Page 1

DESEMBRE ABRIL 2014 2005

NÚm. 42 60

REVISTA DEdels LA FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS DE CUNICULTORS DE CATALUNYA Revista Cunicultors de Catalunya

3 euros 2

La FACC celebra amb èxit d´assistència les Jornades Anuals

Cal més recerca per afavorir la producció ecològica de conills

(pàg. 10)

Les línies elèctriques aèries a les granges

(pàg. 12)

Informe sobre l’ús d’antibiòtics en conills i l’estimació de costos

(pàg. 22)

Eleccions i canvis a CONACUN


-3

sumari i editorial E d i t o r i a l

EDITA: Federació d’Associacions de Cunicultors de Catalunya: Santa Llogaia, 14 17600 Figueres Tel. 972 51 22 42 Oficina Tècnica de la FACC: Ull de Llebre, 13 baixos D 08734 Olèrdola (Alt Penedès) e-mail: facc@agronet.org Tel. 93 817 48 76 Horari: de 9 a 14h. Col.laboradors: Manel Terrado, Jordi Coll, Paco Sanz, Jordina Casas, Ricard Garriga, Trini López Ruz, Ramon Torres Bosch CorrecciÓ: Raül Cascajo Disseny: Xavier Càliz MaquetaciÓ: Enprensa comunicació Publicitat: Manel Collado - Tel. 930 130 932 EdiciÓ:

En primer lloc, deixeu-me dir que m´és molt grat tornar-me a posar en contacte amb tots vosaltres a través de la nostra revista Conills. També és obligat demanar-vos disculpes pel retard en l´aparició de la revista des de la darrera, per raó del cessament d´activitat de l´antiga empresa editora, fet que ens ha obligat a buscar nous proveïdors que poguessin fer aquest servei amb totes les garanties que aquesta feina requereix. Des de fa temps una reflexió plana sobre la Junta: la necessitat que també en l´àrea de comunicació aprofitem totes les oportunitats que ens ofereixen les noves tecnologies. Diuen que necessitat obliga, i avui dia el nostre sector no pot continuar fent el que feia des del començament, des del punt de vista informatiu. És del tot necessari oferir informació actualitzada i poder estar en contacte amb tots vosaltres de manera més continuada, i per tant és obligat que ho intentem fer. Tot no es pot abraçar alhora, i menys en aquestes condicions de crisi en les quals la Federació ha d´actuar. Tenint en compte, a més, que la informació en suport paper és molt cara, s´ha decidit reduir les edicions de Conills. A partir d´ara la nostra publicació s´editarà un cop l´any, coincidint amb

la celebració de les Jornades anuals, i això ens permetrà recollir-hi la informació de caire tècnic que s´hi exposa, així com també l´informe del treball de la Federació de l´any precedent. La nova pàgina web que a hores d´ara s´està posant en marxa permetrà donar aquella informació que cal que tot cunicultors associats tingui a disposició de manera continuada i actualitzada, així com les dades i contactes que necessita en el seu quefer diari. Finalment, la nostra intenció és posar en marxa el que s´anomena newsletter, un butlletí periòdic a internet en el qual es recollirà la informació de més actualitat. Amb aquests tres àmbits -revista, web i butlletí electrònic- creiem que les necessitats informatives de tots els associats a les diferents associacions que conformen la Federació quedaran ben cobertes. Se´ns gira molta feina, com podreu veure en la informació que us oferim. Cal, doncs, que tots estiguem puntualment informats del que va succeint, perquè haurem de prendre decisions molt importants per al futur del nostre sector. Manel Terrado President de la FACC

Enprensa Comunicació Tel. 930 130 932 e-mail: enprensa@enprensa.org Impressió: Imprimeix Dipòsit legal: B-43502/1992

SUMARI La Llotja per Jordi Coll i Ramon Torres . . . . . 4-5 JORNADA FACC. . . . . . . . . . . . . . . . . 6-11 Entrevista a Francisco Abós, nou president de CONACUN. . . . . . . . . . . . . . . . . 12-13 Malaltia vírica hemorràgica del conill. Variant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14-15 Explotacions col·laboradores 2013. . . . . .. 16-20

Situació actual de la malaltia hemorràgica vírica del conill a Catalunya. . . . . . . . . . . 21 Fira del Conill i l´Artesania de Vilafant. . . . . .

22

Conill, una carn per a esportistes. . . . . . . .

22

Qui és un agricultor professional?. . . . . . . . 23 L´estat espanyol ha de retornar 8,6 milions d´euros a la Unió Europea. . . . . . . . 23


-4

LA LLOTJA

Llotja de Bellpuig 2013 D

urant el transcurs del darrer any s’han produït molts canvis a les llotges del conill. El més significatiu és el cessament d’activitat a la mateixa Llotja de Bellpuig, on la part de producció va quedar-se sola per l´abandonament de la part dels escorxadors, fet que va tenir com a conseqüència deixar d’operar setmanalment, com era habitual.

Per Jordi Coll

Més tard es va invitar a la llotja de Bellpuig, per tal que pogués operar de manera conjunta, a la llotja Ibérica. Malgrat tots els inconvenients que els membres de la taula de Bellpuig vèiem a venir, i a causa de no tenir massa opcions per triar, es va considerar que seria millor ser a dins que no pas deixar-ho tot en mans dels altres. Un cop dins de la Llotja Ibérica, els desacords i els problemes s’han anat sumant setmana rere setmana; un dels símptomes de la mala gestió és el percentatge de granges que ha cessat l’activitat per manca de viabilitat. I

també, que malgrat la manca de conill que es va produir les darreres setmanes de 2013, els preus no ho van manifestar de forma equitativa. Un cop més es va posar en evidència que els escorxadors no volen veure que el seu futur està lligat al futur del productor. Actualment la Llotja Ibérica està constituïda per la Llotja de Bellpuig, la Llotja de Silleda, la Llotja de Madrid i la Llotja del Ebro. Cadascuna de les llotges hi té representació tant per part de la producció com dels escorxadors. El preu cada llotja queda marcat amb un diferencial:

Bellpuig Silleda Madrid Ebro

+10 ct. -11 ct. -8 ct. -5 ct.

Aquestes diferències poden semblar incoherents, i més quan realment no es respecte gairebé mai, només en pocs cassos, però sí que són un referent que els mercats de cada zona fan servir.

