Page 1

DESEMBRE ABRIL 2013 2005

NÚm. 42 59

REVISTA DEdels LA FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS DE CUNICULTORS DE CATALUNYA Revista Cunicultors de Catalunya

3 euros 2

La Federació d’Associacions de Cunicultors referma el seu lideratge amb un èxit de convocatòria a les seves Jornades: llotja, sanitat i Interprofessional es debateren en profunditat

Cal més recerca per afavorir la producció ecològica de conills

(pàg. 10)

Les línies elèctriques aèries a les granges

(pàg. 12)

Informe sobre l’ús d’antibiòtics en conills i l’estimació de costos

(pàg. 22)


-3

sumari i editorial

Edita: Federació d’Associacions de Cunicultors de Catalunya: Santa Llogaia, 14 17600 Figueres Tel. 972 51 22 42 Oficina Tècnica de la FACC: Ull de Llebre, 13 baixos D 08734 Olèrdola (Alt Penedès) e-mail: facc@agronet.org Tel. 93 817 48 76 Horari: de 9 a 14h. Consell de RedacciÓ: Jordi Coll, Ma José Pitarch

DAAM MAGRAMA INTERCUN CONACUN LLOTGES ESCORXADORS

Col.laboradors: Manel Terrado, Jordi Coll, Joan Rosell, Jordina Casas, Ricard Garriga, Paco Sanz, Jordi Cuyàs, Francesc Nebot, Miquel Queral i Tomàs Rodríguez CorrecciÓ: Raül Cascajo Disseny: Xavier Càliz MaquetaciÓ: Enprensa comunicació Publicitat:

En aquesta ocasió no trobareu l’editorial com és habitual a qualsevol revista. En aquests moments creiem que és molt millor no dir res.

Rosa Picas - Tel. 93 268 71 28 EdiciÓ: La terra edició i comunicació Tel. 93 268 71 28 Fax 93 268 48 96 e-mail: ed.laterra@agronet.org Impressió: Imprimeix Dipòsit legal: B-43502/1992

Esperem que ho entengueu. Quedem emplaçats per a la propera revista.


-4

PRESENTACIÓ JORNADA

Jornada de la Federació d’Associacions de Cunicultors a Calella referència, no tan sols a Catalunya, sinó també a la resta de l’Estat. Va agrair la col∙laboració de tothom: Junta Directiva, equip de veterinaris i secretaria, en temps d’extrema dificultat econòmica que han comportat un ERO temporal de l’equip de veterinaris. Va explicar que el retard en el cobrament dels ajuts per part del DAAM és preocupant i que condiciona el dia a dia de la Federació.

A

principi de desembre la Federació d’Associacions de Cunicultors va fer la Trobada anual, durant la qual la Junta presentà la Memòria d’Activitats de l’any que s’acaba i es debateren els temes més candents del sector cunícola. El lloc escollit va ser Calella, i un cop més el sector va respondre a la crida, no solament per l’afluència massiva de cunicultores i cunicultors d’arreu de Catalunya, sinó també pel debat, intens, d’algunes de les sessions.

Va exposar també els nous camins oberts per la Junta per tal d’arribar a acords amb empreses del sector que permetin restablir els serveis als cunicultors, amb la dedicació necessària per assegurar un bon servei. Va ser contundent quan va dir que tots els cunicultors tenen el mateix problema: el preu del conill. I va explicar que la davallada en el preu de la pell, esgrimida com a raó per abaratir el preu al productor, tot i haver-se recuperat, no s’ha notat en el preu percebut pel cunicultor.

La benvinguda a l’acte la va donar l’alcaldessa de Calella, Montserrat Candini, qui va agrair que fos Calella la ciutat escollida per debatre el present i el futur del sector. Per la seva banda, Manel Terrado, president de la Federació, va explicar que tot i que desprès de quatre edicions de la Trobada fetes en cap de setmana (Sant Carles de la Ràpita, Roses i Pineda), i que en aquesta ocasió tocava fer-la a Lleida, diferents motius varen fer decidir la Junta per escollir un cop més el Maresme com a escenari per al debat i la informació. Terrado va fer referència a la importància del que allí es feia i no va dubtar a dir que era una Jornada de

Va fer esment també al fet que, en època de dificultats com l’actual, el finançament del cèntim per part dels productors a Intercun per fer front a les campanyes publicitàries i a la investigació de nous medicaments és qüestionat. És per això que una de les intervencions va anar a càrrec del gerent d’Intercun, per explicar de primera mà com s’estan invertint aquests diners.


