Història de l'esquerra independentista a Sant Cugat | Octubre 2021

SANT CUGAT

A Sant Cugat del Vallès, octubre de 2021

HISTÒRIA DE L’ESQUERRA INDEPENDENTISTA A SANT CUGAT | 1

ÍNDEX 0.

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

11.

12.

13.

14.

15.

16.

17.

18.

19.

20.

21.

ESQUERRA INDEPENDENTISTA DE SANT CUGAT FINS L’ACTUALITAT ELS ANYS MAULETS INICIS DEL CASAL POPULAR LA GUITZA I L’AJSC CANVI GENERACIONAL ALTERNATIVA ESTEL I EL SINDICAT D’ESTUDIANTS DELS PAÏSOS CATALANS L’INICI DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR CASAL POPULAR LA GUITZA A PARTIR DEL CANVI DE LOCAL L’ASSEMBLEA DE JOVES DE SANT CUGAT LA COORDINADORA DE L’ESQUERRA INDEPENDENTISTA DE SANT CUGAT UNA ORGANITZACIÓ ESTRATÈGICA L’ORGANITZACIÓ JUVENIL. ARRAN SANT CUGAT COMENCEM A TREBALLAR EL MOVIMENT JUVENIL HORA BRUIXA COL·LECTIU DE DONES FEMINISTA I REVOLUCIONARI DE SANT CUGAT CAL TEMERARI LA CUP A L’OPOSICIÓ (2011 – 2019) EVOLUCIÓ DE L’ASSEMBLEA DE LA CUP LA CUP AL GOVERN DES DE 2019 ARRAN, LA XESCA I L’EFERVESCÈNCIA DEL MOVIMENT JUVENIL DES DE 2015 NOVES I VELLES ORGANITZACIONS I COORDINADORES FESTA MAJOR ALTERNATIVA QUINTO DE NADAL BALANÇ

3 3 4 4 5 6 7 8 10 10 11 12 12 14 15 16 17 18 20 20 22 22

HISTÒRIA DE L’ESQUERRA INDEPENDENTISTA A SANT CUGAT | 3

0. ESQUERRA INDEPENDENTISTA DE SANT CUGAT FINS L’ACTUALITAT. Tot i les característiques de la nostra ciutat, amb un elevat status socioeconòmic, l’Esquerra Independentista ha tingut presència al nostre poble de manera continuada durant els últims 25 anys. Després de l’escapçament de l’Assemblea de l’MDT de Sant Cugat arrel de la divisió en dues faccions i la detenció de dos dels seus membres en l’Operació Garzón del 1992, la organització que va prendre el relleu de l’EI va ser Maulets, a principis de 1995.

1. ELS ANYS MAULETS Maulets, i posteriorment Maulets-JIR, va ser l’única organització de l’Esquerra Independentista a Sant Cugat durant 8 anys, que van culminar amb la creació del Casal Popular la Guitza. Les mancances de l’EI, com el fet de no tenir cap més organització política ni cap altre col·lectiu sectorial, van fer que Maulets fes una feina que sobrepassava els límits de la lluita juvenil i que s’emmarcava més dins el context de la simple difusió del missatge de l’EI. En un moment en que l’espai polític de l’independentisme revolucionari era molt més reduït que ara, Maulets va ajudar a socialitzar el discurs de l’EI a Sant Cugat de manera important, sent un actor polític a tenir en compte en els seus millors moments.

Les limitacions que va tenir la organització Maulets poden fer pensar que la feina que va fer l’organització va ser molt petita. Res més lluny de la realitat. Cal remarcar l’okupació de Torreblanca, els grans concerts organitzats, l’impuls de les Barraques i el canvi en el model de Festa Major, l’agitació i la implicació en l’estructura nacional. Sant Cugat era una de les places fortes de Maulets. Fins el 2006, molta gent del poble associava directament a Maulets qualsevol acte que tingués a veure amb l’EI. Maulets era una organització molt masculinitzada, com bona part de l’EI de

4 | HISTÒRIA DE L’ESQUERRA INDEPENDENTISTA A SANT CUGAT

l’època, i mica en mica van anar entrant-hi dones. Va ser capaç de presentar el projecte de l’EI a Sant Cugat i crear La Guitza. En aquest sentit, els èxits de futurs projectes com l’AJSC o la CUP no s’entenen sense la feina que va fer Maulets.

2. INICIS DEL CASAL POPULAR LA GUITZA I L’AJSC L’aparició del Casal Popular La Guitza, el març de 2003 per part de l’assemblea de Maulets, va fer que diverses persones de l’EI que no estaven organitzades dins de Maulets es comencessin a organitzar al marge d’aquests.

El mateix març de 2003 neix l’Assemblea de Joves de Sant Cugat i el nucli efímer (format pels militants més grans de l’AJSC) d’Endavant OSAN. El nucli adult desapareix després que els militants d’aquest decideixin prioritzar al feina al sí de l’assemblea de joves.

3.

CANVI GENERACIONAL

Al cap d’un parell d’anys del naixement de l’AJSC, Maulets comença a patir una crisi de militància. A nivell nacional la CAJEI apareix amb força i trenca l’hegemonia a l’àmbit juvenil. A Sant Cugat, els nous militants joves de l’EI entren a l’assemblea de joves, i Maulets creix en mitjana d’edat any rere any fins que el 2007 desapareix com a organització local. La gent que deixa Maulets es reparteix entre la CUP, l’Assemblea Popular per l’Habitatge i La Guitza, tot i que la meitat abandona la militància activa a l’EI. En paral·lel a aquest canvi generacional, i en forta relació amb l’AJSC (bàsicament per la nombrosa doble militància) apareixerà un nucli d’Alternativa

HISTÒRIA DE L’ESQUERRA INDEPENDENTISTA A SANT CUGAT | 5

Estel.

