DESEMBRE MARÇ 2015 2005
NÚM. 42 61
REVISTA DEDELS LA FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS DE CUNICULTORS DE CATALUNYA REVISTA CUNICULTORS DE CATALUNYA
3 euros 2
Les principals organitzacions de cunicultors es varen donar cita a la Jornada de la FACC
Cal més recerca per afavorir la producció ecològica de conills
(pàg. 10)
Les línies elèctriques aèries a les granges
(pàg. 12)
Informe sobre l’ús d’antibiòtics en conills i l’estimació de costos
(pàg. 22)
Saragossa: per la defensa del preu del conill
-3
SUMARI I EDITORIAL E d i t o r i a l Un any més ens tornem a posar en contacte amb tots vosaltres a través de la nostra revista Conills. EDITA: Federació d’Associacions de Cunicultors de Catalunya: Santa Llogaia, 14 17600 Figueres Tel. 972 51 22 42 Oficina Tècnica de la FACC: Ull de Llebre, 13 baixos D 08734 Olèrdola (Alt Penedès) e-mail: facc@agronet.org Tel. 93 817 48 76 Horari: de 9 a 14h. COL.LABORADORS: Manel Terrado, Jordi Coll, Paco Sanz, Jordina Casas, Ricard Garriga, Trini López Ruz,
A final d’any vàrem celebrar les Jornades a Cambrils amb un gran èxit d’assistència. El nostre sector s’està enfrontant des de fa temps a un combat molt desigual. Una batalla en la qual hi ha en joc els nostres ingressos: el preu del conill. La falta d’operativitat de les llotges tradicionals ha fet que ens trobem en una situació de total indefensió pel que fa a la valoració de la carn de conill. Des de la Federació fa temps que lluitem per tal que els productors puguin tenir el pes que es mereixen en la defensa dels seus interessos. Els passos que hem fet han donat alguns fruits. Ens cal citar la nova junta de
Conacun, que ha permès posar en evidència els anteriors responsables i encetar una nova manera de fer lligada als interessos dels cunicultors que havien sigut relegats. La feina continua i és al capdavant de les nostres preocupacions com a responsables del sector a Catalunya. Per sort hem trobat ressò i compartim les mateixes preocupacions, perquè estem vivint situacions pràcticament idèntiques que les principals zones productores de conill. És una situació que cal afrontar amb valentia i constància, i espero que a no gaire tardar pugui començar a decantar-se cap a escenaris més lògics i justos. Manel Terrado President de la FACC
Oriol Rafel i Josep Ardèvol CORRECCIÓ: Raül Cascajo DISSENY: Xavier Càliz MAQUETACIÓ: Enprensa comunicació PUBLICITAT: Manel Collado - Tel. 930 130 932 EDICIÓ: Enprensa Comunicació Tel. 930 130 932 e-mail: enprensa@enprensa.org IMPRESSIÓ: Imprimeix DIPÒSIT LEGAL: B-43502/1992
SUMARI. JORNADA FACC Domènec Vila: “D’aquesta jornada me n’enduc reptes” . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
Sostenibilitat a les explotacions de la SAT CAT Cunicultors de Catalunya . . . . . . 15-17
La nova PAC 2014-2020. Ajuts directes . . . . 5-8
Bases per a la millora de la reproducció a les explotacions cunícoles . . . . . . . . . 18-19
Principis d’antibioteràpia aplicats a la cunicultura . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9-11 Per la recuperació del valor de l’oferta i la demanda . . . . . . . . . . . . . . . . 12-14
Álbum Fotogràfic . . . . . . . . . . . . . . . 20-21 Els cunicultors diuen prou . . . . . . . . . . . 22-23
-4
JORNADA FACC
Domènec Vila:
“D’aquesta Jornada me n’enduc reptes” E
n el marc de la trobada anual dels Cunicultors de Catalunya, que enguany es va celebrar a Cambrils, Domènec Vila, director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, va exposar la necessitat d’adaptació del sector a les necessitats dels consumidors i d’enfortiment de les relacions indústria/comerç o producció/indústria agroalimentària, que no han de ser necessàriament de dependència, va dir. Va esmentar el nou PDR (Pla de Desenvolupament Rural) que es posarà en marxa aquest 2015 com una oportunitat per al sector, malgrat la reducció de pressupost per part del Ministeri, quantificada en 200 milions d’euros. Va posar l’èmfasi en el fet que s’intensifica una de les línies que es consideren estratègiques: la innovació. Una línia en la qual hi té cabuda l’adaptació dels productes a les demandes del consum. Va lloar la bondat del conill tot fent
esment dels aliats que té el sector, com metges i esportistes que ajuden a explicar el producte, i va esmentar el Campus de l’alimentació que gestiona la Universitat de Barcelona. Finalment, va tocar un dels punts que més afecten el sector: el problema de les llotges. Va exposar com, en un altre producte com és l’avellana, a la Llotja de Reus s’estan fent plantejaments nous que han permès fer créixer la relació entre producció i indústria en altres escales menys tradicionals. Va prendre el compromís de fer gestions prop dels seus homòlegs de l’Aragó i de València per parlar d’aquest tema. Llotja, innovació i increment de les activitats de promoció són els deures concrets d’un sector que va qualificar d’important, tot i no ser un dels grans del país. Va dir que l’Administració ha de donar suport al lideratge en el sector i que també l’amoïna la renovació a les explotacions.
Domènec Vila durant la seva intervenció en l´acte de benvinguda als assistents
L´alcaldessa de Cambrils, el director general d´Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries i el president de la FACC.
