Page 1

Diàlegs d’Educació

NÚMERO 41 | MARÇ DEL 2014

Amb la maleta a punt per trepitjar territori Els recursos que es recullen a les maletes Arrela’t són una invitació a conèixer els espais naturals El grup de professors Arrela’t ja ha ideat unes maletes pedagògiques que contenen materials perquè estudiants d’Educació Infantil i Primària i d’Educació Secundària puguin conèixer els espais naturals amb més precisió. Les maletes faciliten el plantejament pedagògic perquè mestres i professors organitzin visites sobre el territori que permetin als alumnes extreure’n un ampli coneixement. FIGUERES | MAIRENA RIVAS

El grup de treball Arrela’t, format per una quinzena de professors, ja ha acabat de completar les maletes o capses pedagògiques de préstec per als centres, una nova eina que permet a mestres i professorat treballar sobre el terreny dels espais naturals diferents aspectes didàctics. La idea és que durant l’ensenyament obligatori –des d’infantil fins a secundària– l’alumnat de l’Alt Empordà conegui tots els espais, reserves i parcs naturals que hi ha a la nostra comarca. El tècnic del Parc Natural dels Aiguamolls Josep Espigulé va llançar la proposta de posar en pràctica aquestes visites, complementades per tot de material i recursos pedagògics, en descobrir l’èxit del projecte Una comarca de museu. “Va dir-nos que es podria fer el mateix però pensant en els espais naturals. Espigulé va ser l’artífex d’aquesta proposta i des del Servei Educatiu de l’Alt Empordà i el Camp d’Aprenentatge d’Empúries ens vam fer càrrec de la gestió”, expliquen dos

CADA MALETA I LES SEVES PROPOSTES

Educació Infantil 쩛 Entorn del centre (proposta genèrica i adaptable). 쩛 El bitó i els seus amics (immersió en un espai natural) - Aiguamolls. Cicle Inicial de Primària 쩛 Sorra i dunes - El sistema dunar d’Empúries. 쩛 Les tortugues de l’Albera - Centre de Reproducció de Tortugues i entorn. Cicle Mitjà de Primària 쩛 La Garriga d’Empordà. 쩛 L’Empordà a vista d’ocell - Serra Verdera: Mas Ventós i Santa Helena de Roda. Cicle Superior de Primària 쩛 El castell del Montgrí. 쩛 Els estanys i megàlits de la Jonquera. Primer Cicle de Secundària 쩛 Camins de calç - Montgrí. 쩛 Ecosistemes forestals de les Salines. Segon Cicle de Secundària 쩛 Del mas Matà a la gola del Fluvià - Aiguamolls. 쩛 Península del cap de Creus.

Càndid Miró i Gerard Carrión mostren els continguts de les maletes pedagògiques Arrela’t. SEAE

dels membres del grup de treball Arrela’t, Gerard Carrión i Càndid Miró, els quals també exposen: “Les maletes Arrela’t són una invitació a trepitjar el territori i a aplicar-hi i extreure’n coneixe-

ment.” De fet, no hi ha cap disciplina, ni cap assignatura, ni cap nivell escolar que no intervingui en aquest projecte d’una forma directa. “Amb aquest projecte, es treballa a fons el tema científic,

però en un espai o en un territori que l’alumne se sent seu”, anoten els dos professors. Les maletes estan guardades al Centre de Recursos Pedagògics a l’àrea de servei de préstec.

EL VALOR DE LES PISSARRES DIGITALS JORDI PINO HERNÁNDEZ Centre de Recursos Educatius per a Deficients Visuals (CREDV)

ón molts els arguments a favor dels avantatges de les noves tecnologies (ordinadors, Internet, pissarres digitals...) per afavorir l’aprenentatge de tots els alumnes a les diferents etapes educatives.