A finals de 2007, el Casal Popular La Guitza es veu obligat a canviar de local per la manca de renovació del contracte de lloguer del local del carrer Sant Martí.

4. ALTERNATIVA ESTEL (AE) I EL SINDICAT D’ESTUDIANTS DELS PAÏSOS CATALANS (SEPC) El 2004 va aparèixer per primer cop un nucli d’un sindicat d’estudiants de l’EI: l’Alternativa Estel. El maig de 2006, degut a la fusió a nivell nacional de la Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans (CEPC) i l’Alternativa Estel (AE), el nucli de Sant Cugat va passar a ser del SEPC. Després de més de 3 anys d’activitat, la majoria centrada a l’institut Angeleta Ferrer, el SEPC estava en una situació crítica, pel fet que la totalitat de la seva militància ja no cursava estudis de secundària a Sant Cugat. Així doncs, el curs 2008-2009 va començar amb un col·lectiu menys de l’EI al nostre poble. Cal dir, però, que bona part de la militància de l’AE i el SEPC es va organitzar dins l’AJSC. La feina realitzada pel SEPC va permetre als seus militants familiaritzar-se amb la feina de l’EI, la manera de fer i va proporcionar una bona formació prèvia als futurs membres de l’AJSC. Cal destacar les diades del 8 de març, la campanya contra les joguines sexistes o l’organització de la crema del Carnestoltes.

6 | HISTÒRIA DE L’ESQUERRA INDEPENDENTISTA A SANT CUGAT

5. L’INICI DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR La CUP de Sant Cugat va néixer un parell d’anys abans de les eleccions municipals de maig de 2007. Tot i que al principi semblava que havia de ser un projecte força més ampli, llavors estava formada per un grup d’entre 5 i 10 persones. La pràctica totalitat de la militància provenia de Maulets.

Al tractar-se d’un grup tan reduït de persones, podríem dir que la feina era escassa i, amb excepció del període de les municipals, la seva activitat tenia poca rellevància. La sensació des de fora és que hi havia un cert desànim i desorientació entre els membres de la CUP, ja que fins llavors no havien treballat en el terreny de la lluita institucional. Els resultats de la CUP a les municipals de 2007 van ser més que bons tenint en compte la feina feta i el tipus de ciutat en què ens trobem. Un 3% dels vots era més que un bon començament per fer el salt a les següents eleccions.

A partir del 2009, progressivament més gent es va implicant i apropant al projecte de la CUP. Des de gent que no havia militat mai, gent que feia temps que no s’implicava en res, ex membres de l’APH o l’AJSC. La feina que va fer la CUP i la seva visualització pública va ser cada cop més gran.

Ja no eren uns joves eixelebrats o independentistes radicals. Ara el projecte era sòlid i seriós. El punt que va marcar aquest canvi de tendència el podem situar en la consulta sobiranista de Sant Cugat del 13 de desembre de 2009.

Des de finals de 2009, el procés d’acumulació de forces de la CUP es va anar traduint en un clar augment de la feina i la militància encarada a les eleccions del maig de l’any següent. La feina feta a durant el 2011, especialment durant la campanya electoral del maig, va ser de gran qualitat i en gran quantitat. Després dels resultats que gairebé van triplicar els vots del 2007, es va arribar al 8%. Amb els dos regidors, la CUP es plantejava aprendre les dinàmiques de la institució, i alhora compaginar-ho amb la feina al costat dels moviments socials del poble.

Amb el temps la CUP va guanyar referència al poble i després de l’entrada al Parlament de Catalunya el novembre del 2012 amb tres representats, la CUP va esdevenir un agent polític de primer nivell. Aquest fet, juntament amb la bona feina feta, va permetre que el nucli local, tot seguint la dinà-

HISTÒRIA DE L’ESQUERRA INDEPENDENTISTA A SANT CUGAT | 7

mica nacional, creixés notablement. Durant el 2013 va engegar un nucli a la Floresta i comptava a Sant Cugat amb algunes desenes de militants i col·laboradors.

6. CASAL POPULAR LA GUITZA A PARTIR DEL CANVI DE LOCAL A finals de 2007, La Guitza es va quedar sense local i va començar la recerca a corre-cuita d’un nou espai per dur a terme la seva feina política. Finalment se’n va llogar un cap a principis del 2008, però tot i semblar que era molt adequat per les necessitats del Casal, requeria moltes reformes. El procés d’obres va durar més de 2 anys i va cremar molt els membres de la Guitza. La feina immediata d’adequar el nou local va paralitzar per complet el debat sobre el paper del col·lectiu i la seva tàctica política a Sant Cugat No podem oblidar la crisi que va patir la Guitza com a col·lectiu durant molt de temps: en el moment del seu naixement, el Casal tenia l’objectiu d’acostar gent no organitzada que es podia sentir còmode amb una entitat més àmplia, amb un discurs local i enfocada a fer activitats socioculturals.

