Page 1

DESEMBRE MARÇ 2016 2005

NÚM. 42 62

REVISTA DEDELS LA FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS DE CUNICULTORS DE CATALUNYA REVISTA CUNICULTORS DE CATALUNYA

3 euros 2

Acte inaugural de la Jornada de la FACC 2015

Cal més recerca per afavorir la producció ecològica de conills

(pàg. 10)

Les línies elèctriques aèries a les granges

(pàg. 12)

Informe sobre l’ús d’antibiòtics en conills i l’estimació de costos

(pàg. 22)

El sector va participar amb atenció i interés a la Jornada


-3

SUMARI I EDITORIAL E d i t o r i a l

EDITA: Federació d’Associacions de Cunicultors de Catalunya: Ull de Llebre, 13 baixos D 08734 Olèrdola (Alt Penedès) e-mail: facc.conills@gmail.com www.cunicultors.cat Tel./Fax 93 817 4876 Mòbil: 619 157 713 Horari: de 9 a 14h. i de 15:30 a 18:30h COL.LABORADORS: Manel Terrado, Jordi Coll, Paco Sanz, Jordina Casas,

Un any més tornem a editar la revista Conills seguidament de la Trobada anual de la FACC, perquè quedi constància gràfica de les conferències i xerrades que s’hi han portat a terme. Malauradament l’any 2015 ha sigut un any molt dur per al sector, i amb la dificultat de pronosticar que en el 2016 es pugui arribar a bons acords entre producció i indústria. Des de la FACC s’està treballant per intentar capgirar aquesta situació de RUÏNA TOTAL del sector productiu, juntament amb el DARP, els sindicats, Conacun i Intercun. Com s’ha explicat reiteradament, la FACC, com a membre de Conacun, amb la Confederació i sindicats ha donat suport

a la proposta davant d’Intercun de rebaixar l’aportació de l’Extensió de Norma dels productors, de manera que sigui paritària entre producció i industria. Després de moltes dificultats, dilacions i discussions, en la reunió d’Assemblea general extraordinària d’Intercun del dia 4 de febrer passat va quedar aprovada l’aportació paritària a 0,004 cèntim d’euro per kg/viu, que ara queda pendent de ratificació des del MAGRAMA perquè surti publicada al BOE. Tot i que sabem que no és el nostre objectiu, ha sigut l’única proposta possible dintre del marc de la legalitat. Manel Terrado President de la FACC

Ricard Garriga, Trini López Ruz, Oriol Rafel i Josep Ardèvol CORRECCIÓ: Raül Cascajo DISSENY: Xavier Càliz MAQUETACIÓ: Enprensa comunicació PUBLICITAT: Manel Collado - Tel. 930 130 932 EDICIÓ: Enprensa Comunicació Tel. 930 130 932 e-mail: enprensa@enprensa.org IMPRESSIÓ: Imprimeix DIPÒSIT LEGAL: B-43502/1992

SUMARI. JORNADA FACC Trobada Anual de Cunicultors de Catalunya 2015. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 MONCUN fa balanç dels seus primers mesos d’activitat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 Sacrifici a l’explotació. . . . . . . . . . . . . . . 8 Central de vendes i comercialització. . . . . . . 11

És el moment de les decisions . . . . . . . . . . 15

Resultats tècnics de la Federació d’Associacions de Cunicultors de Catalunya durant el 2014. . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 Álbum fotogràfic de la Jornada . . . . . . . . . . 17


-4

JORNADA FACC

Trobada Anual 2015 L

a Trobada Anual de Cunicultors de Catalunya 2015, organitzada per la FACC, va tenir lloc els dies 7 i 8 de novembre a Cambrils. La inauguració de la trobada va anar a càrrec del director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Alimentàries del Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca, Joan Girona. En la seva intervenció va reconèixer els moments difícils que travessa la cunicultura i va manifestar la sensibilitat del

Departament vers el sector. Va citar les accions que es duen a terme per donarli suport, d’una banda protegint els productors contra la competència deslleial; de l’altra fomentant la transparència amb el suport a la llotja de Moncun. També va fer esment de les possibilitats d’obrir línies de finançament mitjançant l’Institut Català de Finances. Alfons Vilarrasa, director general d’Agricultura i Ramaderia, va ser l’encarregat de clausurar la primera

D’esquerra a dreta: Camí Mendoza, alcaldessa de Cambrils; Joan Girona, director general d´Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries; Manel Terrado, president de la FACC i Alfons Vilarrasa, director general d’Agricultura i Ramaderia.

sessió de la trobada. En el seu parlament va analitzar les accions que ha fet la Conselleria per protegir el sector, com reunir-se amb grans superfícies per fer-los entendre que no es pot ofegar el sector productor o mirar de potenciar la línia d’ajuts financers de la mateixa Conselleria. Vilarrasa va destacar la importància d’augmentar la competitivitat de les explotacions mitjançant l’increment dels nivells sanitaris i l’apertura a nous mercats.

