Què hem fet amb el teu vot?

AF_Què hem fet?.indd 1

7/5/19 11:24

editorial Imagina't que governes

3

La feina al ple municipal Què hem fet amb el teu vot?

4

Aixequem catifes, fem net Cronologia d’una lluita infatigable contra la corrupció

6

Monogràfic Pressupost 2019: Crònica d’una oportunitat desaprofitada

8

Núria Gibert Honest amb el que ets i honest amb el que vols

10

Lourdes Llorente De què parlem quan parlem de posar la vida al centre?

11

Marco Simarro El dret… a l’habitatge?

12

Joan Rosés La participació ciutadana és un mitjà, no un fi en sí mateix

13

Aniol Pros Participar és decidir

14

Antonio Ontañón Apologia de la cultura emancipadora

15

Entrevista El municipalisme com a eina de canvi

16

3

editorial

Imagina’t que governes I

magina’t que el 26 de maig els nostres veïns es lleven i aquell dia diuen ja n’hi ha prou del que hem tingut fins ara a la ciutat. Que tots aquells a qui els està a punt de pujar el lloguer, escullen una opció que prioritza l’habitatge i no els envia a la ciutat del costat.

Que els joves, decideixen amb la seva força i imaginació posar el seu gra per a un canvi de tornes a l'ajuntament.

Imagina que tots aquells que sembla que no tinguem veu, els treballadors que no arriben a final de mes, els precaris, els jubilats, les autònomes, les famílies monoparentals, i totes, els migrants, les feministes, els qui fan una ciutat viva amb la participació cultural, els qui són honestos i no toleren la corrupció, ens ajuntem, amb un gran, val la pena, intentem-ho.

Aquesta revista ha estat editada per la CUP Sant Cugat - Procès Constituent i se n'han imprès 22.500 exemplars.

Contacta amb nosaltres: santcugat@cup.cat 610 591 907 Troba’ns a les xarxes socials @cupsantcugat Canal de telegram

2 AF_Què hem fet?.indd 2-3

@CUPstc

Imaginem sense vergonya, el gustàs després de 32 anys de govern convergent, d’obrir finestres, aixecar catifes, que entri l’aire i ho renovi tot. Trencar els fils de les polítiques clientelars per a construir una administració salomònica, no en contra del ciutadà sinó que l’acompanya, àgil, que es reinventa i no que es resisteix al canvi. Imagina un govern de la ciutat que no està preocupat per les fotos, els likes, els titulars sinó per dir la veritat, ser honest, afrontar les contradiccions i amb les ganes de construir consensos de debò. Imagina que en comptes de desenes de càrrecs de confiança cobrant més de 60.000 euros anuals, arriba una gent que aprima

l’estructura i entre tots ens estalviem milers d’euros que poden anar a un altre lloc.

Imagina que en comptes d’smart citys i mandangues vergonyoses, comencem a ser capdavanters en polítiques d’inclusió, tractem a la gent com a major d’edat, dignifiquem les persones blindant els drets i no fem almoina amb els serveis socials.

Imagina’t una ciutat valenta, que es mira de fit a fit i que es reconeix en la seva diversitat i complexitat i que lluita cohesionada contra el les desigualtats q u e a tu p e n les nostres vides. Imagina’t una ciutat que es pensa amb perspectiva de gènere, des dels carrers, fins als pressupostos, pensant en les cures i en com les col.lectivitzem.

Imagina una governança ètica, no un trampolí a la política general, no una carrera laboral, no un lucre indecent a costa de l’erari públic. Imagina una governança intel·ligent, que no tingui por de preguntar als veïns, amb consultes

populars, amb referèndums, amb pressupostos participatius, amb taules de treball. Imagina, una gent que planti cara als interessos particulars de les multinacionals i posi allò que hauria de ser de tots, en mans de tots: l’aire respirable, l’aigua, el sol, la mort digna, els residus, la cura dels infants, l’educació.

Imagina cap més escàndol per corrupció.

Imagina els serveis públics controlats democràticament. Imagina que la teva veu, compta més enllà de cada quatre anys, imagina que els Consell de Barri, són llocs on decidir i debatre, espais de sobirania i participació d’arrel.

Imagina un projecte cultural integral i aglutinador, no un mer aparador de cultura de consum, amb uns equipaments pensats entre to t s i o n h i cap tothom i no estrutures faraòniques pensades per a què recordis l’alcalde que el va fer aixecar.

Imagina uns barris més cohesionats, una ciutat mediterrània que no es contamina, sinó que es repensa per mantenir el comerç local, la vida al carrer, la cohesió, l’anar a peu arreu. Una administració que no margina els barris i que malda per descentralitzar-se, per fer fàcil el diàleg ajuntament-veí i no una cursa d’obstacles.

Imagina que pots entrar a l’ajuntament i començar de nou amb mil idees. Imagina que et governes. Ara, no només t’ho imaginis i el 26 de maig, governa’t.

Imagina que pots entrar a l’ajuntament i començar de nou amb mil idees.

Imagina que et governes.

Ara, no només t’ho imaginis i el 26 de maig, governa’t.

BUTLLETÍ INFORMATIU DE LA CUP SANT CUGAT // QUÈ HEM FET AMB EL TEU VOT?

7/5/19 11:24

5

Què hem fet amb el teu vot?

Què hem fet amb el teu vot?

Mocions i propostes destacades de la CUP-PC durant el darrer mandat Passar comptes és una de les pràctiques polítiques amb la que sempre ens hem sentit còmodes i hem reclamat com a necessitat en la tasca representativa. Ho hem fet a través dels InfoCUPS, a través d’assemblees obertes, i a través dels nostres canals de difusió. A més, avui, volem fer un recull, a mode de síntesi, d’algunes de les mocions i accions que hem dut a terme a l’ajuntament. Darrere cadascuna d’elles, hi ha grups de treball, discussió, modificacions i fites aconseguides.

1.QUE NINGÚ MÉS HAGI DE MARXAR Aplicar la tarifació social als pisos d’HPO de lloguer de PROMUSA (12/2017) Moció perquè PROMUSA marqui a partir del 2018 els preus dels habitatges de protecció oficial de lloguer, basant-se en el nivell de renda de la unitat convivencial, i que aquests es revisin anualment en base a l’IPREM (indicador públic de rendes i efectes múltiples).

Moció en nom del Sindicat de Llogaters/es (conjunta amb els grups ICV-EUiA, ERC-MES i PSC) (3/2018) Per reclamar que el consistori 'condemni l'especulació' i que el govern espanyol derogui la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) i estipuli que la meitat de totes les futures promocions siguin de protecció oficial. El text proposa també declarar com a no grata la 'presència de fons voltors a la ciutat'.

Democratitzem PROMUSA (conjunta amb els grups d’ICV-EUiA, ERC-MES, Cs, CUP-PC i PP) (4/2018) Vàrem proposar convocar una Junta General extraordinària de PROMUSA per tal de modificar els seus estatuts de manera que la representació del consistori en el Consell d’Administració reflectís la composició del plenari municipal.

Moció per regular els habitatges d’ús turístic a Sant Cugat (5/2018) Creiem que calen actuacions extraordinàries i urgents per part dels poders públics per resoldre el problema col·lectiu d'accés a l'habitatge i davant la situació d'emergència social vigent. Per això, proposem regular els pisos d’ús turístic a Sant Cugat.

2. PARLAREM DE VIDA Municipalització de l’aigua (12/2018) Presentem una moció per a frenar la licitació del concurs de la gestió de l’aigua que el govern té previst publicar. Considerem que la gestió de l’aigua és un tema d’interès cabdal, i que no es pot licitar un concurs de 6 anys + 2 de pròrroga, ràpid i corrent i a tres mesos de final del mandat.

Protocol contra les agressions masclistes en espais d’oci (5/2017) Reclamem que aquest protocol s'elabori i s'avaluï conjuntament amb les associacions locals, col·lectius i comissions que treballin des de la perspectiva de gènere.

Per un Sant Cugat lliure d’agressions masclistes (2/2019) Volem que Sant Cugat sigui una ciutat lliure de violències masclistes. La urgència d’aquesta moció ve motivada pels casos d’agressions sexuals que s’han conegut darrerament i que s’han produït a la nostra ciutat.

Més escoles bressol públiques (9/2018) Demanem a l’equip de govern, la creació de noves places de l’escola bressol pública mitjançant l’increment del nombre d’escoles bressol públiques.

Millora del Centre Obert (2/2019) Presentem una moció per a la millora dels centre oberts de Sant Cugat. Aquests espais, integrats dins la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Primària, són un centre de competència municipal, i que després de 18 anys ha esdevingut un espai de referencial per a moltes famílies, infants i adolescents.

Creació d’un viver municipal de cooperatives i d’economia social (5/2016) Moció per la creació d’un viver municipal de cooperatives i economia social, que doni suport a la creació i consolidació d’empreses d’economia social locals.

