DIÀLEGS D’EDUCACIÓ
EMPORDA
NÚMERO 88 | NOVEMBRE DEL 2019
MENTORIA SOCIAL Els participants en el projecte construeixen un vincle que anirà creixent tot aquest curs. Cada parella és única i cada relació es desenvoluparà de manera diferent, però sempre amb l’objectiu de crear vincles forts i beneficiosos entre els components.
Un vincle estret entre universitaris i escolars Estudiants de la UdG fan de mentors a nens i nenes de sis escoles de Figueres, oferint-los suport i acompanyant-los MAIRENA RIVAS FIGUERES
Igual com s’uneixen les peces d’un trencaclosques, els nens mentorats del Projecte Rossinyol de Figueres han hagut de trobar la seva parella fent un joc d’encaixos. El joc se’ls ha proposat en el decurs de l’acte per presentar la nova edició del programa educatiu, que coordina la Universitat de Girona (UdG) amb la col·laboració de l’Ajuntament de Figueres i el Servei Educatiu de l’Alt Empordà. El Rossinyol és un projecte de mentoria social que implica estudiants de la UdG i alumnes, principalment d’origen estranger, amb problemes d’inclusió social, ja sigui per desconeixement de la llengua catalana o de l’entorn cultural que els envolta. Aquest curs, participen nens i nenes de les escoles Parc de les Aigües, Josep Pallach, Pous i Pagès, Amistat, Salvador Dalí i Joaquim Cusí. Aquests alumnes tenen com a mentors els estudiants universitaris que, de forma voluntària, s’han ofert a donar-los suport i a acompanyar-los perquè creixin les seves expectatives formatives i educatives.
Les setze parelles formades per escolars de Figueres i estudiants universitaris, amb representants de l’Ajuntament, el Servei Educatiu i la UdG.
Núria Mestres, responsable de la UdG en l’àmbit de suport tècnic del projecte, confia que les setze parelles que s’han creat a Figueres «gaudeixin de l’experiència». El regidor d’Educació, Josep Alegrí, ha fet referència a la frase: «Si vols aprendre, ensenya» per exemplificar els objectius del projecte Ros-
sinyol, que no són altres, segons ell, que assolir l’excel·lència en matèria de cohesió social. L’assessora lingüística del Servei Educatiu, Fina Pairolí, ha estat l’encarregada de posar en comú mentors i mentorats, a través del joc d’encaixos. El Projecte Rossinyol troba les seves arrels a Israel, on a mitjans
dels anys s’estableix un programa nacional de tutoria per a escolars en situacions desfavorides anomenat Perach Project. En la mateixa línia, a la dècada dels , la Universitat de Malmö (Suècia) va adaptar el projecte a les característiques de la ciutat. Un de la seva població és d’origen es-
EDITORIAL EDUCATIVA
Josep Maria Godoy i Tomàs ASSESSOR TÈCNIC DOCENT DEL CRP DEL SERVEI EDUCATIU DE L’ALT EMPORDÀ
APRENDRE AVUI, APRENDRE AMB SENTIT
L
’avaluació competencial és un dels reptes que tenim al davant tots els docents, però especialment els que formem part de la Xarxa de Competències Bàsiques. Enguany s’ha iniciat el que en diem un cicle formatiu de tres anys on s’intentarà reflexionar sobre el procés d’avaluació de les activitats competencials que es desenvolupen a les aules. No es tracta d’inventar
160046
EDUARD MARTÍ
res ni d’innovar en cap aspecte, senzillament es tracta de reflexionar sobre el procés d’ensenyament-aprenentatge amb l’objectiu de millorar el treball docent i evidentment els resultats educatius de l’alumnat. Per començar ens hem posat el repte de revisar la formulació d’objectius d’aprenentatge, el seu ús i la transferència a l’alumnat, perquè ens adonem que molt
sovint els nostres alumnes no saben per què o per a què estan desenvolupat una o altra activitat que els proposem a l’aula. Tenim l’obligació de compartir amb l’alumnat el propòsit de la tasca que es proposa a l’aula, els criteris i indicadors d’avaluació, i és imprescindible reflexionar conjuntament sobre els aprenentatges assolits. Faig meva i transcric una reflexió de Juli
tranger i s’hi plantegen problemes d’integració, de desigualtat i d’exclusió. El van anomenar programa Näktergalen, que vol dir rossinyol, nightingale en anglès. El rossinyol és la mascota de Malmö i simbolitza «un ocell petit que canta meravellosament quan se sent segur».
