Diàlegs d'Educació 2.18

EMPORDÀ | 1 DE NOVEMBRE DEL 2011

Diàlegs d’Educació

Diàlegs d’Educació

I

NÚMERO 18 | NOVEMBRE DEL 2011

«L’ull viu» rep un premi televisiu El Consell de l’Audiovisual guardona un projecte de l’Ins Castelló L’ull viu és un programa de televisió de 25 minuts de durada que va començar sent mensual i ara és quinzenal i que s’emet a Empordà TV i a través del Youtube i de la xarxa social Facebook. Està preparat i enregistrat per alumnes de 3r d’ESO de l’Institut de Castelló d’Empúries, sota la direcció de la professora Laura Riera. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya ha premiat el projecte en la categoria de treballs de segon cicle d’ESO.

EDITORIAL

M. ROSA FARRÉS Assessora ELIC del Servei Educatiu Alt Empordà

PARLEM DE LES COMPETÈNCIES es de fa uns quatre o cinc cursos, en els centres i altres àmbits educatius estem parlant de Competències Bàsiques (C.B.): programar, treballar, avaluar... per Competències. Però a la pràctica, què implica el treball per Competències? Si tenim en compte el concepte de C.B. com “[...] la capacitat de posar en pràctica de forma integrada en contextos i situacions diferents els coneixements, les habilitats i les actituds personals adquirides”, el treball per competències va més enllà de transmetre a l’alumnat uns continguts i unes informacions.

El seu desplagament, a través del currículum, demana reflexió i concreció per part dels equips docents i dels diversos agents del món educatiu sobre la tasca que s’està realitzant als centres i a l’aula. Implica un replantejament en la manera de fer i portar a la pràctica aquesta tasca. En definitiva, demana un canvi en les metodologies i en l’organització, perquè la finalitat del treball per C.B. no és tant que l’alumnat reprodueixi conceptes, informacions, continguts, etc., sinó que sàpiga utilitzar els coneixements, les habilitats i les maneres de fer, en situacions funcionals i diverses. Tanmateix, també implica un canvi substancial en la manera d’entendre i plantejar l’avaluació, no només de l’alumnat sinó de tot el procés d’ensenyament-aprenentatge.

Les eines d’avaluació ens han de permetre analitzar i treure conclusions de l’evolució de l’alumne i de tot el procés. Així doncs, en aquests moments, la qüestió és: hem pogut reflexionar, discutir i plantejar-nos què vol dir realment el treball per Competències?

D

L’alumnat participant en aquest projecte és de 3r d’ESO de l’Institut de Castelló d’Empúries i cursa una matèria optativa de televisió. ROGER LLEIXÀ CASTELLÓ D’EMPÚRIES | MAIRENA RIVAS

L’ull viu s’estructura en diferents seccions, en què s’inclouen reportatges, entrevistes i notícies d’actualitat de l’institut. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya ha tingut en compte, a l’hora d’atorgar un segon premi dels Premis CAC a l’Escola, un treball que està dirigit a conèixer i valorar de manera coherent i eficaç el mitjà televisiu a través de la recerca d’informació, l’anàlisi i la producció de programes.

L’ull viu està íntegrament preparat i enregistrat per alumnat de tercer d’ESO sota la direcció de la professora Laura Riera. Els estudiants també realitzen part de l’edició del programa. Laura Riera explica que el que es pretén és crear una eina de projecció exterior de l’institut, que vertebri la comunitat educativa, a través de

OBJECTIUS DE L’ACTIVITAT

Educació 쩛 Fomentar l’educació en els mitjans audiovisuals i els seus llenguatges entre l’alumnat de tercer d’ESO. Creació artística 쩛 Estimular la creació artística mitjançant la producció de continguts audiovisuals dins l’àmbit educatiu.

Esperit crític 쩛 Educar l’esperit crític davant dels missatges audiovisuals.