RELACIÓ D’ESCORXADORS DE CATALUNYA BARCELONA - Marín. Camí Vell de Granollers a Cardedeu. Les Franqueses del Vallès. Tel. 93 849 5637 - Palau. La Devesa, 14. Avià. Tel. 93 823 01 00 - Grau. Molsosa, 1. Calaf. Tel. 93 869 85 32 - Soler. Vinya Codina. Calders. Tel. 93 830 90 51 - Jordi Bars. Ctra. Ribes, 22. Cercs. Tel. 93 824 80 50 - Closa. Vilanova, 45. Copons. Tel. 93 809 00 30 - Pagès de Rofes. Casa Dolors. La Llacuna. Tel. 93 897 60 26 - Rojas. Can Jubany. Les Franqueses. Tel. 93 849 58 37
- AviBages. Balmes, 48. Sant Joan de Vilatorrada. Tel. 93 873 31 63 - Roca Junqué S.L. Nou, 14. La Granada del Penedés. Tel. 869 51 69
GIRONA - Coronado. Dolmen, 22. Quart. Tel. 972 46 92 17 - Línia Alimentària. Mas PuigSerinyà. Tel. 972 59 31 35 - Conills Empordà. Ctra. Gauses, km 2. Vilopriu. Tel. 972 17 90 38
LLEIDA
TARRAGONA - Baldó. Ctra Nacional, km 197. El Perelló. Tel. 977 49 01 13 - Conills Pagés. Cambrils, 276. Reus. Tel. 977 75 33 51 - Montcada. Cal Toni, s/n. Salomó. Tel. 977 62 90 05 - Cunicarn. Apartat 34. L’Espluga de Francolí. Tel. 977 60 49 11
- Cunicat. Costa s/n. Preixens. Tel. 973 39 20 04 - Figuera. Arrabal, s/n. Agramunt. Tel. 973 39 03 20 - Morros Fills S.L. Maluquer, s/n. Artesa de Segre. Tel. 973 40 02 80 - Cardona C.B. Hospital 55 Tremp. Tel. 973 65 08 33 - Caubet. Camí de Silos, s/n. Artesa de Segre. Tel. 973 40 00 37 - Bendicho. Creu Trencada, s/n. Balaguer. Tel. 973 44 53 45 - Bercusa. Pi Roser, 2 Vallfogona de Balaguer. Tel. 973 43 20 30
-5
JORNADA FACC
La nova PAC 2014-2020. Ajuts directes Josep Ardèvol Gironés, cap de Secció de Gestió d´Ajuts i Desenvolupament Rural a Tarragona.
L
a nova PAC, que regirà fins el 2020, a diferència de les anteriors redueix el finançament a la producció i estableix com a objectius fonamentals, a més dels d’àmbit econòmic, els mediambientals i l’àmbit territorial. La nova PAC es fonamenta en dos
pilars: el primer està constituït pels ajuts directes i les mesures de mercat, i el segon és el desenvolupament rural, que es caracteritza per mesures plurianuals cofinançades per la UE, els estats i les comunitats autònomes (Gràfic 1).
Cal dir que molts dels elements que regulen aquests ajuts estan en mans dels diferents estats. En aquest sentit cal dir que el model aprovat pel Ministerio i al qual s’hi van oposar Catalunya i el País Basc a la fi es reglamenta per tal que tot segueixi
-6
JORNADA FACC 80/20, és a dir que els ingressos per ajuts directes són com a màxim el 80% del total d’ingressos agraris, d’acord amb l’últim IRPF disponible o els dos anteriors. La segona condició és estar inscrit al Registre d’explotacions agràries. El criteri del 80/20 no s’aplica als pagesos i ramaders que cobren menys de 1.250 euros anuals. A Catalunya es presenten al voltant de 62.000 DUN, de les quals unes 22.000 cobren menys de 1.250 euros. Cal dir que hi ha una llista negativa com ara aeroports, serveis ferroviaris, immobiliaris, instal·lacions esportives, etc. que en queden exclosos. Els criteris per saber si es compleix el 80/20 són els següents:
Gràfic 1. L’evolució de la despesa de la PAC 1980-2020
igual, és a dir, que les comunitats rebin els mateixos imports que ja rebien. Per tal de poder arribar a l’objectiu que tothom cobri el mateix s’ha fet el que anomenem Regionalització. A Catalunya s’han establert 35 comarques agràries, no totes coincidents amb les geogràfiques i administratives, i a cada regió se li assignarà un valor mitjà del dret (valor mitjà DPB: Dret de Pagament Base).
Novetats en els ajuts directes Els conceptes que s’han introduït són (Gràfic 2): 1. Agricultors actius i activitat agrària 2. Nou model de pagaments directes - Règim de pagament base (drets de pagament base)
Ajuts directes Menys de 1.250 Més de 1.250 Més de 1.250 Més de 1.250
Tipus d’agricultor Persones físiques Societats civils SAT i societats mercantils
- Pagament verd o greening - Suport específic a agricultors joves 3. Ajuts acoblats a sectors determinats 4. Règim de petits agricultors 5. Noves limitacions de pagament.