RELACIÓ D’ESCORXADORS DE CATALUNYA BARCELONA - Marín. Camí Vell de Granollers a Cardedeu. Les Franqueses del Vallès. Tel. 93 849 5637 - Palau. La Devesa, 14. Avià. Tel. 93 823 01 00 - Grau. Molsosa, 1. Calaf. Tel. 93 869 85 32 - Soler. Vinya Codina. Calders. Tel. 93 830 90 51 - Jordi Bars. Ctra. Ribes, 22. Cercs. Tel. 93 824 80 50 - Closa. Vilanova, 45. Copons. Tel. 93 809 00 30 - Pagès de Rofes. Casa Dolors. La Llacuna. Tel. 93 897 60 26 - Rojas. Can Jubany. Les Franqueses. Tel. 93 849 58 37

- AviBages. Balmes, 48. Sant Joan de Vilatorrada. Tel. 93 873 31 63 - Roca Junqué S.L. Nou, 14. La Granada del Penedés. Tel. 869 51 69

GIRONA - Coronado. Dolmen, 22. Quart. Tel. 972 46 92 17 - Línia Alimentària. Mas PuigSerinyà. Tel. 972 59 31 35 - Conills Empordà. Ctra. Gauses, km 2. Vilopriu. Tel. 972 17 90 38

LLEIDA

TARRAGONA - Baldó. Ctra Nacional, km 197. El Perelló. Tel. 977 49 01 13 - Conills Pagés. Cambrils, 276. Reus. Tel. 977 75 33 51 - Montcada. Cal Toni, s/n. Salomó. Tel. 977 62 90 05 - Cunicarn. Apartat 34. L’Espluga de Francolí. Tel. 977 60 49 11

- Cunicat. Costa s/n. Preixens. Tel. 973 39 20 04 - Figuera. Arrabal, s/n. Agramunt. Tel. 973 39 03 20 - Morros Fills S.L. Maluquer, s/n. Artesa de Segre. Tel. 973 40 02 80 - Cardona C.B. Hospital 55 Tremp. Tel. 973 65 08 33 - Caubet. Camí de Silos, s/n. Artesa de Segre. Tel. 973 40 00 37 - Bendicho. Creu Trencada, s/n. Balaguer. Tel. 973 44 53 45 - Bercusa. Pi Roser, 2 Vallfogona de Balaguer. Tel. 973 43 20 30


-5

JORNADA FACC

MONCUN fa balanç dels seus primers mesos d’activitat Ramon Torres, vicepresident de la Llotja de Bellpuig. Francesc Ollé, gerent de Mercolleida.

E

l mes de juliol del 2015 va començar a operar, amb la finalitat de constituir-se en un mercat de referència a escala catalana i estatal al mercat cunícola, MONCUN –Mercat en Origen Nacional del Sector Cunícola–.

MONCUN és el fruit de la col·laboració entre la Llotja de Bellpuig i la Llotja Agropecuària Mercolleida, de manera que la primera aporta el seu coneixement i experiència de molts anys d’operativa com a mercat de referèn-

cia en l’àmbit estatal en el sector i la segona els coneixements tècnics que l’han fet ser mercat de referència en el sector porcí tant a Espanya com a Europa. Per analitzar el funcionament de MONCUN des de la seva posada en funcionament, la seva trajectòria i el camí a recórrer van participar en la Trobada Anual de Cunicultors de Catalunya Ramon Torres, vicepresident de la Llotja de Bellpuig, i Francesc Ollé, gerent de Mercolleida.

Formació i informació Els conferenciants van exposar els objectius de MONCUN: la formació i informació del preu de referència del conill, contribuint a la clarificació de l’operativa comercial del sector mitjançant una millora de la transparència del mercat tot col·laborant amb les administracions competents en la matèria i amb la resta de mercats en origen.