Contra la feminització de la precarietat i per la internalització del servei de neteja (conjunta amb el grup ERC-MES) (3/2018) La moció demana fer un estudi per tal de conèixer la viabilitat, l’ajustament a la legislació vigent i l’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera d’internalitzar el servei de neteja dels equipaments municipals.

Creació d’una oficina d’atenció i informació al pensionista (conjunta amb els grups PDeCAT-Demòcrates, ERC-MES, ICV-EUiA i PSC) (6/2018) Proposem la creació d’una Oficina d’Atenció al Pensionista compartida a l’Oficina d’Atenció Ciutadana com a punt de referència per a resoldre consultes de pensionistes i jubilats. Això suposarà una dotació pressupostària que s’ha de concretar.

4. AIXEQUEM CATIFES, FEM NET Creació d’una comissió d’investigació pel cas Petrum (9/2015) Arran dels escorcolls fets per la Guardia Civil a PROMUSA, es demana fer una comissió informativa especial per aclarir si s’han fet pagaments de comissions econòmiques.

Moció per l’adhesió al pacte social contra la corrupció (11/2015) Proposta per adherir l’Ajuntament a aquest pacte, i per aplicar mesures com revisar el finançament dels partits i establir mecanismes de control ciutadà.

Creació d’una bústia ètica de denúncia de la corrupció i les males pràctiques públiques (6/2017) Creació d’una Bústia Ètica: una bústia de denúncies ciutadanes contra la corrupció o altres pràctiques lesives per al bon govern de la ciutat de Sant Cugat, a través de la qual la ciutadania pot enviar també de forma anònima i segura, denúncies, pistes o indicis de casos que considera que l’Ajuntament hauria d’investigar.

Moció d’urgència per exigir explicacions sobre els nous casos de corrupció de CDC amb l’obra pública de Sant Cugat (conjunta amb els grups de la CUP-PC, ERC-MES i ICV-EUiA) (2/2018) Arran de la sentència judicial del “ cas Palau”, que va concloure que CDC va rebre comissions per l’adjudicació de la construcció del PAV3 i de les notícies que van sortir relacionades amb el cas del finançament del 3%, vam presentar aquesta moció per demanar explicacions a l’actual equip de govern.

5. LA CULTURA ÉS UNA ARMA CARREGADA DE FUTUR Xarxa de cartelleres de comunicació (10/2015) Creació d’una xarxa de cartelleres per que les entitats de Sant Cugat puguin fer difusió de les seves activitats arreu de la ciutat i amb igualtat d’oportunitats.

Creació d’una biblioteca a La Floresta (1/2016) Per la creació d'una biblioteca pública a la Floresta i per l'adequació d'espais municipals mentre aquest projecte no sigui una realitat.

Moció de suport als cantants de rap Valtonyc, Hasél i Elgio en defensa de la llibertat d'expressió (conjunta amb els grups PDeCAT-Demòcrates, ERC-MES, ICV-EUiA i PSC) (3/2018) La proposta vol defensar la llibertat d'expressió i s'ha presentat, també, per defensar als perjudicats per altres casos produïts en els últims mesos en que s'ha restringit la difusió de diferents expressions artístiques, com el segrest cautelar del llibre Fariña, del periodista Nacho Carretero, o la retirada de l'obra Presos Políticos en la España Contemporánea, a ARCOMadrid.

Moció per a la creació d'un premi literari a Sant Cugat (conjunta amb els grups PDeCAT-Demòcrates, ERC-MES i ICV-EUiA) (6/2018) Proposem al Consell Municipal de Cultura de Sant Cugat que treballi la proposta de creació d’un premi literari de narrativa catalana a Sant Cugat per tal de fomentar l’escriptura i la lectura entre els santcugatencs i santcugatenques. Un premi amb dotació econòmica i que aconsegueixi una referencialitat en les zones de parla catalana.

6. PARTICIPAR ÉS DECIDIR Modificació del Reglament Orgànic Municipal (ROM); més participació (7/2015) Creació d’una comissió, que es va marcar com a objectius la millora d’alguns elements com l’audiència pública, els consells de barri, els consells sectorials, el Consell de Ciutat o l’obertura d’una part del pressupost a la participació ciutadana.

Moció per la creació de nous consells de barri i altres figures comunitàries (9/2016) Creiem oportú revisar el mapa de barris per poder dotar a la ciutat d’eines de participació que promoguin la intervenció ciutadana en la gestió dels assumptes públic. Fent dels Consells de Barri una eina de participació ciutadana que sigui més propera a la realitat territorial de la ciutat.

Pel dret a vot de totes les persones residents (10/2018) Proposem una moció per al vot de totes les persones residents. El dret a vot és un dret bàsic imprescindible per garantir una plena ciutadania i quelcom necessari per esdevenir una democràcia real i una societat justa i igualitària.

Moció aprovada pel ple

Moció rebutjada pel ple

Per descomptat no hi són totes, i per descomptat, falten totes les altres feines de proposta, contraproposta, pregunta, fiscalització,

3.COOPEREM, NO COMPETIM Adhesió a la Xarxa de municipis per l’economia social i solidària (11/2015) L'objectiu és posicionar l'economia social i solidària com el motor primer de desenvolupament local i d'arrelament amb la ciutat. Tenir la capacitat per construir sistemes locals a partir dels protagonistes d'activitats solidàries i sostenibles.

4 AF_Què hem fet?.indd 4-5

al·legacions, negociacions,campanyes amb entitats o des de l’assemblea, esmenes i suports a altres propostes. En tot cas, sabem que és impossible sintetitzar-ho en un díptic, però creiem que és interessant com a exercici propi i per als nostres votants. Quedi escrit aquí aquesta foto d’aquests quatre anys.

BUTLLETÍ INFORMATIU DE LA CUP SANT CUGAT // QUÈ HEM FET AMB EL TEU VOT?

7/5/19 11:24

7

Cronologia de la corrupció a Sant Cugat

Núria Gibert Regidora i alcaldable de la CUP-PC @ Nudenu

Cronologia d’una lluita infatigable contra la corrupció

'S

i entrem per aquí, prendrem mal’, va etzibar l’expresident Jordi Pujol al periodista Xavier Bosch en el programa Àgora de TV3 al ‘som 400 i sempre som els mateixos’ de Fèlix Millet al 2001 en relació amb el cas Palau, són dos dels lapsus lingüístics que ens ajuden a entendre la incommensurabilitat i la sofisticada de la trama corrupta a Catalunya.

L’objectiu de la nostra tasca com a portaveus de l’oposició, en un mandat en què han sortit a la llum la relació entre les 3 principals trames de corrupció de CDC i Sant Cugat, ha estat la inexorable demanda d’explicacions, la cerca de proves i la voluntat de situar el debat al fòrum públic. Llums i taquígrafs.

El jutge que va investigar el cas Palau, Josep Maria Pijoan, va concloure que Convergència es va finançar il·legalment amb les comissions rebudes de Ferrovial per l’adjudicació i construcció del PAV3 de Sant Cugat que es va construir l’any 2003 sota el mandat de CiU. L’empresa concessionària de l’obra, Ferrovial Agroman, hauria pagat comissions per valor del 4%, dels quals un 2,5% anava a CDC i la resta se les quedaven els dos imputats, Millet i Montull, i d’aquesta manera 100.000 frescos euros haurien anat a parar a la butxaca convergent.

L’escrit final de fiscalia qualifica de ‘pacte criminal estable’ la relació entre CDC i Ferrovial i constata un ‘cercle socioeconòmic i polític on interessos compartits de tot tipus van convergir en una convenient ceguesa davant de qualsevol sospita d’irregularitat’.

"Si entrem per aquí, prendrem mal" Fotografia: Arxiu / Wikipedia.

El judici va esclarir que entre 1999 i 2008 CDC va rebre, triangulant a través del Palau de la Música, 6,6 milions d’euros provinents de la constructora Ferrovial en concepte de comissions il·lícites però, mentrestant, el judici popular es va celebrar a les places, als bars, arreu. Les evidències clamaven al cel i a cada declaració, com quan sentíem com Felip Puig trucava directament a un mòbil en un calaix per preguntar sobre els convenis irregulars, se’ns eriçava més la pell.

La conclusió és que pesa sobre l’antiga Convergència la responsabilitat civil amb finalitats lucratives i els seus tres extresorers imputats com a punta de llança de la trama del finançament il·legal.

6 AF_Què hem fet?.indd 6-7

No ens enganyem, no són tres persones o quatre o 37 corruptes que operen a esquenes del partit. La síndrome Infanta (‘ay yo no sé, no recuerdo’) no cola. Perquè si no tenien responsabilitat, sí que tenen una alarmant ineptitud per a posar fre a la corrupció al si del seu partit. Un inexcusable passotisme impropi de servidors públics. Una inutilitat absoluta per assumir responsabilitats col·lectives.