S’ha de dir que els dos primers anys aquest objectiu es va assolir en certa mesura, però la militància de La Guitza es va anar reduint progressivament fins que finalment qui hi va quedar durant molt temps va ser la pròpia gent que ja estava militant a l’EI. Des de mitjans del 2010, quan es van acabar les obres, el Casal va iniciar una regeneració del col·lectiu. Bona part del seu entorn s’hi va implicar molt i les dinàmiques van canviar per complet. L’espai de bar va començar a obrir regularment, amb un calendari d’activitats continuat i amb una assistència regular als actes. La Guitza va passar de ser un col·lectiu en crisis a ser un projecte molt potent en pocs anys. Era un dels principals espais de trobada dels moviments socials de la ciutat i tenia una capacitat d’organització de grans esdeveniments com ara el Quinto.

Progressivament es va consolidant l’espai de bar i el local es va quedant

8 | HISTÒRIA DE L’ESQUERRA INDEPENDENTISTA A SANT CUGAT

petit mica en mica. Per això, durant la primavera de 2014 s’aprova en CEI la necessitat de canviar de local i comença la cerca del que esdevindrà Cal Temerari.

7.

L’ASSEMBLEA DE JOVES DE SANT CUGAT (AJSC, 2003 - 2012) L’AJSC es va començar a reunir a finals del 2002 però no és fins el 12 de març del 2003 que es va presentar públicament. Els primers anys són durs per l’Assemblea: són molt pocs militants (uns 5 o 6) i molt joves. La major part de la feina que es va dur a terme va ser agitativa.

A partir del 2006 i fins el 2008 canvia radicalment. Va entrar molta militància nova, de forma esglaonada arribant a la vintena de membres. L’Assemblea es trobava en el seu millor moment, i el fet que la meitat de la militància portés menys de 2 anys, indicava una clara regeneració del col·lectiu.

Pel que fa a la feina feta fins al 2009, es va dur a terme campanya de “A Sant Cugat els joves no tenim futur!”; es va guanyar el judici per la carta al diari; es va boicotejar els actes de Ciutadans; la presència als mitjans va ser molt alta; es va retirar els darrers símbols del franquisme dels carrers; es van impulsar les Festes Majors Alternatives, els Premis Botifler de l’any i un llarg etcètera de petites victòries. A més a més, la implicació de Sant Cugat a nivell nacional va ser molt alta. Podríem dir amb tota seguretat que del 2006 al 2009, van ser els “anys daurats” per l’AJSC i de nou, Sant Cugat tornava a ser un dels nuclis forts d’una organització juvenil de l’EI. A nivell polític l’AJSC va anar madurant progressivament i millorant el seu funcionament. Si al principi pràcticament només es feia agitació i actes de consum intern, al final l’assemblea ja era un actor polític amb força rellevància a nivell local. No és excessivament pretensiós afirmar que, més enllà de l’EI, l’AJSC va ser un dels agents polítics amb més presència al carrer i als mitjans de comunicació. L’activitat i els posicionaments cada cop eren més coneguts de cara enfora i generaven debat i discussió.

HISTÒRIA DE L’ESQUERRA INDEPENDENTISTA A SANT CUGAT | 9

Durant el curs del 2009 - 2010, els militants més grans comencen a abandonar responsabilitats progressivament i a traslladar el pes de l’Assemblea als militants més joves. Finalment a principis del 2010 abandonen definitivament l’AJSC i la majoria d’ells tornen a formar un nucli d’Endavant.

Llavors l’AJSC comença un període de desorientació d’uns mesos, amb l’abandó de diversos militants prematurament. S’inicien discrepàncies entre els militants i a més, l’aire que es respira a l’assemblea és tens i no ajuda a crear un bon ambient de treball. Això encara allunya més els militants antics que estan dubtosos, que deixaran l’assemblea a finals del 2010 per integrar-se, alguns d’ells, a la Guitza.

A partir del 2011 l’AJSC inicia una regeneració interna i tot i que alguns militants pleguen, n’entren molts de nous. De fet, s’arriba a un punt que de la dotzena de militants només n’hi ha 3 que portessin més d’un any. L’Assemblea es centra en consolidar la nova fornada de militant.

Com tots els col·lectius juvenils, l’AJSC va viure diversos cicles força ràpids.

Del 2003 al 2006, va fer un lent però constant augment de la quantitat i la qualitat de la feina, amb un creixement més important del 2006 al 2009 i, del 2010 al 2011 es va viure un retrocés en la feina i el nombre de militància.

A mesura que els militants van agafar experiència, el cicle es va reprendre i a partir del 2011 començava la etapa d’expansió del projecte en totes direccions. Alguns dels motius que apunten a la brevetat del període de desacceleració de l’AJSC poden ser l’experiència acumulada per part de la militància i al fet que si feia uns anys la ciutat era un desert de moviments, en aquell moment ja hi havia diversos col·lectius. A més el context afavoria el creixement de projectes independentistes transformadors (15M, inici del Procés...) L’assemblea comença a centrar-se en fer feina juvenil.

L’Assemblea de Joves de Sant Cugat anuncia la seva dissolució el 3 de juliol de 2012, dos dies després d’acabar la primera part de l’Assemblea Nacional Constituent a Capellades de la nova organització juvenil de l’EI, Arran.

Arribats a aquest punt del procés de confluència entre Maulets, la CAJEI i algunes assemblees de joves més, la CAJEI (de la qual l’AJSC en formava part) es dissolt per formar part d’Arran. L’AJSC doncs, es dissol i la totalitat de la seva militància passar a Arran Sant Cugat, constituït el mateix 3 de juliol de 2012.

10 | HISTÒRIA DE L’ESQUERRA INDEPENDENTISTA A SANT CUGAT

8.