RELACIÓ D’ESCORXADORS DE CATALUNYA Barcelona - Marín. Camí Vell de Granollers a Cardedeu. Les Franqueses del Vallès. Tel. 93 849 5637 - Palau. La Devesa, 14. Avià. Tel. 93 823 01 00 - Grau. Molsosa, 1. Calaf. Tel. 93 869 85 32 - Soler. Vinya Codina. Calders. Tel. 93 830 90 51 - Jordi Bars. Ctra. Ribes, 22. Cercs. Tel. 93 824 80 50 - Closa. Vilanova, 45. Copons. Tel. 93 809 00 30 - Pagès de Rofes. Casa Dolors. La Llacuna. Tel. 93 897 60 26 - Rojas. Can Jubany. Les Franqueses. Tel. 93 849 58 37

- AviBages. Balmes, 48. Sant Joan de Vilatorrada. Tel. 93 873 31 63 - Roca Junqué S.L. Nou, 14. La Granada del Penedés. Tel. 869 51 69

Girona - Coronado. Dolmen, 22. Quart. Tel. 972 46 92 17 - Línia Alimentària. Mas PuigSerinyà. Tel. 972 59 31 35 - Conills Empordà. Ctra. Gauses, km 2. Vilopriu. Tel. 972 17 90 38

Lleida

Tarragona - Baldó. Ctra Nacional, km 197. El Perelló. Tel. 977 49 01 13 - Conills Pagés. Cambrils, 276. Reus. Tel. 977 75 33 51 - Montcada. Cal Toni, s/n. Salomó. Tel. 977 62 90 05 - Cunicarn. Apartat 34. L’Espluga de Francolí. Tel. 977 60 49 11

- Cunicat. Costa s/n. Preixens. Tel. 973 39 20 04 - Figuera. Arrabal, s/n. Agramunt. Tel. 973 39 03 20 - Morros Fills S.L. Maluquer, s/n. Artesa de Segre. Tel. 973 40 02 80 - Cardona C.B. Hospital 55 Tremp. Tel. 973 65 08 33 - Caubet. Camí de Silos, s/n. Artesa de Segre. Tel. 973 40 00 37 - Bendicho. Creu Trencada, s/n. Balaguer. Tel. 973 44 53 45 - Bercusa. Pi Roser, 2 Vallfogona de Balaguer. Tel. 973 43 20 30


-5

LA LLOTJA

Reflexions entorn de la Taula de conill de la Llotja de Bellpuig D

urant l´any 2013 s’ha produït un conjunt d’esdeveniments que han estat molt negatius, tant per a la llotja com per al sector de la cunicultura.

comerç, amb menys assistents a les sessions que se celebraven, fins al punt que varen deixar de venir i es va acabar el fet de tenir una llotja paritària.

De sempre la taula del conill s’ha fet notar per el seu caràcter fort a l’hora de elaborar el preu a la sessió de la llotja; les juntes de preus sempre han estat llargues i maratonianes, i gairebé sempre amb el mateix final: preu president. Sobre el paper deixaves content el sector que es beneficiava del preu i descontent l´altre, que entenia que el perjudicaves, però pensant-ho fredament tots venien a fer el seu paper.

En un principi es fixava preu a Bellpuig i a la vegada a la “La Lonja Iberica”; després al sector del comerç no va interessar-li continuar a Bellpuig, i va deixar d’assistir-hi. Actualment la Lonja Iberica ha anat legalitzant la seva situació, i la Llotja de Bellpuig hi és representada per dues empreses de producció i dues de comerç.

No obstant, el sector de producció sempre ha estat implicat amb la nostra llotja; no podem dir el mateix del sector del

Hem assabentat de tot el que s´ha exposat en aquest escrit el DAAM, tant als serveis territorials a Lleida com a la Direcció General a Barcelona i Lleida, però de moment no es troba solució al cas.

Pensem que la Llotja de Bellpuig ha estat resolutiva en qualsevol menester que se’ns ha demanat, però ara ens sentim poc utilitzats, i ens sap molt de greu que amb els mitjans que hi posem no se’ns doni confiança, ens sentim poc valorats. La veritat és que ho sentim per nosaltres i pel sector. Restem en espera que les coses puguin canviar, i un dia si pot ser no gaire llunyà, que ens puguem retrobar per tornar a fixar el preu del conill a la Llotja de Bellpuig. Els cunicultors catalans ho necessiten. Ramon Torres Bosch Vicepresident de la Llotja de Bellpuig i President de les taules de preus


-6

JORNADA FACC

Balanç de les actuacions de la FACC. Any 2013 Si una cosa cal dir del sector cunícola és que, malgrat totes les dificultats, no ha parat de bellugar-se i de lluitar per aconseguir tenir veu i vot en les instàncies on es decideixen les polítiques que d´una manera o altra afecten el sector. Bàsicament podríem dir que en el dia a dia de les reunions internes, de les reunions amb diferents estaments oficials i no oficials, la Junta ha hagut de fer front a dues qüestions bàsiques: una d´àmbit intern, per fer front a les retallades i poder adequar la infraestructura de la FACC a les possibilitats econòmiques, i l´altra, la part del lleó, com redefinir les línies d´actuació que es poden abordar pels recursos importants que es generen per l´Extensió de Norma.

Una nova Extensió de Norma Eren moltes les veus de cunicultors que se´ns queixaven de com es destinava, quin resultats se´n treien i a qui beneficiava el cèntim que principalment cunicultors i també escorxadors aporten per posar en marxa les actuacions que preveu l´Extensió de Norma. Manel Terrado

La Federació catalana ja va anunciar a les Jornades de l´any 2012 que lluitaria per canviar la destinació d´aquests diners. L´objectiu, doncs, era clar. Primer calia buscar les aliances a CONACUN que permetessin abordar el que era l´important: canviar les línies de treball de l´Extensió de Norma de manera que es poguessin destinar els fons als aspectes que realment interessen als cunicultors.

Les aliances van ser possibles perquè els problemes dels cunicultors catalans són els mateixos que els dels cunicultors valencians, murcians i aragonesos, i perquè a les seves organitzacions hi havia el mateix debat que a la nostra. Posteriorment el debat es va fer a Galícia. Així doncs, ja hi va haver prou consens per poder fer els canvis necessaris. S´ha hagut de discutir moltíssim, i un cop les coses han estat clares s´han pogut adoptar posicions majoritàries a Conacun, que han permès aconseguir un document de mínims. Un document que recull que el que hem anomenat “ratlles vermelles”, allò que no es pot traspassar. Una d´aquestes ratlles vermelles, per exemple, és que dels diners destinats a promoció i publicitat, els productors hi posaran la mateixa quantitats que els escorxadors, ni un euro més. La resta de diners recaptats s´han de destinar a aspectes que afectin i interessin directament els cunicultors.