Competències comunicatives 쩛 Millorar les competències comunicatives d’expressió oral i escrita en llengua catalana.

Comunicació no verbal 쩛 Aprendre les premisses bàsiques de la comunicació no verbal.

Vídeos 쩛 Saber enregistrar imatges mòbils (vídeo).

Edició d’imatges 쩛 Editar produccions audiovisuals amb programari d’edició d’imatges (Adobe Premiere Pro).

Grups cooperatius 쩛 Valorar positivament el treball en grups cooperatius.

Autoestima 쩛 Incentivar i afermar l’autoestima de l’alumnat.

Projecció de l’entorn 쩛 Fomentar la projecció del centre i de les activitats escolars, extraescolars i de l’entorn en la zona d’influència de l’institut (Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador, Fortià...).

Cohesió 쩛 Augmentar la cohesió social de l’institut.

reportatges, entrevistes i opinions de temes-personatges vinculats al centre educatiu.

La professora fa un esment especial a la importància que s’ha

donat als nous mitjans de comunicació i a les xarxes socials perquè és a través d’aquests dos recursos que s’aconsegueix no només que l’activitat es difongui en-

tre la comunitat educativa, sinó que, a més, es potencia la participació, tant d’alumnes com de professors, de famílies i de l’entorn.

Brick Detroit Elba 23,5x40,5 (1,14 m2/cj) 19,82 Ttc/M2

32827

ceràmiques · pedres · decoració · sanitaris · jardí Brick Detroit Arena 23,5x40,5 (1,14 m2/cj) 19,82 Ttc/M2

c/ Euskadi, 8 (Pol. Industrial Mas Morató) 17700 LA JONQUERA Tel. 972 555 594 • Fax 972 554 147

www.materialsmercader.com info@materialsmercader.com

Geo Coimbra Caldera 45x45

Geo Coimbra Caldera 45x45

8,80 TTC/M2 1,42M2/caja

8,80 TTC/M2 1,42M2/caja

Zòcal a 1,80 TTC/UT

Zòcal a 1,80 TTC/UT

Brick Detroit Magma 23,5x40,5 (1,14 M2/caja) 19,82 Ttc/M2

II

DIMARTS, 1 DE NOVEMBRE DEL 2011 | EMPORDÀ

Diàlegs d’Educació

L’ESCOLA PARLA

La Castanyada és una festa oberta a les famílies a la llar d’infants. EL FRANQUET

El Franquet celebra La Castanyada ROSES | REDACCIÓ

L’equip educatiu de la Llar d’Infants El Franquet considera important vincular el nen al seu medi sociocultural. Per això creu necessari reviure les festes populars com la Castanyada, el Nadal com a tradició, Sant Jordi, Carnestoltes. El treball amb els nens es fa a l’aula (fent representacions de contes, amb música, imatges) però també, moltes d’elles, s’obren a la participació de les famílies, ja que és un bon moment per a la comunicació entre pares i llar

i entre els mateixos pares. Pares, mares, avis... són convidats a rebre la Castanyera, i aquest any també el senyor castanyer, i a fer una berenada plegats amb coses que ells mateixos han portat.

Aquesta primera festa del curs ajuda les famílies a tenir un contacte més proper entre elles i a compartir la diversió i la tradició amb els seus fills. Altres festes que es fan són el Mercat del Conte per Sant Jordi, la Festa de la Primavera o la gran festa de final de curs, que es diu el Toca-toca.

Alumnes de 3r d’ESO de l’Institut Cendrassos se’n van a Valladolid FIGUERES | M. R.

L’Institut Cendrassos de Figueres participa, aquest curs, en el segon any del Projecte Arce. Sostenibilitat integral: cap a centres socials i sociològics. El subvenciona el Ministeri d’Educació i té per objectiu compartir inquietuds comunes amb altres centres i buscar solucions. El projecte es fa conjuntament amb els instituts Luces, de Colunga, Astúries; Los Pacos, de Fuengirola, Màlaga, i Pinar de la Rubia, de Valladolid.