LA COORDINADORA DE L’ESQUERRA INDEPENDENTISTA DE SANT CUGAT (CEI) A finals de 2007 va néixer la CEI Sant Cugat i es presentà oficialment al 2008. Impulsada principalment per l’Assemblea de Joves per corregir la manca de comunicació i de treball conjunt entre els diversos col·lectius de l’EI. La primera activitat de la coordinadora va ser l’organització de l’11 de setembre de 2008 i es va anar reunint periòdicament. Tot i que es van fer poques coses amb aquestes sigles, cal valorar positivament la creació d’aquesta coordinació per diferents motius: va trencar amb l’aïllament dels col·lectius i la manca de comunicació entre aquests; ens va dotar d’una “marca” pública com a moviment, amb la CUP com a cara més visible, va servir per començar a treballar conjuntament (organització de la diada i actes puntuals).

Tot i la bona relació de tots els col·lectius de l’EI a Sant Cugat, la CEI no es va reunir entre el 2009 i el 2011. No es va aprofitar el potencial de la CEI a nivell polític, ja sigui per consensuar línies tàctiques o com a òrgan de debat polític.

A finals de 2011 la CEI local va començar a tornar-se a reunir puntualment, al principi entre representants de cada col·lectiu i finalment amb plenàries per muntar actes com la FUP o el Quinto de Nadal. Regularment va agafant més pes fins a esdevenir, a principis de 2013 un espai de debat tàctic, i l’eina principal de coordinació i treball conjunt per l’EI local.

9.

UNA ORGANITZACIÓ ESTRATÈGICA.

Des de la desaparició de l’MDT a Sant Cugat a principis dels 90, a la nostra ciutat no hi ha hagut cap organització estratègica de l’EI. Això suposa que la feina que hauria de dur a terme aquesta es reparteixi entre la resta de

HISTÒRIA DE L’ESQUERRA INDEPENDENTISTA A SANT CUGAT | 11

col·lectius de l’EI, que haurien de centrar-se en la seva feina sectorial.

Des del maig del 2010, els militants més veterans de l’AJSC formen un petit nucli d’Endavant OSAN, que desapareix un temps més tard.

De nou, al 2013 una petit grup de militants de l’EI engega per tercera vegada un nucli d’Endavant a la ciutat, que tot i les seves limitacions, llença tres línies d’actuació: la formació política, la coordinació al sí de l’EI i l’impuls de l’Assemblea pels Drets Socials (plataforma que aglutinarà diversos moviments socials de la ciutat i organitzarà l’1 de maig durant uns quants anys a Sant Cugat). El nucli d’Endavant es dissol al cap d’un parell d’anys.

10. L’ORGANITZACIÓ JUVENIL. ARRAN SANT CUGAT. Durant l’estiu del 2012 l’AJSC es configura en Arran Sant Cugat i duu a terme una intensa campanya de presentació que s’allarga fins a principis de 2013. El col·lectiu pateix una regeneració i un creixement molt intens passant en pocs mesos de 7 militants al setembre de 2012 a 20 membres al febrer de 2013. En aquest punt l’assemblea d’Arran centra la seva feina en dos punts: per una banda comença a treballar amb diverses entitats juvenils per la realització de l’Aplec Jove i per altra banda centra molts esforços en presentar el projecte, créixer i consolidar la nova militància.

D’aquests primers anys d’Arran cal destacar l’edició de l’Aplec Jove al setembre de 2013 amb diversos col·lectius juvenils de la ciutat i la creació d’una plataforma d’entitats juvenils amb el mateix nom que reprèn La Nit Jove i comença a treballar problemàtiques juvenils.

Arran impulsa la creació d’Hora Bruixa i la desapareguda Assemblea de Joves de la Floresta. Té bona activitat a les comissions nacionals i realitza nombrosos actes a la ciutat. Al cap d’un d’any de la seva fundació, Arran Sant Cugat ha arribat al nivell de maduresa i força que tenia Maulets feia 10 anys o l’AJSC en feia 5.

12 | HISTÒRIA DE L’ESQUERRA INDEPENDENTISTA A SANT CUGAT

11.

COMENCEM A TREBALLAR EL MOVIMENT JUVENIL. A la seva IV Assemblea Nacional del desembre de 2008, la CAJEI apostar pel Moviment Juvenil, i en sintonia amb aquesta línia, l’AJSC va intentar promoure una plataforma d’entitats juvenils al poble. Després de tres reunions no va prosperar la proposta entre les entitats i es va deixar córrer.

Al cap d’un temps, l’AJSC va començar a treballar amb diverses entitat desencantades amb el conflicte per les Barraques 2011, amb l’Hort del Migdia, l’entorn del desaparegut Humami, la Plataforma Contra la Videovigilància i bona part de joves que van començar a freqüentar les assemblees del 15M. Tot aprofitant el rentat de cara que suposava la creació d’Arran, cap a finals de 2012 van engegar una roda de presentacions a nou col·lectius de joves de Sant Cugat amb la proposta de la realització d’una jornada entre les diverses entitats sota el nom d’Aplec Jove. No és cap exageració afirmar que l’Aplec va funcionar molt millor del que ningú s’esperava i va permetre que la plataforma seguís tenint activitat pròpia durant un parell de cursos celebrant nous Aplecs Joves i diverses Nits Jove.

Des de llavors, Arran ha sigut capaç d’impulsar lluites juvenils, reivindicar les problemàtiques dels joves (feina, habitatge, oci...) o impulsar col·lectius específics. Alguns exemples d’això en són el Casal de Joves La Xesca, l’Aplec Jove, la Nit Jove...

12.