Els diners han de retornar majoritàriament als cunicultors a través d´actuacions que els beneficiïn directament

S´ha aconseguit, doncs, un marc d´actuació que caldrà consensuar a la Interprofessional per tirar-lo endavant, perquè pot ser bloquejat per qualsevol de les dues parts. Les activitats que es duguin a terme per a la promoció del consum de la carn de conill seran missió dels escorxadors, però el que afecta als cunicultors serà responsabilitat de la part productora.


-7

JORNADA FACC Consensuar, consensuar, consensuar... Cal tenir en compte que a la part productora hi conviuen realitats diferents que poden no coincidir en les mateixes necessitats. La coexistència de cooperatives, SAT i les diferències en els serveis donats a escala autonòmica fan que les propostes s´hagin de treballar molt a fons en l´estament productor per arribar a acords (CONACUN) que després hauran de passar a ser debatuts i acceptats a escala de la Interprofessional. També caldrà tenir en compte els sindicats, que són a la Interprofessional per llei.

Eleccions a CONACUN El debat que es va anar generant, liderat per la FACC, sobre com s´estava portant tot el tema de l´Extensió de Norma, va fer que a l´Assemblea de

Conacun celebrada fa ben poc fos elegida una Junta nova, presidida per Pachi Abòs, cunicultor d´Osca, que ha sigut i de fet encara és membre de la Llotja de Bellpuig, i per tant, ben conegut dels cunicultors catalans que també en són membres. Com hem dit, els problemes a què ens enfrontem els cunicultors catalans són els mateixos que els dels cunicultors de València, Múrcia, Aragó i també Galícia, per això s´entén que la nova Junta s´hagi fixat com un dels objectius principals que els cunicultors sentin que l´Extensió de Norma els hi fa un retorn del que hi aporten, de la inversió que s´hi fa. I quins són els problemes? Per esmentar-ne alguns podem dir que la transparència en la cadena de valor és vital per al sector. Que la Llotja ibèrica sigui el més transparent possible i que se sàpiga en cada moment el cost

de cadascun dels processos. Un altre aspecte bàsic és l´externalització del sector amb el foment de l´exportació, que és l´única manera de bellugar el que ara és inamovible: el preu. Un altre aspecte que cal afrontar i costa molts diners és la destrucció de conills a la mateixa granja. És un dels estudis que la Federació catalana lluitarà perquè s´inclogui entre les feines a fer.

Adequació de l´estructura interna Com tots sabeu, les retallades han fet que les despeses que la Federació pogués assumir siguin més petites. Per tant, se n´ha hagut d´ajustar l´estructura, que ara és de 2 tècnics i una administrativa. La Federació, però, no s´ha creuat de braços davant d´aquesta situació difícil i ha fet un pas endavant amb la creació d´una SAT que té com a objectiu la


-8 millora de les ràtios de producció i econòmiques de les explotacions que s´hi acullin (vegeu l´article d´en Jordi Coll, que n´és el president).

2014: un nou marc La Federació ha hagut d´ajustar moltíssim el seu pressupost, no solament pel que fa a l´equip tècnic, sinó també en temes que afecten els cunicultors amb responsabilitats representati-

JORNADA FACC ves, com no podria ser d´altra manera (telèfon, quilometratge... ). És molt important que la FACC pugui trampejar el 2014 sense massa dogals, perquè se´ns obre la possibilitat d´actuacions a través de l´Extensió de Norma, que, no oblidem començarà el juliol de 2014; és a dir, fins el 2015 no notarem els efectes de la nova proposta. I també perquè la nova PAC preveu que les que puguin rebre aju-

des comunitàries siguin les entitats d´assessorament. Manel Terrado President de la FACC

La Societat Agrària de Transformació Cunicultors de Catalunya: una eina al servei del cunicultor

D

urant el 2013 es va creure convenien la creació de una SAT (Societat Agrària de Transformació) paral·lela a la FACC. Neix, inicialment, amb l’objectiu de donar suport als cunicultors, en un moment on per les retallades s´ha hagut de ajustar l´estructura de la FACC.

resultats; aspectes socials (càrrega de treball del cunicultor) i les seves conseqüències; aspectes mediambientals (densitat d´animals, nombre de molècules d’antibiòtics, consum d’energia). Es compararà l’ús de femelles creuades F1 amb femelles de l’engreix, així com estudis de racionament de pinso a llodrigons i per baixar la medicació.

A hores d´ara ja s´està treballant en un projecte conjuntament amb l´IRTA i VEDECUNI, que té una durada de tres anys.

El desllorigador és que les mesures s´adequaran a cada granja, de la qual caldrà traduir-ne les dades aportades i marcar els objectius per a cadascuna.

L´objectiu és aconseguir que en aquests tres anys que dura el projecte hi hagi un increment mitjà del 5% en el benefici total de l´explotació, a través de l´increment de les ràtios productiva i econòmica de la granja.

Un cop formada la SAT, de fet tenim una eina al servei dels cunicultors, i que a mitjà termini se li poden donar diferents utilitats com la creació d´una central de vendes. Tot i que encara sembla una utopia i el nostre futur és incert, tot sembla indicar que si no aconseguim obrir nous mercats exteriors ens quedarem estancats aquí, en un mercat limitat i pobre. Per afrontar aquests obstacles el que sí és cert és que hem d´estar units de la manera que sigui, per facilitar la concentració d’animals.