LA LLOTJA

-5

Bellpuig: el ser o no ser d’una llotja Quan els números no surten, sempre el més fàcil és buscar sobre qui abraonar-se. Per els qui han pres la responsabilitat de fer, o millor dit, d’intentar fer el preu a Llotja, les coses no han estat gens fàcils; el marc de negociació ha canviat i s’hi han introduït nous elements, que han fet més difícil encara, poder tenir o poder fer evidents els agents que fan o no fan possible el preu. Ja fa molt de temps que Bellpuig està en aquella línia shakespeariana del ser o no ser. Per això, els qui hi són al davant i sovint han d’escoltar coses no gaire agradables van voler donar la cara i sentir de tu el que els cunicultors volien dir o saber. El format no podia ser altre que una taula rodona amb tota la gent que va a Bellpuig.


-6

LA LLOTJA

Llotja: On es juga la remuneració dels cunicultors

Jordi Coll

Jordi Cuyàs

Hi varen participar: Jordi Cuyàs de l’Associació de Alt Penedès, Francesc Nebot de l’Associació de Sant Pere, Jordi Coll de l’Associació de la Noguera, Paco Sanz de l’Associació de la Segarra, que és portaveu dels productors, Miquel Queral de l’Associació del Bages, Patxi Lòpez de Cuniosca i Manel Terrado com a president de la FACC. P. SANZ: Tots som membres de la Taula pel sector productor. Se’ns culpa del que passa i som aquí per donar la cara, ja que la situació és tan greu que com a mínim cal parlar-ne i que surtin tots els dubtes que la gent tingui. Hem plantejat aquesta Taula com un intent de fer el recorregut en el passat, el present i el futur. Deixeume fer una breu introducció.

Els orígens

Francesc Nebot

Miquel Queral

La Llotja es va crear l’any 1969 per necessitat. En aquell moment hi va haver una crisi bàrbara del sector avícola i no hi havia cap preu de referència. Aquest va ser l’inici, desprès altres sectors s’hi van anar acollint, i en concret el conill va ser l’any 1972 que va començar a cotitzar a Bellpuig. Per cert, Bellpuig va ser la primera Llotja a escala estatal. Jo hi vaig començar a anar el 1994. Érem d’11 a 12 persones per banda. Bellpuig no solament servia per fer el preu, sinó també per fer contractes. Aleshores no hi havia gaire mòbils, per tant la Llotja servia per fer operacions. Ara s’hi va molt poc, sobretot quan no hi ha cap possibilitat d’acord. La Llotja ha canviat a mesura que la societat també canviava i s’ha anat adaptant a les noves necessitats. Fins ara.

Els moments actuals L’any 1990-1992 la relació grans superfícies/detallistes era de 40/60. Paco Sanz

Ara la relació és de 70/30. Abans que les grans distribuïdores agafessin aquest pes, els problemes els podíem anar trampejant. Ara no. La gran superfície ha agafat tal poder de decisió que ni nosaltres ni els mateixos escorxadors decideixen res. Finalment cal dir que els escorxadors es van aixecar de la taula de Bellpuig i ara van a la Llotja de Madrid perquè els convé més. Així estem. M. QUERAL: El que sembla que ara s’imposa és la Llotja única: Madrid, Saragossa o Bellpuig. Fa un temps hi va haver una petita possibilitat que fos Bellpuig. Ara sembla que Madrid guanya la partida. Potser Saragossa és un lloc intermedi. En aquesta Llotja única la nostra capacitat de decisió és molt petita. No només ens passa a nosaltres. És un procés que afecta tots els sectors. És el gran comprador qui decideix: les grans superfícies. J. CUYÀS: És clar que des que Bellpuig no funciona ho tenim més m a l a me nt . N o e ns g u a nye m l a vida, malgrat la percepció que el conill surt. És una situació crítica. No sabem cap on hem d’anar i no sé si ho sap ningú. L’any passat érem nosaltres qui tibàvem el preu. Ara no. M . Q U E R A L : He m e nt ra t e n l a mateixa situació que la producció de iogurts, oli, etc. El preu del conill s’havia mogut per l’oferta i la


-7

LA LLOTJA demanda i ara això s’ha acabat. El preu és el que és i ens hi adaptem o haurem de plegar. JORDI COLL: Una possible solució seria anar una mica de bracet productors i escorxadors. Marcar uns mínims de preu i que per sota d’aquest preu marcat no es vengués. No hi veig cap altra sortida. Els escorxadors es queixen de la competència de Madrid. La resta de l’Estat espanyol fa uns pesos que a nosaltres no ens deixen fer. F. NEBOT: Les coses han canviat i més que canviaran. Mentre la situació sigui la que tenim, no podem pas pensar que les coses canviïn molt. Bellpuig no l’hem de deixar perdre. Hi ha qui fa estudis que diuen que les grans superfícies en el futur declinaran. Cal aguantar, aguantar i aguantar. Sovint sentim parlar del sector de la llet. Estan portant llet a meitat de preu! Tots els governs volen alimentació barata en aquests moments. Repeteixo, no hem de deixar perdre Bellpuig. I què fa la Federació? Us imagineu