Agricultor actiu i activitat agrària Es defineix com a agricultor actiu aquell que té uns ingressos agraris representatius i que s’avaluen amb el criteri
Gràfic 2. Estructura pressupostària de l’UE
Declaració fiscal Exempts de comprovació IRPF Declaració jurada DUN 2015 Declaració jurada DUN 2015
Pel que fa a l’activitat agrària, es defineix com “la producció, cria o conreu de productes agraris, inclosos la collita, munyida, cria d’animals i el manteniment d’animals a efectes agrícoles o el manteniment d’una superfície agrària en un estat adequat per a la pastura o el conreu sense cap acció preparatòria més enllà dels mètodes i maquinària agrícoles emprats de forma habitual”. L’activitat agrària ha de ser, a més, significativa, és a dir que a cada parcel·la hi ha d’haver un conreu o aprofitament o bé manteniment en el cas de pastures (pastura o altres tècniques).
Agricultor actiu és el qui té uns ingressos agraris representatius.
Nou model de pagaments directes A partir del 2015 aquest nou model, règim de pagament base, substituirà els drets de pagament únic. En principi la comissió va proposar que:
-7
JORNADA FACC Gràfic 3. Regionalització: Comarques agràries de Catalunya
35 comarques
- el nombre de drets sigui igual al nombre d’hectàrees i - tots els drets han de tendir a un mateix “valor” en un estat: tarifa plana
Ara bé, als estats membres amb ajuts basats en referències històriques se’ls permet una aproximació dels pagaments per hectàrea i la no-obligació d’arribar a la tarifa plana. El Reglament, a més, permet regionalitzar, és a dir que els drets tinguin el mateix valor dins de la mateixa regió. És per això que l’Estat espanyol ha definit un model de regionalització basat en les comarques agràries, en el qual cada comarca conservarà la part proporcional dels imports percebuts en el passat (Gràfic 3).
Assignació de drets de PB (pagament base) a l’agricultor El nombre de drets serà igual al nombre d’hectàrees admissibles de la DUN 2015, i l’import dels drets s’assignarà tenint en compte: a) Dels euros rebuts el 2014, el 56% s’aplica al PB. Si la superfí-
L´estat espanyol ha definit un model de regionalització basat en les comarques agràries cie admissible pertany a una única regió, el valor del dret serà el resultat de dividir el valor inicial pel nombre d’hectàrees. b) En canvi, si la superfície pertany a més d’una regió es reparteix l’import en funció del sector del qual provenien els drets i l’orientació productiva. (Aquest punt b ara està en discussió, no està fixat definitivament com es farà). c) Finalment s’aplica la convergència a cada dret i es reparteix en els 5 anys de durada de la PAC (20152020).
-8
JORNADA FACC
Gràfic 4. Convergència interna Convergència consisteix en l’aproximació esglaonada de l’import dels drets de cada agricultor al valor mig del dret de la regió a la que pertanyen a l’any 2019.
la planificació dels conreus del 2015. No estaran sotmeses al compliment d’aquestes pràctiques: - les explotacions inferiors a 10 hectàrees de terres de conreu -les superfícies de l’explotació sotmeses a pràctiques ecològiques - les explotacions on tota la terra de conreu es dediqui a cultius sota aigua (arròs) - les superfícies de l’explotació de conreus permanents (vinya, fruiters, olivera, cítrics...) - les explotacions dels agricultors acollits al règim de petits agricultors La resta han de complir tres pràctiques mediambientals: la diversificació de conreus, el manteniment de les superfícies de pastures permanents, i comptar amb superfícies d’interès ecològic (SIE).
Què és la convergència interna? Consisteix en l’aproximació esglaonada de l’import dels drets de cada agricultor al valor mitjà del dret de la regió a la qual pertanyen l’any 2019 (Gràfic 4).
Assignació de drets de la Reserva Nacional Poden accedir als drets de la Reserva Nacional els agricultors joves, nous agricultors, agricultors legitimats per sentència judicial i agricultors sense una 1a assignació per força major. Una altra innovació és que es considera agricultor jove qui té 40 anys en el moment de la sol·licitud, i amb un màxim de 5 anys des de la seva incorporació. Un agricultor nou és aquell amb drets des del 2013 i amb un màxim de dos anys des de la data d’inici de l’activitat. Tant els agricultors joves com els nous agricultors han de ser-ho en explotacions agràries prioritàries. I amb superfícies dedicades als sectors amb drets PU i/o AVL
Pagament als joves agricultors Complement al PB: el 25% PB i fins a 90 drets-hectàrees. Han d’haver fet la 1a instal·lació a l’explotació l’any de la sol·licitud o en els 5 anys previs, i tenir fins a 40 anys.
S’equiparen els requisits als de l’assignació de RN per a joves: Fins els 40 anys l’any de sol·licitud i màxim 5 des de l’inici de l’activitat. Incorporació en explotacions agràries prioritàries. Data inici activitat = alta SS agrària.
Pagament verd El pagament verd, també anomenat “greening”, és un pagament anual per Sector Vaques alletant Oví Boví de llet Conreus proteics Boví d’engreix Remolatxa sucrera Fruits de closca Cabrum Arròs Tomàquet per transformar Llegums de qualitat Total hectàrea complementari al pagament base, condicionat al compliment de mesures beneficioses per al clima i el medi ambient. Val a dir que un 30% del pressupost de pagaments directes està destinat al pagament verd. És important, doncs, conèixer els requisits del pagament verd i tenir-los en compte en
Ajuts acoblats Aniran destinats als sectors més desfavorits amb la reforma: ramaders sense terra (de boví d’engreix, boví alletant, boví de llet, oví i cabrum), remolatxa sucrera, arròs, tomàquet de transformació, fruits de closca, conreus proteics i llegums de qualitat. Aquests ajuts signifiquen un 15% del pressupost total. Import (milers /any) 187.745 154.892 93.579 44.537 40.127 16.836 14.000 13.645 12.206 6.352 1.000 584.919 euros
-9
JORNADA FACC
Principis d’antibioteràpia aplicats a la cunicultura Ricard Garriga Baraut, veterinari de l’ADSR-FACC
L
’antibioteràpia (o antibioticoteràpia) és el tractament d’una malaltia amb els antibiòtics. El primer antibiòtic es va descobrir gràcies a les observacions d’un metge escocès, Alexander Fleming, que estudiava un bacteri: l’estafilococ daurat.