I com es farà? L´eina és la que els especialistes anomenen bernchmarking. Es basa en l´estudi personalitzat de les bases de dades que permetran analitzar temes diferents, com ara de caire tècnic (innovació a l’explotació, confort) i els seus

Voldria aprofitar aquestes línies per manifestar el meu agraïment als socis que van optar per tirar endavant el projecte, i animar la resta perquè donin el suport necessari a aquesta SAT, que en realitat és una eina al servei del cunicultor. Jordi Coll President de la SAT Cunicultors de Catalunya

Jordi Coll


-9

JORNADA FACC

Nous objectius de INTERCUN La Llei que regulava les organitzacions interprofessionals va ser modificada l´agost de 2013 per millorar el funcionament de la cadena alimentària. És fonamental en el canvi la modificació de l´article 3 ja que amplia les finalitats de les Interprofessionals. Per tal d´adequar-se al nou marc legislatiu s´han canviat els Estatuts d´INTERCUN que recullen ara els objectius següents: a) Vetllar pel funcionament adequat de la cadena alimentària i afavorir unes bones pràctiques entre els seus socis com a participants de la cadena de valor.

j) Promoure l´adopció de mesures per regular l´oferta, d´acord amb el previst a la normativa de competència estatal i comunitària.

b) Dur a terme actuacions que permetin millorar el coneixement, l´eficiència i la transparència dels mercats, especialment la posada en comú d´informació i estudis que siguin d´interès per als seus socis.

k) La negociació col·lectiva de preus quan hi hagi contractes obligatoris en els termes previstos en la normativa comunitària.

c) Desenvolupar mètode i instruments per millorar la qualitat dels productes en totes les fases de la producció, la transformació, la comercialització i la distribució. d) Promoure programes d´investigació i desenvolupament que impulsin els processos d´innovació en el seu sector i que millorin la incorporació de la tecnologia, tant als processos productius com a la competitivitat dels sectors implicats. e) Contribuir a millorar la coordinació dels diferents operadors implicats en els processos de posada en marxa de nous productes, particularment mitjançant la realització de treballs d´investigació i estudis de mercat. f) Fer campanyes per difondre i promocionar les produccions alimentàries, així com dur a terme actuacions per a facilitar una informació adequada als consumidors sobre les mateixes. g) Proporcionar informació i dur a terme els estudis i les accions necessàries per a racionalitzar, millorar i orientar la producció agroalimentària a les necessitats del mercat i les demandes dels consumidors. h) Protegir i promoure l´agricultura ecològica, la producció integrada i qualsevol altre mètode de producció respectuós amb el medi ambient, així com les denominacions d´origen, les indicacions geogràfiques protegides i qualsevol altra forma de protecció de qualitat diferenciada. i) Elaboració de contractes tipus agroalimentaris compatibles amb la normativa de competència estatal i comunitària.

l) Desenvolupar mètodes per controlar i racionalitzar l´ús de productes veterinaris i fitosanitaris i altres factors de producció, per garantir la qualitat dels productes i la protecció del medi ambient. m) Fer actuacions que tingui per objecte una defensa millor del medi ambient. n) Promoure l´eficiència en les diferents baules de la cadena alimentària mitjançant accions que tinguin com a objectiu millorar l´eficiència energètica, reduir l´impacte ambiental, reduir de forma responsable els residus o subproductes o reduir la pèrdua d´aliments al llarg de la cadena. ñ) Disseny i realització d´accions de formació de tots els integrants de la cadena per garantir la competitivitat de les explotacions agràries, empreses i treballadors, així com la incorporació a la cadena de joves qualificats. o) La realització d´estudis sobre els mètodes de producció sostenible i l´evolució del mercat, incloent-hi índex de preus i costos objectius, transparents, verificables i no manipulables que puguin se usats de referència en la fixació del preu lliurament pactat en els contractes, tenint en compte sempre l´establert al respecte per la normativa sectorial comunitària. p) Desenvolupar i posar en marxa la formació necessària per a la millora de la qualificació professional i del nivell d´ocupació dels professionals dels sectors agroalimentaris. q) Qualsevol altre que li atribueixi la normativa comunitària.


-10

JORNADA FACC

Tercera Extensió de Norma per al sector cunícola D

urant el 2013 es va acordar presentar una sol·licitud d´Extensió de Norma per al període 2014-2017, per al desenvolupament de les necessitats d´Intercun. Gràcies al nou marc normatiu, a partir de juliol de 2014 Intercun podrà desenvolupar les seves finalitats estatuàries (vegeu....) amb els fons derivats de l´Extensió de Norma que bàsicament es destinaran a: • Campanyes per promocionar el consum de la carn de conill i millorar la imatge del sector. D´acord amb l´objectiu f) Fer campanyes per difondre i promocionar les produccions alimentàries. • Potenciar la investigació, el desenvolupament i la innovació tecnològica en el sector cunícola espanyol. Impulsar-ne la millora i afrontar els nous reptes de tots els processos que intervenen en la seva cadena de valor, identificant i incorporant innovacions i millores tecnològiques, amb l´objectiu de millorar l´estabilitat i estructuració sectorial. D´acord amb l´objectiu d) Promoure programes d´investigació i desenvolupament que impulsin els processos d´innovació en el seu sector i que millorin la incorporació de la tecnologia, tant en els processos productius com en la competitivitat dels sectors implicats. • Donar suport i posar en marxa accions que tinguin com a finalitat millorar l´estatus del sector, per afrontar els nous reptes sanitaris de benestar i altres aspectes, encarats a l´apertura de nous mercats per a la carn de conill. D´acord amb l´objectiu c) Desenvolupar mètodes i instruments per a la millora de la qualitat del producte en totes les fases de producció, la transformació, la comercialització i la distribució i l´objectiu I) Desenvolupar mètodes per controlar i racionalitzar l´ús de productes veterinaris i fitosanitaris i altres factors de producció per garantir la qualitat dels productes i la protecció del medi ambient.

Previsió d´ingressos Campanya Quotes producció Quotes transformació Total 2014-2015 832.000 166.400 998.400 2015-2016 832.000 166.400 998.400 2016-2017 832.000 166.400 998.400 Total 2.496.400 499.200 2.995.200 Previsions d´inversió Línies d´actuació Inversió anual Inversió 2014-2017 Acciones promocionals 332.800 998.400 Potenciació I+D+i 99.840 299.520 Accions millora estatuts sectorial 199.680 599.040 Gestió-comunicació 49.920 149.760 Funcionament de la cadena Acord per campanya

• Vetllar pel funcionament adequat de la cadena alimentària i afavorir unes bones pràctiques en les relacions entre els seus socis ja que participen en la cadena de valor. D´acord amb l´objectiu a) d´aquesta interprofessional. • Desenvolupar activitats que assegurin una gestió i comunicació òptimes, tant al sector com al conjunt d ela societat, de l´Extensió de Norma, per garantir-ne un desenvolupament correcte. Pel que fa a les aportacions econòmiques seran de 0.01 ct. per quilo de conill viu produït a l´estat espanyol, entregat a l´escorxador o a l´entitat intermediària entre productor i empresa de transformació. L´aportació dels escorxador serà de 0.002 ct. per quilo

de conill viu sacrificat o comercialitzar real. Pel que fa a les previsions d´inversió es va acordar que el rang mínim seria al voltant de: • Accions promocionals

33%

• Potenciació I+D+i

10%

• Accions de millora estatus sectorial

20%

• Gestió-comunicació Extensió de Norma

5-10%

• Vetllar pel funcionament correcte de la cadena alimentària durant cada campanya s´acordaran els projectes i els fons necessaris.