Hi ha estudis que diuen que en el futur les grans superfícies declinaran. Cal aguantar, aguantar i aguantar

El preu del conill s’havia mogut per l’oferta i la demanda i ara això s’ha acabat

que ningú se’n preocupés? Soc pessimista, però què hem de fer? Pel que fa a les grans superfícies, algunes coses les poden portar de lluny, no pas el conill. Som presoners d’una situació i toca aguantar. M. TERRADO: A Catalunya tenim un problema de competitivitat. La majoria de nosaltres hem de fer un conill de 2 kg. A Lleó el fan de 2,3 kg, que vol dir 0.30 cèntims més. Si aquí la gent vol conill més petit, s’ha de pagar més. I això ho ha d’entendre l’escorxador. Pel que fa a Bellpuig, jo veig que ha de ser la llotja de proximitat del conill de 2 kg que vol Barcelona. De la mateixa manera que hi ha diferents preus per als llenguados, les gambes, etc., també hi ha de ser per al conill. No és el mateix el de 2,3 que el de 2. El problema que tenim no el podrem resoldre si no anem tots plegats. La forma de fer d’aquí s’ha de traslladar i que a la Llotja hi vagi gent que criï conill, que tingui les mans esgarrapades. La llotja de proximitat per al conill de 1,9 a 2,1 kg. Parlant de crisi, voleu

més crisi que la que patim pel preu dels cereals? Hi ha una estratègia per desballestar la producció cunícola a Catalunya i quedar-se el mercat consumidor català. I pel que fa a les grans superfícies, hi ha gent que pensa que pot passar alguna cosa semblant a la bombolla immobiliària. P. SANZ: Com podeu veure hi ha diferents opinions. Ara bé, hem defensat el preu tant com hem pogut a Llotja i som tan afectats com qualsevol de vosaltres, perquè som cunicultors, per això som aquí. Crec que el gran poder que tenen ara com ara les grans superfícies s’ha de limitar un moment o altre, perquè hi ha el risc que es quedin sense matèria primera. Tenim futur, però ens haurem d’anar acomodant a les diferents situacions. Ara ens agradaria saber què en penseu de tot plegat.


-8

LA LLOTJA

Bellpuig és l’únic lloc on es pot defensar el tipus de conill que fem a Catalunya

pensar que van bé. Hi ha granges molt grans que també pateixen de valent. Hem d’apretar els escorxadors. Semblem xais!!! No em crec que vagin tan malament.

PÚBLIC: Els escorxadors també s’ho passen malament. No podran aguantar massa. Hi ha escorxadors que no tenen matèria primera i ho cobreixen des del mercat espanyol, però hi haurà un moment que no els podran abastir. P. SANZ: Jo crec que els escorxadors se n’adonen, però no ho volen acabar de veure. S’han carregat el diferencial de preu per la diferència en el pes del conill, quan ells han fet calaix degut al preu de la pell, entre 0,8 i 1€. Si ens carreguem la nostra manera de fer, basada en l’oferta i la demanda, arribarà un moment que patiran. Ens faran patir a nosaltres i acabaran patint ells mateixos. Els escorxadors grans no fan “reparto”. Els petits sí. L’estructura és clara. PÚBLIC: Estic d’acord amb l’opinió d’en Terrado. Hi ha dos mercats: el català i l’espanyol, que es caracteritza per grans operacions. A casa fa 30 anys que tenim conills. Jo he vist megagranges fetes amb operacions estranyes, que se n’han anat

L’any 1990-1992 la relació grans superfícies/detallistes era de 40/60. Ara la relació és de 70/30

en orris. Hem de defensar Bellpuig. També estic d’acord amb en Jordi Coll quan diu que cal fer pinya productors i escorxadors. I cal tenir en compte que no sols hi ha especulació econòmica, també n‘hi ha de política. Nosaltres tenim les cases de pinso al costat de casa, no hauria de ser un avantatge en el preu? M. TERRADO: Hi estic d’acord. Només vull dir pel que fa a les matèries primeres que es mouen en mercats especulatius, l’oferta i la demanda no hi té res a veure. Al port de Tarragona no hi cap el gra! A França el preu del conill a les grans superfícies està a 7-8€ J. CUYÀS: No hem pas de pensar que els cunicultors de fora de Catalunya no ho estan passant malament. No hem de

P. SANZ: Bellpuig és l’únic lloc on es pot defensar el tipus de conill que fem aquí. Hem de començar a parlar amb els grans superfícies i saber-ne l’opinió. M. TERRADO: Hi ha possibilitats de treball conjunt a Catalunya, València i Aragó. Es pot fer diferent. Fer-ho “a la catalana”, per intentar canviar alguna cosa. A França es protegeixen els productes francesos, i primer compren el conill fet a França, potser perquè són més conscients que som més dependents del petroli que mai. J. CUYÀS: No podem pensar en l’1,70. Qui em proposi 1,70 és un lladre. P. SANZ: No han sortit encara les preguntes que normalment ens fan als qui anem a Llotja: Per què no ens paguem el preu de Bellpuig? Els qui hi aneu, per què hi aneu si desprès el preu no es respecta?