HORA BRUIXA COL·LECTIU DE DONES FEMINISTA I REVOLUCIONARI DE SANT CUGAT Hora Bruixa apareix a finals de 2013 impulsat per dones d’Arran en un moment en que les reivindicacions feministes prenen força en totes les orga-

HISTÒRIA DE L’ESQUERRA INDEPENDENTISTA A SANT CUGAT | 13

nitzacions de l’EI i en bona part de la societat. No és un col·lectiu de l’Esquerra Independentista, però per la importància que ha tingut a la ciutat i als moviments socials, val la pena donar-hi un cop d’ull.

Després d’una primera etapa en què Hora Bruixa ha de combatre el descrèdit i el rebuig de gran part del teixit santcugatenc, i en què el col·lectiu se centra en la sensibilització respecte al feminisme i la formació interna, Hora Bruixa anirà poc a poc consolidant-se com a col·lectiu feminista de referència no només a la ciutat sinó a nivell nacional.

Es fan formacions internes i externes, campanyes, accions, articles de premsa... Aquesta acció política permetrà que, de manera paral·lela a l’augment de legitimitat del feminisme, Hora Bruixa arreli a la ciutat i arribi a un gran nombre de població. Això es dona tant en el treball a nivell formatiu amb diferents actors, com caus i esplais, castellers o instituts, com a nivell de feina conjunta per la implicació de les militants d’Hora Bruixa en altres lluites de la ciutat.

Amb els anys de més expansió de la lluita feminista (2017-2020) Hora Bruixa també s’expandeix i creix en el nombre de militants i en la seva referencialitat; per exemple, té legitimitat i pren el lideratge a l’hora de convocar la manifestació central del 8 de març, o per convocar concentracions de rebuig a agressions masclistes, o qualsevol conjuntura amb una centralitat feminista, a les què acudeixen perfils i sectors molt diferents.

Tot i que augmenta el nombre de militants, es manté sempre un bon relleu entre militants noves i les que porten més temps, fet que permet que el col·lectiu maduri a nivell polític tant a l’hora de fer anàlisis com apostes estratègiques per la ciutat i pel país. Això es materialitza, per exemple, en el lideratge cabdal que Hora Bruixa té actualment tant a nivell territorial, amb l’espai de Vallès Feminista, com a nivell nacional, en el què ara mateix és Feministes Anticapitalistes dels Països Catalans i que Hora Bruixa porta impulsant durant anys amb una perspectiva estratègica a llarg termini.

14 | HISTÒRIA DE L’ESQUERRA INDEPENDENTISTA A SANT CUGAT

13. CAL TEMERARI Al 2014 es veia que el projecte de La Guitza es quedava petit. Per una banda el local no podia donar espai a tots els projectes que volia encabir i per altra banda hi havia qui creia que calia un trencament total amb La Guitza, tant estètic i orgànic, com ideològic. Durant el 2015 es lloga el local que serà Cal Temerari i s’inicien les obres. Es tracta d’un projecte ambiciós políticament i econòmica i amb pocs referents al territori. Malgrat que Cal Temerari no és un espai de l’Esquerra Independentista, ha sigut i és una eina útil pels moviments socials de la ciutat inclosa la pròpia EI. Durant el procés d’obres i els primers dos anys de Cal Temerari hi haurà un clima molt tens a l’assemblea i en marxarà bona part de l’antiga Guitza i de la nombrosa gent que s’hi havia apropat. L’assemblea gestora acaba sent molt reduïda i amb molta feina. Els col·lectius de l’Esquerra Independentista que inicialment impulsaven Cal Temerari se n’acaben allunyant, per una banda pel mal tracte amb que són rebuts per part d’una part de l’assemblea i per altra banda perquè no acaben d’entendre o compartir el projecte. En aquest punt, Cal Temerari farà un canvi organitzatiu, que facilitarà el funcionament.

Cal Temerari ha sigut capaç d’aglutinar nombrosos col·lectius, donar-los infraestructura i ha fet que molta gent que mai s’hagués apropat al nostre projecte freqüenti l’espai de la taverna. La creació de Cal Temerari va suposar un revulsiu que ha ajudat a la creació i consolidació de diversos col·lectius. Un altre èxit a subratllar és l’aposta per l’economia social i solidària. Algunes de les mancances que té actualment Cal Temerari són la debilitat de l’assemblea o la falta d’una línia política pròpia.

HISTÒRIA DE L’ESQUERRA INDEPENDENTISTA A SANT CUGAT | 15

14. LA CUP A L’OPOSICIÓ (2011 – 2019) A les eleccions municipals del 22 de maig de 2011 la CUP de Sant Cugat va obtenir dos regidors, en un ajuntament dominat per CiU, que va treure els millors resultats de la seva història a la ciutat amb una ampla majoria absoluta al consistori.

Més enllà de Vilafranca, Mataró o Vilanova, no hi havia hagut gaires exemples de regidors de la CUP en ciutats d’una mida similar a Sant Cugat. La candidatura era una cosa nova que podia despertava curiositat i fins i tot simpatia en d’altres forces polítiques.

Tenint en compte que correlació de forces facilitava a l’equip de Mercè Conesa governar sense tenir en compte la resta de forces polítiques, la CUP va aconseguir centrar alguns debat que seran molt importants durant els anys següents, com per exemple l’accés a l’habitatge o el model d’urbanisme extensiu. De fet, en pocs anys, la CUP va crear una proposta política per la ciutat contraposada al model convergent de ciutat dormitori que ha expulsat milers de santcugatencs.