147267

S

En aquest sentit, centrantme específicament en l’ús de la Pissarra Digital Interactiva, m’agradaria fer referència als avantatges que aquesta proporciona als alumnes que presenten baixa visió. Aquests alumnes tenen una agudesa visual aproximada-

ment entre el 10% i el 40% suficient per treballar amb un codi de lectoescriptura tinta, però amb l’ajuda de diversos recursos. Una de les principals dificultats dels alumnes amb baixa visió és que s’han d’acostar excessivament als diferents estímuls visuals per poder accedir-hi. Així doncs, tradicionalment, per veure la pissarra havien de seure sempre a la primera fila, tot i així necessitaven aixecar-se constantment per seguir les explicacions, utilitzar un telescopi que

calia enfocar sovint i que només captava un camp molt reduït... Malgrat tots aquests esforços, moltes vegades la informació obtinguda era deficient i havia de basar-se més en les explicacions orals del mestre i els llibres de text que no pas en les anotacions que pogués prendre de la pissarra. En canvi, amb la pissarra digital, els alumnes amb baixa visió (situant un monitor d’ordinador a la seva taula, a pocs centímetres de distància) segueixen perfecta-

ment les explicacions de la pissarra en les mateixes condicions que els seus companys sense les dificultats abans esmentades. L’experiència ens demostra que aquest recurs, a més dels moltíssims avantatges que ja coneixem per a tots els alumnes, esdevé imprescindible per aquells alumnes amb baixa visió. De manera que els permet seguir les classes igual que ho fan la resta de companys d’aula. No sé què en penseu vosaltres, però jo diria que val la pena, oi?


II

Diàlegs d’Educació

DILLUNS, 1 D’ABRIL DEL 2014 | EMPORDÀ

L’ESCOLA PARLA

Àngels Bassas ha presentat el seu personatge Patatu als nens. ESCOLA

L’escola de la Jonquera anima els alumnes a llegir i escriure FIGUERES | M. R.

L’Escola Josep Peñuelas del Río, de la Jonquera, ha acostat el personatge d’en Patatu, creat per l’actriu i escriptora Àngels Bassas, als nens i les nenes de primer, segon i tercer de Primària. Àngels Bassas ha visitat recentment l’escola per parlar als alumnes d’aquest pallasso, protagonista dels seus contes, que viu en un poble fantàstic anomenat Patatum. Allà, juntament amb altres personatges: el mag Martí, el Bibliotecari, el gegant Pitxurrini, la Malèvola… Patatu comparteix un munt de divertides aventures. La visita d’Àngels Bassas a l’escola no ha estat casual, tenint en

compte que els nens i les nenes han fet diversos treballs realitzats a l’entorn d’en Patatu, treballs que en finalitzar la seva presentació van lliurar a l’autora. L’Escola Josep Peñuelas del Río fa una aposta molt important per estimular l’alumnat en el gust per l’escriptura i la lectura. Fa poc, els alumnes de 6è, per exemple, han participat en un dels tallers d’escriptura creativa (TEC), que promou el Servei Educatiu de l’Alt Empordà com un espai pensat per donar eines als participants per millorar els seus processos de creació literària, ja que la lectura i l’escriptura estan estretament vinculades.

Ubicat al Centre Municipal d’Educació Infantil Bon Pastor de Figueres, i gestionat per l’Ajuntament de la ciutat, l’Espai Familiar per a la Petita Infància és un servei dedicat a aquells pares i mares que no necessiten o no volen el servei d’una escola bressol, però creuen convenient que els seus fills comparteixin, unes hores a la setmana, en un espai de joc i socialització que complementi i ampliï el seu desenvolupament i que a la vegada ofereixi suport en l’educació dels infants.

