Bandolers

© Conte per relleus © Títol: Bandolers © Text i il·lustracions: alumnat de 5è d’educació primària escoles Castelló d’Empúries i IE El Bruel-Empuriabrava, amb la col·laboració de l’escriptora Mariona Masferrer i de l’il·lustrador Sergi Moreso. Il·lustració portada ESC Ruiz Amado. © Equip impulsor: Escola Ruiz Amado, Escola Joana d’Empúries, IE El Bruel-Empuriabrava, Mariona Masferrer (escriptora), servei educatiu de l’Alt Empordà i Ajuntament de Castelló d’Empúries. © Coordinació: Equip LIC © Suport web: CRP © Servei Educatiu de l’Alt Empordà (SEAE) Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya © Edició: Ajuntament de Castelló d’Empúries.

Any: maig de 2020 Dipòsit Legal: GI 791-2020 Tiratge: 200 exemplars Drets de reproducció i adaptació: La reproducció està autoritzada amb la finalitat d’engrescar i divulgar aquesta iniciativa, fora dels casos en què es vulgui fer, directament o indirecta, amb finalitat comercial o lucrativa.

La petjada ecològica: Per a l’edició impresa s’ha fet servir paper ecològic.

Índex Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .4 Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 CAPÍTOL 1 - ESC Ruiz Amado 5è A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 CAPÍTOL 2 - ESC Joana d’Empúries 5è B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

CAPÍTOL 3 - IE El Bruel-Empuriabrava 5è . . . . . . . . . . . . . . . . . .10

CAPÍTOL 4 - ESC Ruiz Amado 5è B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .12

CAPÍTOL 5 - ESC Joana d’Empúries 5è A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14

CAPÍTOL 6 - ESC Ruiz Amado 5è B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 CAPÍTOL 7 - ESC Joana d’Empúries 5è B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .18

CAPÍTOL 8 - ESC Joana d’Empúries 5è A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .20

CAPÍTOL 9 - ESC Ruiz Amado 5è A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 CAPÍTOL 10 - IE El Bruel-Empuriabrava 5è . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

Els autors i les autores i els tutors i les tutores . . . . . . . . . 26

3

Presentació

Bandolers forma part del projecte d’animació lectora “Conte per relleus”, que es va iniciar el curs 2011-12, adreçat als alumnes de 4t de les escoles de Castelló d’Empúries. A partir del curs 2017-18, s’ha desenvolupat amb els alumnes de 5è.

El projecte pretén fomentar l’hàbit lector i desvetllar el gust per l’escriptura creativa a través del treball col·laboratiu i en xarxa entre les escoles del municipi, mitjançant la tecnologia del Google Sites i amb la col·laboració de l’escriptora Mariona Masferrer i de l’il·lustrador Sergi Moreso.

Podeu trobar més informació sobre el projecte a la pàgina web https://sites.google.com/a/xtec.cat/conte-per-relleus-12-13/ Aquest curs 2019-20 s’ha partit del conte Marianna d’Aiguaviva, escrit per la Mariona Masferrer i Ordis i il·lustrat per en Sergi Moreso.

Bandolers és una nova història del personatge inicial, Marianna d’Aiguaviva.

4

Introducció Era temps de collita i tots els membres de les famílies de la Marianna i d’en Joan estaven treballant al camp.

Fins i tot en Bernat segava i feia garbes. Hi havia moltíssima feina i s’havia de fer abans no es posés a ploure i es malmetessin les espigues que tant havia costat fer créixer ufanoses i abundants. El sol començava a anar de baixa i a sota d’una parra molt gran i hi havia una taula parada amb tota classe de viandes, llonganisses, costelles de xai, formatges, pa tendre… tot esperant que la gent anés a menjar-s’ho, però ningú aixecava el cap de terra fins que en Bernat va dir: -Tinc gana. És hora de berenar.

-El pare ha dit que no podem parar fins que acabem tot el camp -va respondre en Joan.

-Si home! Tot el camp! Jo tinc gana, parem i ja acabarem demà.

-No pot ser, aquesta nit plourà i podria ser una pedregada, es faria malbé tot el que quedés per collir.

-Però si no hi ha ni un núvol!

-La meva àvia diu que les tempestes que no avisen són les pitjors.