El curs passat, l’alumnat de 3r d’ESO, en grups de treball, va fer una auditoria energètica del centre de llum, aigua, soroll i residus.

Els resultats els van treballar en una presentació TAC que servirà per exposar-ho davant els altres centres en la trobada que es farà del 15 al 18 de novembre a Valladolid. Un cop feta la posada en

A FONS

M. DOLORS REIG GARGANTA Coordinadora de llengües estrangeres Secció de Serveis educatius i formació permanent. ST d’Ensenyament a Girona

APRENDRE LLENGÜES, SABER LLENGÜES am començar el curs amb una jornada d’impuls a la llengua francesa amb l’objectiu de presentar les propostes

V

comú en aquesta trobada a Valladolid, es continuarà treballant a cada centre fins a una propera que tindrà lloc a Figueres, el proper mes de març. A partir d’aquí, es farà una valoració conjunta del projecte i se’n trauran unes conclusions, així com l’elaboració d’una pàgina web on es farà pública tota la informació treballada, les actuacions fetes en cada centre i les trobades realitzades. Els resultats es presentaran al Ministeri d’Educació a final de curs.

Paral·lelament al projecte Arce, el centre treballa en l’elaboració del Projecte de Convivència i, tot aprofitant iniciatives i inquietuds d’uns i altres, s’ha creat aquest curs una matèria optativa de Mediació escolar adreçada als alumnes de 3r d’ESO en la qual es forma professorat i alumnat per ser mediadors de conflictes. que el Departament d’Ensenyament ofereix als centres educatius i mostrar experiències que s’estan duent a terme. És un exemple de la importància que el Departament atorga a l’ensenyament / aprenentatge de llengües estrangeres. Aquesta valoració es va fer més palesa als anys 90 amb la convocatòria d’uns primers projectes d’innovació. Després s’anomenaren Orator i darrerament PELE (pla experimental de llengües estrangeres).

El programa més veterà és Ajuts per a l’aprenentatge actiu d’idiomes. Consisteix en una borsa d’estudis per finançar l’estada a l’estranger d’una vintena d’a-

Els tallers de convivència potencien el treball cooperatiu i l’educació emocional. ESCOLA GONÇAL COMELLAS

L’escola Gonçal Comellas treballa l’educació en valors i habilitats socials ® Els tallers de convivència tenen com a objectiu millorar la cohesió entre tots AVINYONET DE PUIGVENTÓS | MAIRENA RIVAS

Aquest curs, l’Escola Gonçal Comellas d’Avinyonet de Puigventós ha començat una nova etapa, ja que ha deixat de formar part d’una Zona Escolar Rural (ZER).

Fins ara s’havien compartit projectes amb les altres escoles de la ZER, i aquest curs s’ha acordat donar continuïtat a una de les propostes que s’organitzaven en l’àmbit de la ZER, el Projecte Trobades, que ara ha estat anomenat Tallers de Convivència. Els tallers de convivència tenen tres objectius clars:  Desenvolupar la cohesió social.  Potenciar el treball cooperatiu.  Treballar l’educació emocional.

Els alumnes comparteixen experiències. ESCOLA GONÇAL COMELLAS

Al llarg del curs i dins la programació d’Educació Infantil i Primària es treballa de manera continuada diferents valors i habilitats socials en l’àmbit de l’aula, els quals un dia al trimestre es posen en comú mitjançant els tallers. Com explica l’equip directiu de l’escola, a Educació Infantil es realitzen uns tallers internivells on es treballen habilitats socials,com ara la valoració positiva dels altres, la resolució dels con-

flictes, l’expressió dels sentiments i l’acció de compartir, d’una manera lúdica, a través de jocs, contes, de titelles i d’altres recursos similars.

A Educació Primària, també es fan tallers internivells on es treballen diferents valors, com la comunicació no verbal, el pensament positiu, el cooperativisme o la confiança. Com a cloenda, es crea una assemblea amb tots els alumnes dels diferents cicles, en què es posen en comú les conclusions que s’han tret del valor treballat.