I una cosa encara pitjor: si les revelacions del 3% són certes (a Sant Cugat amb més de 4 obres sota sospita), això voldria dir que quan el Cas Palau va sortir a la llum l’any 2009, les suposades activitats irregulars de CDC per obtenir fons il·lícits no només no van parar sinó que van mutar per a perfeccionar-se. És possible que ni Jordi Pujol ni Artur Mas ni ningú dels militants del partit de Convergència sabessin res? Ho dubto molt. Ho dubto tendint a infinit. La teoria de l’home sol és menys plausible cada dia. Més de sis milions d’euros ho contesten. I ni que fossin homes sols, quina casualitat i quina poca vista, que sempre siguin els tresorers. CDC deu ser l’únic partit amb tres generacions de tresorers imputats: el difunt Carles Torrent i Daniel Osàcar, implicats en el cas Palau, i després Andreu Viloca, involucrat en el cas 3%.

Ens queden encara massa serrells i detalls: la lentitud de la justícia – vuit anys, cinc jutges, desenes de recursos dilacionistes i sis morts que ja no compareixeran-, la destrucció de proves acreditada –el setembre de 2008 va ser enregistrat un treballador emportant-se documentació que mai es va poder recuperar-.

Però és que la corrupció no s’entén sense la impunitat: tres sentències fermes i Filesa-PSC, i Turisme i Treball, i les tres tancades: dues via indult, la tercera via rebaixa de la pena. Així no és d’estranyar que la sensació generalitzada que els polítics roben i que, quan els enxampen, no passa res.

I, la constatació que PDCAT ha perdut la oportunitat d’or per a explicar-se i allunyar-se d’aquestes pràctiques extractives: per què el seu partit durant anys i panys ha acceptat milionades d’empreses que es presenten a concursos públics? Per què han acceptat milionades d’empreses conegudes per la virtuositat en evasió fiscal en SICAV, per què han acceptat donacions d’empreses com CIRSA quan es negociava la llei del joc? Per què han acceptat donacions d’empreses que no coincideixen ni una engruna amb el seu ideari polític? No ens diguin que per desídia. No ens diguin que era legal. Que la legalitat, és més una qüestió de poder, el que ells ostenten i han ostentat, que de justícia.

I finalment, seria d'agrair, què hem de pensar? Són innocents i, per tant, ineptes per eradicar la corrupció del seu partit o són competents i còmplices?

Espero que el càstig electoral sigui tan immens com es mereixen aquestes pràctiques i, tant debò, la gent allunyi aquest partit de qualsevol erari públic perquè està comprovat que són incapaços d’allunyar els seus corruptes dels nostres diners.

• Agost 2015 la Guàrdia Civil entra a l'Ajuntament i a Promusa demanant documentació sobre els contractes a aquesta empresa per l'obra pública (HPO) a la plaça Rabassaires.

• 21 de setembre de 2015 La CUP-PC presenta una moció per a la creació d’una comissió especial d’investigació sobre l’adjudicació d’obra pública i les donacions de la empresa TEYCO a Convergència Democràtica de Catalunya.

• Es funda la Comissió d’investigació, la CUP-PC es submergeix en el treball i estudi, comparació, consulta a experts durant l’any i escaig que dura la comissió. La comissió estudiarà els processos de licitació, contractació, execució,seguiment d’obres i liquidació en relació a les obres de la pl. Rabassaires i la pista Guinardera amb les compareixences de tècnic de Promusa; el director d'Àmbit de Gestió d'Urbanisme Antoni Serra, i el gerent de l'empresa pública d'habitatge, Lluís Hosta, i diversos experts en geologia.

• 16 de novembre de 2015. La CUP-PC presenta una moció per adherir l’ajuntament al Pacte contra la Corrupció, amb mesures com revisar el finançament dels partits i establir mecanismes de control ciutadà . És rebutjada pels vots en contra de CIU i PSC i les abstencions de C’S i PP • Novembre 2016 Es presenten les conclusions de la Comissió Especial d’Investigació de Teyco amb vot particular de CDC. • Novembre 2016 CUP-PC portem les conclusions al Jutjat del Vendrell.

• Febrer 2017 El jutge inclou les nostres informacions en el la investigació provisional.

• 8 de març de 2017. La CUP-PC, ERC-MES i ICV-EUiA de Sant Cugat del Vallès han entrat una sol·licitud a l'Ajuntament d'aquest municipi per demanar que es convoqui un ple extraordinari perquè el govern local aclareixi la contractació de Ferrovial per fer obra pública a Sant Cugat.

• 20 de març de 2017 Ple extraordinari sobre Ferrovial i construcció Pav-3 i d’aprovació d’una auditoria externa per tal que estudiï el procés de contractació pública de Ferrovial-Agromán SA per la construcció del PAV3 i altres obres públiques que la mateixa constructora va dur a terme a Sant Cugat, així com també l’adjudicació d’obres amb explotació de serveis a l’empresa Cintra Aparcamientos SA, també vinculada a Ferrovial.

D’altra banda, també sol·licitar l’estudi de qualsevol altra obra pública construïda a Sant Cugat per alguna empresa citada en el judici del “Cas Palau” i vinculada en el presumpte finançament il·legal de CDC, entre els anys 1997 fins a dia d’avui.

• 20 de juny de 2017 La CUP-PC fa una moció per a la creació d’una bústia ciutadana i anònima que ajudi a denunciar les irregularitats i corrupcions dins l'ajuntament a imatge de la que va ajudar a destapar l’estafa de Bankia. És aprovada i malgrat tot, a gener de 2019, encara no ens han deixat veure cap de les denúncies.

• Setembre de 2017. L’ajuntament treu a concurs públic l’auditoria sobre la construcció del PAV-3 per Ferriovial i el finançament il·legal de CDC • 14 de setembre de 2017. la CUP proposa un debat entre partits per a parlar sobre corrupció i maneres de fer-li front. S’ha de suspendre per la negativa de PDCAT, PP I PSC a participar-hi.

• Febrer 2018 Els grups municipals de la CUP-PC, ERC-MES i ICV-EUiA demanaran al ple d'aquest mes, mitjançant una moció d'urgència, una nova auditoria que ampliï el nombre d'adjudicacions analitzades amb relació al presumpte finançament il·legal de CDC. La primera auditoria, només centrada en el pav3 de la Rambla del Celler, es troba en procés de licitació i això fa que no es pugui ampliar amb els casos que han sorgit des de la sentència del 'cas Palau'.Aquesta nova auditoria hauria d'analitzar, de moment, sis obres més. Una a la Bòbila-la Serreta, una altra al complex esportiu de Mira-sol, dues a la plaça dels Rabassaires, una al passeig de Francesc Macià i l'última al mercat de Mira-sol. Segons sostenen els grups, les obres coincidirien amb donacions per part de les adjudicatàries a les fundacions relacionades amb CDC d'aproximadament el 3% del cost de l'obra • 17 abril de 2018 . Assemblea oberta per a explicar a la ciutadania les diverses trames de corrupció.

• 20 abril de 2018. La CUP, participa en l’elaboració d’un manifest ciutadà i en la fundació de la Plataforma Sant Cugat lliure de Corrupció• 20 novembre de 2018- La CUP-PC juntament amb altres forces fan una crida al govern a que doni la cara amb la corrupció.

Després d’un any, encara estem esperant que es liciti l’auditoria que ha d’incloure el Pav 3 i la resta d’obres en una relació directa licitació donació. Sembla que fins que no entrem a obrir les finestres, no hi haurà manera de fer net.

• 2 maig de 2017. Presentació de llums i taquígrafs. l'Atles de la corrupció als Països Catalans fet per la CUP-Crida Constituent

BUTLLETÍ INFORMATIU DE LA CUP SANT CUGAT // QUÈ HEM FET AMB EL TEU VOT?

7/5/19 11:24

9

Ignasi Bea Seguí Professor i cooperativista. Regidor CUP-PC (2011-2019) @ IgnasiBeaSegui

Qui no fa tot el que pot, està obligat a fer molt més. Pressupost 2019: Crònica d’una nova oportunitat desaprofitada.

I

n extremis, a l’últim minut de la pròrroga. Així és com, finalment, el govern ha aconseguit aprovar el pressupost pel 2019. ERC hi ha donat suport argumentant responsabilitat. Hi tenen tot el dret, faltaría més. Nosaltres, però, entenem la responsabilitat en sentit contrari, i segons la nostra opinió, el titular més escaient pel nou pressupost seria “Ocasió perduda. I ja en van unes quantes”.

Ignasi Bea al Ple de Sant Cugat.

Fotografia: Cedida. Artur Ribera / TOTSantCugat.

8 AF_Què hem fet?.indd 8-9

Tant és que parlem del pressupost i ordenances fiscals d’enguany com dels darrers exercicis. «Xifra rècord» i «congelació d’impostos, taxes i preus públics» són els principals titulars. Els indicadors econòmics de l’ajuntament sempre de color verd. I els comptes, cada any més ambiciosos. Més «partides socials» i més bonificacions i ajudes a l’hora de pagar l’IBI. I, malgrat tot, els de la CUP hi votem en contra. Per què?