A FONS

JOSEP MARIA GARCIA I BALDA Inspecció d’Ensenyament

CONFLICTES I SANCIONS n comportament antisocial és, per definició, una conducta que atempta contra la convivència pacífica en societat. Es tracta simplement d’un

U

Concursos matemàtics i jocs de lògica, a la «Matefesta» de l’Institut Cendrassos ® Es fa el 25 d’abril i mobilitza tot l’alumnat, tant d’ESO com d’ensenyaments postobligatoris FIGUERES | MAIRENA RIVAS

Sempre acompanyat d’un adult el pare, la mare, l’avi... El servei és gratuït i s’hi proposen diferents espais de joc. El funcionament i l’organització està basat en la flexibilitat, cada família decideix lliurement la freqüència i el temps d’utilització del servei, dins la franja horària proposada. El servei compta amb dues professionals o educadores que acompanyen i acullen els infants i les seves famílies; ofereixen espais, materials i activitats de joc, i es preocupen de crear un clima acollidor.

El Departament de Matemàtiques de l’Institut Cendrassos de Figueres organitza, per segon any consecutiu, la Matefesta, una iniciativa que mobilitza els alumnes d’ESO i Batxillerat. Aquesta jornada, dedicada a les matemàtiques, tindrà lloc el divendres 25 d’abril, de les 12.00 a les 14.45 hores, amb la participació de tot l’alumnat del centre, tant d’ESO com dels ensenyaments postobligatoris, batxillerats i cicles formatius. A la Matefesta d’aquest curs, hi haurà estands amb jocs de lògica i concursos matemàtics oberts a tothom. Els alumnes de 1r i 2n d’ESO centraran la seva participació en la Matefesta en els àmbits que han estudiat: les cúpules, les esferes geodèsiques i també a l’obra de l’arquitecte Richard Buckminster Fuller, que és el precursor de la construcció de cúpules geodèsiques com un espai polivalent. Aquests mateixos alumnes han completat el seu treball amb construccions a escala. Pel que fa als nois i noies de 3r

d’ESO, han estudiat els políedres i la seva classificació i, per aquest motiu, seran protagonistes en unes propostes molt originals: una passarel·la d’alumnes-políedres, cos d’alumne i cap de políedre. Els joves de 4t, per la seva banda, han cercat informació sobre cúpules geodèsiques conegudes del món i en construiran una de ben gran durant la Matefesta. Tot això és previst que els alumnes ho facin durant unes hores del matí del dia 25. Després, els res-

ponsables del Departament de Matemàtiques premiaran els millors treballs de cada nivell. “Però el nostre objectiu és que tots els estudiants coneguin altres parts de les matemàtiques, diferents aplicacions i que gaudeixin durant una jornada matemàtica”, ha explicat la professora de l’Institut Cendrassos Maite García. De la Matefesta també és rellevant que tots els alumnes col·laboraran en la construcció d’una fractal, anomenada Esponja de Menger.

convencionalisme, ja que el que avui és considerat antisocial, demà ho pot deixar de ser. Un comportament antisocial no necessàriament es tracta d’una conducta que hagi de constituir un delicte. Des d’aquesta perspectiva, els nostres joves, són “plenament” responsables a partir dels 18 anys. Aquesta capacitat “plena” per assumir responsabilitats s’adquireix (per regla general) als 18 anys, si bé no és un càlcul exacte. En absolut: és una convenció. En qualsevol cas, la Llei de responsabilitat penal del menor es va implementar per l’exigència d’una vertadera responsabilitat jurí-

dica als menors infractors majors de 14 i menors de 18. La majoria dels delictes comesos pels adolescents pertanyen al que podríem anomenar “delinqüència comuna” i fan referència a delictes bàsicament contra la propietat, delictes violents o bé delictes en matèria d’estupefaents. Fins a quin punt un comportament antisocial és el preàmbul, o l’inici d’allò que serà una futura carrera delictiva? L’educació ho és tot. Ara bé, no només està en mans dels centres donar eines als nostres infants i joves perquè esdevinguin persones cultes, responsables i honestes