Amb aquest projecte, el que

també pretén l’escola és fer participar les famílies dels alumnes de Primària. Per tant, dies abans del taller, se’ls demana la col·laboració i des de l’escola se’ls proposa una sèrie d’activitats en les quals hauran de col·laborar amb els seus fills. Després, els alumnes, juntament amb els seus respectius tutors, fan un buidatge de l’experiència i se’n treuen conclusions que serveixen per fer debats i compartir vivències.

Tot plegat permet millorar la cohesió entre tots i establir vincles sans basats en el respecte, l’empatia, el coneixement i el saber estar.

lumnes de secundària i llurs professors durant dues setmanes, com a complement de la tasca iniciada a l’aula. Els plans experimentals de llengües estrangeres han potenciat: la implantació d’una llengua estrangera a l’educació infantil, el reforç de les habilitats orals – comprensió, expressió i interacció– ; l’aprenentatge de continguts a través d’una llengua estrangera (AICLE), -CLIL en anglès i EMILE en francès... També han ajudat a reforçar aquest aprenentatge les colònies d’estiu o el concurs d’Oratòria. Un altre recurs a tenir en compte és el creat pels mateixos docents i que anomenem accions

de coordinació, activitats en les quals participen dos o més centres educatius. És el cas de l’English Day, el Dia de les llengües, les mostres de teatre en anglès i en francès, etc.

Europa ens ofereix el PAP –Programa d’Aprenentatge Permanent – , és a dir, l’aprenentatge al llarg de tota la vida. A l’ensenyament no universitari, el PAP ofereix les accions Leonardo, per a la formació professional; Grundtvig, adreçat a l’educació d’adults, i Comenius, que comprèn formació individual per al professorat, associacions escolars, mobilitat d’alumnes, etc.

Una acció molt interessant, no

només per a l’àmbit lingüístic català/francès, és L’Albera sense frontera, liderada pel Servei Educatiu de l’Alt Empordà juntament amb les escoles de la zona. En els Documents internacionals de referència sobre multilingüisme publicats el 2008, any internacional de les llengües, llegim: les persones poliglotes són un actiu del qual hem de tenir cura, per tal com actuen d’argamassa entre les diferents cultures.

Necessitem saber llengües sense oblidar, però, la llengua pròpia perquè com va dir Goethe: “Qui no sap llengües estranyes no sap la pròpia”.

EMPORDÀ | DIMARTS, 1 DE NOVEMBRE DEL 2011

Diàlegs d’Educació

ROGER LLEIXÀ

III

L’Escala promou el cicle de xerrades «Família i escola» L’ESCALA | M. R.

® LA ROSESPÈDIA és l'enciclopèdia participativa del patrimoni cultural de Roses. El 27 d’octubre passat, els professors Josep Lluís Tejeda i Anna Maria Fàbregas van ser convidats al Servei Educatiu de l’Alt Empordà per oferir una xerrada sobre aquesta eina que ajuda a entendre d’una manera més àmplia el patrimoni cultural, incloent-hi elements intangibles com el paisatge, els sons o records, o atribuint valors emocionals als elements patrimonials, a més dels habituals valors històrics o artístics.

El cicle de conferències Família i escola a l'Escala vol donar eines educatives a les famílies més enllà dels centres escolars. La primera conferència, ha estat a càrrec de la psicòloga Sonia Kliass, i s’ha basat en Saber dir que no. Posar límits és estimar.

El programa de xerrades l’han promogut les escoles Empúries i L’Esculapi, la llar d’infants Ballmanetes i l’Institut El Pedró, amb el suport de les respectives Associacions de Pares i Mares d’Alumnes, l’Ajuntament de l’Escala, el Casal del Jubilat, el Departament d’Ensenyament i el Servei Educatiu de l’Alt Empordà.