Massa sovint parlem de números buscant el titular i, també massa sovint, no mirem a fons què hi ha darrere determinades xifres o percentatges. Fa un parell d’anys, fins i tot, es va produir una discussió entre el responsable d’economia del govern, que defensava que l’IBI baixava, i el representant de Ciutadans, que assegurava tot el contrari, que l’IBI pujava. I doncs, què passava realment? Doncs passava que el rebut que pagaven els santcugatencs baixava malgrat que el tipus impositiu pujava. El rebut va baixar un 2,16% de mitjana, amb el conseqüent estalvi pels ciutadans i el descens en la recaptació per part de l’ajuntament.

Deixant de banda la qüestió cabdal -per nosaltres evident- que cal pagar-ho tot en funció de la renda (els impostos, les taxes, els preus públics i fins i tot les sancions) i que fins que no tinguem la targeta ciutadana, promesa pel 2017 i encara no implementada, no podrem fer-ho realment, sabem què significa pagar un 2,16% menys d’IBI a l’any? A la CUP hem fet l’exercici d’analitzar rebuts d’IBI d’arreu de la ciutat. Hi ha qui paga 330 euros anuals per un pis de 60 metres quadrats al barri de Sant Francesc i hi ha qui arriba als 1000 per una casa a Valldoreix. N’hi ha per tots els gustos i butxaques, però tots tenen quelcom en comú: La rebaixa de l’IBI no suposa ni 2 euros mensuals de diferència. A partir d’aquesta dada, per nosaltres la pregunta és: val la pena menysprear una quantitat important d’ingressos (prop d’un milió i mig d’euros, pel cap baix) per pagar 1,5-2 euros menys al mes? Al nostre entendre les ordenances fiscals han de servir

per garantir les necessitats bàsiques i els drets socials de la població. I, més enllà que un percentatge de població gens menyspreable -prop del 17%- pateixi per pagar els subministraments bàsics, l’alimentació o el lloguer, no es poden garantir drets a les persones que marxen de la ciutat perquè no poden viure-hi. Cada dia que passa augmenta el nombre de noumarxats, i aquest últim any el preu mitjà de lloguer a Sant Cugat ha tornat a augmentar i ja passem dels 1100 euros de mitjana. Des de 2014, el preu d’un pis de compra a la ciutat ha augmentat un 30%, i el del lloguer, un 42%, fins arribar als 3060 euros per metre quadrat, el preu més car de tot Catalunya. Aquest és el principal problema de la nostra ciutat. I cal combatre’l augmentant les promocions de lloguer social de manera significativa. Durant el clímax de la crisi econòmica que encara patim, es va posar de moda la solemne parida «cal fer més amb menys». I nosaltres sempre hem dit que el que s’ha de fer és molt més amb més. Especialment si, com l’ajuntament de la nostra ciutat, tens equilibri financer i uns números envejables. No fer-ho és una decisió política. Per cert, la targeta ciutadana/carnet de renda -anunciada pel 2017 i que no arriba- implicaria que gran part de la població ni tan sols veuria incrementat el rebut. Quan un alumne que va just esprem al màxim les seves possibilitats i treu un 4,75, se li fa confiança i se l’aprova. Quan un alumne que va sobrat no fa tot el que pot i treu un 5, se’l suspèn. A la darrera liquidació del pressupost, debatuda al ple el març de l’any passat, hem pogut quantificar més exactament de quants ingressos hem prescindit per decisió política del govern: Mentre entre els anys 2013 i 2015 la recaptació per IBI es trobava al voltant dels 47- 48 milions d’euros, després de la rebaixa n’estem recaptant 45. El descens irrisori del rebut, doncs, significa una important pèrdua d’ingressos que, des del nostre punt de vista, és un greu error deixar escapar.

Mentre entre els anys 2013 i 2015 la recaptació per IBI es trobava al voltant dels 47- 48 milions d’euros, després de la rebaixa n’estem recaptant 45.

El descens irrisori del rebut, doncs, significa una important pèrdua d’ingressos que, des del nostre punt de vista, és un greu error deixar escapar.

Ajuntament de Sant Cugat.

Fotografia: Arxiu / Wikipedia.

Des de la CUP, doncs, i per responsabilitat amb la nostra ciutat, no podem avalar un pressupost de totes totes insuficient.

BUTLLETÍ INFORMATIU DE LA CUP SANT CUGAT // QUÈ HEM FET AMB EL TEU VOT?

7/5/19 11:25

11

Núria Gibert Regidora i alcaldable de la CUP-PC

Lourdes Llorente Advocada, regidora de la CUP-PC i n. 2 a la llista per a les properes eleccions municipals

@ Nudenu

@LourdesLlorente

Honest amb el que hi ha i honest amb el que vols.

El got mig ple.

De què parlem quan parlem de posar la vida al centre?

H

i ha una sèrie d’indicadors que malgrat són molt aclaridors de la realitat de la nostra ciutat, no s’expliquen gens. Alguns d’aquest indicadors expliquen aquella intuïció i certesa que molts tenim perquè vivim, que a Sant Cugat, malgrat ser una ciutat bonica i amb molt verd, aquesta aparença amaga una desigualtat molt gran que es concreta en la dificultat de viure-hi i pagar-ne els serveis més bàsics. Evidentment, amb el drama de l’habitatge, però també amb l’accés a les escoles bressol o a la cultura. La majoria d’aquests indicadors, provenen d’estudis encarregats per l’ajuntament, i és per això que es fa difícil entendre perquè es ven amb cofoisme dades com que la majoria dels santcugatencs estan contents de viure a Sant Cugat i en canvi no es parla ni gens ni mica d’això següent: El 40% del col.lectiu jove no es pot emancipar. Patapam.

El 42% de la població té dificultats per a pagar l’habitatge. Allò que havia de ser un dret garantit.

El 35% de les llars tenen problemes per arribar a final de mes. També hi ha dades que apunten al nou perfil de la configuració de les bosses de pobresa, plenes ara de treballadors (el 56% de les persones considerades pobres, treballen). I finalment, la que com ajuntament hauria de fer reflexionar i més: Del col·lectiu de persones que tenen problemes greus, al 65,2% no els ajuda ningú, al 21,7% els ajuda la família, i a un escarransit 8,7% els ajuda l’ajuntament.

Això significa senzillament que l’ajuntament i la cartera de serveis no arriba on ha d’arribar. El motiu d’aquest desconeixement, d’aquesta infrautilització, és la concepció de la política social que té PDCAT: un pedaç assistencial, amb caràcter caritatiu. He sentit massa vegades que no es poden fer polítiques socials per l’efecte crida. En canvi no es té cap por de l’efecte desbandada.

Cal ser honest amb el què tenim, el cofoisme elitista ens ha portat fins on som avui. Llegia, l’altre dia, com un regidorable de JuntsxCat escrivia content que el model de ciutat no deu ser tant dolent si tanta gent hi ve a viure. I em temo que aquí rau bona part del problema. Les polítiques que ens ha deixat CIU-PDCAT han

10 AF_Què hem fet?.indd 10-11

Les polítiques que ens ha deixat CIU-PDeCAT han concebut la ciutat com un producte de mercat, no com una societat plural i viva, amb problemes i necessitat de cohesió, sinó com un aparador, com un pastís per a repartir al millor postor.

I això clar, si es fa sense cap altre objectiu que aquest, deixa molts santcugatencs enrere.

concebut la ciutat com un producte de mercat, no com una societat plural i viva, amb problemes i necessitat de cohesió, sinó com un aparador, com un pastís per a repartir al millor postor. I això clar, si es fa sense cap altre objectiu que aquest, deixa molts santcugatencs enrere. Deixa gent que ha viscut, que ha ajudat a construir aquest poble, que n’ha pagat les infraestructures, amb els impostos de la seva feina, enrere. Trenca famílies, això sí, i genera incertesa i vulnerabilitat enlloc d’oferir seguretat i comunitat.

Quan parlem de com de verda és la nostra ciutat, a vegades, també oblidem els costos que té. I així ho admetia el tinent d’alcalde de Medi Ambient, la ciutat jardí és insostenible. Com s’explica sinó, que després de 10 anys, quan ja fa temps que ressona el canvi climàtic i la necessitat de recular i fer ciutats sostenibles, tinguem un model en què es fa servir el cotxe 10 vegades més?

Generem una petjada ecològica que els nostres fills hauran de maldar per revertir. Tenim unes desigualtats en mobilitat que només s’entenen per desídia.

I malgrat això, orgulloses de la nostra ciutat. De la gent que hi fa coses, de la gent que la imagina diferent, inclusiva i solidària. Dels que pateixen per l’entorn i el cuiden, pels qui busquen alternatives. Estimem la nostra ciutat, per això ens neguem que ens diguin que no hi tenim cabuda els qui l’han volgut vendre a promotores.