Palou feta a la Jornada de la Xarxa de Competències Bàsiques que tenia per lema Aprendre avui, aprendre amb sentit on es diu: «Cal tenir present el sentit que els alumnes donen a allò que els estem plantejant i això depèn dels seus coneixements previs i del context en què els han creat. Ningú no és únic i original però tothom és singular. Cada alumne interioritza el que aprèn dins la seva singularitat i cal estar-ne al cas. La literatura en diu el ‘problema de devolució’: el sentit que l’aprenent dona al problema que li estem plantejant no és el sentit que li donem nosaltres». Si voleu conèixer millor què és això de la XCBT, podeu cercar el document: Formar per transformar. La Xarxa de Competències Bàsiques, un model de professionalització docent.
DIMARTS, 26 DE NOVEMBRE DEL 2019 27
EMPORDÀ
DIÀLEGS D’EDUCACIÓ
L’ESCOLA PARLA
El concurs «Juga-t’ho!», un divertiment lector de la biblioteca d’El Pedró MAIRENA RIVAS L’ESCALA
La biblioteca de l’Institut El Pedró de l’Escala té a punt la a edició del concurs cultural i literari Juga-t’ho! Es tracta d’un concurs amb diverses fases, com el curs passat, en el qual es pot participar de forma individual o en grup a una o a diverses proves, que no són eliminatòries. Les fases del concurs són les següents: la primera prova, es fa del de novem-
bre al de desembre i està relacionada amb la trilogia de Laura Gallego, Guardians de la Ciutadella; la segona, del al de desembre, tracta sobre la novel·la gràfica; la tercera, del al de gener, té a veure amb la Guerra Civil a l’Escala; la quarta, del al de febrer, té com a tema cançons de bressol d’arreu del món, i el de febrer arriba la cinquena prova amb una sorpresa en directe, com
ha explicat la professora responsable dels projectes de la biblioteca de l’institut, Margarita Vidal. El Juga-t’ho! és una de les iniciatives que, des d’El Pedró, es va posar en marxa el curs passat en el marc del programa de la Fundació Jaume Bofill Biblio(r)evolució. A més d’aquest concurs engrescador, Margarita Vidal també gestiona tot un programa de projectes adreçats a alumnat de tots els nivells del centre: el club de lectura, el bloc d’escriptura, el pla de lectura, la lectura de poemes en diverses llengües; la participació a ciutats lectores, la participació a la Mostra de Poesia de les Comarques Gironines i la col·laboració amb la Vila del Llibre de l’Escala.
INSTITUT EL PEDRÓ
1a edició Guanyadors, amb dues «booktubers» Els guanyadors que van assistir a l’entrega de premis de la primera edició de Juga-t’ho!, el curs passat, acompanyats de les booktubers Mixa i Elena Núñez. Aquesta inicitiva té un eslògan: «Llegir fa volar» ESCOLA ELS VALENTINS
Alumnat de tots els nivells de l’Escola Els Valentins fan junts les activitats plàstiques M. R. VILAMACOLUM
L’Escola Els Valentins de Vilamacolum, desenvolupa, durant el curs, una activitat anomenada Plàstica Multinivell. L’alumnat es barreja des de P fins a è per a realitzar activitats plàstiques de forma conjunta. D’aquesta manera, alumnes de anys cooperen i comparteixen material, espai, estris i emocions amb nens i nenes de fins a anys. «L’objectiu no és altre que fomentar la sana relació entre aquests infants i fer, dels més grans, un referent per als més pe-
tits. Aquesta relació es reflecteix positivament més tard al pati, a les sortides per l’entorn i quan celebrem festes tradicionals», expliquen els mestres que formen l’equip directiu. Aquests tallers sempre estan relacionats amb les estacions de l’any i les festivitats culturals de l’Empordà. En grups de deu, en quatre espais de l’escola, l’alumnat crea elements decoratius de la tardor que més tard penjaran pels passadissos i per les classes; construeix centres de taula o altres decoracions de Nadal per en-
Nens de 3 anys cooperen i comparteixen material, espai, estris i emocions amb companys de fins als 12 anys.