Totes les xerrades es fan a les

PRÒXIMES CONFERÈNCIES

24 DE NOVEMBRE 1 DIJOUS,  El repte d’aprendre a consumir en família. Ponent: Eva Bach, pedagoga, mestra i escriptora.

26 DE GENER 2 DIJOUS,  Educar i gaudir dels fills.

Ponent: Ramon Casadevall, doctor en pedagogia.

26 DE MARÇ 3 DIJOUS,  Les emocions: amic o pare? Ponent: Úrsula Oberts, doctora en psicologia.

20.00 hores al primer pis de Can Masset (sala polivalent del Casal del Jubilat).

DIALOGUEM AMB...

Àngel Agustí

lumne que molesta la classe, els companys i el professor.

PSICOPEDAGOG

P És molt freqüent la presència d’aquest tipus d’alumne als nostres centres educatius?

«L’alumne disruptiu et tira enlaire una classe» ENTREVISTA FIGUERES | MAIRENA RIVAS P Quin impuls l’empeny a treballar en l’àmbit de l’educació?

R Crec que a mi m’ha passat com a moltes altres persones, per la vocació. Després vas veient el món de l’educació, t’hi vas adaptant, fas les coses que més t’agraden, endegues projectes i tot plegat és plenament vocacional.

Els esforços que s’estan abocant des del vessant professional de la P

Editen:

R

psicopedagogia estan donant els fruits desitjats?

R Tots posem molt de nosaltres mateixos, no només els psicopedagogs, i és una feina que sembla desagraïda des de molts punts de vista, però posem el desagraïda entre unes cometes ben grosses.

I vull dir que, sobretot els psicopedagogs, voldríem treballar per a tot el centre i estem treballant únicament per a una part.

P Quin perfil té l’alumne que forma part d’aquesta part que abordeu?

No hi ha un perfil específic d’alumne disruptiu, el més vistós de R

Últimament, sí.

A què es poden atribuir aquestes conductes?

P

Àngel Agustí diu que la seva feina és plenament vocacional. ROGER LLEIXÀ

l’aula, sinó que hi ha els alumnes que per qualsevol handicap no poden seguir el ritme dels altres.

P Defineixi el comportament disruptiu d’un alumne.

R

Aquí entenem per disruptiu

aquell alumne que dins l’aula no permet el treball de la resta dels companys, distorsiona l’ambient de l’aula amb les seves interrupcions, ja siguin amb crits, burxant els companys, hi ha de tot. És l’a-

R En el cas d’un alumne disruptiu, que et tira enlaire una classe, la família et dirà que és culpa de l’escola; la part de l’escola que no ha reflexionat prou sobre el cas dirà que és culpa de la família; tots dos et diran que és culpa de la societat; alguns culparan la tele. És una mica tot. A veure, els nois estan veient que ho poden tenir tot sense haver-se d’esforçar.

La majoria de psicopedagogs volem pensar que el nen és bo per naturalesa i que si fa alguna cosa a l’aula és perquè hi ha factors que l’afecten i que ell respon a aquests factors.

PRÀCTICA PREFERENT

Una aproximació pedagògica als museus Promouen unes jornades formatives adreçades al professorat de la comarca FIGUERES | MAIRENA RIVAS

Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions.

Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.

Col·labora:

Les jornades formatives Aproximació pedagògica als museus de la comarca de l’Alt Empordà, que se celebra aquest octubre i novembre a la seu del Servei Educatiu de l’Alt Empordà, té com objectius introduir el professorat en el món dels museus i els seus serveis pedagògics, oferint-los un coneixement que els permeti emprar tots els recursos que aquests els posen a l’abast. També es pretén donar a conèixer al professorat els recursos educatius que els ofereixen els museus de la comarca, així com el patrimoni que aquests custodien, i obrir un debat per crear sinergies de treball entre els museus i els centres edu-

catius. Tots els dijous a la tarda, entre el 27 d’octubre i el 24 de novembre, s’estan desenvolupant les jornades, promogudes des del col·lectiu de museus que formen part del projecte Una comarca de museus i que estan adreçades al professorat de l’Alt Empordà.