Fleming era una mica desendreçat i una de les plaques en les quals hi havia sembrat el bacteri es va contaminar amb un fong. Aleshores va observar que les colònies de bacteris del voltant del fong no havien crescut. Així es va descobrir la penicil·lina. Va publicar
Ricard Garriga, durant la seva intervenció a la Jornada de la FACC.
el que havia descobert però en aquell moment no va tenir massa ressò. Corria l’any 1928. Va ser durant la Segona Guerra Mundial quan l’interès per trobar una substància capaç de combatre les infeccions i curar els ferits va fer que el treball
-10
JORNADA FACC
de Fleming tornés a tenir interès. La penicil·lina i, sobretot, les mesures d’higiene van ajudar a controlar les infeccions. Tot i que el descobriment es va fer a Anglaterra, la producció d’antibiòtic es va començar a Amèrica.
Com actuen els antibiòtics? Els bacteris estan formats per diferents elements, alguns dels quals tenen una càpsula o paret cel·lular que els defensa de les agressions externes; tenen també una membrana que engloba el bacteri, que a l’interior té principalment informació genètica, entre altres coses. D’antibiòtics n’hi ha molts, i difereixen en funció de com actuen sobre el bacteri (alteracions de la paret cel·lular, de la membrana protoplasmàtica, de la síntesi proteica, del metabolisme dels àcids nucleics, etc.), i cal tenir en compte les característiques de cada organisme en què s’apliquen. Quan administrem un antibiòtic hem d’assegurar-nos que la concentració sigui suficient perquè actuï correctament on volem. La via d’administració pot ser oral (amb l’aigua o el pinso), parenteral o tòpica. L’efecte de l’antibiòtic està condicionat pel procés següent: alliberamentabsorció-distribució-metabolisme-excreció.
Però hem de tenir molt present que per sobre la dosi terapèutica hi pot haver una concentració o dosi tòxica.
Ricard Garriga Baraut, veterinari de l’ADSR-FACC
Factors biològics A l’hora de donar un antibiòtic cal tenir ben present com és l’organisme al qual l’administrem. El conill és un animal de mida petita, herbívor, menja poc i sovint i a més fa la cecotròfia. Té una microflora intestinal amb risc de desencadenar disbiosi, i a la granja tenim animals de mides diferents i amb volums de consum de
pinso i aigua molt variables en funció de l’edat i de l’estat fisiològic, de l’ambient, etc. Finalment, també cal
considerar els estats patològics del bestiar.
Ús racional dels antibiòtics Sempre que es pugui, cal fer una diagnosi de certesa. Els antibiòtics es classifiquen segons la seva acció en bactericides, és a dir, que destrueixen els bacteris i solen ser d’espectre
reduït, i bacteriostàtics, que solen ser d’espectre ampli i que centren la seva acció en evitar la proliferació del bacteri.
-11
JORNADA FACC D’altra banda, haurem de tenir en compte els aspectes següents: 1. Hi poden haver reaccions adverses com ara disbiosi, nefrotoxicitat i hepatoxicitat, i per tant hem de llegir el prospecte abans d’administrar el medicament. 2. Hem d’evitar sempre que puguem l’antagonisme, i aprofitar les sinergies. 3. Temps d’espera. El temps necessari per evitar superar el LMR (límit màxim residus). 4. Cost del tractament. També cal tenir en compte la relació benefici/cost. Abans de fer un tractament, doncs, haurem d’avaluar tots els punts. Tot i que sembla que parlem de coses ben conegudes cal tenir-les presents,
perquè els bacteris es defensen dels antibiòtics i desenvolupen mecanismes de resistència, una resistència que pot ser natural o adquirida. També trobem resistències creuades. I com ho fan? Doncs de maneres diferents: 1. 2. 3. 4.
Indueixen la síntesi d’enzims. Expulsen l’antibiòtic. Muten el seu ADN. Fan canvis en proteïnes.
La resistències antimicrobianes amoïnen molt les autoritats. Un informe presentat a la Unió Europea detallava els morts causats per la manca d’efectivitat dels antibiòtics, les pèrdues que això suposava i el nombre d’infectats per bacteris resistents.
Cada estat ha de tenir un pla d’acció que se sustenta en sis pilars; en el cas d’Espanya inclou: 1. Recepta electrònica (permet comptabilitzar-ne l’ús). 2. Plataforma de control de resistència. 3. Identificació i impulsió de mesures alternatives i/o complementàries. 4. Foment de la recerca. 5. Formació i informació dels professionals. 6. Política de comunicació i sensibilització.
Alternatives a l’ús dels antibiòtics Tal com hem dit a la introducció, l’ús de la penicil·lina a la Segona Guerra Mundial va tenir efectivitat sobre els ferits, però tanta o més efectivitat van tenir també les mesures d’higiene i profilaxi. Així doncs, a les nostres explotacions caldrà tenir present, entre altres mesures: 1. El maneig (variar aspectes del dia a dia per tal que millori). 2. Instal·lacions i ambientals (temperatura, humitat...). 3. Aigua i aliments. És un punt bàsic. NO té sentit tractar si l’aigua està contaminada. 4. Buit sanitari. 5. Higiene. 6. Autovacunes. 7. Probiòtics. 8. Prebiòtics. 9. Acidificants i altres complements. 10. Evitar l’estrès i els factors immunosupressors.