La feina feta durant els primers quatre anys va permetre que la candidatura de la CUP – Procés Constituent passés a ser la primera força de l’oposició, quedant-se a pocs vots del cinquè regidor. Va haver-hi altres factors que van ajudar als bons resultats locals, com ara l’ascensió de les reivindicacions independentistes, l’aflorament de projectes d’esquerres (En Comú, Podem, Procés Constituent...), o la bona feina que estava fent la CUP al Parlament des de 2012.

Després de 8 anys de majoria absoluta, CiU va governar Sant Cugat en solitari uns anys (encara que durant va incorporar al PSC més endavant). Això va ajudar a que algunes de les propostes que feia la CUP fossin acceptades més fàcilment. La situació de força de la CUP a l’oposició es va veure una mica debilitada per la traïció d’un regidor trànsfuga que va abandonar el grup municipal quedant-se l’acte de regidor.

A partir de 2015 la CUP ha tingut representació a l’EMD de Valldoreix on ha fet feina d’oposició. D’altra banda, des de 2015 fins a l’actualitat la presidència del Consell de Barri de la Floresta ha estat en mans de la CUP. Aquest barri té un sentiment de pertinença diferenciat més o menys estès i unes dinàmiques de participació i d’associacionisme molt interessants.

16 | HISTÒRIA DE L’ESQUERRA INDEPENDENTISTA A SANT CUGAT

L’autoorganització i la feina feta per les diverses comissions del Consell de Barri i els col·lectius de la Floresta suposen un exemple del que la CUP proposa per la resta de la ciutat.

D’aquest llarg període podem destacar que la CUP va normalitzar un discurs desacomplexadament d’esquerres que fins llavors era absent al ple de l’ajuntament; va canalitzar propostes veïnals que s’acaben materialitzant, com ara el bus de la Floresta; i va posar sobre la taula reivindicacions que al final es farien realitat, per exemple, la municipalització de la zona blava. La CUP va generar un revulsiu al consistori que va canviar certes dinàmiques o costums.

15. EVOLUCIÓ DE L’ASSEMBLEA DE LA CUP Durant aquests anys l’assemblea de la CUP segueix creixent. Si feia uns anys tothom que hi participava havia militat en alguna organització juvenil de l’EI, ara hi havia molta gent que s’apropava a la CUP per la projecció que té als mitjans o per la feina feta al Parlament. La CUP va créixer lentament però de manera constant. Els resultats electorals de la CUP Sant Cugat durant tots aquests anys han sigut en general bons i normalment són millors que la mitjana de la CUP arreu en la majoria d’eleccions.

Després de les eleccions municipals de 2019, s’incorpora a la CUP nova gent que prové d’altres organitzacions i col·lectius i aporten noves dinàmiques. Es treballen més els debats nacionals i es fan cada cop més actes.

Un conflicte per un cas d’agressions masclistes genera moltes tensions durant mesos a l’assemblea i dificulta molt la feina. L’altre nota negativa va ser la desarticulació del nucli de la Floresta, encara que la CUP hi segueix tenint militància.

Durant aquest temps cal remarcar com a punts positius que l’assemblea de la CUP és forta, consolidada, té molta experiència i està ben arrelada a la ciutat. Un dels reptes que té l’assemblea de la candidatura ara mateix és la feminització de l’espai.

HISTÒRIA DE L’ESQUERRA INDEPENDENTISTA A SANT CUGAT | 17

16. LA CUP AL GOVERN DES DE 2019 A les eleccions municipals de 2019, la CUP – Procés Constituent treu tres regidors en un context de pèrdua de vots de les candidatures municipalistes alternatives. Encara que es redueixi el suport electoral respecte el 2015, els resultats segueixen sent bons i superiors als que obté la CUP en d’altres ciutats.

De totes maneres, és possible fer fora els convergents del govern de la ciutat després de 32 anys, amb un pacte difícil amb ERC i el PSC. Els principals objectius que es marquen durant aquest mandat són el fi de la corrupció i la neteja de l’ajuntament, la municipalització de serveis importants com l’aigua, la priorització de l’adquisició i construcció d’habitatge públic i la defensa de l’interès de les classes populars.

Només dos anys després d’iniciar aquest mandat, es fa difícil analitzar l’obra de govern que ha quedat marcada per la pandèmia de la Covid-19. El confinament, les restriccions i la crisi econòmica ha aguditzat les desigualtats socials i ha posat de manifest la necessitat de propostes transformadores en defensa de les classes populars. Un fet a subratllar d’aquests primers anys ha sigut la bona feina que ha fet la candidatura durant la pandèmia.

La CUP – Procés Constituent només té 3 dels 13 regidors del govern (amb els àmbits de serveis socials, igualtat, transparència, participació i joventut) però això no ha impedit que les seves propostes polítiques tinguessin un bon recorregut. De moment, podem destacar positivament la feina feta en feminisme, serveis socials, participació, les polítiques pioneres LGTBI, o la millora de les condicions materials de les classes populars. Les apostes per l’habitatge públic necessiten més temps per poder ser analitzades correctament i la municipalització de serveis públics topa amb traves legals, la manca de temps i el fet que es tracta d’una posició ideològica genuïna de la CUP i sovint no compartida pels socis de govern.

D’aquests primers dos anys podem destacar alguns aprenentatges, per exemple, la constatació que entrar al govern no és sinònim de tenir el poder. Malauradament, la capacitat de transformació del govern d’una ciutat és molt menys profunda del que desitjaríem. Un altre punt rellevant és la importància d’atacar les conseqüències del model de ciutat convergent i

18 | HISTÒRIA DE L’ESQUERRA INDEPENDENTISTA A SANT CUGAT

plantejar un projecte diferent per Sant Cugat.