Per això fem esforços titànics i enginyem maneres de quedar-nos-hi a viure. Per això, mantenim l’esperança entre les dents que aquest canvi que cal, no només és necessari, això ja ho sabem, sinó que ara que ja som tants, és possible. Cal ser honestos amb el que volem fer, posar prioritats i tenir clar els objectius. Cal fer net i de nou.

Tarifar socialment, apostar pel transport públic de debò, densificar la nostra ciutat per a què sigui mediterrània, compacta i sostenible, apostar valentment per a les polítiques d’habitatge públic, polítiques socials interseccionals, integrals i emancipadores, fer net amb la corrupció, generar, i ajudar a generar cultura. Mai més ser la ciutat més desigual del país. Sinó la més orgullosa, inclusiva, verda, valenta, emancipadora i popular. El got per a omplir, la ciutat per a construir.

N

o ens referim a fer danses entorn l’arbre de la vida sinó senzillament a posar aquelles coses que són necessàries pel dia a dia de tots, al centre de les polítiques públiques.

Una verdadera transformació no passa només pel canvi de les estructures sinó també en les relacions humanes basades en una ètica justa que promouen la reciprocitat i la solidaritat, a través del reconeixement de l’altre i de la pluralitat de subjectes i gèneres. Davant l’actual tendència neoliberal de retallar les prestacions socials i de privatitzar la gestió dels serveis públics, la CUP veiem amenaçats uns drets socials que només han estat possibles de conquerir després de moltes dècades de lluites populars i, per tant, dirigim la nostra acció municipal a l’ampliació, la millora i difusió de serveis socials, sanitaris, de promoció ocupacional, així com en la ferma defensa del seu caràcter públic a l’hora d’establir serveis municipals, prioritzar els beneficis socials, la transparència econòmica, visibilitzar els drets dels i les invisibles; la gent gran, les dones, les persones migrades, els treballadors i treballadores, els joves i com viuen la ciutat, pensar en la seva mobilitat, en les seves necessitats, en les seus drets, en els seus somnis i si és possible desenvolupar-los a la ciutat. A la ciutat hi ha feina? Hi ha seguretat, hi ha xarxa de cures, escoles bressol, hospital, residències públiques?Quines consqüències té per a la gent que no en tinguem? Quines diferències fa entre els ciutadans que tenen recursos i els que van justos? Tenim a Sant Cugat ciutadans de primera i de segona? Quan parlem de posar la vida al centre, parlem d’un canvi de prioritats, total, de fer front de forma valenta a la problemàtica de l’habitatge que expulsa als nostres veïns i no en guanyar el concurs de viles florides. Prioritats i en conseqüència, accions. Aquest ha estat un dels nostres objectius i l’hem plasmat no només en mocions sinó en cadascuna de les decisions que hem pres com a grup municipal. Cada acció que fem, beneficiava a pocs o a la majoria? Estàvem anant al fons de l’assumpte en qualitat laboral quan secundàvem contractacions o s’estava donant per bo el model d’externalització, sovint acompanyat de precarietat?I amb els pressupostos? En la nostra labor a l’ajuntament, hem volgut fiscalitzar les pràctiques que prioritzaven la eficència econòmica, per sobre la eficència social, però sobretot hem fet propostes; Creació d'una taula de mobilitat i

aplicació del PMU (perquè canviar la mobilitat de Sant Cugat és una urgència que ha de comptar amb tots els actors implicats), també Moció conjunta per a la calendarització de les millores del servei de bus urbà de la Floresta. per l’accés a la cultura als barris amb una Moció per la creació d'una biblioteca a La Floresta, per

Quan parlem de posar la vida al centre, parlem d’un canvi de prioritats, total, de fer front de forma valenta a la problemàtica de l’habitatge que expulsa als nostres veïns i no en guanyar el concurs de viles florides.

Prioritats i en conseqüència, accions.

la flexibilització de les condicions, l’emissió de certificats d’esforç d’integració i de l’informe d’arrelament social per aquelles persones migrades que estiguin en major situació de vulnerabilitat, o per exemple en el feminisme; Moció per la creació de la casa de la dona, Moció per incorporar noves mesures per garantir la segure-

tat de les dones a l’espai públic a la nit mitjançant la implantació de la parada a demanda per les usuàries als autobusos públics del municipi,el protocol contra agressions en espais d’oci, o multitud de propostes de formació sexoafectiva en instituts espais d'educació no formal, formació per a treballadors públics; Moció per aconseguir Sant Cugat lliure d'agressions masclistes,Moció per desincentivar la feminització de la precarietat i per a la internalització del servei de neteja dels edificis municipals.

O d’altres exemples en la defensa dels dret a l’habitatge; Moció en defensa a les víctimes de l'especulació immobiliària, Moció sobre el preu de l’HPO de lloguer de PROMUSA, Moció per la posada en marxa de polítiques públiques d’habitatge a La Floresta i la recuperació dels terrenys venuts a l’IMPSOL , Moció conjunta en nom del Sindicat de llogaters/es, Moció per a l’actualització del Fons de Patrimoni de Sòl i Habitatge, Moció del grup municipal de la CUP-PC per regular els habitatges d’ús turístic (HUT) a Sant Cugat. Aquests són alguns exemples, però n’hi moltíssims més. I al capdavall , hem pogut contrastar que les prioritats ho són quan les poses al servei de la gent i quan les enforontes a allò que no ho és. La nostra insistència en tarifar socialment, que els qui més tenen més aportin i els que menys ho facin en relació a la seves possibilitats,la nostra tenacitat en ressaltar en cada acció la mirada de la dona,la tossuderia en donar per bones dades que no ens parlen de la precarietat i l’èxode que viu la ciutat, fins que hem aconseguit situar el debat a l’agenda santcugatenca.

I sovint ens hem trobat, que a la resta de grups, especialment al govern, els hi agradaven les nostres propostes, els hi sonaven bé, però a l’hora de la veritat els hi faltava energia per implementar-les, els hi ha faltat valentia per a retallar d’altres llocs, política d’aparador pertot, que calia mantenir l’aparença, ni que fós a costa de 3 desnonaments de lloguer al mes. Aquesta ha estat una de les nostres tasques principals, i són molts els col.lectius i les persones que al llarg d’aquests tres anys, en poden donar fe, i hauran vist com hem fet d’altaveu en ocasions buscat informació o acompanyat quan feia falta. A vegades no massa mediàtic, però amb la convicció intacta del record de per què vam venir a fer política a nivell municipal, defensar el dret a tenir vides dignes.

BUTLLETÍ INFORMATIU DE LA CUP SANT CUGAT // QUÈ HEM FET AMB EL TEU VOT?

7/5/19 11:25

13

Marco Simarro Educador social, membre del Sindicat de Llogateres i n. 3 a la llista per a les properes eleccions municipals

Joan Rosés Politòleg, florestà i n 4 a la llista per a les properes eleccions municipals.

@MarcoSz4

@JoanRosesBassas

El dret... a l’habitatge?

La participació ciutadana és un mitjà, no una fi en si mateixa.

H

abitar. Acció per la qual entenem el fet de viure habitualment en un mateix lloc. Acció també i necessàriament, lligada a l’habitatge; vaja, aquelles quatre parets que ens fan de llar. Quatre parets a les que –es comenta i és vox populi– en algun paperet molt important d’aquest Estat s’hi diu que hi tenim dret. I què significa tenir dret a alguna cosa? Què és un dret? És quelcom legítim de tenir o exercir, que ens pertany als humans per justícia i per supervivència. És la facultat per fer o exigir legítimament tot allò que, i aquí ve l’important, la llei o l’autoritat estableix en favor nostre, les persones. Així mateix, és quelcom del que se n’ha d’evitar la vulneració o violació. I doncs, arribats a aquest punt, hauríem d’entendre que el dret a l’habitatge ha d’estar relacionat forçosament amb l’exercici legítim d’habitar una llar en condicions. És a dir, tenir un fàcil accés en tant que hi ha una oferta raonable al territori, en quantitat d’immobles i pel que fa als preus; tenir la possibilitat d’arrelar i estabilitzar el propi projecte de vida amb una durada d’anys considerable; i, bàsicament, no estar supeditat als vaivens del mercat.

Ara bé, de tot allò dit, algun d’aquests elements es dóna avui dia a Sant Cugat o arreu del territori? No. La resposta és clara, contundent i preocupant. Insistim constantment en parlar de ‘dret a l’habitatge’ com si fos quelcom donat, com si existís de la mateixa forma que existeixen altres drets –que poc a poc es van privatitzant i deixant de ser drets– com ara la sanitat o l’educació públiques. El primer pas per revertir la situació que vivim respecte l’accés a l’habitatge és col·locar correctament i objectiva l’anàlisi de la situació. I és que l’habitatge avui dia no exerceix com a dret legítim de les persones. És un objecte més d’intercanvi en el mercat, un producte que beneficia econòmicament a qui n’és el propietari i del qual se n’espera rendibilitat –valor de canvi– i no pas condicions de viabilitat per a la vida humana –valor d’ús– o, almenys, no sembla una prioritat.