INTERCUN

-9

Què fa Intercun amb els nostres diners? Quan la crisi tenalla i els números no surten, és dur haver de fer aportacions a fons que es destinen a campanyes i investigació. Era, doncs, una de les xerrades que havien aixecat més expectació. L’exposició va anar a càrrec de Tomás Rodríguez, gerent d’Intercun, qui desprès d’agrair la invitació va començar amb una declaració de principis: s’inverteix per tenir una repercussió de millora. Seguidament va exposar en què s’està invertint el cèntim que els productors aporten a la Interprofessional.


-10

INTERCUN Es van editar 19 apartats d’alimentació que recollien els diferents aspectes que era important assenyalar, que van ser enviats a professionals de la salut. Entre altres, el perquè de l’increment de vitamina B i la seva importància en la funció cognoscitiva. Alhora es va fer una tramesa digital a 9.000 professionals. També es va participar en 2 congressos on es va presentar informació relativa a la millora per a determinats pacients del consum de carn de conill. Paralel∙lament s’han visitat 1.543 professionals repartits en dues zones: Toledo/Múrcia/Màlaga/Sevilla i Granada i Madrid/València/Barcelona. El total ha estat sobre uns 6.000 professionals des de 2008, sempre amb l’objectiu de donar arguments per tenir en compte el conill com a aliment alternatiu.

Per què serveix el nostre cèntim Els dos eixos que sustenten la feina d’Intercun i que són finançats pel cèntim que aporten els cunicultors són la promoció de la carn de conill i la investigació en nous productes veterinaris. La promoció Entre els professionals Amb el criteri que qui crea opinió obre el camí per arribar a més gent i amb una informació de qualitat, una de les accions amb més resultat ha estat la comunicació especialment adreçada als professionals de la salut, amb l’objectiu d’aconseguir la recomanació de la carn de conill en dietes de persones sensibles, tant pel fet de l’aportació calòrica com dels beneficis en determinats elements presents en la carn de conill. Per tal de fer-ho amb una base consistent es va fer, en primer lloc, un assaig clínic amb l’objectiu de saber la repercussió de la ingesta de conill en esportistes d’èlit (avaluació del perfil antioxidant). Per a això es va comptar amb la participació de 53 esportistes que 3 cops per setmana, durant 9 setmanes varen menjar conill. El resultat va ser una millora en la protecció muscular i menys risc de malalties cròniques en el futur.

Als consumidors La campanya adreçada directament als consumidors s’ha fet en línia. Per a això es van publicar 10 pàgines per arribar a través dels buscadors d’Internet a qualsevol dels llocs web editats. L’objectiu: arribar a qui no ens busca. Una altra iniciativa és la nova web d’Intercun que permetrà l’accés a aquells qui saben on han de raure per trobar la informació concreta. Tampoc s’ha oblidat la presència a mitjans en paper: l’elaboració de materials que s’ha publicat a revistes adreçades a les dones com ara Saber Vivir, Pronto, Me gusta cocinar, Mia Cocina, Lecturas,Cocina Fàcil i Dieta Sana, en què es cercava un perfil de dona de 40 a 50 anys per fer-li arribar el missatge de la bondat de la carn de conill. Karlos Arguiñano ha fet 10 receptes amb conill, i durant abril i maig es tin-

drà presència a Antena 3 al programa Cocina de Sergio. També a ABC radio. Finalment s’intervindrà en el Congrés d’Asescu, que es farà els propers 30 i 31 de maig a Zamora, on es preparen unes Jornades adreçades a les mestresses de casa. Gabinet de comunicació Durant l’any 2012 es van fer nombroses trobades amb diferents mitjans de comunicació, i es va mantenir el contacte a través de notes de premsa, per tal de tenir-hi més presència; aquesta acció es va complementar amb la difusió del receptari i els menús setmanals a través d’Internet. Es va iniciar, a més, el contacte sistemàtic amb tots els programes de cuina de les televisions locals i d’àmbit estatal per tal d’incentivar la programació de receptes amb conill, i finalment, es va treballar amb la tramesa d’informació setmanal i informes a través de les xarxes socials de Intercun i del blog “Come OK, carne de conejo”. Projecte Banc dels Aliments A final de 2012 es va fer una campanya solidària amb la Fundació Banc dels Aliments a les ciutats de Reus, Bilbao i Santiago de Compostela. A la campanya hi va col∙laborar de manera desinteressada Andreu Buenafuente, i el lema va ser “Suma’t al nostre repte per Reus”; i afegia: “Per cada quilo de menjar que donis al Banc dels Aliments, Intercun donarà un altre quilo de carn de conill, un aliment fresc i de qualitat”. El resultat va ser que es van recollir 4.500 quilos de menjar, i Intercun va donar 4.500 quilos de carn de conill al Banc dels Aliments de Reus, Bilbao i Santiago de Compostela.