-Doncs jo me’n vaig. Berenaré a casa meva -va dir en Bernat i va enfilar el camí cap al castell.

Ningú es va girar, ni tan sols la Maduixa el va acompanyar un tros com solia fer, estava acalorada i dormitava sota la taula, sense parar atenció al que passava al seu voltant. I quan tot just havia passat el riu i estava travessant el bosc de pollancres, va sonar el primer tro. “Ostres! Potser sí que plourà”, va pensar en Bernat, “i si torno a ajudar?” Ara li sabia greu haver deixat els seus amics però… Just quan anava a girar-se per tirar enrere, va veure uns ulls que el miraven per entremig d’un tou de fulles… i uns altres ulls que el miraven des de darrere d’un tronc d’arbre… i uns altres des de sota d’una mata… Primer es va espantar però després, un cop els ulls i tota la resta del cos d’aquelles persones van sortir dels seus amagatalls, va pensar que era una broma; portaven fulles de parra entortolligades al cap i branques i herbes de tota mena ficades per les mànigues i el coll de la camisa. Semblaven espantaocells!

-Que és carnaval? -va dir fent-se el valent- O juguem a fet i amag…

No va poder acabar la frase, un espantall d’aquells que encara no havia vist li va saltar al damunt des de dalt d’una branca i li va tapar la boca. Volia cridar “auxili! Bandolers! Em segresten!” però no l’haurien sentit encara que hagués pogut emetre algun so perquè, per empitjorar més les coses, ara sí que tronava de debò.

5

CAPÍTOL 1 - ESC Ruiz Amado 5è A

LA GRAN TEMPESTA Mentrestant, als masos d’Aiguaviva, concentrats en acabar la feina, no s’adonaven del que estava passant.

Ni tan sols la Maduixa va sentir res: li feien tanta por els trons que s’havia amagat sota una pila de garbes i no treia el nas ni per respirar. Minuts més tard van començar a caure les primeres gotes i, de sobte, el camp es va enfosquir tant que semblava un infern tenebrós.

-Ostres! Comença a ploure! -va dir en Jaumet mentre s’eixugava la gota que li havia caigut al nas.

-Amb aquest temps és impossible treballar –va exclamar la Marianna.

-D’acord, anem cap a casa al més ràpid possible! –va dir en Joan amb veu tremolosa- Ostres! Però en Bernat ha marxat sol! Deu haver arribat a temps al castell de Palol? Anem a comprovar-ho!

En Jaumet i la Marianna van fer un gest d’aprovació amb el cap. Van recollir les eines i les van endreçar tan ràpid com un llamp. Però de camí al castell de Palol va començar a ploure a bots i barrals. Mentre corrien a tota velocitat en Joan va ensopegar amb una pedra del camí, amb tanta mala sort que va acabar caient a sobre d’uns matolls punxeguts.

-Au, quin mal! Ajudeu-me, si us plau!

-Estàs bé, Joan? Aixeca’t ràpid, que comença a pedregar.

Mentre la Marianna ajudava en Joan a aixecar-se, la Maduixa es va acostar fins on eren amb un tros de roba de color blau fosc a la boca.

-Què és això, Maduixa? –va preguntar estranyada la Marianna.

-Correu, que estem ben xops! Anem a refugiar-nos a sota del dolmen! –va dir en Joan, tot assenyalant el monument prehistòric.

Un cop refugiats, la Marianna i en Jaumet van començar a treure les punxes que li havien quedat clavades al pobre Joan per tot el cos. Després, encuriosits, van començar a comentar entre ells de qui podia ser aquell tros de roba i com podia haver arribat on la Maduixa l’havia trobat.

Al cap d’una estona la pluja va afluixar i per això van decidir reprendre el camí cap al castell. Mentre caminaven i observaven el paisatge que els envoltava de cop van veure un munt de fulles i branques apilades al costat d’uns arbres.

-Caram! Quin pilot de branques hi ha a terra! –va dir en Jaumet molt sorprès.

-Possiblement ha estat provocat per la tempesta –va dir la Marianna.

6

-Ara que hi penso, aquest tros de roba m’és familiar, però no vull pensar malament… Per tant, anem a comprovar si en Bernat ha arribat bé al castell –va dir en Joan.

-Som-hi! Anem cap al castell! –van dir tots a la vegada.