GESTIÓ

-11

Resultats tècnics de la federació d’associacions de cunicultors de catalunya durant el 2012

L

a gestió tècnica implica tècniques de captura, organització i emmagatzematge d’informació generada en l’activitat diària de l’explotació cunícola. Aquesta informació, correctament processada i analitzada es converteix en un actiu que permet incrementar el grau de coneixement i facilitar la presa de decisions amb l’objectiu d’obtenir una rendibilitat econòmica superior i reduir els costos de producció. La correcte gestió de la informació agilitza la capacitat de resolució de problemes de manera més eficient i de generació d’oportunitats competitives al llarg del temps.

Enguany la base de dades està formada per 77 explotacions cunícoles associades a la FACC, amb un total de 67.119 conilles en producció i una mitjana de 872 conilles per granja (mediana de 750 conilles per granja). En un 79% de les granges analitzades es realitza inseminació artificial i en el 21% restant monta natural. El ritmes productius són diversos; 3% a menys d’11 dies post-part; 64% a 11 dies; 12% a 18 dies; 16% a 25 dies; i 5% a més de 25 dies. Actualment, 27% de les granges analitzades treballen a banda única.

Estem convençuts que la gestió tècnica és important per progressar. Per això, seguim motivant a tots els productors a realitzar aquesta activitat. Tanmateix, també dediquem esforç en la realització de l’anàlisi individualitzat i en l’obtenció d’uns resultats globals comparables per poder afrontar l’elevat ritme de canvis en que ens trobem sotmesos.

Resultat de les dades de gestió tècnica de les granges de la FACC durant el 2012 (veure quadre).

En l’actualitat, la tecnologia de gestió d’aquesta informació permet comptar amb eines que garanteixen la confidencialitat i seguretat de totes les dades que intervenen en el procés.

Finalment, volem agrair la col·laboració de tots els productors que han fet possible elaborar aquesta base de dades. En els propers anys esperem tornar a fer créixer el volum d’informació gestionada. Laia Abadal, Jordina Casas, Ricard Garriga, Maria Martínez www.cunicultors.cat

CRITERI NºGRANGES MITJANA MEDIANA MÀXIM MÍNIM Conilles per granja 77 872 750 2800 183 Sobre-ocupació gàbies niu (%) 49 114 117 186 51 Palpacions positives (%) 25 81,86 81,24 91,17 73,62 Parts/serveis (%) 60 76,77 78,30 91,84 54,09 Nascuts vius/part 60 9,1 9,0 10,4 7,4 Nascuts morts (%) 36 6,9 7,0 11,7 2,6 Llodrigons eliminats al néixer (%) 18 4,1 2,4 24,7 0,5 Baixes llodrigons al niu (%) 63 15,1 15,0 30,5 2,7 Baixes conills creixement 61 11,7 10,6 32,1 2,0 Baixes femelles/mes (%) 25 4,5 3,7 17,8 1,4 Conilles eliminades/mes (%) 24 4,8 4,5 8,3 1,1 Venuts/femella/any 63 45,1 45,8 73,4 17,0 Pes mitjà dels conills venuts (kg) 60 2,103 2,106 2,351 1,882 Kg venuts per IA o per cobriment 54 10,71 10,60 15,01 5,09 Índex de conversió global 49 3,87 3,84 5,11 3,12


-12

Entrevista a Francisco Abós, nou president de CONACUN

ENTREVISTA

“No hi haurà concentració de funcions en una sola persona” Per Julia Masoliver


-13 -13

ENTREVISTA

Francisco Abós va ser elegit per una àmplia majoria president de Conacun a l´assemblea que l´organització va celebrar fa ben poc. Pachi, com se´l coneix popularment, és president de l´Associació de cunicultors d´Osca i té una explotació a El Somontano. Va ser l´encarregat d´organitzar el congrés estatal a Barbastre l´any 2012 i és membre de la Llotja de Bellpuig, una persona, doncs, ben coneguda pels nostres representats en aquesta taula.

Ser escollit per 16 dels 21 vots presents a l´assemblea de CONACUN configura una presidència amb un fort suport del sector. Com afronta la responsabilitat en el càrrec? En ser elegit per una majoria tan àmplia, es pressuposa que una gran part del sector se sent implicat i desitja col·laborar amb els objectius que es persegueixen, però alhora suposa emprendre el gran repte que totes les associacions se sentin representades i s´aconsegueixin els objectius que entre totes consensuïn. És una executiva de renovació? En quin sentit? Sí, en certa manera, la gran majoria dels membres de la junta directiva són nous en el càrrec, començant per jo mateix que ni tan sols formava part de la junta anterior. S´ha intentat introduir saba nova però sense menysprear l´aportació de persones amb una gran experiència en el sector. Quines coses canviaran i quines altres es mantindran durant la seva presidència? Això serà el temps que ho anirà dient, però el que sí que està clar, des del meu punt de vista, és que no hi haurà una concentració de funcions en una sola persona como fins ara. La meva intenció és delegar funcions en diferents persones per tal que no es produeixin interrelaciones no desitjables entre els diversos organismes en els quals CONACUN és present. L´aportació econòmica del sector productor és bàsica per afrontar les activitats previstes en l´Extensió de Norma, i moltes vegades molt poc compreses pels mateixos cunicultors. Com pensa enfocar aquesta situació la nova Junta?