I què ens ha dut fins aquí? El cas santcugatenc és força revelador i, al cap i a la fi, no difereix de les lògiques que el mercat imposa arreu del món. Hem viscut governats per la dreta liberal durant tants i tants anys que el creixement exponencial generat a nivell urbanístic en tan poc temps està tenint conseqüències desastroses en el present. La mentalitat convergent a l’hora de fer ciutat és la d’un promotor urbanístic que concep i actua

12 AF_Què hem fet?.indd 12-13

per al mercat, subjectant l’urbanisme sencer al valor de canvi. No és casualitat, doncs, que ens haguem trobat amb cartells anunciant promocions amb un vergonyant “El luxe és poder-hi viure”. Així doncs, a Sant Cugat ens trobem amb una vida urbana, una vida de barri, força malmesa i present només en alguns pocs indrets. Això

Necessitem una ciutat per a tothom, una ciutat inclusiva que no expulsi anualment més de 3500 persones per ser massa elitista. Que no desnoni.

No podem permetre que el mercat passi per sobre nostre com una piconadora fent fora famílies que fa més de trenta anys que hi viuen.

és perquè el planejament del govern no s’interessa per crear dinàmiques veïnals sinó només per generar conjunts d’immobles que es puguin vendre tot vestint la ciutat de verd urbà i, per tant, encarint-la encara més.

Aquest model està donant l’esquena a milers i milers de santcugatencs. Pot semblar, més pel tòpic que per

la realitat, que vivim en una ciutat on la majoria tenen alts nivells d’ingressos –i en una part és així– però, Sant Cugat està al capdavant de les ciutats més desiguals de l’Estat. Segons dades del Baròmetre Inclusiu de 2017, més de 10.300 persones (un 11,4%) es troben en situació de forta necessitat econòmica i no poden fer front a les despeses bàsiques com el pagament de l’habitatge, subministraments bàsics o la compra de béns de primera necessitat. D’aquest total, un 56,5% treballen. Val a dir, que més de la meitat dels santcugatencs pobres tenen feina i en el 52% dels casos perceben un salari màxim de 900€. Sabeu quant hem de guanyar per optar a un pis de Promusa de 70m2?

1.250€! Llavors, a qui se suposa que atén l’Habitatge de Protecció Oficial a Sant Cugat? La gran majoria d’aquestes persones ho tenen complicat, més encara les més de 3.300 (3,7%) que es troben en una situació de pobresa múltiple extrema. Així mateix, dels nostres veïns i veïnes, el 42,7% asseguren patir moltes o certes dificultats per fer front a les despeses de la hipoteca o el lloguer. Per contra, el 57,3% afirma poder fer front a aquestes despeses amb molta o certa facilitat. Aquestes dades, doncs, ens haurien de fer intuir un alt grau de desigualtat socioeconòmica a la nostra ciutat.

Necessitem una ciutat per a tothom, una ciutat inclusiva que no expulsi anualment més de 3500 persones per ser massa elitista. Que no desnoni. No podem permetre que el mercat passi per sobre nostre com una piconadora fent fora famílies que fa més de trenta anys que hi viuen. Assabentar-nos ara que més de 38.600 persones (42,7%) tenen dificultats per afrontar les despeses de l’habitatge ens ha de fer reaccionar proposant alternatives i solucions tant a curt com a llarg termini.

La primera de totes ha de ser fer fora aquest govern definitivament i, a partir d’aquí, fer ciutat en positiu per a les butxaques de la majoria de la gent. Hem d’augmentar la reserva de sòl públic, intervenir per aconseguir més lloguers socials, augmentar l’habitatge protegit de lloguer, habilitar mesures sancionadores i incentius per mobilitzar el parc privat, etc. Hem de poder parlar també d’expropiacions i de la densificació consensuada d’algunes zones ja que l’emergència habitacional ho requereix. Tot en pro de començar a revertir aquesta lògica classista que ens expulsa fins arribar a fer de l’habitatge un dret efectiu.

L

a participació ciutadana, en el sí de les administracions públiques, no és una cosa nova. Ja a principis dels 80, molts acadèmics van començar a introduir-la en el món de les polítiques municipals.

El punt d'inflexió, però, és quan les NNUU premien els pressupostos participatius de Porto Alegre de 1989.

Aquesta iniciativa es centrava en aprofundir la justícia social mitjançant aquest mecanisme que donava poder de decisió a la població més desvalguda per tal de poder millorar, així, la seva pròpia qualitat de vida.

més desafecció i no intentar teledirigir el procés. També volem estendre el procés de participació dels pressupostos de lliure disposició als Consells de Barri on encara no es duen a terme. Com el cas de La Floresta, que ja fa quatre anys que s'estan duent a terme i han estat un dels elements re-vitalitzadors del Consell de Barri. Altres elements importants són canviar el funcionament intern per no fer-lo tant feixuc i donar més rellevància a les veïnes i veïns en contraposició del partits polítics i entitats.

Des de llavors són moltes les experiències participatives a tot arreu i al nostre territori. Hi ha hagut moltes llums però bastantes més ombres. Això és deu a que en molts municipis (i el nostre no ha estat una excepció) s'ha convertit la participació ciutadana en un instrument legitimador de l'acció de govern, generant una comprensible frustració, desgast i desafecció de la gent cap als processos participatius.

També creiem necessari aprofundir en la relació del món públic (administració pública) amb el món comunitari (entitats, col·lectius no formals etc...) en contraposició a la relació món públic amb el món privat. Sobretot de cara a la cogestió d'espais i serveis municipals. Ja que, avui en dia, hi ha moltes normatives i reglaments municipals que regulen la relació ajuntament-empresa, en quant a la gestió per exemple d'equipaments esportius o culturals així com concessions d'espais de restauració, i en canvi es posen moltes més dificultats en la relació ajuntament - món comunitari. Com a mínim, s’exigeix un nivell de tecnificació que, comparativament amb el món privat i, no oblidem, amb afany de lucre, a les entitats i col·lectius que costa molt d’aconseguir. En altres paraules, volem facilitar i fomentar que, si així ho vol, el món comunitari pugui gestionar espais municipals o oferir determinats serveis.

Des de la nostra òptica, en molts casos s'està fent un mal ús de la eina de la participació. Perquè sí, cal dirho, la participació es un mitjà per millorar la vida de la gent, no un fi en sí mateix. Tanmateix, és veritat que és un procés enriquidor per un mateix, ja que en el procés d'aprendre a participar ens tornem ciutadanes i ciutadans més crítics i compromesos, així com ens fem més conscients de la importància d'incidir en el món públic i tot allò que ens és comú.

Sovint s’ha imposat la quantitat sobre la qualitat en aquest tipus de processos. Algunes vegades no s'ha tingut la honestedat i la valentia de dir a la gent que un determinat procés només seria consultiu, de cara a facilitar i millorar una decisió municipal. Això genera desafecció ja que hi ha vegades que per raons ideològiques o de justícia social, ha de ser el govern municipal qui prengui la decisió (determinats equipaments, urbanisme o molts d’altres). En altres casos, com ja he dit, simplement han sigut una pantomima que només ha servit per legitimar decisions que ja estaven preses pels governs municipals.

Per tot això des de la CUP-PC defensem una participació ciutadana com a eina d'apoderament comunitari. I proposem aprofundir en els pressupostos participats, però fent transparent de veritat tot el procés per evitar

En matèria de participació creiem que cal aquest canvi perquè aquesta sigui un element transversal a totes les regidories, ja que això ens ajudarà a donar millors solucions als problemes de la ciutat.

Cal un canvi de govern al nostre municipi sobretot per una raó d'higiene democràtica i per moltes altres raons com l'emergència habitacional, la corrupció o la sostenibilitat. I en matèria de participació creiem que cal aquest canvi perquè aquesta sigui un element transversal a totes les regidories, ja que la participació ciutadana ho ha de travessar tot. Ha de ser un element amb el que totes les regidories han d'assumir una certa coresponsabilitat, ja que això ens ajudarà a donar millors solucions als problemes de la ciutat des de qualsevol dels seus àmbits.

Això es el que volem per Sant Cugat i als nostres barris.

Que la ciutadania estigui sempre a prop i pendent del que fan els nostres representants, que aquest procés d'apoderament comunitari que és la participació ciutadana i comunitària serveixi per a millorar les vides de totes i tots.

BUTLLETÍ INFORMATIU DE LA CUP SANT CUGAT // QUÈ HEM FET AMB EL TEU VOT?