-6

JORNADA FACC

D’esquerra a dreta: Ramon Torres i Francesc Ollé, durant la seva intervenció a la Jornada de la FACC. En aquest sentit, MONCUN disposa dels instruments desenvolupats per la Llotja de Mercolleida, que ha anat evolucionant al llarg del temps i que l’ha portat a ser referent del sector porcí espanyol. Els operadors presents a la taula de MONCUN disposen d’eines professionals i de funcionament contrastat a la Llotja: Sistema PronosCUN. És un mètode desenvolupat per Mercolleida per cali-

brar el grau d’objectivitat dels participants a la taula, mitjançant un sistema empíric d’avaluació de les prediccions. El seu reglament de funcionament preveu que, davant de desviacions excessives, la direcció de la Llotja convidi l’operador a deixar la taula. Mostreig setmanal de situació del mercat. Aquest instrument té un objectiu doble: per un costat implica molts elements del sector a donar

Comparació entre Mercat y PronosCun Setmana MonCun Pronoscun Dif. 29 -1,00 1,00 30 1,00 -1,00 31 -3,00 -2,00 -1,00 32 -2,00 -2,00 33 -2,00 -1,00 -1,00 34 4,00 4,00 35 0,00 36 9,00 5,00 4,00 37 9,00 9,00 0,00 38 3,00 9,00 -6,00 39 3,00 9,00 -6,00 40 4,00 6,00 -2,00 41 2,00 5,00 -3,00 42 8,00 7,00 1,00 43 3,00 5,00 -2,00 44 2,00 2,00 0,00 45 3,00 2,00 1,00 TOTAL

43,00

56,00

-13,00

dades –que periòdicament seran auditades per la direcció del mercat– sobre oferta i demanda; per l’altre s’ofereix als assistents a la taula del MONCUN dades objectives amb les quals debatre sobre la marxa del mercat. Moderador i reglament de funcionament. El moderador dirigeix el debat a la Taula de Preus del MONCUN. Aplica un reglament de funcionament basat en el que Mercolleida aplica a les seves altres taules. La filosofia d’aquest reglament és evitar votacions i, en canvi, cercar el consens en tot el que afecta el funcionament del mercat. Si aquest no és possible, la decisió final serà la del moderador i/o direcció de la Llotja. És per això que és indispensable que aquests dos càrrecs no estiguin vinculats per interessos econòmics o jurídics a cap dels sectors representats a la taula. Sistema tècnic de determinació prèvia del preu del conill (STCun). Es preveu l’adaptació d’una eina informàtica de la qual Mercolleida disposa per al seu ús exclusiu des de maig del 2006. Va ser desenvolupada per un grup de físics de la Universitat de Barcelona per ajudar en el debat que es produeix setmanalment sobre el preu del porc a la Llotja de Lleida.


-7

JORNADA FACC Diferències de cotitzacions entre els mercats Setmana MonCun 28 1,43 29 1,43 30 1,43 31 1,40 32 1,38 33 1,36 34 1,40 35 1,40 36 1,49 37 1,58 38 1,67 39 1,76 40 1,80 41 1,82 42 1,90 43 1,93 44 1,95 45 1,98 La tecnologia d’aquesta eina es basa en les xarxes neuronals. Són algoritmes no lineals als quals es poden incorporar

Madrid Dif. 1,40 0,03 1,40 0,03 1,40 0,03 1,30 0,10 1,30 0,08 1,30 0,06 1,30 0,10 1,30 0,10 1,30 0,19 1,50 0,08 1,50 0,17 1,60 0,16 1,60 0,20 1,70 0,12 1,80 0,10 1,80 0,13 1,80 0,15 1,85 0,13

fàcilment diversos inputs per proporcionar una resposta el més adequada possible a les diverses situacions del mercat.

Es tracta d’adequar aquesta eina al MONCUN, de manera que amb determinats inputs que s’apliquen mitjançant possibles correlacions que afecten el preu del conill es pugui predir la tendència del preu del conill a una setmana.