dur-se a casa; fabrica les disfresses per a la rua de Carnaval que es fa per tota la vila, i dissenya punts de llibre i roses de Sant Jordi per regalar a la família, amb finalitats solidàries perquè els beneficis s’entreguen a Save The
Children. L ’Escola Els Valentins de Vilamacolum és un centre amb uns alumnes que forma part de la ZER Tramuntana amb qui comparteix el Projecte Educatiu. És una escola petita que s’organitza
CENTRE D’EDUCACIÓ INFANTI NARCÍS MONTURIOL
Bits per estimular la intel·ligència des de P-0 fins a P-2, al Centre Narcís Monturiol M. R. FIGUERES
Els primers deu minuts del matí i de la tarda, es dediquen, al Centre d’Educació Infantil Narcís Monturiol de Figueres als bits d’intel·ligència, una metodologia que estimula la intel·ligènciavisual, l’auditiva, l’atenció i la parla de tots els infants, des dels més petits fins als més grans. A través de l’observació
A FONS
David Pujol i Fabrelles MESTRE I PROFESSOR ASSOCIAT DE LA UDG
LA REPÚBLICA ESCOLAR
É
douard Claparède va ser un psicopedagog ginebrí que va crear el terme educació funcional
en grups multigrau, és a dir, alumnes de diferent edat comparteixen aula i cicle. En el dia a dia, l’alumnat de P, P i P, el de r i n, el r i t i finalment, el de è i è, comparteix objectius, metodologies, vivències i anècdotes.
de les unitats d’informació, els nens es diverteixen alhora que aprenen. «Els agrada moltíssim. En el mateix instant en què agafes el bloc de bits, ja s’asseuen a terra», explica Mercè Tàpia, que dirigeix el centre juntament amb Pere Palomera i Irene Vergés. Els bits mostren imatges de diferents temes d’interès: els objec-
tes quotidians, els animals, els instruments, les fruites, les accions; n’hi ha de lectura, amb els noms de nens i les educadores, dels colors, dels dies de la setmana i de les parts del cos, i també de matemàtiques, en què apareixen dígits i taques. Aquest mètode està basat en el pla d’estimulació primerenca de Glenn Doman.
Els petits observen amb molta atenció les imatges dels bits.