el dia de demà. Els experts assenyalen que una educació familiar deficient té un impacte negatiu enorme sobre els joves, fins i tot molt més gran que entre els que tenen amics delinqüents, i que les experiències escolars negatives viscudes poden portar-los cap a un absentisme escolar permanent. En qualsevol cas, a la pràctica, una família conflictiva, el fracàs escolar, el fet de viure en un barri desfavorit, o d’estar envoltat d’iguals “desviats”, són alguns dels factors clau que ajuden a augmentar les probabilitats que un jove pugui adoptar un estil de vida determinat. El cert,

però, és que la tasca que duen a terme els centres (des de la infància fins a l’adolescència), i la dels seus educadors per ajudarlos, per dotar-los d’eines, per sancionar-los (perquè la sanció també hauria de ser una eina educativa) ens dibuixa l’esforç que dia a dia feu tots plegats per fer de l’educació un dels pilars bàsics de la nostra societat. A la pràctica, només una minoria dels adolescents cometen delictes amb excessiva freqüència. En els darrers anys, les estadístiques ens senyalen que la delinqüència juvenil ha anat disminuint. Alguna cosa estem fent bé, oi?

La llar Bon Pastor acull un espai per a la petita infància i les seves famílies FIGUERES | REDACCIÓ

La primera edició de la «Matefesta» es va organitzar el curs passat a l’Institut Cendrassos. INS CENDRASSOS

La posada en marxa dels tallers mou molt d’alumnat. INS CENDRASSOS


Diàlegs d’Educació

EMPORDÀ | DIMARTS, 1 D’ABRIL DEL 2014

III

DIALOGUEM AMB...

Iris Garcia Altadell ALUMNA EN PRÀCTIQUES DE TREBALL SOCIAL AL SERVEI EDUCATIU DE L’ALT EMPORDÀ

«Si jo fallo, no seré positiva per als nens, i per això em faig forta» ENTREVISTA Iris Garcia Altadell va néixer, a Palamós, fa 21 anys, però viu a Palafrugell. És estudiant de 4t de Treball Social a la Universitat de Girona i, en la recta final de la seva carrera, ha realitzat les seves pràctiques a Figueres. Des d’octubre de l’any passat fins a març d’aquest any, ha treballat al costat dels professionals de l’EAP (Àrea d’Assessorament Psicopedagògic i Orientació Educativa) del Servei Educatiu de l’Alt Empordà. FIGUERES | MAIRENA RIVAS

Què és el que t’ha motivat a fer Treball Social? P

Em vaig fixar en Treball Social perquè el tema de la infància és el que més m’agrada. Volia elegir una professió amb la qual em pogués sentir realitzada. Em volia sentir orgullosa i útil. R

P Com has entrat a fer les pràctiques al Servei Educatiu de l’Alt Empordà?

Dins tot el repertori de pràctiques que tenim, vaig entrar inicialment a l’EAIA (Equip d’Atenció a la Infància i Adolescència) d’Olot, que era el meu somni. Però per unes coses i per unes altres, a R

mi i a uns quants companys més, se’ns va cancel·lar la plaça. Llavors em van dir que podia triar alguna cosa a Girona, però no m’atreia res. Va ser aleshores que vaig trobar l’EAP (Àrea d’Assessorament Psicopedagògic i Orientació Educativa) a Figueres. P

Has passat moltes hores, aquí?

R

Són 380 hores de pràctiques.

P

En què ha consistit la teva pràctica a l’EAP?

Iris Garcia Altadell ha fet les pràctiques de treballadora social a l’EAP de l’Alt Empordà. M. RIVAS

R Al principi, em vaig haver de centrar en què fa el treballador social en aquest àmbit. El treballador social pot treballar amb reclusos a presons, amb gent gran, amb discapacitats, amb nens. Abasta moltíssimes possibilitats. Per tant, havia de saber quina és la funció del treballador social a l’EAP i en concret en infància. A partir de documents i gràcies a la Marta, que és la meva tutora, he après a entrar en les rutines, en el dia a dia del treballador social.

nostra font d’informació principal són els mestres i els tutors, perquè a l’escola és on es veu tot. Després, el que s’acostuma a fer, és treballar: truquem a la família, els citem, parlem amb els nens i intentem establir uns acords. Aleshores fem un seguiment per tal que el nen millori.