-12
JORNADA FACC
Per la recuperació del valor de l’oferta i la demanda La trobada de dissabte es va cloure amb una taula rodona en la qual hi eren presents el president de CONACUN, Francisco Abós, el president d’Intercun, Miquel Campanales, el president de la FACC, Manel Terrado, i l’advocada Irene Romea. El tema a debatre era “Com fer front a la dinàmica actual de fer el preu del conill, la recuperació del balanç entre oferta i demanda a través de les llotges”.
-13 -13
JORNADA FACC
Irene Romea, advocada.
La trobada de dissabte es va cloure amb una taula rodona en la qual hi eren presents el president de CONACUN, Francisco Abós, el president d’Intercun, Miquel Campanales, el president de la FACC, Manel Terrado, i l’advocada Irene Romea. El tema a debatre era “Com fer front a la dinàmica actual de fer el preu del conill, la recuperació del balanç entre oferta i demanda a través de les llotges”. El sistema de llotges, que funcionava relativament bé, amb èpoques millors i pitjors, com passa arreu, va ser desmantellat ja fa uns anys per deixar pas a l’anomenada Llotja Ibèrica. A través de la Llotja Ibèrica s’ha imposat el criteri d’un grup potent dins del sector que ha fet prevaldre els seus preus. Recordem que el nom d’ibèrica ve perquè es fa el preu del conill per a l’Estat espanyol i per a Portugal. Un cop fetes les eleccions a Conacun, que van permetre el canvi en la presidència a favor de Francisco Abós, que va guanyar el president anterior Xabier Arriolabengoa, es va encetar una dinàmica nova, i el primer que es va fer va ser denunciar la falta de requisits de la Llotja Ibèrica per actuar com a tal. Irene Romea, l’advocada contractada per Conacun, va dir que s’havia fet un informe jurídic en el qual es constatava que la Llotja Ibèrica no estava sota cap paraigua legal, que no havia estat mai una llotja sinó un mecanisme per distorsionar el preu del conill. Aquest informe va permetre presentar una denúncia davant del MAGRAMA, i com a conseqüència la mal anomenada Llotja Ibèrica va haver de deixar de cotitzar. S’esperava que les llotges històriques recuperarien la seva funció, però els escorxadors no van voler ser-hi presents i ara s’està reproduint la mateixa situació que es produïa a la Llotja Ibèrica a la Llotja de Madrid, que sí que té cobertura legal. I què és la Llotja de Madrid? Doncs un despatx d’advocats que es limita a posar el preu a Internet. S’han demanat les actes, però de moment no les han fet arribar. Conacun es va reunir amb el Ministeri d’Agricultura per tal de denunciar aquests fets. De fet, el Ministeri es va sorprendre molt de com estava funcionant el sector en aquest aspecte. Varen proposar que es treballés per “contracte de subministrament en viu”, ja que aquest contracte, a banda d’un seguit de requisits, pel que fa al preu es diu que pot ser variable, però sempre en relació amb certs paràmetres objectius. Francisco Abós, el president de Conacun des de febrer de 2014, va explicar que algunes associacions havien deixat Conacum quan Arriolabengoa va perdre la presidència, tot remarcant que no s’ha fet fora a ningú. Les dues primeres associacions eren petites i ara n’han arrossegat unes quantes més; totes coincideixen en un aspecte: venen a un mateix escorxador. Va dir que la situació era complicada i que ara cal fer uns passos endavant. Va denunciar que els esforços dels cunicultors els aprofita una empresa comercial i que cal trencar aquesta dinàmica. També va explicar les reunions amb diferents associacions, en les quals es posa de manifest la
-14
JORNADA FACC
Miquel Campanales, president de la FACC.
Francisco Abós, president d’Intercun.
necessitat d’enfocar l’acció en un sentit diferent. S’ha arribat a la conclusió que els interessos no són els mateixos per a tots els cunicultors espanyols i que ara cal defensar els de les zones més productores. Campanales, el president d’Intercun, va explicar que a la renovació de la 3a Extensió de Norma s’està procurant que s’arribi a acords per fer retorns a la producció, que de moment han estat en va. Per a ell és primordial fixar bé els objectius del sector. Conservant les eines que tenim, va dir, es pot buscar un futur per als cunicultors, que segurament necessitaran una altra manera d’organitzar-se. Va remarcar que no es pot deixar de lluitar per l’objectiu que, del pressupost de la Interprofessional, el 40% sigui per al que cregui oportú comercialització (promoció, etc.) i el 60% restant per a accions que tinguin un retorn
clar per a la part de producció. Va defensar la Interprofessional perquè a curt termini no hi ha altres opcions. Per la seva banda, Manel Terrado va dir que el pitjor serà no arribar a un consens sobre què cal fer. Va dir que Hermi és un oligopoli que ha copat Intercun, havia copat Conacun i manava a Llotja. A Conacun el fet que entri gent nova ha permès aixecar la catifa i comprovar com només s’estava al servei d’uns quants. Va denunciar el fet que cada vegada que hi ha campanyes de promoció del conill es fan ofertes a CARREFOUR, amb fulletons inclosos. Si alguna zona s’hi ha volgut oposar o ho ha denunciat s’han encarregat de castigar els qui ho feien, com va passar a València. Cal donar-hi la volta, va concloure.