per dir que la finalitat de l’educació no és altra que la de donar resposta a les necessitats dels infants. Una escola activa no és educativa pel fet de basar-se en l’activitat, ja que, si aquesta no és funcional, no crearà cap aprenentatge significatiu. Segons ell, la veritable educació consisteix a exercitar una activitat només quan l’infant en senti la necessitat, o només després d’haver-lahi creat hàbilment. Claparède constata que en les societats dites democràtiques subsisteixen encara els rastres d’un esperit antidemocràtic: «La democràcia no és una forma
inerta adquirida d’una vegada per totes, no és una cosa estàtica. És, al contrari, el resultant de processos essencialment dinàmics, per part del ciutadà és una victòria continuada de l’invidivu sobre ell mateix en interès de la comunitat.» I es pregunta: el sistema educatiu és apropiat per assegurar la democràcia? Cent anys enrere contesta que no i afirma que els principis en què està fundat el sistema educatiu són endarrerits en relació amb els principis democràtics. El règim educatiu està impregnat d’autoritat que falseja l’educació moral i intel·lectual. La classe d’una escola, afirma, no
reflecteix la imatge d’una república en miniatura; al contrari, és una monarquia absoluta en petit. La democràcia exigeix el desenvolupament harmònic de dues qualitats: la individualitat i el sentit social. I argumenta que el sistema educatiu no s’organitza de forma apropiada per a desenvolupar-les. La classe és una col·lectivitat on es reprimeixen les tendències individualistes i on es fa retrocedir el que s’aparta de la mitjania. D’altra banda, el desenvolupament del sentit social no resulta pas de la juxtaposició, en una mateixa sala, d’uns quants individus, sinó que és el fruit
d’accions i de reaccions entre ells: implica cooperació i interès mutu. De la lectura de Claparède en podem extreure orientacions que ens poden ser útils. Treballar la democràcia no és fer una assignatura d’educació cívica, o organitzar un acte puntual, per més ben intencionat que sigui, sinó que és crear les condicions òptimes perquè es puguin viure de forma continuada experiències democràtiques reals. És el repte que tenim sobre la taula si no volem que la democràcia es degradi, com malauradament veiem que està passant en aquests dies convulsos que vivim.
28 DIMARTS, 26 DE NOVEMBRE DEL 2019
EMPORDÀ
DIÀLEGS D’EDUCACIÓ
DIALOGUEM AMB...
Entrevista Jaume Forment García Coordinador TAC de l’Escola Pompeu Fabra de Llançà. Jaume Forment agraeix l’aposta de l’equip directiu per l’ensenyament de la competència digital com una part innerent del currículum. Aquesta facilitat li permet posar en marxa projectes interdisciplinaris que impliquen totes les àrees.
«Totes les escoles haurien de poder oferir competència digital als seus alumnes» Un projecte TAC en el qual treballa aquest curs la seva escola està basat en «El petit príncep», amb la col·laboració de l’institut Mairena Rivas LLANÇÀ
Jaume Forment va néixer a Campdevànol, viu al Port de la Selva i treballa a Llançà. Va decidir ser mestre quan ja havia complert els anys. «Crec que la vocació era latent, però les circumstàncies de la vida m’havien dut cap a un altre lloc», afirma. Abans de la docència, va ser electricista i també va treballar en la indústria paperera. Com a mestre, ha fet classes a gent gran i a col·lectius desfavorits, però d’un temps ençà s’ha estabilitzat a Primària, a l’Escola Pompeu Fabra. P
Per què va triar aquesta feina? Penso que la feina de mestre és vocacional, omple molt i és un procés de reciclatge continu. En un entorn d’aprenentatge aprens dels nanos, dels companys, de tu mateix, perquè investigues i busques coses. Com més aprens, més ventall de possibilitats se t’obren. P En el seu cas, sobretot, en matèria de competència digital? R Hi ha les TIC, la tecnologia de la informació i el coneixement, i les TAC, la tecnologia de l’aprenentatge i el coneixement. Les TIC són l’ordinador, el software, el disc dur... i les TAC són tot això aplicat a l’ensenyament. Jo ho intento R
aplicar de la forma més comprensible possible perquè l’alumne pugui aprendre. P L’alumnat actual ha nascut en aquest món digital. L’aprenentatge és innat per a ells? R Així és, són nadius digitals, però a l’entorn escolar observem que, tot i haver nascut amb els mòbils i les tauletes a mà, no en fan un ús correcte. Molt sovint en el si de les famílies no saben per on naveguen els seus fills. Són nens i nenes que saben lliscar molt bé sobre una pantalla però que més enllà d’això no saben gran cosa més. P De quina forma es potencia la competència digital a l’escola? R La competència digital ara mateix ja és inherent a l’escola. Totes les escoles haurien de poder oferir competència digital als seus alumnes. A partir d’aquí, l’equip directiu ha apostat per aquests aprenentatges i el claustre s’hi ha d’implicar, és una feina d’equip. Aquesta metodologia està basada, entre altres coses, en la filosofia del Flipped classroom o classe invertida. El mestre, com a orientador, i l’alumne, com a generador de continguts. P La innovació educativa era necessària? R Penso que no s’ha de deixar de banda el mètode tradicional, la llibreta, el bolígraf, la goma i la pissarra, perquè no tot es pot basar en la competència digital. El De-
MAIRENA RIVAS
A Jaume Forment, els amics li diuen que és un «friqui «de la informàtica.