P

En què consisteix aquest dia a dia?

El nostre objectiu és identificar si hi ha nens que estan a l’escola que estan malament per alguna circumstància, ja sigui per problemes en el si de la seva família o perquè van fatal a classe o perquè no tenen cap mena de límit. La R

P

I si no hi ha millora?

De vegades, pot passar que els pares no s’adonin de la situació, o que s’adonin però no facin res per solucionar-ho, o bé són pares que tenen una càrrega emocional perquè no tenen feina o tenen problemes econòmics. Tot això els impedeix prioritzar els fills, això passa molt. Aleshores, es fa una derivació als serveis socials, i les tècniques fan un treball més proper. Però tot i així nosaltres seR

guim fent-ne un seguiment. Els treballadors socials, els educadors socials i els serveis socials anem tots a l’una i ens ajudem molt, perquè tenim el mateix objectiu.

llarg de tota la carrera, el fet de treballar amb persones implica una formació en psicologia social, per saber com t’has de relacionar, com has de dir les coses.

P Has de tenir dues pells per assimilar situacions dramàtiques?

P Què és el que t’emportes d’haver fet les pràctiques a l’EAP?

R Una de les meves pors des de primer de carrera era fer les pràctiques a infància i descobrir que no serveixo per a aquesta feina perquè m’afecta o perquè m’ho emporto a casa. Al principi costa molt, perquè et preocupes. Però de mica en mica m’he conscienciat i tinc un objectiu clar, que és voler un canvi per a aquests nens. Si jo fallo, no seré positiva per a ells, i per això em faig forta.

R El meu gran canvi penso que ha estat el fet d’haver conegut la realitat del món en què vivim. Jo sí que era conscient que hi ha problemes, però és ben bé que fins que no t’hi fots de cap no t’adones del que realment suporten algunes famílies en el seu dia a dia. Ara, tant a les pràctiques i fora de les pràctiques, m’adono molt més de coses que abans ignorava o creia que no eren tan importants, en tots els aspectes socials. M’estic fent el camí i encara estic aprenent.

P La psicologia és molt important com a eina per al treballador social? R

Una mica sí. Al cap i a la fi, al

PRÀCTICA REFERENT

Editen:

Créixer cantant: el cor de l’Escola Sant Pau FIGUERES | REDACCIÓ

Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.

Col·laboren:

En qualsevol procés d’aprenentatge intervenen diferents components; les emocions sorgeixen en cada acció o activitat, som capaços de fer abstraccions segons els continguts teòrics i pràctics que tenim emmagatzemats, tot plegat es desenvolupa en espais propers que ens fem nostres, on no estem sols, formem grups i equips, relacions de companys, col·legues... Com seria el cas d’una formació coral. La pràctica del cant col·lectiu és un instrument educatiu que forma els infants amb valors, crea hàbits i treballa competències. Per una banda, hi ha el resultat musical propi i, per l’altra, és molt important el procés de treball que es fa, ja que suposa esforç, solidaritat, respecte i motivació. Cantar en un cor implica treballar de manera conjunta tota una sèrie de normes i conductes que fa d’aquesta activitat una important eina educativa que acompanya els infants en el propi aprenentatge i creixement. Es parteix de l’esforç individual per aconseguir un re-

Cantar en un cor implica treballar de manera conjunta. ESCOLA SANT PAU

sultat col·lectiu, el qual reverteix a una satisfacció i orgull personal. L’escola Sant Pau aposta per una educació integral dels infants. Considera que el cant coral és una eina excel·lent que forma les persones de manera sana i equilibrada i amb important poder socialitzador. Gràcies al cant coral es potencia el fet d’aprendre a ser, per tal que els infants millorin el seu coneixement, tot regulant les emocions, sentiments i estats d’ànim.

