EMPORDÀ
DILLUNS, 24 DE DESEMBRE DEL 2018 29
DIÀLEGS D’EDUCACIÓ
LA FRASE STEPHEN HAWKING FÍSIC TEÒRIC, ASTROFÍSIC, COSMÒLEG I DIVULGADOR CIENTÍFIC BRITÀNIC (OXFORD, 1942 - CAMBRIDGE, 2018)
La intel·ligència és l’habilitat d’adaptar-se als canvis» MOVEM-NOS. GRUP DE MESTRES D’EDUCACIÓ FÍSICA
CAMP D’APRENENTATGE EMPÚRIES
GUIATGES HISTORICOLITERARIS
C
om és sabut, Empúries, més enllà de ser un jaciment arqueològic de primer ordre, és també la porta d’entrada de la civilització grecoromana a Catalunya i, per tant, també d’una literatura que xopa pregonament les nostres arrels com a poble mediterrani. No és estrany, doncs, que Empúries, des de principis del segle xx, hagi captivat plomes de la categoria de Jacint Verdaguer o Caterina Albert. El gavadal de proses i poemes, de novel·les històriques i, fins i tot, de peces teatrals de temàtica emporitana és realment considerable. No hi ha gènere literari que, d’una manera o altra, no se n’hagi fet ressò. Empúries és també el punt de partida i arribada d’un viatge no només històric, sinó també literari, i és del tot justificat parlar de la ciutat grega i romana d’Empúries –i del seu Museu– com del centre d’una geografia lírica que arrenca dels escriptors clàssics Estrabó i Titus Livi, que descrigueren la ciutat grega i romana d’Empúries fa més de vint segles, per arribar a autors i autores contemporanis com Josep Pla, Carles Fages de Climent o Núria Esponellà. Dit això, des del Camp d’Aprenentatge Empúries, conscients del paper tan rellevant que té aquest jaciment arqueològic en els plans d’estudi, tant de primària com de secundària i, sobretot, de batxillerat (per a les assignatures de llatí i grec, principalment), hem endegat un projecte de guiatges històrics i literaris a Empúries que, a la pàtria de la tramuntana, hem convingut de titular, amb permís de Josep Car-
ner: La paraula en el vent. Aquests itineraris s’articulen d’acord amb dos models diferenciats segons el nivell educatiu dels alumnes que atenem. Per als alumnes d’ESO (molt especialment dels seus tres primers cursos), els textos seleccionats provenen d’obres catalanes, signades per autors de la categoria de Jacint Verdaguer, Caterina Albert, Carles Fages de Climent, Josep Pla i Joan Margarit, entre d’altres. Per a t d’ESO i més específicament per a batxillerat, hem optat per recórrer a autors grecs i llatins, tant aquells que es refereixen específicament a Empúries (Estrabó i Livi) com aquells que descriuen escenes i espais que tenen un correlat directe en aquesta antiga colònia grega. Aquest és, per exemple, el cas d’Alceu i Eurípides (per a escenes de convit, el primer, i per al famós mosaic del sacrifici d’Ifigènia, el segon), Petroni (per als triclinis de les domus romanes), Sèneca (per a l’espai de les termes) o Ciceró (per al fòrum i, més específicament, per a la cúria). Convençuts, però, que tan clàssic és Sòfocles com Elitis, hem donat també entrada en els nostres guiatges a algun autor grec modern, per ressaltar així la continuïtat d’una llengua (la grega) i d’una tradició que no s’han estroncat des de temps d’Homer. Amb aquest projecte, doncs, la paraula, ‘la paraula viva’ de Maragall, s’agermana amb la història per reivindicar, un cop més, el paper clau d’Empúries en la configuració de l’ànima de Catalunya.