Balanç positiu El balanç dels primers mesos de MONCUN és positiu, tot i que encara hi ha molta feina a fer. Francesc Ollé va destacar com a punts forts: està ubicat en una zona important de producció, té agilitat per adequar-se a la situació del mercat, disposa d’un sistema professional i contrastat, els debats són oberts i transparents. Per contra, també va assenyalar els punts febles que cal millorar: un percentatge petit d’escorxadors, és una referència pendent de consolidació, la tendència a considerar-se mercat secundari, i la no-representació d’alguns operadors importants.


-8

JORNADA FACC

Sacrifici a l’explotació José Alejo Alcántara, cap de Serveis de Legislació Veterinària d’AECOSAN

José Alejo Alcántara va analitzar quina és la normativa que regeix als escorxadors.

P

ermetre el sacrifici d’aus i conills a les explotacions és l’objectiu de la modificació del Reial Decret 640/2006. De la situació de l’esborrany en el qual estan treballant els tècnics del Ministeri de Sanitat, en col·laboració amb altres administracions i amb els agents sectorials implicats, n’ha informat als cunicultors de la FAAC José Alejo Alcántara, cap de Serveis de Legislació Veterinària de l’Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN). Després d’una anàlisi de la situació del sector de la cunicultura i la crisi patida en els darrers anys, Alcántara va exposar els punts principals de l’esborrany de modificació del Reial Decret. En primer lloc, ha apuntat que podran sol·licitar autorització per al

sacrifici les explotacions autoritzades que garanteixin que produeixen d’acord amb alguna de les figures de qualitat diferenciada reconegudes a la normativa comunitària i nacional o que empren determinats estàndards de qualitat addicional en base a criteris sanitaris, zootècnics o de maneig.

AECOSAN estudia un barem d’entre 100 i 300 sacrificis setmanals. Per la FACC és una xifra del tot insuficient

Límits del sacrifici Alcántara va especificar que les explotacions que s’acullin a l’excepció podran sacrificar només animals criats a la seva pròpia granja. Així mateix, l’estada dels conills a la instal·lació abans del sacrifici ha de ser de 35 dies. Un dels aspectes polèmics de la modificació de Reial Decret és el

límit del nombre d’animals a sacrificar. Actualment, segons va exposar Alejo Alcántara, AECOSAN estudia un barem setmanal d’entre 100 i 300 conills setmanals. En aquest sentit, Manel Terrado, president de la Federació d’Associacions de Cunicultors de Catalunya, va intervenir per manifestar la insuficiència d’aquestes xifres, ja


-9

JORNADA FACC

Imatges d’un petit escorxador ubicat a Lanzarote. que per amortitzar la inversió cal, en opinió dels productors, com a mínim el doble de sacrificis setmanals. El representant d’AECOSAN va especificar que, prèvia sol·licitud per permís escrit per part de l’autoritat competent, es podrien superar les quanties

setmanals en cas de producció estacional, sempre que el còmput anual no excedeixi els límits prefixats. D’altra banda, els establiments han de complir els requisits generals dels locals destinats als productes alimentaris, així com els específics de les


-10

JORNADA FACC

Com a complement de la seva exposició, José Alejo Alcántara va fer un un extens anàlisi de la situació del sector

sales on es preparen, tracten o transformen aquests productes.

Requisits Sense ser uns requisits tan exigents com els d’un escorxador industrial, sí que hauran de reunir un seguit de condicions, entre les quals cal destacar: • Tindran zones per al sacrifici, escaldat i evisceració. • T i nd ra n de p e nd è nc i e s i nde p e n d e n t s p e r, s i s ’ e s c a u , l’especejament de canals. • Comptaran amb cambres frigorífiques per al manteniment de la carn a temperatura igual o inferior a 4º C. • Comercialitzaran les canals i, en el seu cas, els especejaments com a carn fresca refrigerada, i no n’està permesa la congelació. • Les canals i els seus talls es comercialitzaran sempre a una temperatura d’entre -2 i 4º C. • Les canals i, en el seu cas, els especejaments portaran una Marca d’Identificació que serà rectangular, inclourà la llegenda “VENDA LOCAL” i el número d’autorització de l’establiment.

Comercialització Pel que fa a la comercialització, l’esborrany elaborat per AECOSAN, va exposar Alejo Alcántara, preveu la venda directament a la pròpia explotació i en mercats o establiments de venda al detall d’àmbit local, situats a una distància màxima de 80 quilòmetres del productor. La venda d’aquests productes en mercats ambulants o a través d’internet estarà prohibida. Per últim, es va informar que el que s’ha exposat és la proposta actual sobre la qual s’està treballant, que no és definitiva i que durant la tramitació podrà patir alguna modificació.


