda s'hi amaga una realitat que res té a veure amb l'estereotip. És quelcom similar al que tantes vegades havíem escoltat en boca de l'enyorat Arcadi: com és d'inútil la mesura de la riquesa mitjançant el PIB, una senzilla mitjana que no serveix per avaluar el benestar. A principis d'estiu es van presentar les dades del Baròmetre Inclusiu de 2020. L'interès d'aquest recull de dades és que concreta, en xifres estadísticament vàlides, allò que per a molts era una intuïció: a Sant Cugat hi ha pobresa. Aquest recull rigorós i actualitzat de dades ens hauria de fer no només reflexionar, sinó reaccionar. Molts indicadors que posen negre sobre blanc la precarietat en què viu una part important dels nostres veïns i veïnes, amb l'agreujant que pràcticament totes les ràtios tendeixen a empitjorar respecte a l'anterior enquesta. Estem parlant de persones amb unes carències materials severes, que fa que s'hi pensin dues vegades abans de posar una rentadora, que no poden mantenir un mínim de temperatura adient a l'habitatge, que mengen carn o pollastre ocasionalment i que qualsevol despesa imprevista els posa en una situació límit. Aquest és el nivell de precarietat que tenim. Al seu costat, els embussos diaris de tot terrenys d'alta gamma. Sense comentaris. En qui es concentra aquesta pobresa? Doncs evidentment en els més febles: joves, estrangeres, amb un baix nivell d'estudis, desocupades (la meitat dels pobres aturats han perdut la feina arran de la COVID) i especialment en persones que no tenen un teixit familiar que els doni suport en cas de necessitat. Aquest univers de desigualtat, a més a més, no queda del tot reflectit en el Baròmetre, ja que no té en compte les persones que sense estar empadronades a la ciutat, s'hi desplacen cada dia, moltes d'elles dones que treballen en les cures i el sector domèstic, un dels més preca-
ris, opacs i on sembla que el compliment la llei (contractar) és una opció voluntària. Un altre aspecte que figura en el Baròmetre és el biaix geogràfic. La pobresa es concentra en determinats barris i és absent en altres àrees de la ciutat, reproduint un model de barris rics i barris pobres. Així doncs, el retrat de la pobresa a Sant Cugat és el retrat de l'exclusió en tots els àmbits: la procedència, el gènere, l'edat, el nivell d'estudis, la situació laboral, el model de família, el teixit social i el barri de residència. De llibre. La pandèmia ha empitjorat tots els indicadors però només això, un agreujament de situacions que ja existien. El nombre de persones ateses per l'Ajuntament i les entitats s'ha multiplicat per tres durant la pandèmia, però no partíem de zero. És doncs un error carregar a la pandèmia, que certament s'ha acarnissat amb els més febles, les situacions de pobresa que vivim avui. No era tot or el que lluïa en el que es presentava com el model català de ciutat intel·ligent, culta i feliç. El Baròmetre Inclusiu és un bany de realitat que es pot consultar a la web de l'Ajuntament i que és de lectura obligada si volem ser conscients de l'entorn on vivim. A tot això, què hi podem fer? Naturalment no ens resignem a ser capdavanters en aquesta característica intrínseca del capitalisme que és la desigualtat. L'acció de la CUP en aquest sentit té dos horitzons: a més llarg termini transformar les condicions per reduir la desigualtat, posant el focus especialment en el tema de l'habitatge, que és el problema més gran per a la major part de les persones amb pocs o mitjans recursos. D'altra banda, hi ha les situacions que reclamen actuacions urgents i que des que vam entrar al govern municipal hem millorat, hem implementat o es posaran en marxa properament, com pot ser les ajudes per anar a casals d'estiu, el Punt d'Acompanyament Digital, la mediació per evitar desnonaments, el Punt de Mediació del Lloguer o la tarifació social. Ara mateix, en una ciutat com la nostra, la vella aspiració de redistribuir la riquesa té més sentit que mai.
Estem parlant de persones amb unes carències materials severes, que fa que s'hi pensin dues vegades abans de posar una rentadora, que no poden mantenir un mínim de temperatura adient a l'habitatge, que mengen carn o pollastre ocasionalment i que qualsevol despesa imprevista els posa en una situació límit.