7

CAPÍTOL 2 - ESC Joana d’Empúries 5è B

EL MISTERI DE LA TELA BLAVA Els tres amics volien ser optimistes, però així que es van apropar a la porta del castell el porter els va mirar amb estranyesa i els va preguntar: –Com és que no ve amb vosaltres en Bernat? Pensàvem que s’havia quedat al mas per refugiar-se de la tempesta!

La Marianna, fent el cor fort, va acabar admetent al porter que es pensaven que en Bernat seria a casa sa i estalvi.

– Estigueu tranquil, que anirem a buscar-lo! Segur que s’ha entretingut pel camí. No cal que aviseu els senyors.

Així doncs, sense perdre ni un segon, la Marianna va proposar a la resta d’amics d’anar-lo a buscar abans que es fes massa fosc.

–I si l’han segrestat? –va dir en Joan xiuxiuejant perquè el porter no el sentís.

– Però... què t’empatolles?! Comences a rumiar massa, Joan! –va replicar en Jaumet.

De sobte tots van sentir uns crits: –Socors! Ajudeu-me! –es va percebre de lluny.

Sense perdre temps van començar a córrer cap al bosc humit i fred. Semblava que la veu provenia de la vila de Castelló. El sol s’estava ponent i cada vegada es feia més fosc, però havien d’ajudar el seu amic.

Quan portaven una estona caminant, la Maduixa es va adonar que hi havia unes petjades sospitoses i va començar a seguir-les. Seguint les petjades la Marianna va percebre la silueta d’un home que s’anava allunyant cap a una cova fosca.

Els tres amics i la Maduixeta van seguir l’home misteriós sense que se n’adonés. De cop i volta van sentir uns sorolls: es van girar i... en Jaumet havia desaparegut!

—Jaumet! On ets? —va exclamar la Marianna amb la veu trencada.

Els dos amics es van mirar ben espantats sense saber què dir. En comptes d’en Jaumet, en Joan es va trobar un altre tros de tela blava a terra.

8

- Renoi! Mira! És un altre tros de roba de color blau fosc.

En Joan va agafar el tros de tela, el va girar i va veure unes lletres mig esborrades. DesprĂŠs el va mostrar a la Marianna. Tots dos van pensar en el tros de tela que la Maduixeta havia agafat abans de la pedregada. Sense perdre temps, van ajuntar els dos trossos de tela. Aleshores van poder comprovar que encaixaven a la perfecciĂł.

-9-

CAPÍTOL 3 - IE El Bruel - Empuriabrava 5è

LA COVA DEL BOSC Però què significava tot allò? Ja no tenien un desaparegut sinó dos! I aquells trossos de tela blava? Els sostenien amb les mans i els miraven amb molta atenció.

En Joan i la Marianna es fixaren en les dues teles blaves i la Marianna digué: -Mira Joan, em sembla que si els enganxem...

-És veritat! –va respondre en Joan En Joan i la Marianna intentaven desxifrar el missatge de les teles. Sort que la Marianna sabia llegir, perquè, de sobte, digué: -”Si voleu tornar a veure en Bernat heu de portar dos sacs de monedes al pont del poble i deixar-los a la tercera arcada el proper dimarts a la nit” –va llegir tota nerviosa.

- I d’on podem treure dos sacs de monedes? –va preguntar en Joan.

-I en Jaumet on deu ser? –va tornar a preguntar la Marianna.

La Maduixa estava molt neguitosa, no parava de moure la cua, d’anar amunt i avall... fins que va mossegar la faldilla de la Marianna.

-Maduixa, què fas?

- Està molt nerviosa! –va contestar en Joan.

-Sembla que ens vulgui ensenyar alguna cosa –va respondre la Marianna.

- Potser sap on és en Jaumet! –va dir en Joan.

Així que la Maduixa va sentir el nom d’en Jaumet va fer un lladruc. La Marianna i en Joan van decidir seguir-la per un corriol molt brut.

La nit era fosca, bufava una mica de tramuntana i les branques es colpejaven entre elles. La veritat és que la Marianna i en Joan tenien una mica de por però havien de buscar en Jaumet. També tenien un missatge molt clar: algú havia segrestat en Bernat i volia monedes...

Van arribar al final del corriol on hi havia una cova. La Maduixa es va posar davant de l’entrada i va començar a lladrar molt fort.