-11

JORNADA FACC

Antonio Colom, doctor enginyer agrònom

Central de vendes i comercialització L

a creació d’una central de vendes que pugui acollir els interessos, demandes i necessitats de tots els agents del sector va ser l’eix de la ponència del doctor Antonio Colom, professor de la Facultat de Dret i Economia de la Universitat de Lleida, doctor enginyer agrònom i expert en la comercialització de productes frescos. Antonio Colom va iniciar la seva ponència amb una anàlisi de la necessària intervinculació entre els tres sectors (productor, transformador i distribuïdor) que intervenen al llarg de la cadena alimentària. En el cas de la producció de conills va destacar la gran professionalitat del sector i els seus esforços per posar-se al dia malgrat les dificultats de tots conegudes.

Anàlisi DAFO Una bona solució és aquella que comporta beneficis a totes les parts implicades

Així mateix, va determinar com el macroentorn i el microentorn influeixen de manera determinant en la bona marxa de les empreses i del sector. També va destacar la importància del polinomi tecnològic Recerca i Desenvolupament (R+D) i Transferència i Innovació (T+I) en el desenvolupament d’una activitat econòmica.

Com a gran expert, el doctor Colom va plantejar una anàlisi DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses, i Oportunitats) exhaustiva del nostre sector, essencial per identificar els factors interns i externs que en aquests moments marquen l’avenir del nostre sector i les necessitats d’actuació (per part pública i privada). El conferenciant va ressaltar la importància de les parts interessades o stakeholders, entenent com a tals tots els agents del sector. En aquest sentit, una bona solució és aquella que beneficia tots els stakeholders. És, lògicament, un objectiu difícil d’assolir, però també una fita a la qual no s’ha de renunciar.


-12

JORNADA FACC

ANÀLISI DAFO DEL SECTOR CUNÍCOLA Anàlisi Interna (Microentorn) DEBILITATS

Anàlisi Externa (Macroentorn) AMENACES

- Consum per càpita relativament baix i amb tendència a sostenir-se o baixar més. - Consum localitzat majoritàriament a Catalunya, Aragó i Llevant, amb dispersió canviant en altres zones. - Nivell alt de vulnerabilitat davant de malalties del conill (encara que amb tendència a la millora i al control total). - Maneig complex i difícil, ja que ha de complir unes mesures estrictes com són la higiene, la genètica, construccions i instal·lacions adequades i l’alimentació. - Al contrari del que passa en els sectors porcí i avícola, al sector cunícola és difícil pensar en un sistema d’integració. - Baix nivell o moviment cooperatiu al sector. - El sector de la carn de conill està molt atomitzat, tant en la producció primària com en la transformació agroindustrial (petita dimensió). - S’observa només la producció de carn fresca de conill gairebé sense derivacions càrnies i transformacions i presentacions ulteriors. Tendència al “no especejament” per raó de cost. - Alta proporció del cost de l’alimentació dels conills en el cost total de producció a causa del pinso amb un preu de cereals i farratges alt. - Els productors de conills no tenen opció alternativa a l’alimentació tradicional, ja que es tracta d’animals molt sensibles. - La distribució gran i moderna força el preu (poder negociació) a productors i escorxadors, i de vegades utilitza el conill com a producte reclam. - Nivell d’exportació de la carn de conill baix. - Necessitat de tenir coneixements i experiència suficients per al maneig dels animals, per garantir la producció esperada i la viabilitat. - Cadena de valor amb alts i baixos i errors de continuïtat, que de vegades implica la manca de producte en la cadena. - Tendència al descens de la producció local lligada a l’autoconsum i als circuits curts de distribució, ja que només sobreviuen les granges amb més dimensió, professionalitzades, i integrant la innovació.