Cloenda A l’acte de cloenda es va presentar el full de ruta inicial que es donarà a conèixer a la propera trobada d’Intercun. Amb els fons disponibles es treballarà en 3 eixos: 1. Estudi i creació d’un consorci per exportar carn de conill. 2. Estudi i desenvolupament d’un estudi per al càlcul del preu de referència per una empresa externa 3. Estudi i desenvolupament d’una OPA per al sector cunícola. Si la interprofessional continua tancada a les propostes de la produc-
ció, es plantejaran condicions més dràstiques. Manel Terrado, per la seva banda, va explicar que el 2014 havia estat un any de traspàs, difícil i que gràcies a les mesures de contenció de les despeses s’ha pogut funcionar amb normalitat. Va explicar com Catalunya havia ajudat als canvis a Conacun, que havien permès posar en evidència les mancances amb què s’actuava fins aleshores. Va dir que per al 2015 es posen en marxa la nova PAC i un nou PDR, que obren noves línies de finançament
que la FACC ha de saber treballar per aconseguir i poder ampliar els serveis dels associats. Tot i així va remarcar que el principal repte és canviar el sistema per marcar el preu del conill, i en aquest repte també va apuntar que caldrà fer les coses de manera molt diferent i va emmarcar l’acció en una zona que hauria d’abraçar Aragó i València, que juntament amb Catalunya són les àrees productores de conill per excel·lència. Va acabar la seva intervenció amb la mirada posada en l’esperança del futur.
JORNADA FACC
-15
Sostenibilitat a les explotacions de la SAT CAT Cunicultors de Catalunya Oriol Rafel, investigador de l´IRTA Mariam Pascual, investigadora de l´IVIA Jordi Coll, president de la SAT_PAC Jordi Coll: “Tenim una eina més per poder millorar les explotacions, en uns moments difícils”. Jordi Coll va exposar l´objectiu del projecte de sostenibilitat de les explotacions que no és altre que dotar les explotacions associades d´una eina per ajudar-los a millorar el rendiment de la producció. És un projecte que ha fet la SAT Cunicultors de Catalunya juntament amb l´IRTA, el Creda, L´Ivia. El MAGRAMA (Ministeri d´Agricultura) ha finançat el projecte. En aquest projecte la SAT hi aporta la part econòmica i logística, és a dir, la compra de les F i els veterinaris que recolliran les dades i orientaran el cunicultor. Finalment els cunicultors hi aportaran les seves experiències.
A dalt, Oriol Rafel. A baix, Jordi Coll i Mariam Pascual.
-16 D´aquest projecte en poden ser beneficiaris els socis de la SAT i els cunicultors col·laboradors. En Jordi Coll va dir que si eren capaços d´aconseguir els objectius establerts, la SAT en proposarà d´altres que són igualment vitals per al futur del sector. Oriol Rafel: “Tenim un marge molt estret per al benefici. Hem de saber produir molt bé”. Oriol Rafel, investigador de l´IRTA i persona prou coneguda pel sector va exposar l´eina que es posarà a mans dels cunicultors per millorar els rendiments productius.
On som? La rendibilitat de les granges de producció bascula fonamentalment entre el que paguem pel preu del pinso i els que ens paguen pel nostre producte El marge és mol estret, per tant, no queda altra sortida que produir molt bé. El projecte que ens han aprovat s´engloba en el que s’anomenen projectes I+D+i recerca, desenvolupament i innovació. És un concepte de recent aparició, en el context dels estudis de ciència, tecnologia i societat, que supera el concepte anterior de recerca i desenvolupament. És el cor de les tecnologies de la informació i comunicació. En poques paraules Innovació o si es vol dir transferència, vol dir que els cunicultors treuen profit del que s´ha fet en l´escala de la recerca. En aquest cas, l´objectiu concret és que les granges incrementin el compte d’ explotació un 5% amb les activitats previstes en el projecte. Es titula projecte de sostenibilitat perquè una granja és sostenible si l´explotació està preparada per seguir fent la seva funció en el futur.
JORNADA FACC Argumentació del projecte A l´hora d´argumentar el projecte al MAGRAMA per al seu finançament, s´ha partit de dues fases, la gestió tècnicaeconòmica i experiències de demostració. 1) La gestió tècnica i econòmica. El 100% de les granges de la SAT CC portaran a terme gestió tècnica i disposaran d’índex técnis i els econiomics fins el marge cost alimentació, mentre que un 10% de les explotacions calcularan fins al cost de producció. En aquesta activitat és clau el paper dels veterinaris. Tindran un rol nou, on el seu paper serà més preventiu que reactiu. 2) Es posaran en marxa dues experiències: 2.1. Ús de la femella creuada o F . 2.2. Desmedicalització. No vol pas dir retirada de tots els medicaments, es pretén fer un ús raonable des medicaments amb l’objectiu d’una reducció del 5% dels costos de medicació. Si ara en gastem 10, ens proposem gastar-ne 9,5.