De cop van sentir uns crits que provenien de l’interior de la cova demanant auxili. Era la veu d’en Jaumet!

-Jaumet, tranquil! –va cridar la Marianna.

10

11

CAPÍTOL 4 - ESC Ruiz Amado 5è B

LES COVES DELs BANDOLERs La Marianna i en Joan ja tenien una altra expressió a la cara: havien sentit en Jaumet que cridava des de dins de la cova. Ho tindrien fàcil per accedir-hi?

La nit era fosca, les estrelles brillaven i la lluna estava en quart minvant. La Marianna i en Joan van decidir entrar a poc a poc i seguir la llum d’una torxa penjada a la paret.

-Marianna, pots agafar la torxa? –va dir en Joan impacient.

-Sí, bona idea. Agafem-la i entrem.

-Jaumet, on ets? –cridava en Joan amb veu de desesperat.

-Soc aquí, al fons de la cova! –va respondre en Jaumet, cridant amb totes les seves forces.

La Maduixa tenia moltes ganes d’anar cap a en Jaumet. Movia la cua i lladrava molt. En Joan i la Marianna van seguir-la. Finalment, van arribar on era en Jaumet, un lloc fosc i humit. En Jaumet estava tancat en una mena de gàbia on només hi havia un llum d’oli que il·luminava el seu rostre.

-Heu vingut! Ajudeu-me! No puc sortir d’aquí perquè necessito una clau per obrir la porta de la gàbia.

-I on és la clau? –va dir la Marianna-. Qui t’ha tancat aquí?

-Bandolers! Bandolers! Ells tenen la clau.

- Però on són? –va preguntar la Marianna, mentre s’anava posant nerviosa.

-Crec que són a l’altra cova, en aquella cova que l’avi anomenava la Cova Fosca –explicà en Jaumet-. Primer m’han portat a la Cova Fosca, la mateixa on ha entrat aquell home misteriós que seguíem. Sembla que s’hi hagin passat uns quants dies, allà: hi havia trossets de pa moreno, formatge...

-I els has vist la cara? –va preguntar la Marianna insistent.

-Només recordo com era un d’ells. Era petit i rabassut, amb els cabells rinxolats i portava un mocador que només deixava veure uns ulls de color blau verdós i grossos com dues taronges.

De cop, la Maduixa va deixar anar sobre el peu de la Marianna un altre tros de tela blava.

-Un tercer tros de tela! –va exclamar la Marianna.

12

-Ja sé de què em sona: és de la camisa d’en Bernat. –va dir en Joan-. Aquests bandolers deuen ser els que han segrestat el nostre company.

-Tens raó, són els mateixos bandolers. I a més a més en Bernat deu anar ben esparracat –va afegir la Marianna mentre es guardava el tros de tela a la butxaca.

La Maduixa començà a donar voltes. Ja estava a punt per anar a buscar la clau. En Joan i la Marianna, amb la torxa a la mà, van seguir la gossa fins a arribar a la Cova Fosca.

13

CAPÍTOL 5 - ESC Joana d’Empúries 5è A

els tres camins Quan la Marianna i en Joan van entrar a la Cova Fosca es van trobar tres camins. La cova feia olor de cremat i el sostre estava tot ple de ratpenats dormint. La Maduixa estava molt neguitosa i la Marianna i en Joan no podien veure res perquè tot estava ple de fum.

-Anem pel camí de la dreta –va dir la Marianna.

-No, passem pel camí del mig, que se senten veus –va contestar en Joan.

De cop la Maduixa va mossegar el vestit de la Marianna i el va estirar per conduir-la cap al camí de l’esquerra.

-Marianna, Marianna, anem per un altre camí! –va insistir en Joan.

-Què et passa, Joan? Estàs molt estrany. Hauríem de confiar en la Maduixa: sempre ens ha ajudat a resoldre els problemes.

-T’he de dir una cosa, Marianna...

-Sí, després ja m’ho diràs. Ara anem pel camí de l’esquerra.

Finalment van anar pel camí de l’esquerra. Després de caminar una estona van arribar al final del recorregut. Allà es van trobar una gàbia on hi havia tancat en Bernat. Estava molt trist i enfadat. La seva camisa estava tota esparracada.