7/5/19 11:25

15

Aniol Pros Professor de secundària, membre de la CUP Sant Cugat i n. 5 a la llista per a les properes eleccions municipals

Antonio Ontañon Doctor en història de l'Art, professor universitari i n. 6 a la llista per a les properes eleccions municipals

@ AniolPros

@ Antoniontanon

Participar és decidir

Apologia de la cultura emancipadora

L

a bona salut democràtica d'un municipi es regula i mesura, entre moltes altres coses, a partir de les eines i mecanismes que té la seva ciutadania en matèria de participació. Dediquem cinc minuts a observar el nostre municipi i pensarem que l'equació és senzilla: sí, Sant Cugat és una ciutat que fomenta la participació entre els seus ciutadans i ciutadanes, de facto es converteix en una societat veritablement democràtica. Però creiem que n'hi ha prou només en fomentar la participació ? Què hem de fer per aconseguir la plena democratització de la vida del nostre municipi ?

Ens han inculcat, des de ben petits, que l'important és participar quan en realitat el que és important i determinant és poder decidir. Per tant, faltaria sumar-hi això a l'equació. Com diu aquell anunci de cotxes, "la potència sense control no serveix de res" i passa el mateix en el camp de la participació: participar sense decidir no serveix de res. I això és el que, malauradament, ens trobem a Sant Cugat. Tenim eines però serveixen de poc.

La nostra, la podríem definir com la ciutat de l'aparença: aparentment s'hi viu molt bé, aparentment tenim un ajuntament molt transparent, aparentment aposta per la participació... però a l'hora de la veritat, efectivament, tot queda en l'aparença. I és davant d'això que ens hem de rebel·lar. Hem d'apostar per construir veritables alternatives que busquin un alt grau d'aprofundiment democràtic i que tinguin com a pal de paller la participació.

Des de fa força dies, l'assemblea local de la CUP i Procés Constituent, mitjançant el que nosaltres anomenem Punts de Trobada, una bona colla de veïns i veïnes ens hem estat reunint per elaborar un programa de govern per a les properes eleccions municipals. Tothom hi ha pogut participar i decidir, no ho sabem fer d'una altra manera. I quan ha tocat parlar, precisament, de la participació ciutadana en l'àmbit local han saltat totes les alarmes: que els espais de decisió estan cada cop més allunyats de les persones, que si hi ha manca d'informació i transparència en els processos i espais de participació municipals, que si es destinen pocs recursos tècnics i econòmics, que si els Consells de Barri no acaben de funcionar i estan massa tutelats, no es promouen les consultes populars... També, siguem sincers, van aparèixer aspectes a destacar i que valorem positivament: implicació i apoderament veïnal en

14 AF_Què hem fet?.indd 14-15

Així doncs, fem una aposta decidida per obrir aquests espais de participació popular i de democràcia directa allà on siguem. Enfortim un municipalisme en què puguem trobar fórmules de governança que depassin les mancances democràtiques pròpies de les institucions actuals i donin lloc a experiències de veritable govern popular

alguns Consells de Barri, bona iniciativa amb l'impuls d'uns pressupostos participatius a la ciutat (amb molt marge de millora, encara), Reglament de Participació Ciutadana que regula i posa a l'abast de la ciutadania diferents fórmules participatives, tot i que per manca de voluntat política no s'estan desplegant.

I aquí, molt em temo, hem topat amb el quid de la qüestió: la voluntat política i creure's, realment, què vol dir això de la participació i la radicalitat democràtica.

I parlant de voluntats, gramscians com som, nosaltres ens quedem amb l'optimisme de la voluntat que ens fa creure i defensar la democràcia real perquè és la que permet decidir dia a dia el model social, polític, econòmic i cultural que volem com a ciutadans i ciutadanes.

Sabem que això no és fàcil, però el nostre ajuntament com a institució més propera als i les ciutadanes té una gran oportunitat i, sobretot, una gran responsabilitat en aquest sentit.

La CUP i Procés Constituent tenim com objectiu retornar la política a la gent. Creiem que la democràcia és molt més que anar a votar cada cert temps i, precisament, no ens conformem amb això. La clau de volta està en l'organització i, sobretot, en l’autoorganització com a santcugatencs i santcugatenques per recuperar la sobirania que ens han robat. Lluitem per la plena democratització de la vida del nostre municipi. I, per això, la participació ciutadana, entesa d'una manera àmplia, és una de les nostres batalles: al carrer i als ajuntaments.

Així doncs, fem una aposta decidida per obrir aquests espais de participació popular i de democràcia directa allà on siguem. Enfortim un municipalisme en què puguem trobar fórmules de governança que depassin les mancances democràtiques pròpies de les institucions actuals i donin lloc a experiències de veritable govern popular Venen eleccions municipals i és una bona oportunitat per canviar les coses. És imprescindible configurar alternatives de govern que busquin un alt grau d'aprofundiment democràtic. I, més enllà de la gestió del dia a dia, que siguin punts de partida per la superació del capitalisme i per la formació d'una societat, local i globalment, que agafi per ella mateixa les regnes del seu futur. Com acostumem a dir, ens sobren els motius

É

s fàcil imaginar com seria una cultura emancipadora en el sentit d’alliberament personal i social, en el sentit d’ajudar a la transformació individual i social. Podem començar amb la via negativa i dir que no és gens emancipador (més aviat el contrari) un tipus de cultura que pensi en les persones en termes d’espectadors passius, de consumidors, de gent cansada, angoixada per mil problemes, que no vol pensar i que només vol evasió, entreteniment i superficialitat. Ja sabem que menystenir la intel·ligència del públic no ha fet mai plegar a cap empresa cultural...

A vegades tenim dies dolents i ens sentim d’aquesta manera. Busquem a la cultura una mena de fugida que ens transporti a altres mons molt allunyats del nostre.

I està bé, però no pot ser aquesta la definició general de la cultura que volem perquè és evident que aquest tipus de cultura, la que tant parla d’empreses culturals, d’emprenedoria i de números de vendes i d’assistència només fa que reforçar allò que volem superar: l’espectacle, el conformisme, la mercaderia, el capitalisme dels signes i l’alienació.

Si provem amb una via més positiva, quines característiques hauria de tenir una cultura emancipadora? Crec que com a mínim hauria de tenir aquests trets: experimental, popular, crítica y productora.

Experimental: la cultura i els seus agents no és poden conformar amb la repetició de fórmules d’èxit. Han d’arriscar-se, buscar, experimentar amb nous formats, nous continguts, nous mitjans que connectin millor amb el present en transformació. Sense caure en nous fetitxismes tecnològics i partint de la idea de posar en qüestió permanent el rol que cada u té en la relació amb la cultura.

Popular: Gratuïta o no cara, accessible, transparent.

Que trenqui les barreres entre alta cultura i cultura popular no per la via de la vulgarització i la banalitat, sinó per la via de l’accés, l’educació, el rigor... La contribució a l’emancipació vindrà tant de les formes més senzilles de cultura popular com de les més sofisticades reflexions filosòfiques. Tothom hauria de poder moure’s en aquests àmbits interconnectats.

Crítica: La cultura emancipadora hauria de posar en qüestió els mecanismes de control i reproducció del

poder en totes les seves vessants: la família, l’escola, el treball, el món econòmic i judicial... La cultura pot ajudar a transformar la realitat en la mesura en què també i abans ens transforma a nosaltres mateixos, la nostra manera de veure i entendre el món i per tant la nostra manera d’actuar en ell.

Productora: La idea del públic espectador com una

La contribució a l’emancipació vindrà tant de les formes més senzilles de cultura popular com de les més sofisticades reflexions filosòfiques. Tothom hauria de poder moure’s en aquests àmbits interconnectats.

massa amorfa i passiva ja ha passat a la història. Ja no pot haver-hi la diferència entre un “artista” (o un intel· lectual) que sap moltes coses i un públic ignorant. La mateixa evolució dels millors aspectes de l’educació i la cultura contemporànies ens porta a pensar la cultura com a intercanvis d’experiència i coneixement entre iguals. En un determinat moment unes persones faran el paper de productors i altres d’espectadors, però

aquest paper s’ha de poder intercanviar constantment, sense dirigismes ni paternalismes. Per aquest motiu els gestors de les administracions i de les institucions culturals haurien de posar molt més èmfasi en el mecanismes de producció i intercanvi cultural i no tant en l’exhibició.

La cultura entesa com a emancipació hauria d’estar al centre de les polítiques de les organitzacions polítiques que busquen una transformació social real.

Pràcticament mai és d’aquesta manera. Més aviat al contrari. Sempre queda en darrer terme en un espai confús d’improvisació i falta d’idees clares, confiant quasi sempre a gestors i polítics amb molt poca preparació en aquest camp i que es conformen amb una mínima afluència de públic als actes convocats.

Els resultats de les polítiques culturals emancipadores o almenys no consumistes no són immediats, però en aquells llocs en els quals s’han dut a terme s’ha pogut constatar les seves potencialitats.