Activitat 1. Ús de la femella F1 Gràfic 2. Productivitat. Quilos/Inseminació
Pilars de la sostenibilitat La sostenibilitat se sustenta en tres pilars (gràfic 1): 1. El mediambiental (Medi ambient, contaminació, benestar, respecte al consumidor...) 2. El social: qualitat de vida del cunicultor, jornada laboral raonable, continuïtat de les explotacions...) 3. El tècnic i tècnic-econòmic Gràfic 1. Tres pilars de la sostenibilitat
La rendibilitat de la granja depèn dels quilos que venguem, no dels caps. Hauríem d´arribar a vendre el llodrigons a un pes de 2,300 kg (gràfic 2). La F1 procedeix del creuament de 2 línies seleccionades per la mida de la llodrigada. L´F1, gràcies a l´heterosi (l’heterosi o vigor híbrid és un fenomen genètic que provoca que els descendents de dues línies superin els seus progenitors en les capacitats per a les quals han estat triades), produeix llodrigades més grans (10.4 llodrigons nascuts totals) i també és més llarga la vida de la femella. En els dos caràcters el resultat depèn de les línees emprades. L’ús de femelles creuades o F1 permeten reduir el cost de producció en 0,12 euros/kilos (gràfic 3).
JORNADA FACC Gràfic 3. Resultats econòmics en funció del sistema de renovament
Activitat 2. Desmedicalització Per dur a terme aquesta activitat s´ha de partir d´un seguit de dades: En primer lloc cal saber on som que se sabrà a través d´una enquesta. El com ho mesurem ens vindrà donat per IMM , l´índex de medicació a maternitat i per l´IME, l´índex de medicació a l´engreix.
-17 Com ho farem: comparant granges que fan buit sanitari i les que no. On volem arribar? A reduir un 5% el cost de la medicació. En tot aquest procés hi ha un element que cada vegada té més pes: poder transmetre confiança al consumidor sobre el producte que produïm en les nostres explotacions. Mariam Pascual: “bdcuni és un programa a escala estatal” Mariam Pacual és investigadors de l´IVIA, l´Institut valencià d´Investigacions Agràries, a la seu de SEGORBE (Castelló). El programa de gestió que porta l´IVIA és d´escala estatal, el que permet obtenir mitges estatals o geogràfiques. Es gestiona a través d´una pàgina web, on el cunicultor hi pot accedir des de qualsevol lloc on estigui connectat. El programa ha de adaptar-se al projecte aprovat i ara caldrà implementar el pilar social i mediambiental. Els resultats es donen per períodes, per explotació i la mitja estatal.
-18
JORNADA FACC
Bases per a la millora de la reproducció a les explotacions cunícoles Jordina Casas, veterinària de l´ADSR_FACC
E
n el marc de la Trobada anual de cunicultors de Catalunya, la presentació realitzada per Jordina Casas, veterinària de la ADS-FACC, tenia com a objectiu descriure un seguit de bases per a la millora de la reproducció a les explotacions cunícoles, sobretot emfatitzar en la millora de l’eficiència reproductiva, ja que està directament relacionada amb la rendibilitat de la granja. La veterinària va descriure des de les bases fisiològiques de la conilla fins a aspectes concrets de factors que afecten la reproducció i mesures de prevenció i control. La importància en la millora d’aquests aspectes es reflecteix sensiblement en l’índex de conversió global, afectat segons el nombre de deslletats per conilla, per part, per deslletament o per any. Un altre aspecte rellevant relacionat amb la reproducció és que aquesta fase representa un període extens de la vida de la conilla i del llodrigó. Es va remarcar la importància d’una gestió tècnica com a eina bàsica per fer una diagnosi de la situació reproductiva de la granja i per fer interpretacions contrastables. I que la gestió correcta de la informació agilitza la capacitat de resolució de problemes i la generació d’oportunitats més competitives al llarg del temps a partir de la prevenció. Com a primer bloc de la presentació, es va procedir a fer una descripció anatòmica i de les bases fisiològiques de la conilla des de la pubertat fins que és reproductivament activa, tenint en compte les fases de fecundació, de gestació i de pseudogestació, així com la importància de tenir noció de cada moment en què es troba l’animal, sobretot a l’hora d’iniciar l’activitat reproductiva. La conilla és un mamí-
fer de cicle reproductiu curt i que no presenta cicle estral, per tant és difícil definir el primer estre. Això determina que l’entrada en pubertat de la femella ve definida per criteris indirectes com poden ser el desenvolupament corporal i les característiques de la línia genètica. Seguidament, es van explicar factors que poden afectar la capacitat reproductiva. Inicialment es van definir els conceptes d’esterilitat, que és l’absència de gestació després del servei i que pot tenir relació amb alteracions com ara la falta d’acceptació o el percentatge baix de gestacions (menor al 75 per cent), i de subfecunditat, que implica una disminució del nombre de nascuts vius per unitat de temps. A continuació es van citar diversos factors rellevants que tenen influència en la reproducció: l’estat de salut de les reproductores, també tenint en compte l’estat corporal; que les conilles entrin en un nou cicle amb una bona salut i condició corporal és garantia per mantenir el nivell productiu. A fi que les conilles mantinguin una bona condició corporal cal considerar les pautes d’ingesta al llarg del cicle productiu i durant l’any, i fer-hi les adaptacions necessàries. L’allotjament és un altre factor essencial que està conformat per elements estàtics, com ara la situació de la granja, la mida i distribució de les sales, el tipus de gàbies, el material complementari o els estats fisiològics, entre altres; i per elements dinàmics com són la temperatura, la humitat relativa, la velocitat de l’aire, els gasos, la pols, etc. En aquest cas, l’objectiu és que tots els elements estiguin en equilibri i que es pugui garantir una situació de confort per evitar oscil·lacions