-Per fi heu arribat! -va dir en Bernat-. Marianna, t’he d’explicar una cosa molt important. En Joan està aliat amb els bandolers, el vaig veure parlar amb ells...

-Sí, és el que et volia explicar, Marianna -va respondre en Joan-. Em van agafar quan tu no hi eres i em van amenaçar que els havia d’ajudar a segrestar en Bernat o si no et farien mal. I jo no volia que et fessin mal.

Volien segrestar-lo a ell perquè la seva família té molts diners i podrien demanar un bon sac de monedes a canvi.

-Preferiria que em fessin mal a mi que al meu germanet petit, que també han segrestat -va dir la Marianna, decebuda i ofesa.

-Però tinc un pla que funcionarà molt bé – argumentà en Joan-. Els bandolers confien en mi i sé com recuperar la clau per alliberar en Bernat i també en Jaumet.

14

-I com sabem que aquest cop no ens estàs enganyant?

-Podeu confiar en mi perquè sou els meus millors amics. El meu pla és anar a la cova on s’estan els bandolers i dir-los que descansin mentre jo faig vigilància. Després els agafaré la clau i obrirem les gàbies.

-Estàs segur que la mateixa clau obre les dues gàbies? -va preguntar la Marianna.

-Ho descobrirem quan la tinguem -va respondre en Joan.

-D’acord. Doncs la Maduixa i jo anirem cap al castell a demanar ajuda.

Però, i si et veuen sense mi, no sospitaran?

-Els diré que has anat a veure com es troba en Jaumet.

15

CAPÍTOL 6 - ESC Ruiz Amado 5è B

LA COVA DE L’OS En Joan, la Marianna i la Maduixa van decidir descansar aquella nit i preparar bé el pla per a l’endemà, diumenge. Era millor descansar.

S’acabaven d’aixecar i tots tenien molta energia: la Marianna i la Maduixa, per anar cap al castell a demanar ajuda; en Joan, per anar a buscar la clau.

La Marianna i la Maduixa van anar al castell per explicar què havia passat i intentar aconseguir ajuda.

-Què feu aquí tan esverats? -va dir el porter.

-Vull veure el senyor de Palol -va contestar la Marianna.

-És a la cambra principal amb Dona Blanca -va respondre mentre assenyalava amb el dit.

-Perfecte. Ara hi vaig.

La Marianna i la Maduixa van entrar a la cambra i hi van trobar els pares d’en Bernat. Ella va explicar-los tot el que havia passat: la història de les monedes, que havien vist en Bernat i en Jaumet...

Els pares es van posar les mans al cap perquè estaven molt espantats. Calia aconseguir dos sacs de monedes abans de dimarts, per si de cas.

Va arribar el migdia. En Joan estava preparat per anar pel camí del mig de la Cova Fosca. Va arribar al final del camí i va sortir per una altra entrada. Va seguir per un corriol estret fins a arribar a una altra cova no gaire lluny d’allà. Va trobar escrit a la paret: “Cova de l’Os” (nom que recordava de quan els bandolers l’hi van portar per amenaçar-lo perquè els ajudés a segrestar en Bernat). En Joan sabia que els bandolers serien allà. Va entrar dins de la cova i els va trobar cansats. Evidentment, els va proposar que descansessin mentre ell vigilava.

-Descanseu una mica i jo us vigilaré la cova -va dir impacient.

-Segur que no és una trampa? –va dir el bandoler d’ulls blaus verdosos i grans com taronges.

-Estigueu tranquils. Confieu en mi. Així podeu fer la migdiada –va respondre en Joan.

En pocs minuts els bandolers van quedar-se ben adormits. Així doncs, en Joan tingué l’oportunitat d’aconseguir la clau. La va agafar sigil·losament i se la va guardar a la butxaca.

16

Quan els bandolers es van despertar, en Joan els va dir: -Me’n vaig a veure si han aconseguit els sacs de monedes.

En Joan va anar cap a la Cova del Bosc, on hi havia en Jaumet. Aquesta vegada va triar un camí més curt, que ja coneixia. Va anar directe a la gàbia, va obrir-la i van fugir tan de pressa com van poder.

En Joan i en Jaumet van anar a la Cova Fosca però malauradament en Bernat ja no hi era.

-Bernat, on ets? -van cridar alhora.