Una comarca de museu. Itinerari escolar per gaudir de l’Alt Empordà a través dels seus museus és un projecte ideat pel Servei Educatiu de l’Alt Empordà conjuntament amb vuit museus de la comarca que disposen d’una oferta educativa estructurada, estable i permanent. Formen part d’aquest projecte: el Museu del joguet de Catalunya, de Figueres; el Museu de l’Empordà, de Figueres; l’Ecomuseu-Farinera, de Castelló d’Empúries; el Museu de la Tècnica de l’Empordà, de Figueres; el Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries, de l’Es-

El 27 d’octubre es va fer la primera de les jornades formatives. ROGER LLEIXÀ

cala; l’Espai Cultural La Ciutadella, de Roses; el Museu de l’Anxova i de la Sal, de l’Escala, i el Museu Memorial de l’Exili, de la Jonquera. Amb aquesta proposta, es posa a l’abast del professorat un recurs que faciliti la seva tasca

educativa i els apropi d’una manera amena als recurs que trobaran en el territori proper. L’objectiu és que els alumnes visitin, a través d’aquest itinerari dissenyat, cada un dels museus al llarg de la seva vida escolar.

IV

DIMARTS, 1 DE NOVEMBRE DEL 2011 | EMPORDÀ

Diàlegs d’Educació LA VIGÈNCIA DEL DEBAT EDUCATIU

WEB RECOMANADA

La frase:

PER FRATO

HTTP://SITES.GOOGLE.COM/SITE/UNPRACTICOBAUL/

Pàgina amb una col·lació de 34 propostes didàctiques per a treballar amb les TIC a l’aula. Són activitats orientades a l’ESO però algunes d’elles es poden aplicar a primària. Totes les activitats tenen diversos apartats com ara organització d’aula, proposta de treball, recursos i criteris de valoració.

El menú de dalt permet una classificació segons el context o l’àrea de coneixement i a la dreta trobem un enllaç als documents en format pdf que, naturalment, no contenen els elements multimèdia. Són propostes que es poden adaptar perfectament a les característiques i el projecte de cada centre.

“L'objectiu de l'educació és la virtut i el desig de convertir-se en un bon ciutadà.”

Francesco Tonucci (2007) FRATO. «40 años con ojos de niño» Pàg 90. Ed. Graó

(Plató)

RECURSOS EDUCATIUS

MALETA PEDAGÒGICA

LLIBRE

LLIBRE

LLETRES PER A TOTHOM

CONTES DE L'ALTRA RIBA. MANUAL DEL RONDALLAIRE INTERCULTURAL

DEPARTAMENT DE BENESTAR SOCIAL I FAMÍLIA I L'OBRA SOCIAL "LA CAIXA

MONTSERRAT CENDRA

PABLO FLORES MARTÍNEZ, ANTONIO J. MORENO VERDEJO

DEPARTAMENT DE BENESTAR SOCIAL I FAMÍLIA

PUBLICACIONS DE L'ABADIA DE MONTSERRAT

EDITORIAL GRAÓ

® Lletres per a tothom és un nou material pedagògic per a promoure l'alfabetització en català de persones adultes d'origen estranger. Es tracta d'una maleta que inclou un mètode d'aprenentatge, una guia d'ús i diversos elements com làmines, lletres de cartró i fitxes amb vocabulari i símbols bàsics. Malgrat que és un material adreçat a adults, també pot ser útil per a l'alfabetització d'alumnat nouvingut d'ESO. Tots els materials es poden baixar directament accedint a la web del Departament de Benestar Social i Família.

Lletres per a tothom també ha creat per primera vegada un currículum d'aprenentatge del català adaptat a les necessitats formatives d'aquests alumnes, que inclou l'elaboració de materials pedagògics i la formació del professorat i del voluntariat.