partament d’Educació ara ja en diu cultura digital. P Ha estat fàcil la transició? R Ha estat necessària. És el que ens marca ja no el futur, sinó el present. I, a part d’això, el Departament aposta per aquest tipus de metodologia, per introduir la
competència digital a les aules. Nosaltres hem tingut la sort d’estar en la tercera onada per a la transformació digital. Vam comprar uns chromeboks i els classromms... i fèiem una part de l’ensenyament amb aquestes eines. El Departament, que s’hi va fixar, ens
va oferir una dotació per poder comprar noves eines tecnològiques i hem pogut introduir la robòtica. P D’on li ve tot aquest interès per la tecnologia? R M’ha agradat sempre remenar, i soc autodidacte, tot i que també he fet cursos. Em diuen que soc un friqui de la informàtica. P Destaqui un projecte que estiguin desenvolupant en matèria de competència digital? R Aquest curs hem iniciat un projecte al voltant d’El petit príncep, que fem conjuntament amb l’Institut de Llançà. Els alumnes de Cicle Mitjà de l’escola i els de d’ESO, concretament. Nosaltres, és a dir l’escola, ens encarreguem de fer uns dibuixos dels personatges i dels elements principals d’El petit príncep, els expliquem el conte als de t d’ESO i, tot seguit, els lliurem els dibuixos. Per part de l’Institut, des de l’Àrea de Tecnologia i des de l’Àrea d'Informàtica crearan uns hologrames perquè els dibuixos que hagin fet els nostres nanos es puguin veure en D. Això serà molt xulo. P Com va sorgir aquesta idea? R És una idea bastant pionera que se’m va ocórrer mentre pensava en algun projecte original. Ho vam proposar a l’Institut i ells van tenir una molt bona predisposició des del principi. Els nanos estan molt engrescats.
SERVEI COMUNITARI
«Educació per la Pau», coneixement, anàlisi crítica i reflexió Servei Educatiu Alt Empordà FIGUERES
Educació per la Pau és un projecte de servei comunitari que connecta l’àrea de Cooperació de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes, els instituts d’educació secundària del municipi i les diferents entitats locals de cooperació internacional i membres del Consell Municipal de Cooperació, amb el suport de la Diputació de Barcelona. Aquest projecte pretén endinsar l’alumnat en un procés de co-
neixement, anàlisi crítica i reflexió, envers les causes que generen desigualtats i conflictes versus l’educació per la pau i la resolució de conflictes. L’alumnat realitza hores de formació durant l’horari lectiu. Durant aquestes sessions formatives, l’alumnat té l’oportunitat de conèixer les diferents entitats locals de cooperació i aprofundir en els seus projectes, tant en l’àmbit local com a escala internacional. Un cop es presenta la tasca de les diferents entitats, associacions i ONGs del municipi, s’anima els joves a decidir amb quina voldrien col·laborar i s’inicia un
projecte de treball conjunt amb els voluntaris d’aquestes entitats. Algunes de les accions realitzades són: creació de curtmetratges de sensibilització de desigualtats per a ús divulgatiu de les mateixes entitats de cooperació, l’elaboració de cartells promocionals i butlletins informatius de les entitats, recol·lecta de fons a través de la venda de productes en fires locals i altres accions de sensibilització: cançons, contes i podcasts per difondre a través de les entitats. Com a cloenda, es fa una jornada conjunta on els instituts presenten les seves accions de servei a la comunitat.