Certament, l´aportació del cèntim que fem no és ben compresa per part d´alguns cunicultors, potser perquè no és gens fàcil mesurar el retorn que es produeix. La nova Extensió de Norma permet obrir el ventall de projectes en els quals podrem incidir i no ens limita tant les actuacions a fer. Espero que aquesta nova Extensió de Norma ens permeti aclarir aquests dubtes que alguns (cada dia menys) tenen sobre el sentit del cèntim. Segons la seva opinió, quins són els principals reptes del sector? En són molts, però potser els més importants siguin: seguir donant suport als projectes d´investigació relacionats amb els problemes sanitaris més importants que afecten el sector; buscar mecanismes que protegeixin el cunicultor que per desgràcia passi per un tràngol sanitari greu a la seva explotació i l´ajudin a refer-se; investigar formes alternatives menys costoses i menys perilloses de gestió dels cadàvers; estudiar la legalització d´escorxadors de proximitat; tenir més informació sobre la “cadena de valor” que ens permeti actuar amb més criteri i força en la representació de la llotja; donar suport a l´exportació, sobretot en moments d´excedents en el mercat nacional. Com s´hi pot fer front? Poder afrontar aquests projectes i altres que vagin sorgint només serà possible amb l´esforç de tots els cunicultors, amb l´aportació d´idees dia a dia de les associacions i amb el suport econòmic necessari que ens proporciona el famós cèntim. Finalment, si ho desitja, li agrairíem un missatge als cunicultors de Catalunya. Com a cunicultors, hem de ser conscients que soms especials, gestionem una ramaderia minoritària i diferent a d´altres en molts aspectes. Som petites empreses ramaderes dedicades a la cria d´un producte que ha estat tradicional en l´alimentació de la nostra societat ancestralment, tot i que per desgràcia cada dia se´n fomenta menys el consum en els més petits (menjadors escolars), i així és perd l´hàbit de consum. Som una peça important en el manteniment de la societat rural, i en molts casos, a més, aportem llocs de treball femenins. Tenim entre mans un sector que entre tots hem de revitalitzar i potenciar, amb il·lusió, i que si hi seguim apostant, al final aconseguirem satisfer els nostres objectius i complir les nostres expectatives empresarials. No hem pas d´oblidar que el nostre producte és una de les joies de la famosa dieta mediterrània que en no estar dominada per grans empreses integradores no ocupa en aquest moment el lloc que es mereix per tradició i qualitat. Tal com he dit abans, som especials, tenim una joia a les nostres mans i tenim l´obligació de fer-la valer.


-14

VARIANT

Malaltia vírica hemorràgica del conill. Variant E

ls inicis cal situar-los el setembre de 2011, quan a granges vacunades de Navarra, Saragossa i Tarragona es van trobar afectacions a conills d´entre 14 a 57 dies, amb mortalitat al voltant del 20% en adults i del 50% en llodrigons. Les lesions que patien els animals eren compatibles amb les de l´RHD (tràquea, pulmó, fetge, melsa, ronyó i intestins). Durant l´any 2012 es van detectar més casos a Catalunya, Saragossa i Navarra i en van aparèixer també a Castelló. Segòvia, Galícia, Castella i Lleó i Portugal. Davant d´aquesta situació es va actuar d´immediat. S’havia de treballar en diferents fronts. Pel que fa a l´àmbit d´investigació, el primer pas era trobar el virus causant d´aquesta situació. A Lleó es va investigar a final de l´any 2011 i es va fer la prova prèvia a l´actuació vacunal a Navarra, el maig de 2012. El setembre ja es va fer la prova

Reconeixement de l´epizoòtia

Inici de l´aplicació a les granges

d´amplificació de virus i, finalment a final de desembre, a Madrid, es va dur a terme la prova de concepte. Paral·lelament al treball d´investigació es va fer un treball en l´àmbit polític. Així el febrer de 2012 hi va haver una primera reunió a Intercun amb tècnics per tal d´informar de l´obligatorietat de comunicació oficial de la malaltia i hi va haver una primera comunicació amb el MAGRAMA per exposar l´abast del problema. L´abril ja s´havia redactat un protocol de LD d´actuació per a escorxadors i recollida de cadàvers que es va fer arribar al Magrama, i CESFAC. Però el gener de 2013 el projecte s´endarrereix per la falta de comunicació pel que fa als casos vacunats i les errades detectades. Durant el primer semestre de 2013 es van seguir fent

Obrir un procés per via d´urgència

contactes amb el Magrama per avançar el procés de registre de la vacuna, es van reenviar els protocols d´actuació i el juny es va comunicar a la Secretaria d´Estat de la situació. El setembre de 2013 el Magrama finalment respon i proposa un pla de vigilància de la vírica. El més següent però, obre per la via d´urgència el procés per desenvolupar la vacuna i proposa que sigui Intercun qui en faci el control de la distribució. En aquest procés hi hem trobat doncs un seguit de dificultats com ara: 1. Reconeixement que existeix epizoòtia. 2. En el desenvolupament de la vacuna. 3. En el procés de registre. 4. En la falta de compromís per part del sector.

(Tan sols 1 cas, fins ara)

Desenvolupar el dossier tècnic de la vacuna

Autorització per comercialitzar

Presentar a AEMPS


-15

VARIANT Punt 1. La normativa diu que cal comunicar la malaltia, com en el cas de... no pas declarar-la que és ben diferent. Punt 2. Els Països productors no informen. A França el primer cas es produeix el 2010. Comença la comercialització de la vacuna el maig del 2013. I falla la informació científica que ajudi a fer el registre de la vacuna. Punt 3. Cal tenir en compte dos processos: el del dossier (uns 2 anys) i el procés del registre (6 a 8 mesos). El dossier ha de tenir 4 parts: Una primera amb el resum de tot el dossier que en garanteix la informació i la transparència. Una segona amb la documentació química, farmacèutica i biològica que garanteix la qualitat

es van produir a l´Estat espanyol. L´AEMPS va demanar informes de farmaco-vigilància.

del medicament. Una tercera amb la documentació toxicològica i farmacològica que en garanteixi la seguretat i la tolerància del medicament en condicions normals d´ús i segons el que duri el tractament. I finalment una quarta part amb la documentació clínica que garanteixi l´eficàcia del medicament.

Situació actual

Pel que fa al procés de registre, el laboratori presenta la documentació a l´AEMPS. Els avaluadors revisen tota la documentació, es fa un informe previ que si resulta amb deficiències es retorna al laboratori. En cas de ser acceptat passa al CODENVET que en fa l´avaluació final prèvia a la comercialització. Si el CONDENVET no dóna llum verda retorna al laboratori i cal tornar a començar tot el procés (veure quadre pàg. 14).

A escala d´investigació se segueix treballant per saber més sobre la malaltia.