Va de reptes: Repte cooperatiu: la màquina humana Descripció: Entre tots heu d’aconseguir construir una màquina. Cada jugador és un engranatge individual que forma part i se sincronitza amb el conjunt. Cada engranatge realitza uns moviments repetitius que es coordinen amb l’engranatge anterior i posterior. L’objectiu és introduir una pilota en el primer engranatge i que aquesta vagi passant de jugador a jugador fins al final, sense que aquests deixin de repetir la sincronia de moviments. Normes: Cada jugador ha de realitzar un moviment motriu repetitiu que s’ha d’enllaçar amb el moviment del jugador anterior. Un cop el jugador es posa en marxa no pot deixar de funcionar fins que es para tota la màquina. És necessari que hi hagi un punt de contacte entre jugador i jugador en el qual es puguin passar la pilota. Els jugadors poden emetre un so sincronitzat amb el moviment que realitzen. Si la pilota cau abans d’arribar al final, s’ha de tornar a introduir al principi de la màquina. El repte finalitza quan tothom ha recuperat la seva posició inicial. Material: Una pilota. També es pot fer sense material. Número de jugadors: Mínim 4 (com més jugadors, més divertit) EMPORDONESES
«Sota les meves rodes» Institut Alexandre Deulofeu El 2015, Empordoneses va dedicar el cicle expositiu a la proposta Bici & Art i els instituts van crear obres d’art amb la bicicleta com a element comú. Alumnes de l’Institut Alexandre Deulofeu van dissenyar el projecte Sota les meves rodes, amb la direcció de la professora Coral Sala.
BIBLIOTECAE (BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE L’ALT EMPORDÀ) TORO, ORIOL
ANDERSEN, H. C. ; TORRENT, DANI
CABEZA, ANNA
LA PERRUQUERIA DEL SENYOR CARABASSÓ
LA PETITA SIRENA
EL MISTERI DELS LLOBARROS
GRANOLLERS: EL CEP I LA NANSA, 2017
FIGUERES: CAL·LÍGRAF, 2018
BARCELONA: BAMBÚ, 2017
Un conte que ensenya a no criticar els amics
En un racó de l’hort, s’hi amaga el senyor Carabassó. És conegut perquè cada nit talla i pentina els habitants de l’hort. El senyor Carbassó sempre va de vint-i-un botons i porta el tupè més ben engominat de tot l’hort. Cada nit, treu de sota una fulla unes tisores, una pinta i un assecador, i penja el cartell d’obert a la seva perruqueria, que s’amaga rere una pedra. Però el senyor Carabassó es fa un fart de criticar els seus clients quan no hi són, una mania que li ha de portar molts problemes. Oriol Toro és l’autor d’aquest conte divertit, que ens ensenya a portar-nos bé amb els altres i, sobretot, a no criticar els nostres amics. Un llibre recomanat a partir dels sis anys.
Interpretació d’un conte clàssic
«La petita sirena» és un dels contes més famosos de l’autor danès Hans Christian Andersen, en aquest cas adaptat i il·lustrat per Dani Torrent. Lluny de fer-ne una visió adulterada i complaent, Torrent ha decidit situar l’acció en un temps més proper, en una ciutat costanera en plena postguerra. Els dibuixos, expressionistes i de tons càlids, eviten el color blau, precisament en una història on el mar i el cel tenen una gran importància, i crea així un ambient dens, opressiu i trist. A través de les imatges, també s’introdueixen temes de gènere o ecològics, absents en l’original, però que s’hi intueixen. El conte està recomanat a partir de vuit anys.
Una nova aventura de les germanes Crostó
Les nostres tres detectius preferides, la Carme, la Rosalia i l’Ascensió, reben la visita del director del mercat, en Borja Pijirilis. El pobre està desesperat perquè els números dels torns de les parades surten repetits i es munten unes batalles descomunals. Elles accepten el cas, però sospiten que rere aquest misteri aparentment senzill se n’amaga un altre de més complex i perillós. Després de l’èxit d’«El misteri de la tifa de gos abandonada», Anna Cabeza ens regala una altra història meravellosa i divertida de les germanes Crostó que, de ben segur, ens deixarà grans estones d’aventures i rialles.