INTERCUN

-11

Intervencions del públic

E

ls participants varen fer diferents intervencions que tot seguim us oferim amb la resposta corresponent. A cada pregunta (P) hi trobareu la resposta (R).

(P): S’han treballat els menjadors escolars? Normalment als menús de l’escola no hi ha mai conill. (R): El problema és que el conill es considera més carn de menú dels restaurants que carn dels càterings. Tenim material elaborat per a les escoles per fer front al tema del conill com a mascota contraposat a com a aliment. (P): Què hi podríem guanyar si incrementéssim la col∙laboració? (R): S’arribaria a més llocs. Penseu que l’Arguiñano, que realment arrossega públic, costa molts euros. La publicitat és rendible, si no Coca-Cola no en faria. No s’ha reduït el consum de la carn de conill. Hem aconseguit que la gent ja sàpiga que la carn de conill és una carn sana. Aquest missatge ja ha “calat”. El fet de no anunciar una marca també ho fa més difícil. ( P : A . C a u l a s ) : J o e r a d e l s q u e d e f e n s a va l’aportació econòmica, però mentre hi hagi aquesta situació de crisi profunda ho hauríem d’aturar. Per què ha de pagar el productor d’una cosa si en un 70% se n’acaben beneficiant les grans superfícies? I un altre aspecte és que a Catalunya no arriba la


-12

campanya de promoció de la carn de conill. (R): L’aspecte promocional que és més eficaç és el que s’adreça als professionals de la salut. La promoció s’ha fet d’àmbit estatal, i sí que arriba a Catalunya. (P: Cuyàs): Jo, si no em guanyo la vida no puc pagar campanyes. A més tenim un problema pendent: l’especejament, que és donar facilitats al consumidor. (R): Cal tenir en compte que el consum de conill especejat ha baixat molt. Entenc que en aquesta situació dolgui aportar diners. Si ara fen 70% promoció i 30% investigació, potser es podria fer al revés i dedicar més fons a la investigació, que és un benefici per als cunicultors. Penseu, però, que el descens del consum de la carn de xai en 1 any ha estat del 8%. El conill només un 0,3%. (P:Nebot): Jo estic a favor de l’aportació. Estic convençut que aquest cèntim ens ha estat rendible. I n’hauríem d’aportar més. Si pel camí s’engreixen altres baules de la cadena són danys col∙laterals. El mercat és global, ens serveix a tots.

INTERCUN

El descens del consum de la carn de xai en 1 any ha estat del 8%. El del conill només un 0,3%.

Terrado: Intercun és la interprofessional del sector cunícola a l’Estat espanyol. A Catalunya no n’hi ha d’interprofessionals, i

nosaltres no podem fer el què vulguem. Tenim una eina. El que hem de discutir és com hem de gastar els diners que s’aporten per treure’n el màxim benefici. Hem de ser conscients de la feina feta. Fa deu anys cap metge recomanava carn de conill. Ara cal redimensionar la campanya i pactar-ho amb la resta dels qui formen la Interprofessional. Pa c o S a n z : L ò g i c a m e n t n o podrem saber mai que hagués passat sense el cèntim. Continuo pensant que les campanyes han anat bé, però ara també crec que cal canviar l’estratègia.

Què fa Intercun amb els nostre diners? ( i II)

U

na de les altres línies d’actuació, a banda de la promoció del consum de la carn de conill, és la investigació de productes veterinaris per a la cunicultura. Tomàs Rodríguez va exposar la feina que s’està fent sobre la vacuna per a la variant de l’VHD.

Registre de la vacuna per la variant VHD

Projecte de I+D+i L’any 2012 els esforços en aquest camp es varen centrar en avançar en les investigacions sobre el virus responsable de la nova variant de la malaltia vírica hemorràgica. L’any 2010 es varen conèixer els primers de casos, el 2011 es va iniciar la propagació de la malaltia i durant el 2012 es va escampar pràcticament per tot l’Estat.