Punt 4. El Magrama va demanar al sector la comunicació dels casos d´EVH que

A escala política el Magrama ha decidit que el desenvolupament de la vacuna es faci per via d´urgència i que sigui Intercun qui en gestioni la distribució durant el període d´autorització temporal (màxim 1 any).

Al granger doncs no li queda més remei que extremar les mesures per tenir una bioseguretat màxima. Tomàs M. Rodríguez Serrano Intercun


-16

JORNADA FACC

Explotacions col·laboradores 2013 E

n el Pla de Transferència Tecnològica, la Federació d´Associacions de Cunicultors de Catalunya a través del seu equip tècnic ha posat en marxa un programa que es basa en actuacions orientades en l´àmbit de la recerca i la divulgació de coneixements i experiències. S´han dut a terme dos tipus d´actuacions: les activitats puntuals i les continuades. Com a actuació continuada la FACC porta la Gestió Tècnica de les explotacions que s´hi volen acollir. L’obtenció, el processat i l’anàlisi de les dades tècniques d’una explotació es fa amb estricta confidencialitat. Actualment es treballa amb 77 explotacions que tenen com a mitjana 872 conilles en producció (750 de mediana).

-

Jordina Casas, veterinària de la FACC.

Actuació continuada: gestió tècnica de les explotacions 2013

Els criteris amb els quals es treballa per a l´obtenció de dades comparables són el següents: - Conilla en producció: és aquella que ha estat servida una o més vegades. - Palpació: diagnòstic de gestació que es realitza abans dels 20 dies de gestació.

Part: la femella ha parit; els ha fet tots vius, morts o ambdós. - Eliminats al néixer: contats a part dels nascuts morts i dels morts durant el deslletament. - Baixes post-deslletament: considerades a partir dels 31-35 dies màxim.

Dades reproductives


EXPLOTACIONS COL·LABORADORES

-17

Accions puntuals El PATT és un instrument que recull, programa i coordina les actuacions centrades en els àmbits de la investigació, la recerca i la transferència tecnològica i de coneixements al sector agrari català. Es tracta, per tant, d’un pla que promou la millora de la competitivitat de les empreses que formen el teixit productiu, transformador, comercialitzador i de serveis en l’àmbit agrari i agroalimentari de Catalunya; i per això compta amb la participació i la col·laboració d’un ampli ventall d’administracions, centres de recerca, universitats, fundacions, consorcis, organitzacions de productors, i sindicats vinculats amb els sectors agrari, agroalimentari i rural de Catalunya. Durant l´any 2013 van ser 8 les explotacions inscrites a l’ADS de la FACC que han col·laborat amb el DAAM en el desenvolupament de diferents projectes d’innovació aplicada.

Les 8 experiències realitzades s’han inclòs al PATT2013 i s’han estructurat en tres grans blocs: - Costos sanitaris i oportunitats de desmedicalització (2 experiències). - Racionament durant la fase de crei-

xement (4 experiències). - Eficàcia de vacunes comercials de malaltia hemorràgica vírica en condicions de camp (2 experiències). A continuació s’exposa un resum de les tres temàtiques estudiades.


-18 1. COSTOS SANITARIS I OPORTUNITATS DE DESMEDICALITZACIÓ. La societat i més específicament els consumidors de carn de conill cada dia estan més conscienciats en consumir productes més respectuosos amb el medi ambient, així com també productes amb major traçabilitat, seguretat alimentària i produïts amb un màxim respecte amb el benestar animal. També hi ha un percentatge molt alt de consumidors que busquen un producte de consum elaborat amb el mínim ús de medicaments. Així doncs, ens hem de fixar un objectiu clar a mitjà termini de reduir la despesa en medicaments, sobretot antibiòtics. En les dues experiències realitzades s’ha estudiat l´impacte del cost sanitari en la producció de carn de conill. Els resultats mostren que el cost sanitari no és un cost menyspreable, que segurament caldrà reduir a mitjà termini, sobretot reduint l’ús d’antibiòtics i buscant estratègies productives per assolir aquest objectiu.

JORNADA FACC


EXPLOTACIONS COL·LABORADORES

-19


-20 2. RACIONAMENT DURANT LA FASE DE CREIXEMENT. Una de les estratègies analitzades per reduir l´ús d’antibiòtics és el racionament durant l’engreix. En les quatre experiències fetes s’ha analitzat aquesta pràctica de maneig en diferents modalitats i des de diferents perspectives: efectes sobre la velocitat de creixement, efectes sobre la mortalitat, efectes en l’índex de conversió i altres conseqüències derivades del racionament dels conills en creixement. Actualment no hi pot haver un model de racionament a seguir, ja que hi ha molts factors que poden afectar els resultats que esperem obtenir. Alguns d’aquest factors són el tipus d’aliment, les condicions ambientals dels animals i la genètica, entre d´altres. Caldrà que les explotacions s’esforcin a treballar en aquest tema a mitjà termini per poder mantenir un nivell competitiu acceptable. 3. EFICÀCIA DE VACUNES COMERCIALS EN CONDICIONS DE CAMP. La malaltia hemorràgica vírica es va diagnosticar per primera vegada a Espanya al 1988. L’agent etiològic d’aquesta malaltia ha anat canviant al llarg dels anys, però no va ser fins el 2010 que aquests canvis van ser prou importants per produir un nou comportament de la malaltia vers les vacunes comercials que s’havien utilitzat amb èxit fins aleshores. La nova variant del virus sembla ser que coexisteix amb les variants habituals d’uns anys enrere (amb un predomini de les noves variants), però sembla evident que les vacunes comercials donen només una lleugera protecció creuada entre soques diferents del virus. Encara és un tema candent que caldrà revisar per aconseguir els millors protocols vacunals per a aquesta malaltia. Jordina Casas i Ricard Garriga Veterinaris de la Federació d´Associacions de Cunicultors de Catalunya.

JORNADA FACC


-21

VÍRICA A CATALUNYA

Situació actual de la malaltia hemorràgica vírica del conill a Catalunya Diagnòstic i comunicació de casos de MHV durant el 2013 A les 216 granges visitades es van detectar 56 casos (25,9%). El major nombre de casos es van concentrar els mesos d´abril i maig, i posteriorment juliol i agost. El nombre de recidives a les 56 granges detectades va ser de 23 (41,8%). Diagnòstic i comunicació de casos de MHV durant el 2013

Recidives durant el 2013

Mesures d´actuació davant un brot de MHV Davant la sospita d´un cas d´MVH cal prendre les mesures següents: 1. Comunicació de la sospita o del cas 2. Profilaxis higiènica 3. Bioseguretat 4. Vacunació 5. Mesures de maneig

Programa sanitari 2013-2014 Finalment els veterinaris de la FACC van presentar els punts que mereixeran una atenció especial duran el procer exercici.