En Joan va dir a en Jaumet que potser els bandolers sabien el pla i per això se l’havien emportat a un altre lloc.

I van trobar un altre tros de tela blava.

17

CAPÍTOL 7 - ESC Joana d’Empúries 5è B

LA CASA ABANDONADA En Joan i en Jaumet van collir el tros de tela blava del terra i van veure que hi havia un mapa dibuixat que indicava una ruta que anava des de la Cova Fosca fins a una casa. A la part de dalt de la tela blava, hi havia un missatge per desxifrar, però malauradament els dos amics no sabien llegir.

-Jaumet, no entenc res del que posa! –va exclamar en Joan.

-Necessitem la Marianna per desxifrar aquest missatge. Haurem de tornar cap al castell -va dir tot decidit en Jaumet.

-Som-hi doncs! Només haurem de vigilar amb els bandolers, per si ens tornen a parar una altra trampa –va advertir en Joan.

De camí cap a Palol, els dos amics van sentir com si algú els observés des de darrere de les bardisses, i ben espantats van començar a córrer com si no hi hagués demà. A més, es feia fosc i no tenien molt de temps.

Un cop van ser allà, en Joan i en Jaumet, ben esverats, van exigir al porter que anés a buscar la Marianna urgentment. Quan va arribar, estava ben emocionada de veure el seu germanet viu i el va abraçar fortament.

-Però on és en Bernat?! –va exclamar la Marianna.

-Desgraciadament, encara està empresonat pels bandolers –va respondre en Jaumet.

-Heu trobat alguna cosa? –va preguntar la Marianna pensativa i preocupada.

-Hem trobat un quart tros de tela blava amb un mapa que indica una ruta fins a una casa i un missatge que només pots desxifrar tu –va respondre en Jaumet.

La Marianna ben neguitosa va agafar la nota i amb les mans tremoloses va llegir: -“Ara som nosaltres els que t’hem traït Joan. O ens porteu els dos sacs de monedes o farem mal a en Bernat. Ens trobarem a la casa abandonada demà, abans que caigui la nit”.– De sobte, a la Marianna se li va ocórrer una grandíssima idea: -I si portem dos sacs de monedes falsos per guanyar temps i salvar en Bernat?

18

19

CAPÍTOL 8 - ESC Joana d’Empúries 5è A

els sacs de monedes falses En Joan, la Marianna i en Jaumet van pensar que podrien anar a canviar la clau que havia obert la gàbia d’en Jaumet perquè era d’or i així podrien obtenir monedes falses.

-Amb els diners de la clau anirem a un ferrer perquè ens faci monedes falses –va dir la Marianna.

-I no s’adonaran que són monedes de mentida? –va preguntar en Jaumet.

-No, perquè les pintarem –va respondre la Marianna.

-El meu pare té un amic ferrer que ens podria fabricar les monedes a bon preu –va afirmar en Joan.

-D’acord, doncs anem-hi.

Els tres amics van anar cap a cal ferrer perquè els fabriqués les monedes falses. El ferrer es deia Pere i era molt conegut a la vila de Castelló perquè el seu ferro era de molt bona qualitat.

-Bon dia, Pere! –va saludar en Joan.

-Hola, tu ets el fill d’en Josep de Can Pagès! Com has crescut! –va exclamar en Pere.

-Sí. Et venim a demanar un favor. La meva amiga, el seu germanet i jo tenim un problema. Necessitem que ens forgis dos sacs de monedes de ferro que imitin l’or.

-I per a què voleu aquestes monedes?

-Perquè si no entreguem els sacs de monedes, uns bandolers mataran el fill de Dona Blanca, en Bernat!

Abans que la Marianna, en Joan i en Jaumet marxessin el ferrer va dir: -Espereu, no marxeu. Els bandolers em vindran a matar si us faig el favor perquè han amenaçat els comerciants del poble si us ajudàvem. Si us ajudo m’haureu de garantir seguretat.

-La mare d’en Bernat és Dona Blanca. Demanarem alguns soldats de la guàrdia del castell de Palol que envoltin la ferreria per defensar-te. Pere, tenim pensat pintar les monedes que ens forgis perquè s’assemblin a l’or. Pel teu servei et pagarem amb una clau d’or... –va dir la Marianna.