Un petit exemple d’aquest concepte de cultura com a element transformador i crític i sobre el qual he insistit molt a les diferents reunions en les quals he estat present com a representant del grup municipal Cuppc és el cinema. L’empresa que gestionava les quatre sales de cinema del Teatre Auditori no ha renovat el contracta d’exhibició. Per tant les dues sales superiors es convertiran en la tan demanada sala polivalent (si tots els condicionants tècnics arriben a bon port) i les dues sales inferiors quedaran com a sales de cinema per al municipi. En aquestes dues sales tenim la gran oportunitat d’organitzar una programació de cinema realment interessant des d’una perspectiva cultural allunyada dels grans èxits del cinema comercial nord-americà. Una programació que com a mínim pugui tenir tres branques: primer cicles de cinema clàssic, en segon lloc, una selecció dels films més interessants dels festivals de cinema internacionals, i en tercer lloc les re-estrenes dels autors contemporanis més importants. Sense perdre de vista una aposta decidida per les creacions del cinema català en la seva versió més jove i experimental.

A Sant Cugat del Vallès tenim l’oportunitat de donar un nou impuls a la cultura crítica a partir de les eleccions municipals del 26 maig del 2019

BUTLLETÍ INFORMATIU DE LA CUP SANT CUGAT // QUÈ HEM FET AMB EL TEU VOT?

7/5/19 11:25

l'entrevista

"El municipalisme és interessant perquè té un vincle molt estret amb les necessitats de la gent" *Entrevista a Núria Gibert, actual regidora de la CUP-PC i cap de llista a les eleccions municipals del 26 de Maig

Bon dia Núria! Explica’ns una mica quin és el teu recorregut. Quan fa que vius a Sant Cugat?

Vaig arribar a Sant Cugat amb la meva família fugint dels preus de Gràcia amb un projecte d'habitatge cooperatiu. Des de llavors, a banda de moments puntuals que he estat fora, he viscut, treballat i mogut per Sant Cugat. Des de fa dos anys, l'especulació i la mala gestió d'habitatge, m'ha tornat a expulsar i visc a Rubí.

Quina és la teva professió?

Ui! Fa 4 anys que sóc regidora a l'Ajuntament de Sant Cugat, i això fa que alguns em diguin política, per la qual cosa, sempre protesto. No sóc política, faig de regidora, que és substancialment diferent, més que com una professió, ho veig com una militància. Els últims anys he treballat en l'àmbit de la gestió i la dinamització cultural, els últims amb Cultura Popular i abans en gestió comunitària amb els Horts el Mercat de Pagès de l'Ateneu, món que m'apassiona, però he treballat de tantes coses que no m'hi cabrien en aquesta entrevista... cambrera, entrenadora de natació, auxiliar administrativa, monitora, en ONG'S, de guia al Museu Monestir... Crec que com molta gent de la meva generació, la fragilitat laboral ha marcat la nostra vida; per una banda genera inestabilitat però també he pogut conèixer molts aspectes de la ciutat i amb moltes mirades diferents.

I les teves passions, passatemps, hobbies?

M'agraden moltes coses; l'aire lliure, passar temps amb els amics, la música, la literatura, com a tothom suposo, però si he de dir al que sempre he dedicat més del meu temps, és indubtablement a la construcció de projectes col·lectius. És amb diferència, el que sempre m'ha interessat; la capacitat que tenim les persones quan ens ajuntem per a canviar el nostre esdevenir, en diem militància, activisme, o com li vulguis dir, al capdavall és afirmar que serem el que nosaltres vulguem ser. No resignar-se. Des de jove amb Maulets i amb la construcció del Casal Popular La Guitza, però també a nivell sindical amb l'Alternativa Estel i després el SEPC a la UAB, a l'Assemblea Popular per l'Habitatge de Sant Cugat, a les FMA, o amb un projecte de defensa de Drets Humans Colòmbia, IPO i la última dècada a la CUP, tant a nivell local com formant part del secretariat i fent de portaveu, i últimament m'he incorporat al projecte de pensament crític Catarsi Magazín. La veritat és que em costa estar quieta, però és perquè hi aprenc molt; en valors, en organització i en intel·ligència col·lectiva.

AF_Què hem fet?.indd 16

Ara sí, apropant-nos a la política, que entens per municipalisme?

Jo penso que és la lluita en la comunitat més petita que tenim, la nostra societat local, el nostre municipi. I com, des d’aquí, podem transformar aspectes materials de la vida quotidiana. El municipalisme és interessant i té molt poder de transformació perquè té un vincle molt estret amb les necessitats de la gent. La referencialitat que et dóna l’ajuntament et permet establir un vincle de coneixença amb els ciutadans, molt proper i molt real.

Què s’ha fet des de la CUP-PC per desplegar l’aposta municipalista?

L’assemblea de la CUP fa 15 anys que existeix i fa dos mandats que tenim representació al ple municipal, a dia d’avui, com a segona força a l’ajuntament. La nostra pràctica política, en termes generals, és la de mantenir els interessos de les classes populars a l’ajuntament.

Què vol dir això? Doncs, intentar construir per a la majoria de la gent propostes que transformin cap a millor les seves vides. Des de parlar de la municipalització dels serveis de neteja, a parlar del dret a vot a tots els residents, fins a parlar de les escoles bressol i la necessitat que aquestes siguin municipals, al dret al medi ambient, al dret a l’habitatge... I totes aquestes qüestions transformar-les en propostes i polítiques municipals de millora per als ciutadans.

Quines aportacions importants creus que s’han fet des del municipalisme que representeu?

Hem tibat molt cap a l’esquerra. En la majoria de consistoris hi ha debats que ni es donaven. Nosaltres vam començar a introduir la qüestió dels privilegis polítics perquè vam poder entrar amb força en un moment en que estaven molt qüestionats, però ara també estem introduint qüestions que l’esquerra tradicional havia abandonat com són les del control democràtic sobre els béns i els mitjans municipals. I això crec que és una aportació política molt interessant a part de, evidentment, la denúncia o les reivindicacions dels moviments socials.

Explica’ns algun exemple d’intervenció municipalista en la línia d’articular la unitat popular i la transformació social?

Un exemple claríssim i engrescador pels resultats és el que hem viscut a La Floresta, on vam ser primera força les darreres eleccions, tant és així que ens van donar la presidència del Consell de Barri. Aquest òrgan funcionava en general força malament. La dinàmica constituïa en escoltar les queixes del veïnat i les explicacions del regi-

dor de torn; la participació no es donava pràcticament en cap sentit. Nosaltres, amb la presidència del Consell de Barri de La Floresta hem volgut anar més enllà i exprimir al màxim les seves possibilitats. D’aquesta forma l’hem convertit en un artefacte d’intervenció política i comunitària, un espai de participació real per al veïnat. Hem aconseguit passar d’una cosa ineficient, consultiva i poc vinculant, a un espai on hi ha una comissió educativa de barri, una comissió d’igualtat, una comissió de serveis a les persones, una comissió d’urbanisme, una comissió de medi ambient, una comissió de patrimoni i memòria... i totes aquestes comissions fan un treball proactiu i d’intervenció política d’un nivell tal que nosaltres, jo com a presidenta, som accessoris, estem per acompanyar aquests processos de participació. A l’ajuntament, no li queda una altra que acceptar les propostes que sorgeixen perquè les produeix un veïnat empoderat, que les ha analitzat, estudiat i treballat. Aquesta és una experiència que ens agradaria poder traslladar, tot adaptant-la, a la resta de barris de Sant Cugat.

Així doncs, li cal un canvi a Sant Cugat?

Totalment.

Tant malament està?

A la nostra ciutat la travessen unes problemàtiques molt serioses; la gent que l'ha vist créixer i l'ha construït, veu com la ciutat li gira l'esquena. Això trenca els llaços comuns, genera frustració, un cert dol, un èxode que no para. Per descomptat, no tot va malament, ni molt menys, els santcugatencs s'estimen la ciutat i hi ha moltíssima gent que treballa per a fer-la una ciutat de tots i totes i a aquesta gent volem arribar, perquè creiem que amb aquesta energia de voler fer una ciutat més justa podem propiciar un canvi de govern. En el que s'acabin el mirar cap a un altre costat, les polítiques clientelars i es governi de cara a les problemàtiques que afecten a moltíssima gent; mobilitat, habitatge, serveis, escoles bressol, cultura, participació, medi ambient etc.

La gent està cansada de política d'aparador i vol polítiques valentes i reals.

Has vingut a això?

No pas jo sola, o fins i tot la CUP sola. És que això ja està en marxa. És un clam, és el tema principal de debat arreu. Evidentment, caldrà tot l'entusiasme i la intel·ligència, caldrà arremangar-se i ser crítics. Caldrà treballar amb molta gent i acostar-nos, però per nosaltres que venim de la base, de treballar colze a colze amb gent ben diferent, aquest repte no ens fa cap por.

7/5/19 11:25