Durant aquest any INTERCUN ha fet nombroses reunions amb responsables del departament de Medicamentos Veterinarios de la Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios, així com de la Direcció General de Sanidad de la Producción Agraria del Ministerio de Agricultura. L’objetiu va ser fer arribar als responsables dels registres de nous productes la necessitat i urgència de la comercialització d’una vacuna que protegeixi d’una manera eficaç contra aquest nou virus. Els responsables de l’Administració varen manifestar en tot moment el seu suport a aquesta qüestió, i varen indicar que en primer lloc calia que el sector comuniqués a l’Administració els casos que han aparegut d’aquesta nova malaltia, per tal de poder prendre mesures d’una manera

El virus és propietat d’Intercun oficial, així com informar a l’Agencia del Medicamento les fallides de vacunació per poder demanar als responsables de les vacunes informació sobre la falta de eficàcia dels seus productes. A més, el Ministeri va col∙laborar amb INTERCUN en el desenvolupament d’una prova de concepte, que es va desenvolupar en el laboratori Central de Veterinària d’Algete, una prova que va demostrar que la soca, propietat d’INTERCUN, causa la malaltia i que un cop desactivada pot servir com a medi per al desenvolupament d’una vacuna.


-13

ACTUALITAT

Gestió telemàtica. El GTR 2. Donar accés als ramaders a intervenir de manera directa en la gestió de les seves explotacions. 3. E stalviar temps i desplaçaments sobretot en zones ramaderes on les explotacions estan més disperses i aïllades. 4. Compliment íntegre de la normativa estatal referent a la traçabilitat animal, en concret la que està regulada pel R.D. 728/2007, és a dir al Registre de Moviments del bestiar. Cristina Massot, tècnica del DAAM, va exposar el nou model de tramitació per a totes aquelles gestions relacionades amb el moviment, la identificació animal i el registre de les explotacions ramaderes.

Objectius 1. M illorar i diversificar les vies de comunicació, per agilitzar els tràmits administratius fent ús de les noves tecnologies.

Mitjans disponibles L’any 2010 es va donar entrada als ramaders al programa del DAAM, SIR (Sistema d’Inspecció Ramadera). Amb aquest programa es pot accedir a: • Consulta de dades de l’explotació pròpia. • Consulta de l’estat administratiu de les gestions relacionades amb les explotacions.

• Actualització del cens. • Consulta de dades dels animals amb identificació individual. • Sol·licitud, pagament i emissió de Certificats Sanitaris de Moviment (document amb signatura digital d’un veterinari, oficial o habilitat, que acompanya els animals en el moment del seu trasllat). • Emissió de Documents Sanitaris de Trasllat (document que acompanya els moviments d’animals dins de Catalunya i que no necessita la signatura del veterinari). • Consulta, notificació i confirmació de moviments. • Impressió de DIBs. La nova aplicació s’està posant en marxa per fases. La primera tindrà actius el sector porcí, l’equí, veterinaris, escorxadors i DAAM. Per als conills és previst que la secció estigui a punt el 2014.


-14

ACTUALITAT

L’ACSA defensa la Guia com a eina d’excel·lència en la producció dels aliments El més important és que si sorgeix un problema el puguem detectar i actuar-hi.

pugui esbrinar l’origen del problema, en cas que es produeixi. Europa cada vegada treballa més en la línia preventiva, i ha decidit que cal fer les coses bé des del principi. Per evitar els perills, el millor és la prevenció, i això és el que s’està fent a través de les bones pràctiques que recull la Guia.

A

lfons Vilarrassa va defensar la importància que té, sobretot en el marc de la Unió Europea, el fet de consumir aliments sans i de fer saber que ho són. Aquesta és la línia de treball impulsada juntament amb els sectors i que ha permès l’elaboració de la Guia de Pràctiques correctes d’Higiene per a les explotacions cunícoles, una eina, va remarcar, que cal que tots els cunicultors coneguin i facin servir. També va dir que era

Qui s’aculli a la Guia es blinda contra opinions discordants en cas d’inspeccions

conscient de la necessitat de posar-la en pràctica amb l’assessorament d’un tècnic, aspecte del qual han parlat amb la Federació d’Associacions de Cunicultors. Va defens la Guia com a recull senzill i entenedor de les exigències de les normatives que actualment regeixen en la producció d’aliments i que són de compliment obligatori. Quan la normativa entri en vigor, va explicar, la responsabilitat deixarà de ser de l’Administració i passarà a ser del ramader que ha produït l’animal. Per això és tan important la traçabilitat, ja que permet que es

Vilarrassa també va comentar un aspecte de les guies molt important per als productors: qui s’hi aculli, com que són documents reconeguts per l’Administració, es blinda contra opinions discordants en cas d’inspeccions. És evident, va dir, que els requisits exigits poden representar més feina per al ramader, però els resultats els compensen. Va afegir que en alguns sectors ramaders s’han creat associacions on es dóna el servei de gestió dels registres. Va concloure remarcant que el més important és que si sorgeix un problema en puguem detectar l’origen, actuar-hi, i amb això el que fem és solucionar el problema i donar confiança als consumidors en demostrar que es té la cadena controlada. És més feina, però és una feina positiva. Finalment va dir que era conscient del problemes del sector, i que, per tant, qualsevol acció que es pugui fer per donar confiança i millorar el consum tindrà el suport de l’ACSA.