- Relativa més baixa importància de la carn de conill respecte a d’altres tipus de carn. - Poc ressò dels beneficis i avantatges de la carn de conill. - En part, s’observa falta de relleu generacional en el sector. - Poca importància i poc valor afegit dels subproductes del conill, com ara la pell (supeditada o amb gran dependència del mercat xinès). - Expectatives de continuïtat de preus alts en matèries primeres (cereals, farratges, etc.) i auxiliars que preconitzen un preu alt per al pinso i cost alt d’alimentació del conill. - La PAC de la Unió Europea no estableix cap sistema d’ajudes per al sector cunícola. - La normativa europea en matèria cunícola, especialment en els aspectes de mercats i comercialització, és escassa i de tipus general. - Dubtes de continuïtat de determinades explotacions cunícoles de dimensió petita. - Poca importància estratègica de la carn de conill en el sistema de la gran distribució. Baix poder de negociació del sector cunícola davant la gran distribució, ja que hi ha massa operadors de producciótransformació davant la gran distribució alimentària (hipermercats, supermercats, etc.) - Manca de mentalitat i dificultats per emprendre projectes d’integració o emprendre alguna cosa en comú. Parts interessades (stakeholders) en divergència o poca unió efectiva. - Cultura de consum de carn de conill estacionària en els països mediterranis, Llatinoamèrica i alguns altres, i oposició del món anglosaxó (que tenen el conill com a “pet”). - Visió general de la carn de conill com a “cara”, “més pròpia per a consum de gent no jove”, “producte amb poc valor afegit” (absència de marca, tendència al no especejament, falta publicitat, etc.). - Sector més desatès que els altres sectors carnis.


-13 -13

JORNADA FACC ANÀLISI DAFO DEL SECTOR CUNÍCOLA FORTALESES

OPORTUNITATS

- Sector cunícola cada vegada més professionalitzat en la producció. - Sector en general força dinàmic, amb gent ben preparada, tant a les granges com en escorxadors. - Biologia del conill molt ben coneguda i controlada. - Centres d’inseminació que subministren quantitats importants de dosis seminals, amb bona aportació de R + D en genètica. - Cicle de reproducció curt que afavoreix una rotació alta en la producció, distribució i negoci. - Del punt anterior, es dedueixen les possibilitats de creixement ràpid. - En general, estructura familiar de les explotacions/ empreses i alta participació de la dona. - La interprofessional INTERCUN amb potencial d’implicació en el sector, que pot facilitar avantatges en aplicar l’extensió de les normes en escorxadors i cunicultors. - Sistema productiu primari (granges) amb relatiu poc impacte ambiental. - Sistema sanitari en el sector cunícola ben controlat. - Activitat d’especialització. Ha anat desapareixent com a activitat complementària a altres activitats agrícoles. - La carn de conill és valorada molt positivament pels especialistes en nutrició, com una carn que aporta molts nutrients de qualitat, exempta de greixos perniciosos, i consumible en totes les edats humanes.

- La cunicultura, com a activitat pecuària, ha experimentat en els últims anys una evolució important i ha aconseguit una rellevància considerable i un interès creixent (MAGRAMA). - La carn de conill representa el cinquè tipus de carn més consumit després del porcí, aus, boví i ovícabrum. Això ofereix un potencial de desenvolupament del consum (si s’actua generant valor afegit). - Espanya és un dels principals productors mundials de carn de conill i, juntament amb Itàlia i França, forma part del grup líder de països a nivell continental. - El balanç exterior d’aquest tipus de carn ha estat habitualment favorable per al sector nacional (encara que s’exporta poc). - La carn de conill té característiques que n’abonen la qualitat alimentària, és sana i fàcil de cuinar. - El paraigües i lògica d’acció d’INTERCUN podria ser magnificat plantejant una reestructuració del sector, implicant més la interprofessionalitat, i integrant verticalment la producció primària amb la transformació i la distribució (afrontant la gran distribució). - Una possible solució induïda per l’anterior seria “UNA CENTRAL DE VENDES”: centre operatiu d’integració i coordinació de la cadena de valor producció-consum. - Possibilitat d’integrar parcialment la producció amb la primera transformació (sacrifici o matança) a nivell de granges cunícoles.


-14

JORNADA FACC

En el quadre de l’esquerra es mostra la comparació entre una cadena de valor de configuració tradicional i una de configuració moderna, segons proposa el professor Colom.

Problemes i solucions Antonio Colom va determinar quins són els principals problemes del sector: poc consum, costos alts i resultats baixos, nivell de diferenciació baix, poc valor afegit, nivell de màrqueting baix, atomització, petita dimensió, alta rivalitat, poca cooperació i baix poder de negociació enfront de la gran distribució. En la seva opinió, part de la solució a aquests problemes pot venir donada per una central de vendes, ja que mitjançant la integració s’eliminen costos de transacció. Els stakeholders han de determinar i avançar en el seu nivell òptim d’integració per assolir beneficis mutus.