1. Control de les malalties infecto contagioses, malalties parasitàries internes, externes i malaltís micòtiques. 2. Transmetre mesures d´higiene i bioseguretat. 3. Formació en benestar animal. 4. Gestió dels residus i dels cadàvers. 5. Assessorament i formació continuada. Jordina Casas i Ricard Garriga Veterinaris de la Federació d´Associacions de Cunicultors de Catalunya.


-22

NOTÍCIES

Fira del Conill i l´Artesania de Vilafant

M

és de 80 cunicultors van participar a la jornada “Llotja de Bellpuig... Llotja de Madrid. La solució és l´exportació”, que es va fer al Casal de la Gent gran de Vilafant. Al dinar de germanor que va cloure l´acte hi van assistir un centenar de persones. La mostra gastronòmica, a la Plaça Major, va convocar moltíssimes persones que van poder fer la degustació de plats de conills cuinats per diferents restaurants de la zona. Fins i tot els més petits van fer les seves aporta-

cions artístiques en el concurs “Dibuixem conills” que es va organitzar a la Plaça Major. Un cop més, molt èxit de públic i la demostració que la feina ben feta i persistent té la seva recompensa.

Conill, una carn per a esportistes

E

n el marc de les XVIII Jornadas Nacionales i el VIII Congreso Internacional de Nutrición, Alimentación y Dietètica s´han presentat els resultats de l´estudi “Efectos del consumo de la carne del conejo sobre la composición de la dieta, los parámetros antropométricos y el perfil inflamatorio en los deportistas de alto rendimiento.” L´exposició va anar a càrrec de la doctora Nieves Palacios, cap del servei de Medicina, Endocrinologia i Nutrició del Centre de Medicina del Deport del Consell Superior de Deports (CSD) de Madrid. L´estudi es va fer sobre 45 esportistes de la residència Joaquim Blume, que practiquen jockey herba, golf, piragüisme i gimnàstica esportiva. Durant 12 setmanes es van formar 2 grups: esportistes que van consumir carn de conill com a segon plat, com a mínim tres cops per setmana i els que no n´havien

consumit carn de conill, però sí quantitats similars d´altres tipus de carn. Els esportistes van compartir unes 20 hores a la setmana d´entrenament durant el període de control. L´estudi va donar com a resultat que els esportistes que havien menjat carn de conill van mostrar una tendència a la pèrdua de massa grassa a favor de la massa magre, i que van ingerir menys quantitats de calories, així com més quantitat de vitamina B12. Una altra conclusió és que la incidència en la disminució de greix va ser més accentuada en els homes que en les dones. No obstant això, no es van registrar variacions significatives de pes en els homes, mentre sí que es va detectar al final de l´estudi una pèrdua a les dones. Cal assenyalar que dels esports que han sigut estudiats, la gimnàstica esportiva

va ser la disciplina on la pèrdua de pes i de massa grassa ha estat més accentuada i on hi ha hagut més guany de massa magre. Davant dels resultats obtinguts la doctora va afirmar que la inclusió de carn de conill en la dieta de l´esportista d´alt nivell és una bona alternativa pel perfil nutricional adequat que aporta, per la seva riquesa en vitamina B12 i per les qualitats de les seves proteïnes. Per a l´esportista d´alt nivell amb un pla d´entrenament exigent i de gran durada i intensitat al llarg dels seus anys esportius és primordial la necessitat d´una bona alimentació per a un millor rendiment (entrenament invisible) i per controlar el greix corporal. Per això la carn de conill en ser rica en proteïnes de valor biològic alt, baixa em greix i amb un contingut alt de minerals, vitamines i substàncies antioxidants, es configura

Nieves Palacios com una alternativa recomanable per als esportistes de nivell alt. A la presentació hi van assistir un grup nombrós dels esportites que han format part de l´estudi, els quadre mèdics del Centro de Medicina del Deporte del CSD que han fet les diferents proves analítiques i de control i Tomás Rodríguez, director tècnic d´Intercun que ha col·laborat en la realització d´aquest estudi.


-23

NOTÍCIES

Qui és un agricultor professional?

L

a FNSEA, la principal organització professional agrària de França ha celebrat el seu Congrés. Una de les qüestions debatudes ha estat dins de la política agrària comuna qui té dret a rebre les ajudes comunitàries. La conclusió a la qual han arribat és que només les haurien de rebre els agricultors professionals que segons la FNSEA són els que compleixen els requisit següents:

1. Exerceix l´activitat agrícola. 2. Gestiona directament o indirecta els mitjans de producció. 3. No està subordinat i exerceix funcions de direcció. 4. Té formació acadèmica o experiència professional suficient. Tot i que també s´ha posat com a condició que l´agricultor professional ha de fer i declarar un volum mínim d´activitat agrària, no s´ha arribat a dir com es

L´estat espanyol ha de retornar 8,6 milions d´euros a la Unió Europea

U

n cop liquidades les comptes amb la comunitat europea, l´estat espanyol ha de retornar 8,6 milions d´euros dels fons assignats a la política

agrícola comunitària, per negligències que havien estat detectades i que no han sigut respostes degudament. Espanya és un del 11 països europeus

quantificaria aquest mínim d´activitat. També es proposa un registre de professionals agraris tal com existeix per als artesans. El proper 8 d´abril el Senat francès discutirà aquest concepte en el marc de la Llei del Futur Agrari. La FNSEA està amoïnada perquè si el volum que s´indica com a mínim és massa elevat, només les agroindústries acabaran essent considerades com a professionals de l´agricultura.

que han de retornar diners. En total gairebé són 315 milions que retornaran als fons comunitaris. La part del lleó, gairebé 239 milions, li pertoca a França. Tots aquest fons s´ha de retornat perquè o bé s´han incomplert les normatives comunitàries o bé perquè no s´han practicat bé els mecanismes de control d´aquests fons.


Conills 60  

Revista de la Federació d'Associacions de cunicultors de Catalunya. Nº 60

Advertisement