Finalment, cal mencionar la relació amb els moviments socials i l’associacionisme de la ciutat i la CUP. Per una banda la candidatura ha volgut evitar les relacions clientelars que tot sovint han dominat la relació entre altres partits polítics i l’associacionisme de la ciutat. D’altra banda, s’ha volgut construir una bona relació amb les propostes que tenien com a objectiu el bé comú, una visió global de la ciutat i una perspectiva de classe. Les tensions constructives entre la CUP i diversos col·lectius han sigut molt enriquidores.

17. ARRAN, LA XESCA I L’EFERVESCÈNCIA DEL MOVIMENT JUVENIL DES DE 2015 3 anys després de la seva presentació, el nucli d’Arran Sant Cugat afronta una nova etapa marcada a nivell intern pel relleu generacional. Gran part de l’assemblea que havia viscut l’etapa CAJEI marxen i l’assemblea es veu força rejovenida, tot i que segueix mantenint un bon nombre de militants.

Amb aquest relleu es comença a treballar per revertir la masculinització de l’assemblea, tant a nivell numèric com de rols i dinàmiques. Durant els propers anys, marcats per un context nacional convuls i de molta mobilització entre els quals destaquen el referèndum de l’1-O de 2017 i les vagues feministes, l’organització creix quantitativament i qualitativa a nivell local i nacional. La campanya nacional “L’organització és la clau de la victòria” aconsegueix donar molta visibilitat a Arran, situant-se com a agent polític rellevant i amb força inci-dència.

A Sant Cugat es detecta la mancança d’un espai que pugui ser agluti-nador pel jovent. Cal Temerari suposa una passa endavant com a projecte però no és un espai juvenil, pel què s’aposta per la creació d’un casal de joves. A finals d’agost del 2016 s’inaugura el Casal de Joves La Xesca al barri del Monestir-Sant Francesc, que treballarà sota els eixos d’anticapitalisme i femi-nisme i apostant per l’okupació i l’autogestió com a eines. Durant els

HISTÒRIA DE L’ESQUERRA INDEPENDENTISTA A SANT CUGAT | 19

següents 3 anys la Xesca esdevé un punt referencial per al jovent del teixit associatiu de Sant Cugat, on s’hi organitzen tot tipus de xerrades, tallers, formacions, cinefò-rums, concerts i un llarg etcètera. Com a col·lectiu, a més a més, la Xesca s’incorpora a l’Aplec Jove i a la Xarxa del Barri Monestir-Sant Francesc, des d’on es teixeixen bones relacions amb entitats del barri i s’organitzen activitats com la festa major entre altres. El moviment juvenil i popular es troben en un moment de creixement amb el naixement de La Xesca, el CDR, la consolidació d’Hora Bruixa i els Comitès de Vaga del 8M. L’Aplec Jove també torna a pren-dre força després d’uns anys de poca activitat.

Durant el 2019 Arran encara una nova etapa de consolidació de nova militància i relleu generacional. En aquests moments l’assemblea està força feminitzada i es segueix treballant per consolidar aquesta feina. El creixement és més qualitatiu que quantitatiu, amb al voltant de 15 militants, amb cada cop més militants amb un alt nivell de compromís i implicació, i es comença a treba-llar l’ètica revolucionària com a assemblea. A nivell d’apostes, durant aquest període destaca l’aposta per l’habitatge, tornant a participar del Sindicat de Llogateres i contribuint a augmentar i millorar la seva feina, que havia acabat tendint a limitar-se a la feina vinculada amb la institució. El Sindicat creix signi-ficativament, amb altres col·lectius com Hora Bruixa i el nou nucli d’Endavant apostant-hi, comencen a arribar força casos, s’aturen desnonaments i es desenvolupen campanyes de denúncia entre moltes altres. Durant el confina-ment de 2020 per la Covid-19 des de col·lectius del moviment popular es crea la Xarxa de Suport, inicialment vehiculada a través de l’Aplec Jove. Aquesta es converteix en la principal aposta durant els mesos de confinament i els posteri-ors, fins que acaba inactiva a mesura que es recupera la normalitat. Durant el 2021, també cal destacar la manifestació de rebuig a l’empresonament de Pa-blo Hasél, impulsada per Arran i signada per desenes de col·lectius, a la qual van assistir-hi centenars de persones.

20 | HISTÒRIA DE L’ESQUERRA INDEPENDENTISTA A SANT CUGAT

18. NOVES I VELLES ORGANITZACIONS I COORDINADORES A finals de 2020, es forma per quart cop nucli d’Endavant Sant Cugat amb 6 militants. Els seus militants se centren en enfortir els col·lectius i organitzacions (com ara la CUP, el Sindicat de Llogateres, Cal Temerari...), en fer formació interna i en vetllar per una bona relació entre l’EI. Encara és d’hora per fer balanç d’aquesta experiència.

La coordinació entre els diferents col·lectius de l’EI o anticapitalistes ha sigut irregular i poc estructurat. Des de la dissolució de La Guitza que no hi ha hagut CEI. Durant el 2015 – 2017 es va impulsar una coordinació amb Arran, la CUP, Cal Temerari i Hora Bruixa, però no va acabar de funcionar per l’excés de debats i la manca d’objectius comuns.