MATEMÁTICAMENTE COMPETENTES... PARA REÍR

® Al vespre, quan el sol ja declina, les àvies marroquines reunien la família al seu voltant i començava l'espai de la màgia i la diversió.

Elles, hàbils narradores, es desdoblaven per entretenir, meravellar i educar els nens i les nenes. Però, i si us diguéssim que molts d'aquests contes semblen catalans? I si hi afegíssim que estan a punt de perdre's a mesura que el país es modernitza? Elles, que han transmès un llegat valuosíssim, de supervivència d'una llengua, en el cas de l'amazic, necessiten que des d’aquí els ajudem a mantenir-lo, mentre descobrim (i fem descobrir) que els contes no tenen fronteres i comparteixen arguments i valors.

Amb aquesta finalitat us oferim aquest llibre de la filòloga i rondallista especialitzada en contes del Magreb Montserrat Cendra, una eina pràctica per a docents i educadors en general que conté una quarantena de rondalles marroquines, procedents de la tradició oral, recollida a peu d'aula, o bé a partir de recopilacions escrites. Inclou un estudi introductori, comentaris i suggeriments pedagògics després de cada conte, i una classificació d'aquests per edat, valors, llargada, tipus.

® Matemáticamente competentes... para reír conté una selecció de vinyetes gràfiques relacionades amb les matemàtiques que han estat publicades a diaris principalment espanyols, i que mostren com els humoristes necessiten a vegades les matemàtiques per provocar la reflexió del lector i fer una crítica d´allò que és quotidià. Si els ciutadans, siguem especialistes o no, hem de conèixer i aplicar un bon nombre de conceptes matemàtics, aquest llibre ens mostra que sovint també cal ser matemàticament competent per entendre l´humor gràfic dels mitjans de comunicació. Aquest n’és l’índex: Matemáticas, cultura y humor gráfico, Matemáticas para vivir, Matemáticas para reír, Los conceptos matemáticos pueden ser objeto de humor, Símbolos matemáticos en los chistes, Las «mates» en la escuela. «Es que pinta usted unas cosas!», Epílogo. A reír tocan.

LLETRES EN JOC

i lectores, us convidem a resoldre els jocs de llengua que aniran apareixent al llarg dels propers números en aquesta  Lectors nova secció, que hem denominat «Lletres en joc».

En fan els paletes, fusters i enginyers músics i arquitectes marins i barbers

Què serà que no serà que quan més li’n treus més gran es fa

Cap pelut i cap pelat es posa eixut i es treu mullat Solució: lleznip

Solució: tarof

ENDEVINALLES

Solució: selacse LLEURE, VOLUNTARIAT I COMPROMÍS: ENTITATS SENSE ÀNIM DE LUCRE

La Institució Altempordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura (IAEDEN) Mairena Rivas

La IAEDEN és una entitat sense ànim de lucre ni vinculació partidista, i el seu finançament prové principalment de les quotes dels seus socis. Tot plegat implica molta feina, sempre possible gràcies al suport del voluntariat. Actualment, compta amb

una cinquantena de voluntaris i la idea és poder incrementar aquesta xifra. Totes les activitats que es promouen des de la IAEDEN són obertes a tothom i, per tant, si hi vols participar només has de dir-ho. A l’entitat, hi ha dues línies de treball: les activitats de natura, que inclouen sortides i actes divulgatius a l’entorn del medi i la natura, i les activi-

tats reivindicatives de defensa del territori i del paisatge amenaçat.

L’11 de novembre, la IAEDEN ha organitzat una nova descarregada-mercat d’articles de segona mà, que se celebrarà a la plaça del Gra de Figueres, i per poder-la portar a terme cal la implicació d’una bona pila de voluntaris. No dubtis a apuntar-t’hi. Més informació: http://www.iaeden.cat.

L’edició de l’any passat del mercat de segona mà a Figueres. IAEDEN