EMPORDÀ
El projecte posa en comú diferents instituts.
EMPORDÀ
DIMARTS, 26 DE NOVEMBRE DEL 2019 29
DIÀLEGS D’EDUCACIÓ
LA FRASE WAYNE W. DYER
(1940-2015) AUTOR AMERICÀ DE FAMA INTERNACIONAL, PSICÒLEG I ORADOR, CENTRAT EN EL PENSAMENT POSITIU I LA SUPERACIÓ
Els nens necessiten saber que ‘és impossible’ no forma part del teu vocabulari i que ets un incondicional dels seus somnis» MOVEM-NOS. GRUP DE MESTRES D’EDUCACIÓ FÍSICA
SCIENCE NEEDS YOU (ACDIC-ASSOCIACIÓ CATALANA PER A LA DIFUSIÓ CIENTÍFICA)
Va de reptes: Repte cooperatiu: «Recollim els ous de dinosaure» Descripció: Repte cooperatiu pensat per treballar el to muscular i la coordinació. Material: Pilotes de diferent mida, pes i textura. Organització: Disposarem les pilotes escampades per l’espai (entre 5 x 5 i 10 x 10, un espai més gran representa més dificultat). Nombre de jugadors: de 4 a 5 (augmentant el nombre de jugadors també augmenta la dificultat). Objectiu: Aconseguir recollir les pilotes i col·locar-les dins una caixa. Per aconseguir-ho han de complir les següents premisses: Tots els jugadors han d’estar en contacte amb la pilota quan aquesta es recull i es trasllada a la «caixa»; cada jugador tan sols pot tocar la pilota amb un sol dit; si una pilota, un cop recollida, cau a terra ja no es pot tornar a agafar. Descripció per als alumnes: Atenció! Sou uns científics que heu viatjat en el temps per aconseguir ous de dinosaures. La vostra missió és intentar agafar el màxim nombre d’ous (les pilotes) sense que se’n trenqui cap. Són molt especials i delicats i es trenquen si no es compleixen les següents normes: Per recollir-los i traslladar-los tots els membres del grup han de tocar l’ou en tot moment. Si es deixa de tocar, l’ou ja no és vàlid. Atenció! Cada científic només el pot tocar amb un dit d’una mà. Per això és important el treball d’equip; evidentment, si un ou cau a terra es trenca i ja no es pot tornar a recollir. DE PANTALLES «TONTES» I TELÈFONS INTEL·LIGENTS (CONSELL DE L'AUDIOVISUAL DE CATALUNYA)
Saben què volem? La publicitat és una gran transmissora de valors. No només ens incita a comprar un determinat producte, sinó que ens suggereix l’estil de vida que ens farà ser feliços. Els joves són especialment vulnerables a la influència de la publicitat. És fàcil que els generi frustració quan són bombardejats amb imatges de models físicament atractius, socialment triomfadors i amb una capacitat de consum que no s’adiu a la realitat de la majoria. Els missatges ja no els arriben només pels mitjans tradicionals. Ara, des de la pantalla del seu mòbil, els aconsellen influencers de la seva mateixa edat que els persuadeixen d’una manera aparentment més fiable. Cal que els joves tinguin clar què volen, què necessiten i què es creuen, i aprendre a distingir entre la informació i la publicitat. Que no els venguin motos (a no ser que se’n vulguin com-
L’EDUCACIÓ TECNOLÒGICA: PREDIQUEM AMB L’EXEMPLE?