La feina i el treball en els assajos i actuacions incideix directament al fet d’aprendre a conviure i a aprendre a estar perquè aprenen a relacionar-se, amb els altres, amb respecte i treball en equip. Espais incomparables per compartir situacions en les quals sovint es desvetllen inquietuds i potencialitats. Així mateix, permet als infants participar en activitats artístiques i culturals per desenvolupar un esperit crític i assertiu a la ve-

gada. La coral de l’escola Sant Pau assaja dos cops per setmana. D’entrada, activem l’aparell fonador amb exercicis respiratoris, treball amb els ressonadors, mecanismes per millorar la dicció i l’articulació... I, després, passem a l’aprenentatge i memorització dels textos de les cançons amb les seves dinàmiques. Bàsicament cantem cançons populars catalanes, però també ens atrevim amb altres llengües com, per exemple, l’anglesa. Els infants exerciten la memòria, amplien vocabulari, practiquen l’atenció, l’escolta, aprenen a respirar bé i a mantenir una correcta postura corporal. En una de les dues sessions d’assaig setmanals, un pianista ens acompanya, la qual cosa ens permet cantar amb força seguretat melòdica peces amb unes certes dificultats. El cor participa en molts actes i concerts, ja siguin a Figueres o en altres llocs de la comarca. De fet, el curs passat vàrem fer un total de setze concerts i enguany ja en portem una desena.


IV

Diàlegs d’Educació

DILLUNS, 1 D’ABRIL DEL 2014 | EMPORDÀ

FLORA SECRETA

PER YELENA OLID, ARIADNA LAGO, NATALIA PLAZAS, CHAIMAE EL HNITI (4T D’ESO, INS ILLA DE RODES)

L’ACUDIT

WEB RECOMANADA

CICLES FORMATIUS, UNA APOSTA DE FUTUR

INS NARCÍS MONTURIOL (FIGUERES) CICLES FORMATIUS D’AUTOMOCIÓ CFGM: ELECTROMECÀNICA DE VEHICLES AUTOMÒBILS a competència general d’aquest títol consisteix a realitzar operacions de manteniment, muntatge d’accessoris i transformacions a les àrees de mecànica, hidràulica, pneumàtica i electricitat del sector d’automoció, ajustant-se a procediments i temps establerts, complint amb les especificacions de qualitat, seguretat i protecció ambiental. Les sortides professionals són: mecànic d’automòbils, electromecànic d’automòbils, mecànic de motors i els seus sistemes auxiliars d’automòbils i motocicletes, reparador de sistemes de transmissions i frens, reparador de sistemes de direcció i suspensió, operari d’ITV, operari d’empreses dedicades a la fabricació de recanvis, electromecànic de motocicletes i venedor/distribuïdor de recanvis i equips de diagnosi. L’alumne, en aquest cicle, estudia motors; sistemes auxiliars del motor; circuits de fluids, suspen-

L

Alumnes del cicle formatiu de grau mitjà. ROGER LLEIXÀ

sió i direcció; sistemes de transmissió i frenada; sistemes de càrrega, engegada i motors elèctrics; circuits elèctrics auxiliars del vehicle; sistemes de seguretat i confortabilitat; mecanitzat bàsic; formació i orientació laboral; empresa i iniciativa emprenedora, anglès tècnic, i formació en centres de treball. La durada del cicle és de 2.000 hores impartides en dos cursos aca-

dèmics en horari intensiu de matins: 1.617 hores en el centre educatiu i 383 hores fent pràctiques en una empresa.