-15

veterinaris

Participació de l’equip veterinari de la FACC Els veterinaris que formen l’equip que assessora els cunicultors associats a Catalunya van exposar diferents temes que afecten les dades que finalment incideixen en la viabilitat de l’explotació.

Així, Jordina Casas va exposar les darreres dades que es disposen sobre mortinatalitat, un paràmetre que es recull en el 50% de les granges que fan control. El tema, però, que va encetar més la polèmica va ser el que va exposar Ricard Garriga sobre l’hemorràgica vírica, per la variabilitat de situacions que es van poder sentir a la sala. Garriga va fer la descripció del virus, que provoca unes lesions semblants al de la variant clàssica i que es caracteritza per la mortaldat de llodrigons lactants i en creixement, i amb una incidència més gran en conilles no vacunades. És una varietat molt més persistent i amb recidives freqüents. Va apuntar tres aspectes sobre els quals s’ha d’incidir: bioseguretat extrema, vacunar i ajudar el sistema immunitari

Bioseguretat extrema, vacunar i ajudar el sistema immunitari de l’animal tres aspectes fonamentals en la lluita contra la vírica hemorràgica.

de l’animal. Pel que fa a la vacunació, va dir que la pauta actual és de dues dosis amb un interval d’1 mes a les conilles joves i revacunar els adults cada 6 mesos. Als conills deslletats cal revacunar-los només en casos de risc. Es va encetar a continuació, i tal com dèiem, un viu debat entre el públic, on es van poder escoltar les situacions viscudes per alguns dels


-16

veterinaris

cunicultors presents, que van exposar amb vehemència la seva experiència amb la malaltia. Un dels qui van intervenir va parlar d’un percentatge del 90% de baixes. Van quedar palesos els interrogants que aquesta malaltia suscita entre els ramaders. A continuació Joan M. Rosell va parlar sobre l’enteropatia epizoòtica. Va apuntar que en granges tancades era bàsica la gestió ambiental, i a totes les granges era fonamental donar el pinso adequat als conills deslletats, restringir el menjar i recomanava l´ús d’antimicrobians. Rosell va comentar que el 2012 havia estat un any en què hi havia pocs cunicultors que haguessin guanyat diners, altres n’havien perdut i que per tant calia que el conjunt de les granges s’acostessin als paràmetres de les granges rendibles. El seu parer respecte als medicaments antimicrobians era que se n’havia de reduir l’ús i que hi havia granges en les quals la despesa d’antibiòtics era molt baixa. També va dir que en els centres de recerca d’Europa no s’investigava tant com abans en conills, però no obstant,

Jordina Casas

a Catalunya es seguirà treballant en l’enteropatia epizoòtica del conill. Va exposar que del 2006 al 2012 el valor de les matèries primeres s’havia pràcticament doblat i que aquets sí que era un condicionant fortíssim per aconseguir viabilitat a les explotacions. Va dir que hi havia indicadors que mostraven una baixada de preus en els propers mesos. Va exposar també la situació a França, on s’han establert clàusules al preu del conill, que el 2012 va ser de 1,85 euros, però amb 2 bandes a l’estiu d’1,45 euros. L’altra és que quan es fa l’acord, aquest està en relació amb el cost (sobretot del pinso); per aquest motiu, els productors van cobrar 17,5 cèntims de compensació. Finalment Rosell va fer una referència a la calcinosi en conilles, una malaltia que va ser analitzada en el 10è Congrés de Cunicultura celebrat a Egipte. La causa va ser l’administració de dosis elevades de vitamina D3 per via subcutània o en aigua de beguda. La calcinosi afecta bàsicament l’aparell cardiovascular, perquè el calci es diposita de forma patològica a les artèries.

Ricard Garriga

Joan Ma Rosell


cloenda

-17

Cloenda L’acte de cloenda va anar a càrrec de Miquel Molins, director general d’Agricultura i Ramaderia del DAAM. Manel Terrado va agrair la participació de tothom, va anunciar que 2013 seria un any molt difícil i va dir que no es podia malbaratar la feina feta. Per tant, va demanar al DAAM que fos sensible a aquesta situació i va afegir que estava segur que Miquel Molins faria tot el possible perquè així fos. Alhora li va agrair tot el suport rebut. Molins per la seva banda va exposar que calia posar en debat com s’ha d’enfocar el suport al servei sanitari que es fa actualment i va remarcar l’aposta per l’excel∙lència que ha fet el DAAM. Va esmentar també el fet que el Ministeri ha reduït un 50% la seva aportació per a aquest tipus d’ajuts. Va exposar la seva preocupació pel que estava passant a Bellpuig i va posar l’accent en l´exportació, tal com s’està fent en altres sectors ramaders per aconseguir rendibilitat.