El paper de la llotja En aquest projecte hi han de tenir un paper molt important els mercats i llotges d’origen, que han de garantir confiança, independència i transparència, subministrant una informació fidedigna de preus, tendències i previsions de mercat, referides a altres llotges, mercats en origen i centres de cotització, zones de producció i mercats de destí. D’altra banda, la llotja ha de promoure, en paraules de Colom, la concentració de l’oferta agrària en el seu àmbit d’influència i estimular la concurrència,

fomentar la tipificació i normalització dels productes, obrir nous mercats i facilitar l’abastiment dels centres de consum i de les indústries de transformació, conjugant també promoure un equilibri del poder de negociació davant la gran distribució.

Els mercats d’origen han de garantir confiança, independència i transparència

El professor Colom va fer esment de la importància de la interprofessional, en la qual tots els sectors hi han d’estar representats, també la gran distribució, atès el seu gran poder de negociació. Tanmateix, va fer palesa la necessitat de respecte per l’extensió de norma. En aquest procés cap a la constitució d’una central de vendes, és important augmentar el poder de negociació de les primeres baules de la cadena, per això Colom va suggerir la creació d’una denominació pròpia del conill mediterrani, que emparés els productes de Catalunya, Aragó, la Comunitat Valenciana i Múrcia, així com afavorir la cria ecològica.

Punts clau Finalment, per assegurar un bon nivell d’eficiència comercial de la central de vendes Antonio Colom va destacar els punts clau següents: - Recollir la informació de cada baula de la Cadena de Valor i de cadascun dels agents del sector. - Analitzar molt bé la Cadena de Valor i els seus resultats de “costos”, “marges” i formacions de preus fins al PVP. - Estudiar l’agregació o integració de la producció primària, la seva dimensió i la possible evolució de l’explotació. - Estudiar el potencial i integració dels escorxadors, la seva possible dinàmica de concentració i/o l’alternativa d’un gran escorxador associat a la central de vendes. - Estudiar i analitzar el comerç majorista i internalitzar-lo. - Analitzar el paper comercial integrat de la central de vendes. - Analitzar les alternatives del flux-preu/comerç-consum.


-15

JORNADA FACC

És el moment de les decisions Jordi Coll, president de la SAT CAT

E

n una situació com la que està travessant la cunicultura són poques les alegries que es poden anunciar, però sí que s’han de prendre decisions, sobretot, i molt important, si ens plantegem continuar amb l’activitat. Les ajudes poden ser poques o insuficients, però s’han d’aprofitar totes. La SAT va engegar el projecte dedicat a potenciar l’ús de la femella creuada com a indicador de més productivitat, i prenent com a objectiu guanyar tres punts de mitjana en la venda de kg de conill. En segon lloc es fa un estudi de desmedicalització, amb l’objectiu de reduir el nombre de molècules utilitzades, que repercuteix en un estalvi econòmic. Però el més important és la preparació per al futur 2017, en què entrarà en vigor la nova llei de medicaments autoritzats. Tot i que pot semblar lluny, ja hi som. També es disposa d’una base de dades que es pot consultar i que compara les dades de la nostra explotació amb la mitjana de companys. Això ens pot ajudar a orientar-nos sobre si estem en una situació correcta o si ens cal millorar algun paràmetre de la granja, i quina és la nostra feblesa. Aquest projecte té una durada de tres anys que s’acaba aquest any 2016, i hi ha la possibilitat de prorrogar-lo, ja que l’experiència ens diu que en un període de temps tan curt no es poden veure prou els resultats.


-16

RESULTATS TÈCNICS

Resultats tècnics de la Federació d’Associacions de Cunicultors de Catalunya durant el 2014 Jordina Casas, Ricard Garriga

U

s presentem els resultats de gest i ó t è c n i c a de l a Fe de rac i ó d’Associacions de Cunicultors de Catalunya del 2014. Són uns resultats tècnics que valorem molt, ja que coneixem l’esforç i la dedicació necessaris per arribar fins aquí. La presa de dades i l’organització i emmagatzematge correctes d’aquestes dades són fonamentals. Aprofitem per animar-vos a col·laborar en aquesta tasca. La informació recollida, processada i analitzada correctament, es converteix en una eina potent de presa de decisions a nivell individual i col·lectiu. Una anàlisi correcta d’aquestes dades requereix dedicació, esforç i coneixement, però el resultat és prou útil i important per seguir treballant en aquesta línia. Les dades obtingudes són tractades amb seguretat per tal de garantir-ne la confidencialitat.