CFGS: TÈCNIC SUPERIOR EN AUTOMOCIÓ l cicle capacita l’alumne per organitzar, programar i supervisar l’execució de les operacions de manteniment i la seva lo-

E

gística en el sector d’automoció, diagnosticant avaries en casos complexos i garantint el compliment de les especificacions establertes per la normativa i pel fabricant. Les sortides professionals són: tècnic receptor/reparador de vehicles, mecànic de vehicles industrials, encarregat de taller o de seccions i perit taxador de vehicles. L’alumne, en aquest cicle, estudia sistemes de transmissió de força i trens de rodatge, motors tèrmics i els seus sistemes auxiliars, elements amovibles i fixos no estructurals, tractament i recobriment de superfícies, estructures del vehicle, gestió i logística del manteniment de vehicles, tècniques de comunicació i de relacions, projecte en automoció, formació i orientació laboral, empresa i iniciativa emprenedora i formació pràctica en centres de treball. La durada d’aquest cicle és de 2.000 hores repartides en dos cursos acadèmics en horari intensiu de tardes: 1.584 hores en el centre educatiu i 416 hores de formació pràctica en el centre de treball.

 INFORMACIÓ  Institut Narcís Monturiol de Figueres  972 67 16 04 @ iesmonturiol@xtec.cat W http://www.iesmonturiol.net/

VIEWAT.ORG

WWW.VIEWAT.ORG Cada vegada es poden trobar més servidors que hostatgen i serveixen fotografies panoràmiques. Alhora solen oferir programes per realitzar aquestes imatges i per poder incrustar-les en blogs i altres espais web. Un dels més actius és ViewAt.org, que us presentem, en què podeu compartir les vostres pròpies obres, però en podeu trobar altres de semblants, amb imatges espectaculars i de gran resolució de diferents indrets del món.

La frase: “L’educació és una

arma de construcció massiva” Marjane Satrapi (autora de "Persépolis")

RECURSOS PEDAGÒGICS

 JOC

 LLIBRE

 LLIBRE

GENERALITAT DE CATALUNYA. INSTITUT CATALÀ D’ENERGIA ECO CASA. EL GRAN JOC DE L'EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

TUGUES, D.; [COORDINACIÓ]; RAYÓN, F.; [EDITOR]; DOLZ, J. [COEDITOR] L'AIGUA A CATALUNYA. UNA PERSPECTIVA PER ALS CIUTADANS

CORBERA, ESTEVE; BESNARD, MUNTSA; BUSCARONS, CRISTINA

FLAFLAF EDICIONS, 2012

CÀTEDRA AGBAR, 2006

® Ecocasa és un joc pensant en tota la família –recomanat a partir dels 6 anys– que familiaritza els participants amb l’eficiència energètica a casa. L’objectiu d’aquest joc és aconseguir compondre la pròpia casa amb els hàbits i les accions que permetin que el consum energètic que realitzen sigui el més eficient possible. Creat per l’Institut Català de l’Energia (ICAEN), en el marc de la Setmana de l’Energia 2012.

® L’obra analitza els recursos,

el drenatge, el sanejament, la reutilització, la qualitat ambiental, l’economia i la gestió privada de l’aigua. Un dels aspectes de fons del llibre L’aigua a Catalunya. Una perspectiva per als ciutadans és la gestió de l’aigua entesa com un recurs i un risc, fruit de les característiques meteorològiques i geomorfològiques de la conca mediterrània.

L'AIGUA I EL CANVI CLIMÀTIC A LA MEDITERRÀNIA CENTRE UNESCO DE CATALUNYA-UNESCOCAT, 2010

® Estudi de la conca mediterrània, que té una biodiversitat extraordinària, però que és una de les zones més amenaçades del planeta, tant per l’activitat humana com pels efectes del canvi climàtic. També recull les darreres constatacions i previsions científiques sobre l’escalfament global. Conté una proposta didàctica per a Batxillerat que pot ajudar a donar una visió general i pràctica del problema que tenim a la Terra i buscar possibles solucions.

Dialegs d educacio 41  

Suplment número 41 del Setmanari de l'Alt Empordà corresponent al mes de març de 2014

Advertisement