L
’educació tecnològica és una necessitat imperiosa de la societat actual. És també una obligació d’algunes matèries de l’ensenyament secundari, com ara la tecnologia. Però l’educació tecnològica no és només ensenyar els fonaments tècnics necessaris per instruir el nostre alumnat en electricitat, mecànica, o informàtica, per exemple: implica també formar-lo perquè pugui relacionar-se amb la tecnologia (i per mitjà de la tecnologia), de forma saludable com a futur adult, així com abordar les problemàtiques i els reptes tecnoètics que sorgeixen i que aniran apareixent amb el desenvolupament futur de les denominades noves tecnologies. Ens referim quan parlem de «noves tecnologies», cal aclarir-ho, a «les pantalles». D’altra banda, els experts insisteixen que cal educar en l’ús i no en l’abús de les noves tecnologies, remarcant la limitació temporal o prohibició, segons l’edat dels usuaris. Tanmateix, aquestes recomanacions de reducció d’ús es fonamenten en estudis científics sòlids? Realment són únicament les noves tecnologies les causants de l’aïllament dels joves, el ci-
berassetjament o d’altres mals, o hi intervenen altres factors que s’obvien? L’anomenada «addicció a les pantalles» inclou l’addicció a internet, videojocs, telèfons mòbils, tauletes, televisió i, en definitiva, a tots aquells dispositius que impliquen que l’usuari ha de mirar una pantalla per interaccionar. L’addicció implica que l’usuari deixa de fer tasques bàsiques de la seva vida quotidiana per a «enganxar-se» a la pantalla. Si s’accepta l’existència d’aquesta addicció, hi ha tres punts claus encara, que cal explorar des de la ciència cognitiva: què ens atreu tant de les pantalles fisiològicament, com afecta l’exemple que donem els adults als menors, i, finalment, quines eines tenim a l’abast per abordar aquesta problemàtica. Cal, sens dubte, més recerca, més ciència educativa sòlida sobre el tema. No obstant això, nosaltres quin exemple donem a aquests menors que pretenem educar? Dr. Toni Hernàndez Fernàndez Físic i lingüista.
BIBLIOTECAE (BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE L’ALT EMPORDÀ) KIRÁLY, RÉKA
DESCLOT, MIQUEL; RUBIO, ANTONIO; VILLÁN, ÒSCAR (IL·LUSTRADOR)
LIPNIEWSKA, DOMINIKA
PETITA GRAN HISTÒRIA SOBRE DEMÀ
SABATA
A LA CIUTAT
BARCELONA: TAKATUKA, 2019
BARCELONA: KALANDRAKA, 2019
BARCELONA: COCO BOOKS, 2019
El temps avança a poc a poc, sempre endavant
Què vol dir «Avui»? Quin és el significat de «Demà»? I què vol dir «Ahir»? Els animalons del bosc tenen dubtes sobre el significat d’aquestes tres paraules. Saben explicar-se què van fer ahir i es pregunten què pot passar demà. Decidits a descobrir-ho, acorden que es quedaran desperts tota la nit i esperar l’arribada del demà. Una història per conèixer com el temps va avançant a poc a poc. Recomanat per a lectors de 6 a 8 anys.
Aprendre a descobrir els matisos i les diferències
El món del calçat és molt divers i està ple de matisos. Miquel Desclot i Antonio Rubio ho saben molt bé i, per això, ajudats pels dibuixos d’Óscar Villán, han creat un conte en el qual ens mostren aquest món en tota la seva complexitat. Colors, talons, soles i cordons es combinen en un gran mostrari de sabates, i d’aquesta manera el petit lector pot aprendre a descobrir-ne els matisos i les diferències. Un conte pensat per a mainada de 0 a 3 anys.
La vida a les ciutats i la vida dels seus habitants
Com són les ciutats? Què hi passa als seus carrers, a les seves places? La gent va a poc a poc o va de pressa? Els edificis són alts o són més aviat baixets? Hi ha parcs i jardins? Hi trobem animals? Com és la gent que hi viu? Dominika Lipniewska il·lustra els racons, els habitants i els llocs més habituals d’una gran ciutat amb unes il·lustracions atractives, que semblen inspirades en el moviment artístic del neoplasticisme. Per a lectors de 4 a 6 anys.