Durant aquests anys podem veure una dinàmica ascendent en la força de les organitzacions de l’EI i d’altres moviments socials. Les diverses organitzacions juvenils de l’EI, la CUP, el Quinto i la FMA, Hora Bruixa o Cal Temerari són referents nacionals en que s’emmirallen d’altres nuclis. Hi ha molts més col·lectius que fa anys (Sindicat de Llogateres, 8Mil motius, l’Horta Alliberada, la Xesca, l’Assemblea pel Clima, Dissidència Sònica, la lluita dels pensionistes, CGT, Batzac...). Podem dir que l’Esquerra Independentista i els moviments socials de Sant Cugat es troben en un dels punts de màxima salut i força.

19. FESTA MAJOR ALTERNATIVA Cap al 2006 les Barraques Sant Cugat havien perdut part els objectius amb que havien nascut (generar discurs crític, donar a conèixer les entitats i aconseguir finançament per aquestes) esdevenint una gran rave sense gaire contingut polític. Llavors l’AJSC comença a plantejar-se sortir d’aquest espai i crear-ne un d’alternatiu. S’intenta estar a punt pel 2008

HISTÒRIA DE L’ESQUERRA INDEPENDENTISTA A SANT CUGAT | 21

però no s’hi arriba i durant aquella edició de les Barraques es produeixen unes càrregues policials i s’estableixen uns punts d’accés al recinte controlats pels Mossos que fan saltar les alarmes a l’esquerra transformadora de la ciutat. Des de principis del 2009 es comença a reunir l’assemblea d’FMA realitzant la primera edició aquest mateix any.

Cal destacar que la FMA van ser una aposta de l’AJSC i que els dos primers anys aquesta en va ser el principal motor. De fet, podem dir que va ser una de les victòries més grans que va aconseguir: s’ha imposat el model de festa major distribuïda entre diverses places i gestionada (encara que no s’ha generalitzat l’autogestió) per diverses entitats i amb activitats més enllà dels concerts a la nit. Aquest model es contraposa al de festa a les afores del poble sense contingut polític on pràcticament la única activitat que s’hi realitza és alienar els joves amb el consum d’alcohol i drogues. No podem oblidar que les Barraques tal com les coneixíem, malgrat que l’esquerra independentista en retirés les seves forces, no desapareixen fins que no es perd l’últim dels objectius que encara es mantenia des que es van crear: quan deixen de generar beneficis econòmics s’acaba el model. Durant el 2011 es produeix un estira i arronsa amb l’ajuntament que agrupa molts joves de la ciutat acaba amb la primera Festa Major sense Barraques després de molts anys, i l’any següent es crea la Desplaça com a model híbrid entre Barraques i FMA. Amb onze edicions a l’esquena, les Alternatives, estan consolidades, són un agent molt rellevant al poble quan parlem de la Festa Major. N’és un exemple que d’altres pobles ens prenguin com a model i ens demanin consell, fer xerrades, contactes... A més, la FMA és pionera en diverses qüestions com ara l’establiment d’un protocol per la prevenció de les violències masclistes, l’aposta per la cervesa artesana de proximitat, la feminització de l’escenari o l’impuls d’artistes locals.

22 | HISTÒRIA DE L’ESQUERRA INDEPENDENTISTA A SANT CUGAT

20. QUINTO DE NADAL El Quinto de Nadal va començar a organitzar-lo Profeslo l’any 2000 a l’antic Ateneu i era com un dels petits quintos de casal que hi ha arreu. L’any següent Maulets n’agafa el relleu i després serà La Guitza qui ho organitzarà fins la seva dissolució. Finalment serà Cal Temerari qui dirigirà el Quinto des de 2015.

El Quinto ja porta 20 anys i cada any hi ha hagut un creixement respecte l’any anterior. Degut a aquest fet ha hagut d’anar voltant per diversos espais. A dia d’avui, no hi ha cap espai a la ciutat amb capacitat per donar cabuda com cal a aquest esdeveniment.

A través d’una festa a mig camí entre la cultura popular més gamberra i la reivindicació política, l’EI ha sabut crear una festa major d’hivern que ens dona un enorme espai d’hegemonia durant el Nadal de Sant Cugat.

El Quinto és juntament amb FMA un dels principals espais de les organitzacions anticapitalistes de la ciutat, on hi passen cada any milers de persones. I en el cas de Nadal, sense cap competidor. Això ha fet que sovint sigui situat en el punt de mira de diversos partits o organitzacions de la dreta més rància i espanyolista.

21. BALANÇ D’aquí poc farà 30 anys que aquells joves Maulets van començar a reunir-se per poder transformar la ciutat. Des de llavors molts col·lectius i organitzacions han nascut i han prosperat a la ciutat. Les propostes de l’Esquerra Independentista han tingut un bon arrelament. A més a més, moviments socials com Hora Bruixa i la pròpia EI han tingut un creixement lent però constant. Ara tenim nombroses dotzenes de militants a la ciutat repartides en diverses organitzacions. Tenim espais consolidats molt potents, com Cal Temerari i esdeveniments referencials com FMA o Cal Temerari. Les organitzacions de l’EI de Sant Cugat han sigut tradicionalment

HISTÒRIA DE L’ESQUERRA INDEPENDENTISTA A SANT CUGAT | 23

de les més potents del territori. Per posar un exemple d’aquesta millora, quan es va fer una concentració per la crema de les fotos del rei, van valorar molt positivament ser cinquanta persones. A dia d’avui, la convocatòria més petita de qualsevol de les nostres organitzacions té més ressò que la d’aquell 2007.

A dia d’avui podem afirmar sense ser gens pretensiosos, que l’Esquerra Independentista de Sant Cugat es troba en el seu millor moment i que les perspectives de millora i creixement són molt bones.

Somrieu que guanyarem.