La base de dades està formada per 59 explotacions cunícoles associades a la FACC

Enguany la base de dades està formada per 59 explotacions cunícoles associades a la FACC, amb un total de 47.933 conilles en producció i una mitjana de 812 conilles per granja (mediana de 723 conilles per granja). En un 83% de les granges analitzades es fa inseminació artificial, i al 17% restant munta natural. El ritmes productius són diversos: 2% a menys d’11 dies postpart; 69% a 11 dies; 12% a 18 dies; 12% a 25 dies; i 5% a més de 25 dies. Actualment un 42% de les

granges analitzades treballen a banda única, un 20% amb dues bandes, un 19% amb 3 bandes i un 19% amb més de 3 bandes. Per una altra banda, hem analitzat la tipologia de les instal·lacions de les explotacions d’aquesta base de dades, i les hem dividit en quatre categories diferents: s’observa que un 34% de les granges treballa amb ambient controlat, mentre que un 44% de les granges treballa amb ambient natural i un 12% amb ambient mixt (combinació d’ambient natural i ambient controlat, segons l’època de l’any). El 10% restant d’explotacions té una part de les instal·lacions amb ambient controlat i una altra part en ambient natural. Finalment, volem agrair la col·laboració de tots els productors que han fet possible elaborar aquesta base de dades.

Resultat de les dades de gestió tècnica de les granges de la FACC durant el 2014 CRITERI Conilles per granja Sobreocupació gàbies niu (%) Palpacions positives (%) Parts/serveis (%) Nascuts vius/part Nascuts morts (%) Llodrigons eliminats en néixer (%) Baixes llodrigons niu (%) Baixes conills creixement (%) Baixes femelles/mes (%) Conilles eliminades/mes (%) Venuts/femella/any Pes mitjà dels conills venuts (Kg) Quilograms venuts/IA o cubriment Índex de conversió global

Nre. granges 59 45 24 41 41 24 10 48 53 21 18 55 46 47 34

Mitjana Mediana Màxim Mínim 812 723 2100 170 113 119 179 57 81,99 82,67 88,81 67,08 77,19 77,55 90,35 59,22 9,3 9,3 10,9 8,0 6,1 5,8 12,5 2,6 5,0 3,2 22,5 1,1 14,2 14,0 24,2 2,5 9,6 8,1 32,2 1,4 3,5 3,4 6,7 1,6 4,8 4,8 9,2 1,6 45,6 46,4 69,8 27,5 2,134 2,106 2,509 1,830 11,39 11,27 16,28 6,10 3,730 3,749 4,414 2,943


-17

JORNADA FACC

La jornada en imatges

Alfons Vilarrasa, director general d’Agricultura i Ramaderia del DARP (esq.) i Manel Terrado, president de la FACC (dreta).

Joan Girona, director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Alimentàries del DARP

Manel Terrado s’adreça als assitents a la Jornada. Acreditació dels assistents a la Trobada Anual 2015.

Paco Sanz, membre de la junta de la FACC, en un moment de la seva intervenció.


-18

JORNADA FACC

Els cunicultors van aprofitar els torns de paraula per exposar les seves inquietuds.

La Jornada, un bon moment per intercanviar experiències. Jordi Coll, president de la SAT CAT i Mariam Pascual del IVIA.

Anton Ballvé, director dels Serveis Territorials del DARP a Tarragona.

Miguel Campanales, president d’Intercun i Alfons Vilarrasa.

Antonio Colom, professor de la Facultat de Dret i Economia de la Universitat de Lleida.

José Alejo Alcántara, cap de Serveis de Legislació Veterinària d’AECOSAN.


-19

JORNADA FACC

Ramon Torres i Francesc Ollé, representants de MONCUN.

El bon ambient va presidir la jornada.

Un any més el sector es va reunir per analitzar la seva situació.


Revistamarç 16 n62  

Revista de la Federació d'Associacions de Cunicultors de Catalunya. N.62

Advertisement