-No cal que em pagueu –va interrompre en Pere-. Vosaltres em doneu protecció i, a canvi, jo us ajudo. Els bandolers s’adonaran que les monedes són falses si les pintem perquè són experts i tenen experiència en detectar-les: en saben el pes, la mida, el color... A més, les posen en aigua per saber si estan pintades. Jo crec que hauríem de posar una capa d’or real sobre les monedes de ferro. Per això fondrem la vostra clau i les banyarem amb una mica d’or.

-Molt bona idea. Adéu, bon senyor. Moltes gràcies per tot –van dir tots tres.

20

21

CAPÍTOL 9 - ESC Ruiz Amado 5è A

la gran estafa Per sort al món hi ha bona gent com el ferrer de Castelló! Tenia raó: els bandolers eren experts en monedes però el ferrer era un gran professional. Segur que ho faria perfectament.

Els dos germans, en Joan i la Maduixa, de camí cap al castell de Palol, van comentar il·lusionats la magnífica idea que havia tingut la Marianna d’estafar els bandolers per poder salvar el seu amic Bernat. Un cop van arribar al castell, es trobaren Dona Blanca desesperada fent voltes a la seva cambra.

-Teniu alguna novetat sobre el meu fill?

-Ja tinc els sacs de monedes preparats! He fet una recol·lecta entre tots els pagesos que treballen les meves terres i he aconseguit la recompensa per als bandolers -va dir impacient el senyor de Palol mentre entrava a la cambra de la seva dona.

Tot seguit, els nens van informar Dona Blanca i el senyor de Palol del pla a seguir i els van explicar que a canvi de l’elaboració de les monedes havien d’oferir protecció al ferrer. A més, en Joan i en Jaumet van comentar que haurien d’actuar amb molta precaució perquè estaven en el punt de mira dels bandolers.

-Per la llibertat del meu fill el que calgui! -va exclamar Dona Blanca.

L’amo del castell va enviar ràpidament els seus soldats a can Pere i mentrestant els nens planificaren com entregar les monedes sense aixecar sospites.

Al cap d’una hora, el ferrer va acabar les monedes i, escoltat pels soldats, les va anar a portar al castell. Un cop allà, van observar, impressionats, que les monedes semblaven autèntiques.

Mentre tots eren a dins del castell, la Maduixa jugava al jardí. De sobte, va ensumar la mateixa olor que feia la cova Fosca i, per això, va començar a seguir-ne el rastre fins a arribar a un soldat de la guàrdia del castell. S’hi va acostar, el va atacar i el va mossegar, mentre el soldat cridava desesperadament demanant auxili. En sentir els crits, tots van sortir a fora a veure què passava i es van trobar la gossa, molt furiosa, a sobre del soldat.

22

La Marianna va anar ràpidament cap a la Maduixa i la va apartar.

-Ostres! No és normal això que ha fet la Maduixa -va dir en Jaumet amb cara de sorprès.

-Aquest soldat s’assembla a un dels bandolers -va dir en Joan.

-Jo diria que és el bandoler que em va segrestar -va dir en Jaumet.

-Aviseu el senyor de Palol! És un espia i ens pot delatar! Interrogueu-lo! -va dir la Marianna.

Després de capturar un possible impostor van decidir que el senyor de Palol seria el que portaria les monedes falses a la casa abandonada. Hi aniria disfressat de soldat amb una arma amagada sota l’armadura per precaució.

23

CAPÍTOL 10 - IE El Bruel - Empuriabrava 5è

el rescat La Mariana, en Jaumet i en Joan observaven sorpresos el canvi que havia fet el senyor de Palol. Amb els vestits de soldat no semblava el senyor del castell sinó un home com tots els altres. Fins i tot la cara, habitualment altiva, ara expressava… por? Al castell, el senyor de Palol se sentia fort i segur, però a mesura que s’acostava el moment de marxar va començar a tremolar. Una gota de suor freda li va caure per la cara. No s’aguantava dret, les cames li feien figa.

-Què et passa, estimat meu? –li preguntà dona Blanca al seu marit Berenguer.

-No ho sé però... no em trobo gens bé! Penso que tinc la pesta pulmonar –va contestar amb cara d’horror.

Dona Blanca, que coneixia molt bé el senyor de Palol, sabia perfectament que no tenia cap malaltia i que l’únic que passava era que estava espantat. Així doncs, Dona Blanca va entendre que no podia confiar-hi per salvar en Bernat, el seu fill.