Va ser molt contundent quan va dir que: “Res és com era abans i ens hem d´adaptar als nous temps”.


-18

TÈCNICA

Resultats de Gestió Tecnicoeconòmica de la Federació d’Associacions de Cunicultors de Catalunya durant 2011 Per tercer any consecutiu mostrem als lectors de Conills els resultats de producció d’un nombre d’explotacions de la FACC. És el fruit d’una tasca pacient de recollida de dades d’aquests productors a les seves granges. Són persones que treballen amb cert rigor metodològic, gens complicat quan ja es té un xic d’experiència. Una observació: parlem de GTE, malgrat que només us mostrem dades tècniques. La recollida de dades

Quins són els objectius de la GTE de la FACC?

Aquests resultats representen el conjunt d’associats de la FACC?

La GTE permet fer interpretacions contrastables d’aquestes granges, sense interferències ni distorsions. En primer lloc als productors que fan la GTE en el transcurs de l’any; també a nosaltres, que els donem suport i ara a vostès, amables lectors. Aquesta és una observació bàsica: la GTE és, en certa manera, una radiografia de la granja, i per tant una eina potent de diagnosi i de progrés. El segon aspecte clau és que a la FACC només els interessats i els seus tècnics són coneixedors de les dades de cada explotació; la confiança costa de guanyar i poc de perdre. El tercer apunt que us hem de fer, és que les dades procurem contrastar-les; si hi ha productors que han assolit el 3 de conversió global o 10,5 nascuts vius per part de mitjana anual, hem confiat en ells, però els ho hem confirmat, amb el respecte que mereixen (ells i els lectors).

Aquest any hem cregut necessari comparar aquesta base de dades, en la qual han participat 111 granges, amb un conjunt més ampli de granges d’associats de la FACC, amb conilles (en hi ha només amb mascles o només amb conills deslletats), visitades durant el 2011. Així, la mediana (és la dada situada al centre d´un conjunt de dades ) de 212 granges visitades era de 620 conilles en producció (700 femelles en la base de dades de 111 granges). El 73% de les 212 granges feia servir la inseminació com mètode bàsic de maneig reproductiu (el 80% en les 111); el 62,5% treballaven a 11 dies postpart (62% en les 111), el 14,3% a 18 dies (10%), el 12% a 25 dies (14,4%), i el 8,4% a 32-45 dies (10%). Pel que fa a aquestes característiques, el grup gran i el subgrup de 111 granges són similars.

econòmiques és de gran interès, però en l’àmbit dels associats de la FACC encara està creixent.

Hi ha poques activitats ramaderes que requereixin tants registres o amb tanta frequència, com la producció de conills


-19

TÈCNICA Resultats de Gestió de granges de la FACC durant 2011 Criteri

N granges

Mitjana

Mediana

Màxim

Mínim

Conilles per granja

111

964 700 7500 200

Sobre-ocupació gàbies niu (%)

56

120 120 183 88

Palpacions positives (%)

39

82

Parts/serveis (%)

77

76,1 76,3 91,9 57,2

Nascuts vius/part

74

9,1 9,2 10,6 7,3

Nascuts morts (%)

43

6,6 6,6 11,4 2,6

Llodrigons eliminats en néixer (%)

10

2,7 2,1 6,7 0,8

Baixes llodrigons al niu (%)

73

14,0

Baixes llodrigons deslletats (%)

75

10,0 10,0 23,0 1,8

Baixes de femelles /mes (%)

25

3,8 3,8 6,8 1,0

Conilles eliminades/mes (%)

20

4,4 3,6 9,0 2,1

Venuts / femella / any

77

45 46 74 24

81,9

14,0

90,9

29,0

71,6

3,4

Pes mitjà dels joves venuts (kg)

71

2,074 2,066 2,341 1,800

Kg venuts per IA o per cobriment

67

10,9 10,9 17,0 5,4

Índex de conversió global

79

3,86 3,85 4,85 2,97

La FACC té com a objectiu bàsic contribuir a la millora de les explotacions dels seus associats. A tal fi, la GTE és una eina de gran utilitat.

Esperem que us siguin profitoses, que el 2013 pugeu ser espectadors dels resultats d’aquest any, però sobretot que us commoguin, i vulgueu ser protagonistes i aporteu les vostres dades. Gràcies per l’esforç.

Laia Abadal, Jordina Casas, Ricard Garriga, Maria Martínez i Joan Rosell www.cunicultors.cat

En aquesta base hi ha dades de 111 granges; unes ens han mostrat les 15 variables analitzades, altres només el tant per cent de parts o els venuts per femella. Per això només sabem l’índex de conversió de 79 granges o els llodrigons eliminats en néixer de 10 granges. Us suggerim que reflexioneu amb aquestes dades.


Conills059  
Conills059  

Revista de la Federació d'Associacions de Cunicultors de Catalunya

Advertisement