15
febrer de 2022
OPINIÓ
LA CRISI INTERMINABLE Comissió de clima CUP Sant Cugat
D
urant els darrers dos segles l’ésser humà ha estat protagonista de profunds canvis que han afectat el nostre desenvolupament i de retruc el nostre entorn. La revolució industrial i els avenços tecnològics derivats d’aquesta, van provocar una transformació radical de l’economia i la societat passant d’un model principalment agrari a un model de producció industrial que ha arribat fins als nostres dies. Tot això ha estat possible gràcies a fonts d’energia d’origen fòssil com el carbó i el petroli. De fet, l’actual model econòmic basat en el creixement sostingut és inviable sense el petroli, ja que cap altre element a la terra posseeix la densitat d’energia d’aquest. Però el petroli també ha estat l’element més contaminat del segle passat i un dels grans responsables de l’escalfament global, el repte més gran que tenim per davant com a espècie. Actualment ens trobem immersos en un debat sobre com afrontar una transició energètica amb la substitució de les energies fòssils per d’altres fonts renovables. Tanmateix aquestes tenen una taxa de retorn energètic (relació entre l’energia obtinguda i la que necessitem per obtenir-la) força més baixa que la del petroli. A més, en molts aspectes no suposen una solució definitiva com és el cas del transport o l’obtenció de determinats productes derivats del petroli. Davant el repte de mantenir el ritme de vida de la societat occidental, les energies renovables poden ajudar a mitigar la transició cap a un nou model però en cap cas suposen una solució definitiva com alguns ens volen fer creure. Si a tot això afegim que la crisi de recursos és generalitzada perquè moltes de les matèries primeres finites es troben en els seus màxims d’explotació, sembla coherent plantejar que ara per ara, haurem d’aprendre a viure amb menys despesa energètica i per tant, canviar el model econòmic que ens ha dut fins aquest atzucac. Des de fa temps molts científics de diverses àrees van alertant de la situació límit a la qual estem portant
el planeta, i les conseqüències per a la vida que poden tenir les nostres accions. Tanmateix des dels estaments polítics, més enllà de declaracions i terminis no s’està actuant ni amb la celeritat que requereix al moment ni amb les mesures recomanades pels experts. La darrera cimera contra el canvi climàtic celebrada a Glasgow és un clar exemple de la impossibilitat d’arribar a consensos reals per parts dels països responsables del major nombre d’emissions. La crisi energètica que s’albirà pot venir accelerada per altres crisis paral·leles com l’augment de la població mundial, problemes de proveïment, substitució de terres de cultiu per a combustibles o l’increment de les desigualtats socials per citar-ne algunes. Per tant, no es tracta de predir quan esclatarà la nova crisi, sinó de prendre consciència que ja està passant, que aquest és un procés accelerat i que probablement el futur proper ens depara una degradació del sistema socioeconòmic amb profundes conseqüències en molts àmbits de les nostres vides. Probablement no som la primera civilització al nostre planeta que s’enfronta al seu col·lapse, però de ben segur la societat actual té les eines i els coneixements per triar la manera d’enfrontar-se a aquesta amenaça. Els actuals governs no tenen ni la capacitat ni l’autonomia per aplicar les mesures que caldria, però a casa nostra sempre hem tingut un teixit social farcit de moviments socials i col·lectius capaços de bastir alternatives socials i econòmiques que tinguin en compte els recursos finits del nostre planeta i l’equilibri amb el territori. Malauradament no hi ha solucions màgiques i haurem d’aprendre a viure amb menys i a planificar més, però començar a canviar els hàbits de consum és una de les eines més potents que tenim per influir en aquells que no estan disposats a assumir els canvis que la situació d’emergència que vivim requereix. Al cap i a la fi es tracta de decréixer de grat o col·lapsar de mala manera, i la història està farcida d’exemples de com no s’han de fer les coses.
La darrera cimera contra el canvi climàtic celebrada a Glasgow és un clar exemple de la impossibilitat d’arribar a consensos reals per parts dels països responsables del major nombre d’emissions.
CONTACTA AMB NOSALTRES santcugat@cup.cat 610 59 19 07
TROBA’NS A LES XARXES SOCIALS @CUPSantCugat Canal de Telegram: @CUPstc i a cupsantcugat.cat.