d’ambient i formació de microclimes dins una mateixa nau. Un altre factor a valorar és el propi maneig de les reproductores, que s’ha de fer considerant el ritme reproductiu de l’explotació, la praxi al servei (tant per monta natural com per inseminació), el maneig de les conilles repetidores i el moviment d’animals en determinats moments del cicle. Conèixer aspectes relacionats amb l’alimentació de les reproductores és un factor important a tenir en compte. La capacitat d’ingesta de les conilles varia i està relacionada amb moments concrets del cicle productiu, amb condicions ambientals o durant la primera lactació. Per exemple, moments del cicle productiu que cal considerar són el període de l’últim quart de la gestació i el pic de lactació, ja que s’hi poden produir situacions de dèficit energètic. El manteniment de la línia genètica de l’explotació és un factor afavoridor de l’eficiència reproductiva, així com evitar situacions d’estrès. Finalment, l’últim bloc de la presentació es va centrar en l’explicació de les mesures de prevenció i control relacionades amb aspectes reproductius. El control de l’esterilitat i la subfecunditat és imprescindible realitzar-lo amb el suport diagnòstic de diversos paràmetres. Es necessita un treball ampli per determinar-ne la causa, ja que hi poden haver diferents factors que condicionin l’activitat reproductiva de l’explotació. En primer lloc, cal revisar les conilles a cada cicle, sobretot el seu estat corporal, de salut i els genitals, i aplicar les mesures sanitàries preventives, les desparasitacions i les vacunacions. El manteniment de l’estructura censal de l’explotació és important per evitar problemes característics d’una
-19
JORNADA FACC
Jordina Casas granja envellida o excessivament jove, i una eina important per al control de l’edat dels animals és l’ús de fitxes individuals. El confort ambiental és un altre aspecte essencial a considerar, i s’aconsegueix mantenint un equilibri entre la tríada de temperatura, humi-
tat relativa i velocitat de l’aire que hi ha a l’explotació. La bioestimulació consisteix en diferents tècniques de maneig que poden tenir una utilitat considerable a l’hora de millorar finalitats reproductives. El maneig específic de les reproductores segons el seu estat fisiològic: per exemple en el cas d’una conilla nul·lípara s’ha de vetllar perquè
tingui unes condicions de recria òptimes. El manteniment de la reposició i la genètica, respectant el creuament a tres vies. I finalment, entre altres factors, es van citar mesures de bioseguretat en el sentit més ampli, relacionades amb l’organització, pràctiques de treball i disseny d’instal·lacions dirigides a la prevenció de riscos biològics.
-20
JORNADA FACC
La jornada en imatges
Inauguració de la Jornada
Jordi Coll, president de la SAT_PAC
El director general d´Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries Domènec Vila
Compromís en la defensa d´una veritable Llotja
Manel Terrado va demanar implicació per aconseguir una llotja transparent.
Intervencions entorn de l´aportació del cèntim per part dels cunicultors
-21
JORNADA FACC
Fotografia de família
Junts en la defensa d´un preu del conill just.
-22
DARRERA HORA
Els cunicultors diuen prou Francisco Abós Claver, president de Conacun.
Els representants dels cunicultors en un moment de la trobada.
Trobada a Saragossa per la recuperació de la transparència i objectivitat en la fixació del preu del conill
E
l dia 19 de febrer es va fer una assemblea de Conacun a Saragossa que va aplegar 35 cunicultors representants de les organitzacions de cunicultors d´arreu de l´estat. A la Jornada de la Federació d´Associacions de Cunicultors de Catalunya ja s´havien posat de manifest les reticències de molts cunicultors de seguir pagant el cèntim, que permet que la interprofessional del sector faci diferents activitats. Les raons per aquest posicionament rauen en el fet de considerar en primer lloc injust que els que més hi aporten, els cunicultors, estiguin sotmesos a una pressió del preu desorbitada i sense regles clares ni objectives, i en segon lloc perquè l´ús que se`n fa dels fons des de la interprofessional
DARRERA HORA no es considera efectiu, ans el contrari. Moltes vegades, les campanyes de publicitat sembla que es facin en base als interessos de la gran distribució. Per altra banda, a Saragossa també es va posar de manifest que si es deixava de pagar tot se’n anava en orris, i que per tant era millor continuar pagant i negociar un acord amb la Interprofessional. Finalment es va poder arribar a una posició de consens que és la que es portarà a Intercun per tal d´encetar la negociació: El cèntim només es pagarà per part dels productors quan el preu del conill sigui per sobre d´1,80 euros/ quilo.
El cèntim no es pagarà, si el preu del conill no se situa per sobre de l´1,80 euros/kg.
Us adjuntem també el comunicat que va emetre Conacun en finalitzar l´assemblea: A l´assemblea extraordinària de Conacun feta a Saragossa el dia 19 de febrer, es va acordar per unanimitat tractar
-23 d´impulsar les negociacions amb l´objectiu de formar una llotja única que compleixi amb totes les normes legals pròpies d´aquests organitzacions. 1. Transparència, paritat i vot ponderat segons la representació de les parts en funció del volum comercialitzat 2. Tutelada per l´Associació Nacional de les Llotges d´Espanya 3. Basada en uns índexs de referència calculats per una empresa independent i finançada per INtercun 4. D´àmbit estatal 5. La seu pot estar en qualsevol lloc, mentre compleixi amb tots els requisits d´imparcialitat i legalitat. Ens posem en contacte amb vostès per tal que un cop estudiats aquests punts i bo i considerant que estem disposats a qualsevol negociació dins d´aquest marc legal, fer una reunió de totes les parts interessades per seguir intentant la formació d´una llotja única