Dona Blanca, que era valenta i intel·ligent, es va reunir amb la Marianna, en Joan, en Jaumet i la Maduixa.

Tots junts van idear un pla: dona Blanca portaria les monedes a la casa abandonada disfressada de soldat i l’acompanyarien la Marianna i la Maduixa. En Joan i en Jaumet vigilarien l’exterior de la casa.

Així doncs, carregats amb les monedes d’or falses, van marxar cap a la casa abandonada. En Joan i en Jaumet, enfilats sobre un arbre per controlar tot el que passava a l’exterior, van xiular per avisar la Marianna i dona Blanca que només hi havia dos bandolers dins la casa.

La porta estava oberta i dona Blanca, la Marianna i la Maduixa van entrar-hi. Portaven les monedes en dos sacs. La Maduixa anava al davant, quan, de sobte, es van sentir unes veus. Eren els bandolers que parlaven amb en Bernat.

-Soc un soldat del castell que us ve a portar les monedes per poder alliberar el fill del senyor de Palol –va dir dona Blanca.

24

Quan el bandoler es dirigia cap a dona Blanca, la Marianna li va fer la traveta i el va fer caure a terra. Mentrestant la Maduixa va atacar l’altre bandoler, que va fugir corrent. Dona Blanca va aconseguir les claus i va alliberar en Bernat. Com que el bandoler havia quedat inconscient, la Marianna i dona Blanca el van poder tancar a la gàbia i van marxar amb en Bernat.

Una vegada al castell, el senyor de Palol va celebrar una festa molt gran per donar la benvinguda al seu fill Bernat. Però el més bonic de tot va ser el reconeixement públic d’agraïment que va fer a tots, especialment a dona Blanca i a la Marianna, per la seva valentia, i també a la Maduixa.

25

ELS AUTORS I LES AUTORES IE EL BRUEL EMPURIABRAVA 5è Jaafar Anne Julieth Wassim Lena Adam Naima Aya Sondosse Douaa E Romaysae Mohamed E Damián Verónica Claudi Ruth Brisa Mohamed K Yara Hala Mohamed R Alexander Eduard Douaa T Yuxin ESCOLA JOANA D’EMPÚRIES 5è A Oscar Sasha Walid Adam Rayan Lena Fatima Nargis Aiman

Jose Nerea Leyna Khadija Carla Raúl Emerik Alieu Justin Robert Jennyfer Iker Marc Júlia Sarah Alejandro Vika Ariadna

Pol Yasmine Adriana Alicia Jialin Hugo ESCOLA RUIZ AMADO 5è A Aleix. A Mariam Salma Àlex Ilias Max Sohaib Ismael Ibrahim Tasnim Siraj Edurne Marouane Lluna Jordi Sebastián Ainoha Jana Alba Farid Oleksandr Pere Íker Angelina Aina Daniel

ESCOLA JOANA D’EMPÚRIES 5è B Mohamed Alba Rayan Joel Lina Nil Lucía Samira Laia Carla Rose Juan Manuel Inas Yasmina Safaa Alejandro Chahid Isra Queralt Lorena Maria Fatima Zhora

ESCOLA RUIZ AMADO 5è B Pearl Anas Othmane 26

Rayan Aleix. B Jana. C Leni Saioa Aya Ali Mohamed Gerard Lluís Conor Nil Itziar Qiang Zainab Blai Lucas Gisele Hidaya Nora Maria Irina I ELS TUTORS I LES TUTORES Sebastià Carreras Palmada IE El Bruel-Empuriabrava Ester Alcaraz Teruel ESC Joana d’Empúries 5è A Sònia Cabrillana Carmona ESC Joana d’Empúries 5è B Patricia Rodríguez Bermudo ESC Ruiz Amado 5è A Estela Bretx Clotas ESC Ruiz Amado 5è B

ESC Joana d’Empúries

IE El Bruel-Empuriabrava

27

Col·lecció de Samba Bu n’Daw i Marianna d’Aiguaviva del projecte Conte per relleus

Curs 2011-12

Curs 2014-15

Curs 2012-13

Curs 2013-14

Curs 2017-18

Curs 2015-16

Curs 2018-19

28

29